Lysimaque (en grec ancien Λυσίμαχος / Lysimakhos), né vers 361 av. J.-C., mort à la bataille de Couroupédion en 281, est un général macédonien et l'un des diadoques d'Alexandre le Grand. Satrape puis roi de Thrace à partir de 304, il est aussi roi de Macédoine de 285 à 281.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Lysimaque (en grec ancien Λυσίμαχος / Lysimakhos), né vers 361 av. J.-C., mort à la bataille de Couroupédion en 281, est un général macédonien et l'un des diadoques d'Alexandre le Grand. Satrape puis roi de Thrace à partir de 304, il est aussi roi de Macédoine de 285 à 281.
  • Lysimachus of Lysimachos (Grieks: Λυσίμαχος; Lysímachos) 361/360 – 281 v.Chr.) was veldheer van Alexander de Grote en werd een der diadochen na diens dood. Hij bestuurde Thracië, waarover hij in 305 v.Chr. de koningstitel aannam, en in 285 v.Chr. veroverde hij Macedonië op Pyrrhus van Epirus en was daarvan koning tot zijn dood.
  • Lisimako Traziakoa, Alexandro Handiaren jeneraletako bat izan zen, eta honek sortutako inperioaren oinordekoetako bat, oinordeko hauei, diadoko deritzelarik. Traziako errege izan zen (bere garaian, Itsaso Beltzetik ekialdean, Mazedoniaraino mendebaldean hedatzen zen lurralde bat), 20 urtez. Gainontzeko diadokoak bezala, batzuekin eta besteekin aliatuz eta borrokatuz pasa zituen urteak. K. a. 301ean, Kasandro Mazedoniakoarekin eta Seleuko I.a Nikatorrekin aliatu zen Antigono Monoftalmosen aurka, hau, Ipsoko guduan garaitu zutelarik. K. a. 288an, Mazedonia inbaditu zuen, eta, Pirro Epirokoarekin aliatuz, Demetrio I.a Mazedoniakoa preso hartu zuen, ondoren, kanporatu egin zuena. Demetrio, orduan, Seleuko I.a Nikatorrekin babestu zen, jada Babilonia eta Siriako errege zena.Antzinako general Ptolomeo I.a Soterrekin aliatu zen, garai horretan Egiptoko errege zena, eta bigarren aldiz ezkondu zen honen alaba batekin, Arsinoe II.arekin. Lisimakok, jada bazuen Agatokles izeneko seme bat. Arsinoe, Lisimakoren seme honen aurka azpijokoan aritu zen, tronuarekin geratzeko bere aita hil nahi zuela adieraziz. Lisimako erabat konbentzitu zuen bere emazteak esandako honek, eta, orduan, bere seme Agatokles hiltzea agindu zuen. Ekintza honek, batere mesederik egin ez zion altxamendu handi bat sorrarazi zuen. Gertakari hauen ondoren, Lisandra, Agatoklesen alarguna, Seleuko I.aren gortera joan zen, hau, Lisimakoren aurka borrokatzeko konbentzituz.Pergamo hiriak (Misian, egungo Turkiaren iparmendebaldean), garrantzi handia hartu zuen, Lisimako jeneralak, akropolia, bere altxorrak gordetzeko gotorleku bihurtu zuenean. Esmirna hiria handitu eta gotortu ere egin zuen, egungo Turkiaren mendebaldean.K. a. 281ean hil zen, Seleukok garaitua. Alexandrok, Lisimako eta odrisiar emakume baten semea, eta, beraz, Agatoklesen anaia zena, Agatoklesen alarguna zen Lisandra, honen senarraren gorpua berreskuratzeko konbentzitu zuen. Kardia eta Paktia hirien artean lurperatu zuen, Kersoneso Traziarrean.Lisimako hil ondoren, Traziaren zati bat, Mazedoniako Erresumara pasa zen, eta, bestea, Asia Txikikoa, Seleuzidar Inperiora.
  • Lüszimakhosz (Krannón, Kr. e. 362 k. – Korupedion, Kr. e. 281. februárja) makedón hadvezér, hellenisztikus uralkodó, a Nagy Sándor után uralkodó diadokhoszok egyike volt. Hatalmának központja Trákia volt, de fokozatosan Makedónia és Anatólia területén is megvetette a lábát.
  • Лисимах (др.-греч. Λυσίμαχος, ок. 361, Пелла — 281 до н. э.) — диадох Александра Великого, правитель Фракии с 324 года до н. э., царь Македонии с 285 года до н. э.
