Martin IV (Simon de Brion, alias « Mompis » ou « Mompitius »), né vers 1210/1220, est pape du 22 février 1281 jusqu'à sa mort le 28 mars 1285 à Pérouse. Son pontificat dure quatre ans et un mois.Jugé sévèrement par ses contemporains comme par les historiens modernes[Lesquels ?], entièrement inféodé aux intérêts de Charles d'Anjou et aux ambitions françaises, ce pape au règne calamiteux paraît manquer autant de caractère que d'intelligence politique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Martin IV (Simon de Brion, alias « Mompis » ou « Mompitius »), né vers 1210/1220, est pape du 22 février 1281 jusqu'à sa mort le 28 mars 1285 à Pérouse. Son pontificat dure quatre ans et un mois.Jugé sévèrement par ses contemporains comme par les historiens modernes[Lesquels ?], entièrement inféodé aux intérêts de Charles d'Anjou et aux ambitions françaises, ce pape au règne calamiteux paraît manquer autant de caractère que d'intelligence politique. Sa véritable personnalité, il est vrai, nous échappe presque entièrement[réf. nécessaire].
  • Martí IV ( Turena, 1210 - † Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.De nom Simon de Brie, membre d'una família pertanyent a la petita noblesa, va iniciar la seva carrera a l'Església com a sacerdot a Rouen per a posteriorment passar a ser nomenat canonge i tresorer a l'església de Sant Martí de Tours, on romandrà fins que, el 1260, el rei francès Lluís IX el va nomenar canceller de França.El 1262 el papa Urbà IV el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecília i legat papal a França, càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs. Com a legat, la seva actuació més destacada es va produir quan el 1264 va concloure el tractat pel qual Carles d'Anjou va ser coronat rei de Sicília, un tractat que el lligarà per tota la vida, des del punt de vista polític, a l'esmentat monarca.Després de la mort de Nicolau III, la cadira de Sant Pere romandrà vacant durant un període de sis mesos, atès que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecció . L'escull es va salvar d'una manera dràstica quan Carles d'Anjou va fer empresonar dos dels cardenals italians. Així va aconseguir l'elecció d'un papa francès, el seu protegit Simón de Brie, que, el 23 de març de 1281 serà entronitzat amb el nom de Martí IV, però no a Roma, on un papa francès elegit en les condicions detallades no hauria estat ben rebut, sinó aOrvieto.L'esdeveniment històric més important del pontificat de Martí IV va ser la rebel·lió del poble sicilià contra el rei Carles d'Anjou, coneguda amb el nom de les Vespres sicilianes perquè l'aixecament popular, impulsat pels elevats impostos, es va produir el 30 de març del 1282 quan les campanes de Palerm cridaven a l'ofici de vespres.La revolta va massacrar els francesos i va expulsar Carles del tron, que va passar a les mans de la corona d'Aragó en la persona de Pere II el Gran, que els sicilians van cridar en la seva ajuda i que va ser coronat rei de Sicília el 30 d'agost gràcies als drets que va poder al·legar pel seu matrimoni amb Constança, filla de l'anterior rei Manfred Hohenstaufen a qui Carles d'Anjou havia arrabassat el tron després de donar-li mort en la batalla de Benevento.Aquesta intervenció, que serà fonamental per a la futura expansió mediterrània de la corona aragonesa, provocarà que Martí IV excomuniqui Pere II i que faci tot el possible per revertir la situació, arribant fins i tot a desposseir-lo del regne d'Aragó i a predicar debades una croada contra ell.Martí IV va morir el 28 de març de 1285 en la seva residència de Perusa, sent inhumat a la seva catedral.A la seva Divina Comèdia, escrita pocs anys més tard, Dante va col·locar Martí IV al Purgatori entre els golafres, per la seva passió per les anguiles i el vi.Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a extelonio liliacei Martini (Del recaptador de Martí de lis), fent referència a que abans de ser elegit pontífex va ser tresorer de l'església de Sant Martí de Tours i a la qual va ser canceller del Rei de França (el símbol del qual és la flor de lis).
  • .Martino IV, al secolo Simon de Brion (Andrezel, 1210 circa – Perugia, 28 marzo 1285), fu il 189º papa della Chiesa cattolica dal 1281 alla morte.
