La martensite (fer α') est une phase métastable des aciers, issue de la transformation sans diffusion de l'austénite γ en dessous d'une température martensitique. Elle tire son nom de Adolf Martens (1850-1914) métallurgiste allemand. La structure de la martensite des aciers trempés est étudiée par Floris Osmond en 1890.C'est une solution solide d'insertion sursaturée en carbone dans le fer α (ferrite), de même composition que l'austénite initiale.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La martensite (fer α') est une phase métastable des aciers, issue de la transformation sans diffusion de l'austénite γ en dessous d'une température martensitique. Elle tire son nom de Adolf Martens (1850-1914) métallurgiste allemand. La structure de la martensite des aciers trempés est étudiée par Floris Osmond en 1890.C'est une solution solide d'insertion sursaturée en carbone dans le fer α (ferrite), de même composition que l'austénite initiale. La transformation austénite - martensite consiste en une modification du réseau cristallin (avec un faible déplacement des atomes de fer), sans qu'il y ait de diffusion des atomes de carbones : on appelle ce type de transformation "displacive".La martensite cristallise selon un modèle quadratique hybride. On austénitise un acier (structure cubique à faces centrées) ayant une quantité de carbone supérieure à 0,05 % (limite de solubilité du carbone dans le fer alpha pour l’obtention de ferrite). Lors d'un refroidissement "classique" on observera la formation de ferrite et de cémentite sous leur forme d'équilibre que l'on retrouve dans le diagramme Fer-Carbone. Pour obtenir une structure ferritique ayant un taux de carbone supérieur à 0,05 % on effectue une trempe : cela consiste à réaliser un refroidissement suffisamment rapide pour permettre la formation d'une structure hybride que l'on nomme martensite. Lors de l'austénitisation, on observe une diffusion des atomes de carbone dans les interstitiels de la maille cubique faces centrées du fer gamma ayant la particularité d'être plus grands que ceux de la maille cubique centré du fer alpha.Lors d'un refroidissement assez lent on va observer une migration des atomes de carbone vers les joints de grain formant de la cémentite. Alors qu'effectuer un refroidissement plus rapide de l'acier austénitisé va empêcher la migration des atomes de carbone vers les joints de grain. Et comme l'acier doit retourner sous son état d'équilibre qui est le cubique centré à température ambiante, on observe un cisaillement suivant les plans de direction atomique les plus élevés (les diagonales du cube formant des triangles équilatéraux), permettant la naissance de la structure hexagonale hybride que l'on nomme martensitique.La martensite est ferromagnétique. Elle possède une grande dureté (HV 800) et une fragilité notable. Elle a une structure en aiguilles (plaques) ou en lattes, visibles avec un grossissement suffisant, après attaque par les réactifs classiques. Ces aiguilles correspondent à des plaquettes internes dont le plan habituel est voisin de (225), orientées à l'intérieur de chaque grain initial d'austénite suivant trois directions parallèles aux côtés d'un triangle équilatéral. Le durcissement de la martensite est d'ordre physico-chimique ; chaque atome de carbone, plus volumineux que l'interstice où il est inséré, écarte les atomes de fer voisins créant une sphère de perturbation autour de lui-même. De ce fait on ne pourra observer l'apparition d'un atome de carbone qu'une fois tous les diamètres de la sphère de perturbation. Le réseau du fer est ainsi fortement distordu, et ces perturbations, en bloquant le mouvement des dislocations, durcissent l'acier.Portail de la chimie Portail de la chimie Portail de la physique Portail de la physique Portail des sciences des matériaux Portail des sciences des matériaux
  • Martensita es el nombre que recibe la fase cristalina BCC, en aleaciones ferrosas. Dicha fase se genera a partir de una transformación de fases sin difusión, a una velocidad que es muy cercana a la velocidad del sonido en el material.Por extensión se denominan martensitas todas las fases que se producen a raíz de una transformación sin difusión de materiales metálicos.Se llama martensita en honor al metalúrgico alemán Adolf Martens (1850-1914).
