Le mal aigu des montagnes (MAM), ou maladie de Monge, est un syndrome de souffrance, lié à une montée trop rapide en haute altitude, à l'absence d'acclimatation et à une sensibilité personnelle plus ou moins importante. Ses symptômes sont des céphalées, des nausées et des vomissements, de l’insomnie, une fatigue générale, une lassitude, des vertiges, des troubles de l’équilibre, une dyspnée et de l’inappétence.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le mal aigu des montagnes (MAM), ou maladie de Monge, est un syndrome de souffrance, lié à une montée trop rapide en haute altitude, à l'absence d'acclimatation et à une sensibilité personnelle plus ou moins importante. Ses symptômes sont des céphalées, des nausées et des vomissements, de l’insomnie, une fatigue générale, une lassitude, des vertiges, des troubles de l’équilibre, une dyspnée et de l’inappétence. Il s’agit donc d’une maladie fréquente touchant des gens en bonne santé mais exposés à un environnement extrême de haute altitude. Son incidence est variable, mais augmente très rapidement avec l'altitude ; elle serait de 15 % à 2 000 mètres d'altitude et de 60 % à 4 000 mètres.Ce mal apparaît après un délai de quelques heures en altitude ; il régresse avec l'acclimatation et disparaît immédiatement à la descente. Les personnes empruntant un téléphérique pour séjourner seulement une ou deux heures en haute altitude, le temps d'admirer le point de vue — par exemple le téléphérique de l'aiguille du Midi (3 840 mètres) dans le massif du Mont-Blanc — ne seront pas touchées.
  • İrtifâ hastalığı veya akut dağ hastalığı, yüksek irtifâ ve rakımlarda oksijen yetersizliğine bağlı olarak görülen patolojik bir rahatsızlık. Genellikle 2400 metre (8000 ft) üzerinde görülür. Özellikle yüksek rakımlara tırmanan dağcı ve kayakçılar ile yüksek irtifâlarda oksijen desteği olmadan uçan kimselerde görülür.Yüksek irtifalarda atmosfer basıncının ve hava yoğunluğunun azalması nedeniyle oksijen moleküllerinin parsiyel basıncı azalır. Bu durum vücudun özelllikle oksijene duyarlılığı yüksek olan dokularında (beyin, akciğer, göz vs.) hipoksi (kısmî oksijen yetersizliği) ve anoksi (tamamen oksijensizlik) oluşmasına neden olur.
  • El mal agudo de montaña (MAM), llamado coloquialmente mal de altura, mal de páramo, soroche, apunamiento o puna, es la falta de adaptación del organismo a la hipoxia (falta de oxígeno) de la altitud. La gravedad del trastorno está en relación directa con la velocidad de ascenso y la altitud alcanzada. De manera inversa estos síntomas normalmente desaparecen al descender a cotas más bajas. Ocurre normalmente a partir de los 2.400 metros de altitud, hasta la denominada "zona de la muerte" a los 8.000 metros de altitud.Suele aparecer a partir de exposición a la hipoxia y es más frecuente en menores de cincuenta años y en sujetos que residen habitualmente a menos de 900 m de altitud.La principal causa de esta aflicción es la hipoxia (falta de oxígeno en el organismo). La presión atmosférica disminuye con la altura, lo que afecta a la biodisponibilidad del oxígeno, ya que los alvéolos pulmonares no son capaces de transportar la misma cantidad de oxígeno a la sangre que ante una situación de mayor presión. Aunque se sabe que la hipoxia es la causante del MAM, el mecanismo exacto por el que ésta lo provoca todavía es desconocido.
  • 고산병(高山病, altitude sickness)이란 높은 지대에서 저산소 상태에 노출되었을 때에 발생하는 환경 증후군을 말한다.
