Un magnétar (ou une magnétoile selon la dénomination officielle) est une étoile à neutrons disposant d'un champ magnétique extrêmement intense, qui émet des radiations électromagnétiques de haute énergie, comme les rayons X et gamma.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un magnétar (ou une magnétoile selon la dénomination officielle) est une étoile à neutrons disposant d'un champ magnétique extrêmement intense, qui émet des radiations électromagnétiques de haute énergie, comme les rayons X et gamma. Robert Duncan et Christopher Thompson postulèrent leur existence en 1992, et dans la décennie qui suivit elle fut acceptée comme explication plausible pour les sursauteurs gamma mous et les pulsars X anormaux.Lorsqu'une supernova devient une étoile à neutrons, l'intensité de son champ magnétique croît. Duncan et Thompson calculèrent que celui-ci, normalement déjà de 108 teslas, pouvait dépasser dans certaines conditions 1011 teslas. Une telle étoile magnétique est alors nommée magnétar.Des tensions provoquant des tremblements d'étoile se produisent parfois dans les couches externes des magnétars, constituées de plasma d'éléments lourds (principalement de fer). Ces vibrations très énergétiques produisent des bouffées de rayons X et gamma. Une telle étoile est nommée soft gamma repeater (SGR), soit sursauteur gamma mou.Il est estimé qu'une supernova sur dix donne naissance à un magnétar plutôt qu'à une étoile à neutrons ou à un pulsar. Les prérequis sont une rotation rapide et un champ magnétique intense avant explosion. Ce champ magnétique serait créé par un générateur électrique utilisant la convection de matière nucléaire durant les dix premières secondes environ de la vie d'une étoile à neutrons. Si cette dernière tourne suffisamment rapidement, les courants de convection deviennent globaux et transfèrent leur énergie au champ magnétique. Lorsque la rotation est trop lente, les courants de convection ne se forment que dans des régions locales.Les magnétars ont un champ magnétique bien supérieur à 10 gigateslas. Cette puissance est suffisante pour démagnétiser (et donc rendre inutilisable) toutes les cartes de crédit de la Terre depuis une distance égale à la moitié de celle qui la sépare de la Lune, et est fatale à une distance de 1000 km. En comparaison, le champ magnétique naturel de la Terre est de 50 microteslas.
  • Магнета́р или магнита́р — нейтронная звезда, обладающая исключительно сильным магнитным полем (до 1011 Тл). Теоретически существование магнетаров было предсказано в 1992 году, а первое свидетельство их реального существования получено в 1998 году при наблюдении мощной вспышки гамма- и рентгеновского излучения от источника SGR 1900+14 в созвездии Орла. Время жизни магнетаров мало, оно составляет около 10 000 лет. У магнетаров сильнейшее магнитное поле во Вселенной.
  • Una magnetar (contrazione dei termini inglesi magnetic star, stella magnetica) è una stella di neutroni che possiede un enorme campo magnetico, milioni di miliardi di volte quello terrestre, il cui decadimento genera delle intense ed abbondanti emissioni elettromagnetiche, in particolare raggi X e raggi gamma. La teoria riguardante tali oggetti fu formulata da Robert Duncan e Christopher Thompson nel 1992. Nel corso del decennio seguente l'ipotesi della magnetar è stata largamente accettata come una possibile spiegazione fisica per particolari oggetti conosciuti come soft gamma repeater (sorgenti ricorrenti di raggi gamma morbidi) e pulsar anomale a raggi X.
