La métrique est le nombre de syllabes dans un vers La prosodie est commune à la prose et aux vers : tout vers, si l'on en néglige les caractéristiques métriques, peut être lu comme un énoncé en prose. En général, la métrique se fonde, en en sélectionnant certaines, sur les propriétés prosodiques des langues, mais elle n'englobe pas ces propriétés : la prosodie reste fondamentalement distincte de la métrique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La métrique est le nombre de syllabes dans un vers La prosodie est commune à la prose et aux vers : tout vers, si l'on en néglige les caractéristiques métriques, peut être lu comme un énoncé en prose. En général, la métrique se fonde, en en sélectionnant certaines, sur les propriétés prosodiques des langues, mais elle n'englobe pas ces propriétés : la prosodie reste fondamentalement distincte de la métrique. Selon la propriété prosodique sélectionnée, on pourra parler de métrique quantitative, de métrique syllabique, de métrique accentuelle. Les articles vers et scansion développent ces notions.
  • En la poesia, la mètrica és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de composició. La unitat bàsica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la síl·laba (més freqüent en les llengües romàniques).En català un vers es classifica en art menor o art major segons si té menys o més de 8 síl·labes. Les síl·labes poètiques coincideixen amb les ordinàries exceptuant els fenòmens de diftongació o sinalefes, els hiats o les dièresis. En Mètrica Catalana es compta fins a la darrera síl·laba tònica del vers, com en altres llengües romàniques en què són freqüents les paraules agudes, com el francès i l'occità. En les llengües romàniques en què són molt més freqüents les paraules planes (com el castellà i l'italià) es compta fins a la darrera tònica i se n'hi afegeix una. Això fa que, per exemple, en català es digui que un vers alexandrí té dotze síl·labes, mentre que en castellà i italià es digui que en té catorze (els dos hemistiquis es compten per separat, de manera que, amb el mateix nombre de síl·labes, el castellà i l'italià en compten dues més).Segons el tipus de vers, hi ha un ritme canònic, marcat pels accents i la llargària de les paraules. Els versos poden tenir rima entre ells, és a dir, coincidència de sons finals. També poden combinar-se per formar una estrofa, amb un esquema mètric fixat (com el sonet). Si no s'adeqüen a aquestes restriccions, es parla de versos lliures o blancs.
  • Unter dem aus der Antike stammenden Begriff Versfuß (lateinisch pes), der allerdings im Gegensatz zur folgenden Definition oft auch synonym mit Metrum verwendet wird, versteht man eine metrische Gliederungseinheit des Verses, die den Umfang von mindestens zwei Silben hat. In seiner kürzesten Form umfasst der Versfuß zwei kurze (bzw. unbetonte) Silben, es gibt aber auch drei- und viersilbige, ausnahmsweise sogar fünfsilbige Versfüße (zu Anordnung bzw. Reihenfolge der Silben siehe unten). Versfüße, die nur aus einer langen und einer kurzen (bzw. betonten und unbetonten) Silbe (Jambus, Trochäus) oder zwei kurzen gefolgt von einer langen (bzw. zwei unbetonten gefolgt von einer betonten) Silbe (Anapäst) bestehen, werden zur Bildung eines Metrum (auch Versmaß) zu je zweien solcher Einheiten zusammengefasst( Dipodie). Die übrigen Verfüße bilden je allein ein Metrum. Durch die Aneinanderreihung von Versfüßen nach einem Ordnungsprinzip entsteht ein sich wiederholendes rhythmisches Muster im Text, der Vers (terminologisch unscharf auch als Versmaß Metrum eines Textes bezeichnet). Der Vers kann aus gleichen, einander entsprechenden oder verschiedenen Versfüßen bzw. Metra gebaut werden. Die Rhythmik eines Textes als Stilmittel kann die Inhaltsebene der Literatur in vielerlei Hinsicht beeinflussen.Erst seit Martin Opitz (Von der Deutschen Poeterey) ist die Anwendung der Begriffe der antiken und romanischen Metrik auch in der deutschen Literatur üblich und später insbesondere für die Literatur der Weimarer Klassik maßgebend. Allerdings ist diese Übernahme fragwürdig, funktionieren doch romanische und germanische Sprachen nach anderen Prinzipien (vgl. fester Stammvokal, „weibliche“ Endungen etc.).In der quantifizierenden (also auf dem Prinzip der Silbenlänge beruhenden) antiken und romanischen Metrik spricht man von langen und kurzen Silben eines Versfußes, in der akzentuierenden (z.B. germanischen und skandinavischen) Metrik von betonten und unbetonten Silben (bzw. Hebungen und Senkungen) eines Taktes, wobei es hier auch einsilbige Takte (die sog. beschwerte Hebung) gibt.Die moderne Lyrik verzichtet häufig auf die klassischen poetischen Mittel von Reim und Versmaß und verwendet den freien Vers, der im 19. Jahrhundert in Frankreich als vers libre entwickelt wurde. Durch den völligen Verzicht auf die Regeln der Metrik nähert sich der freie Vers der Prosa an.
