Mu`izz ad-Dîn Djalal Jalâl ad-Dawla Malik Shah, Melikşah ou Malik Shah Ier (né le 6 août 1055 et mort en novembre 1092)est un sultan seldjoukide qui règne de 1072 à 1092.↑ Son nom entier durant son règne fut Diya ad-Dunya wa ad-Din Adud ad-Dawlah Abu Shuja Muhammad Alp Arslan ibn Dawud↑ turc : Melikşah,arabe : abū al-fatḥi mu'izz ad-dīn jalāl ad-dawla malikšāh,أبو الفتح معز الدين جلال الدولة ملكشاه بن ألب أرسل.Malik, arabe : malik, ملك, roi.Chah, persan : šāh, شاه, roiJalāl ad-Dawla, arabe : splendeur de dynastieMu`izz ad-Dîn, arabe :soutien de la religion↑ 5 novembre 1092 d'après John Malcolm, op.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Mu`izz ad-Dîn Djalal Jalâl ad-Dawla Malik Shah, Melikşah ou Malik Shah Ier (né le 6 août 1055 et mort en novembre 1092)est un sultan seldjoukide qui règne de 1072 à 1092.
  • Yalāl ad-Dīn Malik Shāh (1055-1092), castellanizado como Yalaledín, o Malik Shah I: sultán selyúcida (1072-1092).Como otros personajes del mundo islámico medieval, ha pasado a la historia con un sobrenombre. En este caso, las dos palabras que lo componen significan "rey", la primera en árabe (malik), y la segunda en persa (shah). Por este nombre, muchos han visto en Malik Shah un símbolo de la época: un sultán turco, una religión de origen árabe, una administración persa.Accedió al trono tras el asesinato de su padre, Alp Arslan, en 1072. Reinó bajo la tutela del visir Nizam al-Mulk, que ya había sido ministro de Alp Arslan. Fue protector del matemático y astrónomo Omar Jayyam, a quien dotó de un observatorio en la capital, Isfahán. Jayyam reformó el calendario en 1074.En 1092 Nizam al-Mulk fue asesinado por la secta de los nizaríes. Cabe la posibilidad de que el sultán no fuera ajeno a ello, quizá deseoso de desembarazarse de un personaje con excesivo poder. Sin embargo, Malik Shah murió envenenado el mismo año, quizá a manos de la guardia personal del desaparecido visir. A su muerte estalló una guerra civil que debilitó considerablemente a la monarquía.
  • Dschalal ad-Daula wa-d-Din Abu l-Fath Malik-Schah (I.) (persisch ‏جلال الدولة والدين أبو الفتح ملكشاه‎, DMG Ǧalāl ad-Daula wa-d-Dīn Abū l-Fatḥ Malik-Šāh, türkisch Melikşah; * 1055; † 20. November 1092) war ein Sohn Alp-Arslans und ab 1072 Seldschuken-Sultan. Sein Name Malik-Schah ist eine Zusammensetzung aus dem arabischen (malik) und dem persischen Wort (schah) für König.Seine Nachfolge wurde von seinem Vater bereits bei einer Familienversammlung 1066 proklamiert, als verschiedene Statthalterposten im Osten verteilt wurden. Sie wurde in erster Linie von seinem Onkel Qawurd († 1073/4) bestritten, der sich auf sein Recht als Ältester der Familie berief und in einer dreitägigen Schlacht bei Karadsch in der Nähe von Hamadan besiegt werden musste. Die Schlacht erwies sich als Nagelprobe für Malik-Schah, denn Qawurd bekam viel Sympathie von Malik-Schahs Truppen, sodass eine offene Revolte drohte. Eine Schlüsselrolle bei den Ereignissen spielte Malik-Schahs Atabeg, der erfahrene Wesir Nizam al-Mulk, dessen rasche Aktionen seinem Schützling die Anerkennung des Kalifen und die