La laïcité ou le sécularisme est le principe de séparation de l'État et de la religion et donc l'impartialité ou la neutralité de l'État à l'égard des confessions religieuses. Par extension, laïcité et sécularisme désignent également le caractère des institutions, publiques ou privées, qui sont indépendantes du clergé.La laïcité s'oppose à la reconnaissance d'une religion d'État.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La laïcité ou le sécularisme est le principe de séparation de l'État et de la religion et donc l'impartialité ou la neutralité de l'État à l'égard des confessions religieuses. Par extension, laïcité et sécularisme désignent également le caractère des institutions, publiques ou privées, qui sont indépendantes du clergé.La laïcité s'oppose à la reconnaissance d'une religion d'État. Toutefois, le principe de séparation entre l'État et les religions peut trouver des applications différentes selon les pays.
  • Con secolarismo (dal latino saeculum, che indicava tutto ciò che non appartiene alla religione) si intende una serie di trasformazioni sociali, che portano una nazione ad adottare una cultura più laica, tale che lo Stato abbia scarsa o nessuna ingerenza nella sfera religiosa.Il secolarismo è tipico dei Paesi occidentali: anche se l'alleanza tra feudalesimo e clero cattolico non raggiunse mai il livello del cesaropapismo di tradizione orientale, il passaggio da una società feudale - dai poteri incentrati su una unica persona e fortemente influenzata dalla religione - a una società moderna fu frutto di una lenta evoluzione: ciò è avvenuto tra il 1500 ed il 1700 (che indicano rispettivamente l'umanesimo e l'illuminismo).Il processo di secolarizzazione poté dirsi effettivamente compiuto in Europa alla conclusione delle guerre religiose, fra il 1618 ed il 1648. L'ultima guerra di religione europea è solitamente considerata la Guerra dei Trent'anni e, significativamente, la pace di Vestfalia sancì l'abbandono delle connotazioni religiose dei principati tedeschi: essi seguivano il principio Cuius regio eius religio, ma da allora svilupparono una tendenza ad evitare l'ostentazione della religione di Stato per salvaguardare la pace religiosa tra i sudditi. Ne derivò lo sviluppo della laicità dello Stato, abbracciata poi anche dalla Francia della Rivoluzione e progressivamente estesasi a tutto il continente.
  • El secularisme (de secular: "mundà", "terrenal", per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).
  • Unter Säkularismus versteht man eine aus der Säkularisierung (mentaler Prozess der Trennung von Religion und Staat) und der Säkularisation (konkreter Prozess der Ablösung der weltlichen Macht religiöser Institutionen) erwachsene Weltanschauung, die sich auf die Immanenz und Verweltlichung der Gesellschaft beschränkt und auf darüber hinausgehende Fragen verzichtet. Der Begriff wurde von Friedrich Gogarten geprägt und unter anderem eingeführt, um eine Aussöhnung der christlichen Kirchen mit der Säkularisierung zu ermöglichen. Die kirchliche Seite betrachtet die dem Begriff des Säkularismus zugrunde liegende Weltanschauung meist als ideologisch – was Kritiker ihr wiederum als ebensolche Ideologie vorwerfen.
  • Секуляризм — концепция, согласно которой правительство и другие источники права должны существовать отдельно от любого типа религий и религиозной веры.С одной стороны, секуляризм может означать свободу от религиозных законов и учений и отсутствие принуждения к религиозному вероисповеданию со стороны государства и общества, которые должны быть нейтральными в вопросах религии. С другой стороны, секуляризм может означать концепцию о том, что деятельность людей, особенно политическая, должна быть основана на доказательствах и фактах, непредубеждённой вследствие религиозного вмешательства.Современный секуляризм берёт начало в сочинениях античных философов, таких как Эпикур и Марк Аврелий, средневековых исламских мыслителей (Ибн Рушд), философов эпохи Просвещения (Дидро, Вольтер, Джефферсон и др.)Секуляризм не следует путать с атеизмом и индифферентизмом. Процесс секуляризма часто называют секуляризацией.