  • Un magnetar o magnetoestrella és una estrella de neutrons alimentada amb un camp magnètic extremadament fort. Es tracta d'una varietat de púlsar la característica principal de la qual és l'expulsió, en un breu període de temps (equivalent a la durada d'un llampec), d'enormes quantitats d'alta energia en forma de raigs X i raigs gamma. Els raigs Gamma estan formats per fotons pertanyents a l'extrem més energètic de l' espectre electromagnètic, seguits dels raigs X i, a continuació, dels raigs ultraviolats. Si els raigs X expulsats pel magnetar són d'alta intensitat rep llavors el nom de "púlsar anòmal de raigs X", (en anglès "anomalous X-ray/ pulsars", o el seu acrònim AXPs). Si els raigs expulsats pertanyen a l'espectre Gamma de més alta intensitat, reben el nom de "repetidors de gamma suau", SGRs de l'anglès "soft gamma repeater". Els raigs Gamma ordinaris coneguts com a GRBs "esclats de raigs gamma", de l'anglès "gamma-ray bursts", ja eren coneguts en les acaballes dels anys 1960. El descobriment d'aquests raigs tremendament energètics provinents de l'espai, es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotències, Estats Units i l'URSS, s'espiaven mútuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el tractat de no proliferació d'armes nuclears, Estats Units va llançar una flota de satèl·lits coneguts com a Projecte Vela. Amb aquests satèl·lits, dotats especialment per a la captació de raigs X i raigs gamma, es van descobrir en 1967 aleatòries explosions d'aquests últims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'Univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, en 1973, es va donar a conèixer a l'opinió pública per Ray Klebesabel i el seu equip de Los Alamos National Laboratory. La teoria sobre aquests objectes va ser formulada en 1992 per Robert C. Duncan de la Universitat de Texas en Austin i Christopher Thompson de l' Institut Canadenc de Física Teòrica. Posteriorment, aquesta teoria ha estat àmpliament acceptada per la resta de la comunitat científica com una explicació física que satisfà fins al moment les observacions realitzades sobre aquests estranys i misteriosos objectes. Actualment, es considera que de cada deu explosions de supernoves, solament una dóna origen al naixement d'un magnetar. Si la supernova posseeix entre 6 i 12 masses solars, es converteix en una estrella de neutrons de no més de 10 a 20 km de diàmetre. Segons la hipòtesi dels científics esmentats anteriorment, els requisits previs per a convertir-se en magnetar són una rotació ràpida i un camp magnètic intens abans de l'explosió. Aquest camp magnètic seria creat per un generador elèctric (efecte dinamo) que utilitza la convecció de matèria nuclear que dura els deu primers segons al voltant de la vida d'una estrella de neutrons. Si aquesta última gira prou ràpid, els corrents de convecció es tornen globals i transfereixen la seva energia al camp magnètic. Quan la rotació és massa lenta, els corrents de convecció només es formen en regions locals. Un púlsar seria, doncs, una estrella de neutrons que, en el seu naixement, no hauria girat prou ràpid durant un curt lapse de temps per a generar aquest efecte dinamo. El magnetar posseeix un camp prou poderós com per a aspirar la matèria dels voltants de l'estrella cap al seu interior i comprimir-la; això comporta que es dissipi una quantitat significativa d'energia magnètica durant un període aproximat d'uns deu mil anys. Amb el temps, el poder magnètic decau després d'expulsar ingents quantitats d'energia en forma de raigs X i gamma. Les tensions que causen el col·lapse es produïxen de vegades en les capes externes dels magnetars, constituïts per plasma d'elements pesats (principalment de ferro). Aquestes vibracions intermitents molt energètiques produeixen vents de raigs X i gamma d'aquí el nom de "repetidores de raigs gamma suaus". El 27 de desembre de 2005 es va registrar un esclat de raigs gamma provinent del magnetar denominat SGR 1820-20 situat en la Via Làctia. L'origen estava situat a uns 50.000 anys llum. En l'opinió d'eminents astrònoms, si s'hagués produït a tan sol deu anys llum de la Terra, distància que ens separa d'alguna de les estrelles més properes, hagués perillat seriosament la vida en el nostre planeta al destruir la capa d'ozó, alterant el clima global i destruint l'atmosfera. Aquesta explosió va resultar ser unes 100 vegades més potent que qualsevol altre esclat registrat fins ara. L'energia produïda en dues centèsimes de segon va ser superior a la produïda pel sol en 250.000 anys. A continuació es pot veure una petita comparança entre diferents intensitats de camps magnètics: Brúixola moguda pel camp magnètic de la Terra: 0,6 Gauss Petit imant, com els dels frigorífics: 100 Gauss Camp generat a la Terra pels electroimants més potents: 4,5 . 10^5 Gauss Camp màxim atribuït a una de les denominades estrelles blanques: 10 . 10^8 Gauss Magnetars (SGRs i AXPs): 10^14 10^15 Gauss
  • Ein Magnetar ist ein Neutronenstern, dessen Magnetfeld das 1.000-fache des bei Neutronensternen üblichen Wertes aufweist. Man schätzt, dass etwa 10 % aller Neutronensterne zu dieser Sternklasse zählen. Die Theorie der Magnetare wurde von Robert Duncan und Christopher Thompson entwickelt. Sie wurden 1998 von Chryssa Kouveliotou entdeckt.
  • Een magnetar is een neutronenster met een extreem sterk magnetisch veld. Het verval van dat veld gaat gepaard met het uitzenden van grote hoeveelheden hoog-energetische elektromagnetische straling, vooral röntgen- en gammastraling.