Provinz Chorasan mit ihren Einkünften sicherten und der zudem die Hinrichtung Qawurds empfahl.Nach dem Sieg seines Vaters in der Schlacht von Mantzikert 1071 eroberte er den größten Teil Anatoliens, das zuvor zum Byzantinischen Reich gehört hatte. Er erweiterte die seldschukische Macht auf Kosten der Fatimiden nach Syrien, und konnte Philaretos Brachamios 1087 Edessa entreißen. Analog dazu setzte er Vertreter in Damaskus (Tutusch I.), Edessa, Aleppo (Aq Sunqur) und Antiochia (Yaghi-Siyan) ein.Nach der Eroberung von Antiochia nahm Malik-Schah, wie bereits assyrische und sassanidische Könige vor ihm, bei St. Simeon an der Orontesmündung ein Bad im Mittelmeer - zu Pferd und in voller Rüstung. Danach ließ er Sand von der Küste aufsammeln und auf das Grab seines Vaters Alp-Arslan in Merw streuen, um ihm zu zeigen, dass sein Sohn alle Länder bis zum Rande der Erde eingenommen habe.1073 beauftragte er den Universalgelehrten Umar Chayyam mit dem Bau eines Observatoriums und der Erstellung eines Sonnenkalenders. Auf den entsprechenden Berechnungen beruht der moderne iranische Kalender. Die Beziehungen zwischen Seldschuken und dem nominell herrschenden Kalifen in Bagdad, dessen Vertreter und Feldherr der Seldschukensultan offiziell war, wurden zunehmend spannungsgeladen. Auch das Verhältnis zum berühmten persischen Wesir Nizam al-Mulk verschlechterte sich sehr. Bevor es zu einem Konflikt kommen konnte, wurde Nizam al-Mulk aber von den Assassinen ermordet.Der Sultan selbst wurde 1092 von einer seiner Ehefrauen vergiftet. Grund waren die Streitigkeiten unter den Ehefrauen um die Nachfolge des Sultans. Nach seinem Tod zerfiel das Seldschukenreich in kleinere Staaten, die sich zumeist feindlich gegenüberstanden. In Anatolien folgte ihm Kilitsch-Arslan I., in Persien Mahmud I. und in Syrien sein Bruder Tutusch I.. Die Uneinigkeit der Seldschukenreiche war einer der Gründe für den unerwarteten Erfolg des Ersten Kreuzzugs, der kurze Zeit später, 1096, begann.
  • Jalāl al-Dawlah Malik-shāh ou simplesmente Malik Shah (persa: ملكشاه, turco: Melikşah)(morto em 1092) foi um sultão seljúcida de 1072 a 1092.Ele levou o Império Bizantino a se retirar da maior parte da Anatólia após a derrota por seu pai, Alp Arslan, na Batalha de Manziquerta em 1071. Da mesma forma, ele reformou o calendário instituindo o calendário Jalali em 1079. Malik Shah também expandiu poder seljúcida na Síria, em detrimento do Califado Fatímida do Egito, a criação de príncipes clientes em Edessa, Alepo e Damasco, e é lembrado como um dos maiores dos sultões seljúcidas.
  • Melikşah (Farsça: ملكشاه) (tam adı:Sultan Celalü'ldevle ve'd-din Muizzuddin Ebu'l Feth Melikşah) Sultan Celalü'ldevle ve'd-din Muizzuddin Ebu'l Feth Melikşah) d. 1055 - ö. 1092), Büyük Selçuklu Devleti hükümdarıdır. (1072-1092) Hükümdarlık devrinde Büyük Selçuklu Devleti en geniş sınırlarına ulaştı. Sınırlar Anadolu'dan Umman'a Kafkaslar'dan Hindistan önlerine uzandı (10.000.000 km²). Melikşah'tan sonra Selçuklular eski gücüne kavuşamadı. Devrin en önemli kişileri arasında Ömer Hayyam bilim ve Nizamülmülk siyaset dalında bulunur.
