Maslenitsa (en russe : Масленица) ou la semaine des crêpes, est une fête folklorique russe qui date de l'ère païenne. Elle est célébrée la semaine précédant le Grand Carême orthodoxe (sept semaines avant Pâques). Elle est donc le Carnaval orthodoxe.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Maslenitsa (en russe : Масленица) ou la semaine des crêpes, est une fête folklorique russe qui date de l'ère païenne. Elle est célébrée la semaine précédant le Grand Carême orthodoxe (sept semaines avant Pâques). Elle est donc le Carnaval orthodoxe.
  • Maslenitsa é uma festa do povo russo, que incorpora algumas tradições que remontam a tempos pagãos. É celebrado durante a última semana antes da "Grande Quaresma", isto é, a sétima semana antes da Páscoa.O elemento essencial da celebração Maslenitsa são os blini, panquecas ou crepes feitos com massa lêveda, que popularmente simbolizam o regresso do sol. Redondas e douradas, são feitos a partir de alimentos ricos ainda permitidos durante essa semana pelas tradições: manteiga, ovos e leite (na tradição da Igreja Ortodoxa, o consumo de carne termina uma semana antes do consumo de leite e ovos).Maslenitsa também inclui máscaras, lutas de neve, trenós, balançando, balanços e abundância de passeios de trenó. A mascote da festa é geralmente um boneco de palha brilhantemente vestido de Lady Maslenitsa, anteriormente conhecido como Kostroma. Como o auge da celebração, na noite de domingo, Lady Maslenitsa é despojado da sua elegância, e colocar para as chamas de uma fogueira.Em São Petersburgo a celebração moderna do festival é organizado pela cidade a cair em data a fixar anualmente (no domingo, mais próximo a 27 de maio). == Referências ==
  • Maslenica, ros. Масленица – świąteczny cykl, który zachował się na Rusi od czasów pogańskich.
  • Maslenitsa in russo: Масленица[?] è una festa tradizionale russa, ucraina e bielorussa che si svolge nella settimana immediatamente precedente la Quaresima e che corrisponde grosso modo al carnevale.Dato che la religione ortodossa vieta il consumo di latticini e di uova durante la Quaresima, la maslenica rappresenta l'ultima occasione per gustare questi ingredienti. Durante la maslenica vengono confezionate delle caratteristiche frittelle dolci a base, appunto, di burro e di uova, chiamate bliny, che sono generalmente rotonde e richiamano la forma del sole, forse anche perché il periodo della maslenica coincide con la fine dell'inverno. Il culmine della festa si ha nella giornata di martedì (martedì grasso), un gioioso addio alla neve in attesa della primavera che sta per arrivare.Nel calendario ecclesiastico l'esatta denominazione di questo periodo è Syrnaja sedmica (letteralmente Settimana del formaggio) ed è immediatamente precedente alla settimana in cui ci si deve astenere dal mangiar carne (Mjasopustnoja sedmica).L'inizio della settimana della maslenica varia di anno in anno, proprio in virtù di quello della Quaresima. Il senso religioso e profondo della festa risiede nella carità, nel riconciliarsi con gli altri, nel perdonare le offese e nello stare insieme alle persone care, siano essi amici, parenti o vicini di casa.
  • Данная статья — о народных обычаях Масляной недели; О седмице в церковном календаре см. в статье Сырная седмица.Ма́сленица (рус. Масленица, Масляница, укр. Масниця, белор. Масленіца, польск. Zapusty, словацк. Fašiangy, чеш. Masopust, сил. Kozelek, морав. Voračky, Voráčí, Končiny, словен. Pustni teden, серб. Покладе, болг. Сирна седмица/Сирни заговезни, макед. Проштена недеља) — славянский традиционный праздник, отмечаемый в течение недели (иногда трёх дней) перед Великим постом, сохранивший в обрядности ряд языческих элементов. Праздник маркирует в народном календаре границу зимы и весны, а также Мясоеда и Великого поста. Аналог католического Карнавала.Названия Мясопуст, Неделя мясопустная и Сырная неделя на Руси употреблялись только в Святцах как «церковное» название.Масленица получила в народе название от того, что в этот период времени — последнюю неделю перед Великим постом, разрешается употребление в пищу молочных продуктов (в том числе сливочного масла) и рыбы[источник не указан 159 дней] (сродни «жирному вторнику» и Мясопусту). В календаре Русской православной церкви этот период называется Сырной седмицей. В её продолжение Устав предписывает воздерживаться от мяса (но не прочих скоромных продуктов), причём обычный пост в среду и пятницу отменяется; в среду и пятницу Сырной седмицы не совершается литургия. В православной церкви считается, что смысл Сырной седмицы — примирение с ближними, прощение обид, подготовка к Великому посту — время, которое нужно посвятить доброму общению с ближними, родными, друзьями, благотворению.Дата начала Масленицы каждый год меняется в зависимости от того, когда начинается Великий пост. Главные традиционные атрибуты народного празднования Масленицы — чучело Масленицы, забавы, катание на санях, гулянья, у русских — обязательные блины и лепёшки, у украинцев и белорусов — вареники, сырники и колодка.
