Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai (†1557) est un prince puis roi de la dynastie Saadienne, il est le fils cadet du fondateur de la dynastie, Mohammed al-Mahdî al-Qâ'im bi-'Amr Allah (plus connu sous son surnom d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah, Celui qui exerce la loi de dieu). Au décès d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah en 1517, son fils aîné Ahmed al-'A`raj lui succède, pendant que Mohammed ech-Cheikh était gouverneur du Sous.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai (†1557) est un prince puis roi de la dynastie Saadienne, il est le fils cadet du fondateur de la dynastie, Mohammed al-Mahdî al-Qâ'im bi-'Amr Allah (plus connu sous son surnom d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah, Celui qui exerce la loi de dieu). Au décès d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah en 1517, son fils aîné Ahmed al-'A`raj lui succède, pendant que Mohammed ech-Cheikh était gouverneur du Sous.
  • Abu-Abd-Al·lah Mahammad al-Mahdí al-Imam também chamado Mohammed ech-Cheikh o Amghar, ou seja, em Berbere "o Velho" (Tagmaddart região do Drá, em torno de 1490/1491-1557, Fez) foi sultão da dinastia saadiana de Marrocos, que, embora não tenha sido, stricto sensu o fundador , foi quem acabou com a dinastia Oatácida.
  • Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam anomenat també Mahàmmad aix-Shaykh i de malnom Amghar, que vol dir en berber "el Vell" (Tagmaddart a la regió del Draa, vers 1490/1491-1557), fou sultà de la dinastia sadita del Marroc, que encara que no fou el fundador stricto sensu, si que fou el que va posar fi a la dinastia marínida.Era fill segon de Muhàmmad al-Qàïm. Ja de jove, a l'escola alcorànica, un gall es va posar al seu cap i al del seu germà Àhmad al-Àraj, i va cantar, el que fou considerat com l'anunci d'un destí gloriós. Els dos germans van rebre una educació religiosa i literària acurada i van fer el pelegrinatge a la Meca vers el 1506. Vers el 1510 el pare va encarregar a Ahmad al-Araj de governar el Sus en nom seu i a Mahammad (I) el va conservar al seu costat com lloctinent i va fer la guerra santa contra els cristians especialment contra els portuguesos de Santa Cruz a la desembocadura del Sous, que esdevindria Agadir. En aquest temps Muhammad Abu Abd Allah al-Kaim es beneficiava del suport dels wattàsides de Marràqueix que l'abastien d'armament. El 1513 Lleó l'Africà va trobar a Mahammad (I) com a governador de la plana i el costat meridional de l'alt Atles, i de fet era independent del seu pare, al qual finalment va succeir quan aquest va morir el 1517, mentre Ahmad al-Araj va rebre el govern dels territoris al nord de l'Atles.Es va establir a Tarudant que va fortificar i va rebatejar Mahammadiyya, i hi va construir la ciutadella, la gran mesquita, la madrassa i algunes sucreries. No acceptava l'ocupació portuguesa de Santa Cruz però li calia el comerç amb els cristians per causes econòmiques (els portuguesos tenien el monopoli de l'exportació de sucre) i per abastir-se d'armament. Així va fer treves amb els portuguesos de Safi i d'Azemmour (1524) renovades els dos anys següents, i finalment després d'un atac frustrat a Santa Cruz, es va establir una pau de facto.Es va casar amb la filla del marabut de Tidsi, molt influent i amb el que estava en bones relacions (la família havia residit en aquesta ciutat). Va atreure al Sus comerciants cristians per activar el comerç del cuiro, de la cera i del sucre produïts a la regió. L'octubre de 1524 el seu germà Ahmad al-Araj va conquerir Marràqueix als wattàsides, però els dos germans seguien nominalment subjectes als sobirans wattàsides de Fes. A Marràqueix Mahammad I va aconseguir prou artilleria per fer un atac contra el port portuguès de Funti (a la platja de la moderna Agadir) que va assaltar i conquerir el 11 de març de 1541; els captius foren portats a Tarudant i les armes i municions trobades al port li van permetre sotmetre als berbers insubmisos de la regió, sempre turbulents. Fins aleshores els germans Ahmad i Mahammad havien anat a raca, però