  • Hoogteziekte (ook wel bergziekte, alpenziekte of hypobaropathie) is de naam voor een verzameling van ziekteverschijnselen, die kunnen optreden als een persoon zich te snel naar grote hoogtes verplaatst (ICD-10 D75.1).Hoogteziekte kan optreden vanaf hoogtes van 2500 meter, maar meestal treedt hoogteziekte op boven de 3500 meter. De individuele gevoeligheid van mensen verschilt sterk.Tot ongeveer 6000 meter hoogte treedt hoogteziekte alleen op bij onvoldoende geacclimatiseerde of hiervoor zeer gevoelige mensen. Doordat de luchtdruk ongeveer elke 5500 meter halveert, bevat hetzelfde volume ingeademde lucht op die hoogte de helft minder zuurstof. Het lichaam controleert echter niet direct het zuurstofniveau in het bloed. In plaats daarvan wordt gecontroleerd op de hoeveelheid koolzuurgas, een afvalproduct dat moet worden uitgeademd. Bij verlaagde luchtdruk is de relatie tussen hoe moeilijk het lichaam aan zuurstof kan komen en hoe moeilijk het is om koolzuurgas kwijt te raken verstoord. Daardoor kan een tekort aan zuurstof ontstaan zonder dat de concentratie aan koolzuurgas in het bloed toeneemt. Het menselijk lichaam heeft enige weken nodig om extra rode bloedcellen aan te maken. De nieren gaan bij een verlaagde zuurstofspanning het hormoon erytropoëtine aanmaken dat het rode beenmerg aanzet tot een grotere productie aan rode bloedcellen. Als het lichaam voldoende geacclimatiseerd is, kan een mens in principe voor altijd op deze hoogte verblijven. Dit verandert vanaf een hoogte van ongeveer 6000 meter. Zo kan zelfs een goed geoefende en volledig geacclimatiseerd persoon slechts enkele dagen verblijven op een hoogte van 8000 meter. De hoogte van 9000 meter geldt als de absolute bovengrens waarop een mens in leven kan blijven.De symptomen van hoogteziekte worden onderscheiden in 'milde' en 'ernstige' symptomen.
  • 高山病(こうざんびょう、altitude sickness)とは、低酸素状態に置かれたときに発生する症候群。最近では、(熱射病や日射病という病名がより病態を表現した熱中症と呼称変更されたように)「高度障害」と呼ぶ場合も多い。
  • Als Höhenkrankheit bezeichnet man einen Komplex von Symptomen, der bei Menschen auftritt, die sich in große Höhen von über 2500 m begeben oder dort leben. Andere Bezeichnungen sind D'Acosta-Krankheit (nach José de Acosta) und im Englischen high-altitude illness oder acute mountain sickness (AMS). Sehr selten kann eine Höhenkrankheit bereits zwischen 2000 und 2500 m auftreten.Leitsymptom sind Kopfschmerzen, dazu kommen häufig Appetitverlust, Übelkeit, Erbrechen, Müdigkeit, Schwäche, Atemnot, Schwindel, Benommenheit, Ohrensausen und Schlafstörungen. Die Höhenkrankheit kann in ein akutes und lebensbedrohliches Höhenhirnödem (HACE) übergehen, auch kann sich ein ebenfalls lebensgefährliches Höhenlungenödem (HAPE) bilden.
  • El mal d'altura o mal de muntanya agut és una síndrome de sofriment, vinculada a una pujada massa ràpida en altes altituds, a l'absència d'aclimatació i a una sensibilitat personal, més o menys important. Els seus símptomes són cefalees, nàusees i vòmits, insomni, cansament general, lassitud, vertígens, trastorns de l'equilibri, la dispnea i inapetència.Hi ha cinc manifestacions del mal de muntanya: El mal de muntanya agut es correlaciona amb l'altitud i la rapidesa de l'ascensió. Els símptomes inicials són: mal de cap, el símptoma més comú i persistent, decaïment, mareig, esgarrifances, nàusea, vòmit, pal·lidesa de cara, ofec i llavis morats (cianosi). A continuació: rubor facial, irritabilitat, dificultat de concentració, vertigen, xiulets a les oïdes, alteracions de l'audició, pèrdua de la gana, insomni, augment de l'ofec, debilitat severa, intolerància a l'esforç, més mal de cap, palpitacions, alteracions del ritme respiratori i pèrdua de pes. Símptomes més greus són els d'edema pulmonar i encefalopatia. Edema pulmonar : Els seus símptomes són tos, sensació de falta d'alè desproporcionat a l'exercici, mal de cap, poca