Les Marses sont un peuple de l'Italie antique, vivant dans les Apennins, entre la Sabine (Sabins) et le Samnium (Samnites).Ils sont décrits comme de rudes montagnards, qui occupent les sommets autour du lac Fucin. Leurs centres principaux sont Marruvium (San Benedetto dei Marsi), Milionia (près de Pescina) et le Lucus Angitiae (Luco dei Marsi).Ils vénérent la déesse Angitia. Le temple principal de la déesse se situe au coin sud-ouest du lac Fucin, près du village de Luco dei Marsi.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les Marses sont un peuple de l'Italie antique, vivant dans les Apennins, entre la Sabine (Sabins) et le Samnium (Samnites).Ils sont décrits comme de rudes montagnards, qui occupent les sommets autour du lac Fucin. Leurs centres principaux sont Marruvium (San Benedetto dei Marsi), Milionia (près de Pescina) et le Lucus Angitiae (Luco dei Marsi).Ils vénérent la déesse Angitia. Le temple principal de la déesse se situe au coin sud-ouest du lac Fucin, près du village de Luco dei Marsi. Elle, ou elles, est largement vénérée dans les hautes terres centrales comme une déesse de la guérison, en particulier qualifiée pour guérir les morsures de serpent par les charmes et les herbes de la forêt marse.Ils sont réputés pour leurs charmes et leur sorcellerie.Vaincus par les Romains à la fin du IVe siècle av. J.-C., ils se latinisent ensuite. Lors de la Guerre sociale, les Marses sont commandés par Quintus Pompaedius Silo et cette confédération marse réunit 100 000 hommes. C'est le général romain Sylla qui les défait.
  • Els marsis (Marsi, Μάρσοι, adjectiu màrsics) foren un poble instal·lat al centre de la península itàlica central que vivia a l'entorn del llac Fucinus. Tenia a l'est als pelignes, al nord als sabins i vestins; i a l'oest i sud als eques, hèrnics i volscs. Eren d'origen sabí i emparentats amb marruquins, pelignes i vestins. Apareixen a la història el 340 aC quan eren aliats a Roma igual que els pelignes i van concedir pas als romans cap al Samni i Campània. A la segona guerra samnita van romandre neutrals (311 aC) fins i tot quan els seus aliats vestins foren atacats pels romans, però el 308 aC ja estaven en guerra amb Roma sense que siguin conegudes las causes de la seva participació. El 304 aC marsis, marruquins, vestins i pelignes van concertar un tractat amb Roma després de la derrota dels eques.El 301 aC els marsis es van revoltar per oposar-se a la fundació de la colònia de Carseoli a la vora del seu territori, però foren derrotats fàcilment i tres ciutats, Plestina, Milionia, i Fresilia, foren conquerides pels romans; els marsis van haver de signar la pau i cedir una part del seu territori però les condicions del tractat per lo demes foren prou acceptables. Des llavors van ser constants aliats de Roma i van proveir contingents auxiliars als exèrcits romans.El 225 aC Polibi situa als marsis, marruquins, vestins i frentans com un conjunt i omet als pelignes. Dionís esmenta als marruquins, pelignes i frentans com aliats romans a la batalla d'Asculum però no fa esment dels marsis ni dels vestins; Silus Italicus els esmenta com aliats a la batalla de Cannes. Ennius els associa als pelignes i als vestins.El seu territori fou assolat per Anníbal a la Segona Guerra Púnica però van romandre lleials a Roma i van participar amb un contingent a l'expedició d'Escipió a Àfrica el 205 aC.A la guerra social van formar el nucli central dels confederats italians, i fins i tot molts autors donen a la guerra social el nom de guerra màrsica. Pompaedius Silo, un dels narradors de la guerra, era mars. Després dels picens o picentins, els marsis van agafar les armes i van ser seguits pels pelignes, marruquins, vestins, frentans, samnites i lucans. Els marsis van assetjar Alba Fucensis (91 aC), colònia romana i fortalesa, però el cònsol P. Rutilius, fou enviat allí i els va rebutjar.Una divisió romana, dirigida per Perpenna, fou aniquilada al començament de la guerra i el cònsol roma fou derrotat i mort pels aliats dirigits per Vettius Cato. Gai Mari, actuant com a llegat de Rutilius, va aconseguir