  • リュシマコス(希:Λυσίμαχος、ラテン文字表記:Lysimachos、紀元前360年 - 紀元前281年、在位:紀元前306年 - 紀元前281年)はアレクサンドロス3世に仕えたマケドニア王国の将軍であり、彼の死後のトラキア、小アジア、マケドニアの王である。リュシマコスはディアドコイの一人としてトラキアに拠ってディアドコイ戦争を戦った。
  • Lisimaco (in greco antico Λυσίμαχος, traslitterato in Lysimachos) (Pella ?, 361 a.C./355 a.C. – Corupedio, 281 a.C.) è stato un sovrano e militare antico macedone.Fu uno dei diadochi di Alessandro Magno, satrapo e poi re di Tracia, dell'Asia minore e della Macedonia.Partecipò alla spedizione in Asia al seguito di Alessandro Magno, del quale era guardia del corpo. Alla morte del re (323 a.C.), dalla spartizione dell'impero macedone ottenne la satrapia di Tracia.Nel 315 a.C. si alleò con Seleuco, Tolomeo e Cassandro contro Antigono in una guerra che durò fino al 311 a.C. Sull'esempio degli altri diadochi, nel 306 a.C. si proclamò re, facendo di Lisimachia la sua capitale.Rinnovata l'alleanza con Seleuco, vinse Antigono a Ipso nel 301 a.C., annettendo l'Asia minore ai suoi territori. Nel 288 a.C., dopo aver sconfitto Demetrio con l'aiuto di Pirro, divenne re di Macedonia, giungendo all'apice della sua potenza.Nel 284 a.C. fece uccidere il figlio Agatocle, con l'accusa di congiura nei suoi confronti e, nella guerra contro Seleuco che ne seguì, morì nella battaglia di Corupedio del 281 a.C.
  • Lýsimachos (kolem 360 př. n. l. – 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník a jeden z diadochů (nástupců) Alexandra Velikého. Později se prohlásil králem Thrákie a v roce 301 př. n. l. měl významný podíl na porážce Antigona Jednookého.Narodil se v Pelle jako syn Agathokla, pocházejícího z thesálského Krannónu. Během Alexandrova tažení proti Persii patřil k jedním z jeho tělesných strážců a vyznamenal se v bojích proti Indům. Po Alexandrově smrti v roce 323 př. n. l. byl ustaven správcem Thrákie. Během prvních dvou desetiletí své vlády byl zaměstnán potlačováním povstání místních kmenů, zvláště Odrysů, a odrážením invazí sousedních národů, pročež takřka vůbec nezasahoval do bojů mezi Alexandrovými nástupci. Ve sporech mezi makedonskými generály, kteří si rozdělili Alexandrovu říši, stál Lýsimachos většinou na straně Ptolemaia a podobně jako vládce Egypta se snažil čelit expanzionistickým záměrům nejprve Perdikka a pak Antigona, kteří usilovali o opětné sjednocení říše. V roce 315 př. n. l. se přidal ke koalici Kassandra, Ptolemaia a Seleuka proti Antigonovi. Ten však odvrátil nebezpečí, jež mu hrozilo ze strany Lýsimacha tím, že proti němu vzbouřil thrácké a skythské kmeny. V roce 309 př. n. l. založil Lýsimachos v úžině, spojující poloostrov Chersonésos s pevninou, město Lýsimacheia. O tři roky později přijal po vzoru Antigona a ostatních diadochů královský titul.V roce 302 př. n. l. se Lýsimachos podporovaný Kassandrem, Ptolemaiem a Seleukem chopil iniciativy proti Antigonovi. S vojskem, doplněným posilami od Kassandra, vytáhl do Malé Asie, kde se setkal jen s nepatrným odporem a obsadil značnou část země. Nicméně po příchodu Antigona odmítl riskovat bitvu, načež odtáhl do zimního tábora v Bithýnii a zde se oženil s ovdovělou perskou princeznou Amastris. Na jaře následujícího roku (301 př. n. l.) spojil Lýsimachos své vojsko se Seleukovým. Jejich kombinované síly se poté utkaly s Antigonovou početnější armádou v bitvě u Ipsu ve Frýgii. Třebaže Antigonos měl nad nimi převahu a jejich počáteční útok byl odražen, nakonec se jim podařilo uvést nepřátelskou armádu ve zmatek. Osmdesátiletý Antigonos odmítal navzdory porážce opustit bojiště, načež byl smrtelně zraněn. Vítězové si mezi sebou rozdělili jeho území v Přední Asii, přičemž Lýsimachos obdržel západní část Malé Asie.Lýsimachos se však nyní začal cítit ohrožován velikostí Seleukovy říše a uzavřel tudíž proti svému někdejšímu spojenci koalici s Ptolemaiem, jenž mu dal za ženu svoji dceru Arsinoé. Amastris, se kterou se rozvedl, se vrátila do bithýnské Hérakleie. V roce 297 př. n. l. obnovil Antigonův syn Démétrios Poliorkétés nepřátelství a chopil se vlády v Řecku. Lýsimachos v odvetu za to obsadil Démétriova zbývající města v Malé Asii. Nedlouho nato ale Démétrios využil rozporů mezi Kassandrovými syny a když ho jedna ze stran vyzvala k intervenci, sám se zmocnil makedonského trůnu. Mezitím Lýsimachos byl při pokusu rozšířit svojí moc až na území ležící za Dunajem poražen a zajat náčelníkem kmene Getů, který ho poté za překvapivě mírných podmínek propustil. Démétrios se pokusil využít Lýsimachova nezdaru a vpadl do Thrákie. Záhy se ale musel stáhnout, neboť proti němu propuklo povstání v Boiótii. V roce 294 př. n. l. uzavřel Lýsimachos se svým starým nepřítelem mír, kterým ho uznal za krále Makedonie. O několik let později však Démétrios zahájil výstavbu ohromné flotily, s níž plánoval dobytí Asie. Lýsimachos proto vytvořil alianci s épeirským králem Pyrrhem a v roce 288 př. n. l. Démétria společným útokem předešli. Současný vpád nepřátel ze západu a z východu podlomil loajalitu makedonského vojska vůči Démétriovi, který tak byl přinucen uprchnout ze země. Vítězní králové se nejprve o vládu nad Makedonií podělili, nicméně již v roce 285 př. n. l. získal Lýsimachos na svou stranu Pyrrhovy vojáky a zbavil tak svého spoluvládce moci.Ustaven makedonským králem dosáhl Lýsimachos v sedmdesáti pěti letech vrcholu své moci. Poslední léta jeho života mu ale ztrpčovaly konflikty ve vlastní rodině. Amastris byla zavražděna svými dvěma syny, které poté Lýsimachos nechal usmrtit. Arsinoé, která toužila zajistit svým synům nástupnictví na úkor Lýsimachova nejstaršího syna Agathokla, ho proto s pomocí svého bratra Ptolemaia Kerauna falešně obvinila ze spiknutí za účelem získání trůnu, načež dal Lýsimachos Agathokla popravit. Tento Lýsimachův ukrutný čin vyvolal ovšem značnou nelibost: mnohá města v Asii se vzbouřila a většina jeho přátel ho opustila. Vdova po Agathoklovi uprchla k Seleukovi, který okamžitě zaútočil na území svého dřívějšího spojence. Lýsimachos v reakci na to překročil Helléspont a vytáhl do Lýdie. Zde se střetl se Seleukem v bitvě u Kúrúpedia, v níž nalezl porážku a smrt. Uplynulo několik dní, než bylo Lýsimachovo tělo hlídané jeho věrnými psy objeveno. Poté bylo předáno jeho synu Alexandrovi, který je pohřbil v Lýsimacheii.Po Lýsimachovi byl pojmenován botanický rod Lysimachia, vrbina.