  • IV. Márton (1220 k. – 1285. március 28.) néven lépett fel Szent Péter ősi trónjára a katolikus egyház történetének 189. pápája. Alig több mint négy évig foglalhatta el az egyház legfőbb méltóságának hivatalát, mégis pontifikátusa igen jelentős változásokat hozott az itáliai félsziget politikai viszonyaiban. Márton eredetileg a francia trón egyik legközvetlenebb barátjaként foglalhatta el trónját, és ennek alapján lépett fel Európa politikai színpadán. A krónikák emlékét messze nem úgy őrizték meg, mint elődjének, III. Miklósnak, aki a higgadt, hidegfejű politizálás nagymestere volt. Márton gyakran gyors és meggondolatlan, de annál erélyesebb döntéseket hozott, amelyek franciabarátságát sok klerikus nem nézte jó szemmel.
  • Papa Martinho IV nascido Simão de Brion (ca. 1220 — 28 de Março de 1285), foi Papa de 21 de Fevereiro de 1281 até ao dia da sua morte.Simon de Brie nasceu na França, em Château Montpensier, província de Touraine, cerca do ano de 1210. Foi padre em Rouen durante algum tempo, e depois serviu como cânone e teasoureiro na igreja de S. Martinho em Tours.Em 1260, o rei Luís IX de França nomeou-o chanceler da França.Em Dezembro de 1262, foi feito padre-cardeal (com o titulus da igreja de Santa Cecília) pelo Papa Urbano IV (1261–64).Voltou a França como legado papal de Urbano IV e depois do seu sucessor, Papa Clemente IV (1265–68), nas negociações para o apoio papal de Carlos de Anjou, com quem estabeleceu uma forte ligação política, à coroa da Sicília. Posteriormente, o Papa Gregório X (1271–76) enviou-o novamente à França como legado para conter os abusos da Igreja Católica no país; lá, presidiu a vários sínodos sobre reformas, sendo o mais importante destes o de Bourges em Setembro de 1276.Seis meses depois da morte do Papa Nicolau III (1277-80) em 1280, Carlos de Anjou interveio no conclave papal de Viterbo, aprisionando dois cardeais italianos influentes, com o argumento de que estes estavam a interferir na eleição. Se esta oposição, Simon de Brie foi eleito com unanimidade, tomando o nome Martinho IV, em 22 de Fevereiro de 1281. Viterbo foi colocada sob interdito (penalidade eclesiástica que suspende todas as celebrações e retira os sacramentos da igreja de um território ou país) pelo aprisionamento dos cardeais. Roma não desejava aceitar um odiado francês como Papa, por isso Martinho IV foi coroado em Orvieto, em 23 de Março de 1281. Apesar de ser apenas o segundo Papa a escoher o nome de Martinho, no século XIII os tribunais papais confundiram os nomes dos dois papas Marinho como Martinho. Assim, é conhecido como Martinho IV, e os Papas Marinho I (882-884) e Marinho II (942-946) com o nome de Martinho.Dependente de Carlos de Anjou em quase tudo, o novo Papa nomeou-o rapidamente para o cargo de Senador Romano. Sob a insistência deste, Martinho IV excomungou o Imperador de Bizâncio, Miguel VIII Paleólogo (1261-82), que obstava aos planos de Carlos para restaurar o Império Latino do Oriente, estabelecido depois da Quarta Cruzada. Quebrou assim a ténue união alcançada entre as igrejas grega e latina no Segundo Concílio de Lyon em 1274, e não foram possíveis mais negociações. Em 1282, Carlos foi deposto no violento massacre conhecido como as Vésperas Sicilianas. Os Sicilianos elegeram Pedro III de Aragão (1276-85) como rei e pretenderam, em vão, a confirmação papal, apesar de estarem dispostos a reconfirmar a Sicília como estado vassalo do Papado; Martinho IV usou todos os recursos espirituais e materiais ao seu dispor contra o aragonês, tentando preservar a Sicília para a Casa de Anjou. Excomungou Pedro III, declarou o seu reino de Aragão inválido e ordenou uma cruzada contra o mesmo, mas foi tudo em vão.Com a morte do seu protetor Carlos de Anjou, Martinho teve que abandonar Roma e foi para Perúgia, onde faleceu, a 28 de Março de 1285.Entre os sete cardeais criados por Martinho IV estava Benedetto Gaetano, que posteriormente ascendeu ao trono papal como o famoso Papa Bonifácio VIII (1294-1303). Em A Divina Comédia, Dante vê Martinho IV no Purgatório, onde relembra aos leitores o gosto do pontífice por enguias e vinho.
