Louis Ier de Flandre dit Louis de Dampierre, Louis de Nevers ou Louis de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 août 1346), comte de Flandre (Louis Ier, de 1322 à 1346), de Nevers et de Rethel (Louis II, de 1322 à 1346), seigneur de Malines, fils de Louis Ier de Dampierre, comte de Nevers, et de Jeanne, comtesse de Rethel.Son grand-père Robert III lui fit épouser en juillet 1320 la fille du roi de France Philippe V, Marguerite future comtesse d'Artois et de Bourgogne, alliance prestigieuse, qui fut néanmoins l'occasion pour Robert d'accepter le « Transport de Flandre », c'est-à-dire le transfert de souveraineté de la Flandre romane (Lille, Douai et Orchies) associé au paiement d'un impôt écrasant.Il succéda après la mort de son père à son grand-père Robert III en septembre 1322.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Louis Ier de Flandre dit Louis de Dampierre, Louis de Nevers ou Louis de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 août 1346), comte de Flandre (Louis Ier, de 1322 à 1346), de Nevers et de Rethel (Louis II, de 1322 à 1346), seigneur de Malines, fils de Louis Ier de Dampierre, comte de Nevers, et de Jeanne, comtesse de Rethel.Son grand-père Robert III lui fit épouser en juillet 1320 la fille du roi de France Philippe V, Marguerite future comtesse d'Artois et de Bourgogne, alliance prestigieuse, qui fut néanmoins l'occasion pour Robert d'accepter le « Transport de Flandre », c'est-à-dire le transfert de souveraineté de la Flandre romane (Lille, Douai et Orchies) associé au paiement d'un impôt écrasant.Il succéda après la mort de son père à son grand-père Robert III en septembre 1322. Sans attendre l'aval du roi de France, il se précipita en Flandre pour s'y faire proclamer comte afin de devancer les ambitions de son oncle Robert, ce qui déplut au roi de France Charles IV qui le fit provisoirement enfermer en janvier 1323, avant que le Parlement de Paris ne le reconnaisse formellement comme nouveau comte.Son favori en titre est Guy Grimaud, chevalier et seigneur de Lantilly à Cervon Toute sa vie, Louis de Nevers allait rester un étranger pour les Flamands. À cela plusieurs raisons : son père, comte de Nevers, n'avait jamais été comte de Flandre ; le nouveau comte, élevé au Louvre n'avait jamais auparavant séjourné dans son futur domaine : il préféra d'ailleurs vivre encore quelques années dans le Nivernais, où la notion de féodalité correspondait mieux à la perception qu'il en avait, que celle qu'il trouva à son avènement en Flandre, où les libertés des villes étaient primordiales pour les artisans et les marchands. Prince avant tout français, fidèle par idéal chevaleresque à son suzerain naturel, il refusa obstinément l'alliance anglaise, pourtant vitale à l'industrie drapière flamande, ce que ne purent admettre les Flamands, qui avaient combattu et même battu les élites féodales tant flamandes que françaises dans un passé récent (Courtrai, 1302). Alors que tous ses prédécesseurs avaient été proches des intérêts économiques du comté, Louis de Nevers s'en dissocia par vanité ou incompréhension. Il céda ainsi le port de Sluis à son grand-oncle Jean de Namur au grand mécontentement des Brugeois, qui se soulevèrent et mirent à sac le port rival (1323). Il laissa gouverner dans un premier temps ses conseillers français, mais finit par ménager la noblesse flamande. Cependant celle-ci, parce que pour l'essentiel pro-française, était tellement méprisée par le peuple qu'une partie du comté (Courtrai, Bruges,...) se souleva, menée par Nicolas Zannekin. Le comte fut même capturé par les Brugeois et ses compagnons exécutés (incendie de Courtrai, 19 juin 1325). Les Gantois s'étant déclarés en sa faveur et forcent les Brugeois à le relâcher (novembre 1325). Suite à un nouveau