Le comté de Melgueil (actuellement Mauguio) était un comté qui se situait dans la partie est de l'actuel département de l'Hérault en France.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le comté de Melgueil (actuellement Mauguio) était un comté qui se situait dans la partie est de l'actuel département de l'Hérault en France.
  • El comtat de Melguèlh [melˈɣɥɛl] (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot. Cap al 812 va ser assignat al lot de comtats de la Septimània i Gòtia, i va romandre de fet unit al marquesat fins cap al 878. Del 878 al 1079 els seus governants es titularen comtes de Substancion.A l'època visigòtica ja s'esmenten dos bisbes de Magalona (Boeci el 589) i Gumild el 673.Magalona fou un bisbat i un comtat visigot que el 752 es va sotmetre a Carles Martell quan era comte Aigulf, pare del famós sant Benet d'Aniana. El va succeir el seu fill Amic i a aquest el seu fill Robert. Quant als bisbes ja al 589 es coneix un primer bisbe a Magalona de nom Boeci (vegeu bisbat de Magalona).Després del 878 l'antiga nissaga local hauria recuperat el poder (si és que mai l'havia perdut realment) i portaren el títol de comtes de Substancion. Guillemona és la primera comtessa esmentada al cartulari comtal. Podria ser neta o jove de Robert (el nom del fill del qual no es coneix). Al segle següent la ciutat de Magalona va ser reconstruïda i el títol de comtes de Substancion es va abandonar en favor del nom occità de la nova Magalona o Mauguio, que va derivar en Melguèlh (Melgueil). El comte Pere I es va casar vers 1063 amb Almodis, filla de comte Ponç II de Tolosa i el 1085 va decidir cedir l'alta sobirania feudal del comtat i bisbat de Magalona al Papa Gregori VII. Els seus successors no van reconèixer aquesta alta sobirania. Pere va deixar tres fills: Ponç (Abat de Cluny), Adelaida (mare de Pere de Puei, gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris) i Ramon II. Aquest darrer, va tenir com a successor al seu fill Bernat IV que va sostenir un conflicte armat amb el seu cunyat Guillem VI senyor de Montpeller i finalment es va fer monjo al Velai. Va deixar dues filles, Guillema, que se suposa que fou l'esposa del vescomte Ramon Folc II de Cardona, i Beatriu de Melguèlh, l'hereva, que va quedar sota tutela del seu oncle Guillem VI de Montpeller el qual va concertar el seu enllaç amb el comte Berenguer Ramon I de Provença; davant això el comte Alfons I Jordà de Tolosa (112-1148), que aspirava a la regència, va declarar la guerra a Montpeller, fins que finalment es va arribar a un acord de coregència. Guillem VI, abans que Beatriu arribés a la majoria d'edat, la va casar segons el que s'havia acordat amb el comte de Provença (1135) però aquest va morir el 1144 i Beatriu es va casar llavors en segones noces amb Bernat Palet, senyor d'Ales (que fou Bernat V de Melguelh), que va morir el 1170. Beatriu havia tingut del primer matrimoni amb Ramon Berenguer I, un fill, Ramon Berenguer III de Provença, al que al rebre el comtat de Provença va associar al govern, del que mai es va ocupar. Aquest comte fou el pare de Dolça II de Provença, comtessa el 1166-1167 fins que Alfons el Cast se'n va apoderar). El comte va morir el 1166 i l'experiència d'associació a Melguèlh fou considerada negativa; Beatriu va decidir casar a la seva filla gran Ermessenda Palet (del seu segon matrimoni) amb Pere Bermon de Sauva, señor d'Andusa, i confiar al matrimoni el govern del comtat, el que efectivament es va portar a terme el 1170, però Pere Bermon va morir el 1172 i llavors un fill menor de Beatriu, Bertran I, que era l'hereu legítim des de 1166 i ja es titulava comte, va reclamar els seus drets i es va aliar amb Guillem VII de Montpeller al que va cedir una part de les seves possessions i el 1172 es va declarar vassall del rei d'Alfons I de Catalunya i Aragó i li va cedir el comtat en presència del comte de Pallars, i els nobles de Melguèlh van jurar fidelitat al rei. Beatriu va reaccionar airada, va declarar desheretat al seu fill Bertran i va nomenar hereves per meitat a la seva filla Ermessenda i a la seva néta Dolça. Molts nobles van acatar la decisió de la comtessa titular i Ermessenda fou casada el 1173 amb l'hereu de Tolosa, el futur comte Ramon VI de Tolosa (en realitat Ramon VIII de Tolosa després del descobriment de dos comtes abans desconeguts de nom Ramon) i es va establir que després de la mort de Beatriu el comtat de Melguèlh o Melgueil quedaria unit a Tolosa com així va ser després del 1190.Amb les guerres càtares el comtat fou ocupat per Simó de Montfort i va quedar unit a les possessions de la corona francesa (1213) cosa confirmada el 1215. El reis van concedir el títol de comte de Melguèlh als bisbes de Magalona. Vegeu bisbat de Magalona.
