PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les langues d'oïl sont les langues romanes qui se sont développées dans la partie nord de la Gaule, puis dans la partie nord de la France, dans le sud de la Belgique (Belgique romane) et dans les îles Anglo-Normandes. Cette branche gallo-romaine du nord a conservé un substrat celtique plus important et a subi une plus grande influence du germanique que sa cousine gallo-romaine du sud, la langue d'oc.On rencontre le terme « langue d'oïl » aussi bien au singulier qu'au pluriel, le terme ayant deux sens différents : Au singulier, la « langue d'oïl » est le français au sens large, d'après la classification la plus traditionnelle de la linguistique romane. L'expression la langue d'oïl implique que les variétés du domaine d'oïl sont des dialectes de la langue française, ou plutôt des variantes mutuellement intelligibles avec le français. (On peut faire le parallèle avec le terme deutsch, qui en linguistique désigne la langue allemande, composée de dialectes mutuellement intelligibles, ou encore le terme « occitan » ou « langue d'oc »). Au pluriel, l'usage de « langues d'oïl » signifie qu'il y a des langues distinctes dans le domaine d'oïl : le berrichon, le bourbonnais, le bourguignon-morvandiau, le champenois, le franc-comtois, le français, le gallo, le lorrain, le mayennais, le normand, le picard, le poitevin-saintongeais (poitevin et saintongeais) et le wallon. Partant de ce point de vue, chacune des langues de cette branche est une « langue d'oïl ». Cette vision s'est développée depuis les années 1970 et fait concurrence à la précédente.L'Académie française retient la définition suivante : la langue d'oïl regroupe l'ensemble des parlers pour lesquels « oui » se disait oïl (prononcez [ɔi] ou [ɔil] ; de ce mot dérive le français « oui »). Selon cette définition, il n'y a donc pas de distinction particulière entre le parler franceis/françois (français historique) et tous les autres. De plus, la langue d'oïl étant définie comme un ensemble de parlers, il n'y a pas lieu dans ce cas d'utiliser le pluriel « les langues d'oïl ».
  • La lingua d'oïl è una lingua romanza-galloromanza di epoca medievale (X-XIII secolo), derivante dal gallo-romano, nata e poi sviluppatasi soprattutto nel centro-nord della Francia; è la lingua da cui si sviluppò, nel corso dei secoli, l'attuale lingua francese, imposta come lingua ufficiale dell'antica Gallia.La denominazione "d'oïl" nacque come metodo per distinguere le varietà linguistiche della Francia settentrionale e meridionale basandosi sulle differenti modalità di esprimere un'affermazione (il "sì"), in ciascuna varietà: Ed ecco, quindi, rispettivamente: la lingua "d'oil" (da cui oui, in francese), parlata nel centro-nord della Franciala lingua "d'oc" (il oui, in francese), parlata nel centro-sud della Francia (Occitania) e utilizzata soprattutto dai poeti trovatori la lingua del sì (cioè la nascente lingua italiana)Molti sostengono che questa distinzione sia di origine dantesca, mentre altri riportano che le due espressioni furono in uso già qualche tempo prima, nel XIII secolo e il padre della nostra lingua, Dante Alighieri, avrebbe solamente aggiunto l'espressione lingua di sì per riferirsi alle sole lingue dell'area italica.Con la denominazione della lingua d'oil, si raggruppano diversi dialetti di un'unica derivazione, chiamate anche lingue regionali di Francia, il cui elenco è stabilito sulla base del rapporto, dell'aprile 1999, del Professor Bernard Cerquiglini: borgognone-morvandiau champenois francoconteese gallo lorenese mayennais normanno piccardo pittavino-santongese valloneAlcune varietà di normanno (normand) (p.es. jersiais, guernesiais e sercquiais) sono parlate nelle Isole anglo-normanne e riconosciute come lingue regionali dai governi delle isole (il jersiais e il guernesiais sono riconosciuti come lingue regionali delle isole britanniche dal Regno Unito e la Repubblica d'Irlanda e dalla cattedra del Consiglio britannico-irlandese).Il vallone (wallon), il piccardo (picard), il lorenese (lorrain, detto gaumais) ed il champenois sono riconosciuti in Vallonia (Belgio) e si trovano collegamenti con altre lingue autoctone.
