Les Lumières écossaises sont la contribution intellectuelle de l’Écosse au mouvement des Lumières.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les Lumières écossaises sont la contribution intellectuelle de l’Écosse au mouvement des Lumières. Le ferment intellectuel de cette période qui a duré approximativement de 1730 à 1800 a été permis en grande partie par les conditions économiques et politiques qui ont caractérisé l'Écosse au siècle des Lumières à la suite de l’Acte d’Union (1707) entre l’Angleterre et l’Écosse.Le Poker Club (en) d’Édimbourg était un creuset d’où ont émergé beaucoup d’idées qui distinguent les Lumières écossaises.La première figure principale des Lumières écossaises était Francis Hutcheson, qui occupa la chaire de philosophie à l’université de Glasgow de 1729 à 1746. Ce philosophe moraliste avec des solutions de rechange aux idées de Thomas Hobbes a fondé une des branches principales de la pensée écossaise et s’est opposé au disciple de Hobbes, l’Écossais David Hume. La contribution principale de Hutcheson à ce courant de pensée est le principe utilitariste et conséquentialiste (la vertu est ce qui apporte le plus grand bien au plus grand nombre de gens).Hume lui-même est sans doute le penseur le plus important des Lumières écossaises. Sa philosophie morale a fini par triompher de celle de Hutcheson et ses recherches en économie politique ont inspiré un travail plus détaillé à son ami Adam Smith. Hume est en grande partie responsable de la tonalité pratique prise par les Lumières écossaises, car il a été concerné par la nature de la connaissance, et il a développé des idées liées à l’évidence, à l’expérience et à la causalité. Nombre de ces idées est incorporé à la méthode scientifique et a développé beaucoup d’attitudes modernes concernant le rapport entre science et religion.Hume s’intéressait plus à la philosophie qu’à l’économie, mais ses idées ont néanmoins mené à d’importants travaux dans ce dernier domaine. Après la défense passionnée par Hume du libre échange, Adam Smith a développé ce concept en 1776 et publié Recherche sur la nature et les causes de la richesse des nations qui constitue sans doute la première œuvre moderne d’économie. Cette célèbre étude a eu un impact immédiat sur la politique économique britannique et elle forme toujours la base des discussions du XXIe siècle sur la mondialisation et les taxes sur les produits d’importation.Les penseurs des Lumières écossaises ont développé une « science de l’homme » fondée sur l’œuvre de Hume dans le domaine de la philosophie morale et sur ses études de la nature humaine. La trace historique de cette science se manifeste dans les œuvres des principaux penseurs écossais comme Adam Ferguson, James Burnett, John Millar et William Robertson qui ont pratiqué une étude scientifique de la façon dont se comportent les humains dans les cultures antiques et primitives avec une forte conscience des forces déterminantes de la modernité.Les Lumières écossaises ont déplacé les centres d’intérêt intellectuels et économiques vers des sujets spécifiquement scientifiques. Le précurseur était le penseur James Anderson, docteur s'intéressant à l’agronomie. Bien qu’on considère traditionnellement que les Lumières écossaises s’achèvent avec ce changement (qui s’est produit à la fin du XVIIIe siècle), il faut tout de même noter que les Écossais ont contribué sans discontinuer à la science et aux lettres en Grande-Bretagne pendant encore environ cinquante ans, grâce à des figures comme James Hutton, James Watt, William Murdoch, James Clerk Maxwell, Lord Kelvin et Walter Scott.