  • Martensite, named after the German metallurgist Adolf Martens (1850–1914), most commonly refers to a very hard form of steel crystalline structure, but it can also refer to any crystal structure that is formed by diffusionless transformation. It includes a class of hard minerals occurring as lath- or plate-shaped crystal grains. When viewed in cross section, the lenticular (lens-shaped) crystal grains are sometimes incorrectly described as acicular (needle-shaped)[citation needed].
  • Martensiet (naar de Duitse materiaalkundige Adolf Martens) is een zeer harde en brosse verschijningsvorm van staal, waarin de ijzeratomen niet kubisch ruimtelijk gecentreerd (krg) zijn (zoals ferriet), maar wegens de koolstofatomen op de assen zijn de roosterparameters ongelijk dus tetragonaal ruimtelijk gecentreerd.Het ontstaat wanneer austeniet, een andere verschijningsvorm van staal met een kubisch vlakgecentreerd (kvg) rooster en minder dan 3,83% koolstof, vanuit zone 05 in het diagram snel (in enkele seconden tot minuten) afgekoeld 'afgeschrikt' wordt, bijvoorbeeld in water of olie.Omdat bij snelle afkoeling vanuit austeniet er geen tijd is voor koolstofdiffusie (en dus geen tijd is om cementiet te vormen) blijft alle koolstof in het ferriet (wat bijna geen koolstof wil bevatten). Dit zorgt voor veel interne spanningen en maakt het erg bros.Deze verschijningsvorm is niet stabiel, het is metastabiel. Daarom is martensiet niet terug te vinden in het diagram.Met Martensitisch staal bedoelt men steeds roestvrij staalSjabloon:Bron?
  • 마르텐사이트(Martensite)는 탄소와 철 합금에서 담금질을 할때 생기는 준안정한 상태이다. 강도가 매우 높다.
  • Martenzyt – pierwotnie nazwa jednej z metastabilnych struktur, występująca w stopach Fe-C, charakteryzująca się bardzo dużą twardością. Wywodzi się od nazwiska niemieckiego metalurga, Adolfa Martensa (1850 – 1914). Obecnie przez określenie martenzyt należy rozumieć wszystkie struktury, które powstają w wyniku szeroko rozumianych przemian martenzytycznych.
  • Мартензитът (кръстен на немския металург Адолф Мартен (1850-1914 г.) е много твърда форма на стоманената кристална структура. През 1890-та Мартен изучавал проби на различни стомани под микроскоп и установил, че най-твърдите стомани имали симетрична кристална структура. Той бил първият, който да обясни причината за широкото различие на механичните характеристики на стоманите. Мартензитните структури от тогава били намирани в много материали.Мартензита се получава при рязко охлаждане (закаляване) на аустенит, което затваря въглеродните атоми, които не успяват да се дифузират извън кристалната структура. Тази мартензитна реакция започва по време на охлаждането, когато аустенита достигне мартензитната начална температура за трансформация и аустенита става механически нестабилен. При постоянна температура на трансформация част от аустенита се трансформира рязко и след това не следват други трансформации. Когато температурата спадне аустенита се превръща в мартензит. Накрая мартензитната крайна температура е достигната и трансформацията приключва.Една от основните разлики между двете фази е, че мартензита има центрирана тетрагонална кристална структура, докато аустенита има кубична структура. Прехода между тези две структури изисква много малко температурно влияние това е мартензитна трансформация, която води до рязко преподреждане на атомните позиции. Мартензита има по-малка плътност от аустенита и затова мартензитната трансформация води до промяна в масата.Мартензита няма добро равновесие при фазите на желязно-въглеродната система, защото е метастабилен. Понеже химическите процеси се ускоряват при покачване на температурата, мартензита лесно се разрушава от топлината.