  • Después de la muerte de Alejandro Magno, sus generales se repartieron el imperio, siendo protagonistas durante veinte años de grandes luchas y peleas por obtener el poder. Fueron los llamados diádocos (διάδοχοι) o sucesores.Lisímaco (griego: Λυσίμαχος, Lisímajos; 360-281 a. C.) fue un oficial macedonio y diádoco, esto es, "sucesor" de Alejandro Magno, quien se convirtió en basileo (‘rey’) en 306 a. C., gobernando Asia Menor, Tracia (región de la Antigüedad que se extendía entre el mar Negro al este y Macedonia al oeste) y Macedonia durante 20 años. Al igual que todos ellos, pasó los años peleando y aliándose con unos o con otros. En el año 301 a. C. se alió con Casandro de Macedonia y Seleuco I Nicátor (de Babilonia) en contra del general Antígono I Monóftalmos a quien vencieron en la batalla de Ipso. En el 288 a. C. invadió Macedonia y aliándose con Pirro de Epiro tomó prisionero a Demetrio a quien expulsó después. Demetrio se refugió entonces con Seleuco I Nikator, que ya era rey de Babilonia y Siria.Se alió con el antiguo general Ptolomeo, rey a la sazón de Egipto, y se casó por segunda vez con una hija de este, llamada Arsínoe II Filadelfo. Lisímaco tenía ya un hijo llamado Agatocles. Arsínoe encizañó contra él asegurando que tramaba asesinar a su padre para acceder al trono. Fue tan persuasiva que finalmente Lisímaco hizo matar a su hijo Agatocles. Este acto provocó una gran sublevación que no le favoreció nada. Después de estos sucesos, Lisandra, la viuda de Agatocles huyó a la corte de Seleuco I, a quien persuadió para que se enfrentara con Lisímaco.La ciudad de Pérgamo (en la región de Misia, al noroeste de la actual Turquía) creció en importancia cuando el general Lisímaco destinó la acrópolis para que se convirtiera en una fortaleza donde se guardarían sus tesoros. También engrandeció y fortificó la ciudad de Esmirna (Izmir) al oeste de la actual Turquía.Murió en el 281 a. C., derrotado por Seleuco. Alejandro, hijo de Lisímaco y una mujer odrisia y por tanto, hermanastro de Agatocles, consiguió convencer a Lisandra, viuda de Agatocles, para recuperar su cadáver. Lo enterró entre las ciudades de Cardia y Pactia, situadas en el Quersoneso Tracio.A la muerte de Lisímaco, parte de Tracia pasó a engrosar el reino de Macedonia y la otra parte el de Asia Menor, de la dinastía seléucida.
  • 리시마코스(그리스어: Λυσίμαχος, 기원전 360년 - 기원전 281년)는 마케도니아 왕국의 장수로 알렉산드로스 대왕의 후계자였다. 기원전 306년에 왕위에 올라 트라케(트라키아)와 소 아시아, 마케도니아를 지배하였다.
  • For other uses, see Lysimachus (disambiguation)Lysimachus (Greek: Λυσίμαχος, Lysimachos; c. 360 BC – 281 BC) was a Macedonian officer and diadochus (i.e. "successor") of Alexander the Great, who became a basileus ("King") in 306 BC, ruling Thrace, Asia Minor and Macedon.
  • Lisímac de Tràcia (Lysimachus, Λυσίμαχος) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.Era nascut a Macedònia (segons Flavi Arrìa a Pel·la) però d'origen tessali, ja que el seu pare Agàtocles havia tingut un alt càrrec a Cranon a Tessàlia, i havia obtingut el favor del rei Filip II de Macedònia al que havia promès el suport del deu local.De petit ja es va distingir pel seu coratge i per la seva fortalesa física el que li va permetre ascendir al important lloc de un dels σωματοφύλακες, oficials escollits al servei d'Alexandre el Gran. Però a part d'això no consta que hagués exercit cap comandament rellevant. Quint Curti diu que en una cacera a Síria va matar un lleó enorme amb les mans, encara que va rebre serioses ferides; es diu que després va ofendre al rei però que aquest el va perdonar en raó d'aquesta gesta (Justí, Plutarc, Plini el Vell)A la mort d'Alexandre li fou assignat el govern de Tràcia i províncies adjacents fins al Danubi; aquest govern li fou donat al ser considerat el més competent per lluitar contra els bàrbars de la frontera tràcia. Només arribar al seu govern es va haver d'enfrontar al rei dels odrisis, Seutes, que havia reunit un fort exèrcit i esperava confirmar la seva independència. A la primera batalla Lisímac va obtenir una victòria parcial però la resta de la guerra és desconegut; en generals els historiadors creuen que la guerra contra els odrisis i altres tribus bàrbares fou llarga i que això li va impedir de participar en les lluites que van enfrontar als altres diàdocs. En set anys va consolidar el seu poder i va estendre el seu domini fins a la desembocadura del Danubi, deixant guarnicions a les ciutats gregues de la costa occidental de