  • Martín IV, (* Touraine, (ha. 1210) – † Perugia, 28 de marzo de 1285). Papa n.º 189 de la Iglesia católica de 1281 a 1285.
  • Marcin IV (łac. Martinus IV, właśc. Simon de Brie lub de Brion; ur. między 1210, a 1220 w Brie-Comte-Robert, zm. 28 marca 1285 w Perugii) – papież w okresie od 22 lutego 1281 do 28 marca 1285.
  • Papa IV. Martinus, gerçek adı ile Simon de Brion (d. yak. 1210, Andrezel – ö. 28 Mart 1285), 21 Şubat 1281 tarihinde ölümüne kadar Roma Katolik Kilisesi'nde papalık yapmıştır.Bizans İmparatoru VIII. Mikhail Palaiologos'u afaroz etmiştir.
  • Martin IV.a (Andrezel, ? - † Perugia, 1285eko martxoaren 28a) Eliza Katolikoaren 189. Aita Santua izan zen 1281 eta 1285 urteen bitartean.
  • Martin IV. (lat. Martinus IV.; mezi lety 1210-1220, Andrezel - 28. březen 1285, Perugia), narozen jako Simon de Brion, byl papežem od 21. února 1281 do 28. března roku 1285.
  • 교황 마르티노 4세(라틴어: Martinus PP. IV, 이탈리아어: Papa Martino IV)는 제189대 교황(재위: 1281년 2월 22일 - 1285년 3월 28일)이다. 본명은 시옹 드 브리옹(프랑스어: Simon de Brion)이다.프랑스 앙제 근처 상 교구 출신이다. 1260년 프랑스의 루이 9세의 상서국장을 지낸 후 이듬해 추기경이 되어 프랑스 교황 사절로 임명받아 루이 9세의 동생 앙주의 샤를이 시칠리아의 왕위에 오르도록 지원하였다. 1281년 교황이 된 후 오르비에토에서 대관식을 가졌으나 로마에 들어가는 것이 허용되지 않아 그곳에 거처를 정하였다. 한편 교황은 샤를의 지위를 이탈리아 반도 안에서 강화시켜 로마의 원로원이 되게 하고 그의 동방 계획을 지지하였다. 1281년 교황은 동서 교회의 일치를 방해한 미카일 8세 팔라이올로고스를 파문하고 이어서 프랑스를 위해 시칠리아를 구하려고 노력한 아라곤의 페드로 3세도 파문하였다. 교황은 수도회들을 좋아하여, 특히 프란치스코회에는 칙서를 내려 그들의 설교와 고해성사권을 부여하고 가난에 관한 규율을 완화시켰다.
  • Папа Мартин IV (на латински: Martinus PP IV) роден Симон дьо Брион (на френски: Simon de Brion) е глава на Католическата църква, 189-ия поред в Традиционното броене.
  • Мартин IV (лат. Martinus PP. IV, в миру — Симон Монпитье де Брион, фр. Simon Monpitie de Brie (или de Brion); ок. 1210 — 28 марта 1285) — папа римский с 1281 — 28 марта 1285.
  • Martinus IV, Martinus lahir di Perancis. Dahulu dia bernama Simon de Brion, dari Keuskupan Sens. Terpilih menjadi Paus pada 23 Maret 1281. Ia merupakan Paus kedua yang mempergunakan nama Martinus, namun ia memakai urutan IV karena sebelumnya ada dua paus-tandingan yang memakai nama Martinus. Ia sangat menyukai para pertapa Karmelit dan Agustinian. Ia mengucilkan Michael Paleologus. Akibatnya, muncul lagi perpecahan dengan Yunani. Ia juga mengucilkan Petrus III dari Aragon dalam upayanya meyelamatkan Sisilia agar tetap diduduki Perancis. Pada masa kepausannya meletus revolusi yang terkenal yang disebut dengan "Vesper Sisilia" dan peristiwa tersebut digubah dalam sebuah tindakkan yang terkenal oleh Giuseppe Verdi. Ia berusaha untuk mempersatukan serikat-serikat amal dari raja-raja dan tuan-tuan tanah saat itu. Ia wafat pada 28 Maret 1285. (1210–28 Maret 1285), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 23 Maret 1281 sampai 28 Maret 1285.
