Marcus Claudius Marcellus (né vers 268. et mort en 208) était un général romain, héros de la deuxième guerre punique et un homme politique, qui fut préteur en 224 et cinq fois consul (222, 215 en remplacement de Lucius Posthumus Albinus, 214, 210 et 208). Il est issu de la famille d'origine plébéienne des Claudii Marcelli, elle-même branche de la gens des Claudii.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Marcus Claudius Marcellus (né vers 268. et mort en 208) était un général romain, héros de la deuxième guerre punique et un homme politique, qui fut préteur en 224 et cinq fois consul (222, 215 en remplacement de Lucius Posthumus Albinus, 214, 210 et 208). Il est issu de la famille d'origine plébéienne des Claudii Marcelli, elle-même branche de la gens des Claudii. Bien que cette famille ait déjà accédé par deux fois au consulat durant le siècle précédent, Plutarque, ignorant ceci, fait de Marcus Claudius le premier Marcellus. Son nom reste attaché à sa victoire contre le gaulois Viridomaros, qu'il tua de sa main au combat, étant ainsi le troisième dans l'histoire romaine à ramener à Rome les dépouilles opimes d'un chef de guerre, il est aussi attaché à la prise de Syracuse, durant laquelle le savant grec Archimède fut tué.
  • Marcus Claudius Marcellus (268 př. n. l. – 208 př. n. l.) - římský politik a vojevůdce.Tento římský velitel byl od roku 216 př. n. l. pětkrát zvolen konsulem republiky, bojoval v Galské válce roku 225 př. n. l. a ve druhé punské válce. Marcellus získal nejvyšší ocenění, kterého mohl jako generál dosáhnout - spolia opima, válečná kořist, servaná z nepřátelského vojevůdce v souboji muže proti muži; Roku 222 př. n. l. v bitvě o Clastidium totiž zabil Galského vůdce a krále Viridomara přímo na bitevním poli a vzal si jeho zbroj, kterou později "daroval" Jupiterovi. Také se proslavil dobytím opevněného města Syrakusy, kde byl během zdlouhavého obléhání zabit slavný vynálezce a matematik Archimedes. V poslední fázi punské války dostal Marcus Claudius Marcellus na starost Sicilii, za krutost s jakou postupoval však sklidil kritiku senátu. Zemřel během průzkumné mise ve Venusii roku 208 př. n. l., kde byl přepaden početnějším Numidským jezdectvem. Jeho smrt byla však jednou z posledních vážných ran, které Kartágo zasadilo Římu. I po ukončení druhé punské války roku 201 př. n. l. byl Marcellus oslavován jako válečný hrdina a významný římský vojevůdce.Zanechal po sobě odkazy v podobě mnoha vojenských vítězství a obnovení římské legendy spolia opima, které prý za celou historii Říma dosáhl jako jeden ze tří.Nejúplnějším zdrojem informací o Marcellovi je kniha "Život Marcella", kterou napsal historik Plutarchos a ve které například líčí slavný souboj s Viridomarusem (ovšem tak důkladně, že se pohybuje na hranici věrohodnosti.
  • Marco Claudio Marcelo (en latín, Marcus Claudius Marcellus) fue un político y militar romano de la República, nacido en 268 a. C. y muerto en 208 a. C. Fue uno de los comandantes del ejército romano durante la Segunda Guerra Púnica y el conquistador de la ciudad de Siracusa, en la isla de Sicilia.
  • Марк Клавдий Марцел (Marcus Claudius Marcellus; * 268 пр.н.е.; † 208 пр.н.е. при Венузия) e политик и генерал на Римската република през 3 век пр.н.е. по време на втората пуническа война, завоевател на Сиракуза и консул. Марцел се бие на Сицилия против Хамилкар Барка. През 222 пр.н.е. той е избран за консул заедно с Гней Корнелий Сципион Калв и се бие в Галия против инсубрите, при което той печели spolia opima за трети и последен път в римската история, като убива противниковия вожд Виридомар или Вирдумар.През 216 пр.н.е. след битката при Кана той стаава командир на остатъка от римската войска в Канузиум и спасява Нола.През 215 пр.н.е. той е суфектконсул. През 214 пр.н.е. Марцел е избран за консул с Квинт Фабий Максим Верукос и обсажда две години Сиракуза по време на бунта там.През 210 пр.н.е. той е отново консул. През 209 пр.н.е. e проконсул и напада Ханибал при Венузия. През 208 пр.н.е. е за пети път консул. Те са нападнати ненадейно, когато отиват с колегата му на проучване около Венузия и той е убит.