  • Sekülerizm veya sekülarizm; toplumda ahiretten ve diğer dinî, ruhanî meselelerden ziyade dünya hayatına odaklanılması yönündeki hareket. TDK, sekülerizm kavramına karşılık olarak dünyacılık sözcüğünü önermiştir. Sekülerizm, din merkezli veyahut dinî öğeleri sosyal, hukukî ve siyasî anlamda tayin edici kılan bir yaklaşımın tersine, bunları sosyal, hukukî ve siyasî kümeden ayıran bir yaklaşımı tanımlar. Çok geniş bir terim olan sekülerizm, içinde birçok farklı akım, tür ve teori barındırır. Seküler kelimesi, dünyevi veya çağa uygun olanı belirtir ve dünyanın nesnel halinin göz önünde tutulması demektir. Latince çağ anlamına gelen Saeculum sözcüğünden İngilizce dili için türetilen Sekülerizm Türkçe'ye lâiklik, çağdaşlaşma veya dünyevileşme olarak üç farklı terimle çevrilebilmektedir. Fransa'da lâiklik için Laïcité (Laicisme) terimleri kullanılmaktadır. Kavramlar, her iki biçimde de cismi ve bilimsel olan ile soyut ve dinsel olanın birbirine karıştırılmamasını ifade etmektedirler."Sekülerizm", ateizm veya dinsizlik demek değildir. Sekülerizm başlıca iki temel önermeyi içermektedir: Birincisi devletin dinsel kurumlardan kesin bir biçimde ayrı olmasıdır. İkincisi ise farklı dinler ve inanışlardan olan kişilerin kanun önünde eşit olarak değerlendirilmeleridir.Laiklik ve sekülerizm kavramları Türkçede sıklıkla eşanlamlı kullanılır. Laiklik, dinî kişi ve kurumların devletin işleyişine ve devlet kurumlarına müdahale etmemesi; devletin de din işlerine karışmaması anlamına gelir. Fransız sekülerizmi olarak da anılan laiklik kavramı, daha kapsamlı olan sekülerizm hareketinin bir parçasıdır. Örneğin Birleşik Krallık'ta halkın büyük bir kısmı seküler olmasına rağmen devlet laik değildir ve kilise doğrudan hükümdara bağlıdır.
  • Секуларизъм е отстояването, че политическото управление, институции и прочее трябва да стоят и да действат независимо от религията и/или религиозните вярвания. Секуларизмът предполага религиозна неутралност на държавата и свобода от налагане на някакви религиозни догми върху обществото от страна на държавната политика, както и че политическите действия трябва да се базират на актуалното и фактическото, а не на религиозно влияние. В най-известната си форма, секуларизмът е критичен към религиозната ортодоксалност и поддържа, че религията спира човешкия прогрес (тази теория възниква особено в Европа по отношение на християнството, така че уточнението може би трябва да е, християнската религия, но същото се отнася и до мюсюлманството, виж Кемал Ататюрк), защото се фокусира върху суеверията и догмата, повече отколкото на разума и научния метод.
  • Secularism is the principle of the separation of government institutions and persons mandated to represent the state from religious institutions and religious dignitaries. One manifestation of secularism is asserting the right to be free from religious rule and teachings, or, in a state declared to be neutral on matters of belief, from the imposition by government of religion or religious practices upon its people. Another manifestation of secularism is the view that public activities and decisions, especially political ones, should be uninfluenced by religious beliefs and/or practices.Secularism draws its intellectual roots from Greek and Roman philosophers such as Marcus Aurelius and Epicurus; from Enlightenment thinkers such as Denis Diderot, Voltaire, Baruch Spinoza, John Locke, James Madison, Thomas Jefferson, and Thomas Paine; and from more recent freethinkers and atheists such as Robert Ingersoll and Bertrand Russell.The purposes and arguments in support of secularism vary widely. In European laicism, it has been argued that secularism is a movement toward modernization, and away from traditional religious values (also known as secularization). This type of secularism, on a social or philosophical level, has often occurred while maintaining an official state church or other state support of religion. In the United States, some argue that state secularism has served to a greater extent to protect religion and the religious from governmental interference, while secularism on a social level is less prevalent. Within countries as well, differing political movements support secularism for varying reasons.