l'Euxí.El 315 aC, davant l'augment de poder d'Antígon el Borni, Lisímac es va unir en una lliga amb Ptolemeu I Sòter, Seleuc I Nicàtor i Cassandre de Macedònia; llavors va reclamar la Frígia Hel·lespòntica a Antígon i com que aquest llògicament li va negar, va esclatar la guerra. De fet no va participar en la guerra ja que les ciutats gregues de l'Euxi, Cal·làtia, Istros i Odessos es van revoltar; va creuar el riu Hermos amb un exèrcit i va derrotar els escites i tracis que donaven suport a les ciutats gregues, i també a una flota que Antígon va enviar en suport d'aquestes, i finalment va reduir les tres ciutats.A la pau general del 311 aC fou confirmat en la possessió de Tràcia però no va adquirir nous territoris. El 309 aC va fundar Lisimàquia a l'Hel·lespont, no lluny de Cardia o Càrdia, gran part dels habitants de la qual van poblar la nova ciutat. Després del 306 aC va imitar a Antígon i va assolir la reialesa.No va participar en les subseqüents lluites. Va mantenir una sòlida aliança amb Cassandre de Macedònia, amb la germana del qual, Nicea, estava casat. El 304 aC és esmentat enviat subministraments de gra a Rodes que estava assetjada per Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon el Borni. El 302 aC va entrar en la coalició organitzada per Cassandre contra Antígon i Poliorcetes, a la que es van afegir Ptolemeu i Seleuc.Cassandre i Lisímac van agafar el comandament dels exèrcits en persona, el primer a Grècia i el segon a Àsia; bona part de la Frigía Hel·lespòntica es va sotmetre a Lisímac voluntàriament i algunes ciutats foren sotmeses per la força. El seu lloctinent Prepelau va conquerir Eòlia i Jònia i el mateix Lisímac va assolar Frígia i va ocupar la important ciutat de Sinnada (Synnada) i després quan Antígon va contraatacar, no va arriscar una batalla decisiva i es va retirar llavors cap a Dorilea on es va parapetar; obligat a retirar-se cap a Bitínia va passar l'hivern a la fèrtil comarca de Salòmia propera a Heraclea del Pont que li garantia els subministraments.Abans del final de l'hivern Seleuc va arribar a Capadòcia mentre Demetri d'altra banda, amb un exèrcit reclutat a Grècia, recuperava l'Hel·lespont; els detalls de la campanya al següent any no s'han conservat i només se sap que a la primavera els exèrcits de Lisímac i Seleuc es van reunir i rñd de Demetri Poliorcetes i Antígon també es van trobar una mica després, a l'estiu, a Ipsos a les planes de Frígia . Va seguir la decisiva batalla de Ipsos en què va morir Antígon i Demetri va haver de fugir cap a Efes i després cap a Grècia. Els guanyadors es van repartir els dominis del vençut i Lisímac va obtenir l'Hel·lespont, fins al cor de Frígia encara que el límit amb la resta dels antic territoris d'Antígon (que van passar a Seleuc) no és clarament indicat en cap font.A partir d'aquí Lisímac es va dedicar a consolidar el seu poder. La possessió de les mines d'or i plata de Tràcia li assegurava força riquesa i acumulava tresors (fins i tot fou anomenat "el tresorer", γαξοφύλαξ). Aquestos tresors eren dipositats a dos ciutadelles, una a Tirizis, a la costa tràcia, i un altre a Pèrgam, a Mísia. Va fundar noves ciutats i va embellir o restaurar algunes de les existents; va reconstruir Antigònia al llac d'Ascània, a la que va batejar com Nicea en honor de la seva dona, va restaurar Esmirna, que estava pràcticament deshabitada i va recuperar la seva antiga prosperitat, i Efes (una de les darreres ciutats que va romandre lleial a Antígon) la va traslladar més prop de la costa i la va repoblar amb els habitants de Lebedos, de Colofó i de l'antiga població; va fundador Neòhion (Neohium) i potser Alexandria Troas (en tot cas restaurada). Va continuar la lluita contra els odrisis, peonis, i altres tribus i va aconseguir el domini sense disputa de tots els territoris al sud del Danubi.Quan Seleuc es va aliar a Demetri Poliorcetes, Lisímac es va aliar a Ptolemeu i fou llavors quan es va casar amb Arsinoe II, filla de l'egipci (Nicea havia mort el 302 aC però Lisímac s'havia casat llavors amb Amastris d'Heracleia a la que va abandonar, deixant-li el govern d'Heraclea del Pont). Cassandre va morir el 297 aC i fins llavors Lisímac va mantenir excel·lents relacions de bon veïnatge a Macedònia, relacions que va tractar de mantenir donant a la seva filla Eurídice en matrimoni a Antípater, un dels fills de Cassandre. Les dissensions entre els fills van acabar finalment en el derrocament de la dinastia. Lisímac