soulèvement des Brugeois, le comte dut finalement faire appel au roi Philippe VI, qui écrasa les villes révoltées à Cassel en 1328. Louis put ainsi, après une répression violente, provisoirement renforcer son pouvoir et accorder aux villes des libertés plus restrictives, que les Brugeois qualifièrent de « Mauvais privilège ». Même s'il siégeait dorénavant dans leur ville, Louis mécontenta les Gantois en 1335 en obligeant, selon la volonté du roi Philippe VI, les navires flamands à guerroyer contre les navires anglais d'Édouard III. Ce furent les premiers épisodes de la guerre de Cent Ans (dont les suivants allaient se dérouler en grande partie sur le sol flamand, en l'absence du comte). Privée de laine anglaise, la Flandre entrait immédiatement en crise économique, et la haine tant des ouvriers que des artisans se focalisait sur le comte. L'arrestation d'un patriote gantois, Siger le Courtraisien, mit le feu au poudre : les Gantois prirent pour chef un bourgeois très populaire, Jacques van Artevelde (1337), et repoussèrent sous sa conduite l'avant-garde de l'armée royale (Gand, 11 avril 1338). Le 23 avril, Artevelde défit la chevalerie du comte devant le château de Biervliet, près de Terneuzen. C'en fut définitivement fait de l'autorité comtale de Louis de Nevers. Jacques van Artevelde devenait le véritable maître de la Flandre et négociait la reprise du commerce avec Édouard III. Louis de Nevers s'enfuit de Gand (été 1338) et se réfugia à la cour de Philippe de Valois. Après l'assassinat de Jacques van Artevelde, en 1345, il tenta de reprendre pied en Flandre, s'installa à Termonde, mais en fut chassé par les Gantois. Il refusa de reconnaître la suzeraineté d'Édouard III qui s'était entre-temps proclamé roi de France et avait été reconnu comme tel par les Flamands, déclarant qu'il ne ferait hommage à Édouard que quand ce monarque aurait pris possession de la France. Il vendit alors au duc Henri II de Brabant la seigneurie de Malines qu'il avait difficilement acquise contre le père de celui-ci (1333-1336) et revint auprès de Philippe VI, qu'il suivit dans ses campagnes contre les Anglais. C'est ainsi qu'il fut massacré comme tant d'autres chevaliers français au cours de la bataille de Crécy. Son corps fut enterré par Édouard III à l'abbaye de Saint-Riquier, puis plus tard ramené à Bruges par son fils et successeur Louis II, qui lui fit édifier un mausolée dans l'église Saint-Donat.
  • Ludwik I (ur. 1304, zm. 26 sierpnia 1346), hrabia Flandrii, Nevers i Rethel, syn Ludwika de Nevers (najstarszego syna hrabiego Roberta III Flandryjskiego) i Joanny, dziedziczki hrabstwa Rethel, córki Hugona IV, hrabiego Rethel.W 1322 r. po śmierci ojca został hrabią Nevers (jako Ludwik II). Niecałe dwa miesiące później zmarł jego dziadek, Robert III, i Ludwik został hrabią Flandrii (jako Ludwik I). Po śmierci matki w 1328 r. został również hrabią Rethel (jako Ludwik II).Ludwik prowadził politykę profrancuską. Już w 1319 r. odwiódł Roberta III od zbrojnej próby odbicia miasta Lille. Skłonił go natomiast do odnowienia więzi lennej z królem Francji Filipem V. Po zostaniu hrabią Flandrii Ludwik nałożył na poddanych ogromne podatki. Sprawiły one, że już w 1323 r. wybuchło wielkie powstanie ludowe pod wodzą Nicolaasa Zannekina. Zannekin i jego ludzie zdobyli Nieuwpoort, Veurne, Ieper i Kortrijk. W tym ostatnim mieście w ręce buntowników dostał się sam hrabia Ludwik. W 1325 r. buntownicy podjęli nieudaną próbę opanowania przyłączonych w 1305 r. do Francji Gandawy i Oudenaarde.Wówczas w spór wmieszał się król Francji Karol IV Piękny. Doprowadził on do podpisania pokoju w Arques i uwolnienia Ludwika z niewoli. Pokój nie trwał długo i rebelia wybuchła ponownie już w 1326 r. Ludwik uciekł do Francji, gdzie starał się o pomoc dworu