redreçar la situació i va obtenir una decisiva victòria sobre els marsis, en la que aquestos i els seus aliats van perdre sis mil homes i va morir el cap dels marsis Herius Asinus, lliurada a un lloc no esmentat; tot i la victòria, Mari no va poder empaitar als marsis i va romandre al seu campament bloquejar per Pompaedius Silo, i una nova batalla no va tenir resultats decisius. Q. Caepio, lloctinent de Mari, fou aniquilat pels marsis; en canvi els pelignes foren derrotats pel romà Servi Sulpici però sense caràcter decisiu. A la campanya del 89 aC el cònsol L. Porci Cató va obtenir algunes victòries sobre marsis i aliats però va morir en una batalla prop del llac Fucinius. La decisió romana de donar la ciutadania als italians mitjançant una llei, va deixar als rebels privats de la seva principal reivindicació, i van començar les dissensions. Les operacions militars victorioses de Gneu Pompeu Estrabó i el seu lloctinent Sulpici, va portar a la submissió de marruquins, vestins i pelignes abans de final d'any. Els marsis van continuar revoltats però repetides derrotes els van obligar a rendir-se. Tot i la seva obstinada lluita van ser admesos a la ciutadania en termes favorables.En els següents anys els marsis com a nació van desaparèixer de la història. Tot i així encara per un temps van deixar el seu caràcter marcat a la zona. Van ser inclosos a la tribu romana dels sergis i en temps d'August van quedar dins a la quarta regió i més tard a la província anomenada Valèria. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu van ser favorables al darrer i les 20 cohorts amb les que Domitius va ocupar Corfinium foren reclutades entre marsis i pelignes. Encara són esmentats quan es van declarar a favor de Vespasià en la guerra contra Vitel·li.A l'època cristiana el seu territori tenia un bisbe amb seu a Marruvium ("Episcopus Marsorum") que després (segle XVI) es van traslladar a Pescina. La família romana dels Colonna duia i ostenta el títol de comtes dels marsis.Característica dels marsis, a part de la valentia en combat esmentada per alguns autors, eren les seves creences en encanteris i màgia i molt concretament els encantaments sobre rèptils verinosos per fer-los inofensius, facultat que deien derivava de què eren descendents de la bruixa Circe o de la divinitat local Angítia (suposada germana de Circe). Aquestes facultats no eren individuals sinó que eren comunes a tota la nació segons Silus Italicus.La principal ciutat dels marsis fou Marruvium, probablement l'única que era realment una ciutat. Se'n esmenten d'altres que devien ser petits vicus o castells. Plini esmenta Anxantia o Anxantini, Antinum (habitada pels antinates), i Lucus (habitada pels lucenses) més pròpiament Lucus Angitiae (moderna Lugo). Ptolemeu esmenta Aex (Αἴξ), probablement corrupció d' Anxantia. Als Itineraris apareix Cerfennia a la via Valèria.
  • Marsi is the Latin exonym for an Italic people of ancient Italy, whose chief centre was Marruvium, on the eastern shore of Lake Fucinus, drained for agricultural land in the late 19th century. The area in which they lived is now called Marsica. During the Roman Republic the people of the region spoke a language now termed Marsian in scholarly English. It is attested by several inscriptions and a few glosses. The Linguist List classifies it as one of the Umbrian Group of languages.
  • I Marsi erano un popolo italico di lingua osco-umbra, storicamente stanziato nel I millennio a.C. nel territorio circostante il lago Fucino, zona che attualmente corrisponde a un'ampia area dell'Abruzzo chiamata appunto Marsica. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'esercito romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione. Conservarono a lungo un certo margine di autonomia interna fino a quando, nel I secolo a.C., l'estensione a tutti gli Italici della cittadinanza romana, decisa in seguito alla Guerra sociale della quale i Marsi furono tra i principali ispiratori, accelerò il processo di romanizzazione del popolo, che fu rapidamente inquadrato nelle strutture politico-culturali di Roma.