  • Pope Martin IV, (Latin: Martinus IV; c. 1210/1220 – 28 March 1285), born Simon de Brion, was Pope from 21 February 1281 to his death in 1285.Simon de Brion, son of Jean, sieur de Brion, was born at the château of Meinpincien, Île-de-France, France, in the decade following 1210. The seigneurial family of Brion, who took their name from Brion near Joigny, flourished in the Brie français. He spent time at the University of Paris, and is said to have then studied law at Padua and Bologna. Through papal favour he received a canonry at Saint-Quentin in 1238 and spent the period 1248–1259 as a canon of the cathedral chapter in Rouen, finally as archdeacon. At the same time he was appointed treasurer of the church of St. Martin in Tours by King Louis IX of France, an office he held until he was elected pope in 1281. In 1259, he was appointed to the council of the king, who made him keeper of the great seal, chancellor of France, one of the great officers in the household of the king.In December 1261, the new French Pope, Urban IV made him cardinal-priest, with the titulus of the church of St. Cecilia. This entailed Simon de Brion's residence in Rome.He returned to France as a legate for Urban IV and also for his successor Pope Clement IV in 1264–1269 and again in 1274–1279 under Pope Gregory X. He became deeply involved in the negotiations for papal support for the assumption of the crown of Sicily by Charles of Anjou. As legate he presided over several synods on reform, the most important of which was held at Bourges in September 1276.Six months after the death of Pope Nicholas III in 1280, Charles of Anjou intervened in the papal election at Viterbo by imprisoning two influential Italian cardinals on the grounds that they were interfering with the election. Without their opposition, Simon de Brion was unanimously elected to the papacy, taking the name Martin IV, on 22 February 1281.Viterbo was placed under interdict for the imprisonment of the cardinals and Rome was not at all inclined to accept a hated Frenchman as Pope, so Martin IV was crowned instead at Orvieto on 23 March 1281.Dependent on Charles of Anjou in nearly everything, the new Pope quickly appointed him to the position of (Western) Roman Senator. At the insistence of Charles, Martin IV excommunicated the Eastern Roman Emperor Michael VIII Palaeologus, who stood in the way of Charles's plans to restore the Latin Empire of the East that had been established in the aftermath of the Fourth Crusade. He thus broke the tenuous union which had been reached between the Greek and the Latin Churches at the Second Council of Lyons in 1274 and further compromise was rendered impossible.In 1282, Charles was overthrown in the violent massacre known as the Sicilian Vespers. The Sicilians had elected Peter III of Aragon as their king and sought papal confirmation in vain, though they were willing to reconfirm Sicily as a vassal state of the papacy. Martin IV used all the spiritual and material resources at his command against the Aragonese in order to preserve Sicily for the House of Anjou. He excommunicated Peter III, declared his kingdom of Aragon forfeit, and ordered a crusade against him, but it was all in vain.With the death of his protector Charles of Anjou on 7 January 1285, Martin was unable to remain at Rome. He died at Perugia on 28 March 1285.Among the seven cardinals created by Martin IV was Benedetto Gaetano, who afterwards ascended the papal throne as Pope Boniface VIII.In the Divine Comedy, Dante sees Martin IV in Purgatory, where the reader is reminded of the former pontiff's fondness for Lake Bolsena eels and Vernaccia wine.