  • Martensit ist ein metastabiles Gefüge in Metallen und auch Nichtmetallen, das diffusionslos und athermisch durch eine kooperative Scherbewegung aus dem Ausgangsgefüge entsteht. Dabei muss das Material von der Temperatur einer Hochtemperaturphase (bei Stahl: γ-Phase, Austenit) unter die Gleichgewichtstemperatur zu einer Niedertemperaturphase (bei Stahl: α-Phase, Ferrit) abgekühlt (meist abgeschreckt) werden. Die Unterkühlung unter die Gleichgewichtstemperatur muss tief genug sein, um die notwendige Triebkraft für die athermische Phasenumwandlung zu erzeugen (siehe Abbildung 3), muss aber auch schnell genug erfolgen, um Diffusionsvorgänge zu verhindern (siehe Zeit-Temperatur-Umwandlungsschaubild). Die notwendige Unterkühlung und Abkühlgeschwindigkeit sind stark vom betrachteten Material (bei Stahl: von den Legierungselementen) abhängig und variieren über einen weiten Bereich, so dass manchmal ein rasches Abschrecken in Wasser und evtl. anschließendes Tiefkühlen in flüssigem Stickstoff (wegen des Leidenfrost-Effekts ist ein direktes Abschrecken mit flüssigem Stickstoff nicht möglich) notwendig ist, manchmal genügt auch ein langsames Abkühlen an Luft oder im Warmbad.Wird die Hochtemperaturphase bei Raumtemperatur metastabil konserviert, kann sie spannungs- oder dehnungsinduziert in Martensit umwandeln (siehe Restaustenitumwandlung bei Stählen). Reversible martensitische Umwandlungen als Grundphänomen des Form-Gedächtnis-Effektes gehören ebenfalls in diese Kategorie.Martensitische Umwandlungen kommen bei unlegierten und legierten Stählen als auch bei vielen Nichteisen-Metallen, Keramiken und Polymeren vor und sind kein rein auf Metalle beschränktes Phänomen. Für Stähle ist die martensitische Umwandlung eine häufig genutzte Möglichkeit der Eigenschaftsbeeinflussung (siehe Härten und Anlassen).Das Gefüge ist nach dem deutschen Metallurgen Adolf Martens (1850–1914) benannt.
  • マルテンサイト(martensite, α'鋼)は、Fe-C系炭素鋼を安定なオーステナイトから急冷する事によって得られる組織。体心正方格子の鉄の結晶中に炭素が侵入した固溶体で、硬くて脆い組織である。ドイツの冶金学者アドルフ・マルテンス(Adolf Martens)が発見したためこの名称がある。
  • Na fabricação do aço, Martensita é uma fase metaestável composta por ferro que está supersaturada com carbono e que é o produto de uma transformação sem difusão (atérmica) da austenita.É formada quando ligas ferro - carbono austenitizadas são resfriadas rapidamente ou bruscamente ( como no tratamento térmico de têmpera). É uma estrutura monofásica(TCC),tetragonal de corpo centrado, porque se encontra em equilíbrio, resultante de uma transformação sem difusão da austenita.A dureza da martensita depende do teor de carbono e dos elementos de liga do aço, sendo que um maior teor de carbono resultará em uma martensita de maior dureza. Os elementos de liga presentes em um determinado tipo de aço, determinam sua temperabilidade, ou seja, qual a velocidade de resfriamento necessária, a partir da temperatura de austenitização, para que toda a austenita se transforme em martensita. Maiores teores de elementos de certos liga resultam em maior temperabilidade.A martensita, no estado pós têmpera, praticamente nunca é utilizada, sendo necessária a aplicação de um tratamento térmico posterior a têmpera. Este tratamento térmico, denominado revenimento, tem como objetivos aliviar as tensões geradas pela formação da martensita, além de reduzir sua dureza, para os valores especificados pelo projeto. Portanto, como resultado do tratamento térmico de têmpera, espera-se a formação de uma microestrutura totalmente martensítica, com a maior dureza que possa ser atingida pelo aço tratado. Depois, no revenimento, em função do tempo de tratamento e da temperatura, atinge-se a dureza desejada.