  • マリク・シャー(ペルシア語アラビア語 ملک‌شاه Malik Shāh、ペルシア語 جلال الدولة معّز الدين أبو الفتح ملكشاه بن الپ ارسلان Jalāl al-Dawla Mu'izz al-Dīn Abū al-Fatḥ Malik Shāh b. Alp Arslān、1055年-1092年)あるいはマリク・シャー1世(-いっせい)は、セルジューク朝の第3代スルタン。第2代スルタンのアルプ・アルスラーン(Alp Arslan)の子(在位:1072年-1092年)。マリクはアラビア語で、シャーはペルシア語で、それぞれ「王」を意味する。アッバース朝カリフから授けられた尊号は سلطان جلال الدولة معّز الدين أبو الفتح ملكشاه يمين امير المؤمنين Sulṭān Jalāl al-Dawla Mu'izz al-Dīn Abū al-Fatḥ Malik Shāh Yamīn Amīr al-Mu'minīn。
  • Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan , conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.El seu pare Alp Arslan el va designar com hereu (wali al-adh) el 1066 i altres parents van rebre governs a la part oriental de l'imperi. A la seva mort el gener del 1073 a causa d'una ferida causada per un presoner de la campanya contra els karakhànides, el va succeir el fill gran Màlik-Xah I. El seu fill Ayaz ibn Alp Arslan va rebre les províncies de l'Oxus superior i el seu germà Kawurd ibn Čaghri Beg va ser confirmat al Kirman. El visir Nizam al-Mulk va actuar amb celeritat i la successió fou notificada al califa de Bagdad immediatament al temps que s'assegurava el control de Nishapur on estava el tresor.Kawurd considerava que com a degà de la família, el que rebia era poc, i es va revoltar però fou derrotat a Hamadan (1074) i mort potser per orde del visir. Però Màlik-Xah va concedir tot seguit als seus dos fills Sultan Shah i Turan Shah el Kirman i el Fars. Aprofitant aquestes lluites el gaznèvida Ibrahim ibn Masud (1059-1099) va probar de recuperar els territoris del Gran Khorasan que la seva nissaga havia perdut davant els seljúcides trenta anys enrere. Ibrahim va atacar al seljúcida Uthman ibn Čaghri Beg Dawud al nord de l'Afganistan i el va fer presoner però Màlik-Xah va enviar un exèrcit que va restablir el control seljúcida al territori (1073). Entre els dos imperis s'estenia el principat de Sistan, governant per la dinastia saffàrida que el 1073 va haver de reconèixer la sobirania de Màlik-Xah I.També es va voler aprofitar del conflicte intern el karakhànida de Transoxiana Shams al-Mulk Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim (1068-1080) que va envair el Khurasan per la zona de Balkh i el Tukharistan. Màlik-Xah va retornar des de Pèrsia i va rebutjar la invasió ocupant Tirmidh i dictant condicions de pau al khan a la seva pròpia capital de Samarcanda (1074). Shams al-Mulk Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim va esdevenir tributari seljúcida, situació que es va mantenir en general especialment degut al conflicte que a partir de llavors el va enfrontar amb la branca karakhànida de Kashgar. Ayaz va morir el mateix 1074, abans de la campanya del seu germà a Tukharistan i Balkh i Màlik-Xah va concedir aquestos territoris a un tercer fill, Tekish ibn Alp Arslan que va governar en pau fins el 1080.Poc després de pujar al tron, Màlik va voler reforçar la posició seljúcida a l'Azerbaidjan, Arran i Armènia i el 1075 va deposar al emir shaddàdida de Gandja (Arran), Fadlun o Fadl III ibn Fadl II (1073-1075) donant el govern a un vell oficial turc esclau d'Alp Arslasn, Sawtigin, experimentat en les condicions a la zona. La situació a la frontera bizantina era encara molt confusa; després de la derrota dels grecs a la batalla de Manzikert el 1071, bandes irregulars de turcmans assolaven Anatòlia però a la part sud-oriental hi resistia un general armeni-bizantí, Filaretos que amb un exèrcit format principalment per uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud s'havia apoderat de Cilícia on tenia el suport de la població armènia emigrada a la zona els darrers anys. El 1078 es va autoproclamar dux d'Antioquia que incloïa Edessa de forta població armènia. Va tenir els títols de domesticos i protocuropalata, i després sebastos, i fins i tot protosebastos. El 1076/1077 el general seljúcida Ortuk ibn Eseb va fer una sèrie de campanyes a Aràbia per compte de Màlik-Xah I: primer a Bahrayn on Abd Allah ibn Ali al-Uyuni dels Banu Murra ibn Amir, dominava el nord de la regió i estava assetjant al-Ahsa feia set anys; el van ajudar amb 200 cavallers, va conquerir la ciutat i va fundar la dinastia Uyúnida i el 1077/1078 va esclafar la resistència dels càrmates i les tribus que els donaven suport, i van liquidar el estat càrmata; els uyunides van reconèixer al califa abbàssida i la sobirania seljúcida. Després