  • Графство Мельгёй (фр. Comté de Melgueil) — феодальное владение на юге Франции со столицей в городе Могио.
  • Die Grafschaft Melgueil (französisch Comté de Melgueil) mit dem Hauptort Melgueil (heute Mauguio) im Département Hérault bestand vorher als Grafschaft Maguelone bereits zur Zeit der Westgoten.Im 8. Jahrhundert wurde Melgueil der Sitz des Grafen, in seinem Auftrag wurden im 10. Jahrhundert hier die letzten werthaltigen Deniers Südfrankreichs geschlagen.Ende des 11. Jahrhunderts bot Graf Pierre I. seine Grafschaft dem Papst an und nahm sie 1085 von ihm als Lehen zurück. Die Grafschaft gelangte dann durch Heirat an Raimund VI. Graf von Toulouse, der sie 1209 dem Papst abtrat. 1215 wurde die Grafschaft dann dem Bischof von Maguelonne gegeben.
  • Condado de Septimania en el Sur de Francia cuyo centro era el castillo de Melguelh (nombre en Occitano, siendo conocido en francés como Melgueil y antiguamente Magalona). Sus soberanos se titulaban condes de Melguelh o bien condes de Substancion, debido a que la ciudad de este nombre había sustituido como sede de los obispos a Melguelh o Magalona tras la destrucción de la misma por Carlos Martel.En la época visigoda ya se mencionan dos obispos de Magalona (Boetius en el 589) y Gumildo en el 673.Los primeros condes de los que hay constancia son del siglo VIII. Aigulfo era probablemente godo como su hijo Amico.Guillermona es la primera condesa mencionada en el cartulario condal. Hacia el año 1000 la ciudad de Magalona fue reconstruida y el título de condes de Substancion dejó de usarse en favor del de condes de Melguelh (Melgueil). El conde Pedro I se casó hacia 1063 con Almodis, hija del conde de Tolosa Ponce III, y en 1085 decidió ceder la soberanía feudal del condado y del Obispado de Magalona al Papa Gregorio VII. Sus sucesores no reconocieron está soberanía feudal. Pedro I dejó tres hijos: Ponce (Abad de Cluny), Adelaida (madre de Pedro de Puei, gran Maestre de los Hospitalarios) y Ramón II. Éste último tuvo como sucesor a su hijo Bernardo IV quien sostuvo un conflicto armado con su cuñado Guillermo VI señor de Montpellier y finalmente se hizo monje en el Velay. Dejó dos hijas, Guillerma, que se supone es la esposa de Ramón Folc II vizconde de Cardona, y Beatriz de Melguelh, la heredera, que quedó bajo tutela de su tío Guillermo VI de Montpellier quien concertó su enlace con el conde Berenguer Ramón I de Provenza; ante esto el conde Alfonso I de Tolosa, que aspiraba a la regencia, declaró la guerra a Montpellier, pero se llegó a un acuerdo de co-regencia. Guillermo VI, antes de que Beatriz llegara a la mayoría de edad, la casó como estaba previsto con el conde de Provenza (1135) pero el conde murió en 1144 y Beatriz se casó en segundas nupcias con Bernardo Palet, señor de Ales (Bernardo V de Melguelh), quien murió en 1170. Beatriz tenía de su primer matrimonio a Ramón Berenguer I, al que asoció al gobierno si bien realmente estaba en Provenza donde era conde (fue el padre de la famosa Dulce de Provenza, que aportó un extenso patrominio a la casa de Barcelona). No siendo efectiva la asociación, Beatriz decidió casar a su hija mayor Ermesenda Palet (de su segundo matrimonio) con Pedro Bermon de Sauva, señor de Anduze, y confiarles el gobierno, lo que efectivamente se llevó a cabo, pero Pedro Bermon murió en 1172. El hijo menor de Beatriz, Bertran I, hermano de Ermesenda, reclamó la sucesión (ya se titulaba conde desde 1170) y formó alianza con Guillermo VII de Montpellier al que cedió una parte de sus posesiones y el 1172 se declaró vasallo de Alfonso I de Aragón y le cedió el condado en presencia del conde de Pallars, jurando fidelidad al rey los nobles del país. Beatriz reaccionó airadamente, declaró desheredado a su hijo Bertrán y nombró herederas por mitad a su hija Ermesenda y a su nieta Dulce. Los nobles acataron la decisión de la condesa titular. Ermesenda fue casada en 1173 con Raimundo, heredero del condado de Tolosa (el futuro Raimundo VI de Tolosa), y quedó dispuesto que una vez fallecida Beatriz el condado de Melguelh o Melgueil se uniría a Tolosa. Con las guerras albigenses fue ocupado por Simón de Montfort y quedo unido a las posesiones de la corona francesa, lo que fue confirmado en 1215. Los reyes franceses confirieron el feudo de Melgueil a los Obispos de Magalona.Lista de condes:Aigulfo I c. 750Amico I ? -778 (hijo del anterior)Roberto I 778-?Adolfo I ?-?Ernesto I ?-?Eberardo I ? -812??? 