  • Az oïl nyelvek az újlatin nyelvek családjához tartozó nyelvek csoportja, amelyeket Franciaország északi felében beszélik, valamint ezzel határos belgiumi, luxemburgi és svájci régiókban.
  • Langues d’oïl (języki oïl) – podgrupadialektów romańskich, występujących w północnej Francji na Wyspach Normandzkich oraz w Walonii (Belgia).
  • The langues d'oïl [lɑ̃ɡᵊdɔjl] or langues d'oui [lɑ̃ɡᵊdwi], in English the Oïl /ˈwiːl/ or Oui /ˈwiː/ languages, are a dialect continuum that includes standard French and its closest autochthonous relatives spoken today in the northern half of France, southern Belgium, and the Channel Islands. They belong to the larger Gallo-Romance group of languages, which also covers most of southern France (Occitania), northern Italy and eastern Spain (Catalan Countries) (some linguists place Catalan into the Ibero-Romance grouping instead).Linguists divide the Romance languages of France, and especially of Medieval France, into three geographical subgroups: Langues d'oïl and Langues d'oc, named after their words for 'yes', with Franco-Provençal (Arpitan) considered transitional.
  • Oïl hizkuntzak (Langues d'oïl) galo-erromantze hizkuntza taldearen izendapen linguistiko eta historikoa da. Horren bidez Erromatar Galia zenaren hizkuntza eremua izendatzen da, hau da, gaur egungo Frantzia iparraldea, Belgikaren parte bat (Valonia) eta Kanaleko uharteak (Erresuma Batua). Oïl hizkuntzen lekua frantsesak hartu zuen (zeina, halaber, oïl hizkuntzetako bat den) hizkuntza ofizial eta nagusi gisa, Kanaleko uharteetan izan ezik, non ingelesa nagusi baita.
  • 오일어(langues d'oïl)는 표준 프랑스어, 또 그와 가장 가까운 고유어 계통을 포함하는 방언 연속체로, 오늘날에는 프랑스의 북반부, 벨기에 남부, 채널 제도에서 쓰인다. 오일어는 남부 프랑스(오시타니아), 이탈리아 북부, 스페인 동부 (카탈로니아 컨트리)의 대부분 지역에서 쓰이는 더 넓은 갈리아로망스어군에 속한다.언어학자들은 프랑스(특히 중세 프랑스)의 로망스어군을 다음과 같이 세 개의 지리학적 하부 그룹으로 분류하고 있다.: 오일어, 오크어, 프랑코프로방스어
  • Oïl dilleri, Kuzey Fransa, Belçika ve Manş Adaları'nda konuşulan bir dil grubu.
  • Les llengües d'oïl (llengua en què «oïl» vol dir «sí») és una família de llengües romanços originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al Canal de la Mànega.Cal distingir entre dos usos del terme: Langue d'oïl és una expressió del francès antic que es tradueix com a llengua d'oíl, langue d’oïl (oïl signifie oui en ancien français / llengua d'oïl significa "si" en francès antic). En aquest sentit seria una llengua del grup de llengües romanços parlades al nord de França. A partir de la segona meitat del segle XX hi ha una tendència a usar l'expressió en plural per distingir una llengua concreta aïllada del grup lingüístic com un tot. El terme langue d'oïl també es pot usar en un sentit històric per referir-se a l'antic francès, per diferenciar-lo de l'altra gran llengua gal·loromanç, l'occità o llengua d'oc, ja que oïl i oc són les paraules per a si en les respectives llengües. El llatí vulgar va desenvolupar diferents mètodes per assentir: hoc ille per la langue d'oïl i hoc per la langue d'oc. El subsegüent desenvolupament d' "oïl" a "oui" es va realitzar en el francès modern.
  • Línguas de oïl (em francês, langues d'oïl) é a designação lingüística e histórica das Línguas galo-românicas originadas nos territórios setentrionais da Gália romana, agora ocupados pela França setentrional, parte da Bélgica e as Ilhas do Canal.