królewskiego. Został wysłuchany dopiero w 1328 r. przez nowego króla Filipa VI. 28 maja 1328 r. Ludwik został przezeń pasowany na rycerza, a na odbywającej się następnego dnia koronacji Filipa Ludwik podawał mu miecz Karola Wielkiego. W czasie uroczystości Filip złożył obietnicę pomocy Ludwikowi. Spełnił ją już następnego lata. 23 sierpnia 1328 r. wkroczył do Flandrii i pokonał buntowników pod Cassel. Ludwik został przywrócony na tron Flandrii, a samo hrabstwo poddanie silniejszej kontroli francuskiej.Profrancuskie rządy Ludwika I dalej nie cieszyły się sympatią flamandzkiego kupiectwa, silnie związanego ekonomicznie z Anglią, której król, Edward III, miał prawa do francuskiego tronu. Kiedy w 1337 r. Edward zdecydował się walczyć o francuską koronę, jego pierwszym krokiem było podporządkowanie Flandrii. Edward natrafił tu na podatny grunt. Zaczął od wstrzymania importu flandryjskiej bawełny, co w krótkim czasie doprowadziło do przyjęcia przez kupców protekcji angielskiej. Ludwik musiał ponownie uciekać do Francji, a władzę we Flandrii przejęła oligarchia kupiecka na czele z Jacobem van Arteveldem.Podczas dalszych walk wojny stuletniej Ludwik walczył u boku Francuzów. Zginął 26 sierpnia 1346 r. w bitwie pod Crécy. Jest pochowany w Brugii.21 czerwca 1320 r. poślubił Małgorzatę Francuską (1310 – 9 maja 1382), córkę króla Francji Filipa V Długiego i Joanny II, hrabiny Burgundii. Został z nią zaręczony już w 1317 r. Ludwik i Małgorzata mieli razem jednego syna: Ludwik II de Male (25 października 1330 – 30 stycznia 1384), hrabia Flandrii, Nevers, Rethel, Artois i Burgundii
  • Лудвиг I (Луи) от Фландрия или Луи дьо Дампиер (на френски: Louis Ier de Flandre, Louis de Dampierre, Louis de Nevers, Louis de Crécy), * ок. 1304, † 26 август 1346 в битката при Креси) от род Дом Дампиер е от 1322 г. граф на Фландрия и като Лудвиг II граф на Невер, от 1328 до 1346 г. граф на Ретел.Той е син на граф Лудвиг I († 1322) и на Жана от Ретел († 1328). Внук е на граф Роберт III († 1322) от Фландрия. Възпитаван е в Париж и в Неверс.Лудвиг I се жени на 21 юли 1320 г. - по споразуменията на договора от Париж от 5 май 1320 г. – за Маргарета Френска (1312–1382), дъщеря на френския крал Филип V и Жана Бургундска. Съпругата му става 1361 г. пфалцграфиня на Бургундия, господарка на Салинс, графиння на Артоа и пер на Франция. Двамата имат един син: Лудвиг II (1330–1384), женen 1347 г. за Маргарета Брабантска (1323–1368) Лудвиг I е убит в битката при Креси през 1346 г. и е погребан в църквата Св. Донат в Брюге, Белгия. Наследен е от син му Лудвиг II.
  • Luigi I di Dampierre, talvolta Luigi I di Crécyo Luigi di Nevers (1304 circa – Crécy-en-Ponthieu, 26 agosto 1346), figlio di Luigi I di Nevers, fu conte delle Fiandre, di Nevers, di Rethel e Signore di Mechelen.Il nonno Roberto III lo fece sposare nel luglio del 1320 con Margherita, figlia del re di Francia Filippo V.In questa occasione Roberto dovette accettare, il passaggio alla Corona di Francia dei tre distretti valloni di Lille, Douai e Orchies, e il pagamento di una forte tassa.Questo matrimonio pose fine alla politica anti-francese che suo nonno Roberto e ancora prima il suo bisnonno Guido.Succedette nel settembre del 1322, dopo la morte prematura di suo padre Luigi I di Nevers, che non aveva fatto nemmeno in tempo ad essere nominato Conte, a suo nonno Roberto.Senza attendere il permesso del re di Francia Carlo IV, alla morte del padre, si precipitò nelle Fiandre per farsi nominare Conte, al fine di prevenire le mire di suo zio Roberto.Sposò Margherita I di Borgogna, da cui ebbe Luigi. Morì nella battaglia di Crécy.
  • Dampierre v. Nevers-i Lajos (1304 – 1346. augusztus 25.) középkori flamand nemes, 1322-től Flandria és Nevers grófja, majd anyja halála után 1328-tól haláláig Rethel grófja.