  • Die Marser (lateinisch Marsi) waren ein Volksstamm im antiken Italien, benannt nach dem Gott Mars. Sie gehörten wie die benachbarten Sabiner zu den Sabellern und siedelten im mittelitalischen Bergland (Abruzzen) um den Lacus Fucinus. Ihr wichtigster Ort war Marruvium, weitere Siedlungen Anxa, Antinum, Archippe und Lucus Fucens. Mythologische Erzählungen ließen die Marser von der Zauberin Kirke abstammen, was sie vor Schlangenbissen geschützt habe. Sie waren als Schlangenzähmer berühmt. Der Brauch lebt in einem einzigen Dorf in den Abruzzen, Cocullo, fort.Das als kriegerisch geltende Volk wurde während der Samnitenkriege im 4. und zu Beginn des 3. Jahrhunderts v. Chr. zu Bundesgenossen Roms; ein förmliches Bündnis wurde 303/303 v. Chr. geschlossen. Weil sich die Marser gegenüber den römischen Bürgern zunehmend zurückgesetzt fühlten, erhoben sie sich 91 v. Chr. zusammen mit anderen italischen Bundesgenossen gegen Rom (Bundesgenossenkrieg, auch bellum Marsicum genannt, weil der Marser Quintus Poppaedius Silo einer der Anführer war). Nach Ende des Krieges 89 v. Chr. erhielten sie wie fast alle Einwohner Italiens das römische Bürgerrecht.Das alte Stammesgebiet der Marser versteht sich heute noch als eine kulturell eigenständige Region namens Marsica.
  • Marsos (en latín: Marsi, en griego: Μάρσοι) fue un pueblo de Italia central que vivía en la época romana en el entorno del Lago Fucino. Tenía al este a los pelignos, al norte a los sabinos y vestinos, y al oeste y al sur a los ecuos, hérnicos y volscos. Eran de origen sabino y estaban emparentados con los marrucinos, pelignos y vestinos. Aparecen en la Historia en 340 a. C., cuando eran aliados de Roma, igual que los pelignos, y concedieron paso a los romanos hacia el Samnio y Campania. En la Segunda Guerra Samnita permanecieron neutrales (311 a. C.) cuando sus aliados vestinos fueron atacados por el ejército romano, pero en el año 308 a. C. ya estaban en guerra con Roma, sin que sean conocidas las causas de su participación. En 304 a. C., marsos, marrucinos, vestinos y pelignos concertaron un tratado con Roma después de la derrota de los ecuos.En 301 a. C., los marsos se revelaron para oponerse a la fundación de la colonia de Carseoli en el borde de su territorio, pero fueron fácilmente derrotados, y la tres ciudades de Plestina, Milionia y Fresilia, fueron conquistadas por los romanos. Los romanos se vieron obligados a firmar la paz y a ceder una parte de su territorio. Por otra parte, las condiciones del tratado fueron bastante aceptables. Desde entonces fueron constantes aliados de Roma y proveyeron contingentes auxiliares a los ejércitos romanos.En 225 a. C. Polibio sitúa a los marsos, marrucinos, vestinos y frentanos como un conjunto y omite a los pelignos. Dionisio de Halicarnaso menciona a los marrucinos, pelignos y frentanos como aliados de los romanos en la Batalla de Asculum, pero no nombra a los marsos ni a los vestinos. Silio Itálico dice que fueron aliados de Roma en la Batalla de Cannas. Ennio les asocia con los pelignos y los vestinos.Su territorio fue asolado por Aníbal en la Segunda Guerra Púnica, pero permanecieron leales a Roma y participaron con un contingente en la expedición de Escipión a África en 205 a. C.En la Guerra Social formaron el núcleo central de los confederados italianos, por lo que muchos autores dan a la Guerra Social el nombre de Guerra mársica. Quinto Popedio Silo, uno de los narradores de la guerra, era marso. Después de los picentinos, los marsos tomaron las armas y fueron secundados por los pelignos, marrucinos, vestinos, frentanos, samnitas y lucanos. Los marsos asediaron Alba Fucens (91 a. C.), colonia romana y fortaleza, pero el cónsul Publio Rutilio Lupo fue enviado allí y los rechazó (90 a. C.).Una división romana dirigida por Marco Perpenna Veiento fue aniquilada al comienzo de la guerra, y el cónsul romano fue derrotado y muerto por los aliados