  • Metro é a medida do verso. O estudo do metro chama-se metrificação e escansão é a contagem dos sons dos versos. As sílabas métricas, ou poéticas, diferem das sílabas gramaticais em alguns aspectos. Lembraremos alguns preceitos a esse respeito: contam-se as sílabas ou sons até a tônica da última palavra de um verso. Exemplo:A-mo-te,ó-cruz,no-vér-ti-ce-fir-ma/da = 10 sílabasDe es-plên-di-das-i-gre/jas = 6 sílabasMi-nha-mu-lher-ex-pi-rou = 7 sílabasE as-bre/ves = 2 sílabasVir-gem-das-do/res = 4 sílabas
  • La metrica è la struttura letteraria di un componimento poetico, ovvero il senso della poesia che ne determina il ritmo e l'andamento generale: la critica letteraria, analizzando una parte significativa della produzione poetica di una certa cultura stabilisce dei canoni, delle categorie ricorrenti e significative, che classificano la composizione dei versi e delle strofe. In greco ed in latino era fondata sulla quantità (brevità o lunghezza) delle sillabe (metrica quantitativa); nelle moderne lingue anglosassoni si basa su rima e alternanza degli accenti (metrica accentuativa); nelle lingue romanze su rime, accenti e numero delle sillabe.Sempre con il termine metrica si indica anche quella particolare branca della scienza filologica che si occupa dello studio di queste strutture.
  • Prozódie zkoumá zvukovou stránku jazyka. Podle toho, které prvky rozhodují o rytmu verše, se rozlišují prozodické systémy.V systému přízvučném (tónickém) je důležitý počet přízvuků ve verši (počet nepřízvučných slabik se může měnit), v systému slabičném (sylabickém) počet slabik. Češtině nejlépe vyhovuje systém slabičně-přízvučný (sylabotónický), kdy rytmus je dán počtem slabik a rozložením přízvuků (viz výše). V antice se uplatňoval systém časoměrný, který vychází z tzv. móry, tj. doby potřebné k vyslovení krátké slabiky; dlouhá slabika je vyslovována na dvě doby. Slabika mohla být dlouhá přirozeně (když obsahovala druhou hlásku) nebo polohou (když za ní následovala skupina souhlásek).Časoměrný systém ovlivňoval i pozdější evropské básnictví zejména v době humanismu a baroka. Uplatnil se i v poezii české, ačkoli češtině příliš nevyhovuje.(V současnosti se v překladech antické poezie do češtiny uplatňuje nikoli časomíra, ale systém sylabotónický, jinak řečeno dlouhé slabiky originálního textu se nahrazují přízvučnými slabikami v textu překladu).
  • Az időmértékes verselés az irodalomban a rövid és hosszú szótagok váltakozására építő verselési forma.
  • Een metrum of versmaat (Grieks: μέτρον, maat) is een vooral in de muziek en de poëzie veel gebruikte term voor een combinatie van een beklemtoonde en een onbeklemtoonde lettergreep. In de muziek spreekt men ook van maat, in de poëzie van versmaat.
  • Метр (др.-греч. τό μέτρον, мерило, единица измерения, критерий) — мера стиха, его структурная единица. Представляет собой группу стоп, объединённых иктом, главным ритмическим ударением, а также размер ритмического движения в музыке. Термин античного стихосложения, буквально: мера стиха, т. е. обозначение той единицы, которая лежит в основе ритма данного стихотворного произведения.
  • La métrica es el conjunto de regularidades formales y sistemáticas que caracterizan la poesía versificada. Dicho de tra forma, lo que hace que un verso sea un verso (a diferencia de la prosa) puede ser considerado de métrica. Cuando se trata de prosa, se trata de prosa rítmica. El estudio métrico comprende tres partes fundamentales: el verso, la estrofa y el poema. La métrica también es la cantidad de sílabas en las que se divide un verso.