  • マルティヌス4世(Martinus IV,1210年(1220年とも)? - 1285年3月28日)はローマ教皇(在位:1281年 - 1285年)。フランス・トゥーレーヌの出身で、本名はシモン・ド・ブリオン(Simon de Brion)。ボローニャ大学で学び、1238年に司教座聖堂参事会員に任命され、1248年にルーアンの助祭枢機卿、1259年から1261年までフランス王ルイ9世の秘書を務めた。1261年にウルバヌス4世に司祭枢機卿に任命、1264年ではクレメンス4世から教皇使節に任命され、1269年まで務めたが、グレゴリウス10世によって1274年に再任、1279年まで教皇使節として活動した。1280年8月22日のニコラウス3世の没後コンクラーヴェが開かれたが、1281年2月に半年経っても次期教皇が決まらない事に苛立ったローマ市民が乱入、枢機卿を連れ去る騒ぎに発展したが、シチリア王シャルル・ダンジューが鎮圧、22日にシモンが教皇に選ばれ、マルティヌス4世を名乗った。在任中はシャルルに依存しきっており、彼をローマ元老院議員に任命、東ローマ帝国皇帝ミカエル8世を破門、シャルルの東ローマ帝国遠征を支持、第2リヨン公会議で宣言された東西教会の合同も取り消してしまった。1282年、シチリアの晩祷事件が発生し、シャルルはシチリアを失い、島の住民から教皇の直接統治を懇願された。マルティヌス4世はこれを拒否し、逆に全島民、および代わってシチリア王に即位したアラゴン王ペドロ3世を破門にしたが、結局シャルルはシチリアを奪還できず、甥のフランス王フィリップ3世共々敗北を重ねた。1285年、ペルージャで死去。シャルル、フィリップ3世、ペドロ3世も同年に死亡した。ダンテ・アリギエーリの『神曲』では鰻のワイン漬の食べ過ぎで煉獄に落とされている。
  • Martin IV. (* um 1210 in Mainpincien (Frankreich); † 28. März 1285 in Perugia) war von 1281 bis zu seinem Tode Papst.Geboren als Simon de Brion trat Martin IV., über dessen Herkunft und frühe Jahre es nur wenig Überlieferungen gibt, zunächst als Archidiakon in Rouen und als Domherr in Tours in Erscheinung. 1260 wurde de Brion Kanzler des französischen Königs Ludwigs IX.1261 zum Kardinalpriester der Titelkirche von Santa Cecilia erhoben, war de Brion wiederholt auch als päpstlicher Legat am französischen Hofe tätig. Außerdem war er ab 1262 Leiter der Inquisition.Nach dem Tode Papst Nikolaus' III. im Jahre 1280 traten die zur Wahl seines Nachfolgers berufenen Kardinäle zum Konklave in Viterbo zusammen. Um die Hausmacht der französischen Kardinäle zu stärken, war mit Kardinal Matteo Orsini ein Verwandter des verstorbenen Papstes vorsorglich verhaftet worden. Nach einem halbjährigen, von machtpolitischen Auseinandersetzungen geprägten Konklave wurde schließlich de Brion am 22. Februar 1281 auf Druck Karls I. von Neapel-Sizilien zum Papst gewählt.Seine Namenswahl beruht auf einer Verwechslung der Papstnamen Martin und Marinus in den mittelalterlichen Chroniken. Marinus I. und Marinus II. waren hier nämlich irrtümlich als Martin II. und Martin III. geführt worden, so dass de Brion sein Pontifikat als Martin IV. antrat, obschon sein unmittelbarer Namensvorgänger Papst Martin I. gewesen war.Dieser schwächliche Papst nahm jede seiner Handlungen – egal ob weltliche oder politische – als Franzose und nicht als Papst vor. Keiner seiner Vorgänger hat sich so weit erniedrigt wie Martin. Er war praktisch nur der willfährige Hofkaplan König Karls I. von Neapel-Sizilien. Martin ernannte Karl I. wieder zum Senator von Rom. Damit wurde dieser zum mächtigsten Mann und eigentlichen Herrscher des Kirchenstaates. Das Ziel Karls war weiterhin die Eroberung von Byzanz. Er nötigte den Papst, den byzantinischen Kaiser Michael VIII. zu bannen (18. November 1282). Die von Byzanz unterstützte und durch die blutige Herrschaft der verhassten Franzosen ausgelöste Sizilianische Vesper am 31. März 1282 rettete Byzanz. In Sizilien kam am 4. September 1282 Peter III. von Aragon, der Schwiegersohn König Manfreds an die Macht. Die Reaktion des Papstes war der Bann und die Absetzung Peters III. (21. März 1283) und die Ernennung Karls von Valois, Sohn Philipps III. am 5. Mai 1284 zum Herrscher von Aragon. Die Maßnahme war nichtssagend und blieb ohne Konsequenzen. Der darauf folgende französische Angriffskrieg, geführt nur aus dynastischem Interesse und doch vom Papst zum Kreuzzug erklärt, endete mit der totalen Niederlage der französischen Flotte. Ein halbes Jahr vor dem Tode Karls I. am 7. Januar 1285 wurde dessen Thronerbe Karl von einer argonesischen Flotte am 5. Juni 1284 gefangengenommen.Die von seinem Vorgänger aufgenommenen Verhandlungen mit dem deutschen König Rudolf I. von Habsburg über eine Kaiserkrönung brach er ab. Auch in Italien gelang es ihm nie, Einfluss zu gelangen. Bereits nach seiner Wahl hatte die Stadt Rom ihm den Einzug verweigert, weswegen er seinen Amtssitz nach Orvieto verlegte.Kirchengeschichtlich geht auf Martin IV. die weitgehende Anerkennung und Stärkung der Bettelorden zurück.
