Les Ménapiens ou Ménapes (Menapii en latin) étaient un peuple belge mentionné par César dans ses Commentaires sur la Guerre des Gaules et il situe leur territoire dans des marécages longeant la bande côtière de la mer du Nord. Il est possible qu'il confondait avec l'estuaire de l'Escaut.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les Ménapiens ou Ménapes (Menapii en latin) étaient un peuple belge mentionné par César dans ses Commentaires sur la Guerre des Gaules et il situe leur territoire dans des marécages longeant la bande côtière de la mer du Nord. Il est possible qu'il confondait avec l'estuaire de l'Escaut. En effet, César cite « c’était le pays des Ménapes, qui avaient des champs, des maisons, des villages sur les deux rives du fleuve » Il est vrai aussi que l'estuaire de l'Escaut avait à l'époque un aspect complètement différent, comme la rivière finissait dans la Meuse.César et Tacite mentionnent Ménapes et Morins souvent ensemble. Il est probable que les deux peuples étaient alliés. La conquête de cette région est réalisée par César entre les années années 57 av. J.-C. à années 51 av. J.-C.. Ils lèvent 7 000 hommes en -57 selon César. Ce chiffre est très probablement largement exagéré.La civitas des Ménapiens était organisée autour de l'oppidum de Cassel. Une tribu celte du sud-est de l'Irlande porte également le nom de Manapii, dont l'origine probable sur le continent serait les Ménapiens de Belgique.
  • Menapiler, Roma öncesi dönemde ve Romalılar döneminde Kuzey Galyada yaşamış bir Belgic kabilesi. Strabon ve Ptolemy'ye göre yaşadıkları yer Ren nehrinin ağzından Scheldenin güneyine kadar uzanan topraklardı.Komşuları şunlardır: Batı: Moriniler Güneydoğu: Nerviler Kuzeydoğu Eburoneler (Sezar'ın dönemine kadar) Doğu Tungriler (Augustus'tan sonra) Güney: Atrebateler Kuzey (Schelde halicinin ötesi): Sicambriler ve Bataviler Menapiler, Sezar'ın Galyayı fethine MÖ 54 yılına kadar şiddetle muhalet etmiş bir kabileydi. Öyleki Sezar tarafından yenilgiye uğratılan Belgic konfederasyonuna 9,000 kişilik bir güçle katılmışlardı. Ertesi yıl Venetiler tarafından Sezar'a karşı yürüttükleri mücadelede desteklendiler. Sezar tekrar galip geldi ancak Menapiler ve Moriniler barış yapmayı reddederek savaşmaya devam ettiler. Ormanın içlerine ve bataklık bölgelere çekilerek vur-kaç taktiği kullananmaya başladılar. Sezar'ın cevabı ağaçları kesmek, hayvanlarını ele geçirmek ve yerleşim yerlerini yakmak oldu ancak bu girişim kışın gelmesiyle başlayan ağır yağmurlar sonucu başarısız oldu ve Menapiler ve Moriniler ormanın daha da derinlerine çekildiler. Menapiler MÖ 55 yılında Ren nehrini geçmeye çalışan bir Germen kabilesine karşı koymaya çalıştılar ancak yenilgiye uğratıldılar. Aynı yılın sonlarında İlk Britanya seferine çıkan Sezar, onları kontrol altında tutabilmek için iki Legatesini ordusunun büyük bölümüyle birlikte Menapi ve Morini topraklarına gönderdi. Her iki kabilede bir kez daha ormanın içlerine çekilmek zorunda kaldı ve mahsülleri ve yerleşim yerleri Romalılar tarafından yakıldı. Menapiler MÖ 54 yılında Ambiorix liderliğindeki isyana katıldılar. Sezar, tüm Galyalı kabileler arasından sadece bu kabilenin elçiler göndererek barış teklifinde bulunmadığını ve Ambiorix'e memnuniyetle bağlandıklarını anlatır. Bu sebeple üzerlerine beş Roma Lejyonu gönderilmiştir. Bu son ve yıkıcı sefer sonunda teslim olmak zorunda kalmışlar ve bu kabilenin kontrolü Romalıların müttefik kabilelerinden Atrebatelerin kralı Commiusun inisiyatifine bırakılmıştır.
  • I Menapi erano una tribù celtica appartenente al territorio della Gallia Belgica.
  • Los menapios (Menapii en latín) eran un pueblo germano que habitaban en la Galia Bélgica, territorio comprendido entre los ríos Sena y el Rin (actuales territorios de Bélgica, Luxemburgo, norte de Francia, sur de los Países Bajos y oeste de Alemania).