capacitat de fer exercici, fatiga, ofec en repòs, i opressió toràcica. El reconeixement d'aquests símptomes com a símptomes d'edema de pulmó és vital per tal que el pacient pugui descendir abans que la malaltia li ho impedeixi. Si no descendeix, els símptomes següents són: gran dificultat respiratòria amb la sensació subjectiva i objectiva de respiració sibilant (xiulets respiratoris), i empitjorament de la respiració en estirar-se i millora en incorporar el tòrax (ortopnea). Alarma de l’encefalopatia de gran altitud. Els símptomes són: alteració de la consciència i de la marxa, el pacient camina com si estigués ebri. Si el pacient no descendeix, sol haver-hi mal de cap molt intens, confusió, retenció o incontinència urinària, dèficits neurològics, convulsions i coma. El mal de muntanya subagut es produeix en persones no aclimatades que romanen a altituds superiors als 4500 m. Els símptomes són ofec i tos. Sol haver-hi, a més, deshidratació, sequedat de pell i pruïja. El mal de muntanya crònic no sol ser una malaltia del viatger sinó una malaltia pròpia dels residents a comunitats que viuen a gran altitud i que han perdut els mecanismes d’adaptació a l'ambient que els envolta.Es tracta doncs d'una malaltia freqüent que afecta gent amb bona salut però exposada a un entorn extrem d'alta altitud. La seva incidència és variable, però augmenta molt ràpidament amb l'altitud; seria del 15% a 2.000 metres d'altitud i del 60% a 4.000 metres.Aquest mal apareix després d'algunes hores en altitud; retrocedeix amb l'aclimatació i desapareix immediatament amb el descens. Les persones que agafen un telefèric per quedar-se només una o dues hores en alta altitud, el temps d'admirar el paisatge - per exemple el telefèric de l'agulla del Migdia (3.840 metres) en el massís del Mont Blanc - no estarien afectades.
  • Височинната болест се характеризира с няколко синдрома, които могат да се проявят при неаклиматизирани хора скоро след като се изкачат на голяма височина. Тази болест обикновено се появява на височина над 2 500 m, но може да се забележи дори и под 2 000 m.Има три вида височинна болест: Остра височинна болест (AMS). Височинен мозъчен оток (HACE). Височинен белодробен оток (HAPE).Други прояви на височинната болест включват: Височинно периодично дишане. Височинна ретинопатия (HARH). Хронична планинска болест. Неостра височинна болест.
  • Il mal di montagna (AMS o acute mountain sickness per gli anglosassoni) è una condizione patologica causata dal mancato adattamento dell'organismo alle grandi altitudini, in particolare dovuta alla più bassa pressione atmosferica che determina una ridotta presenza di ossigeno nell'organismo generando uno stato di generale ipossia. Generalmente si verifica al di sopra dei 2.500 metri s.l.m.. Si tratta di una condizione minacciosa che, nei casi più gravi, se non tempestivamente e opportunamente trattata può anche essere letale.
  • Akutní horská nemoc (zkratka AHN, anglicky AMS - Acute Mountain Sickness, také Altitude sickness) je komplex symptomů vyskytujících se u člověka ve velkých výškách, způsobený je nedostatkem kyslíku.Může postihnout každého, kdo se pohybuje ve vyšších nadmořských výškách, kde je nižší atmosférický tlak. Týká se to především letců a horolezců. Protiopatřením je aklimatizace nebo vdechování kyslíku z kyslíkové bomby.Ve většině případů je AHN závislá na rychlosti výstupu. Může se projevit již ve výšce kolem 3.000 m. Akutní horské nemoci lze předejít dostatečnou aklimatizací, pomalým výstupem (300 - 500 výškových metrů za jeden den a noc, po 1000 metrech se doporučuje udělat den pauzu) a věnování pozornosti prvním příznaků. V případě přetrvávajících problémů je nutné ihned zahájit sestup do nižších poloh. Při podcenění Akutní horské nemoci hrozí Vysokohorský otok plic nebo Vysokohorský otok mozku a následná smrt.