  • De Schotse verlichting was een periode in het 18e-eeuwse Schotland, die wordt gekenmerkt door een uitzonderlijke concentratie van intellectuele en wetenschappelijke prestaties. Het zwaartepunt viel tussen 1750 en 1790. Als men ruim rekent kan met het tijdvak 1720-1820 aanhouden. In 1750 hoorden de Schotten onder invloed van het werk van de protestantse kerken in de voorafgaande twee eeuwen voor het eerst tot de meest geletterde burgers van Europa. Naar schatting 75% van de mensen kon lezen en schrijven. Ook de unie met Engeland uit 1707 speelde een belangrijke rol. De Schotse denkers steunden het humanistische en rationalistische wereldbeeld van de Europese Verlichting. De denkers van de Schotse verlichting legden echter nog meer de nadruk op het fundamentele belang van de menselijke rede. Een tweede kenmerk was de afwijzing van enige autoriteit, die niet door de rede gerechtvaardigd kon worden. Verder had men een optimistisch geloof in het vermogen van de mens om alleen geleid door de rede zowel in de samenleving als in natuur veranderingen in gang te zetten. Er heerste een sterke maakbaarheidsgedachte. Het was dit laatste kenmerk dat de Schotse verlichting haar specifieke kenmerk waardoor zij zich onderscheidde van haar continentale Europese tegenhanger. In Schotland werd de Verlichting gekenmerkt door een grondig empirisme en een grote praktijkgerichtheid. De belangrijkste deugden van de Schotse verlichting waren verbetering, deugdzaamheid en praktisch nut voor zowel het individu als de samenleving als een geheel. Onder de vooruitgang van de periode waren prestaties in de filosofie, de politieke economie, de techniek, de architectuur, de medicijnen, de geologie, de archeologie, het recht, de landbouw, de chemie en de sociologie. Onder de befaamde Schotse denkers en wetenschappers uit deze periode waren Francis Hutcheson, Alexander Campbell, David Hume, Adam Smith, Thomas Reid, Robert Burns, Adam Ferguson, John Playfair, Joseph Black en James Hutton.De Schotse verlichting heeft grote gevolgen gehad, die tot ver buiten Schotland hebben gereikt, niet alleen vanwege de waarde die in Europa en elders aan de Schotse prestaties werden gehecht, maar ook omdat de standpunten en opvattingen van de Schotse verlichting in hoge mate aansloegen aan de andere kant van de Atlantische Oceaan. Hierbij speelde een belangrijke rol dat het begin van de Schotse diaspora min of meer samenviel met de Schotse verlichting. Als gevolg daarvan kwam een aanzienlijk deel van de technologische en sociale ontwikkeling in de Verenigde Staten, Canada in de 18e en 19e eeuw onder invloed van Schots-Amerikanen en Schots-Canadezen tot stand.
  • Pencerahan Skotlandia (bahasa Skot: Scots Enlichtenment, bahasa Gaelik Skotlandia: Soilleireachadh na h-Alba) adalah suatu masa pada abad ke-18 di Skotlandia yang dicirikan oleh banyaknya pencapaian dalam bidang ilmiah dan intelektual. Pada abad tersebut, Skotlandia telah memiliki banyak sekolah-sekolah di Dataran Rendah dan lima universitas. Budaya Skotlandia saat itu berorientasi pada buku, dan diskusi yang sengit berlangsung setiap hari di tempat perkumpulan intelektual di Edinburgh (seperti The Select Society dan The Poker Club) dan juga di universitas-universitas Skotlandia seperti Universitas Glasgow, Universitas Edinburgh, dan Universitas Aberdeen.Pemikir-pemikir pencerahan Skotlandia memiliki semangat humanisme dan rasionalisme yang sama dengan pemikir Pencerahan Eropa. Mereka menekankan pentingnya nalar manusia ditambah dengan penolakan terhadap segala otoritas yang tidak dapat dijustifikasi dengan nalar. Mereka memiliki pandangan yang optimistik terhadap kemampuan manusia dalam mengubah masyarakat menjadi lebih baik dengan dipandu oleh nalar. Ciri terakhir ini merupakan ciri yang khas dalam Pencerahan Skotlandia yang membedakannya dari Pencerahan Eropa. Di Skotlandia, pencerahan juga dicirikan oleh empirisisme dan praktikalitas, dengan kebajikan-kebajikan utama berupa perbaikan, kebaikan, dan keuntungan praktis untuk individu dan masyarakat secara keseluruhan.Bidang-bidang yang berkembang pesat adalah filsafat, ekonomi, teknik, arsitektur, kedokteran, geologi, arkeologi, hukum, agrikultur, kimia, dan sosiologi. Beberapa pemikir dan ilmuwan Skotlandia dari periode ini yang terkenal adalah Francis Hutcheson, David Hume, Adam Smith, Dugald Stewart, Thomas Reid, Robert Burns, Adam Ferguson, John Playfair, Joseph Black, dan James Hutton.Pengaruh Pencerahan Skotlandia terasa di luar Skotlandia karena gagasan-gagasan Pencerahan dibawa oleh diaspora Skotlandia dan oleh pelajar-pelajar Amerika Serikat yang mengenyam pendidikan di Skotlandia.
