Mariano Rampolla del Tindaro, né à Polizzi Generosa, en Sicile, le 17 août 1843 et mort à Rome le 16 décembre 1913, était un cardinal italien, cardinal secrétaire d'État de Léon XIII.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Mariano Rampolla del Tindaro, né à Polizzi Generosa, en Sicile, le 17 août 1843 et mort à Rome le 16 décembre 1913, était un cardinal italien, cardinal secrétaire d'État de Léon XIII.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (17 August 1843 – 16 December 1913) was an Italian Cardinal in the Roman Catholic Church.
  • Его Высокопреосвященство кардинал Мариано Рамполла, маркиз дель Тиндаро (итал. Mariano Rampolla del Tindaro; 17 августа 1843, Полицци-Дженероза, королевство Обеих Сицилий — 16 декабря 1913, Рим, королевство Италия) — итальянский куриальный кардинал и ватиканский дипломат. Титулярный архиепископ Эраклеи с 1 декабря 1882 по 14 марта 1887. Апостольский нунций в Испании с 19 декабря 1882 по 14 марта 1887. Государственный секретарь Святого Престола со 2 июня 1887 по 20 июля 1903. Председатель Совета Администрации Богатства Святого Престола со 2 июня 1887 по 20 июля 1903. Камерленго Священной Коллегии Кардиналов с 16 января 1893 по 18 мая 1894. Архипресвитер Ватиканской патриаршей базилики и председатель Преподобной Фабрики Святого Петра с 21 марта 1894 по 16 декабря 1913. Секретарь Верховной Священной Конгрегации Священной Канцелярии с 30 декабря 1908 по 16 декабря 1913. Библиотекарь Святой Римской Церкви с 26 ноября 1912 по 16 декабря 1913. Кардинал-священник с 14 марта 1887, с титулом церкви Санта-Чечилия-ин-Трастевере с 26 мая 1887.Кардинал Рамполла 28 августа 1907 года принял в католичество русского протоиерея Сергия Веригина.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (ur. 17 sierpnia 1843 w Polizzi na Sycylii, zm. 17 grudnia 1913 w Rzymie) – włoski duchowny katolicki, arystokrata (hrabia), kardynał, urzędnik Kurii rzymskiej.Święcenia kapłańskie otrzymał w 1866 roku w Rzymie. W 1887 został mianowany przez papieża Leona XIII sekretarzem stanu Stolicy Apostolskiej, którym był do 1903 roku. Wymieniany jako faworyt na tron papieski. Rampolla próbował wkraść się w łaski Rosji i Niemiec obiecując wcześniej władzom carskim, że w razie wyboru na papieża wprowadzi język rosyjski zamiast polskiego do kościołów katolickich na terenach zaboru rosyjskiego. Podczas konklawe w 1903 nie został wybrany z powodu zgłoszonego przez polskiego kardynała Jana Puzynę z Krakowa weta w imieniu cesarza Austrii Franciszka Józefa.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 agosto 1843 – Roma, 16 dicembre 1913) fu cardinale Segretario di Stato di papa Leone XIII.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (n. Polizzi Generosa, 17 de agosto de 1843 - Roma, 16 de diciembre de 1913) fue el cardenal secretario de Estado del Papa León XIII.