dirigidos por Tito Vetio Cato. Cayo Mario, actuando como legado de Rutilio, consiguió enderezar la situación y obtuvo una victoria decisiva sobre los marsos, librada en un lugar no mencionado en las fuentes, en la que estos y sus aliados perdieron 6000 hombres y murió Herio Asino, el jefe de los marsos. Pese a todo Cayo Mario no pudo enfrentarse a los marsos, ya que tuvo que permanecer en su campamento, bloqueado por Pompedio Silo. Además de que una nueva batalla no iba a tener resultados decisivos. Quinto Servilio Cepio el Viejo, lugarteniente de Mario, fue aniquilado por los marsos; en cambio los pelignos fueron derrotados por Servio Sulpicio Rufo, aunque sin carácter decisivo. En la campaña del año 89 a. C., el cónsul Lucio Porcio Catón Licinia obtuvo algunas victorias sobre los marsos y sus aliados, pero murió en una batalla cerca del Lago Fucino. La decisión romana de dar la ciudadanía romana a los italianos mediante una ley, dejó a los rebeldes privados de su principal reivindicación y comenzaron las disensiones. Las victoriosas operaciones militares de Cneo Pompeyo Estrabón y su lugarteniente Sulpicio, condujeron a la sumisión de los marrucinos, vestinos y pelignos antes de finalizar el año. Los marsos continuaron rebelados, pero las derrotas repetidas les obligaron a rendirse. A pesar de su obstinada lucha fueron admitidos como ciudadanos romanos en términos favorables.En los años siguientes, los marsos desaparecieron como nación de la Historia. A pesar de ello, aún durante un tiempo dejaron marcado su carácter en la zona. Fueron incluidos en la tribu romana Sergia. En tiempos de Augusto quedaron dentro de la cuarta región y más tarde en la provincia llamada Valeria. En la Guerra Civil entre Julio César y Pompeyo fueron favorables al último. Las 20 cohortes con las que Lucio Domicio Ahenobarbo ocupó Corfinium fueron reclutadas entre marsos pelignos. En la guerra de Vespasiano contra Vitelio se declararon a favor del primero.Su territorio tenía en época cristiana un obispo con sede en Marruvium (Episcopus Marsorum), que en el siglo XVI se trasladó a Pescina. La familia romana de los Colonna portaba y porta el título de condes de los Marsos.Característica de los marsos, aparte de la valentía en combate, mencionada por algunos autores, creían en la magia y en los encantamientos, concretamente en el de los reptiles venenosos para hacerlos inofensivos, facultad que decían derivaba de que eran descendientes de la hechicera Circe o de la divinidad local Angitia (supuesta hermana de Circe). Estas facultades no eran individuales, sino que eran comunes a toda la nación según Silio Itálico.La principal ciudad de los marsos fue Marruvium, probablemente la única que era realmente una ciudad. Se nombran otras que debían ser pequeños vicus o castillos. Plinio el Viejo menciona Anxantia o Anxantini, Antinum (habitada por los antinates), y Lucus (habitada por los lucenses) más propiamente Lucus Angitiae (moderna Luco dei Marsi). Claudio Ptolomeo cita a Aex (Αἴξ), probablemente corrupción de Anxantia. En los itinerarios romanos aparece Cerfennia en la Vía Valeria.
  • Марсы (лат. Marsi) — один из наиболее значимых италийских народов. Населяли нагорья средней Италии в районе Фуцинского озера. Территория племени марсов простиралась до верхних перевалов Апеннинских гор и граничила с территориями пелигнов. Поклонялись змеям, поэтому их считали заклинателями змей. Также марсы считались наиболее воинственным племенем среди италиков и долгое время враждовали с римлянами. После перехода земли марсов под контроль Рима в конце IV века и до Союзнической войны 91-88 гг. до н. э. марсы находились в мире с Римом. Впоследствии не играли никакой роли в политике Рима. Марсы говорили на собственном диалекте умбрского языка (итал. Dialetto marso).По имени марсов называется небольшая область в центральной Италии — Марсика, а также много географических объектов в этом регионе.