  • La martensite (dal nome del metallurgico tedesco Adolf Martens) è una forma allotropica metastabile dell'acciaio, sovrassatura di carbonio, nel reticolo del ferro α. È una fase che non sussiste in equilibrio, ma può essere ottenuta mediante congelamento strutturale dell'austenite (detta anche Fe γ + C, ferro gamma' + carbonio') per brusco raffreddamento da temperature superiori a quella di austenitizzazione (variabile a seconda del contenuto in carbonio, comunque compresa tra 727 °C e 912 °C) fino a temperatura ambiente; si origina così un reticolo tetragonale a corpo centrato piuttosto tensionato.A temperatura ambiente sarebbe stabile la struttura perlitica, un miscuglio di ferro alfa e cementite (Fe3C); il raffreddamento troppo rapido, però, fa sì che la massa metallica "non riesca" ad arrangiarsi nella struttura stabile non tensionata ferritica, ma andando a ricalcare quella austenitica è altamente tensionata. Le sue notevoli deformazioni reticolari, che ostacolano il movimento delle dislocazioni, sono la causa prima dell'indurimento.La formazione inizia alla temperatura indicata di solito con Ms e si completa alla temperatura Mf; tale intervallo si sposta in basso all'aumentare della concentrazione di carbonio e in alto in presenza di deformazioni plastiche. Il processo avviene quasi istantaneamente, mediante un movimento coordinato di atomi e non per diffusione, impedita dalla bassa temperatura. La nucleazione si avvia dall'interno, non dai bordi di grano. Nella trasformazione da austenite a martensite si ha aumento di volume, bisogna quindi porre attenzione che le tensioni interne creatasi non snervino il materiale, con la nascita di distorsioni e cricche. La martensite è una fase che presenta alta durezza e resistenza meccanica, perciò spesso è ottenuta appositamente in un pezzo mediante il trattamento termico di tempra. Il suo problema, tuttavia, è che è una struttura macroscopicamente fragile e altamente tensionata, perciò spesso alla tempra si fa seguire un trattamento di rinvenimento (la combinazione dei due trattamenti è detta bonifica) allo scopo di "ammorbidire" questi problemi e raggiungere un buon compromesso tra durezza, resistenza e tenacità dell'acciaio.Da non trascurare, comunque, che una grana austenitica di partenza grossolana genera una grana martensitica altrettanto grossolana: quindi la temperatura di austenitizzazione è il primo fattore da considerare per non eccedere in fragilità.Se l'acciaio contiene meno dello 0,6% di carbonio la martensite sarà di tipo aciculare mentre se il tenore di carbonio all'interno dell'acciaio è superiore allo 0,6% la martensite sarà denominata martensite a placchette.Alcuni metallurgisti, per estensione, chiamano martensitiche tutte le strutture metastabili, di qualsiasi lega metallica anche non ferrosa, ottenute attraverso un raffreddamento rapido (quenching) al fine di "congelare" una fase che a temperatura ambiente non si troverebbe in equilibrio, come per l'austenite nel caso dell'acciaio.Si parla così di "strutture martensitiche" per i bronzi all'alluminio, o per le leghe del titanio.
  • Martenzit je přesycený tuhý roztok uhlíku v železe α. Vysoká tvrdost a pevnost patří mezi jeho základní vlastnosti. Vzniká jako podchlazený tuhý roztok při kalení. Při jeho vzniku dochází k bezdifúzní střihové přeměně a rychlost tvorby zárodků je přibližná rychlosti zvuku v kovech. Vzniká při nadkritické rychlosti ochlazování oceli. Martenzit nese jméno po německém metalurgovi Adolfu Martensovi.
  • Мартенсит — микроструктура игольчатого (пластинчатого) вида, а также реечного (пакетного) наблюдаемая в закалённых металлических сплавах и в некоторых чистых металлах, которым свойственен полиморфизм. Мартенсит — основная структурная составляющая закалённой стали; представляет собой упорядоченный пересыщенный твёрдый раствор углерода в α-железе такой же концентрации, как у исходного аустенита. С превращением мартенсита при нагреве и охлаждении связан эффект памяти металлов и сплавов. Назван в честь немецкого металловеда Адольфа Мартенса.