  • La Il·lustració escocesa fou un moviment cultural del segle XVIII caracteritzat per la destacada producció intel·lectual, científica i cultural desenvolupada a Escòcia, sobretot a partir de la segona meitat de segle. Sovint vista com una edat d'or en la història del país, la Il·lustració escocesa significà l'eclosió cultural dels escocesos, que es van internacionalitzar i convertiren Escòcia en un dels principals focus culturals d'Europa. Cap al 1750, els escocesos es comptaven entre els habitants més cultes del continent, amb una tassa d'analfabetisme estimada en només 25%. L'impacte del moviment fou notable: en algun moment de la segona meitat del segle XVIII, Edimburg va passar a tenir el pseudònim d'Atenes del Nord.La Il·lustració escocesa abraçà els preceptes humanistes i racionalistes de la Il·lustració europea, i es va deixar influir principalment pels intel·lectuals francesos, país amb qui Escòcia sempre havia mantingut contacte. Tanmateix, en comptes de conformar-se a ser una simple còpia de la Il·lustració francesa, l'escocesa es caracteritzà pel seu esperit original i innovador; els intel·lectuals escocesos reafirmaren la importància de la raó, negaren qualsevol tipus d'autoritat que no pogués ser justificada amb aquesta, i sostingueren un punt de vista essencialment optimista sobre la capacitat de l'individu per a contribuir i millorar la societat i la natura, emprant únicament el seu propi enteniment.Fou aquesta última característica la que va marcar la diferència fonamental entre la Il·lustració escocesa i la resta de moviments il·lustrats, en plantejar de manera seriosa la necessitat i l'obligació de dur a terme les idees il·lustrades. Així doncs, a Escòcia la Il·lustració es caracteritzaria per ser eminentment pràctica i empirista; aquests dos aspectes es van valorar com les principals virtuts que conduïen al progrés, la millora i el benefici pràctic de l'individu i de la societat en conjunt.Entre les produccions més destacades d'aquest moivment es troben fites en filosofia, economia, geologia, enginyeria i sociologia. Algunes de les principals figures de la Il·lustració escocesa foren el filòsof Francis Hutcheson, el filòsof David Hume, l'economista Adam Smith, el filòsof Thomas Reid, l'antropòleg Lord Kames, Adam Ferguson, John Playfair, el químic Joseph Black, l'enginyer James Watt i el lingüista Lord Monboddo.Els efectes de la Il·lustració escocesa es feren notar més enllà de les fronteres del país, no només pel prestigi i l'afecte que van atènyer les idees i actituds d'aquest moviment, sinó perquè molts immigrants escocesos portaren aquestes idees a les colònies angleses a Amèrica, i influïren de manera decisiva en el desenvolupament dels futurs Estats Units d'Amèrica i de la societat industrialitzada.
  • 스코틀랜드 계몽주의는 스코틀랜드에서 18세기를 중심으로 과학적 성과가 두드러졌던 시기의 계몽주의적 사조(社潮)이다.
  • Шотла́ндское Просвеще́ние (англ. Scottish Enlightenment) — период в истории Шотландии XVIII века, характеризующийся всплеском интеллектуальной и научной активности. В середине XVIII века шотландцы были одним из самых грамотных народов Европы, по оценкам, уровень грамотности достигал 75 %. Но ключевыми фигурами Шотландского Просвещения были лишь несколько сот учёных и мыслителей. В столице Шотландии, Эдинбурге, возникли научные сообщества (например, The Select Society и The Poker Club), ставшие кузницей идей, прославивших Шотландское Просвещение.
  • Skotské osvícenství je období mezi roky 1740 a 1790, kdy ve Skotsku došlo k velkému rozvoji intelektuálních aktivit. Mezi nejvýznamnější představitele se řadí David Hume a Adam Smith, ale i Adam Ferguson, Francis Hutcheson, William Robertson, Lord Kames, Thomas Reid, James Steuart či John Millar. Zabývali se poměrně širokým spektrem učení- od metafysiky k přírodním vědám, ale nejdůležitějšími oblastmi byla morální a politická filosofie, historie a politická ekonomie.