  • Die Masleniza (Betonung auf der ersten Silbe; russisch Масленица; dt.: Butterwoche) ist ein traditionell russisches Fest am Ende des Winters, das eine Woche dauert. Sie ist eine ursprünglich heidnische und keine christlich-orthodoxe Feier, doch seit der Christianisierung Russlands korrespondiert sie mit dem christlichen Festzyklus. Während verwandte Bräuche in allen orthodoxen Kulturen existieren, beschäftigt sich dieser Artikel speziell mit der russischen Form dieses Brauchtums.
  • El Carnaval de Tarragona és un dels més emblemàtics dels Països Catalans, ja que combina una riquíssima seqüencial ritual d'actes -heretada d'èpoques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d'artesania en la confecció de les indumentàries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l'Artesania- i del Diumenge -Rua de Lluïment-.Un dels elements més representatius de la festa és la Bóta monumental que s'instal·la en la plaça de l'Ajuntament, i que indica l'arribada de la celebració i també el seu final, quan és cremada enmig dels focs dels diables i bèsties ígnies i d'un castell de focs artificials.El menjar característic del Carnaval de Tarragona és el Xarró -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada. Aquest menjar popular es realitza el Dissabte anterior al Dijous Gras.El Diumenge anterior al Dijous Gras les comparses de Tarragona visitaven la veïna població de Reus en un acte cada any té lloc alternativament en una o altra població. Aquest acte es va eliminar en entrar el govern bipartit a l'Ajuntament de Tarragona.El Dimarts anterior al Dijous Gras s'instal·la la Bóta monumental.El Dimecres entren en la ciutat el Rei Carnestoltes i la Reina Concubina, que realitzen el seu Sermó d'arribada.El Dijous Gras es menja la coca de llardons, molt característica de la festa, i té lloc la gala de la Disfressa d'Or, que acull les disfresses més espectaculars.El Divendres el Rei i la Reina visiten les escoles, les seus de les diferents entitats de la festa així com als mitjans de comunicació.El Dissabte al matí es canten les rondes amb contingut satíric. A la tarda, gran Rua de l'Artesania, encapçalada pels grups de foc, integrada per les comparses i bandes musicals, i tancada pels seguicis del Rei i la Concubina.El Diumenge al matí es convoca el singular concurs de llançament de telèfons mòbils. A la tarda, desfilen les millors comparses en la Rua de Lluïment. Al final el Doctor Mistela vola sobre la plaça de l'Ajuntament amb la seva monumental xeringa per intentar salvar el Carnestoltes en l'inici de la seva agonia.El Dilluns, concurs de Drag Queens.El Dimarts és la jornada del Dol. Al matí, la Mascarada del Dol recorre la ciutat repartint les esqueles. A la tarda, es vetlla el cadàver del rei Carnestoltes. A la nit, es llegeix el Testament del Carnestoltes i es reparteix el de la Reina Concubina. Després, els Ninots del Rei i la Concubina són cremats com símbol del final de la festa, acte que es va configurar al segle XIX gràcies al gremi de boters. El 1985 va ser recuperat. El 2009 una imposició de l'Ajuntament de Tarragona va desvirtuar l'acte, eliminant-se l'element pirotècnic aeri que era patrimonial d'aquest acte.