  • Mariano Rampolla del Tindaro [ma'rjano ram'polla del 'tindaro] (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.Descendent d'una família aristocràtica d'origen pisà establerta a Sicília des de finals del s. XIV, era el quart fill d'Ignazio Rampolla, comte del Tindaro, i de la seva muller Orsola Errante, baronessa di Avanella. Va fer els primers estudis amb un preceptor privat, i tot i l'oposició familiar aviat manifestà el desig de fer-se sacerdot. El 1856 ingressà al Seminari Menor de Roma i tot seguit al Collegio Capranica. Com que patia una malaltia nerviosa que li provocava un estrany tremolor del braç dret, en algun moment pensà a abandonar els estudis eclesiàstics, però al final els conclogué. Esdevingué un bon coneixedor del grec, del llatí, de l'hebreu i de l'armeni. Fou ordenat sacerdot a la Basílica de Sant Joan del Laterà el 17 de març de 1866 de mans de Costantino Patrizi Naro, cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina i vicari general de Roma, sense la presència de cap membre de la seva família.Fou admès a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics per a estudiar diplomàcia, alhora que ingressava a la Pontifícia Universitat Gregoriana. El 1876 s'hi doctoraria en dret civil i canònic. De seguida entrà com a oficial a la Congregació per els Afers extraordinaris, fou nomenat prelat domèstic de Sa Santedat i canonge de la Basílica de Santa Maria Major.El 1875 fou nomenat auditor de la nunciatura apostòlica a Madrid. Allí li fou encarregada la reconciliació del clergat dividit en els dos bàndols polítics, els carlíns i els liberals. El 1877 fou reclamat a Roma, a la Congregació de Propaganda Fide, en el departament d'afers orientals, per tal d'ocupar-se del cisma de l'església armènia. L'any següent fou nomenat protonotari apostòlic i el 1880 ascendit a secretari de la mateixa congregació i de la d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris. El 9 de setembre de 1882, a la capella del cor de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, fou consagrat arquebisbe titular d'Eraclea de mans de Edward Henry Howard of Norkfold, cardenal prevere de Ss. Giovanni e Paolo i arxipreste d'aquella basílica, i poques setmanes després era nomenat nunci apostòlic a Espanya. L'hi acompanyà com a secretari el jove sacerdot Giacomo della Chiesa, que anys a venir esdevindria papa amb el nom de Benet XV. A Madrid li pertocà presenciar una època compromesa, la de la monarquia i mort d'Alfons XII i la regència de la seva vídua Maria Cristina d'Àustria. Rampolla, en nom del papa Lleó XIII, batejà del fill d'aquesta, el rei Alfons XIII d'Espanya. Com a nunci, promogué la creació de la diòcesi de Madrid-Alcalá de Henares per escissió de l'arxidiòcesi de Toledo (1885) i la reforma del seu clergat, avesat fins aleshores a una vida dissipada i cortesana, molt allunyada de la jerarquia de Toledo. Precisament fou un sacerdot, Cayetano Galeote Cotilla, qui assassinà el primer bisbe de la nova diòcesi de Madrid-Alcalá, Narciso Martínez Izquierdo, que el mateix Rampolla havia consagrat. També tingué cura de la restauració monàstica de L'Escorial, que confià a l'Orde de Sant Agustí, i cedí a la Companyia de Jesús el Santuari de Loiola (1885). Rampolla també hagué de gestionar l'aplicació del laude de Lleó XIII que posà fi al conflicte entre Espanya i l'Imperi Alemany ran del conflicte de les Illes Carolines (1885).En el consistori del 14 de març de 1887 el papa Lleó XIII el creà cardenal prevere de S. Cecilia in Trastevere i pocs dies després el nomenà secretari d'estat mitjançant una carta programàtica que alarmà el govern del regne d'Itàlia, el qual aleshores no reconeixia cap poder civil a la Santa Seu. Rampolla mantindria el càrrec durant tota la resta d'aquell pontificat i acumularia també els de president del consell d'administració del Tresor de la Seu Apostòlica (1887), de camarlenc del Col·legi Cardenalici (1893-1894), d'arxipreste i president de la Fàbrica de la Basílica Vaticana (1894) i de gran prior de l'Orde de Malta (1896). L'activitat diplomàtica del cardenal Rampolla es mogué en diverses direccions: el primer lloc, la Qüestió romana, afer que no aconseguí de resoldre a causa de la intransigència d'ambdues parts, i això malgrat el parer del secretari d'estat