  • The Scottish Enlightenment (Scots: Scots Enlichtenment, Scottish Gaelic: Soilleireachadh na h-Alba) was the period in 18th century Scotland characterised by an outpouring of intellectual and scientific accomplishments. By the eighteenth century, Scotland had a network of parish schools in the Lowlands and five universities. The culture was orientated toward books, and intense discussions took place daily at such intellectual gathering places in Edinburgh as The Select Society and, later, The Poker Club as well as within Scotland’s ancient universities such as Glasgow, Edinburgh and Aberdeen.Sharing the humanist and rationalist outlook of the European Enlightenment of the same time period, the thinkers of the Scottish Enlightenment asserted the fundamental importance of human reason combined with a rejection of any authority that could not be justified by reason. They held to an optimistic belief in the ability of humanity to effect changes for the better in society and nature, guided only by reason. This latter feature gave the Scottish Enlightenment its special flavour, distinguishing it from its continental European counterpart. In Scotland, the Enlightenment was characterised by a thoroughgoing empiricism and practicality where the chief virtues were improvement, virtue, and practical benefit for the individual and society as a whole.Among the fields that rapidly advanced were philosophy, political economy, engineering, architecture, medicine, geology, archaeology, law, agriculture, chemistry and sociology. Among the Scottish thinkers and scientists of the period were Francis Hutcheson, David Hume, Adam Smith, Dugald Stewart, Thomas Reid, Robert Burns, Adam Ferguson, John Playfair, Joseph Black and James Hutton.The Scottish Enlightenment had effects far beyond Scotland, not only because of the esteem in which Scottish achievements were held outwith Scotland, but also because its ideas and attitudes were carried across the Atlantic world as part of the Scottish diaspora, and by American students who studied in Scotland.
  • Skót felvilágosodásnak nevezzük a 18. századi Skóciát jellemző kimagasló szellemi és tudományos eredményekkel tűzdelt időszakot. 1750-re Skócia Európa legolvasottabb nemzete lett, az írni és olvasni tudók aránya körülbelül 75%-ra volt tehető. A skót nagyvárosokban mindennaposak voltak az intellektuális értekezések a különböző értelmiségi társaságok, például az edinburgh-i The Select Society vagy később a The Poker Club gyülekezőhelyein, illetve az ország neves intézményeiben, például a Glasgow-i Egyetemen, az Edinburgh-i Egyetemen és az Aberdeen-i Egyetemen.Osztozva a kor európai felvilágosodásának humanista és racionalista szemléletmódján, a skót felvilágosodás gondolkodói is az emberi érvelést és az észérvekkel nem igazolható hatalom elutasításának fontosságát tartották szem előtt. Hittek az emberiség azon képességében, hogy észérvek hatására pozitív változást hozhat a társadalomban, illetve a természetben. Utóbbi adta a skót felvilágosodás egyik egyedi jellemzőjét, amely megkülönböztette az európai kontinensen uralkodó felvilágosodási mozgalomtól. Skóciában a felvilágosodást mindenre kiterjedő empirizmus és gyakorlatiasság jellemezte, amelyben a legfőbb erény a fejlődés, az erélyesség, illetve az egyén és a teljes társadalom javát szolgáló gyakorlatiasság.A leggyorsabban fejlődő területek közé tartozott a filozófia, a politikai gazdaságtan, a mérnöki tudomány, az építészet, az orvostudomány, a földtan, a régészet, a jogtudomány, a mezőgazdaság, a kémia és a szociológia. Az időszak legismertebb gondolkodói közé sorolható Francis Hutcheson, Alexander Campbell, David Hume, Adam Smith, Dugald Stewart, Thomas Reid, Robert Burns, Adam Ferguson, John Playfair, Joseph Black, James Hutton és Sir Walter Scott.A skót felvilágosodás messze kihatott Skócián kívülre is, és nem csupán azért, mert a skót vívmányokat Európa- és világszerte nagyra becsülték, hanem mert a skótok gondolkodásmódját az országban tanuló amerikai diákok is magukkal vitték, mint a skót diaszpóra szerves részét.