  • Choroba wysokościowa (choroba d'Acosty, ang. Acute Mountain Sickness, AMS) nie jest jedną konkretną dolegliwością, a zespołem chorobowym spowodowanym brakiem adaptacji do warunków panujących na dużych wysokościach. Z reguły pojawia się na wysokościach powyżej 2500 m n.p.m., gdzie dostępność tlenu w powietrzu, ze względu na rozrzedzenie atmosfery, zaczyna być za mała na potrzeby organizmu człowieka. U osób wyjątkowo wrażliwych i niezaaklimatyzowanych pierwsze objawy mogą pojawić się już na wysokości około 1500 m n.p.m.Z reguły pierwszymi objawami są ból głowy, nudności, wymioty. Często także osłabienie, brak apetytu, zawroty głowy, problemy z zaśnięciem. Początkowo następuje wzrost tętna i ciśnienia krwi, co jest reakcją samoobronną organizmu. Następnie przychodzi osłabienie serca i spadek ciśnienia krwi, co prowadzi do omdlenia.Ponadto następuje utrata szeregu podstawowych funkcji organizmu, m.in. zanika zdolność do rozmnażania (powyżej około 4500 m n.p.m.), utrata wagi, nie dająca się skompensować prawidłowym odżywianiem, nawet do 1 kilograma tygodniowo. Zwiększa się ilość erytrocytów we krwi co powoduje jej zagęszczenie, a stosowanie dużych dawek aspiryny w celu jej rozrzedzenia może spowodować owrzodzenie układu pokarmowego.Klasycznymi objawami ostrego stanu są: obrzęk płuc obrzęk mózgu.W przypadku braku interwencji lekarskiej, a zwłaszcza nieprzetransportowania chorego w niżej położone rejony, może nastąpić zgon.W celu uniknięcia choroby wysokościowej należy: prawidłowo zaplanować okres aklimatyzacji i odpowiednio ją stopniować, zapobiegać odwodnieniu organizmu, obserwować reakcje organizmu na wzrost wysokości, nie lekceważyć pierwszych symptomów.Należy też pamiętać, że w wielu przypadkach przekroczenie bariery 6000 m n.p.m. nie jest wskazane ze względów osobniczych, a zdolność rozpoznania sytuacji i czynów bywa ograniczona ze względu na problemy z koncentracją i halucynacje.
  • O mal da montanha, também conhecido como doença das alturas ou hipobaropatia, é uma condição patológica relacionada com os efeitos da altitude nos humanos, causada por exposição aguda à baixa pressão parcial de oxigénio a altas altitudes. Ocorre normalmente acima dos 2400 metros.Apresenta-se através de um quadro de sintomas não específicos, adquiridos em altitudes elevadas ou em locais com baixa pressão atmosférica, assemelhando-se a casos de "gripe, envenenamento por monóxido de carbono, ou uma ressaca". É difícil determinar quem será afectado pelo mal de montanha, uma vez que não há factores específicos directamente implícitos na susceptibilidade de vir a sofrer da doença. Contudo, a grande maioria das pessoas é capaz de subir até aos 2400 m sem dificuldade.O mal de montanha agudo pode evoluir para um edema pulmonar de grande altitude ou um edema cerebral de grande altitude, ambos potencialmente fatais.O mal de montanha crónico, também conhecido como doença de Monge, é uma condição diferente que apenas ocorre depois de uma exposição muito prolongada à alta altitude.
  • Altitude sickness—also known as acute mountain sickness (AMS), altitude illness, hypobaropathy, "the altitude bends", or soroche—is a pathological effect of high altitude on humans, caused by acute exposure to low partial pressure of oxygen at high altitude. It commonly occurs above 2,400 metres (8,000 feet).It presents as a collection of nonspecific symptoms, acquired at high altitude or in low air pressure, resembling a case of "flu, carbon monoxide poisoning, or a hangover". It is hard to determine who will be affected by altitude sickness, as there are no specific factors that correlate with a susceptibility to altitude sickness. However, most people can ascend to 2,400 metres (8,000 ft) without difficulty.Acute mountain sickness can progress to high altitude pulmonary edema (HAPE) or high altitude cerebral edema (HACE), which are potentially fatal.Chronic mountain sickness, also known as Monge's disease, is a different condition that only occurs after very prolonged exposure to high altitude.