  • Megnetar, ışıma enerjisini sahip olduğu muazzam manyetik alanından sağlayan bir çeşit nötron yıldızıdır. Bu tip atarcalar çok yüksek enerjili x-ışını ve gama ışını yayınımı yapmaktadırar.Magnetarlar “tekrarlayan yumuşak gama ışın kaynakları”-SGR-(soft gamma repeaters) ve “Anormal x-ışını atarcaları”-AXP- (Anormal X-ray pulsars) olmak üzere iki grupta sınıflandırılmaktadır.
  • A magnetar is a type of neutron star with an extremely powerful magnetic field. The magnetic field decay powers the emission of high-energy electromagnetic radiation, particularly X-rays and gamma rays. The theory regarding these objects was proposed by Robert Duncan and Christopher Thompson in 1992, but the first recorded burst of gamma rays thought to have been from a magnetar had been detected on March 5, 1979. During the following decade, the magnetar hypothesis has become widely accepted as a likely explanation for soft gamma repeaters (SGRs) and anomalous X-ray pulsars (AXPs).A recent progress in theory suggests that the energy deposition from these magnetars into the expanding supernova remnant could possibly explain few observed cases of unusually bright supernovae. Traditionally such bright events are thought to come from very large stars when they become pair-instability supernova (or pulsational pair-instability supernova). However, two papers published in 2010 by astrophysicists at the University of California Berkeley, Santa Cruz and Santa Barbara provided semi-analytical and numerical models to explain some of the brightest events ever seen, such as SN 2005ap and SN 2008es. A research led by Matt Nicholl, of the Astrophysics Research Centre at Queen's School of Mathematics and Physics of Queen's University Belfast, the results of which were published on Oct 17, 2013 in Nature, has explained the newly discovered luminous transient PTF 12dam through the same mechanism.
  • 마그네타는 매우 강력한 자기장을 가지고 있는 중성자성의 유형이다. 자기장의 붕괴는 고에너지 전자기파, 특히 X-선과 감마선을 방출한다. 마그네타에 관한 이론은 1992년, 로버트 던컨과 크리스토퍼 톰슨에 의해 제기됐지만, 1979년 3월 5일 발견된 마그네타에서 일어난 감마선 폭발이 처음으로 기록됐다. 이후 10년 동안, 마그네타 가설은 “연감마선 연속 방출원(SGRs)”과 “불규칙 X선 펄서(AXPs)”라는 설명으로 널리 받아들여졌다.최근 이론의 진전은 마그네타에서 팽창하는 초신성 잔해까지의 에너지 쇠퇴(deposition)가 아마 적게 관측된 매우 밝은 초신성의 경우를 설명할 수 있을 것임을 시사한다. 전통적으로 그러한 밝은 사건은 매우 거대한 별이 쌍불안정성 초신성(또는 맥동 쌍불안정성 초신성)이 될 때 일어난 것이라고 여겨지고 있다. 그러나, 2010년 UC 버클리, 산타 크루즈, 산타 바바라에서 발표된 두 논문은 SN 2005ap나 SN 2008es처럼 현재까지 관측했던 가장 밝은 사건 일부를 설명하기 위해 준분석적이고 수적인 모형을 제공했다. 벨파스트 퀸즈 대학교의 퀸즈 수리 물리 스쿨에 있는 천체물리학 연구 센터의 매트 니콜에 의해 주도된, 새롭게 발견된 밝고 일시적인 PTF 12dam을 동일한 메커니즘을 통해 설명하는 연구의 결과가 2013년 10월 17일 네이처지에 발표되었다.
  • マグネター(magnetar)とは極端に強い磁場を持ち、その磁場の減衰をエネルギー源として大量の高エネルギー電磁波、特にX線やガンマ線を放射する中性子星である。マグネターの理論は1992年にロバート・ダンカンとクリストファー・トンプソンによって定式化された。この説が提唱された後の約10年間で、過去に観測されている軟ガンマ線リピーターや異常X線パルサーなどの様々な天体に対する有望な物理的説明としてマグネター仮説は広く受け入れられるようになった。
  • A magnetárok olyan neutroncsillagok, melyeknek rendkívül erős a mágneses tere, ez a tér hozza létre az óriási mennyiségű elektromágneses sugárzást, mely részben röntgen-, részben gamma tartományba esik. Ezeknek az égitesteknek az elméletét Robert Duncan és Christopher Thompson alkotta meg 1992-ben. A következő évtizedben a magnetár-hipotézis széles körben elfogadottá vált, mint a lágy gamma-ismétlők és az anomális röntgen-pulzárok lehetséges fizikai magyarázata.