  • Ludwig I. (* um 1304; † 26. August 1346 in der Schlacht von Crécy) war seit 1322 Graf von Flandern, (als Ludwig II.) Graf von Nevers und Rethel, Baron von Donzy. Er war der Sohn des Grafen Ludwig I. von Nevers und der Johanna von Rethel, der Enkel des Grafen Robert III. von Flandern.Er heiratete am 21. Juli 1320 – gemäß den Vereinbarungen des Vertrags von Paris – Margarete (um 1312–1382), Tochter des französischen Königs Philipp V., die 1361 Pfalzgräfin von Burgund, Herrin von Salins, Gräfin von Artois und Pair von Frankreich wurde.Mit der Unterstützung seines Schwiegervaters gelang es ihm, die Aufstand des Nikolaas Zannekin zu unterdrücken.Er und Margarete hatten einen Sohn: Ludwig II. (Ludwig von Male) (1339–1384), der auch sein Nachfolger wurde.Ludwig wurde in Brügge in der Sint-Donaaskerk beigesetzt.
  • Ludvík I. Flanderský (francouzsky Louis de Dampierre, Louis de Nevers, Louis de Crécy, nizozemsky Lodewijk van Crécy, 1304? – 26. srpna 1346 Kresčak) byl hrabě z Flander, Nevers a Rethelu. Během svého života se opakovaně snažil o vypořádání se vzpourami ve Flandrech a zemřel na francouzské straně v bitvě u Kresčaku.
  • Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.El seu avi Robert III de Flandes el va fer casar el juliol de 1320 amb la filla del rei de França Felip V, Margarida futura comtessa d'Artois i de Borgonya, aliança prestigiosa, que va ser no obstant l'ocasió per a Robert d'acceptar el «Transport de Flandes», és a dir la transferència de sobirania de part de Flandes (Lilla, Douai i Orchies) associada al pagament d'un impost esclafant.Va succeir després de la mort del seu pare al seu avi Robert III el setembre de 1322. Sense esperar l'aval del rei de França, es va precipitar a Flandes per fer-s'hi proclamar comte per tal d'avançar-se les ambicions del seu oncle Robert, cosa que va desagradar al rei de França Carles IV que el va fer tancar provisionalment el gener de 1323, abans que el Parlament de París el reconegués formalment com a nou comte.El seu favorit en títol fou Guy Grimaud, cavaller i senyor de Lantilly a CervonTota la seva vida, Lluís de Nevers va ser un estranger per als flamencs. Per això hi ha diverses raons: el seu pare, comte de Nevers, mai no havia estat comte de Flandes; el nou comte, elevat al Louvre mai no havia residit abans en el seu futur domini: va preferir d'altra banda viure encara alguns anys al Nivernès, on la noció de feudalitat corresponia millor a la percepció que en tenia, que la que va trobar al seu adveniment a Flandes, on les llibertats de les ciutats eren primordials per als artesans i la classe mitjana. Príncep abans de tot francès, fidel per ideal cavalleresc al seu senyor feudal natural, va refusar obstinadament l'aliança anglesa, tanmateix vital a la indústria textil flamenca, el que no van poder admetre els flamencs, que havien combatut i fins i tot batut a les elits feudals tant flamenques, brabançons com franceses en un passat recent a la Batalla de Kortrijk, 1302). Mentre que tots els seus predecessors havien estat propers als interessos econòmics del comtat, Lluís de Nevers se'n va dissociar per vanitat o incomprensió. Va cedir així el port de Sluis al seu besoncle Joan I de Namur amb gran descontentament dels habitants de Bruges, que es van aixecar i van saquejar el port rival (1323). Va deixar governar al principi els seus consellers francesos, però va acabar mesurant la noblesa flamenca. Tanmateix aquesta, que era en essència profrancesa, era tant menyspreada pel poble que una part del comtat (Kortrijk, Bruges...) es va aixecar (l'anomenada revolta dels Karls), sota la direcció de Nicolau Zannekin. El comte va ser fins i tot capturat pels brugesos i els seus companys foren executats (incendi de Kortrijk, 19 de juny de 1325). Els gantesos havent-se manifestat al seu favor, van forçar als brugesos a alliberar-lo (novembre 1325). En resposta a un nou aixecament dels brugesos, el comte finalment va haver d'apel·lar al rei Felip VI de França, que va aixafar les ciutats revoltades a Cassel el 1328. Lluís va poder així, després d'una repressió violenta reforçar provisionalment el seu poder i concedir a les ciutats llibertats més restrictives, que els brugesos van qualificar de «Mal privilegi». Fins