Ortuk va obligar al xerif de la Meca a declarar-se pel califat abbàssida en contra del califat fatimita. Les submissions de Iemen i Aden van ser efímeres.El 1077 els fills del seljúcida Kutalmish o Kutlumush ibn Arslan Israil, Sulayman i Mansur ibn Kutalmish, establien un soldanat als territoris arrabassats als bizantins, que els turc anomenaven romans (rumis) d'on va venir el nom de soldanat seljúcida de Rüm, sent la primera capital a İznik. Segons la historiografia posterior aquestos dos prínceps foren investits com a governadors per Màlik-Xah, però donat que Sulayman va usar el títol de sultà cal pensar que fou un acte unilateral que el sultà gran seljúcida havia de veure com una alta traïció. Dos altres fills de Kutulmish van lluitar amb els fatimites a Palestina contra els grans seljúcides el que provaria les males relacions d'aquests branca amb el gran sultà.Com que el rei de Geòrgia, Giorgi I, havia conquerit Kars, Màlik-Xah va anar a la zona (1078/1079) per fer una campanya i la ciutat fou conquerida per l'amir Ahmad, un dels caps de l'exèrcit, que després va combatre als georgians El 1079 segurament a proposta de Ummar Khayyam, va reformar el calendari establint la era Jalāli o Maliki (Maliki de Màlik i Jalali del lakab Jalal al-Dawla un dels que portava el sultà (l'altra era Muizz al-Din). Umar va construir un observatori a Isfahan.La mort del karakhànida Shams al-Mulk Abu l-Hasan Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim el 1080 no va alterar la pau amb els seljúcides sota el breu govern del seu germà al-Khidr Abu Shuja (Khidr Khan ibn Ibrahim 1080-1081) i el fill d'aquest Ahmad I (1081-1089) que era nebot d'una de les esposes de Màlik-Xah, la karakhànida Terken Khatun El 1080/1081 Tekish, germà de Màlik-Xah, va agafar al seu servei a set mil mercenaris que el sultà havia llicenciat per economitzar i amb el seu ajut es va revoltar (1081). Després de fracassar davant de Nishapur, Tekish es va haver de sotmetre i fou perdonat pel seu germà gran. El 1081 una de les filles del sultà Màlik-Xah I es va prometre amb el califa al-Muqtadí Les relacions amb el gaznèvides van millorar quan van renunciar de fet a reclamar els seus antics territoris al Khurasan, i els dos imperis van tenir contactes cordials incloent alguns enllaços matrimonials. Els saffàrides es van mantenir lleials i es van fer algunes operacions conjuntes entre seljúcides i saffàrides contra els ismaïlites de Kuhistan.El 1084 el seu germà Tekish es va revoltar altre cop mentre Màlik-Xah era a la Djazira, a l'extrem occidental de l'imperi. Màlik va reprimir altre cop la revolta i aquesta vegada no el va perdonar i el va fer cegar i empresonar. El desembre del 1084 el general Filaretos va perdre Antioquia enfront de Sulayman I ibn Kutalmish, soldà seljúcida de Rum. La possessió li fou disputada per Muslim ibn Kuraysh, senyor ukàylida de Mossul i Alep, que finalment fou derrotat per Sulayman a la batalla d'Antioquia en la que Muslim va morir el juny de 1085. El 1085 Màlik-Xah va tornar a la zona del Caucas per sotmetre al shaddàdida Fadl III que havia estat restaurat al tron de Gandja i s'havia revoltat. El principat fou definitivament suprimit si bé encara va subsistir la branca col·lateral d'Ani. Al mateix temps el sultà va rebre la submissió del shirvanshah Fariburz. Una bona part de la conca de l'Araxes fou repartida en petits feus (ikta) pels oficials turcs de Màlik-Xah sota sobirania de Kut al-Din Ismail ibn Yakuti, cosí del sultà. Aquest mateix any 1085 el ex-visir del califa abbàssida, Fakhr al-Dawla Ibn Djahir, destituït el 1083, va obtenir el suport seljúcida per conquerir el emirat marwànida però el general seljúcida Ortuk no li va donar el suport esperat i els marwànides pel seu costat van aconseguir l'aliança de l'uqàylida Muslim de Mossul. Amid al-Dawla ibn Fakhr al-Dawla va poder conquerir Mayyafarikin, Amida i altres fortaleses de Diyar Bakr, després de setges i finalment la guerra es va acabar als pocs mesos; el govern de Fakhr i el seu fill Amid fou no obstant impopular i després de malgastar en un any el tresor marwànida, foren destituïts per Màlik-Xah (1086) i la zona annexionada. El 1086 el seljúcida de Síria Tutuix I, germà de Màlik-Xah, que mantenia una lleialtat més o menys nominal al seu germà sultà, va derrotar a Sulayman I de Rüm i es va apoderar d'Antioquia de l'Orontes. Màlik-Xah va enviar llavors un