  • Магнетарите са вид неутронни звезди. Това са звезди, прекратили горенето на ядрено гориво. Те са много плътни, въртят се с голяма скорост около оста си, имат мощно магнитно поле и са с диаметър от порядъка на 20 км. Магнетарът е неутронна звезда със свръхмощно магнитно поле, способна да заличи информация от кредитна карта от разстояние равно на половината на това от Земята до Луната. Познати са само 10 магнетара между многобройните неутронни звезди от Млечния път. Пример за такъв магнетар е звездата SGR 1806-20. Тази звезда им 1 млн. пъти по силно магнитно поле от нашата планета.
  • Magnetar é uma estrela de nêutrons com alto valor de campo magnético. Possui campo magnético estimado em 1 bilhão de teslas. Tem como característica principal a alta emissão de raios X e raios gama.Considera-se o magnetar um tipo especial de estrela de nêutrons (EN). As ENs são esferas compactas de cerca de 15 quilômetros de diâmetro, correspondendo ao núcleo do que resta do colapso de uma estrela com cerca de dez vezes a massa do Sol. Os magnetares, por razões que ainda não completamente esclarecidas, têm campos magnéticos mil vezes mais fortes do que as ENs normais.No entanto, existe certa controvérsia a respeito de que as estrela de nêutrons podem ser tão magnéticas. Assim, os candidatos a magnetares são frequentemente referidos na literatura científica como Repetidores de Raios Gama (SGR) ou Pulsares de Raios-X Anômalos (AXP), dependendo das características das suas erupções. Em 2002, os membros desta equipe de observação ajudaram a estabelecer a ligação entre SGRs e AXPs. A fonte 1E 2259+586 é por vezes chamada um AXP.Apesar de toda a sua energia, os magnetares não são sempre objectos brilhantes. A oportunidade de os estudar acontece quando surgem, sem aviso, erupções que podem durar desde horas a meses, e que emitem luz visível e noutros comprimentos de onda. O magnetar 1E 2259+586 acendeu-se repentinamente em Junho de 2002. Foram obtidos dados de cerca de 80 erupções ocorridas num intervalo de 4 horas. Desde então, nenhuma outra erupção foi detectada. As mesmas variações de emissões aconteceram há 12 anos e permaneceram um mistério até este estudo.As propriedades da erupção de 1E 2259+586 levaram a uma série de conclusões: primeiro, a estrela passou por algum acontecimento importante que durou vários dias e teve duas componentes, uma na superfície da estrela (possivelmente uma fractura na crosta) e outra debaixo da superfície. As mudanças nas emissões sugerem que a estrela sofreu uma deformação plástica da crosta que impactou simultaneamente com o interior superfluido e com a magnetosfera (pensa-se que o interior de uma estrela de neutrões é constituído por um superfluido de neutrões; a magnetosfera é a região em que o campo magnético da estrela de neutrões controla o comportamento das partículas carregadas.).Após a erupção, a emissão era semelhante à de uma SGR, tornando ainda mais difícil a distinção entre as duas espécies exóticas. Por outro lado, o estudo das variações das emissões permitiram inferir episódios eruptivos anteriores neste e noutros candidatos a magnetares.Este tipo de fenómeno pode estar a acontecer constantemente noutras fontes espalhadas pela Galáxia e nunca o saberíamos porque os nossos "olhos" de raios gama não são suficientemente sensíveis. A equipe planeja agora determinar o número de magnetares, incluindo os que se encontram na fase tênue.Os magnetares não são apenas as estrelas mais magnéticas que se conhece. Representam uma nova maneira de fazer uma estrela brilhar, pois não são alimentados por um mecanismo convencional como a fusão nuclear, a rotação ou a acreção, o que torna-os num objeto de estudo fascinante.
  • Magnetar je neutronová hvězda s extrémně silným magnetickým polem. Rozpad nestabilní kůry doprovází mohutné emise vysokoenergetického elektromagnetického záření, především rentgenového a gama záření.Teoreticky tyto objekty předpověděli Robert Duncan a Christopher Thompson v roce 1992. Během následujícího desetiletí byla magnetarová hypotéza široce akceptována jako možné fyzikální vysvětlení pozorovaných objektů jako jsou SGR (Soft gamma repeater – zdroj opakovaných záblesků měkkého gamma záření) a AXP (Anomalous X-Ray Pulsar – nepravidelný zábleskový zdroj rentgenového záření).První magnetar detekovala v roce 1998 Chryssa Kouveliotou z Marshallova kosmického letového centra v NASA.