que opinava en privat sobre l'obsolescència d'un papat-reialme. Hi ha qui atribueix l'estancament de les negociacions a l'enemistat familiar que hi havia entre Rampolla i el primer ministre italià Francesco Crispi, sicilià com ell. En segon lloc, la normalització de relacions amb la Tercera República Francesa després que la Santa Seu acceptés el principi de laïcitat de l'estat i de l'ensenyament. Finalment, la proclamació de l'encíclica Rerum novarum de Lleó XII, que abordava directament els problemes socials, tot apropant-se als corrents liberals de pensament del moment i alhora fent esfereir els poders més conservadors. Altres activitats notables de Rampolla foren la reconstitució de la jerarquia catòlica al Regne Unit, l'establiment de relacions diplomàtiques de la Santa Seu amb l'Imperi Otomà, l'entesa amb l'Imperi Alemany després de la bafarada de la Kulturkampf i l'expansió del catolicisme al Japó ran de l'obertura a occident de la "Restauració Meiji.Lleó XIII morí el 20 de juliol de 1903, i en el conclave que es reuní per a elegir-ne el successor el nom del cardenal Rampolla del Tindaro era el que més sonava. El cert és que hi comparegué el cardenal Jan Maurycy Pawel Puzyna z Kozielsko, del títol de Ss. Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio, bisbe-príncep de Cracòvia, que presentà en nom de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria-Hongria l'exercici del jus exclusivae, és a dir el veto contra la possible elecció a papa de determinat cardenal, en aquest cas del secretari d'estat Rampolla. Es tractava d'un antic privilegi dels monarques catòlics que semblava caducat, perquè de fet no havia estat exercit des del conclave de 1830-1831 (tot i que hi va haver una temptativa en el de 1846), però que en realitat continuava vigent. Hom ha especulat sobre les possibles causes d'aquest veto de l'emperador austro-hongarès contra el cardenal Rampolla: l'animadversió per haver denegat l'anul·lació de l'infortunat matrimoni del príncep hereu Rodolf amb la princesa Estefania de Bèlgica i la refús a donar sepultura catòlica al mateix Rodolf i a la seva amant Maria Vetsera, morts suïcides; la francofília declarada del cardenal; la petició formal però secreta que en tal sentit el rei Víctor Manuel III d'Itàlia féu a l'emperador; la bona entesa del secretari d'estat amb Alemanya i Rússia a propòsit de les apetències sobre Polònia; fins i tot la presumpció, tothora sostinguda per determinada historiografia, que Rampolla pertanyés a una secta ultraliberal i satànica de la Francmaçoneria. El cas és que, no sense haver protestat de forma vehement (ell i la majoria dels reunits), Rampolla del Tindaro retirà la seva candidatura en favor del qui finalment resultà elegit, Giuseppe Sarto, cardenal prevere de S. Bernardo alle Terme, arquebisbe de Venècia, el qual adoptà el nom de Pius X.Amb l'elecció del nou papa Rampolla del Tíndaro hagué de presentar la dimissió, com era i és preceptiu. No li foren encomanades funcions específiques fins a finals de 1908, que fou nomenat secretari de la Congregació del Sant Ofici. El 1912 fou nomenat bibliotecari de la Santa Església Romana.Mentre deia missa es trobà malament a causa d'una grip, i morí l'endemà mateix. Fou sebollit inicialment al cementiri romà del Campo Verano, però el 1929 les seves despulles foren traslladades a una tomba de l'església de S. Maria In Trastevere, que havia estat el seu títol cardenalici.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 de agosto de 1843 — Roma, 16 de dezembro de 1913) foi um cardeal da Igreja Católica. Serviu como secretário de Estado da Santa Sé do Papa Leão XIII (1887-1903), sendo sucedido por Rafael Merry del Val. No Conclave de agosto de 1903 recebeu o "veto" (jus exclusivae) do imperador austro-húngaro Francisco José I à sua elegibilidade como papa. Esta foi última vez que um governante exerceu o direito veto em conclave da Igreja Católica.Rampolla era filho de Ignazio Rampolla, conde de Tindaro.
  • Mariano Kardinal Rampolla del Tindaro (* 17. August 1843 in Polizzi Generosa, Sizilien; † 16. Dezember 1913 in Rom) war Kardinalstaatssekretär während des Pontifikats Leos XIII. und eine der führenden Persönlichkeiten der katholischen Kirche in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts.