  • Martinus IV, geboren als Simon de Brion (Montpensier, 1210 - Perugia, 28 maart 1285) was paus van 22 februari 1281 tot aan zijn overlijden in 1285.Simon de Brion was voor zijn pausverkiezing kanselier van koning Lodewijk IX van Frankrijk en legaat van de paus in Frankrijk, waar hij de onderhandelingen voerde die leidden tot de overneming van Sicilië door Karel van Anjou. Zijn pausverkiezing gebeurde onder druk van Karel van Anjou. Wegens anti-Franse gevoelens in Rome, kon hij na zijn verkiezing niet naar het Vaticaan keren.Hij steunde de pogingen van Karel van Anjou om het Latijnse Keizerrijk van Constantinopel te herstellen en excommuniceerde de Byzantijnse keizer Michaël VIII Palaeologus. De politiek van Martinus om Karel van Anjou te steunen heeft er toe bijgedragen om de hereniging met Byzantium die paus Gregorius X in 1274 tot stand had gebracht, te vernietigen. De paus werd getroffen door de Siciliaanse Vespers (1282), die door keizer Andronicus II van Byzantium ondersteund werden. Deze brachten koning Peter III van Aragón op de troon van Sicilië, waarop Paus Martinus IV Peter III excommuniceerde.
dbpedia-owl:blazon
  • C o a Martino IV.svg
dbpedia-owl:motto
  • (Du trésor de Martin des Lys)
  • Ex telenio Liliacaei Martini
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 153611 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13323 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 109 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111019480 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:blason
  • C o a Martino IV.svg
prop-fr:dateDeNaissance
  • entre 1210 et 1220
prop-fr:devise
  • Ex telenio Liliacaei Martini
prop-fr:débutPontificat
  • 1281-02-22 (xsd:date)
prop-fr:finPontificat
  • 1285-03-28 (xsd:date)
prop-fr:intronisation
  • 1281-03-23 (xsd:date)
prop-fr:nom
  • Martin IV
prop-fr:nomDeNaissance
  • Simon de Brion
prop-fr:prédécesseurPape
prop-fr:successeurPape
prop-fr:titre
  • Pape
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Martin IV (Simon de Brion, alias « Mompis » ou « Mompitius »), né vers 1210/1220, est pape du 22 février 1281 jusqu'à sa mort le 28 mars 1285 à Pérouse. Son pontificat dure quatre ans et un mois.Jugé sévèrement par ses contemporains comme par les historiens modernes[Lesquels ?], entièrement inféodé aux intérêts de Charles d'Anjou et aux ambitions françaises, ce pape au règne calamiteux paraît manquer autant de caractère que d'intelligence politique.
  • .Martino IV, al secolo Simon de Brion (Andrezel, 1210 circa – Perugia, 28 marzo 1285), fu il 189º papa della Chiesa cattolica dal 1281 alla morte.
  • Martín IV, (* Touraine, (ha. 1210) – † Perugia, 28 de marzo de 1285). Papa n.º 189 de la Iglesia católica de 1281 a 1285.
  • Marcin IV (łac. Martinus IV, właśc. Simon de Brie lub de Brion; ur. między 1210, a 1220 w Brie-Comte-Robert, zm. 28 marca 1285 w Perugii) – papież w okresie od 22 lutego 1281 do 28 marca 1285.