  • O secularismo é o princípio da separação entre instituições governamentais e as pessoas mandatadas para representar o Estado a partir de instituições religiosas e dignitários religiosos. Em certo sentido, o secularismo pode afirmar o direito de ser livre do jugo e ensinamento religioso, bem como o direito à liberdade da imposição governamental de uma religião sobre o povo dentro de um estado que é neutro em matéria de crença. (ver também Separação Igreja-Estado.) Em outro sentido, refere-se à visão de que as atividades humanas e as decisões, especialmente as políticas, devem ser imparciais em relação à influência religiosa. Alguns estudiosos argumentam que a própria ideia do secularismo tende a mudar.O secularismo desenha suas raízes intelectuais em filósofos gregos e romanos, como Marco Aurélio e Epicuro, polímatas medievais muçulmanos, como Averróis, pensadores iluministas, como Denis Diderot, Voltaire, Bento de Espinoza, John Locke, James Madison, Thomas Jefferson e Thomas Paine e livres-pensadores modernos, agnósticos e ateus, como Bertrand Russell e Robert Ingersoll.Os propósitos e argumentos em apoio ao secularismo variam amplamente. No laicismo europeu, tem-se argumentado que o secularismo é um movimento em direção a modernização, longe de valores religiosos tradicionais (também conhecido como "secularização"). Este tipo de secularismo, a nível social ou filosófico, tem frequentemente ocorrido, mantendo-se uma igreja oficial do Estado ou apoiando oficialmente uma religião. Nos Estados Unidos, alguns argumentam que o Estado secular tem servido, em uma maior medida, para proteger a religião da interferência governamental, enquanto o secularismo em um nível social é menos prevalente. Diferentes países, bem como diferentes movimentos políticos, apoiam o secularismo por razões variadas.Segundo o sociólogo Boaventura de Sousa Santos, atualmente é feita a distinção entre secularismo e secularidade. Secularismo, segundo ele, é mais radical. Implica restringir a religião ao espaço privado exclusivamente. Já a secularidade supõe a permissão das expressões religiosas no espaço público como afirmação da própria liberdade de todos os cidadãos.
  • Sekularyzm (świeckość) jest powszechnie definiowany jako koncepcja braku integracji lub współzależności religii z publicznymi sprawami społeczeństwa. Często jest wiązany z okresem oświecenia w Europie i odgrywa główną rolę w społeczeństwach Zachodu. Idee rozdziału kościoła od państwa i laickości wiele czerpią z sekularyzmu. Antonimem sekularyzmu jest teokracja.
  • Sekularisme atau sekulerisme dalam penggunaan masa kini secara garis besar adalah sebuah ideologi yang menyatakan bahwa sebuah institusi atau harus berdiri terpisah dari agama atau kepercayaan. Sekularisme dapat menunjang kebebasan beragama dan kebebasan dari pemaksaan kepercayaan dengan menyediakan sebuah rangka yang netral dalam masalah kepercayaan serta tidak menganakemaskan sebuah agama tertentu. Sekularisme juga merujuk ke pada anggapan bahwa aktivitas dan penentuan manusia, terutamanya yang politis, harus didasarkan pada apa yang dianggap sebagai bukti konkret dan fakta, dan bukan berdasarkan pengaruh keagamaan.Tujuan dan argumen yang mendukung sekularisme beragam. Dalam Laisisme Eropa, diusulkan bahwa sekularisme adalah gerakan menuju modernisasi dan menjauh dari nilai-nilai keagamaan tradisional. Tipe sekularisme ini, pada tingkat sosial dan filsafat seringkali terjadi selagi masih memelihara gereja negara yang resmi, atau dukungan kenegaraan lainnya terhadap agama.
