Les membres de la maison Trencavel furent à une époque parmi les seigneurs méridionaux les plus puissants après le Comte de Toulouseet le roi d'Aragon (aussi et d'abord comte de Barcelone) qui étaient leurs suzerains. À l'apogée de leur règne, ils détenaient les vicomtés d'Agde, Albi, Ambialet, Béziers, Carcassonne, Nîmes et du Razès.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les membres de la maison Trencavel furent à une époque parmi les seigneurs méridionaux les plus puissants après le Comte de Toulouseet le roi d'Aragon (aussi et d'abord comte de Barcelone) qui étaient leurs suzerains. À l'apogée de leur règne, ils détenaient les vicomtés d'Agde, Albi, Ambialet, Béziers, Carcassonne, Nîmes et du Razès. Les Trencavel furent parmi les acteurs majeurs de la croisade des Albigeois qui a scellé, à plus ou moins long terme, la fin des possessions seigneuriales de cette maison, en même temps que celle des comtes de Toulouse.
  • Trencavelové byli starým languedockým šlechtickým rodem. Díky svým rozsáhlým panstvím byli vazaly hrabat z Toulouse a zároveň aragonského krále. Postupem doby jim patřila území okolo Béziers, Albi, Razès a Carcassonne.Prvním členem rodu, který začal používat jména Trencavel byl Raimond Bernard, který díky výhodnému sňatku získal vikomství v Carcassonne a také Béziers, Razès a Agde.
  • Het Huis Trencavel was een belangrijke adellijke familie in de Languedoc van de 10e eeuw tot aan de 13e eeuw. De naam "Trencavel" werd eerst gevoerd als een bijnaam, later als familienaam. De naam is afkomstig uit het Occitaans en betekent: "notenkraker" (trenca avelana). De laatste voerder van de naam was Raymond II en besloot dat zijn nakomers zichzelf De Béziers moesten noemen.
  • The Trencavel were an important noble family in Languedoc during the 10th through 13th centuries. The name "Trencavel," originally a nickname and later a family name, may derive from the Occitan words for "nutcracker" (trenca avelana). The name was traditionally restricted in actual use only to those family members named Raymond, but the last Trencavel viscount, Raymond II, preferred the surname over his given name and adopted it for his charters.The first well-known member of the family was Ato I, viscount of Albi in the early 10th century. He was followed by five generations of viscounts of Albi in direct father-to-son descent. During this same period the family came to dominate the episcopacy of Languedoc. Each of the viscounts from Ato II on had a younger brother named Frotarius (or Frothaire) who was a bishop, be it of Albi, Cahors, or Nîmes.In 1069 the three daughters of Peter II of Carcassonne sold their rights to the Counties of Carcassonne and Razès and the Béziers and Agde to Raymond Berengar I of Barcelona for 4,000 mancusos. By marriage to Ermengard, daughter of Peter II, Raymond Bernard, son of Bernard Ato III, became viscount of Carcassonne, having already acquired Nîmes. By 1070 he was viscount of Béziers. His son Bernard Ato IV was viscount of Albi, Béziers, Carcassonne, Nîmes, and Razès. He thus held all the lands of the counts of Carcassonne, but never assumed the comital title. Bernard Ato was formally proclaimed viscount after the death of his mother in 1101.The sons of Bernard Ato IV divided their inheritance. The eldest, Roger I, took Albi, Carcassonne, and Razès, but had no children. The second, Raymond I took Béziers and Agde. The youngest, Bernard Ato V, inherited Nîmes and married Guilhelma, daughter of William VI of Montpellier. In 1132 Roger and Raymond agreed that on the event of Roger's death without heirs, Carcassonne would pass to Raymond. In 1150 Roger died and his three viscounties all passed to Raymond. After a series of disputes, the viscounty of Agde was divided between Raymond and Bernard Ato, with the latter holding the title. The elder branch of Béziers-Albi-Carcassonne-Razès and the younger of Nîmes-Agde were to remain separate for the remainder of the family's existence. The practical capital of the elder branch was Béziers.During this period there was considerable urban unrest as the growing cities tried to assert their independence. Raymond I was killed during one such revolt in Béziers. There was also revolts in Carcassonne in 1107 and 1120–1124, during which four years the Trencavel were expelled from the city.Their complex of lands in the centre of Languedoc gave the Trencavel considerable power in the 11th and 12th centuries. The counts of Barcelona and Toulouse both had large territories to the east and west, and valued a potential alliance with a family that stood in the middle. For the most part the Trencavels allied with Barcelona against Toulouse. But as a result of the Albigensian Crusade, the last Trencavels lost their lands and titles.Roger II, son of Raymond I, inherited his father's four viscounties. His son, Raymond Roger also held them, and was captured after the fall of Carcassonne to the Crusaders. He died in prison at the end of 1209, a watershed for Languedoc. Meanwhile, Bernard Ato VI, son of Bernard Ato V, ceded his rights as viscount of Nîmes and Agde to the Crusading leader Simon de Montfort in 1214. Raymond Roger's son, Raymond II, formally ceded his titles in 1210, though he reclaimed Carcassonne in 1224, only to lose it to Louis VIII of France in 1226. He continued to call himself viscount until 1247, when he once again formally ceded his rights, this time to Louis IX, and symbolically broke his vicecomital seals, after several failed attempts to recover his patrimony. He and his sons are the last known Trencavels, and they ruled only the castle of Limoux.