  • Высо́тная боле́знь (высотная гипоксия) — болезненное состояние, связанное с кислородным голоданием вследствие понижения парциального давления кислорода во вдыхаемом воздухе, которое возникает высоко в горах, а также при полетах на летательных аппаратах, не оснащённых герметичной кабиной (например, парапланах, дельтапланах, воздушных шарах), начиная примерно с 2000 метров и выше над уровнем океанов.Разновидностью высотной болезни является го́рная боле́знь, в возникновении которой наряду с недостатком кислорода играют также роль такие усугубляющие факторы, как физическое утомление, охлаждение, обезвоживание организма, ультрафиолетовое излучение, тяжёлые погодные условия (например, ураганные ветры), резкие перепады температур в течение дня (от +30 °C днем до −20 °C ночью) и т. д. Но основным патологическим фактором горной болезни является гипоксия.Человек способен адаптироваться к высотной гипоксии, спортсмены специально тренируют свою способность к адаптации для того, чтобы повысить спортивные достижения. Предельно возможными для длительной адаптации (часы — десятки часов) к гипоксии считаются высоты на уровне около 8000 метров. Более длительное пребывание человека на таких высотах без дыхательных кислородных приборов невозможно. Длительнее — вызывает смерть.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 166625 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10771 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 48 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110612047 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:diseasesdb
  • 8375 (xsd:integer)
prop-fr:emedicinesubj
  • med
prop-fr:emedicinetopic
  • 3225 (xsd:integer)
prop-fr:icd
  • E902.0
  • T70.2
prop-fr:medlineplus
  • zal
prop-fr:meshid
  • D000532
prop-fr:nom
  • Mal aigu des montagnes
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le mal aigu des montagnes (MAM), ou maladie de Monge, est un syndrome de souffrance, lié à une montée trop rapide en haute altitude, à l'absence d'acclimatation et à une sensibilité personnelle plus ou moins importante. Ses symptômes sont des céphalées, des nausées et des vomissements, de l’insomnie, une fatigue générale, une lassitude, des vertiges, des troubles de l’équilibre, une dyspnée et de l’inappétence.
  • 고산병(高山病, altitude sickness)이란 높은 지대에서 저산소 상태에 노출되었을 때에 발생하는 환경 증후군을 말한다.
  • 高山病(こうざんびょう、altitude sickness)とは、低酸素状態に置かれたときに発生する症候群。最近では、(熱射病や日射病という病名がより病態を表現した熱中症と呼称変更されたように)「高度障害」と呼ぶ場合も多い。
  • Il mal di montagna (AMS o acute mountain sickness per gli anglosassoni) è una condizione patologica causata dal mancato adattamento dell'organismo alle grandi altitudini, in particolare dovuta alla più bassa pressione atmosferica che determina una ridotta presenza di ossigeno nell'organismo generando uno stato di generale ipossia. Generalmente si verifica al di sopra dei 2.500 metri s.l.m..
  • Височинната болест се характеризира с няколко синдрома, които могат да се проявят при неаклиматизирани хора скоро след като се изкачат на голяма височина. Тази болест обикновено се появява на височина над 2 500 m, но може да се забележи дори и под 2 000 m.Има три вида височинна болест: Остра височинна болест (AMS). Височинен мозъчен оток (HACE). Височинен белодробен оток (HAPE).Други прояви на височинната болест включват: Височинно периодично дишане. Височинна ретинопатия (HARH).
  • Als Höhenkrankheit bezeichnet man einen Komplex von Symptomen, der bei Menschen auftritt, die sich in große Höhen von über 2500 m begeben oder dort leben. Andere Bezeichnungen sind D'Acosta-Krankheit (nach José de Acosta) und im Englischen high-altitude illness oder acute mountain sickness (AMS).
  • Altitude sickness—also known as acute mountain sickness (AMS), altitude illness, hypobaropathy, "the altitude bends", or soroche—is a pathological effect of high altitude on humans, caused by acute exposure to low partial pressure of oxygen at high altitude. It commonly occurs above 2,400 metres (8,000 feet).It presents as a collection of nonspecific symptoms, acquired at high altitude or in low air pressure, resembling a case of "flu, carbon monoxide poisoning, or a hangover".