exèrcit des de la seva capital Isfahan, sota el comandament personal del califa abbàssida, i va concedir Antioquia en feu (ikta) al turc Yaghi-Siyan que la va conservar fins el 1098. Governadors turcs es van establir també a Alep (Kasim ad-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib 1087-1094) i després a Edessa que fou perduda per l'armeni Filaretos davant de Màlik-Xah. Filaretos va haver de fugir a la fortalesa de Germanícia (Marash), que fou finalment ocupada també pels seljúcides. Fonts turques no obstant diuen que Germanícia fou conquerida ja el 1084 i que Filaretos en realitat va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Màlik-Xah, però tot això és dubtós. Buzan (1087-1094) fou nomenat amir d'Edessa.No fou fins l'any 1087 quan Màlik-Xah es va decidir anar a Bagdad, en ocasió de l'enllaç de la seva filla amb el califa al-Muqtadí, i fou llavors quan aquest li va confiar oficialment la saltana (el sutanat o poder temporal). El govern dels seljúcides a Bagdad s'exercia per un shina o comandant militar encarregar de l'orde a la ciutat i molt sovint a tot l'Iraq, i un amid o governador civil.El 1089 els ulamas de Transoxiana van causar disturbis i Màlik-Xah va envair el territori i va deposar al khan karakhànida Ahmad I (Ahmad Khan I). Màlik finalment li va permetre tornar a assolir el càrrec vers el 1094, però finalment el Màlik-Xah envaïa el khanat i el deposava i el feia executar, segons es creu al descobrir-se les seves simpaties ismaïlites. Màlik-Xah va arribar fins a Semireche i això va intimidar al khan karakhànida de Kashgar i Hotan Bughra Khan Harun (mort el 1102) que havia unificat els territoris orientals després de diverses particions, i que va fer llegir la khutba en nom de Màlik-Xah I.El 1089 Màlik-Xah va conquerir Mossul als uqàylides i llavors el djahírida Amid al-Dawla va rebre altre cop la província del Diyar Bakr, mentre que el seu pare Fakhr al-Dawla rebia de Màlik-Xah el govern de Mossul, que només va conservar un any ja que va morir el 1090 en el càrrec.A la segona meitat del 1092 Màlik-Xah va estar a Bagdad però va ignorar totalment al califa abbàssida. Va engegar un pla de construccions (una gran mesquita, la Djami al-Sultan, i diversos palaus pels dignataris de l'estat, doncs volia fer de la ciutat califal la seva capital de hivern). Es diu que el sultà planejava declarar hereu al seu nét Djafar anomenat el "Petit príncep dels creients", que la seva filla i el califa havien tingut uns tres anys abans. A la tardor era assassinat el visir Nizam al-Mulk i van córrer rumors de que el sultà hi havia tingut participació. Trenta-cinc dies després (novembre) moria el mateix sultà d'unes febres, potser enverinat, quan tenia 58 anys. La seva esposa karakhànida Terken Khatun amb el suport del mustawfi Tadj al-Mulk Abu l-Ghanaim, va intentar proclamar sultà al seu fill Mahmud ibn Màlik-Xah de 4 anys, però els nizamiyya (els parents del visir Nizam al-Mulk) van aconseguir després d'un temps de guerra civil imposar al fill gran Barkyaruk, de 13 anys, fill d'un altra esposa, Zubayda Khatun. El cos de Màlik-Xah fou portat de Bagdad a Isfahan i enterrat a la madrassa de la ciutat.Es descrit com de caràcter noble i generós, i tenia reputació de protector del saber i la literatura tot i que tenia una escassa educació personal.
  • Джалал ад-Давлах Малик Шах I е селджукски султан на Велики селджук, управлявал през периода 1072-1092 г. Син на наричания Героичния лъв Алп Арслан. След победата при Манцикерт Малик шах продължава делото на баща си и разширява владенията си в Мала Азия и Близкия изток с няколко успешни военни кампании срещу Византия и Фатимидския халифат. Запомнен е от историята и със заслугите си по въвеждането на иранския календар в тюркската държава. След смъртта му Иконийският султанат се разпада на отделни емирства, сред които водеща роля остава главно за Румелийския султанат. Това явление е преципитирано и от Първия кръстоносен поход.
  • Malik-Shah I (Persian: ملک‌شاه‎; full name: Arabic: معز الدنيا والدين جلال الدولة حسن ملكشاه‎ Muizz ad-Dunya wa ad-Din Jalal ad-Dawlah Hasan Malik-Shah ibn Muhammad) (1055 - 19 November 1092) succeeded his father, Alp Arslan, as the Sultan of the Seljuq Empire in 1072, and reigned until his death in 1092.Although Malikshah was the nominal head of the Seljuq state, his famous vizier Nizam al-Mulk held near absolute power during his reign.