el repartiment del botí va provocar un conflicte entre els dos, i uns mesos després de la conquesta de Funti, Ahmad va atacar a Mahammad al que va derrotar; el vençut es va esforçar en la venjança i el 1544 va aconseguir apoderar-se de Marràqueix. Ahmad fou fet presoner i enviat a Tafilalt amb la seva família, i va morir el 1557, on es va mantenir com un sobirà nominal sense cap poder, del qual Mahammad era un teòric vassall, però que en la pràctica va quedar com a únic sobirà del territori.Llavors va optar per unificar el Marroc eliminant la decadent dinastia wattàsida a Fes; el primer xoc es va lliurar al Umm al-Rabi i li fou favorable, però es va acordar una treva, que no va tardar a trencar-se i Mahammad va comminar al sultà rival a sotmetre's, cosa que fou refusada. Mahammad va atacar Fes (1545) i Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad fou fet presoner durant dos anys i mentre el seu fill Muhammad al-Kasri va exercir el govern i va lluitar contra els sadites que van ocupar diverses ciutats de la costa atlàntica. Finalment Ahmad fou alliberat (1547). El 1548 Mahummad va ocupar Meknès, possessió dels marínides. Tot seguit Mahammad va assetjar Fes (1548) i després de mesos de lluita la va ocupar (31 de gener de 1549) posant de fet final a la dinastia wattàsida.El juny de 1550 va enviar al seus fills Mulay Mahummad al-Harran (governador del Sus) i Mulay Abd al-Kabir, a conquerir Tlemcen, però aquesta acció no va prosperar al posar-se al-Harran malalt, morint al cap d'uns mesos durant el setge de la ciutat, que fou conquerida el 9 de juny de 1550, però després, pressionats pels turcs, l'exèrcit va tornar cap a Fes. Al-Harran En aquestos moments Abu al-Hasan Abu Hasun Ali ibn Muhammad, oncle del wattàsida Ahmad, que intentava restaurar la dinastia, va arribar a demanar l'ajut de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (3 de setembre de 1550), però no el va obtenir i va haver de refugiar-se a Alger. El 1552 el sultà otomà Solimà el Magnífic va escriure a Mahammad per ajustar les fronteres entre els dos poders al Marroc oriental, però el missatger fou mal rebut per Mahammad. Després de diverses alternatives Abu al-Hasan Abu Hasun Ali ibn Muhammad va aconseguir el suport de l'odjak dels geníssers d'Alger, i va tornar al Marroc amb una força algeriana manada pelr Salah Reis, beglerbegi d'Alger (1552-1556), derrotant a Mahammad a la riba del Ibnnawen, afluent del Sebou (gener de 1554) i va entrar a Fes (abandonada corrent per Mahammad que hi va deixar tots els seus béns) que fou saquejada pels turcs (9 de gener de 1554). Abu Hasun Ali els va haver de pagar les sumes promeses i allunyar-los de la ciutat, i es va quedar sense aquest suport bàsic per la seva empresa. Mahammad va contraatacar; un combat fora de la ciutat fou victoriós per Mahammad, i Abu Hasun Ali es va tancar darrere els murs. El 22 setembre Mahhamd va recuperar la ciutat i va fer presoner a Abu Hasun Ali que fou executat (octubre de 1554); el cap de l'executat fou enviat a Marràqueix. Mahammad va restar a Fes fins a l'inici del mes d'agost de 1555 i després va deixar com a governador al seu fill i hereu Abd Allah al-Ghalib Billah i va nomenar governador de Meknès a un altra fill, Abd al-Mumin, retornant al Sus. Aspirant a la mina de sal de Taghaza a mig cami entre el colze del Níger i i el colze del Draa, va comminar al sobirà de Gao (que dominava la mina) a entregar-la però aquest va enviar dos mil tuareg en incursió contra el Marroc per mostrar la seva determinació de conservar-la. El 1557 va enviar una expedició a Taghaza que va matar al governador i va saquejar una caravana de sal i el mateix sultà va fer una expedició cap al Sudan (occidental), però es va veure obligat a girar cua.El sultà otomà no li perdonava el tracte del 1552 i va enviar una dotzena de sicaris a matar-lo; els esbirros es van barrejar amb el seguici del sultà, on quasi tots eren turcs i el 23 d'octubre de 1557 el van matar i es van emportar el cap que fou enviat a Constantinoble. El cos fou enterrat a Marràqueix a les tombes sadites, a la sala Lalla Masuda.