  • 詩などに用いられる文の形式である韻文は、言語、文化的背景および韻文の形式に応じた特定のリズムに基づいて作られる。これは聴覚的に、ある定まった形象を感覚させる一定の規則ということができる。このリズムあるいは規則を韻律(いんりつ)という。韻律は言語の音韻的性格に基づいている。(リズム#言語におけるリズムを参照)例えば日本語の伝統的韻律では、モーラ(拍)が最小単位となり、5拍・7拍を基本とする七五調・五七調などがよく使われる。フランス語でもこれに似て、韻文では時間的最小単位である音節が一定数繰り返される(5音節、6音節など)。またアクセント・強勢や音節の長さ、あるいは声調が重視される言語も多い。例えば古典ギリシャ語とラテン語では音節の長短、英語やドイツ語ではアクセント・強勢、中国語(漢詩)では声調(平仄)に関して特定のパターンが用いられる。イタリア語やスペイン語では、フランス語と同様の音節数に加え、アクセントのパターンが重視される。(日本語ではこのタイプの韻律は、現代の歌詞などでわずかに例があるものの、一般的ではない。)
  • Версификацията (от лат. versus, ‚стих‘ и facio, ‚правя‘) е термин в поетиката, синоним на стихознание и стихосложение. Представлява процеса и техниката на създаване на стихове съобразно правила и изисквания, съобразени с особеностите на дадена метрика.В отрицателен смисъл може да се възприеме като синоним на стихоплетство, т.е. обръщане на изкуството на създаване на стихове в занаят.Версифицирана версия ще рече поетическа версия на прозаически текст.
  • Artikulu hau olerkigintzari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Metrika (argipena).Literaturan, metrikak olerkietako erritmoa eta ahoskera edo prosodiazko beste zenbait elementu nola osatzen diren aztertzen ditu. Zehatzago, erritmozko segida batean, olerkia esaterako, errepikapen ziklikoaren egitura finkoa da metrika. Zentzu hertsiagoan, bertso baten metrika bertsoaren neurria edo bertsoa osatzen duten silaba segida eta kopurua da, silaba luzeak eta laburrak bereiziz. Bertsolaritzan, neurri kontzeptua erabiltzen da metrika ordez. Horrela adibidez, zortziko handian bertsoak lau neurtitz ditu eta horietako bakoitzak 18 silaba eta bi etenaldi ditu.
  • Ölçü, şiirde ritmi sağlar ve Türk edebiyatında 3 türlü kullanılmıştır. Bunlar: hece, aruz ve serbest ölçüdür.
  • In poetry, metre (meter in American English) is the basic rhythmic structure of a verse or lines in verse. Many traditional verse forms prescribe a specific verse metre, or a certain set of metres alternating in a particular order. The study of metres and forms of versification is known as prosody. (Within linguistics, "prosody" is used in a more general sense that includes not only poetic metre but also the rhythmic aspects of prose, whether formal or informal, which vary from language to language, and sometimes between poetic traditions.)
  • 운율은 산문에 대비해 운문이 가지는 특징으로, 리듬감·두운·각운 등의 요소를 말한다.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 96829 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3852 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 10 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109452276 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:fr
  • Mètre védique
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:trad
  • Vedic meter
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La métrique est le nombre de syllabes dans un vers La prosodie est commune à la prose et aux vers : tout vers, si l'on en néglige les caractéristiques métriques, peut être lu comme un énoncé en prose. En général, la métrique se fonde, en en sélectionnant certaines, sur les propriétés prosodiques des langues, mais elle n'englobe pas ces propriétés : la prosodie reste fondamentalement distincte de la métrique.
  • Az időmértékes verselés az irodalomban a rövid és hosszú szótagok váltakozására építő verselési forma.
  • Een metrum of versmaat (Grieks: μέτρον, maat) is een vooral in de muziek en de poëzie veel gebruikte term voor een combinatie van een beklemtoonde en een onbeklemtoonde lettergreep. In de muziek spreekt men ook van maat, in de poëzie van versmaat.
  • Метр (др.-греч. τό μέτρον, мерило, единица измерения, критерий) — мера стиха, его структурная единица. Представляет собой группу стоп, объединённых иктом, главным ритмическим ударением, а также размер ритмического движения в музыке. Термин античного стихосложения, буквально: мера стиха, т. е. обозначение той единицы, которая лежит в основе ритма данного стихотворного произведения.
  • La métrica es el conjunto de regularidades formales y sistemáticas que caracterizan la poesía versificada. Dicho de tra forma, lo que hace que un verso sea un verso (a diferencia de la prosa) puede ser considerado de métrica. Cuando se trata de prosa, se trata de prosa rítmica. El estudio métrico comprende tres partes fundamentales: el verso, la estrofa y el poema. La métrica también es la cantidad de sílabas en las que se divide un verso.