de fet va signar ràpidament un acord de pau que establia la renúncia dels drets del seu gendre al que després va fer matar.En aquest temps Lisímac es va haver d'enfrontar al nord amb els getes (getae). Les primeres notícies són del 292 aC i probablement el resultat d'una agressió de Lisímac. El seu fill Agàtocles de Tràcia, que va dirigir l'exèrcit contra els getes, fou derrotat i fet presoner, encara que el generós rei geta Dromiquetes el va alliberar i el va retornar al seu pare. El 291 aC Lisímac en persona va marxar contra els getes amb un enorme exèrcit, i va entrar al cor dels dominis getes, però es va trobar privat de subministraments i finalment es va haver de rendir. El rei geta Dromiquetes, el va tractar amb generositat i després de tirar-li en cara les seves repetides agressions, li va retornar la llibertat. En la seva absència Demetri Poliorcetes va aprofitar per ocupar diverses ciutats de Tràcia però aviat les va abandonar voluntàriament quan va rebre notícies d'una revolta a Grècia. Lisímac va preparar la seva venjança amb l'aliança amb Ptolemeu i Seleuc en una lliga contra Poliorcetes a la que es va afegir Pirros de l'Epir.Vers el 289 aC Lisímac va envair Macedònia al mateix temps que Pirros ho feia per l'oest. Demetri, abandonat per les tropes, va haver de fugir i els dos conqueridors van quedar amos de Macedònia (288 aC). Lisímac va deixar la corona a Pirros i va annexionar els territoris fins al riu Nestos, i una mica després també va incorporar Peònia (286 aC) i el 285 aC Pirros fou expulsat de Macedònia i Lisímac es va proclamar rei.Molt poc després el seu principal enemic Demetri Poliorcetes fou capturat per Seleuc i això el deixava el camp lliure. Lisímac va demanar repetidament a Seleuc de matar Poliorcetes, però aviat l'aliança entre selèucides i Lisímac es va anar afluixant per acabar esdevenint enemics. Lisímac va reforçar l'aliança amb Egipte i el seu fill Agàtocles es va casar amb Lisandra, filla de Ptolemeu. (285 aC) mentre la filla de Lisímac, Arsinoe, es va casar un mesos després amb Ptolemeu II Filadelf que acabava de pujar al tron egipci (284 aC). Oxatres i Clearc, fills d'Amastris, que havien matat a la seva mare, senyora d'Heraclea del Pont, foren executats per orde de Lisímac el 286 aC i Heraclea fou donada com a regal a la seva dona Arsinoe. Aquesta era enemiga del príncep Agàtocles, i va incitar a Lisímac contra aquest; el germanastre d'Arsinoe, Ptolemeu Ceraune, va arribar a la cort com a fugitiu i va ajudar a la seva germana en aquesta tasca; Lisímac va escoltar les difamacions d'Arsinoe contra Agàtocles i finalment va permetre que aquest fos assassinat (segons uns enverinat i segons altres assassinat per Ceraune). Això va separar a Lisímac del poble; algunes ciutats d'Àsia es van revoltar. El seu eunuc Fileter, que li custodiava els tresors a Pèrgam, el va desconèixer; Lisandra la viuda d'Agàtocles, va fugir a la cort de Seleuc i va demanar venjança.Seleuc era ja tant vell com Lisímac (uns 70 anys cadascun, de Lisímac, Jerònim de Càrdia diu que tenia prop de 80 anys, Justí 74 i Appià 70, i aquesta darrera és probablement la més aproximada) però tot i així va aixecar un exèrcit i va envair els dominis del seu rival. Lisímac va reunir també el seu exèrcit i va sortir cap a les seves possessions asiàtiques; els dos exèrcits es van trobar a la plana de Coros (Curopedion). En la batalla va morir Lisímac a mans de Malacó, nadiu d'Heraclea (281 aC). El seu cos fou entregat al seu fill Alexandre de Tràcia i enterrat per aquest a Lisimàquia. Va regnar 25 anys des que va assolir el títol i cinc anys i sis mesos a Tràcia i Macedònia reunides.Justí diu que abans de morir, 15 fills l'havien premort, però si aquestos fills van existir no són coneguts, excepte Agàtocles. Sis fills el van sobreviure: Alexandre (que com Agàtocles era fill d'una dona odrísia de nom Macris); Arsinoe (casada amb Ptolemeu Filadelf), filla de Nicea; Eurídice dona d'Antípater, fill de Cassandre, probablement també filla de Nicea; Ptolemeu; Lisímac; i Filip, els tres darrers fills d'Arsinoe. Una filla de nom desconegut, es va casar en vida del pare amb el rei geta Dromiquetes, però no se sap si vivia el 281 aC.
  • Лизимах (на старогръцки: Λυσίμαχος, Lysimachos) е генерал и пълководец на Александър Македонски. По-късно е един от неговите диадохи (приемници) и става цар на Тракия (от 306 пр.н.е.), Мала Азия (от 301 пр.н.е.) и Македония (от 288 пр.н.е., заедно с Пир).