  • Un magnetar o magnetoestrella es una estrella de neutrones alimentada con un campo magnético extremadamente fuerte. Se trata de una variedad de púlsar cuya característica principal es la expulsión, en un breve período (equivalente a la duración de un relámpago), de enormes cantidades de alta energía en forma de rayos X y rayos gamma. Los rayos Gamma están formados por fotones pertenecientes al extremo más energético del espectro electromagnético, seguidos de los rayos X y, a continuación, de los rayos ultravioleta. Si los rayos X expulsados por el magnetar son de alta intensidad recibe entonces el nombre de púlsar anómalo de rayos X, (en inglés anomalous X-ray pulsars, o su acrónimo AXPs). Si los rayos expulsados pertenecen al espectro Gamma de más alta intensidad, reciben el nombre de repetidores de gamma suave, SGRs del inglés soft gamma repeater.Los rayos Gamma ordinarios conocidos como GRBs brotes de rayos gamma, del inglés gamma-ray bursts, ya eran conocidos en las postrimerías de los años 1960. El descubrimiento de estos rayos tremendamente energéticos provenientes del espacio, se efectuó en plena guerra fría, cuando las dos superpotencias, EE. UU. y la URSS, se espiaban mutuamente tratando de controlar su arsenal nuclear. Con el fin de verificar el tratado de no proliferación de armas nucleares, EEUU lanzó una flota de satélites conocidos como Proyecto Vela. Con estos satélites, dotados especialmente para la captación de rayos X y rayos gamma, se descubrieron en 1967 aleatorias explosiones de estos últimos que, a modo de flashes, parecían venir desde distintas direcciones del Universo. El hallazgo se mantuvo en secreto hasta que, en 1973, fue dado a conocer a la opinión pública por Ray Klebesabel y su equipo del Laboratorio Nacional de Los Álamos.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 170190 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4386 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 26 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108900808 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un magnétar (ou une magnétoile selon la dénomination officielle) est une étoile à neutrons disposant d'un champ magnétique extrêmement intense, qui émet des radiations électromagnétiques de haute énergie, comme les rayons X et gamma.
  • Магнета́р или магнита́р — нейтронная звезда, обладающая исключительно сильным магнитным полем (до 1011 Тл). Теоретически существование магнетаров было предсказано в 1992 году, а первое свидетельство их реального существования получено в 1998 году при наблюдении мощной вспышки гамма- и рентгеновского излучения от источника SGR 1900+14 в созвездии Орла. Время жизни магнетаров мало, оно составляет около 10 000 лет. У магнетаров сильнейшее магнитное поле во Вселенной.
  • Ein Magnetar ist ein Neutronenstern, dessen Magnetfeld das 1.000-fache des bei Neutronensternen üblichen Wertes aufweist. Man schätzt, dass etwa 10 % aller Neutronensterne zu dieser Sternklasse zählen. Die Theorie der Magnetare wurde von Robert Duncan und Christopher Thompson entwickelt. Sie wurden 1998 von Chryssa Kouveliotou entdeckt.
  • Een magnetar is een neutronenster met een extreem sterk magnetisch veld. Het verval van dat veld gaat gepaard met het uitzenden van grote hoeveelheden hoog-energetische elektromagnetische straling, vooral röntgen- en gammastraling.
  • Megnetar, ışıma enerjisini sahip olduğu muazzam manyetik alanından sağlayan bir çeşit nötron yıldızıdır. Bu tip atarcalar çok yüksek enerjili x-ışını ve gama ışını yayınımı yapmaktadırar.Magnetarlar “tekrarlayan yumuşak gama ışın kaynakları”-SGR-(soft gamma repeaters) ve “Anormal x-ışını atarcaları”-AXP- (Anormal X-ray pulsars) olmak üzere iki grupta sınıflandırılmaktadır.