  • Papa IV. Martinus, gerçek adı ile Simon de Brion (d. yak. 1210, Andrezel – ö. 28 Mart 1285), 21 Şubat 1281 tarihinde ölümüne kadar Roma Katolik Kilisesi'nde papalık yapmıştır.Bizans İmparatoru VIII. Mikhail Palaiologos'u afaroz etmiştir.
  • Martin IV.a (Andrezel, ? - † Perugia, 1285eko martxoaren 28a) Eliza Katolikoaren 189. Aita Santua izan zen 1281 eta 1285 urteen bitartean.
  • Martin IV. (lat. Martinus IV.; mezi lety 1210-1220, Andrezel - 28. březen 1285, Perugia), narozen jako Simon de Brion, byl papežem od 21. února 1281 do 28. března roku 1285.
  • Папа Мартин IV (на латински: Martinus PP IV) роден Симон дьо Брион (на френски: Simon de Brion) е глава на Католическата църква, 189-ия поред в Традиционното броене.
  • Мартин IV (лат. Martinus PP. IV, в миру — Симон Монпитье де Брион, фр. Simon Monpitie de Brie (или de Brion); ок. 1210 — 28 марта 1285) — папа римский с 1281 — 28 марта 1285.
  • マルティヌス4世(Martinus IV,1210年(1220年とも)? - 1285年3月28日)はローマ教皇(在位:1281年 - 1285年)。フランス・トゥーレーヌの出身で、本名はシモン・ド・ブリオン(Simon de Brion)。ボローニャ大学で学び、1238年に司教座聖堂参事会員に任命され、1248年にルーアンの助祭枢機卿、1259年から1261年までフランス王ルイ9世の秘書を務めた。1261年にウルバヌス4世に司祭枢機卿に任命、1264年ではクレメンス4世から教皇使節に任命され、1269年まで務めたが、グレゴリウス10世によって1274年に再任、1279年まで教皇使節として活動した。1280年8月22日のニコラウス3世の没後コンクラーヴェが開かれたが、1281年2月に半年経っても次期教皇が決まらない事に苛立ったローマ市民が乱入、枢機卿を連れ去る騒ぎに発展したが、シチリア王シャルル・ダンジューが鎮圧、22日にシモンが教皇に選ばれ、マルティヌス4世を名乗った。在任中はシャルルに依存しきっており、彼をローマ元老院議員に任命、東ローマ帝国皇帝ミカエル8世を破門、シャルルの東ローマ帝国遠征を支持、第2リヨン公会議で宣言された東西教会の合同も取り消してしまった。1282年、シチリアの晩祷事件が発生し、シャルルはシチリアを失い、島の住民から教皇の直接統治を懇願された。マルティヌス4世はこれを拒否し、逆に全島民、および代わってシチリア王に即位したアラゴン王ペドロ3世を破門にしたが、結局シャルルはシチリアを奪還できず、甥のフランス王フィリップ3世共々敗北を重ねた。1285年、ペルージャで死去。シャルル、フィリップ3世、ペドロ3世も同年に死亡した。ダンテ・アリギエーリの『神曲』では鰻のワイン漬の食べ過ぎで煉獄に落とされている。
  • Martí IV ( Turena, 1210 - † Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.De nom Simon de Brie, membre d'una família pertanyent a la petita noblesa, va iniciar la seva carrera a l'Església com a sacerdot a Rouen per a posteriorment passar a ser nomenat canonge i tresorer a l'església de Sant Martí de Tours, on romandrà fins que, el 1260, el rei francès Lluís IX el va nomenar canceller de França.El 1262 el papa Urbà IV el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecília i legat papal a França, càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs.
  • Papa Martinho IV nascido Simão de Brion (ca. 1220 — 28 de Março de 1285), foi Papa de 21 de Fevereiro de 1281 até ao dia da sua morte.Simon de Brie nasceu na França, em Château Montpensier, província de Touraine, cerca do ano de 1210. Foi padre em Rouen durante algum tempo, e depois serviu como cânone e teasoureiro na igreja de S.