  • De Marsi (Oudgrieks: Μάρσοι) waren een oude volkstam van de Sabelli op de grens met Latium, op een hoge vlakte tussen de Apennijnen, rondom het meer Fucinus, tussen de Liris en Aternus.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1181246 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7610 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 91 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 101455646 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:groupe
  • a
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les Marses sont un peuple de l'Italie antique, vivant dans les Apennins, entre la Sabine (Sabins) et le Samnium (Samnites).Ils sont décrits comme de rudes montagnards, qui occupent les sommets autour du lac Fucin. Leurs centres principaux sont Marruvium (San Benedetto dei Marsi), Milionia (près de Pescina) et le Lucus Angitiae (Luco dei Marsi).Ils vénérent la déesse Angitia. Le temple principal de la déesse se situe au coin sud-ouest du lac Fucin, près du village de Luco dei Marsi.
  • Marsi is the Latin exonym for an Italic people of ancient Italy, whose chief centre was Marruvium, on the eastern shore of Lake Fucinus, drained for agricultural land in the late 19th century. The area in which they lived is now called Marsica. During the Roman Republic the people of the region spoke a language now termed Marsian in scholarly English. It is attested by several inscriptions and a few glosses. The Linguist List classifies it as one of the Umbrian Group of languages.
  • De Marsi (Oudgrieks: Μάρσοι) waren een oude volkstam van de Sabelli op de grens met Latium, op een hoge vlakte tussen de Apennijnen, rondom het meer Fucinus, tussen de Liris en Aternus.
  • Marsos (en latín: Marsi, en griego: Μάρσοι) fue un pueblo de Italia central que vivía en la época romana en el entorno del Lago Fucino. Tenía al este a los pelignos, al norte a los sabinos y vestinos, y al oeste y al sur a los ecuos, hérnicos y volscos. Eran de origen sabino y estaban emparentados con los marrucinos, pelignos y vestinos. Aparecen en la Historia en 340 a. C., cuando eran aliados de Roma, igual que los pelignos, y concedieron paso a los romanos hacia el Samnio y Campania.
  • Die Marser (lateinisch Marsi) waren ein Volksstamm im antiken Italien, benannt nach dem Gott Mars. Sie gehörten wie die benachbarten Sabiner zu den Sabellern und siedelten im mittelitalischen Bergland (Abruzzen) um den Lacus Fucinus. Ihr wichtigster Ort war Marruvium, weitere Siedlungen Anxa, Antinum, Archippe und Lucus Fucens. Mythologische Erzählungen ließen die Marser von der Zauberin Kirke abstammen, was sie vor Schlangenbissen geschützt habe. Sie waren als Schlangenzähmer berühmt.
  • Марсы (лат. Marsi) — один из наиболее значимых италийских народов. Населяли нагорья средней Италии в районе Фуцинского озера. Территория племени марсов простиралась до верхних перевалов Апеннинских гор и граничила с территориями пелигнов. Поклонялись змеям, поэтому их считали заклинателями змей. Также марсы считались наиболее воинственным племенем среди италиков и долгое время враждовали с римлянами. После перехода земли марсов под контроль Рима в конце IV века и до Союзнической войны 91-88 гг.
  • I Marsi erano un popolo italico di lingua osco-umbra, storicamente stanziato nel I millennio a.C. nel territorio circostante il lago Fucino, zona che attualmente corrisponde a un'ampia area dell'Abruzzo chiamata appunto Marsica. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'esercito romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione.
  • Els marsis (Marsi, Μάρσοι, adjectiu màrsics) foren un poble instal·lat al centre de la península itàlica central que vivia a l'entorn del llac Fucinus. Tenia a l'est als pelignes, al nord als sabins i vestins; i a l'oest i sud als eques, hèrnics i volscs. Eren d'origen sabí i emparentats amb marruquins, pelignes i vestins. Apareixen a la història el 340 aC quan eren aliats a Roma igual que els pelignes i van concedir pas als romans cap al Samni i Campània.
rdfs:label
  • Marses (Italie)
  • Marser (Italien)
  • Marsi
  • Marsi
  • Marsi
  • Marsis
  • Marsos
  • Марсы
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of