  • Lysimakhos (Yunanca: Λυσίμαχος, MÖ 360 - MÖ 281) 306'da Trakya, Anadolu ve Makedonya'da hüküm sürmeye başlayan Lysimakhos, Büyük İskender'in valilerinden Makedonyalı bir yöneticiydi.
  • Lizymach (ok. 355 p.n.e.-281 p.n.e.) — jeden z wodzów Aleksandra III Wielkiego - Diadochów. Po jego śmierci w 323 roku p.n.e. objął władzę w Tracji i przyjął tytuł króla w 306 roku p.n.e. Mąż Arsinoe. Jego synem był Agatokles.
  • Lisímaco (ca. 360 a.C. — 281 a.C.) foi um dos generais de Alexandre, o Grande, seu guarda-costas e, após a morte do imperador, tornou-se um dos diádocos (sucessores de Alexandre). Em 306 a.C., Lisímaco tornou-se basileu (rei), governando a Ásia Menor, a Trácia (região compreendida entre o Mar Negro e a Macedônia) e a Macedônia por vinte anos.
  • Lysimachos (griechisch: Λυσίμαχος) (* 361/360 v. Chr., Pella; † Februar 281 v. Chr., Kurupedion), Sohn des Agathokles, war ein Feldherr Alexanders des Großen und einer seiner Diadochen. Seit 306/5 v. Chr. war er König von Thrakien und seit 285/4 v. Chr. König von Makedonien.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 67499 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 11460 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 158 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105737787 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • -281 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. -361
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Roi de Macédoine
  • Roi de Thrace
prop-fr:jusqu'auFonction
  • -281 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Lysimaque
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • -304 (xsd:integer)
  • -285 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Lysimaque (en grec ancien Λυσίμαχος / Lysimakhos), né vers 361 av. J.-C., mort à la bataille de Couroupédion en 281, est un général macédonien et l'un des diadoques d'Alexandre le Grand. Satrape puis roi de Thrace à partir de 304, il est aussi roi de Macédoine de 285 à 281.
  • Lysimachus of Lysimachos (Grieks: Λυσίμαχος; Lysímachos) 361/360 – 281 v.Chr.) was veldheer van Alexander de Grote en werd een der diadochen na diens dood. Hij bestuurde Thracië, waarover hij in 305 v.Chr. de koningstitel aannam, en in 285 v.Chr. veroverde hij Macedonië op Pyrrhus van Epirus en was daarvan koning tot zijn dood.
  • Lüszimakhosz (Krannón, Kr. e. 362 k. – Korupedion, Kr. e. 281. februárja) makedón hadvezér, hellenisztikus uralkodó, a Nagy Sándor után uralkodó diadokhoszok egyike volt. Hatalmának központja Trákia volt, de fokozatosan Makedónia és Anatólia területén is megvetette a lábát.
  • Лисимах (др.-греч. Λυσίμαχος, ок. 361, Пелла — 281 до н. э.) — диадох Александра Великого, правитель Фракии с 324 года до н. э., царь Македонии с 285 года до н. э.
  • リュシマコス(希:Λυσίμαχος、ラテン文字表記:Lysimachos、紀元前360年 - 紀元前281年、在位:紀元前306年 - 紀元前281年)はアレクサンドロス3世に仕えたマケドニア王国の将軍であり、彼の死後のトラキア、小アジア、マケドニアの王である。リュシマコスはディアドコイの一人としてトラキアに拠ってディアドコイ戦争を戦った。
  • 리시마코스(그리스어: Λυσίμαχος, 기원전 360년 - 기원전 281년)는 마케도니아 왕국의 장수로 알렉산드로스 대왕의 후계자였다. 기원전 306년에 왕위에 올라 트라케(트라키아)와 소 아시아, 마케도니아를 지배하였다.
  • For other uses, see Lysimachus (disambiguation)Lysimachus (Greek: Λυσίμαχος, Lysimachos; c. 360 BC – 281 BC) was a Macedonian officer and diadochus (i.e. "successor") of Alexander the Great, who became a basileus ("King") in 306 BC, ruling Thrace, Asia Minor and Macedon.
  • Лизимах (на старогръцки: Λυσίμαχος, Lysimachos) е генерал и пълководец на Александър Македонски. По-късно е един от неговите диадохи (приемници) и става цар на Тракия (от 306 пр.н.е.), Мала Азия (от 301 пр.н.е.) и Македония (от 288 пр.н.е., заедно с Пир).
  • Lysimakhos (Yunanca: Λυσίμαχος, MÖ 360 - MÖ 281) 306'da Trakya, Anadolu ve Makedonya'da hüküm sürmeye başlayan Lysimakhos, Büyük İskender'in valilerinden Makedonyalı bir yöneticiydi.