  • マグネター(magnetar)とは極端に強い磁場を持ち、その磁場の減衰をエネルギー源として大量の高エネルギー電磁波、特にX線やガンマ線を放射する中性子星である。マグネターの理論は1992年にロバート・ダンカンとクリストファー・トンプソンによって定式化された。この説が提唱された後の約10年間で、過去に観測されている軟ガンマ線リピーターや異常X線パルサーなどの様々な天体に対する有望な物理的説明としてマグネター仮説は広く受け入れられるようになった。
  • A magnetárok olyan neutroncsillagok, melyeknek rendkívül erős a mágneses tere, ez a tér hozza létre az óriási mennyiségű elektromágneses sugárzást, mely részben röntgen-, részben gamma tartományba esik. Ezeknek az égitesteknek az elméletét Robert Duncan és Christopher Thompson alkotta meg 1992-ben. A következő évtizedben a magnetár-hipotézis széles körben elfogadottá vált, mint a lágy gamma-ismétlők és az anomális röntgen-pulzárok lehetséges fizikai magyarázata.
  • Magnetar é uma estrela de nêutrons com alto valor de campo magnético. Possui campo magnético estimado em 1 bilhão de teslas. Tem como característica principal a alta emissão de raios X e raios gama.Considera-se o magnetar um tipo especial de estrela de nêutrons (EN). As ENs são esferas compactas de cerca de 15 quilômetros de diâmetro, correspondendo ao núcleo do que resta do colapso de uma estrela com cerca de dez vezes a massa do Sol.
  • Una magnetar (contrazione dei termini inglesi magnetic star, stella magnetica) è una stella di neutroni che possiede un enorme campo magnetico, milioni di miliardi di volte quello terrestre, il cui decadimento genera delle intense ed abbondanti emissioni elettromagnetiche, in particolare raggi X e raggi gamma. La teoria riguardante tali oggetti fu formulata da Robert Duncan e Christopher Thompson nel 1992.
  • Un magnetar o magnetoestrella es una estrella de neutrones alimentada con un campo magnético extremadamente fuerte. Se trata de una variedad de púlsar cuya característica principal es la expulsión, en un breve período (equivalente a la duración de un relámpago), de enormes cantidades de alta energía en forma de rayos X y rayos gamma.
  • Магнетарите са вид неутронни звезди. Това са звезди, прекратили горенето на ядрено гориво. Те са много плътни, въртят се с голяма скорост около оста си, имат мощно магнитно поле и са с диаметър от порядъка на 20 км. Магнетарът е неутронна звезда със свръхмощно магнитно поле, способна да заличи информация от кредитна карта от разстояние равно на половината на това от Земята до Луната. Познати са само 10 магнетара между многобройните неутронни звезди от Млечния път.
  • 마그네타는 매우 강력한 자기장을 가지고 있는 중성자성의 유형이다. 자기장의 붕괴는 고에너지 전자기파, 특히 X-선과 감마선을 방출한다. 마그네타에 관한 이론은 1992년, 로버트 던컨과 크리스토퍼 톰슨에 의해 제기됐지만, 1979년 3월 5일 발견된 마그네타에서 일어난 감마선 폭발이 처음으로 기록됐다. 이후 10년 동안, 마그네타 가설은 “연감마선 연속 방출원(SGRs)”과 “불규칙 X선 펄서(AXPs)”라는 설명으로 널리 받아들여졌다.최근 이론의 진전은 마그네타에서 팽창하는 초신성 잔해까지의 에너지 쇠퇴(deposition)가 아마 적게 관측된 매우 밝은 초신성의 경우를 설명할 수 있을 것임을 시사한다. 전통적으로 그러한 밝은 사건은 매우 거대한 별이 쌍불안정성 초신성(또는 맥동 쌍불안정성 초신성)이 될 때 일어난 것이라고 여겨지고 있다.
  • Magnetar je neutronová hvězda s extrémně silným magnetickým polem. Rozpad nestabilní kůry doprovází mohutné emise vysokoenergetického elektromagnetického záření, především rentgenového a gama záření.Teoreticky tyto objekty předpověděli Robert Duncan a Christopher Thompson v roce 1992.
  • A magnetar is a type of neutron star with an extremely powerful magnetic field. The magnetic field decay powers the emission of high-energy electromagnetic radiation, particularly X-rays and gamma rays. The theory regarding these objects was proposed by Robert Duncan and Christopher Thompson in 1992, but the first recorded burst of gamma rays thought to have been from a magnetar had been detected on March 5, 1979.
  • Un magnetar o magnetoestrella és una estrella de neutrons alimentada amb un camp magnètic extremadament fort. Es tracta d'una varietat de púlsar la característica principal de la qual és l'expulsió, en un breu període de temps (equivalent a la durada d'un llampec), d'enormes quantitats d'alta energia en forma de raigs X i raigs gamma.
rdfs:label
  • Magnétar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetar
  • Magnetár
  • Магнетар
  • Магнетар
  • マグネター
  • 마그네타
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of