i tot si va residir de llavors en endavant a la ciutat, Lluís va disgustar els gantesos el 1335 obligant, segons la voluntat del rei Felip VI, als vaixells flamencs a guerrejar contra els vaixells anglesos d'Eduard III d'Anglaterra. Van ser els primers episodis de la guerra dels Cent Anys (dels quals els següents anaven a desenvolupar-se en gran part sobre el sòl flamenc, en absència del comte). Privada de llana anglesa, Flandes entrava immediatament en crisi econòmica, i l'odi tant dels obrers com dels artesans s'enfocava sobre el comte. La detenció d'un patriota gantès, Siger de Kortrijk, va posar foc a la pólvora: els gantesos van prendre per cap un burgès molt popular, Jacob van Artevelde (1337), i van rebutjar sota la seva direcció l'avantguarda de l'exèrcit reial (Gant, 11 d'abril 1338). El 23 d'abril, Artevelde va desfer la cavalleria del comte davant el castell de Biervliet, prop de Terneuzen. En va ser definitivament el final de l'autoritat comtal de Lluís de Nevers. Jacques van Artevelde va esdevenir el verdader amo de Flandes i va negociar la recuperació del comerç amb Eduard III. Lluís de Nevers va fugir de Gant (estiu de 1338) i es va refugiar a la cort de Felip de Valois. Després de l'assassinat de Jacques van Artevelde, el 1345, Lluís va intentar reprendre peu a Flandes, es va instal·lar a Termonde, però en va ser expulsat pels gantesos. Es va negar a reconèixer la sobirania feudal d'Eduard III que s'havia proclamat entretant rei de França i que havien reconegut com tal els flamencs, declarant que no faria homenatge a Eduard més que quan aquest monarca hauria pres possessió de França. Va vendre llavors al duc Enric de Brabant la senyoria de Malines que amb moltes dificultats havia adquirit al pare d'aquest (1333- 1336) i va tornar a la cort de Felip VI, al que va seguir a les seves campanyes contra els anglesos. Fou així com va ser massacrat com tants altres cavallers francesos en el transcurs de la batalla de Crécy. El seu cos va ser enterrat per Eduard III a l'abadia de Saint-Riquier, i després més tard portat a Bruges pel seu fill i successor Lluís II de Flandes, que va fer edificar un mausoleu a la catedral de Sant Donacià.
  • Luis I de Flandes (Nevers,1304 – Crècy, 26 de agosto de 1346), de la casa de Dampierre, fue Conde de Flandes, de Nevers y de Rethel.Era hijo de Luis, conde de Nevers y de Juana, condesa de Rethel, su abuelo paterno era Roberto de Bethume, conde de Flandes.El 22 de julio de 1322, en la ciudad de París muere su padre, por lo que recibe como herencia el título de conde de Nevers, casi dos meses después el 17 de septiembre, muere en Ypres su abuelo, rápidamente se dirige a Flandes para hacer valer sus derechos por sobre los de su tío Roberto de Cassel, que ambicionaba el rico condado, este provocará la ira del rey Carlos IV, debido a que para ese momento el parlamento aún no reconocía formalmente al joven Luis de Nevers como conde. Tras el encierro que vivió por un breve tiempo logró hacerse reconocer finalmente como conde de FlandesLas condiciones para su gobierno siempre la fueron adversas, para los artesano y pañeros flamencos, Luis no era más que un extranjero: nunca había vivido en Flandes, su padre no había sido el gobernante de la región, y él mismo se comportaba más como conde de Nevers que de Flandes, pues su idea de lo que era ser un señor feudal se adaptaba más a su primer patrimonio, no se adaptaba a las amplias libertades de las ciudades como Brujas o Gante. Luis de Flandes fue en todo ámbito un príncipe francés, fiel sobre todo a su soberano en París, se negó rotundamente a la ya tradicional alianza inglesa y se desentendió de la importancia que habían dado sus antecesores a la industria téxtil del condado, la que se veía mucho más beneficiada con Inglaterra como aliada, que con Francia como soberana.La cesión que haría del puerto de Esclusa a su tío el conde de Namur provocó la ira de los burgueses de Brujas y finalmente, liderados por Nicolas Zannekin, el levantamientos de muchas ciudades flamencas, fue capturado por las milicias y tuvo que pedir ayuda al rey Felipe VI, el que en 1328 aplastó a los flamencos en la Batalla de Cassel. Tras esta victoria el conde Luis logró sentar algo su poder en el