  • Марк Кла́вдий Марце́лл (лат. Marcus Claudius Marcellus) (около 270 — 208 год до н. э.) — видный римский военный и политический деятель, полководец, пятикратный консул Римской республики.
  • マルクス・クラウディウス・マルケッルス(ラテン語: Marcus Claudius Marcellus, 紀元前268年 - 紀元前208年)は、共和政ローマ期の軍人、政治家。第二次ポエニ戦争でハンニバルに対して果敢に戦闘を仕掛け「ローマの剣」と称された。「ll」を促音で表記しないことも多いためマルクス・クラウディウス・マルケルスとも表記される。
  • Marco Cláudio Marcelo (em latim Marcus Claudius M.f. M.n. Marcellus; ca. 268 a.C. — 208 a.C.) foi um general e cônsul da República Romana. Foi um dos comandantes do exército romano durante a Segunda Guerra Púnica e responsável pelo sítio e tomada de Siracusa (Sicília) no período de 214 a.C. a 212 a.C. A invasão resultou no assassinato acidental do gênio matemático Arquimedes por um soldado romano. Sua biografia foi escrita por Plutarco em Vidas Paralelas.
  • Marcus Claudius Marcellus (* um 268 v. Chr.; † 208 v. Chr. bei Venusia) war einer der römischen Generäle im Zweiten Punischen Krieg, Eroberer von Syrakus und mehrmaliger Konsul.Laut Poseidonios war er der erste in seiner Familie, der das Cognomen Marcellus trug, was aber nicht zutrifft.Marcellus kämpfte auf Sizilien gegen Hamilkar Barkas und als Konsul im Jahr 222 v. Chr. (zusammen mit Gnaeus Cornelius Scipio Calvus) in Gallien gegen die Insubrer, wobei er die spolia opima zum dritten und letzten Mal in der römischen Geschichte gewann, indem er den gegnerischen Anführer Viridomarus oder Virdumarus erschlug.Im Jahr 216 v. Chr., nach der Niederlage von Cannae, übernahm er in Canusium das Kommando über die Reste der Armee und rettete Nola und das südlichen Kampanien, obwohl es ihm nicht gelang, zu verhindern, dass Capua zu Hannibal überlief. Nach einem Suffektkonsulat im Jahr 215 v. Chr. war er im Jahr 214 v. Chr. als Konsular in Sizilien während des Aufstandes von Syrakus; er erstürmte Leontini und belagerte Syrakus, wo er aber vorerst scheiterte, nicht zuletzt aufgrund des Geschicks des Archimedes.Nach zweijähriger Belagerung erzwang er sich allmählich Zugang zur Stadt und eroberte sie trotz erheblicher punischer Verstärkung. Er verschonte das Leben der Einwohner, schaffte aber ihre Kunstschätze nach Rom, das erste Auftreten einer später üblichen Praxis der Kriegsbeute.Wiederum Konsul im Jahr 210 v. Chr., nahm er mit Hilfe römischer Parteigänger Salapia in Apulien, das sich gegen Hannibal erhoben hatte, und ließ die numidische Garnison töten. Als Prokonsul 209 v. Chr. griff er Hannibal bei Venusia an, zog sich aber nach einer verzweifelten Schlacht in die Stadt zurück. Da er mangelnder Führungsqualitäten angeklagt wurde, musste er die Truppen verlassen und nach Rom zurückkehren, um sich selbst zu verteidigen.In seinem fünften und letzten Konsulat im Jahr 208 v. Chr. wurden er und sein Mitkonsul Titus Quinctius Crispinus während einer Erkundung in der Nähe Venusias unerwartet angegriffen, wobei Marcellus zu Tode kam. Sein Erfolg wurde von Titus Livius übertrieben, aber der Name, den man ihm gab, „das Schwert Roms“, war mehr als verdient.
  • Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà, el més important de la família Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa. Va néixer poc abans del 268 aC i va morir el 208 aCVa rebre entrenament militar en la seva joventut, però la seva educació en altres camps no fou massa bona.La primera magistratura que se li coneix és la d'edil curul el 226 aC durant la qual va acusar al seu col·lega Gai Escantili Capitolí per un insult contra el seu fill, i Capitolí va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica després fou escollit àugur. El 222 aC fou cònsol per primera vegada; els ínsubres, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, li van demanar la pau però va rebutjar els oferiments d'acord amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió, i un any més els romans van fer la guerra als gals. Aquestos llavors van demanar ajut als gesates (gaesatae) de més enllà dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i així Marcel i el seu col·lega van envair les planes del riu Po i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou Mediolanum la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf.No se l'esmenta en els següents anys fins després de la batalla del llac Trasimè; el 216 aC era pretor i se li va donar el comandament a Sicília però encara era al port d'Òstia a punt de sortir quan fou cridat a Roma al saber-se la notícia del desastre de la batalla de Cannes (216 aC). Se li van donar les corresponents instruccions i després de deixar 1500 dels seus homes a Roma, amb la resta va anar a buscar al que quedava de l'exèrcit romà i va portar els homes cap a la Campània on va acampar prop de Suessula.Mentre Càpua havia obert les portes a Anníbal i Marcel va arribar just a temps per impedir que Nola fes el mateix; quan Anníbal es va acostar a la ciutat, Marcel, que era allí, va fer una sobtada sortida i va rebutjar als cartaginesos; fou una petita victòria però que va tenir un gran efecte moral entre els romans. Marcel va fer matar a 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i va retornar a Suessula, però no va poder impedir que els cartaginesos conqueriren Casilinum.Aviat fou cridat a Roma per consultes amb el dictador Luci Juni Pera i el seu magister equitum Tiberi Semproni Grac II; llavors va rebre el rang de procònsol i va retornar a Campània. Allí va rebre notícies que Postumi, elegit com a cònsol pel 215 aC, havia mort a la Gàl·lia Cisalpina i Marcel fou escollit al seu lloc. El senat, hostil a que els dos consols foren plebeus, va rebutjar l'elecció dels comicis sota l'excusa d'auguris desfavorables, i Marcel va obeir i va renunciar a l'elecció retornant a Campània com a procònsol. L'any 215 aC va tornar a defensar Nola contra Anníbal, també amb èxit.A l'elecció dels cònsols del 214 aC, Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Màxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartaginès a Nola i quan els púnics van marxar al sud contra Tàrent, va aprofitar per assetjar Casilinum, on la guarnició cartaginès finalment va capitular a condició de salvar la vida que els va garantir Fabi Màxim, però Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi només en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar.El senat li va ordenar tot seguit d'anar a Sicília (vers agost o setembre del 214 aC). Arribat ràpidament a l'illa es va trobar amb que la mort Jerònim de Siracusa, inicialment favorable als romans, havia portat virtualment al partit cartaginès al poder, primer amb Andranòdor de Siracusa (que aviat va passar al camp romà) i després amb Epícides de Siracusa i Hipòcrates de Siracusa. Inicialment Marcel va tractar de negociar i fins i tot va aconseguir que els ambaixadors romans entressin i la ciutat i obtinguessin sentència de desterrament contra els dos caps favorables a Cartago que van marxar a Leontins la qual fou ocupada pels romans que hi van exercir sagnants represàlies i van matar a 2000 desertors romans que van trobar. Aquestes crueltats van aixecar als siracusans contra Roma, i les forces siracusanes i sobretot els mercenaris, es van unir a Hipòcrates i Epícides que ara eren a Erbessos i que van recuperar el poder.Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va assetjar. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La ciència d'Arquímedes, que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint Heloros i Erbessos i destruint Megara Hiblea; Himilcó es va apoderar d'Agrigent, però Marcel va poder derrotar a Hipòcrates de Siracusa prop d'Acrae; llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap al seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats, ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: Murgàntia, amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i Enna no va obrir les portes als cartaginesos per la bàrbara matança dels seus habitants ordenada pel governador Luci Pinari, matança que encara va separar més als siracusans dels romans.Ja havia arribat l'estiu del 212 aC i Siracusa seguia bloquejada; llavors Marcel va detectar una zona de la muralla de Siracusa poc protegida i de nit va atacar en aquest punt i es va apoderar d'Epípoles i tot seguit dels barris de Tyche i Neapolis que foren saquejats. Els cartaginesos sota Himilcó van fer un intent de salvar la ciutat però els seus atacs foren rebutjats; Marcel va renovar els atacs. Un cop d'estat interior dirigit per Mericus, cap dels mercenaris hispans, va obrir les portes de la ciutat a Marcel que hi va entrar i la va sotmetre a saqueig; les vides dels habitants foren respectades (alguns van morir com Arquímedes) però van quedar tant pobres que molts es van haver de vendre a si mateixos com esclaus per subsistir. Marcel es va apoderar del tresor i de les obres d'art, que va entregar als temples de Roma.Els cartaginesos només controlaven Agrigent (governada per Hannó i ara també per Epícides) com a ciutat important, però des d'allí Mutines feia incursions a l'interior. Marcel es va dirigir contra aquesta base i va derrotar a Hannó però no va ocupar la ciutat. El 211 aC es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al pretor Marc Corneli quan encara Mutines resistia i Agrigent no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del triomf i només li va concedir una ovació. Aquesta fou celebrada amb més magnificència que molts triomfs mercès al botí fet a Siracusa.Fou cònsol per quarta vegada el 210 aC junt amb Marc Valeri Leví. Només entrar en el càrrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Sicília; tot i que alguns autors el lloen (especialment Plutarc) sembla que la seva conducta fou prou criminal com per indignar als seus propis conciutadans. Diputats de les ciutats sicilianes van començar a presentar queixes al senat on van trobar força suport si bé finalment els seus actes foren ratificats però com a procònsol li corresponia Sicília i fou obligat a bescanviar-la per Itàlia amb l'altra cònsol. Més endavant els sicilians es van reconciliar amb Marcel i fou declarat patró de Siracusa i es va establir un festival anyal conegut com la Marcel·lea que es va celebrar fins al temps de Verres (73 aC). Marcel com a cònsol es va unir a l'exèrcit consular a la Pulla i va conquerir Salàpia on el notable local Blasi li va obrir les portes, i després dues ciutats més al Samni. Mentre Anníbal va sorprendre i aniquilar l'exèrcit de Gneu Fulvi Centumal II a la Segona Batalla de Herdonia i Marcel va marxar contra el cartaginès: els dos exèrcits es van enfrontar prop de Numistro a Lucània en una batalla sense vencedor clar, i després ja només va fer moviments de poca importància. Fou cridat a Roma per celebrar els comicis però no hi va anar i els va haver de dirigir un dictador nomenat al efecte, Quint Fulvi.A l'any següent (209 aC) va conservar el comandament com a procònsol i altre cop es va enfrontar amb Anníbal prop de Canusium on es van lliurar tres batalles seguides: a la primera no hi va haver resultat apreciable; a la segona els romans foren derrotats; i a la tercera els romans es van atribuir la victòria però el cert és que els cartaginesos van poder avançar cap al Bruttium sense ser molestats i Marcel no el va poder seguir pel gran nombre de ferits que tenia. Marcel va restar prop de Venúsia la resta de l'any. Un tribú va proposar llavors de treure-li el comandament però es va presentar a Roma i va aconseguir evitar-ho i encara fou escollit cònsol per l'any següent, per cinquena vegada, junt amb Tit Quint Crispí.Al seu cinquè consolat el 208 aC fou enviat a Etrúria on va sufocar la revolta d'Arretium i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal però fou aturat per una auguris desfavorables. Finalment va arribar a Venúsia on era l'exèrcit consular i es va reunir amb el seu col·lega Tit Quint Penne Capitolí Crispí II que venia del Bruttium. Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament romà (entre Venúsia i Bàntia). En una missió de reconeixement, els romans van caure en una emboscada dels númides i foren derrotats. El mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.
  • Marco Claudio Marcello (in latino: Marcus Claudius Marcellus; 268 a.C. circa – Venosa, 208 a.C.) è stato un militare romano durante la Seconda guerra punica ed il conquistatore di Siracusa.
  • .Marcus Claudius Marcellus (Kr. e. 268 előtt – Kr. e. 208) római politikus, hadvezér, Syracusae elfoglalója, ötszörös consul volt. Családja a plebejus Claudiusok közé tartozott, és ő volt az első illusztris tagja.