  • Абуль-Фатх Джалал ад-Дин Мелик-шах (Малик-шах) (перс. ملكشاه‎, туркм. Mälikşa; 16 августа 1055(10550816) — 19 ноября 1092) — сельджукский султан (1072—1092), сын и преемник Алп-Арслана. В правление Мелик-шаха сельджукское государство пришло к точке своего наивысшего могущества.При Мелик-шахе I столица империи была перенесена из Рея в Исфахан.
  • Malikszah I (ur. 1055, zm. 1092) – sułtan Wielkich Seldżuków od roku 1072 aż do śmierci.Był synem Alp Arslana (1063 - 1072). W trakcie swego panowania dbał o rozwój nauki i sztuki, finansował również wiele budowli służących celom publicznym. Wprowadził również tzw. kalendarz dżelalediński, dokładniejszy od używanego w tym czasie w Europie kalendarza juliańskiego. Składał się on z dwunastu 30-dniowych miesięcy i okresowo dodawanych 5-6 dni przestępnych.Jego śmierć spowodowała rozpad sułtanatu na kilka niezależnych, wrogo do siebie nastawionych państw.
  • 말리크샤 1세(자랄 알다울라 무이즈 알딘 아불파스 말리크샤 이븐 알프 아르슬란; 생몰년: 1055년 ~ 1092년)은 셀주크 제국의 술탄이다. 말리크샤의 통치 기간(1072년 ~ 1092년)에 셀주크 제국은 전성기를 맞이하였다. 당시 셀주크 제국의 영토는 “중국의 국경에서 시리아 끝자락까지 이르렀다”고까지 일컫어졌다. 말리크샤는 많은 건물들을 지었으나 지금까지 살아남은 것은 없다. 다만 건물터에서 발견되는 명문들만이 말리크샤가 만든 건물의 흔적이라는 점을 알려주고 있다. 또, 말리크샤의 이름을 따서 만든 자랄리 달력이 아직 남아 있다.
  • Jalal ad-Dawlah Malik Sjah I (diverse spellingsvarianten) was de sultan van de Seltsjoeken van 1072 tot 1092. Onder zijn bewind bereikte het Seltsjoekenrijk het toppunt van zijn macht en reikte het van Khorasan in het noordoosten van het huidige Iran, tot de Golf van Alexandrette in het huidige Turkije en de grens met Egypte.Alhoewel hij tot een Turks volk behoorde, is zijn naam een combinatie van de Arabische en Perzische woorden voor koning.
  • Jalāl al-Dawla Abū l-Fatḥ Mālikshāh, o semplicemente Malik Shah (persiano: ملكشاه, turco: Melikşah; 1055 – novembre 1092), fu il terzo sultano dell'Impero selgiuchide, dopo Tughril Bey e Alp Arslan. Apparteneva alla dinastia omonima e regnò dal 1072 al 1092.L'Impero bizantino, in seguito alla sconfitta inflitta da suo padre Alp Arslan alla Battaglia di Manzikert nel 1071, perse la propria influenza sull'Anatolia e l'impero selgiuchide arrivò a controllare parti dell'Arabia, della Mesopotamia e alcune aree presso il Golfo persico.Malikshāh riuscì ad espandere il controllo sulla Siria e istituì sultanati vassalli a Edessa, Aleppo e Damasco.Alla fine del suo regno scoppiarono alcune rivolte, inclusa una capeggiata dal fratello, Suleyman ibn Qutulmish, che si autoproclamò sultano di Rûm, stabilendo la capitale del nuovo regno presso Nicea.Gli succedette Mahmud I.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1055-08-06 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Mu`izz ad-Dîn Djalal Jalâl ad-Dawla Malik Shah
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 1092-11-19 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:religion
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Malik Shah
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 384509 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9141 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 88 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105233928 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1821 (xsd:integer)
  • 1830 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
prop-fr:après
prop-fr:auteur
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:collection
  • Livre de poche n°6675
prop-fr:commentaire
  • Ce roman met en scène Omar Khayyam, Hasan Sabbah, Nizam al-Mulk ainsi qu’Alp Arslan et Malik Shah .