  • Los Trencavel fueron una importante dinastía vizcondal que rigió, entre el siglo X y el XIII, los vizcondados de Nimes, Albi, Carcasona, Rasez, Béziers y Agde, en la región del Languedoc.El nombre Trencavel quizás deriva de la palabra compuesta 'trencavelana' (rompe avellana). Originado como apodo o apellido, Trencavel, aconteció más tarde un nombre de hombre que trajeron varios vizcondes (Ramón Trencavel I, II), así como algunas damas de la casa vizcondal (siendo Trencavela la versión femenina del nombre).El primer miembro documentado de la familia Trencavel fue Aton I, que fue vizconde de Albi en el siglo X. A Aton lo siguieron cinco generaciones de vizcondes de Albi por descendencia directa: Bernardo Aton (muerto el 937), Aton II (muerto el 942), Bernardo Aton II (muerto el 990), Aton III (muerto el 1030) y Bernardo Aton III (muerto el 1060). Ramón Bernardo (muerto el 1074), hijo de Bernardo Aton III, se casó con Ermengarda de Carcasona, hermana de Roger, el último conde de Carcasona. Ramón Aton era vizconde de Albi y Nimes, y adquirió Carcasona y Beziers los años 1068-1070 a raíz de la muerte de su cuñado. Su hijo, Bernardo Aton IV (muerto el 1129), fue vizconde de Albi, Beziers, Carcasona, Nimes y Rasez. Fue entonces cuando la familia Trencavel, con Bernardo Aton IV, tuvo bajo su dominio todas las tierras de los condes de Tolosa; pese a esto, los Trencavel nunca adquirieron el título de condes. Los hijos de Bernardo Aton IV dividieron la herencia de su padre. El más grande de todos los hijos, Roger I (muerto el 1150), tomó Albi, Carcasona y el Rasez. El segundo hijo, Ramón I (muerto el 1167) tomó Beziers, y heredó Albi, Carcasona y el Rasez cuando su hermano Roger murió sin descendencia. Finalmente, el menor de los hijos de Bernardo Aton IV, Bernardo Aton V (muerto el 1159), heredó Nimes, al cual añadío Agde.Este conglomerado de tierras al centro del Languedoc en manos de los Trencavel dio a esta familia una posición de considerable poder durante los siglos XI y XII. Tanto es así, que sus vecinos cercanos (los condes de Tolosa al oeste y los condes de Barcelona al sur), viendo la importancia y la fuerza de los Trencavel y sus tierras buscaron alianza con ellos. Mayoritariamente, los Trencavel fueron aliados de los condes de Barcelona.El gobierno de los Trencavel acabó el 1209 en Carcasona, el Rasez, Beziers y Albi, y en el 1214 en Nimes y Agde (debido a la conquista de Simón de Montfort, dentro de la Cruzada Albigense). recobraron el poder brevemente del 1224 al 1227 y después parcialmente el 1240, pero finalmente renunciaron a todos los derechos a favor del rey de Francia el 1247, a cambio de una pensión.Ramón Roger Trencavel será uno de los protagonistas importantes de la cruzada Albigense. Se opondrá muchas veces al temible Simón de Montfort, hasta que este último lo derrotó y confiscó todas las tierras del vizconde en su provecho. Ramón Roger moriría poco después en circunstancias no aclaradas durante su confinamiento.El hijo de Ramón Roger, Ramón, intentará en su madurez, recuperar los territorios de su padre en dos ocasiones. Lo consiguió la primera vez pero fue de nuevo desposeído en 1226. En 1240 asedió la ciudad de Carcasona, bajo el control de Francia. El ejército del rey Luis IX de Francia llegó durante el asedio y obligó a Ramón a retirarse y a ceder sus derechos al rey de Francia antes de partir a la Séptima Cruzada. Murió hacia 1267.El último heredero de la dinastía Trencavel, Roger de Béziers, participó en la Octava Cruzada en 1269. Es el último acto conocido del linaje.