  • Lizymach (ok. 355 p.n.e.-281 p.n.e.) — jeden z wodzów Aleksandra III Wielkiego - Diadochów. Po jego śmierci w 323 roku p.n.e. objął władzę w Tracji i przyjął tytuł króla w 306 roku p.n.e. Mąż Arsinoe. Jego synem był Agatokles.
  • Lisímaco (ca. 360 a.C. — 281 a.C.) foi um dos generais de Alexandre, o Grande, seu guarda-costas e, após a morte do imperador, tornou-se um dos diádocos (sucessores de Alexandre). Em 306 a.C., Lisímaco tornou-se basileu (rei), governando a Ásia Menor, a Trácia (região compreendida entre o Mar Negro e a Macedônia) e a Macedônia por vinte anos.
  • Lysimachos (griechisch: Λυσίμαχος) (* 361/360 v. Chr., Pella; † Februar 281 v. Chr., Kurupedion), Sohn des Agathokles, war ein Feldherr Alexanders des Großen und einer seiner Diadochen. Seit 306/5 v. Chr. war er König von Thrakien und seit 285/4 v. Chr. König von Makedonien.
  • Lisímac de Tràcia (Lysimachus, Λυσίμαχος) (nascut vers 350 aC, mort 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.Era nascut a Macedònia (segons Flavi Arrìa a Pel·la) però d'origen tessali, ja que el seu pare Agàtocles havia tingut un alt càrrec a Cranon a Tessàlia, i havia obtingut el favor del rei Filip II de Macedònia al que havia promès el suport del deu local.De petit ja es va distingir pel seu coratge i per la seva fortalesa física el que li va permetre ascendir al important lloc de un dels σωματοφύλακες, oficials escollits al servei d'Alexandre el Gran.
  • Después de la muerte de Alejandro Magno, sus generales se repartieron el imperio, siendo protagonistas durante veinte años de grandes luchas y peleas por obtener el poder. Fueron los llamados diádocos (διάδοχοι) o sucesores.Lisímaco (griego: Λυσίμαχος, Lisímajos; 360-281 a. C.) fue un oficial macedonio y diádoco, esto es, "sucesor" de Alejandro Magno, quien se convirtió en basileo (‘rey’) en 306 a.
  • Lýsimachos (kolem 360 př. n. l. – 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník a jeden z diadochů (nástupců) Alexandra Velikého. Později se prohlásil králem Thrákie a v roce 301 př. n. l. měl významný podíl na porážce Antigona Jednookého.Narodil se v Pelle jako syn Agathokla, pocházejícího z thesálského Krannónu. Během Alexandrova tažení proti Persii patřil k jedním z jeho tělesných strážců a vyznamenal se v bojích proti Indům. Po Alexandrově smrti v roce 323 př. n. l. byl ustaven správcem Thrákie.
  • Lisimaco (in greco antico Λυσίμαχος, traslitterato in Lysimachos) (Pella ?, 361 a.C./355 a.C. – Corupedio, 281 a.C.) è stato un sovrano e militare antico macedone.Fu uno dei diadochi di Alessandro Magno, satrapo e poi re di Tracia, dell'Asia minore e della Macedonia.Partecipò alla spedizione in Asia al seguito di Alessandro Magno, del quale era guardia del corpo. Alla morte del re (323 a.C.), dalla spartizione dell'impero macedone ottenne la satrapia di Tracia.Nel 315 a.C.
  • Lisimako Traziakoa, Alexandro Handiaren jeneraletako bat izan zen, eta honek sortutako inperioaren oinordekoetako bat, oinordeko hauei, diadoko deritzelarik. Traziako errege izan zen (bere garaian, Itsaso Beltzetik ekialdean, Mazedoniaraino mendebaldean hedatzen zen lurralde bat), 20 urtez. Gainontzeko diadokoak bezala, batzuekin eta besteekin aliatuz eta borrokatuz pasa zituen urteak. K. a.
rdfs:label
  • Lysimaque
  • Lisimaco
  • Lisimako Traziakoa
  • Lisímac de Tràcia
  • Lisímaco
  • Lisímaco de Tracia
  • Lizymach
  • Lysimachos
  • Lysimachus
  • Lysimachus
  • Lysimakhos
  • Lüszimakhosz
  • Lýsimachos
  • Лизимах
  • Лисимах
  • リュシマコス
  • 리시마코스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Lysimaque
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:grandPèreMaternel of
is prop-fr:mari of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of