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai at-Tagmadert (arabisch ‏مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني‎, DMG Mūlāy Muḥammad aš-Šaiḫ aš-Šarīf al-Ḥassanī; † 1557) war Scheich und erster Sultan der Saadier in Marokko (1544–1557).Nach dem Tod von Scheich Abu Abdallah al-Qa'im (1517) übernahm Mohammad ech-Cheikh neben seinem älteren Bruder Ahmed al-Araj die Führung der Saadier im Kampf gegen die Portugiesen. Zunächst wurden mit der Eroberung von Marrakesch (1524) Erfolge gegen die Ouattasiden erzielt.Allerdings kam es im Jahr 1544 zum Bruch zwischen den Brüdern, wobei sich Ahmed al-Araj mit den Ouattasiden unter Bou Hassoun verbündete. Dennoch konnte sich Mohammad ech-Cheikh in Südmarokko behaupten und gewann mit der Vertreibung der Portugiesen aus Agadir (1541) und anderen Atlantikhäfen hohes Ansehen in der Bevölkerung. Nach der Reorganisation des Heeres nach osmanischem Vorbild gelang ihm 1549 die Eroberung von Fès und der Sturz der Ouattasiden. Zwar konnten diese unter Bou Hassoun mit osmanischer Hilfe im Jahr 1554 nochmals Fès besetzen, doch war mit dem Sieg der Saadier und dem Tod von Bou Hassoun die Herrschaft der Saadier gesichert.Um die Ansprüche der Osmanen abzuwehren, nahm Mohammed ech-Cheikh den Kalifentitel an und verbündete sich mit Spanien. Dieses befand sich zur gleichen Zeit im Kampf gegen die Korsaren von Algier und Tunis. Im Inneren versuchte Mohammed ech-Cheikh den Einfluss der Bruderschaften und der Marabouts einzudämmen. Durch die Organisation eines funktionierenden Steuersystems und den Aufbau eines starken Söldnerheeres wurde die Herrschaft der Saadier weiter abgesichert. Allerdings wurde Mohammed ech-Cheikh im Jahr 1557 durch osmanische Agenten ermordet. Sein Sohn Abdallah al-Galib (1557–1574) trat seine Nachfolge in Marokko an.
  • Mawlay Mohammed ash-Sheikh ash Sharif al-Hassani al-Drawi at-Tagmaderti (1490/1491 – 23 October 1557) was the first sultan of the Saadi dynasty ruling over Morocco (1544–57). "Al-Drawi at-Tagmadert" means: the man from the Draa river valley, from Tagmadert. He was particularly successful in expelling the Portuguese from most of their bases in Morocco. He also eliminated the Wattasids and resisted the Ottomans, thereby establishing a complete rule over Morocco.
  • Молла Мухаммед аш-Шейх аш-Шариф аль-Хассани ал-Дарай ат-Тагмадерт (араб. مولاي محمد الشيخ الشريف , ум. 1557 г.) — шейх и первый султан Марокко (1544—1557) из династии Саадитов.
  • Mulaj Muhammad asz-Szajch asz-Szarif al-Hassani (arab. مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, zm. 1557) – szejk rodu Saadytów w latach 1544-1557 i sułtan Maroka w latach 1549-1557, syn szejka Abu Abdullaha Muhammada al-Kaima. Po śmierci ojca w 1517 roku Muhammad asz-Szajch wraz ze swoim bratem Ahmadem al-Aradżem stanął na czele Saadytów w walce przeciw Portugalczykom, którzy - korzystając ze słabości wattasydzkiej dynastii sułtanów - dążyli do podporządkowania sobie marokańskich portów nad Atlantykiem. Bracia zwrócili się także przeciw samym Wattasydom. W 1524 roku odbili z rąk sułtana miasto Marrakesz, a w 1541 roku Muhammad asz-Szajch wypędził Portugaliczyków z Agadiru, umacniając władzę Saadytów w południowym Maroku i zdobywając sobie uznanie wśród ludu. Marokańskie południe znajdowało się odtąd w rękach Saadytów z Muhammadem asz-Szajchem w Tarudant i Ahmadem al-Aradżem w Marrakeszu. W 1544 roku doszło jednak do poróżnienia się braci i Ahmad al-Aradż sprzymierzył się z Abu Hassunem, stryjem wattasydzkiego sułtana Abu al-Abbasa Ahmada. Muhammad asz-Szajch zdołał jednak - po gruntownej restrukturyzacji armii na wzór osmański i nabyciu broni palnej od holenderskich handlarzy - zająć Fez w 1549 roku i obalić Wattasydów. Zwycięstwem tym wprowadził Saadytów na sułtański tron Maroka. W 1554 roku został na krótko wypędzony z Fezu przez wspieraną osmańskimi siłami koalicję wojsk Abu Hassuna i Ahmada al-Aradża, udało mu się jednak jeszcze w tym samym roku powrócić na tron. Abu Hassun zginął w walkach o Fez i Saadytom nie groziło już widmo powrotu do władzy dynastii wattasydzkiej. Dla powstrzymania dalszej ekspansji Osmanów sułtan Muhammad asz-Szajch zawarł przymierze z Hiszpanią. W zakresie polityki wewnętrznej próbował ograniczyć wpływy bractw islamskich i marabutów. Zdołał jeszcze bardziej umocnić władzę Saadytów poprzez wprowadzenie odpowiedniego systemu podatków i budowę armii najemnej. Mimo to w 1557 roku został zamordowany przez osmańskich agentów. Na marokański tron wstąpił wówczas jego syn Abdullah al-Ghalib.