  • I membri della casata Trencavel furono all'epoca tra i più potenti signori meridionali dopo il conte di Tolosae il re d'Aragona (anche e soprattutto il conte di Barcellona), i quali erano loro sovrani. All'apogeo del loro regno, detenevano le viscontee di Agde, Albi, Ambialet, Béziers, Carcassonne, Nîmes e di Razès. I Trencavel furono tra i protagonisti più eminenti della crociata albigese, la quale ha sigillato, più o meno a lungo termine, la fine dei possedimenti signorili di questa casata, in concomitanza con quella dei conti di Tolosa.
  • A Casa de Trencavel teve origem numa importante dinastia viscondal que teve o Senhorio, entre o século X e o século XIII do viscondado de Nimes, Albi, Carcassona, Rasez, Béziers e Agde, na região francesa do Languedoc.O nome Trencavel deriva da palavra composta trencavelana (quebra avelãs). Originado o apelido masculino de Trencavel, ou o feminino usado pelas damas do viscondado de Trencavela. Surge assim como um nome de homem que foi usado por vários dos viscondes, como por exemplo Raimundo I de Trencavel, ou Raimundo II de Trencavel.O primeiro membro desta casa que se encontra documentado foi Aton I, que foi visconde de Albi no século X. A Aton seguiu-se cinco gerações de viscondes de Albi por descendência directa e que foram: Bernardo Aton (? - 937), Aton II (?- 942), Bernardo Aton II (? - 990), Aton III (? - 1030) Bernardo Aton III (? - 1060).Raimundo Bernardo (? - 1074), filho de Bernardo Aton III, casou-se com Ermengarda de Carcassona, irmã Roger de Carcassona, o último conde de Carcassona.Raimundo Aton era visconde de Albi e Nimes, e adquiriu Carcassona e Beziers nos anos 1068 ou 1070 Devido à morte do seu cunhado. O seu filho, Bernardo Aton IV (? - 1129), foi visconde de Albi, Beziers, Carcassona, Nimes e Rasez. Foi nesta altura que a família Trencavel, na pessoa de Bernardo Aton IV, teve o domínio de todas as terras dos condes de Tolosa, apesar dos Trencavel nunca terem sido possuidores do título de conde.Os filhos de Bernardo Aton IV dividiram a herança do seu pai. O filho mais velho, Roger I (? - 1150), ficou com os territórios de Albi, Carcassona e de Rasez. O segundo filho, Raimundo I (? - 1167) ficou com Beziers e veio a herdar Albi, Carcassona e Rasez quando o seu irmão Roger morreu sem descendência. Finalmente, o filho mais novo de Bernardo Aton IV, Bernardo Aton V (? - 1159), herdou Nimes, quando adquiriu Agde.Este grande agrupamento de terras ao centro da região do Languedoc em mãos dos Trencavel deu a esta família uma posição considerável no durante o século XI e o século XII. Este poder foi reconhecido pelos vizinhos, os condes de Tolouse a Oeste e os condes de Barcelona ao Sul, que procuraram estabelecer alianças com eles. Principalmente os Trencavel foram aliados dos Condes de Barcelona.O Governo da Casa de Trencavel acabou em 1209 em Carcassonne, em Rasez, Béziers e Albi, em 1214 em Nimes e Agde depois da conquista de Simão de Montfort, a quando da Cruzada albigense). Vieram a recuperar o poder, embora brevemente entre 1224 e 1227 e depois parcialmente em 1240, no entanto renunciaram a todos os seus directos e títulos a favor do rei de França em 1247, a troco de um pagamento vitalício.Raimundo Roger Trencavel foi um dos protagonistas mais importantes da cruzada Albigense. Ofereceu grande resistência a Simão de Montfort, até que este o derrotou e confiscou todas as terras do visconde em seu proveito.
  • Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.El nom 'Trencavell' potser deriva del mot compost 'trencavelana' (trenca avelana), que és l'occità per "trenca avellana". Originat com a sobrenom o cognom, 'Trencavell' esdevingué, més tard, un nom d'home que portaren tres vescomtes (Ramon Trencavell I, II i III), així com algunes dames de la casa vescomtal (essent 'Trencavella' la versió femenina del nom).El primer membre documentat de la família Trencavell fou Ató I, que va ser vescomte d'Albi a l'albor del segle X. A Ató el seguiren cinc generacions de vescomtes d'Albi per descendència directa: Bernat Ató (mort el 937), Ató II (mort el 942), Bernat Ató II (mort el 990), Ató III (mort el 1030) i Bernat Ató III (mort el 1060).Ramon Bernat (mort el 1074), fill de Bernat Ató III, es casà amb Ermengarda de Carcassona, germana de Roger, l'últim comte de Carcassona. Ramon Ató era vescomte d'Albi i Nimes, i adquirí Carcassona i Besiers els anys 1068-1070 arran de la mort del seu cunyat. El seu fill, Bernat Ató IV (mort el 1129), fou vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona, Nimes i Rasès. Fou aleshores quan la família Trencavell, amb Bernat Ató IV, va tenir sota el seu domini totes les terres dels comtes de Tolosa; malgrat això, els Trencavell mai adquiriren el títol de comtes.Els fills de Bernat Ató IV van dividir l'herència de son pare. El més gran de tots els fills, Roger I (mort el 1150), prengué Albi, Carcassona i el Rasès. El segon fill, Ramón I (mort el 1167) prengué Besiers, i heretà Albi, Carcassona i el Rasès quan el seu germà Roger morí sense descendència. Finalment, el menor dels fills de Bernat Ató IV, Bernat Ató V (mort el 1159), heretà Nimes, al qual afegí Agde.Aquest conglomerat de terres al centre del Llenguadoc i en mans dels Trencavell va donar a aquesta família una posició de considerable poder durant els segles XI i XII. Tant és així, que els seus veïns directes (els comtes de Tolosa a l'oest i els comtes de Barcelona al sud), veient la importància i la força dels Trencavell i les seves terres cercaren aliança amb ells. Majoritàriament, els Trencavell foren aliats dels comtes de Barcelona.El govern dels Trencavell va acabar el 1209 a Carcassona, el Rasès, Besiers i Albi, i el 1214 a Nimes i Agde (a causa de la conquesta de Simó de Montfort, dins l'àmbit de la Croada Albigesa). Van recobrar el poder breument del 1224 al 1227 i després parcialment el 1240, però finalment van renunciar a tots els drets a favor del rei de França el 1247, a canvi d'una pensió.Ramon Roger serà un dels protagonistes importants de la Croada Albigesa. S'oposarà moltes vegades al temible Simó de Montfort, fins que aquest últim el derrotà i confiscà totes les terres del vescomte en el seu profit.
  • Транкавели (фр. Trencavel) — один из самых влиятельных родов Лангедока в Южной Франции, вассалы графов Тулузы и королей Арагона (последним принадлежал и титул графов Барселоны). На пике могущества были виконтами Агда, Альби, Амбьяле, Безье, Каркассона, Нима и Разе. Как противники крестоносцев сыграли важную роль в Альбигойском крестовом походе, в результате которого в конечном счёте утратили свои владения, как и графы Тулузские.Герб рода известен по нескольким печатям, но эмаль остаётся спорной.Варианты герба Транкавелей
  • Die Trencavel (okzitan: trenca avelana = „Nussknacker“; provenz: trencar vel = „schneid hindurch“) waren eine bedeutende Adelsfamilie des Languedoc im Südwesten des heutigen Frankreich. Im Verlauf des 10. bis 13. Jahrhunderts gelangten sie zu beträchtlicher Macht in der Region, indem sie in den Besitz der Vizegrafschaften von Albi, Agde, Nîmes, Carcassonne, Béziers und Razès gelangten. Bernard Aton IV. war der erste der Familie, der mit dem Namen Trencavel bezeichnet wurde. Sie standen in Rivalität zu den Grafen von Toulouse und erkannten die Oberhoheit der Grafen von Barcelona bzw. der Könige Aragons an, was ihnen eine nahezu autonome Stellung garantierte. Im 12. Jahrhundert waren die Territorien der Trencavel Zentren der Katharer und wurden dadurch ein Ziel des Albigenserkreuzzuges im Jahr 1209, in dem die Familie ihren gesamten Besitz verlor. 1240 versuchte Raimund II. Trencavel erfolglos Carcassonne zurückzugewinnen.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 359154 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10198 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 60 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 100437825 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1740 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Dom Joseph Vaissète
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:titre
  • Histoire Générale de Languedoc, Sur l'origine des Trencavel
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les membres de la maison Trencavel furent à une époque parmi les seigneurs méridionaux les plus puissants après le Comte de Toulouseet le roi d'Aragon (aussi et d'abord comte de Barcelone) qui étaient leurs suzerains. À l'apogée de leur règne, ils détenaient les vicomtés d'Agde, Albi, Ambialet, Béziers, Carcassonne, Nîmes et du Razès.