812-880 (varios condes desconocidos)Guillermona c. 880-920 (casada con Roberto de Magalona)Bernardo I c. 920-930 (hijo de Guillermona)Berenguer I c. 930-950 (hijo del anterior)Bernardo II c. 950-988 (hijo del anterior)??? c. 988-989 (hijo del anterior, nombre desconocido)Bernardo III c. 989-1055 (hijo del anterior)Ramón I c. 1055-1079 (hijo del anterior)Pedro I 1079-? (hijo de anterior)Ramón II ?-1120 (hijo del anterior)Bernardo IV 1120-? (hijo del anterior)Beatriz c. 1130-1190 (hija del anterior)Guillermo 1130-1135 (regente, señor de Montpellier)Berenguer Ramón I 1135-1144 (esposo de Beatriz, conde de Provenza)Bernardo V Pelet 1146-1170 (segundo esposo de Beatriz, señor de Ales)Ramón Berenguer I 1170-1190 (hijo de Batriz, asociado 1170; conde de Provenza)Ermesenda 1170-1190 (hija de Beatriz, heredera 1170; la mitad 1172-73)Pedro Bermon 1170-1172 (esposo de Ermesenda, señor de Anduze)Bertran I 1172 (hijo de Beatriz, hermano de Ermesenda)Alfonso I de Aragón 1172 (por cesión de Beltran I) Dulce de Provenza 1172-1173 (hija de Ramón Berenguer I; la mitad del condado)Ramón IV 1173-1190 (Ramón VI de Tolosa, segundo esposo de Ermesenda; todo)
  • The County of Melgueil (Occitan: Melguelh, modern Mauguio) was a fief of first the Carolingian Emperor, then the King of France, and finally (1085) the Papacy during the Middle Ages. Counts probably sat at Melgueil from the time of the Visigoths. The counts of Melgueil were also counts of Maguelonne and Substantion from at least the time of Peter's homage to Pope Gregory VII on 27 April 1085. In 1172 Beatriu disinherited her son Bertrand and named her daughter Ermessenda her heiress. Later that year Ermessenda married the future Raymond VI of Toulouse and by her will of 1176 the county was to go to Toulouse. Bertrand refused to recognise his disinheritance and pledged homage as Count of Melgueil to Alfonso II of Aragon in 1172. The county fell to the Toulouse in 1190 and was annexed to the French crown in 1213, during the Albigensian Crusade. At the Fourth Council of the Lateran in 1215 it was given to the Diocese of Maguelonne and secular and ecclesiastical authority were merged.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 135506 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4600 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 56 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110990394 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1872 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1745 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • fr
prop-fr:lienTitre
  • Histoire générale de Languedoc
prop-fr:lieu
  • Toulouse
prop-fr:nom
  • Devic
  • Vaissète
prop-fr:prénom
  • Dom Claude
  • Dom Joseph
prop-fr:sousTitre
  • Volume I
prop-fr:titre
  • Histoire générale de Languedoc
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • édition Privat
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le comté de Melgueil (actuellement Mauguio) était un comté qui se situait dans la partie est de l'actuel département de l'Hérault en France.
  • Графство Мельгёй (фр. Comté de Melgueil) — феодальное владение на юге Франции со столицей в городе Могио.
  • The County of Melgueil (Occitan: Melguelh, modern Mauguio) was a fief of first the Carolingian Emperor, then the King of France, and finally (1085) the Papacy during the Middle Ages. Counts probably sat at Melgueil from the time of the Visigoths. The counts of Melgueil were also counts of Maguelonne and Substantion from at least the time of Peter's homage to Pope Gregory VII on 27 April 1085. In 1172 Beatriu disinherited her son Bertrand and named her daughter Ermessenda her heiress.
  • El comtat de Melguèlh [melˈɣɥɛl] (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot. Cap al 812 va ser assignat al lot de comtats de la Septimània i Gòtia, i va romandre de fet unit al marquesat fins cap al 878.
  • Die Grafschaft Melgueil (französisch Comté de Melgueil) mit dem Hauptort Melgueil (heute Mauguio) im Département Hérault bestand vorher als Grafschaft Maguelone bereits zur Zeit der Westgoten.Im 8. Jahrhundert wurde Melgueil der Sitz des Grafen, in seinem Auftrag wurden im 10. Jahrhundert hier die letzten werthaltigen Deniers Südfrankreichs geschlagen.Ende des 11. Jahrhunderts bot Graf Pierre I. seine Grafschaft dem Papst an und nahm sie 1085 von ihm als Lehen zurück.
  • Condado de Septimania en el Sur de Francia cuyo centro era el castillo de Melguelh (nombre en Occitano, siendo conocido en francés como Melgueil y antiguamente Magalona).
rdfs:label
  • Liste des comtes de Melgueil
  • Comtat de Melguèlh
  • Condado de Melguelh
  • County of Melgueil
  • Grafschaft Melgueil
  • Мельгёй (графство)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:nom of
is foaf:primaryTopic of