  • 마르쿠스 클라우디우스 마르켈루스'(Marcus Claudius Marcellus, 기원전 268년 경 - 기원전 208년)은 로마 공화정 시대의 군인이자 정치가로 제2차 포에니 전쟁에 로마군을 이끌었던 장군이다. 시라쿠사를 점령하였다.기원전 222년 첫 번째로 집정관에 취임한 그는 갈리아에 원정하여 승리로 이끌었다. 이때 그는 갈리아 부족장 비르도마루스와 일대일로 싸워 이겼다고 한다.포에니 전쟁당시에 처음에는 시칠리아에서 하스드루발 바르카와 싸웠으나 칸나에 전투 이후에는 본토 이탈리아로 돌아왔다. 기원전 214년 마르켈루스는 파비우스 막시무스와 함께 집정관이 되었고 카푸아 북쪽의 카실리나 성채를 탈환함으로써 명성을 얻었다. 이로써 한니발은 캄파니아 지방에서 중요한 요충지를 잃게 되었다. 이후 마르켈루스는 시칠리아의 시라쿠사 공략에 집중했다. 당시 시라쿠사에는 아르키메데스가 고안한 여러가지 신무기를 활용하여 로마군을 괴롭히고 있었다. 기원전 213년 1년여의 공격에도 시라쿠사는 함락되지 않았으나 이듬해 212년 아르테미스 축제로 성벽의 경비병의 감시가 소홀한 틈을 타서 결국 성벽의 공략에 성공하고 이듬해인 기원전 211년 완전히 함락시켰다. 플루타르코스에 따르면 이때 아르키메데스는 시라쿠사 함락의 혼란 와중에서도 수학문제를 푸는 데 열중하다가 미처 그를 알아보지 못한 로마병사에 의해 살해당했다고 한다. 당시 시라쿠사에는 수많은 그리스 예술품이 있었는데 마르켈루스는 그리스 문화에 대한 이해가 깊어 로마군의 약탈 속에서도 많은 그리스 문화재와 미술품을 보호하고 로마로 옮겼다.기원전 210년 마르켈루스는 다시한번 집정관에 선출되고 로마 본토에서 한니발과 2년여에 걸친 추격과 대결을 벌였다. 두 장군의 전투에서는 한니발이 좀 더 유리했으나 마르켈루스는 불굴의 의지로 한니발을 괴롭혔고 한니발은 상당히 고전을 면치 못했다. 기원전 208년 마르켈루스는 다시한번 집정관에 취임하고 한니발을 계속 쫓았다. 그러던 어느날 우연히 정찰을 나갔다가 한니발의 누미디아 기병에게 발각되어 전사했다. 한니발은 그를 정중히 장례를 치르게하고 그의 유골을 돌려보냈다고 한다.
  • Marcus Claudius Marcellus (ca. 268–208 BC), five times elected as consul of the Roman Republic, was an important Roman military leader during the Gallic War of 225 BC and the Second Punic War. Marcellus gained the most prestigious award a Roman general could earn, the spolia opima, for killing the Gallic military leader and king Viridomarus in hand-to-hand combat in 222 BC at the battle of Clastidium. Furthermore, he is noted for having conquered the fortified city of Syracuse in a protracted siege during which Archimedes, the famous inventor, was killed. Marcus Claudius Marcellus died in battle in 208 BC, leaving behind a legacy of military conquests and a reinvigorated Roman legend of the spolia opima.
  • Marcus Claudius Marcellus (ur. ok. roku 268 p.n.e., zm. w 208 p.n.e.) – pięciokrotnie konsul rzymski, jeden z dowódców armii Republiki Rzymskiej podczas drugiej wojny punickiej. Najbardziej znany jako zdobywca Syrakuz. Jeden z najwybitniejszych polityków rzymskich okresu republiki. Pochodził z plebejskiej gałęzi Klaudiuszów noszących przydomek Marcellus. Służbę wojskową rozpoczął walcząc z kartagińskim wodzem Hamilkarem na Sycylii. W czasie swojego pierwszego konsulatu w 222 p.n.e., wraz z kolegą w urzędzie Gnejuszem Korneliuszem Scypionem Kalwusem, prowadził wojnę z Galami, z plemieniem Insubrów. Zwyciężył w bitwie pod Klastydium Galów pod wodzą Wirdumara (według Plutarcha wódz ten nosił imię Brytomartus) zdobywając po raz trzeci i ostatni w historii Rzymu tzw. spolia opima, czyli zbroję zdjętą z zabitego własnoręcznie wodza nieprzyjacielskiego - najwyższy możliwy honor dla Rzymianina. W wojnie z Kartaginą służył najpierw na Sycylii w walkach z Hamilkarem. Po klęsce Rzymian pod Kannami w 216 p.n.e. zadanej przez Hannibala przejął komendę nad armią i mimo że nie zdołał zapobiec przejściu Kapui na stronę Hannibala, obronił miasto Nola i południową Kampanię, podnosząc tym samym ducha bojowego Rzymian (sprawował wówczas swoją drugą preturę). W 215 p.n.e. po śmierci konsula Lucjusza Postumiusza w wojnie z Galami został wybrany na konsula zastępczego, ale z przyczyn formalnych zrezygnował z urzędu i objął dowództwo jako prokonsul. W trakcie konsulatu w 214 p.n.e. rozpoczął kampanię na Sycylii. Rozpoczął oblężenie Syrakuz, przez długi czas odpierane dzięki umiejętnościom Archimedesa w konstruowaniu machin obronnych. Według Plutarcha Marcellus zdobył podczas negocjacji informacje o źle strzeżonej części fortyfikacji, co pozwoliło po dwuletnim oblężeniu zdobyć miasto. Doszło do grabieży miasta przez żołnierzy i wtedy to właśnie śmierć poniósł Archimedes. Sam Marcellus wywiózł z Syrakuz skarby sztuki, pierwszy przypadek powszechnej później praktyki zdobywczych Rzymian. W latach 210-209 p.n.e.