  • Las lenguas de oíl (en francés langues d'oïl) es una familia de lenguas romances originadas en territorios de la actual Francia septentrional, parte de Bélgica, Suiza y las islas Anglonormandas, en el canal de la Mancha.Hay que distinguir entre dos usos del término: Langue d'oïl es una expresión del francés antiguo que se traduce como lengua de oíl, langue d’oïl (oïl signifie oui en ancien français / lengua de oïl significa "si" en francés antiguo). En este sentido sería una lengua del grupo de lenguas romances habladas en el norte de Francia. A partir de la segunda mitad del siglo XX hay una tendencia a usar la expresión en plural para distinguir una lengua concreta aislada del grupo lingüístico como un todo. El término langue d'oïl también se puede emplear en un sentido histórico para referirse al antiguo francés, para diferenciarlo de la otra gran lengua galo-romance, el occitano o lengua de oc, ya que oïl y oc son las palabras para sí en las respectivas lenguas. El latín vulgar desarrolló diferentes métodos para asentir: hoc ille para la langue d'oïl y hoc para la langue d'oc. El subsiguiente desarrollo de "oïl" a "oui" se realizó en el francés moderno.
  • Язык ойль (также ланг д’ойль фр. Langues d'oïl) — общее название романских идиомов северной Франции в Средние века в противовес всем южнофранцузским идиомам, получившим название языки ок. Приблизительная географическая граница между этими языковыми ареалами изначально сложилась ещё в позднеантичной Галлии III—V веков и проходила по среднему и нижнему течению реки Луара и далее до городов Лион и Женева. На основе диалектов ланг д’ойль сложился старофранцузский язык, а затем — на основе парижского говора — и современный французский язык.
  • オイル語(フランス語: langue d'oïl)、または「オイル諸語」(langues d'oïl)は、中世時代の北フランスで話されていた俗ラテン語の末裔たる諸言語の総称。現代のいわゆるフランス語が、イル・ド・フランスで使われていたオイル語の一種(フランシア語)から発達したものであるがゆえに、「古フランス語」と同義のごとくに扱われることもあるが、実際には、フランシア語はオイル諸語の中の一言語(もしくは一方言)に過ぎなかった。ワロン語などのバリエーションは近世・近代においてフランス語の方言として処理されたが、その言語的差異は明らかに独立言語としての特徴を有している。未だ続けられるフランスの強圧的な言語政策によって危機に瀕するこれらの言語は、地方で母語として使われている。なお、「オイル(諸)語」(langue(s) d'oïl)という名称は本来、南フランスの諸言語を指す呼称「オック(諸)語」(langue(s) d'oc)と対を成して使われてきたものである。両者諸言語の間にはさまざまな違いが見てとれるが、とくに目をひく単語、すなわち日本語の「はい」・英語の yes に相当する北仏の oïl、南仏の oc に着目して、「oïl の言葉」「oc の言葉」というように大ざっぱな区別としたものであった。オイル語の流れをひく現代フランス語の oui 「はい、yes」は、この oïl の転訛、もしくは変異形であるということになる。
  • Als Langues d’oïl (Oïl-Sprachen) wird eine Gruppe romanischer Sprachen, genauer gesagt galloromanischer Sprachen bezeichnet, die auch als Dialekte angesehen werden. Der Name leitet sich von der im Mittelalter in diesen Sprachen üblichen Bezeichnung für „ja“ ab. Aus dem lateinischen hoc illud ist im Laufe der Zeit oïl entstanden, im heutigen Standardfranzösisch heißt es oui. Im Gegensatz dazu stehen die südlichen langues d’oc (aus lat. hoc), die zusammenfassend als Okzitanische Sprache bezeichnet werden. Die langues d'oïl wurden mehr dem Einfluss der Franken und deren Sprache ausgesetzt, als die langues d'oc. Außerdem wurde die normannische Sprache leicht von der Wikingersprache beeinflusst.Verbreitungsgebiet der Langues d’oïl ist Nordfrankreich (u. a. Gallo), die Inseln im Ärmelkanal, Belgien (wallonische Sprache) und im Nordwesten der Schweiz. Das moderne Französisch hat sich aus einer Variante der Langue d’oïl des Raumes Paris, dem franzischen Dialekt, der auf Französisch francien heißt, entwickelt.Die Sprachen sind folgende: Berrichon (Berry) Bourguignon-morvandiau (burgundische Zone, Bourgogne), Champenois (fränkische Zone, Champagne), Franc-Comtois (burgundische Zone, Franche-Comté), Gallo (armorikanische Zone), Lorrain (Lothringen), Normand (fränkische und armorikanische Zone), Anglonormannisch (mittlerweile ausgestorbene Sprache des englischen Adels im Mittelalter), Auregnais (Insel Alderney), Jèrriais (Insel Jersey, vom Aussterben bedroht), Sercquiais (Insel Sark) Picardisch (fränkische Zone), Saintongeais und Poitevin (Marais Poitevin) und Wallonisch (fränkische Zone).Zur zentralen Zone des Oïl-Sprachen gehören folgende Gebiete: Île-de-France, Orléanais, Touraine, Ouest de la Champagne, Berry und Bourbonnais.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 70261 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13780 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 116 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110004403 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les langues d'oïl sont les langues romanes qui se sont développées dans la partie nord de la Gaule, puis dans la partie nord de la France, dans le sud de la Belgique (Belgique romane) et dans les îles Anglo-Normandes.
