Loup Ier est duc d’Aquitaine et de Vasconie de 670 à 688 et d'origine vasconne.↑ Jean de Jaurgain, La Vasconie : étude historique et critique sur les origines du royaume de Navarre, du duché de Gascogne, des comtés de Comminges, d'Aragon, de Foix, de Bigorre, d'Alava & de Biscaye, de la vicomté de Béarn et des grands fiefs du duché de Gascogne, t. 1, PyréMonde (Ed.Régionalismes),‎ 1898, 447 p.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Loup Ier est duc d’Aquitaine et de Vasconie de 670 à 688 et d'origine vasconne.
  • Lupus I (również Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Otxoa), książę Gaskonii i Akwitanii, księciem Gaskonii był od ok. 670 r. z nominacji księcia Akwitanii Feliksa, którego ok. 676 r. zastąpił w księstwie Akwitanii, aczkolwiek niektóre źródła twierdzą, że i ten tytuł otrzymał w roku 670. Oba te tytuły posiadał aż do swojej śmierci, która nastąpiła ok. 676 r. (ostatnia wzmianka w źródłach) lub ok. 700-710 r. (rządził wtedy kolejny znany książę Akwitanii).Wiadomo, że w 673 r. posiadał terytoria w okolicach Tuluzy i Bordeaux. W tym czasie sprzymierzył się z Flaviusem Paulusem, który walczył z królem Wizygotów Wambą. Lupus zaatakował wówczas Béziers. Między 673 a 675 r. zwołał i przewodził synodowi w Bordeaux. Ok. 675-676 r. próbował zająć Limoges. Według niektórych źródeł został wówczas zamordowany.
  • Луп (Лупус) I (лат. Lupus, фр. Loup, ум. после 676 года) — герцог Аквитании и Васконии с ок. 670 года, возможный родоначальник Гасконского дома. Луп значительно расширил территорию герцогства Аквитании, границы которого практически достигли границ Аквитанского королевства при Хариберте II.
  • Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc Els ducs d'Aquitània i Gascunya a la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'Austràsia) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou Fèlix de Tolosa, del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d'Aquitània-Gascunya (asutrasiana) abans i va reunir els dos ducats, és només una especulació. Devic i Vaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seria duc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya, el que fa aquesta teoria poc probable). Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el 673, però ni tan sols hi ha la seguretat de que es tracti del mateix personatge:S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el 673 I un duc Llop atacant la regió de Besiers el setembre del 673: avançat l'any 673 el rei visigot Vamba havia posat fi a la revolta de Paulus i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors de que els francs ferien una incursió a Septimània per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat en la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, almenys oficial, del rei Khilderic II (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes, Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a Besiers el 7 de setembre, per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la vora del riu Erau (Herault) entre Pézénas i la diòcesi de Lodeva. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part del equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots. A la mort de Clotari III de Nèustria (657-673) el majordom de palau Ebroí, en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a Teodoric III, germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, Khilderic II d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de Luxeuil (674). A la mort de Khilderic II (675) va pujar al tron Teodoric III; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de Clodoveu III, fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la ciutat d'Autun on va capturar i torturar al bisbe Leodegari d'Autun i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a Lió. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a Leudesi, fill d'Erquinoald, que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat. Als Miracula Martialis on els fets no segueixen un estricte orde, Llop apareix combatent a Ebroí al costat de sant Leodegari d'Autun (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a la ciutat d'Autun i va haver de capitular, sent cegat i se li van arrancar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí senyor de Vergy (a Borgonya), fou executat. Leudegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (el que implica que la part de llavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda) però Ebroí el va fer matar el 2 d'octubre del 678 i enterrar secretament al bosc de Sarcinium (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'Artois (actualment a la comuna de Lucheux a Picardia), a fi i efecte de que el cadàver no fos trobat.Llop I va seguir la lluita contra Ebroí i va ser greument ferit a Llemotges el mateix 676. Després d'aquesta data la seva sort és desconeguda, però no es segur que morís. El 681 Ebroí va morir a mans d'Ermenefred, un senyor al que havia expropiat els bens.El seu suposat successor en data incerta (vers 676/695) fou Bertran I d'Aquitània. Només la carta d'Alaon, apòcrifa, vincula a Llop per parentiu amb altres ducs d'Aquitània.
  • Lupo I (... – 700 o 710) fu duca d'Aquitania e duca di Guascogna.