(sprawował wtedy swój czwarty konsulat) walczył z wojskami Hannibala w środkowej Italii. Stoczył kilka wyrównanych i nierozstrzygniętych bitew z Hannibalem, który nadal poruszał sie po Italii pustosząc ja bezwzględnie. Marcellus oskarżony o błędy w dowodzeniu, powrócił do Rzymu i skutecznie bronił się przed oskarżeniami. W czasie ostatniego konsulatu w 208 roku zginął w zasadzce pod Wenuzjum. Śmiertelne rany odniósł w tej zasadzce drugi konsul Tytus Kwinkcjusz Kryspinus. Był to pierwszy przypadek w historii Rzymu, gdy obaj konsulowie zginęli w wyniku tej samej bitwy. Choć jego sukcesy militarne nie były tak wielkie jak to przedstawia Liwiusz, to w świadomości Rzymian pozostał jako Miecz Rzymu - symbol waleczności.
  • Marcus Claudius Marcellus I (268-208 v.Chr.) was een Romeinse militair en politicus die vijf maal consul was en een van de succesvolste generaals van de Tweede Punische Oorlog was. Terwijl zijn collega Fabius Maximus een pleitbezorger van de uitputtingstactiek was, stond Marcellus bekend als voorstander van een offensieve tactiek. Livius gaf hem de bijnaam 'het Zwaard van Rome'.Marcellus vervulde zijn eerste consulaat in 222 v.Chr., samen met Scipio Calvus (de oom van Scipio Africanus). Tijdens deze ambtstermijn voerde Marcellus een campagne tegen de Insubriërs, van wie hij eigenhandig de koning Viridomarus doodde. Dit leverde hem een spolia opima (letterlijk: rijke buit/trofees, refererend naar de wapens en bepantsering die de overwinnaar van de gedode tegenstander afnam) op, iets wat hem als enige in de Romeinse geschiedenis gelukt is (twee gevallen in de mythologie niet meegerekend).Aan het begin van de Tweede Punische Oorlog vocht hij op Sicilië om vervolgens na de rampzalige slag bij Cannae de restanten van het Romeinse leger over te nemen en daarmee Nola en de rest van Campanië te beveiligen tegen Hannibal. Ten tijde van zijn derde consulaat in 214 v.Chr. belegerde hij het opstandige Syracuse, dat het twee jaar uithield tegen de Romeinen, mede dankzij de vernuftige uitvindingen van Archimedes. Deze wis- en natuurkundige werd bij de inname van de stad gedood door een Romeinse soldaat, overigens zeer tegen de zin van Marcellus. De plundering van deze Griekse kolonie zorgde ervoor dat veel beelden en andere voorwerpen in terechtkwamen in Rome, waardoor de invloed van de Hellenistische cultuur in Rome toenam.Geheel Sicilië, dat wil zeggen iedere belangrijke familie op het eiland, werd Cliënt van Marcus Claudius Marcellus.In 210 v.Chr. nam hij de stad Salapia in, omdat deze naar Hannibal was overgelopen. Met Hannibal leverde hij een bittere maar onbesliste slag in het Zuid-Italiaanse Asculum (Basilicata), om daarna terug te trekken naar Venusia. In zijn vijfde en laatste consulaat (in 208 v.Chr.) voerde hij rond dezelfde plaats campagne. Tijdens een verkenning met zijn collega en zoon vond hij de dood in een vijandelijke hinderlaag.