  • Martensita és la fase cristal·lina BCT, en aliatges ferrosos. Aquesta fase es genera a partir d'una transformació de fases sense difusió, a una velocitat que és molt propera a la velocitat del so en el material. Per extensió es denominen martensita totes les fases que es produeixen arran d'una transformació sense difusió materials metàl·lics. Es diu martensita en honor al metal·lúrgic alemany Adolf Martens (1850-1914).La transformació martensítica no només passa en l'acer, sinó que altres sistemes d'aliatge es caracteritzen per experimentar transformacions sense difusió. Atès que la transformació martensítica no implica difusió, passa gairebé instantàniament, els grans martensítics es organitzen i creixen a velocitat molt alta: A l'velocitat del so dins de la matriu austenítica. D'aquesta manera, a efectes pràctics, la velocitat de transformació de l'austenita és independent del temps.L'estructura de la martensita té l'aparença de làmines o d'agulles (variants). La fase blanca és austenita que no es transforma durant el tremp ràpid. La martensita també pot coexistir amb altres constituents, com la perlita.El refredament ràpid (o tremp) de l'acer austenizado, fins temperatura propera a l'ambiental, origina un altre microconstituents denominat martensita , que resulta com una estructura de no equilibri de la transformació sense difusió de l'austenita. Es pot considerar un producte de transformació competitiu amb la perlita o la bainita. La transformació martensítica té lloc a velocitats de tremp molt ràpides que dificulten la difusió del carboni. Si hagués difusió es formarien les fases ferrita i cementita.La transformació martensítica no és ben coneguda. No obstant això, gran nombre d'àtoms es mouen de manera cooperativa, el que representa petits desplaçaments d'un àtom respecte als seus veïns. Aquesta transformació vol dir que l'austenita CCC experimenta una transformació polimòrfica a la martensita tetragonal centrada en el cos (TCC). La cel unitat d'aquesta estructura cristal·lina és un cub, allargat en una de les tres dimensions, centrat en el cos BCC; aquesta estructura és diferent de la ferrita CC. Tots els àtoms de carboni romanen com soluts intersticials en la martensita i constitueixen una dissolució sòlida sobresaturada capaç de transformar-se ràpidament en altres estructures si s'escalfa a temperatures que impliquen una apreciable velocitat de difusió. La majoria dels acers retenen l'estructura martensítica gairebé indefinidament a temperatura ambient.Amb un tractament mecànic adequat l'estructura pot presentar una sola variant. Un cas particular són els aliatges martensítics ferromagnètics, amb interessants propietats en aplicar-los un camp magnètic (magnetoestricció, Villary effect ).Els acers amb microestructura martensítica són els més durs i mecànicament resistents, però també els més fràgils i menys dúctils. La duresa d'aquests acers depèn del contingut en carboni, però són també són més tenaços que els acers perlita.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 331175 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3616 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110771908 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La martensite (fer α') est une phase métastable des aciers, issue de la transformation sans diffusion de l'austénite γ en dessous d'une température martensitique. Elle tire son nom de Adolf Martens (1850-1914) métallurgiste allemand. La structure de la martensite des aciers trempés est étudiée par Floris Osmond en 1890.C'est une solution solide d'insertion sursaturée en carbone dans le fer α (ferrite), de même composition que l'austénite initiale.
  • Martensita es el nombre que recibe la fase cristalina BCC, en aleaciones ferrosas. Dicha fase se genera a partir de una transformación de fases sin difusión, a una velocidad que es muy cercana a la velocidad del sonido en el material.Por extensión se denominan martensitas todas las fases que se producen a raíz de una transformación sin difusión de materiales metálicos.Se llama martensita en honor al metalúrgico alemán Adolf Martens (1850-1914).
  • Martensite, named after the German metallurgist Adolf Martens (1850–1914), most commonly refers to a very hard form of steel crystalline structure, but it can also refer to any crystal structure that is formed by diffusionless transformation. It includes a class of hard minerals occurring as lath- or plate-shaped crystal grains. When viewed in cross section, the lenticular (lens-shaped) crystal grains are sometimes incorrectly described as acicular (needle-shaped)[citation needed].
  • 마르텐사이트(Martensite)는 탄소와 철 합금에서 담금질을 할때 생기는 준안정한 상태이다. 강도가 매우 높다.
  • Martenzyt – pierwotnie nazwa jednej z metastabilnych struktur, występująca w stopach Fe-C, charakteryzująca się bardzo dużą twardością. Wywodzi się od nazwiska niemieckiego metalurga, Adolfa Martensa (1850 – 1914). Obecnie przez określenie martenzyt należy rozumieć wszystkie struktury, które powstają w wyniku szeroko rozumianych przemian martenzytycznych.