país, pero el inicio de la Guerra de los Cien Años, la fidelidad del conde al rey francés y por tanto el cese de los envíos de lana inglesa llevaron a Flandes rápidamente a la ruina, así el resentimiento de su pueblo se acentuaba.Todos estos hechos seguían acumulándose, hasta que la detención de un importante patriota flamenco lleva a que, tomando a Jacob van Artevelde como jefe, los ganteses atacaran la vanguardia del ejército real en la ciudad y tomaran el gobierno efectivo de todo el condado, reabriera relaciones con el rey Eduardo III de Inglaterra y obligara a Luis de Nevers a huir a refugiarse en la corte en París.El asesinato de Artevelde no calmó las cosas, este había reconocido a Eduardo III como legítimo rey de Francia, y al entrar de nuevo en los territorios del condado de Nevers fue expulsado. Con la esperanza de recuperar el patrimonio heredado de su padre, y con dinero obtenido de la venta del señorío de Las Malinas se pusó al servicio de Felipe VI en la Batalla de Crécy; como tantos otros importantes nobles encontraría la muerte durante la contienda aquel 26 de agosto de 1346.Eduardo III enterró su cuerpo en la Abadía de Saint-Riquier, más tarde fue llevado a Brujas por su hijo y sucesor Luis II, que le hizo construir un mausoleo en la iglesia de Saint-Donat.
  • Louis I (c. 1304 – August 26, 1346, ruled 1322–1346) was Count of Flanders, Nevers and Rethel.
  • Людовик (Луи) I Неверский (фр. Louis de Nevers, ок. 1304, Невер — 25 августа 1346, Креси, Франция) — граф Фландрии с 1322, граф Невера (Людовик II) с 1322, граф Ретеля с 1328 из дома Дампьер, сын Людовика I, графа Невера, и Жанны, графини Ретеля.
  • Lodewijk II van Nevers of Lodewijk I van Vlaanderen (Nevers, ± 1304 – Slag bij Crécy, 26 augustus 1346), ook Lodewijk van Crécy genoemd, was graaf van Vlaanderen en van Nevers (1322-1346), en graaf van Rethel (1322-1346).Zijn vader Lodewijk (voor Nevers bekend als Lodewijk I van Nevers - de hier besproken graaf wordt ook kortweg Lodewijk van Nevers genoemd) was de zoon van Robrecht III van Bethune uit diens tweede huwelijk met Yolande van Bourgondië; hij was niet de volgende graaf van Vlaanderen omdat hij twee maanden vroeger dan zijn vader overleed.Als kleinzoon en opvolger van graaf Robrecht († 17 september 1322), werd Lodewijk opgevoed aan het hof te Parijs, waar hij in 1317 als dertienjarige trouwde met Margaretha, de achtjarige dochter van koning Filips V. Zijn beleid was dan ook sterk Fransgezind. Daarmee deed hij afbreuk aan de politiek van zijn directe voorgangers. In hun alliantie met Engeland vonden die een waarborg voor hun onafhankelijkheid en bescherming tegen het Frans expansionisme. Engeland was de belangrijkste wolleverancier en daarmee de bron van de Vlaamse rijkdom. Lodewijks politiek kwam zo in conflict met de belangen van zijn onderdanen.Met steun van de Franse koning en van de steden Brugge en Gent kon hij weerstand bieden tegen zijn oom Robrecht van Kassel, die zijn rechten deed gelden op de grafelijke troon.In juni 1323 schonk graaf Lodewijk aan zijn oudoom Jan van Namen, heer van Sluis, de rechtsmacht over het water van Sluis en van het Zwin en kwam daarbij in botsing met Brugge. In november 1323 had de graaf te kampen met een opstand van Vlaamse boeren uit de kuststreek aangevoerd door Nicolaas Zannekin, naar aanleiding van de heffing van grafelijke belastingen. Lodewijk moest toen noodgedwongen naar Frankrijk vluchten. Het Franse leger bracht echter de Vlamingen op 23 augustus 1328 een zware nederlaag toe in de slag bij Kassel. In de jaren tussen 1329 en 1331 vaardigde de graaf de mauvais privilèges uit voor de opstandige steden en kasselrijen.In oktober 1336 schaarde Lodewijk zich openlijk aan de zijde van Frankrijk bij het begin van de Honderdjarige Oorlog. Toen hij Engelse kooplieden gevangen zette, lieten de Engelse represailles niet op zich wachten: er volgde een verbod op de uitvoer van wol. De Vlaamse steden namen daarom onder leiding van Jacob van Artevelde later een meer Engelsgezinde houding aan. Begin februari 1339 werd de weerstand tegen Lodewijk zo groot dat hij moest vluchten naar Sint-Omaars en in december 1339 verliet hij voorgoed zijn graafschap, waar Simon de Mirabello ruwaard werd. Graaf Lodewijk van Nevers sneuvelde op 26 augustus 1346 in de Slag bij Crécy. Eerder al sneuvelden de graven Robrecht II van Jeruzalem en Boudewijn VII van Vlaanderen in dienst van Frankrijk tegen de Engelsen.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 421925 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12729 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 129 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104722229 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:alignt