  • Die Menapier (lat. Menapii) waren ein keltisch-germanisches Mischvolk im belgischen Gallien, das um 52 v. Chr. von den Römern unter Caesar im Gallischen Krieg unterworfen wurde.
  • Menapiusok vagy Menapiik, ókori belga népcsoport Galliában. Eleinte a Rajna mindkét partján éltek, később azonban a tencterusok és az usipiusok a folyó bal partjára, a torkolat közelébe szorították őket. A belgák felkeléséhez 25 000 emberrel járultak hozzá. Területükön volt a Castellum Menapiorum (ma Cassel), Roermonde és Venloo közt a Maas partján. Julius Caesar említi őket.
  • The Menapii were a Belgic tribe of northern Gaul in pre-Roman and Roman times. According to descriptions in such authors as Strabo, Caesar, Pliny the Elder and Ptolemy their territory had stretched northwards to the mouth of the Rhine in the north, but more lastingly it stretched along the west of the Schelde river. In later geographical terms this territory corresponds roughly to the modern coast of Flanders, the Belgian provinces of Oost and West Vlaanderen. It also extended into neighbouring France and the river deltas of the southern Netherlands.
  • Os Menápios (em latim), Menapii, foram um povo germânico que habitava, na Gália Belga, um território compreendido entre os rios Sena e o Reno (atuais territórios da Bélgica, Luxemburgo, norte da França, sul dos Países Baixos e oeste da Alemanha).
  • Менапиите са белгийско племе от Северна Галия в предримско и римско време. Територията им според Страбон и Птолемей е разположена на устието на река Рейн и от там се разширява на юг по река Шелда. Тяхното civitas е Касел (северна Франция).
  • Els menapis (menapii) foren un poble del nord de la Gàl·lia que no se sap si eren gals o germànics. En temps de Cèsar els menapis vivien als dos costats del riu Rin. Els tèncters i els usipets, pressionats pels sueus, es van presentar al seu territori i van massacrar als de l'est del riu i després van passar a l'oest i van saquejar aquest territori.Els eburons eren els seus veïns (vivien entre els menapis i els trevirs); al sud tenien els morins (morini). Cèsar diu que podien aixecar un exèrcit de 7.000 homes. Els venetis van demanar la seva ajuda contra Cèsar, el que vol dir que disposaven de vaixells. Cèsar els esmenta com una de les dos tribus que no estaven sotmeses el 56 aC (els altres eren els morins) protegits pels densos boscs. El 55 aC el país (i els dels pags i morins) fou envaït pels llegats de Cèsar abans d'anar aquest a Britània, però no els van poder sotmetre. Al tornar de Britània Cèsar hi va enviar a Labiè, que finalment els va reduir i el país fou assolat, i les cases cremades, però la gent es va poder refugiar als boscos i després va tornar. Cèsar va anar al país amb cinc legions.Els menapis mai van enviar ambaixadors a Cèsar en demanda de pau. Foren aliats del rei Ambiorix dels eburons, enemic de Cèsar, que va assolar el país altra vegada; els menapis van fugir amb les seves coses de valor als boscos. Els habitatges foren cremats i els ramats confiscats; finalment els menapis van demanar la pau i van entregar hostatges que serien executats si Ambiorix entrava al seu territori.Plini el Vell situa als menapis a la costa junt amb els morins; al nord situa als scaldi, i al nord d'aquestos als toxandris Encara apareixen a la rebel·lió de Civilis ("menapios et morinos et extrema Galliarum"). El seu territori fou part de la província de Germània Inferior a l'est i de la Gàl·lia Belga a l'oest.La seva capital se suposa que fou Turnacum o Durnacus (Tournai). Conquerits a finals del segle V per Clodoveu I, el darrer rei dels menapis fou Austrapius, i tant ell com el seu poble foren reubicats a l'est de Bèlgica, a la regió de Haspengouw al voltant de les actuals ciutats de Landen, Tongern, Herstal i Aquisgrà. En una donació de Carles el Calb el 847 a l'abadia de Sant Armand, al sud de Tournai, es diu que es tracta d'alous "in territorio Menapiorum quod nunc Mempiscum appellant "
  • De Menapii (Ndl.: Menapiërs, soms Menapen) was een Keltische volksstam die ten tijde van de Gallische Oorlog (58-50 v.Chr.) in de Schelde-, Maas- en Rijndelta in het noordwesten van Belgisch Gallië woonde; ook ten noorden van de Rijn hadden zich Menapii gevestigd en hun zuidelijk grensgebied moet ergens in de huidige Vlaamse polders hebben gelegen. Het grondgebied van de Menapiërs grensde ten tijde van Caesar in het oosten aan dat van de Eburones, in het zuiden aan dat van de Morini, waarmee ze meestal samen worden genoemd. De Schelde lijkt de grens te zijn geweest met stammen zoals de Nervii. Ten westen was de Noordzee een natuurlijke grens. Bij het interpreteren van de gegevens uit de Commentarii van Gaius Iulius Caesar moeten we er rekening mee houden dat de kustlijnen en de Delta er ten tijde van Caesars veroveringen tweeduizend jaar geleden totaal anders uitzagen dan nu (de Westerschelde bijvoorbeeld bestond nog niet en de smalle Schelderivier mondde uit in de Maas) en dat de toestand later nog geregeld veranderde. Zo is Colijnsplaat bijvoorbeeld pas in de middeleeuwen dusdanig afgekalfd, dat een tempel gewijd aan een Keltische godin geheel onder water verdween.Volgens Ptolemeus kwamen ook Menapii voor in een gebied aan de zuidoostkust van Ierland, waar zelfs de kustplaats Menapia naar hen was genoemd.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 55152 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8890 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 58 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 96918973 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les Ménapiens ou Ménapes (Menapii en latin) étaient un peuple belge mentionné par César dans ses Commentaires sur la Guerre des Gaules et il situe leur territoire dans des marécages longeant la bande côtière de la mer du Nord. Il est possible qu'il confondait avec l'estuaire de l'Escaut.