prop-fr:conjoint
  • Turkan Khatun
  • Zubeida Khatun
prop-fr:dateDeDécès
  • 1092-11-19 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1055-08-06 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • sultan seldjoukide
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1092-11-19 (xsd:date)
prop-fr:légende
  • Malik Shah
prop-fr:nbav
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:nom
prop-fr:nomDeNaissance
  • Mu`izz ad-Dîn Djalal Jalâl ad-Dawla Malik Shah
prop-fr:pages
  • 1030 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 740 (xsd:integer)
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:présentationEnLigne
prop-fr:père
prop-fr:religion
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • dbpedia-fr:Samarcande_(roman)
  • Dictionnaire historique de l'islam
  • , Les Seldjoukides en Irak
  • , Les grands Seldjoukides
  • The Caliphate, its rise, decline and fall, Chapter LXXVI, Buweihid Dynasty, Bagdad under Seljuks, Toghril Beg, Al-Muktadi and four following Caliphs, Crusades, Capture of Jerusalem, End of Fatimids
  • West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq. Seljukid Sultanat
  • The Edinburgh encyclopaedia
  • Histoire de la Perse, depuis les temps les plus anciens jusqu'à l'époque actuelle : suivie d'observations sur la religion, le gouvernement, les usages et les mœurs des habitans de cette contrée
prop-fr:trad
  • Louis Langlès
prop-fr:url
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1072-12-15 (xsd:date)
prop-fr:éditeur
  • PUF
  • Lattès
  • Foundation for Medieval Genealogy
  • Pillet ainé
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Mu`izz ad-Dîn Djalal Jalâl ad-Dawla Malik Shah, Melikşah ou Malik Shah Ier (né le 6 août 1055 et mort en novembre 1092)est un sultan seldjoukide qui règne de 1072 à 1092.↑ Son nom entier durant son règne fut Diya ad-Dunya wa ad-Din Adud ad-Dawlah Abu Shuja Muhammad Alp Arslan ibn Dawud↑ turc : Melikşah,arabe : abū al-fatḥi mu'izz ad-dīn jalāl ad-dawla malikšāh,أبو الفتح معز الدين جلال الدولة ملكشاه بن ألب أرسل.Malik, arabe : malik, ملك, roi.Chah, persan : šāh, شاه, roiJalāl ad-Dawla, arabe : splendeur de dynastieMu`izz ad-Dîn, arabe :soutien de la religion↑ 5 novembre 1092 d'après John Malcolm, op.
  • マリク・シャー(ペルシア語アラビア語 ملک‌شاه Malik Shāh、ペルシア語 جلال الدولة معّز الدين أبو الفتح ملكشاه بن الپ ارسلان Jalāl al-Dawla Mu'izz al-Dīn Abū al-Fatḥ Malik Shāh b. Alp Arslān、1055年-1092年)あるいはマリク・シャー1世(-いっせい)は、セルジューク朝の第3代スルタン。第2代スルタンのアルプ・アルスラーン(Alp Arslan)の子(在位:1072年-1092年)。マリクはアラビア語で、シャーはペルシア語で、それぞれ「王」を意味する。アッバース朝カリフから授けられた尊号は سلطان جلال الدولة معّز الدين أبو الفتح ملكشاه يمين امير المؤمنين Sulṭān Jalāl al-Dawla Mu'izz al-Dīn Abū al-Fatḥ Malik Shāh Yamīn Amīr al-Mu'minīn。
  • Malik-Shah I (Persian: ملک‌شاه‎; full name: Arabic: معز الدنيا والدين جلال الدولة حسن ملكشاه‎ Muizz ad-Dunya wa ad-Din Jalal ad-Dawlah Hasan Malik-Shah ibn Muhammad) (1055 - 19 November 1092) succeeded his father, Alp Arslan, as the Sultan of the Seljuq Empire in 1072, and reigned until his death in 1092.Although Malikshah was the nominal head of the Seljuq state, his famous vizier Nizam al-Mulk held near absolute power during his reign.
  • Абуль-Фатх Джалал ад-Дин Мелик-шах (Малик-шах) (перс. ملكشاه‎, туркм. Mälikşa; 16 августа 1055(10550816) — 19 ноября 1092) — сельджукский султан (1072—1092), сын и преемник Алп-Арслана. В правление Мелик-шаха сельджукское государство пришло к точке своего наивысшего могущества.При Мелик-шахе I столица империи была перенесена из Рея в Исфахан.
  • 말리크샤 1세(자랄 알다울라 무이즈 알딘 아불파스 말리크샤 이븐 알프 아르슬란; 생몰년: 1055년 ~ 1092년)은 셀주크 제국의 술탄이다. 말리크샤의 통치 기간(1072년 ~ 1092년)에 셀주크 제국은 전성기를 맞이하였다. 당시 셀주크 제국의 영토는 “중국의 국경에서 시리아 끝자락까지 이르렀다”고까지 일컫어졌다. 말리크샤는 많은 건물들을 지었으나 지금까지 살아남은 것은 없다. 다만 건물터에서 발견되는 명문들만이 말리크샤가 만든 건물의 흔적이라는 점을 알려주고 있다. 또, 말리크샤의 이름을 따서 만든 자랄리 달력이 아직 남아 있다.