  • Maslenitsa (Russian: Ма́сленица, Ukrainian: Масниця, Belarusian: Масьленіца, Maślenica, also known as Butter Week, Crepe week, or Cheesefare Week), is an Eastern Slavic religious and folk holiday. It is celebrated during the last week before Great Lent—that is, the eighth week before Eastern Orthodox Pascha (Easter). Maslenitsa corresponds to the Western Christian Carnival, except that Orthodox Lent begins on a Monday instead of a Wednesday, and the Orthodox date of Easter can differ greatly from the Western Christian date. Maslenitsa has its origins in both pagan and Christian traditions. In Slavic mythology, Maslenitsa is a celebration of the imminent end of the winter.On the Christian side, Maslenitsa is the last week before the onset of Great Lent. During the week of Maslenitsa, meat is already forbidden to Orthodox Christians, and it is the last week during which milk, cheese and other dairy products are permitted, leading to its name of "Cheese-fare week" (Russian: сыропустная неделя) or "Crepe week". During Lent, meat, fish, dairy products and eggs are forbidden. Furthermore, Lent also excludes parties, secular music, dancing and other distractions from the spiritual life. Thus, Maslenitsa represents the last chance to partake of dairy products and those social activities that are not appropriate during the more prayerful, sober and introspective Lenten season.
  • Maslenitsa (Russisch: Масленица, Oekraïens: Масниця, Wit-Russisch: Масьленіца), ook wel bekend als pannenkoekenfeest of boterfeest, is een Russisch feest dat aan carnaval en vette dinsdag verwant is en dat zowel een (Orthodox-) christelijke als een heidense component heeft.Maslenitsa wordt gevierd gedurende de laatste week voor de grote vasten, de zevende week voor het Orthodox Pasen die rond tweede helft van februari valt. In zijn heidense betekenis wordt met Maslenitsa het aanstaande einde van de winter gevierd. Het hoofdgerecht tijdens Maslenitsa zijn bliny (Russisch: блины, kleine pannenkoeken). Het feest wordt tot in de nacht gevierd en wordt afgesloten met het verbranden van een pop van stro die de winter symboliseert. In de christelijke betekenis is het een week, in de aanloop naar de vasten, waarin al geen vlees mag worden gegeten maar nog wel melk, kaas en andere zuivelproducten. Mogelijk is hiervan ook het woord maslenitsa (boterfeest of vetfeest) afgeleid maar het kan ook zijn oorsprong hebben in het gebruik dat in Nederland en Vlaanderen bekendstaat als vette dinsdag, waarbij al het vet dat in huis is wordt opgemaakt.Maslenitsa heeft altijd onder druk gestaan, eerst van de Kerk, daarna van het sovjet-regime. Tegenwoordig is dit feest "gelegaliseerd" en worden de maslenitsavieringen in alle grote steden georganiseerd.
  • Данная статья — о народных обычаях Масляной недели; О седмице в церковном календаре см. в статье Сырная седмица.Ма́сленица (рус. Масленица, Масляница, укр. Масниця, белор. Масленіца, польск. Zapusty, словацк. Fašiangy, чеш. Masopust, сил. Kozelek, морав. Voračky, Voráčí, Končiny, словен. Pustni teden, серб. Покладе, болг. Сирна седмица/Сирни заговезни, макед. Проштена недеља) — славянский традиционный праздник, отмечаемый в течение недели (иногда трёх дней) перед Великим постом, сохранивший в обрядности ряд языческих элементов. Праздник маркирует в народном календаре границу зимы и весны, а также Мясоеда и Великого поста. Аналог католического Карнавала.Названия Мясопуст, Неделя мясопустная и Сырная неделя на Руси употреблялись только в Святцах как «церковное» название.Масленица получила в народе название от того, что в этот период времени — последнюю неделю перед Великим постом, разрешается употребление в пищу молочных продуктов (в том числе сливочного масла) и рыбы[источник не указан 141 день] (сродни «жирному вторнику» и Мясопусту). В календаре Русской православной церкви этот период называется Сырной седмицей. В её продолжение Устав предписывает воздерживаться от мяса (но не прочих скоромных продуктов), причём обычный пост в среду и пятницу отменяется; в среду и пятницу Сырной седмицы не совершается литургия. В православной церкви считается, что смысл Сырной седмицы — примирение с ближними, прощение обид, подготовка к Великому посту — время, которое нужно посвятить доброму общению с ближними, родными, друзьями, благотворению.Дата начала Масленицы каждый год меняется в зависимости от того, когда начинается Великий пост. Главные традиционные атрибуты народного празднования Масленицы — чучело Масленицы, забавы, катание на санях, гулянья, у русских — обязательные блины и лепёшки, у украинцев и белорусов — вареники, сырники и колодка.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1096235 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4655 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 46 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109580491 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Maslenitsa (en russe : Масленица) ou la semaine des crêpes, est une fête folklorique russe qui date de l'ère païenne. Elle est célébrée la semaine précédant le Grand Carême orthodoxe (sept semaines avant Pâques). Elle est donc le Carnaval orthodoxe.