  • center
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • 1346 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 1304
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Coat of Arms of Flanders .svg
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
prop-fr:icone
  • Blason Comte-de-Flandre.svg
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1346 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:mère
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:période
  • 1322 (xsd:integer)
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1322 (xsd:integer)
  • 1328 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Louis Ier de Flandre dit Louis de Dampierre, Louis de Nevers ou Louis de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 août 1346), comte de Flandre (Louis Ier, de 1322 à 1346), de Nevers et de Rethel (Louis II, de 1322 à 1346), seigneur de Malines, fils de Louis Ier de Dampierre, comte de Nevers, et de Jeanne, comtesse de Rethel.Son grand-père Robert III lui fit épouser en juillet 1320 la fille du roi de France Philippe V, Marguerite future comtesse d'Artois et de Bourgogne, alliance prestigieuse, qui fut néanmoins l'occasion pour Robert d'accepter le « Transport de Flandre », c'est-à-dire le transfert de souveraineté de la Flandre romane (Lille, Douai et Orchies) associé au paiement d'un impôt écrasant.Il succéda après la mort de son père à son grand-père Robert III en septembre 1322.
  • Dampierre v. Nevers-i Lajos (1304 – 1346. augusztus 25.) középkori flamand nemes, 1322-től Flandria és Nevers grófja, majd anyja halála után 1328-tól haláláig Rethel grófja.
  • Ludvík I. Flanderský (francouzsky Louis de Dampierre, Louis de Nevers, Louis de Crécy, nizozemsky Lodewijk van Crécy, 1304? – 26. srpna 1346 Kresčak) byl hrabě z Flander, Nevers a Rethelu. Během svého života se opakovaně snažil o vypořádání se vzpourami ve Flandrech a zemřel na francouzské straně v bitvě u Kresčaku.
  • Louis I (c. 1304 – August 26, 1346, ruled 1322–1346) was Count of Flanders, Nevers and Rethel.
  • Людовик (Луи) I Неверский (фр. Louis de Nevers, ок. 1304, Невер — 25 августа 1346, Креси, Франция) — граф Фландрии с 1322, граф Невера (Людовик II) с 1322, граф Ретеля с 1328 из дома Дампьер, сын Людовика I, графа Невера, и Жанны, графини Ретеля.
  • Ludwik I (ur. 1304, zm. 26 sierpnia 1346), hrabia Flandrii, Nevers i Rethel, syn Ludwika de Nevers (najstarszego syna hrabiego Roberta III Flandryjskiego) i Joanny, dziedziczki hrabstwa Rethel, córki Hugona IV, hrabiego Rethel.W 1322 r. po śmierci ojca został hrabią Nevers (jako Ludwik II). Niecałe dwa miesiące później zmarł jego dziadek, Robert III, i Ludwik został hrabią Flandrii (jako Ludwik I). Po śmierci matki w 1328 r.
  • Luigi I di Dampierre, talvolta Luigi I di Crécyo Luigi di Nevers (1304 circa – Crécy-en-Ponthieu, 26 agosto 1346), figlio di Luigi I di Nevers, fu conte delle Fiandre, di Nevers, di Rethel e Signore di Mechelen.Il nonno Roberto III lo fece sposare nel luglio del 1320 con Margherita, figlia del re di Francia Filippo V.In questa occasione Roberto dovette accettare, il passaggio alla Corona di Francia dei tre distretti valloni di Lille, Douai e Orchies, e il pagamento di una forte tassa.Questo matrimonio pose fine alla politica anti-francese che suo nonno Roberto e ancora prima il suo bisnonno Guido.Succedette nel settembre del 1322, dopo la morte prematura di suo padre Luigi I di Nevers, che non aveva fatto nemmeno in tempo ad essere nominato Conte, a suo nonno Roberto.Senza attendere il permesso del re di Francia Carlo IV, alla morte del padre, si precipitò nelle Fiandre per farsi nominare Conte, al fine di prevenire le mire di suo zio Roberto.Sposò Margherita I di Borgogna, da cui ebbe Luigi.