dbpedia-owl:activity
dbpedia-owl:nationality
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Marcus Claudius Marcellus
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 368875 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18348 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 140 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110998367 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:activitéPrincipale
  • homme politique romain, général, consul
prop-fr:actuel
  • *M. Claudius Marcellus** II puis **Q. Fabius Maximus III
  • L. Postumius Albinus* III et Ti. Sempronius Gracchus I
  • M. Claudius Marcellus III avec Q. Fabius Maximus IV
  • M. Claudius Marcellus I avec Gn. Cornelius Scipio
  • M. Claudius Marcellus V avec T. Quinctius Crispinus
  • M. Claudius Marcellus IV avec M. Valerius Laevinus II
prop-fr:après
  • P. Cornelius Scipio Asina* et M. Minucius Rufus
  • puis *M. Aemilius Lepidus II
  • Q. Fabius Maximus IV et M. Claudius Marcellus III
  • Q. Fabius Maximus et Ti. Sempronius Gracchus II
  • C. Claudius Nero et M. Livius Salinator II
  • Q. Fabius Maximus V et Q. Fulvius Flaccus IV
prop-fr:avant
  • *M. Claudius Marcellus** II puis **Q. Fabius Maximus III
  • P. Furius Philus et C. Flaminius Nepos I
  • L. Aemilius Paullus II et C. Terentius Varro
  • L. Postumius Albinus III et Ti. Sempronius Gracchus I
  • P. Sulpicius GalbaI et Cn. Fulvius Centunalus
  • Q. Fabius Maximus V et Q. Fulvius Flaccus IV
prop-fr:dateDeDécès
  • 208 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • vers 268 av. J.-C.
prop-fr:fonction
  • Consul de la République romaine
prop-fr:lieuDeDécès
  • près de Venosa
prop-fr:liste
  • Liste des consuls de la République romaine
prop-fr:légende
  • Marcus Claudius Marcellus
prop-fr:nationalité
  • romain
prop-fr:nom
  • Marcus Claudius Marcellus
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:âgeAuDécès
  • 60 (xsd:integer)
prop-fr:étatboîte
  • uncollapsed
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Marcus Claudius Marcellus (né vers 268. et mort en 208) était un général romain, héros de la deuxième guerre punique et un homme politique, qui fut préteur en 224 et cinq fois consul (222, 215 en remplacement de Lucius Posthumus Albinus, 214, 210 et 208). Il est issu de la famille d'origine plébéienne des Claudii Marcelli, elle-même branche de la gens des Claudii.
  • Marco Claudio Marcelo (en latín, Marcus Claudius Marcellus) fue un político y militar romano de la República, nacido en 268 a. C. y muerto en 208 a. C. Fue uno de los comandantes del ejército romano durante la Segunda Guerra Púnica y el conquistador de la ciudad de Siracusa, en la isla de Sicilia.
  • Марк Кла́вдий Марце́лл (лат. Marcus Claudius Marcellus) (около 270 — 208 год до н. э.) — видный римский военный и политический деятель, полководец, пятикратный консул Римской республики.
  • マルクス・クラウディウス・マルケッルス(ラテン語: Marcus Claudius Marcellus, 紀元前268年 - 紀元前208年)は、共和政ローマ期の軍人、政治家。第二次ポエニ戦争でハンニバルに対して果敢に戦闘を仕掛け「ローマの剣」と称された。「ll」を促音で表記しないことも多いためマルクス・クラウディウス・マルケルスとも表記される。
  • Marco Cláudio Marcelo (em latim Marcus Claudius M.f. M.n. Marcellus; ca. 268 a.C. — 208 a.C.) foi um general e cônsul da República Romana. Foi um dos comandantes do exército romano durante a Segunda Guerra Púnica e responsável pelo sítio e tomada de Siracusa (Sicília) no período de 214 a.C. a 212 a.C. A invasão resultou no assassinato acidental do gênio matemático Arquimedes por um soldado romano. Sua biografia foi escrita por Plutarco em Vidas Paralelas.
  • Marco Claudio Marcello (in latino: Marcus Claudius Marcellus; 268 a.C. circa – Venosa, 208 a.C.) è stato un militare romano durante la Seconda guerra punica ed il conquistatore di Siracusa.
  • .Marcus Claudius Marcellus (Kr. e. 268 előtt – Kr. e. 208) római politikus, hadvezér, Syracusae elfoglalója, ötszörös consul volt. Családja a plebejus Claudiusok közé tartozott, és ő volt az első illusztris tagja.
  • Marcus Claudius Marcellus (ur. ok. roku 268 p.n.e., zm. w 208 p.n.e.) – pięciokrotnie konsul rzymski, jeden z dowódców armii Republiki Rzymskiej podczas drugiej wojny punickiej. Najbardziej znany jako zdobywca Syrakuz. Jeden z najwybitniejszych polityków rzymskich okresu republiki. Pochodził z plebejskiej gałęzi Klaudiuszów noszących przydomek Marcellus. Służbę wojskową rozpoczął walcząc z kartagińskim wodzem Hamilkarem na Sycylii.