  • Lupus I (also Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, or Otxoa) was the Duke of Gascony and Aquitaine from about 670. His reign may have lasted a few years (to 676) or longer (to 710). He is often considered the progenitor of the Gascon dynasty of Lupus II and the Aquitainian dynasty the Eudonians.Lupus was the successor of Felix, whose duchy seemed to encompass almost an identical territory to the kingdom of Charibert II. Sometime after 658, Lupus rebelled against Felix and later succeeded him. He held Toulouse and Bordeaux in 673, at which time he allied with Flavius Paulus against Wamba, the king of the Visigoths, and attacked Béziers. He convoked the important synod of Bordeaux between 673 and 675. In 675, he attempted to seize Limoges, to his own destruction. He was assassinated in the process, the author of the Miracle of Saint Martial writing in sedem regam se adstare. Thereafter, the sources are silent about him and his successor(s).
  • Lupo I.a Otsoa, Lope I.a Akitaniakoa, Lope Otsoa, Loup Otsoa edo Lupo Otsoa. Akitania eta Baskoniako dukea (670-710). Lope Felix akitaniar-baskoi dukearen zerbitzuan sartzean, azken honek Tolosa eta Baskonian agintzen zuen. Merovingioekiko independentzia 660. urte aldera gertatuko zen, 657an artzapezpikuak oraindik Tolosan izendatzen baizituzten. Dukerri euskaldunaren hedadura «Ex Miraculis S. Martialis» agiriko lekukotasunak zehazten du, bertan hau dio: «hiri guztiak Pirinio mendiak arte» eta «jende baskoi gaiztoaren» gain aginduz. Euskal batasuna nabaria da. 672an Septimania eskualdea baskoiekin elkar ulertuz matxinatu egingo da, honen ondorioz Wanba, Paulo eta euren aliatuen espedizioa emango delarik. Wanba errege godoak bizitasun eta bizkortasunez jokatuko du. Martxa azkarren bidez, Lope I.a akitaniar-baskoi dukea harrapatzen saiatuko da, azken hau Herault ibaiaren eskubiko ertzean dagoen den Aspiran kokalekuan bere gudarostearekin batera ikustera eman baitzen. Julianus aipatzen duen legez, godoek gudaroste baskoi-akitaniarra aurkitu baino lehen bere halakoan hanka egin zuen. Halere Lope I.a, frankoen babesik gabe, ez zen godoen gudaroste nazionalari aurre egiteko bezain indartsua. Wanbak Septimania baketu ondoren atzera egin zuen. 670ko Felixen heriotzaren ondoren Lope duke izendatua izan zen eta Ebroinengandik ihesi Baskonian babesa aurkitu zuten neustro-burgoion erresumako baroien babesa ere bazuen. Txilperik II.arekin izandako harremanak adiskidetasunekoak izango ziren, bere aginduz 670 eta 673an Garnomon kontzilirako deia egin baitzuen. Dax eta Baionako artzapezpikuek joatera laga zioten. Txilperik II.aren heriotzaren ostean, Thierry III.a izango da bere ondorengoa, hau bavariar, alemaniar, turingiar, bretoi eta baskoien errebindikazio nazionalen giroaren erdian topatuko delarik. Lope I.ak frankoen erresumak ziren Austrasia eta Borgoñaren gertakari politikoetatik ihes ezin eginik zebiltzan botererik gabeko bi dukerrietan agintzen zuen. Ebroin tiranoaren aurkako liskarren aurrean, Lope I.a bere gudarostearekin Limoges hiriaren aurrean bertaratzen da, artzapezpiku eta hiritarrei udalerri hartatik kanporatzeko aginduz, honela beren leialtasun zinetik errelebatuz baina bere gobernura makurtuaraziz. San Martzialeko santutegiko Lope I.aren egonaldiaren inguruko kondaira bat ere badago. 680an Lupo I.a eta bere gerlariak Limogesitk alde egin zuten baina behin betiko bakea ez zen Ebroin tiranoaren heriotzararte iritsiko, hau 681an erahilta hil zelarik. 688an jauregiko maiordomoa zen Heristaleko Pippinek bere zigortze espedizioak inperioko zenbait herrialdeen aurka zuzendu zituen, hauen artean akitaniarrak eta baskoiak zeudelarik, baina gauzak zeuden bezala gelditu ziren, hots, independentzian. Lope I.ak berrogei urte inguruan gobernatu zuen, 710. urtean Eudon Handia dukeak, dirudienez bere sema zena, ordezkatu baitzion. Lope.a 68 urte bizi izango zen