  • Jalal ad-Dawlah Malik Sjah I (diverse spellingsvarianten) was de sultan van de Seltsjoeken van 1072 tot 1092. Onder zijn bewind bereikte het Seltsjoekenrijk het toppunt van zijn macht en reikte het van Khorasan in het noordoosten van het huidige Iran, tot de Golf van Alexandrette in het huidige Turkije en de grens met Egypte.Alhoewel hij tot een Turks volk behoorde, is zijn naam een combinatie van de Arabische en Perzische woorden voor koning.
  • Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan , conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.El seu pare Alp Arslan el va designar com hereu (wali al-adh) el 1066 i altres parents van rebre governs a la part oriental de l'imperi.
  • Джалал ад-Давлах Малик Шах I е селджукски султан на Велики селджук, управлявал през периода 1072-1092 г. Син на наричания Героичния лъв Алп Арслан. След победата при Манцикерт Малик шах продължава делото на баща си и разширява владенията си в Мала Азия и Близкия изток с няколко успешни военни кампании срещу Византия и Фатимидския халифат. Запомнен е от историята и със заслугите си по въвеждането на иранския календар в тюркската държава.
  • Malikszah I (ur. 1055, zm. 1092) – sułtan Wielkich Seldżuków od roku 1072 aż do śmierci.Był synem Alp Arslana (1063 - 1072). W trakcie swego panowania dbał o rozwój nauki i sztuki, finansował również wiele budowli służących celom publicznym. Wprowadził również tzw. kalendarz dżelalediński, dokładniejszy od używanego w tym czasie w Europie kalendarza juliańskiego.
  • Yalāl ad-Dīn Malik Shāh (1055-1092), castellanizado como Yalaledín, o Malik Shah I: sultán selyúcida (1072-1092).Como otros personajes del mundo islámico medieval, ha pasado a la historia con un sobrenombre. En este caso, las dos palabras que lo componen significan "rey", la primera en árabe (malik), y la segunda en persa (shah).
  • Jalāl al-Dawlah Malik-shāh ou simplesmente Malik Shah (persa: ملكشاه, turco: Melikşah)(morto em 1092) foi um sultão seljúcida de 1072 a 1092.Ele levou o Império Bizantino a se retirar da maior parte da Anatólia após a derrota por seu pai, Alp Arslan, na Batalha de Manziquerta em 1071. Da mesma forma, ele reformou o calendário instituindo o calendário Jalali em 1079.
  • Melikşah (Farsça: ملكشاه) (tam adı:Sultan Celalü'ldevle ve'd-din Muizzuddin Ebu'l Feth Melikşah) Sultan Celalü'ldevle ve'd-din Muizzuddin Ebu'l Feth Melikşah) d. 1055 - ö. 1092), Büyük Selçuklu Devleti hükümdarıdır. (1072-1092) Hükümdarlık devrinde Büyük Selçuklu Devleti en geniş sınırlarına ulaştı. Sınırlar Anadolu'dan Umman'a Kafkaslar'dan Hindistan önlerine uzandı (10.000.000 km²). Melikşah'tan sonra Selçuklular eski gücüne kavuşamadı.
  • Jalāl al-Dawla Abū l-Fatḥ Mālikshāh, o semplicemente Malik Shah (persiano: ملكشاه, turco: Melikşah; 1055 – novembre 1092), fu il terzo sultano dell'Impero selgiuchide, dopo Tughril Bey e Alp Arslan.
  • Dschalal ad-Daula wa-d-Din Abu l-Fath Malik-Schah (I.) (persisch ‏جلال الدولة والدين أبو الفتح ملكشاه‎, DMG Ǧalāl ad-Daula wa-d-Dīn Abū l-Fatḥ Malik-Šāh, türkisch Melikşah; * 1055; † 20. November 1092) war ein Sohn Alp-Arslans und ab 1072 Seldschuken-Sultan.
rdfs:label
  • Malik Shah Ier
  • Malik Schah I.
  • Malik Shah I
  • Malik Shah I
  • Malik Shah I
  • Malik Sjah I
  • Malik-Shah I
  • Malikszah I
  • Melikşah
  • Màlik-Xah I
  • Малик Шах I
  • Мелик-шах I
  • マリク・シャー
  • 말리크샤 1세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Malik Shah Ier
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of