  • Luis I de Flandes (Nevers,1304 – Crècy, 26 de agosto de 1346), de la casa de Dampierre, fue Conde de Flandes, de Nevers y de Rethel.Era hijo de Luis, conde de Nevers y de Juana, condesa de Rethel, su abuelo paterno era Roberto de Bethume, conde de Flandes.El 22 de julio de 1322, en la ciudad de París muere su padre, por lo que recibe como herencia el título de conde de Nevers, casi dos meses después el 17 de septiembre, muere en Ypres su abuelo, rápidamente se dirige a Flandes para hacer valer sus derechos por sobre los de su tío Roberto de Cassel, que ambicionaba el rico condado, este provocará la ira del rey Carlos IV, debido a que para ese momento el parlamento aún no reconocía formalmente al joven Luis de Nevers como conde.
  • Lodewijk II van Nevers of Lodewijk I van Vlaanderen (Nevers, ± 1304 – Slag bij Crécy, 26 augustus 1346), ook Lodewijk van Crécy genoemd, was graaf van Vlaanderen en van Nevers (1322-1346), en graaf van Rethel (1322-1346).Zijn vader Lodewijk (voor Nevers bekend als Lodewijk I van Nevers - de hier besproken graaf wordt ook kortweg Lodewijk van Nevers genoemd) was de zoon van Robrecht III van Bethune uit diens tweede huwelijk met Yolande van Bourgondië; hij was niet de volgende graaf van Vlaanderen omdat hij twee maanden vroeger dan zijn vader overleed.Als kleinzoon en opvolger van graaf Robrecht († 17 september 1322), werd Lodewijk opgevoed aan het hof te Parijs, waar hij in 1317 als dertienjarige trouwde met Margaretha, de achtjarige dochter van koning Filips V.
  • Лудвиг I (Луи) от Фландрия или Луи дьо Дампиер (на френски: Louis Ier de Flandre, Louis de Dampierre, Louis de Nevers, Louis de Crécy), * ок. 1304, † 26 август 1346 в битката при Креси) от род Дом Дампиер е от 1322 г. граф на Фландрия и като Лудвиг II граф на Невер, от 1328 до 1346 г. граф на Ретел.Той е син на граф Лудвиг I († 1322) и на Жана от Ретел († 1328). Внук е на граф Роберт III († 1322) от Фландрия. Възпитаван е в Париж и в Неверс.Лудвиг I се жени на 21 юли 1320 г.
  • Ludwig I. (* um 1304; † 26. August 1346 in der Schlacht von Crécy) war seit 1322 Graf von Flandern, (als Ludwig II.) Graf von Nevers und Rethel, Baron von Donzy. Er war der Sohn des Grafen Ludwig I. von Nevers und der Johanna von Rethel, der Enkel des Grafen Robert III. von Flandern.Er heiratete am 21.
  • Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.El seu avi Robert III de Flandes el va fer casar el juliol de 1320 amb la filla del rei de França Felip V, Margarida futura comtessa d'Artois i de Borgonya, aliança prestigiosa, que va ser no obstant l'ocasió per a Robert d'acceptar el «Transport de Flandes», és a dir la transferència de sobirania de part de Flandes (Lilla, Douai i Orchies) associada al pagament d'un impost esclafant.Va succeir després de la mort del seu pare al seu avi Robert III el setembre de 1322.
rdfs:label
  • Louis Ier de Flandre
  • I. Lajos flamand gróf
  • Lluís I de Flandes
  • Lodewijk II van Nevers
  • Louis I, Count of Flanders
  • Ludvík I. Flanderský
  • Ludwig I. (Flandern)
  • Ludwik I (hrabia Nevers)
  • Luigi I di Fiandra
  • Luis I de Flandes
  • Лудвиг I (Фландрия)
  • Людовик I (граф Фландрии)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Louis Ier de Flandre
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:enfants of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of