  • Lupus I. (baskisch: Lope, französisch: Loup; † um 675) war ein Herzog in Teilen Aquitaniens und der Gascogne im 7. Jahrhundert.Lupus rebellierte vor dem Jahr 673 gegen den Dux Felix und übernahm die Herrschaft in Toulouse sowie über die westlich siedelnden Vasconen (Gascogne). Im Jahr 673 unterstützte er in Septimanien die Rebellion des „Tyrannen“ Paulus gegen die Oberhoheit des Westgotenkönigs Wamba und belagerte dabei Béziers. Zwischen den Jahren 673 und 675 nahm er in Bordeaux an einem Konzil des aquitanischen Episkopats teil. Beim Versuch, Limoges seiner Herrschaft zu unterwerfen, wurde Lupus wohl im Jahr 675 oder kurz danach getötet.Der nächste in Aquitanien amtierende Herzog war Eudo, der um das Jahr 710 erstmals auftrat.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2797690 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4052 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 42 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 106842959 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:nom
  • Duc d'Aquitaine et de Vasconie
prop-fr:période
  • 670 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Loup Ier est duc d’Aquitaine et de Vasconie de 670 à 688 et d'origine vasconne.↑ Jean de Jaurgain, La Vasconie : étude historique et critique sur les origines du royaume de Navarre, du duché de Gascogne, des comtés de Comminges, d'Aragon, de Foix, de Bigorre, d'Alava & de Biscaye, de la vicomté de Béarn et des grands fiefs du duché de Gascogne, t. 1, PyréMonde (Ed.Régionalismes),‎ 1898, 447 p.
  • Луп (Лупус) I (лат. Lupus, фр. Loup, ум. после 676 года) — герцог Аквитании и Васконии с ок. 670 года, возможный родоначальник Гасконского дома. Луп значительно расширил территорию герцогства Аквитании, границы которого практически достигли границ Аквитанского королевства при Хариберте II.
  • Lupo I (... – 700 o 710) fu duca d'Aquitania e duca di Guascogna.
  • Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc Els ducs d'Aquitània i Gascunya a la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons i després no hi ha més notícies.
  • Lupus I. (baskisch: Lope, französisch: Loup; † um 675) war ein Herzog in Teilen Aquitaniens und der Gascogne im 7. Jahrhundert.Lupus rebellierte vor dem Jahr 673 gegen den Dux Felix und übernahm die Herrschaft in Toulouse sowie über die westlich siedelnden Vasconen (Gascogne). Im Jahr 673 unterstützte er in Septimanien die Rebellion des „Tyrannen“ Paulus gegen die Oberhoheit des Westgotenkönigs Wamba und belagerte dabei Béziers.
  • Lupus I (also Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, or Otxoa) was the Duke of Gascony and Aquitaine from about 670. His reign may have lasted a few years (to 676) or longer (to 710). He is often considered the progenitor of the Gascon dynasty of Lupus II and the Aquitainian dynasty the Eudonians.Lupus was the successor of Felix, whose duchy seemed to encompass almost an identical territory to the kingdom of Charibert II. Sometime after 658, Lupus rebelled against Felix and later succeeded him.
  • Lupus I (również Lupo, Loup, Lobo, Otsoa, Otxoa), książę Gaskonii i Akwitanii, księciem Gaskonii był od ok. 670 r. z nominacji księcia Akwitanii Feliksa, którego ok. 676 r. zastąpił w księstwie Akwitanii, aczkolwiek niektóre źródła twierdzą, że i ten tytuł otrzymał w roku 670. Oba te tytuły posiadał aż do swojej śmierci, która nastąpiła ok. 676 r. (ostatnia wzmianka w źródłach) lub ok. 700-710 r. (rządził wtedy kolejny znany książę Akwitanii).Wiadomo, że w 673 r.
  • Lupo I.a Otsoa, Lope I.a Akitaniakoa, Lope Otsoa, Loup Otsoa edo Lupo Otsoa. Akitania eta Baskoniako dukea (670-710). Lope Felix akitaniar-baskoi dukearen zerbitzuan sartzean, azken honek Tolosa eta Baskonian agintzen zuen. Merovingioekiko independentzia 660. urte aldera gertatuko zen, 657an artzapezpikuak oraindik Tolosan izendatzen baizituzten. Dukerri euskaldunaren hedadura «Ex Miraculis S.
rdfs:label
  • Loup Ier de Vasconie
  • Llop I d'Aquitània
  • Lupo I d'Aquitania
  • Lupo I.a Otsoa
  • Lupus I
  • Lupus I of Aquitaine
  • Lupus I. (Aquitanien)
  • Луп I (герцог Аквитании)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of