  • マルテンサイト(martensite, α'鋼)は、Fe-C系炭素鋼を安定なオーステナイトから急冷する事によって得られる組織。体心正方格子の鉄の結晶中に炭素が侵入した固溶体で、硬くて脆い組織である。ドイツの冶金学者アドルフ・マルテンス(Adolf Martens)が発見したためこの名称がある。
  • Martenzit je přesycený tuhý roztok uhlíku v železe α. Vysoká tvrdost a pevnost patří mezi jeho základní vlastnosti. Vzniká jako podchlazený tuhý roztok při kalení. Při jeho vzniku dochází k bezdifúzní střihové přeměně a rychlost tvorby zárodků je přibližná rychlosti zvuku v kovech. Vzniká při nadkritické rychlosti ochlazování oceli. Martenzit nese jméno po německém metalurgovi Adolfu Martensovi.
  • La martensite (dal nome del metallurgico tedesco Adolf Martens) è una forma allotropica metastabile dell'acciaio, sovrassatura di carbonio, nel reticolo del ferro α.
  • Na fabricação do aço, Martensita é uma fase metaestável composta por ferro que está supersaturada com carbono e que é o produto de uma transformação sem difusão (atérmica) da austenita.É formada quando ligas ferro - carbono austenitizadas são resfriadas rapidamente ou bruscamente ( como no tratamento térmico de têmpera).
  • Martensiet (naar de Duitse materiaalkundige Adolf Martens) is een zeer harde en brosse verschijningsvorm van staal, waarin de ijzeratomen niet kubisch ruimtelijk gecentreerd (krg) zijn (zoals ferriet), maar wegens de koolstofatomen op de assen zijn de roosterparameters ongelijk dus tetragonaal ruimtelijk gecentreerd.Het ontstaat wanneer austeniet, een andere verschijningsvorm van staal met een kubisch vlakgecentreerd (kvg) rooster en minder dan 3,83% koolstof, vanuit zone 05 in het diagram snel (in enkele seconden tot minuten) afgekoeld 'afgeschrikt' wordt, bijvoorbeeld in water of olie.Omdat bij snelle afkoeling vanuit austeniet er geen tijd is voor koolstofdiffusie (en dus geen tijd is om cementiet te vormen) blijft alle koolstof in het ferriet (wat bijna geen koolstof wil bevatten).
  • Martensita és la fase cristal·lina BCT, en aliatges ferrosos. Aquesta fase es genera a partir d'una transformació de fases sense difusió, a una velocitat que és molt propera a la velocitat del so en el material. Per extensió es denominen martensita totes les fases que es produeixen arran d'una transformació sense difusió materials metàl·lics.
  • Мартензитът (кръстен на немския металург Адолф Мартен (1850-1914 г.) е много твърда форма на стоманената кристална структура. През 1890-та Мартен изучавал проби на различни стомани под микроскоп и установил, че най-твърдите стомани имали симетрична кристална структура. Той бил първият, който да обясни причината за широкото различие на механичните характеристики на стоманите.
  • Martensit ist ein metastabiles Gefüge in Metallen und auch Nichtmetallen, das diffusionslos und athermisch durch eine kooperative Scherbewegung aus dem Ausgangsgefüge entsteht. Dabei muss das Material von der Temperatur einer Hochtemperaturphase (bei Stahl: γ-Phase, Austenit) unter die Gleichgewichtstemperatur zu einer Niedertemperaturphase (bei Stahl: α-Phase, Ferrit) abgekühlt (meist abgeschreckt) werden.
  • Мартенсит — микроструктура игольчатого (пластинчатого) вида, а также реечного (пакетного) наблюдаемая в закалённых металлических сплавах и в некоторых чистых металлах, которым свойственен полиморфизм. Мартенсит — основная структурная составляющая закалённой стали; представляет собой упорядоченный пересыщенный твёрдый раствор углерода в α-железе такой же концентрации, как у исходного аустенита. С превращением мартенсита при нагреве и охлаждении связан эффект памяти металлов и сплавов.
rdfs:label
  • Martensite
  • Martensiet
  • Martensit
  • Martensita
  • Martensita
  • Martensita
  • Martensite
  • Martensite
  • Martenzit
  • Martenzyt
  • Мартензит
  • Мартенсит
  • マルテンサイト
  • 마르텐사이트
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of