  • Mariano kardinál Rampolla markýz del Tindaro (* 17. srpen 1843, Polizzi Generosa, Sicílie – † 16. prosinec 1913, Řím) byl státní sekretář papežského státu během pontifikátu papeže Lva XIII. a jedna z nejvýraznějších postav vatikánské politiky a diplomacie v 19. století.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 augustus 1843 – Rome, 17 december 1913) was een Italiaans geestelijke en kardinaal van de Katholieke Kerk.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1843-08-17 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:blazon
  • Coat of arms of Mariano Rampolla del Tindaro.svg
dbpedia-owl:consecration
  • par le
  • card.Edward Howard
dbpedia-owl:creationChristianBishop
  • par le
  • papeLéon XIII
dbpedia-owl:deathDate
  • 1913-12-16 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:otherFunction
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Portrait parPhilip Alexius de László, 1900
dbpedia-owl:title
  • Cardinal-prêtre
  • deS. Cecilia
  • Nonce apostolique enEspagne
  • Secrétaire de laSecrétairerie d'État
  • Archiviste des archives secrètes duVatican
  • Président de laCommission pontificale biblique
  • Secrétaire de la congrégation duSaint-Office
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3547989 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8432 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 59 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111040521 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:blason
  • Coat of arms of Mariano Rampolla del Tindaro.svg
prop-fr:ch
  • ram
prop-fr:consécration
prop-fr:création
prop-fr:dateDeDécès
  • 1913-12-16 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1843-08-17 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeDécès
  • Rome
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Polizzi Generosa
prop-fr:légende
  • Portrait par Philip Alexius de László, 1900
prop-fr:nom
  • Mariano Rampolla del Tindaro
prop-fr:ordination
  • 1866 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Cardinal
prop-fr:titreCardinalice
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:évêque
  • Nonce apostolique en Espagne
  • Secrétaire de la Secrétairerie d'État
  • Archiviste des archives secrètes du Vatican
  • Président de la Commission pontificale biblique
  • Secrétaire de la congrégation du Saint-Office
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Mariano Rampolla del Tindaro, né à Polizzi Generosa, en Sicile, le 17 août 1843 et mort à Rome le 16 décembre 1913, était un cardinal italien, cardinal secrétaire d'État de Léon XIII.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (17 August 1843 – 16 December 1913) was an Italian Cardinal in the Roman Catholic Church.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 agosto 1843 – Roma, 16 dicembre 1913) fu cardinale Segretario di Stato di papa Leone XIII.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (n. Polizzi Generosa, 17 de agosto de 1843 - Roma, 16 de diciembre de 1913) fue el cardenal secretario de Estado del Papa León XIII.
  • Mariano Kardinal Rampolla del Tindaro (* 17. August 1843 in Polizzi Generosa, Sizilien; † 16. Dezember 1913 in Rom) war Kardinalstaatssekretär während des Pontifikats Leos XIII. und eine der führenden Persönlichkeiten der katholischen Kirche in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts.
  • Mariano kardinál Rampolla markýz del Tindaro (* 17. srpen 1843, Polizzi Generosa, Sicílie – † 16. prosinec 1913, Řím) byl státní sekretář papežského státu během pontifikátu papeže Lva XIII. a jedna z nejvýraznějších postav vatikánské politiky a diplomacie v 19. století.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 augustus 1843 – Rome, 17 december 1913) was een Italiaans geestelijke en kardinaal van de Katholieke Kerk.
  • Mariano Rampolla del Tindaro [ma'rjano ram'polla del 'tindaro] (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.Descendent d'una família aristocràtica d'origen pisà establerta a Sicília des de finals del s. XIV, era el quart fill d'Ignazio Rampolla, comte del Tindaro, i de la seva muller Orsola Errante, baronessa di Avanella.
  • Его Высокопреосвященство кардинал Мариано Рамполла, маркиз дель Тиндаро (итал. Mariano Rampolla del Tindaro; 17 августа 1843, Полицци-Дженероза, королевство Обеих Сицилий — 16 декабря 1913, Рим, королевство Италия) — итальянский куриальный кардинал и ватиканский дипломат. Титулярный архиепископ Эраклеи с 1 декабря 1882 по 14 марта 1887. Апостольский нунций в Испании с 19 декабря 1882 по 14 марта 1887. Государственный секретарь Святого Престола со 2 июня 1887 по 20 июля 1903.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (ur. 17 sierpnia 1843 w Polizzi na Sycylii, zm. 17 grudnia 1913 w Rzymie) – włoski duchowny katolicki, arystokrata (hrabia), kardynał, urzędnik Kurii rzymskiej.Święcenia kapłańskie otrzymał w 1866 roku w Rzymie. W 1887 został mianowany przez papieża Leona XIII sekretarzem stanu Stolicy Apostolskiej, którym był do 1903 roku. Wymieniany jako faworyt na tron papieski.
  • Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, 17 de agosto de 1843 — Roma, 16 de dezembro de 1913) foi um cardeal da Igreja Católica. Serviu como secretário de Estado da Santa Sé do Papa Leão XIII (1887-1903), sendo sucedido por Rafael Merry del Val. No Conclave de agosto de 1903 recebeu o "veto" (jus exclusivae) do imperador austro-húngaro Francisco José I à sua elegibilidade como papa.
rdfs:label
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla
  • Mariano Rampolla
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Mariano Rampolla del Tindaro
  • Рамполла дель Тиндаро, Мариано
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Mariano Rampolla del Tindaro
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:consécration of
is foaf:primaryTopic of