  • Az oïl nyelvek az újlatin nyelvek családjához tartozó nyelvek csoportja, amelyeket Franciaország északi felében beszélik, valamint ezzel határos belgiumi, luxemburgi és svájci régiókban.
  • Langues d’oïl (języki oïl) – podgrupadialektów romańskich, występujących w północnej Francji na Wyspach Normandzkich oraz w Walonii (Belgia).
  • Oïl hizkuntzak (Langues d'oïl) galo-erromantze hizkuntza taldearen izendapen linguistiko eta historikoa da. Horren bidez Erromatar Galia zenaren hizkuntza eremua izendatzen da, hau da, gaur egungo Frantzia iparraldea, Belgikaren parte bat (Valonia) eta Kanaleko uharteak (Erresuma Batua). Oïl hizkuntzen lekua frantsesak hartu zuen (zeina, halaber, oïl hizkuntzetako bat den) hizkuntza ofizial eta nagusi gisa, Kanaleko uharteetan izan ezik, non ingelesa nagusi baita.
  • 오일어(langues d'oïl)는 표준 프랑스어, 또 그와 가장 가까운 고유어 계통을 포함하는 방언 연속체로, 오늘날에는 프랑스의 북반부, 벨기에 남부, 채널 제도에서 쓰인다. 오일어는 남부 프랑스(오시타니아), 이탈리아 북부, 스페인 동부 (카탈로니아 컨트리)의 대부분 지역에서 쓰이는 더 넓은 갈리아로망스어군에 속한다.언어학자들은 프랑스(특히 중세 프랑스)의 로망스어군을 다음과 같이 세 개의 지리학적 하부 그룹으로 분류하고 있다.: 오일어, 오크어, 프랑코프로방스어
  • Oïl dilleri, Kuzey Fransa, Belçika ve Manş Adaları'nda konuşulan bir dil grubu.
  • Línguas de oïl (em francês, langues d'oïl) é a designação lingüística e histórica das Línguas galo-românicas originadas nos territórios setentrionais da Gália romana, agora ocupados pela França setentrional, parte da Bélgica e as Ilhas do Canal.
  • オイル語(フランス語: langue d'oïl)、または「オイル諸語」(langues d'oïl)は、中世時代の北フランスで話されていた俗ラテン語の末裔たる諸言語の総称。現代のいわゆるフランス語が、イル・ド・フランスで使われていたオイル語の一種(フランシア語)から発達したものであるがゆえに、「古フランス語」と同義のごとくに扱われることもあるが、実際には、フランシア語はオイル諸語の中の一言語(もしくは一方言)に過ぎなかった。ワロン語などのバリエーションは近世・近代においてフランス語の方言として処理されたが、その言語的差異は明らかに独立言語としての特徴を有している。未だ続けられるフランスの強圧的な言語政策によって危機に瀕するこれらの言語は、地方で母語として使われている。なお、「オイル(諸)語」(langue(s) d'oïl)という名称は本来、南フランスの諸言語を指す呼称「オック(諸)語」(langue(s) d'oc)と対を成して使われてきたものである。両者諸言語の間にはさまざまな違いが見てとれるが、とくに目をひく単語、すなわち日本語の「はい」・英語の yes に相当する北仏の oïl、南仏の oc に着目して、「oïl の言葉」「oc の言葉」というように大ざっぱな区別としたものであった。オイル語の流れをひく現代フランス語の oui 「はい、yes」は、この oïl の転訛、もしくは変異形であるということになる。
  • Als Langues d’oïl (Oïl-Sprachen) wird eine Gruppe romanischer Sprachen, genauer gesagt galloromanischer Sprachen bezeichnet, die auch als Dialekte angesehen werden. Der Name leitet sich von der im Mittelalter in diesen Sprachen üblichen Bezeichnung für „ja“ ab. Aus dem lateinischen hoc illud ist im Laufe der Zeit oïl entstanden, im heutigen Standardfranzösisch heißt es oui. Im Gegensatz dazu stehen die südlichen langues d’oc (aus lat.