  • La Ilustración o Escuela escocesa fue un movimiento cultural del siglo XVIII escocés caracterizado por la destacada producción intelectual, científica, y cultural desarrollada en Escocia, sobre todo a partir de la segunda mitad de siglo. Usualmente vista como una Edad de Oro en la historia de Escocia, la Ilustración escocesa significó la eclosión cultural de los escoceses, internacionalizándose y convirtiendo a Escocia en uno de los principales focos culturales de Europa. Para 1750, los escoceses se contaban entre los habitantes más cultos de Europa, con una tasa de analfabetismo estimada de tan sólo el 25%. El impacto del movimiento fue notable: en algún momento de la segunda mitad del siglo XVIII, Edimburgo pasaría a ser apodada la «Atenas del Norte».La Ilustración escocesa abrazó los preceptos humanistas y racionalistas de la Ilustración europea, dejándose influenciar principalmente por los intelectuales franceses, país con el cual Escocia siempre había mantenido contacto. Sin embargo, en vez de conformarse con ser un mero calco de la Ilustración francesa, la escocesa se caracterizó por su espíritu original e innovador; los intelectuales escoceses reafirmarían la importancia de la razón, negando cualquier tipo de autoridad que no pudiera ser justificada con ella, y sosteniendo un punto de vista esencialmente optimista sobre la capacidad del individuo en contribuir y mejorar la sociedad y la naturaleza empleando únicamente su entendimiento.Fue esta última característica la que marcaría la diferencia fundamental entre la Ilustración escocesa y el resto de movimientos ilustrados, al plantear de manera seria la necesidad y la obligación de llevar a la práctica las ideas ilustradas. Así, en Escocia la Ilustración se caracterizaría por ser eminentemente práctica y empirista, valorando estos dos aspectos como las principales virtudes que conducían al progreso, mejora y beneficio práctico del individuo y de la sociedad en su conjunto.Entre los productos más destacados de este movimiento se encuentran los logros en filosofía, economía, geología, ingeniería y sociología. Algunas de las principales figuras de la Ilustración escocesa fueron el filósofo Francis Hutcheson, el filósofo David Hume, los economistas Adam Smith y James Mill, el filósofo Thomas Reid, el antropólogo Lord Kames, Adam Ferguson, John Playfair, el químico Joseph Black, el geólogo James Hutton, el ingeniero James Watt y el lingüista Lord Monboddo.Los efectos de la Ilustración escocesa se hicieron notar más allá de las fronteras de Escocia, no sólo por el prestigio y la estima que alcanzaron las ideas y actitudes de la Ilustración escocesa, sino porque muchos inmigrantes escoceses llevaron las ideas de la misma a las colonias inglesas en América, influyendo de manera decisiva en el desarrollo de los futuros Estados Unidos de América y de la sociedad industrializada.
  • O Iluminismo Escocês (em inglês: Scottish Enlightenment) refere-se ao período, no século XVIII, Escócia, caracterizado por um grande aparecimento de intelectuais e obras científicas, rivalizando com qualquer outra nação, em qualquer momento da história. O que tornou ainda mais notável foi que ela teve lugar num país que estava entre os mais pobres e era considerado um dos mais atrasados da Europa Ocidental, antes dessa data.Ao contrário de sua contraparte continental, a versão escocesa do iluminismo não se opunha aos valores do cristianismo nem à religiosidade como um todo.Importantes intelectuais associados ao Iluminismo escocês foram, entre outros: Francis Hutcheson, David Hume, Adam Smith, Thomas Reid, Robert Burns, Adam Ferguson, e James Hutton.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 970131 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 20329 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 116 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 106110226 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2003 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Norbert Waszek
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • fr
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:nom
  • Waszek
prop-fr:prénom
  • Norbert
prop-fr:texte
  • Poker Club
prop-fr:titre
  • L'Écosse des Lumières: Hume, Smith, Ferguson
prop-fr:trad
  • The Poker Club
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Puf
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les Lumières écossaises sont la contribution intellectuelle de l’Écosse au mouvement des Lumières.