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 995645 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4613 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 35 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 90129622 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:couleur
  • #88cc88
  • #CCFFCC
prop-fr:iconeg
  • Icone-Islam.svg
prop-fr:nom
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai (†1557) est un prince puis roi de la dynastie Saadienne, il est le fils cadet du fondateur de la dynastie, Mohammed al-Mahdî al-Qâ'im bi-'Amr Allah (plus connu sous son surnom d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah, Celui qui exerce la loi de dieu). Au décès d'Al-Qâ'im bi-'Amr Allah en 1517, son fils aîné Ahmed al-'A`raj lui succède, pendant que Mohammed ech-Cheikh était gouverneur du Sous.
  • Abu-Abd-Al·lah Mahammad al-Mahdí al-Imam também chamado Mohammed ech-Cheikh o Amghar, ou seja, em Berbere "o Velho" (Tagmaddart região do Drá, em torno de 1490/1491-1557, Fez) foi sultão da dinastia saadiana de Marrocos, que, embora não tenha sido, stricto sensu o fundador , foi quem acabou com a dinastia Oatácida.
  • Mawlay Mohammed ash-Sheikh ash Sharif al-Hassani al-Drawi at-Tagmaderti (1490/1491 – 23 October 1557) was the first sultan of the Saadi dynasty ruling over Morocco (1544–57). "Al-Drawi at-Tagmadert" means: the man from the Draa river valley, from Tagmadert. He was particularly successful in expelling the Portuguese from most of their bases in Morocco. He also eliminated the Wattasids and resisted the Ottomans, thereby establishing a complete rule over Morocco.
  • Молла Мухаммед аш-Шейх аш-Шариф аль-Хассани ал-Дарай ат-Тагмадерт (араб. مولاي محمد الشيخ الشريف , ум. 1557 г.) — шейх и первый султан Марокко (1544—1557) из династии Саадитов.
  • Moulay Mohammed ech-Cheikh ech-Cherif al-Hassani ad-Darai at-Tagmadert (arabisch ‏مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني‎, DMG Mūlāy Muḥammad aš-Šaiḫ aš-Šarīf al-Ḥassanī; † 1557) war Scheich und erster Sultan der Saadier in Marokko (1544–1557).Nach dem Tod von Scheich Abu Abdallah al-Qa'im (1517) übernahm Mohammad ech-Cheikh neben seinem älteren Bruder Ahmed al-Araj die Führung der Saadier im Kampf gegen die Portugiesen.
  • Mulaj Muhammad asz-Szajch asz-Szarif al-Hassani (arab. مولاي محمد الشيخ الشريف الحسني, zm. 1557) – szejk rodu Saadytów w latach 1544-1557 i sułtan Maroka w latach 1549-1557, syn szejka Abu Abdullaha Muhammada al-Kaima.
  • Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam anomenat també Mahàmmad aix-Shaykh i de malnom Amghar, que vol dir en berber "el Vell" (Tagmaddart a la regió del Draa, vers 1490/1491-1557), fou sultà de la dinastia sadita del Marroc, que encara que no fou el fundador stricto sensu, si que fou el que va posar fi a la dinastia marínida.Era fill segon de Muhàmmad al-Qàïm.
rdfs:label
  • Mohammed ech-Cheikh
  • Mahàmmad (I) aix-Xaykh
  • Mohammed ash-Sheikh
  • Mohammed ech-Cheikh
  • Mohammed ech-Cheikh
  • Muhammad asz-Szajch
  • Мохаммед аш-Шейх
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of