  • Marcus Claudius Marcellus (ca. 268–208 BC), five times elected as consul of the Roman Republic, was an important Roman military leader during the Gallic War of 225 BC and the Second Punic War. Marcellus gained the most prestigious award a Roman general could earn, the spolia opima, for killing the Gallic military leader and king Viridomarus in hand-to-hand combat in 222 BC at the battle of Clastidium.
  • Марк Клавдий Марцел (Marcus Claudius Marcellus; * 268 пр.н.е.; † 208 пр.н.е. при Венузия) e политик и генерал на Римската република през 3 век пр.н.е. по време на втората пуническа война, завоевател на Сиракуза и консул. Марцел се бие на Сицилия против Хамилкар Барка. През 222 пр.н.е.
  • Marcus Claudius Marcellus (268 př. n. l. – 208 př. n. l.) - římský politik a vojevůdce.Tento římský velitel byl od roku 216 př. n. l. pětkrát zvolen konsulem republiky, bojoval v Galské válce roku 225 př. n. l. a ve druhé punské válce. Marcellus získal nejvyšší ocenění, kterého mohl jako generál dosáhnout - spolia opima, válečná kořist, servaná z nepřátelského vojevůdce v souboji muže proti muži; Roku 222 př. n. l.
  • Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà, el més important de la família Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
  • Marcus Claudius Marcellus (* um 268 v. Chr.; † 208 v. Chr. bei Venusia) war einer der römischen Generäle im Zweiten Punischen Krieg, Eroberer von Syrakus und mehrmaliger Konsul.Laut Poseidonios war er der erste in seiner Familie, der das Cognomen Marcellus trug, was aber nicht zutrifft.Marcellus kämpfte auf Sizilien gegen Hamilkar Barkas und als Konsul im Jahr 222 v. Chr.
  • 마르쿠스 클라우디우스 마르켈루스'(Marcus Claudius Marcellus, 기원전 268년 경 - 기원전 208년)은 로마 공화정 시대의 군인이자 정치가로 제2차 포에니 전쟁에 로마군을 이끌었던 장군이다. 시라쿠사를 점령하였다.기원전 222년 첫 번째로 집정관에 취임한 그는 갈리아에 원정하여 승리로 이끌었다. 이때 그는 갈리아 부족장 비르도마루스와 일대일로 싸워 이겼다고 한다.포에니 전쟁당시에 처음에는 시칠리아에서 하스드루발 바르카와 싸웠으나 칸나에 전투 이후에는 본토 이탈리아로 돌아왔다. 기원전 214년 마르켈루스는 파비우스 막시무스와 함께 집정관이 되었고 카푸아 북쪽의 카실리나 성채를 탈환함으로써 명성을 얻었다. 이로써 한니발은 캄파니아 지방에서 중요한 요충지를 잃게 되었다. 이후 마르켈루스는 시칠리아의 시라쿠사 공략에 집중했다. 당시 시라쿠사에는 아르키메데스가 고안한 여러가지 신무기를 활용하여 로마군을 괴롭히고 있었다.
  • Marcus Claudius Marcellus I (268-208 v.Chr.) was een Romeinse militair en politicus die vijf maal consul was en een van de succesvolste generaals van de Tweede Punische Oorlog was. Terwijl zijn collega Fabius Maximus een pleitbezorger van de uitputtingstactiek was, stond Marcellus bekend als voorstander van een offensieve tactiek. Livius gaf hem de bijnaam 'het Zwaard van Rome'.Marcellus vervulde zijn eerste consulaat in 222 v.Chr., samen met Scipio Calvus (de oom van Scipio Africanus).
rdfs:label
  • Marcus Claudius Marcellus (consul en -222)
  • Марк Клавдий Марцел (консул 222 пр.н.е.)
  • Marc Claudi Marcel III
  • Marco Claudio Marcello
  • Marco Claudio Marcelo (cónsul 222 a. C.)
  • Marco Cláudio Marcelo (cônsul em 222 a.C.)
  • Marcus Claudius Marcellus
  • Marcus Claudius Marcellus
  • Marcus Claudius Marcellus
  • Marcus Claudius Marcellus (Feldherr)
  • Marcus Claudius Marcellus I
  • Marek Klaudiusz Marcellus (konsul 222 p.n.e.)
  • マルクス・クラウディウス・マルケッルス
  • Марк Клавдий Марцелл (консул 222 года до н. э.)
  • 마르쿠스 클라우디우스 마르켈루스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Marcus Claudius Marcellus
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is foaf:primaryTopic of