  • 詩などに用いられる文の形式である韻文は、言語、文化的背景および韻文の形式に応じた特定のリズムに基づいて作られる。これは聴覚的に、ある定まった形象を感覚させる一定の規則ということができる。このリズムあるいは規則を韻律(いんりつ)という。韻律は言語の音韻的性格に基づいている。(リズム#言語におけるリズムを参照)例えば日本語の伝統的韻律では、モーラ(拍)が最小単位となり、5拍・7拍を基本とする七五調・五七調などがよく使われる。フランス語でもこれに似て、韻文では時間的最小単位である音節が一定数繰り返される(5音節、6音節など)。またアクセント・強勢や音節の長さ、あるいは声調が重視される言語も多い。例えば古典ギリシャ語とラテン語では音節の長短、英語やドイツ語ではアクセント・強勢、中国語(漢詩)では声調(平仄)に関して特定のパターンが用いられる。イタリア語やスペイン語では、フランス語と同様の音節数に加え、アクセントのパターンが重視される。(日本語ではこのタイプの韻律は、現代の歌詞などでわずかに例があるものの、一般的ではない。)
  • Версификацията (от лат. versus, ‚стих‘ и facio, ‚правя‘) е термин в поетиката, синоним на стихознание и стихосложение. Представлява процеса и техниката на създаване на стихове съобразно правила и изисквания, съобразени с особеностите на дадена метрика.В отрицателен смисъл може да се възприеме като синоним на стихоплетство, т.е. обръщане на изкуството на създаване на стихове в занаят.Версифицирана версия ще рече поетическа версия на прозаически текст.
  • Ölçü, şiirde ritmi sağlar ve Türk edebiyatında 3 türlü kullanılmıştır. Bunlar: hece, aruz ve serbest ölçüdür.
  • 운율은 산문에 대비해 운문이 가지는 특징으로, 리듬감·두운·각운 등의 요소를 말한다.
  • Unter dem aus der Antike stammenden Begriff Versfuß (lateinisch pes), der allerdings im Gegensatz zur folgenden Definition oft auch synonym mit Metrum verwendet wird, versteht man eine metrische Gliederungseinheit des Verses, die den Umfang von mindestens zwei Silben hat. In seiner kürzesten Form umfasst der Versfuß zwei kurze (bzw. unbetonte) Silben, es gibt aber auch drei- und viersilbige, ausnahmsweise sogar fünfsilbige Versfüße (zu Anordnung bzw. Reihenfolge der Silben siehe unten).
  • In poetry, metre (meter in American English) is the basic rhythmic structure of a verse or lines in verse. Many traditional verse forms prescribe a specific verse metre, or a certain set of metres alternating in a particular order. The study of metres and forms of versification is known as prosody.
  • En la poesia, la mètrica és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de composició. La unitat bàsica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la síl·laba (més freqüent en les llengües romàniques).En català un vers es classifica en art menor o art major segons si té menys o més de 8 síl·labes.
  • Metro é a medida do verso. O estudo do metro chama-se metrificação e escansão é a contagem dos sons dos versos. As sílabas métricas, ou poéticas, diferem das sílabas gramaticais em alguns aspectos. Lembraremos alguns preceitos a esse respeito: contam-se as sílabas ou sons até a tônica da última palavra de um verso.
  • Metrum (miara, wzorzec rytmiczny) – w nauce o wierszu obok pojęcia rymu wprowadza się również pojęcie metrum najczęściej dla oznaczenia rymu najzupełniej regularnego, bądź też wzorcowej miary rytmicznej, która każdorazowo aktualizuje się w materiale fonicznym konkretnego utworu.
  • Artikulu hau olerkigintzari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Metrika (argipena).Literaturan, metrikak olerkietako erritmoa eta ahoskera edo prosodiazko beste zenbait elementu nola osatzen diren aztertzen ditu. Zehatzago, erritmozko segida batean, olerkia esaterako, errepikapen ziklikoaren egitura finkoa da metrika. Zentzu hertsiagoan, bertso baten metrika bertsoaren neurria edo bertsoa osatzen duten silaba segida eta kopurua da, silaba luzeak eta laburrak bereiziz.
  • La metrica è la struttura letteraria di un componimento poetico, ovvero il senso della poesia che ne determina il ritmo e l'andamento generale: la critica letteraria, analizzando una parte significativa della produzione poetica di una certa cultura stabilisce dei canoni, delle categorie ricorrenti e significative, che classificano la composizione dei versi e delle strofe.
  • Prozódie zkoumá zvukovou stránku jazyka. Podle toho, které prvky rozhodují o rytmu verše, se rozlišují prozodické systémy.V systému přízvučném (tónickém) je důležitý počet přízvuků ve verši (počet nepřízvučných slabik se může měnit), v systému slabičném (sylabickém) počet slabik. Češtině nejlépe vyhovuje systém slabičně-přízvučný (sylabotónický), kdy rytmus je dán počtem slabik a rozložením přízvuků (viz výše). V antice se uplatňoval systém časoměrný, který vychází z tzv. móry, tj.
rdfs:label
  • Métrique (poésie)
  • Időmértékes verselés
  • Metre (poetry)
  • Metrica
  • Metrika (olerkigintza)
  • Metrum
  • Metrum
  • Metrum (poetyka)
  • Mètrica (poesia)
  • Métrica
  • Métrica (poesia)
  • Prozódie (poezie)
  • Versfuß
  • Ölçü (şiir)
  • Версификация
  • Метр (стихосложение)
  • 韻律 (韻文)
  • 운율
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of