  • El mal d'altura o mal de muntanya agut és una síndrome de sofriment, vinculada a una pujada massa ràpida en altes altituds, a l'absència d'aclimatació i a una sensibilitat personal, més o menys important. Els seus símptomes són cefalees, nàusees i vòmits, insomni, cansament general, lassitud, vertígens, trastorns de l'equilibri, la dispnea i inapetència.Hi ha cinc manifestacions del mal de muntanya: El mal de muntanya agut es correlaciona amb l'altitud i la rapidesa de l'ascensió.
  • O mal da montanha, também conhecido como doença das alturas ou hipobaropatia, é uma condição patológica relacionada com os efeitos da altitude nos humanos, causada por exposição aguda à baixa pressão parcial de oxigénio a altas altitudes.
  • Высо́тная боле́знь (высотная гипоксия) — болезненное состояние, связанное с кислородным голоданием вследствие понижения парциального давления кислорода во вдыхаемом воздухе, которое возникает высоко в горах, а также при полетах на летательных аппаратах, не оснащённых герметичной кабиной (например, парапланах, дельтапланах, воздушных шарах), начиная примерно с 2000 метров и выше над уровнем океанов.Разновидностью высотной болезни является го́рная боле́знь, в возникновении которой наряду с недостатком кислорода играют также роль такие усугубляющие факторы, как физическое утомление, охлаждение, обезвоживание организма, ультрафиолетовое излучение, тяжёлые погодные условия (например, ураганные ветры), резкие перепады температур в течение дня (от +30 °C днем до −20 °C ночью) и т.
  • El mal agudo de montaña (MAM), llamado coloquialmente mal de altura, mal de páramo, soroche, apunamiento o puna, es la falta de adaptación del organismo a la hipoxia (falta de oxígeno) de la altitud. La gravedad del trastorno está en relación directa con la velocidad de ascenso y la altitud alcanzada. De manera inversa estos síntomas normalmente desaparecen al descender a cotas más bajas.
  • Choroba wysokościowa (choroba d'Acosty, ang. Acute Mountain Sickness, AMS) nie jest jedną konkretną dolegliwością, a zespołem chorobowym spowodowanym brakiem adaptacji do warunków panujących na dużych wysokościach. Z reguły pojawia się na wysokościach powyżej 2500 m n.p.m., gdzie dostępność tlenu w powietrzu, ze względu na rozrzedzenie atmosfery, zaczyna być za mała na potrzeby organizmu człowieka.
  • İrtifâ hastalığı veya akut dağ hastalığı, yüksek irtifâ ve rakımlarda oksijen yetersizliğine bağlı olarak görülen patolojik bir rahatsızlık. Genellikle 2400 metre (8000 ft) üzerinde görülür. Özellikle yüksek rakımlara tırmanan dağcı ve kayakçılar ile yüksek irtifâlarda oksijen desteği olmadan uçan kimselerde görülür.Yüksek irtifalarda atmosfer basıncının ve hava yoğunluğunun azalması nedeniyle oksijen moleküllerinin parsiyel basıncı azalır.
  • Akutní horská nemoc (zkratka AHN, anglicky AMS - Acute Mountain Sickness, také Altitude sickness) je komplex symptomů vyskytujících se u člověka ve velkých výškách, způsobený je nedostatkem kyslíku.Může postihnout každého, kdo se pohybuje ve vyšších nadmořských výškách, kde je nižší atmosférický tlak. Týká se to především letců a horolezců. Protiopatřením je aklimatizace nebo vdechování kyslíku z kyslíkové bomby.Ve většině případů je AHN závislá na rychlosti výstupu.
  • Hoogteziekte (ook wel bergziekte, alpenziekte of hypobaropathie) is de naam voor een verzameling van ziekteverschijnselen, die kunnen optreden als een persoon zich te snel naar grote hoogtes verplaatst (ICD-10 D75.1).Hoogteziekte kan optreden vanaf hoogtes van 2500 meter, maar meestal treedt hoogteziekte op boven de 3500 meter.
rdfs:label
  • Mal aigu des montagnes
  • Akutní horská nemoc
  • Altitude sickness
  • Choroba wysokościowa
  • Hoogteziekte
  • Höhenkrankheit
  • Mal d'altura
  • Mal da montanha
  • Mal de montaña
  • Mal di montagna
  • İrtifâ hastalığı
  • Височинна болест
  • Высотная болезнь
  • 高山病
  • 고산병
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of