  • Maslenica, ros. Масленица – świąteczny cykl, który zachował się na Rusi od czasów pogańskich.
  • Die Masleniza (Betonung auf der ersten Silbe; russisch Масленица; dt.: Butterwoche) ist ein traditionell russisches Fest am Ende des Winters, das eine Woche dauert. Sie ist eine ursprünglich heidnische und keine christlich-orthodoxe Feier, doch seit der Christianisierung Russlands korrespondiert sie mit dem christlichen Festzyklus. Während verwandte Bräuche in allen orthodoxen Kulturen existieren, beschäftigt sich dieser Artikel speziell mit der russischen Form dieses Brauchtums.
  • Maslenitsa é uma festa do povo russo, que incorpora algumas tradições que remontam a tempos pagãos. É celebrado durante a última semana antes da "Grande Quaresma", isto é, a sétima semana antes da Páscoa.O elemento essencial da celebração Maslenitsa são os blini, panquecas ou crepes feitos com massa lêveda, que popularmente simbolizam o regresso do sol.
  • Maslenitsa (Russian: Ма́сленица, Ukrainian: Масниця, Belarusian: Масьленіца, Maślenica, also known as Butter Week, Crepe week, or Cheesefare Week), is an Eastern Slavic religious and folk holiday. It is celebrated during the last week before Great Lent—that is, the eighth week before Eastern Orthodox Pascha (Easter).
  • Maslenitsa (Russisch: Масленица, Oekraïens: Масниця, Wit-Russisch: Масьленіца), ook wel bekend als pannenkoekenfeest of boterfeest, is een Russisch feest dat aan carnaval en vette dinsdag verwant is en dat zowel een (Orthodox-) christelijke als een heidense component heeft.Maslenitsa wordt gevierd gedurende de laatste week voor de grote vasten, de zevende week voor het Orthodox Pasen die rond tweede helft van februari valt.
  • Maslenitsa in russo: Масленица[?] è una festa tradizionale russa, ucraina e bielorussa che si svolge nella settimana immediatamente precedente la Quaresima e che corrisponde grosso modo al carnevale.Dato che la religione ortodossa vieta il consumo di latticini e di uova durante la Quaresima, la maslenica rappresenta l'ultima occasione per gustare questi ingredienti.
  • Данная статья — о народных обычаях Масляной недели; О седмице в церковном календаре см. в статье Сырная седмица.Ма́сленица (рус. Масленица, Масляница, укр. Масниця, белор. Масленіца, польск. Zapusty, словацк. Fašiangy, чеш. Masopust, сил. Kozelek, морав. Voračky, Voráčí, Končiny, словен. Pustni teden, серб. Покладе, болг. Сирна седмица/Сирни заговезни, макед.
  • El Carnaval de Tarragona és un dels més emblemàtics dels Països Catalans, ja que combina una riquíssima seqüencial ritual d'actes -heretada d'èpoques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d'artesania en la confecció de les indumentàries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l'Artesania- i del Diumenge -Rua de Lluïment-.Un dels elements més representatius de la festa és la Bóta monumental que s'instal·la en la plaça de l'Ajuntament, i que indica l'arribada de la celebració i també el seu final, quan és cremada enmig dels focs dels diables i bèsties ígnies i d'un castell de focs artificials.El menjar característic del Carnaval de Tarragona és el Xarró -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada.
rdfs:label
  • Maslenitsa
  • Carnaval de Tarragona
  • Maslenica
  • Maslenica
  • Maslenitsa
  • Maslenitsa
  • Maslenitsa
  • Masleniza
  • Масленица
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:piste of
is foaf:primaryTopic of