  • IV. Márton (1220 k. – 1285. március 28.) néven lépett fel Szent Péter ősi trónjára a katolikus egyház történetének 189. pápája. Alig több mint négy évig foglalhatta el az egyház legfőbb méltóságának hivatalát, mégis pontifikátusa igen jelentős változásokat hozott az itáliai félsziget politikai viszonyaiban. Márton eredetileg a francia trón egyik legközvetlenebb barátjaként foglalhatta el trónját, és ennek alapján lépett fel Európa politikai színpadán.
  • Martinus IV, geboren als Simon de Brion (Montpensier, 1210 - Perugia, 28 maart 1285) was paus van 22 februari 1281 tot aan zijn overlijden in 1285.Simon de Brion was voor zijn pausverkiezing kanselier van koning Lodewijk IX van Frankrijk en legaat van de paus in Frankrijk, waar hij de onderhandelingen voerde die leidden tot de overneming van Sicilië door Karel van Anjou. Zijn pausverkiezing gebeurde onder druk van Karel van Anjou.
  • Martinus IV, Martinus lahir di Perancis. Dahulu dia bernama Simon de Brion, dari Keuskupan Sens. Terpilih menjadi Paus pada 23 Maret 1281. Ia merupakan Paus kedua yang mempergunakan nama Martinus, namun ia memakai urutan IV karena sebelumnya ada dua paus-tandingan yang memakai nama Martinus. Ia sangat menyukai para pertapa Karmelit dan Agustinian. Ia mengucilkan Michael Paleologus. Akibatnya, muncul lagi perpecahan dengan Yunani.
  • Pope Martin IV, (Latin: Martinus IV; c. 1210/1220 – 28 March 1285), born Simon de Brion, was Pope from 21 February 1281 to his death in 1285.Simon de Brion, son of Jean, sieur de Brion, was born at the château of Meinpincien, Île-de-France, France, in the decade following 1210. The seigneurial family of Brion, who took their name from Brion near Joigny, flourished in the Brie français. He spent time at the University of Paris, and is said to have then studied law at Padua and Bologna.
  • Martin IV. (* um 1210 in Mainpincien (Frankreich); † 28. März 1285 in Perugia) war von 1281 bis zu seinem Tode Papst.Geboren als Simon de Brion trat Martin IV., über dessen Herkunft und frühe Jahre es nur wenig Überlieferungen gibt, zunächst als Archidiakon in Rouen und als Domherr in Tours in Erscheinung.
  • 교황 마르티노 4세(라틴어: Martinus PP. IV, 이탈리아어: Papa Martino IV)는 제189대 교황(재위: 1281년 2월 22일 - 1285년 3월 28일)이다. 본명은 시옹 드 브리옹(프랑스어: Simon de Brion)이다.프랑스 앙제 근처 상 교구 출신이다. 1260년 프랑스의 루이 9세의 상서국장을 지낸 후 이듬해 추기경이 되어 프랑스 교황 사절로 임명받아 루이 9세의 동생 앙주의 샤를이 시칠리아의 왕위에 오르도록 지원하였다. 1281년 교황이 된 후 오르비에토에서 대관식을 가졌으나 로마에 들어가는 것이 허용되지 않아 그곳에 거처를 정하였다. 한편 교황은 샤를의 지위를 이탈리아 반도 안에서 강화시켜 로마의 원로원이 되게 하고 그의 동방 계획을 지지하였다. 1281년 교황은 동서 교회의 일치를 방해한 미카일 8세 팔라이올로고스를 파문하고 이어서 프랑스를 위해 시칠리아를 구하려고 노력한 아라곤의 페드로 3세도 파문하였다.
rdfs:label
  • Martin IV
  • IV. Martinus
  • IV. Márton pápa
  • Marcin IV
  • Martin IV.
  • Martin IV.
  • Martin IV.a
  • Martí IV
  • Martín IV
  • Papa Martinho IV
  • Papa Martino IV
  • Paus Martinus IV
  • Paus Martinus IV
  • Pope Martin IV
  • Мартин IV
  • Мартин IV
  • マルティヌス4世 (ローマ教皇)
  • 교황 마르티노 4세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Martin IV
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:nom of
is prop-fr:prédécesseurPape of
is prop-fr:successeurPape of
is foaf:primaryTopic of