  • Trencavelové byli starým languedockým šlechtickým rodem. Díky svým rozsáhlým panstvím byli vazaly hrabat z Toulouse a zároveň aragonského krále. Postupem doby jim patřila území okolo Béziers, Albi, Razès a Carcassonne.Prvním členem rodu, který začal používat jména Trencavel byl Raimond Bernard, který díky výhodnému sňatku získal vikomství v Carcassonne a také Béziers, Razès a Agde.
  • Het Huis Trencavel was een belangrijke adellijke familie in de Languedoc van de 10e eeuw tot aan de 13e eeuw. De naam "Trencavel" werd eerst gevoerd als een bijnaam, later als familienaam. De naam is afkomstig uit het Occitaans en betekent: "notenkraker" (trenca avelana). De laatste voerder van de naam was Raymond II en besloot dat zijn nakomers zichzelf De Béziers moesten noemen.
  • Транкавели (фр. Trencavel) — один из самых влиятельных родов Лангедока в Южной Франции, вассалы графов Тулузы и королей Арагона (последним принадлежал и титул графов Барселоны). На пике могущества были виконтами Агда, Альби, Амбьяле, Безье, Каркассона, Нима и Разе.
  • Die Trencavel (okzitan: trenca avelana = „Nussknacker“; provenz: trencar vel = „schneid hindurch“) waren eine bedeutende Adelsfamilie des Languedoc im Südwesten des heutigen Frankreich. Im Verlauf des 10. bis 13. Jahrhunderts gelangten sie zu beträchtlicher Macht in der Region, indem sie in den Besitz der Vizegrafschaften von Albi, Agde, Nîmes, Carcassonne, Béziers und Razès gelangten. Bernard Aton IV. war der erste der Familie, der mit dem Namen Trencavel bezeichnet wurde.
  • Los Trencavel fueron una importante dinastía vizcondal que rigió, entre el siglo X y el XIII, los vizcondados de Nimes, Albi, Carcasona, Rasez, Béziers y Agde, en la región del Languedoc.El nombre Trencavel quizás deriva de la palabra compuesta 'trencavelana' (rompe avellana).
  • Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.El nom 'Trencavell' potser deriva del mot compost 'trencavelana' (trenca avelana), que és l'occità per "trenca avellana".
  • A Casa de Trencavel teve origem numa importante dinastia viscondal que teve o Senhorio, entre o século X e o século XIII do viscondado de Nimes, Albi, Carcassona, Rasez, Béziers e Agde, na região francesa do Languedoc.O nome Trencavel deriva da palavra composta trencavelana (quebra avelãs). Originado o apelido masculino de Trencavel, ou o feminino usado pelas damas do viscondado de Trencavela.
  • The Trencavel were an important noble family in Languedoc during the 10th through 13th centuries. The name "Trencavel," originally a nickname and later a family name, may derive from the Occitan words for "nutcracker" (trenca avelana).
  • I membri della casata Trencavel furono all'epoca tra i più potenti signori meridionali dopo il conte di Tolosae il re d'Aragona (anche e soprattutto il conte di Barcellona), i quali erano loro sovrani. All'apogeo del loro regno, detenevano le viscontee di Agde, Albi, Ambialet, Béziers, Carcassonne, Nîmes e di Razès.
rdfs:label
  • Maison Trencavel
  • Casa de Trencavel
  • Huis Trencavel
  • Trencavel
  • Trencavel
  • Trencavel
  • Trencavel
  • Trencavell
  • Trencavelové
  • Транкавели
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of