  • The langues d'oïl [lɑ̃ɡᵊdɔjl] or langues d'oui [lɑ̃ɡᵊdwi], in English the Oïl /ˈwiːl/ or Oui /ˈwiː/ languages, are a dialect continuum that includes standard French and its closest autochthonous relatives spoken today in the northern half of France, southern Belgium, and the Channel Islands.
  • Язык ойль (также ланг д’ойль фр. Langues d'oïl) — общее название романских идиомов северной Франции в Средние века в противовес всем южнофранцузским идиомам, получившим название языки ок. Приблизительная географическая граница между этими языковыми ареалами изначально сложилась ещё в позднеантичной Галлии III—V веков и проходила по среднему и нижнему течению реки Луара и далее до городов Лион и Женева.
  • Las lenguas de oíl (en francés langues d'oïl) es una familia de lenguas romances originadas en territorios de la actual Francia septentrional, parte de Bélgica, Suiza y las islas Anglonormandas, en el canal de la Mancha.Hay que distinguir entre dos usos del término: Langue d'oïl es una expresión del francés antiguo que se traduce como lengua de oíl, langue d’oïl (oïl signifie oui en ancien français / lengua de oïl significa "si" en francés antiguo).
  • Les llengües d'oïl (llengua en què «oïl» vol dir «sí») és una família de llengües romanços originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al Canal de la Mànega.Cal distingir entre dos usos del terme: Langue d'oïl és una expressió del francès antic que es tradueix com a llengua d'oíl, langue d’oïl (oïl signifie oui en ancien français / llengua d'oïl significa "si" en francès antic).
  • La lingua d'oïl è una lingua romanza-galloromanza di epoca medievale (X-XIII secolo), derivante dal gallo-romano, nata e poi sviluppatasi soprattutto nel centro-nord della Francia; è la lingua da cui si sviluppò, nel corso dei secoli, l'attuale lingua francese, imposta come lingua ufficiale dell'antica Gallia.La denominazione "d'oïl" nacque come metodo per distinguere le varietà linguistiche della Francia settentrionale e meridionale basandosi sulle differenti modalità di esprimere un'affermazione (il "sì"), in ciascuna varietà: Ed ecco, quindi, rispettivamente: la lingua "d'oil" (da cui oui, in francese), parlata nel centro-nord della Franciala lingua "d'oc" (il oui, in francese), parlata nel centro-sud della Francia (Occitania) e utilizzata soprattutto dai poeti trovatori la lingua del sì (cioè la nascente lingua italiana)Molti sostengono che questa distinzione sia di origine dantesca, mentre altri riportano che le due espressioni furono in uso già qualche tempo prima, nel XIII secolo e il padre della nostra lingua, Dante Alighieri, avrebbe solamente aggiunto l'espressione lingua di sì per riferirsi alle sole lingue dell'area italica.Con la denominazione della lingua d'oil, si raggruppano diversi dialetti di un'unica derivazione, chiamate anche lingue regionali di Francia, il cui elenco è stabilito sulla base del rapporto, dell'aprile 1999, del Professor Bernard Cerquiglini: borgognone-morvandiau champenois francoconteese gallo lorenese mayennais normanno piccardo pittavino-santongese valloneAlcune varietà di normanno (normand) (p.es.
rdfs:label
  • Langue d'oïl
  • Langues d'oïl
  • Langues d'oïl
  • Langues d'oïl
  • Langues d’oïl
  • Lenguas de oïl
  • Lingua d'oïl
  • Llengües d'oïl
  • Línguas de oïl
  • Oïl dilleri
  • Oïl hizkuntzak
  • Oïl nyelvek
  • Языки ойль
  • オイル語
  • 오일어
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:language of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:langue of
is prop-fr:langues of
is foaf:primaryTopic of