  • I Menapi erano una tribù celtica appartenente al territorio della Gallia Belgica.
  • Los menapios (Menapii en latín) eran un pueblo germano que habitaban en la Galia Bélgica, territorio comprendido entre los ríos Sena y el Rin (actuales territorios de Bélgica, Luxemburgo, norte de Francia, sur de los Países Bajos y oeste de Alemania).
  • Die Menapier (lat. Menapii) waren ein keltisch-germanisches Mischvolk im belgischen Gallien, das um 52 v. Chr. von den Römern unter Caesar im Gallischen Krieg unterworfen wurde.
  • Menapiusok vagy Menapiik, ókori belga népcsoport Galliában. Eleinte a Rajna mindkét partján éltek, később azonban a tencterusok és az usipiusok a folyó bal partjára, a torkolat közelébe szorították őket. A belgák felkeléséhez 25 000 emberrel járultak hozzá. Területükön volt a Castellum Menapiorum (ma Cassel), Roermonde és Venloo közt a Maas partján. Julius Caesar említi őket.
  • Os Menápios (em latim), Menapii, foram um povo germânico que habitava, na Gália Belga, um território compreendido entre os rios Sena e o Reno (atuais territórios da Bélgica, Luxemburgo, norte da França, sul dos Países Baixos e oeste da Alemanha).
  • Менапиите са белгийско племе от Северна Галия в предримско и римско време. Територията им според Страбон и Птолемей е разположена на устието на река Рейн и от там се разширява на юг по река Шелда. Тяхното civitas е Касел (северна Франция).
  • The Menapii were a Belgic tribe of northern Gaul in pre-Roman and Roman times. According to descriptions in such authors as Strabo, Caesar, Pliny the Elder and Ptolemy their territory had stretched northwards to the mouth of the Rhine in the north, but more lastingly it stretched along the west of the Schelde river. In later geographical terms this territory corresponds roughly to the modern coast of Flanders, the Belgian provinces of Oost and West Vlaanderen.
  • Els menapis (menapii) foren un poble del nord de la Gàl·lia que no se sap si eren gals o germànics. En temps de Cèsar els menapis vivien als dos costats del riu Rin. Els tèncters i els usipets, pressionats pels sueus, es van presentar al seu territori i van massacrar als de l'est del riu i després van passar a l'oest i van saquejar aquest territori.Els eburons eren els seus veïns (vivien entre els menapis i els trevirs); al sud tenien els morins (morini).
  • De Menapii (Ndl.: Menapiërs, soms Menapen) was een Keltische volksstam die ten tijde van de Gallische Oorlog (58-50 v.Chr.) in de Schelde-, Maas- en Rijndelta in het noordwesten van Belgisch Gallië woonde; ook ten noorden van de Rijn hadden zich Menapii gevestigd en hun zuidelijk grensgebied moet ergens in de huidige Vlaamse polders hebben gelegen.
  • Menapiler, Roma öncesi dönemde ve Romalılar döneminde Kuzey Galyada yaşamış bir Belgic kabilesi.
rdfs:label
  • Ménapiens
  • Menapi
  • Menapier
  • Menapii
  • Menapii
  • Menapiler
  • Menapios
  • Menapis
  • Menapiusok
  • Menápios
  • Менапии
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:combattants of
is foaf:primaryTopic of