  • 스코틀랜드 계몽주의는 스코틀랜드에서 18세기를 중심으로 과학적 성과가 두드러졌던 시기의 계몽주의적 사조(社潮)이다.
  • Skotské osvícenství je období mezi roky 1740 a 1790, kdy ve Skotsku došlo k velkému rozvoji intelektuálních aktivit. Mezi nejvýznamnější představitele se řadí David Hume a Adam Smith, ale i Adam Ferguson, Francis Hutcheson, William Robertson, Lord Kames, Thomas Reid, James Steuart či John Millar. Zabývali se poměrně širokým spektrem učení- od metafysiky k přírodním vědám, ale nejdůležitějšími oblastmi byla morální a politická filosofie, historie a politická ekonomie.
  • La Ilustración o Escuela escocesa fue un movimiento cultural del siglo XVIII escocés caracterizado por la destacada producción intelectual, científica, y cultural desarrollada en Escocia, sobre todo a partir de la segunda mitad de siglo. Usualmente vista como una Edad de Oro en la historia de Escocia, la Ilustración escocesa significó la eclosión cultural de los escoceses, internacionalizándose y convirtiendo a Escocia en uno de los principales focos culturales de Europa.
  • Шотла́ндское Просвеще́ние (англ. Scottish Enlightenment) — период в истории Шотландии XVIII века, характеризующийся всплеском интеллектуальной и научной активности. В середине XVIII века шотландцы были одним из самых грамотных народов Европы, по оценкам, уровень грамотности достигал 75 %. Но ключевыми фигурами Шотландского Просвещения были лишь несколько сот учёных и мыслителей.
  • Pencerahan Skotlandia (bahasa Skot: Scots Enlichtenment, bahasa Gaelik Skotlandia: Soilleireachadh na h-Alba) adalah suatu masa pada abad ke-18 di Skotlandia yang dicirikan oleh banyaknya pencapaian dalam bidang ilmiah dan intelektual. Pada abad tersebut, Skotlandia telah memiliki banyak sekolah-sekolah di Dataran Rendah dan lima universitas.
  • La Il·lustració escocesa fou un moviment cultural del segle XVIII caracteritzat per la destacada producció intel·lectual, científica i cultural desenvolupada a Escòcia, sobretot a partir de la segona meitat de segle. Sovint vista com una edat d'or en la història del país, la Il·lustració escocesa significà l'eclosió cultural dels escocesos, que es van internacionalitzar i convertiren Escòcia en un dels principals focus culturals d'Europa.
  • De Schotse verlichting was een periode in het 18e-eeuwse Schotland, die wordt gekenmerkt door een uitzonderlijke concentratie van intellectuele en wetenschappelijke prestaties. Het zwaartepunt viel tussen 1750 en 1790. Als men ruim rekent kan met het tijdvak 1720-1820 aanhouden. In 1750 hoorden de Schotten onder invloed van het werk van de protestantse kerken in de voorafgaande twee eeuwen voor het eerst tot de meest geletterde burgers van Europa.
  • The Scottish Enlightenment (Scots: Scots Enlichtenment, Scottish Gaelic: Soilleireachadh na h-Alba) was the period in 18th century Scotland characterised by an outpouring of intellectual and scientific accomplishments. By the eighteenth century, Scotland had a network of parish schools in the Lowlands and five universities.
  • Skót felvilágosodásnak nevezzük a 18. századi Skóciát jellemző kimagasló szellemi és tudományos eredményekkel tűzdelt időszakot. 1750-re Skócia Európa legolvasottabb nemzete lett, az írni és olvasni tudók aránya körülbelül 75%-ra volt tehető.
  • O Iluminismo Escocês (em inglês: Scottish Enlightenment) refere-se ao período, no século XVIII, Escócia, caracterizado por um grande aparecimento de intelectuais e obras científicas, rivalizando com qualquer outra nação, em qualquer momento da história.
rdfs:label
  • Lumières écossaises
  • Iluminismo Escocês
  • Ilustración escocesa
  • Il·lustració escocesa
  • Pencerahan Skotlandia
  • Schotse verlichting
  • Scottish Enlightenment
  • Skotské osvícenství
  • Skót felvilágosodás
  • Шотландское Просвещение
  • 스코틀랜드 계몽주의
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of