  • 世俗主義(せぞくしゅぎ、英: Secularism)とは政策や政府機関が特定の宗教の影響から独立していなければならないという主張。あるいは宗教に特権的地位や財政上の優遇を与えないこと。政教分離原則。個人が宗教的規則や宗教教育から自由でいる権利、支配者による宗教の強制からの自由。信教の自由。人の行動や決断が(宗教の影響を受けていない)事実や証拠に基づいてなされるべきだという主張。もっとも顕著な形の世俗主義は、宗教が迷信とドグマを強調し理性や科学的探求を軽視するために人類の進歩を阻害すると批判する。世俗主義はマルクス・アウレリウスやエピクロスのような古代ギリシャ=ローマの哲学者にルーツを持ち、ドゥニ・ディドロ、ヴォルテール、トマス・ジェファーソン、トマス・ペインのような啓蒙思想家、そしてバートランド・ラッセル、ロバート・インガーソル、アルバート・アインシュタイン、サム・ハリスのような現代の自由思想家、不可知論者、無神論者によって描写されている。世俗主義を支持する目的は多様である。ヨーロッパでは世俗主義は宗教的伝統の価値観から離れ、社会が近代化へと向かう運動の一部であった。この種の社会的、哲学的世俗主義は国家が公式な国教へ支援を行い続けているあいだに起きた。アメリカ合衆国では、社会レベルでの世俗主義は一般的ではなく、それよりもむしろ宗教を国家の干渉から守るために国家世俗主義が推進されたと主張されている。世俗主義を支持する理由は一つの国の中でも立場によって異なる。中近東では、汎アラブ主義(シリア、かつてのエジプト、サッダーム・フセインまでのイラク)や議会制民主主義(レバノン、ヌーリー・マーリキー以後のイラク)、穏健派あるいは現実主義的イスラム主義(トルコなど)の国々を世俗主義(政権もしくは政府)と呼ぶ事が多い。対義語は原理主義。
  • Secularisme (van Latijn saecularis, "wereldlijk, tijdelijk") is de overtuiging dat religie en geloof geen invloed mogen uitoefenen op de maatschappij. De term werd bedacht door George Holyoake.De scheiding tussen kerk en staat is een belangrijk principe in veel westerse staten. Er is geen verstrengeling tussen religieus gezag en overheidsmacht (ofwel wereldlijk gezag), maar dit sluit niet uit dat er een religie kan zijn die een bevoorrechte positie heeft.Seculiere staten gaan een stapje verder: de staat tracht zich neutraal op te stellen tegenover alle religies, voor zover deze de burgerlijke wetgeving integraal erkennen en respecteren.Sjabloon:Bron?Deze staten beschermen hun onderdanen ook tegenover eventuele religieus gemotiveerde inbreuken op hun rechten.In radicaal seculiere (dus secularistische) staten (zoals Frankrijk en Turkije en het laïcisme aldaar) worden de meeste vormen van religie zelfs verbannen uit het staatsleven. Religieuze overtuiging mag daardoor enkel binnen de private levenssfeer geuit worden. Degenen die de religie zo sterk uit het maatschappelijke leven willen weren, worden door sommige van hun tegenstanders ook wel verlichtingsfundamentalisten genoemd.
  • El secularismo (de secular) es aquel pensamiento o actuación que es perteneciente o relativo a la vida, estado o costumbre del siglo o mundo y, por tanto, que no tiene órdenes clericales y es ajeno a las prácticas y usos religiosos.
  • 세속주의(世俗主義, 영어: secularism)는 기구나 관습들이 종교나 종교적 믿음으로부터 분리 되어야 한다는 주장이다.
  • Sekularismus je postoj spočívající v tom, že státní moc, státní instituce a stát sám mají být nezávislé na náboženství a náboženském uvažování. Opakem sekularismu je teokracie, způsob vládnutí úzce spjatý s náboženstvím.Rozšířil se v dobách novověku hlavně v Evropě; nejprve v časech osvícenství, později pak i v 19. a 20. století. Samotný termín sekularismus se však používá až od roku 1846, kdy jej poprvé užil britský spisovatel George Holyoake. Prvními sekulárními zeměmi se staly státy tradičně křesťanské, ve století dvacátém však vyhlásily sekularismus i některé státy s islámem jako dominantním náboženstvím (například Turecko, Persie v době před islámskou revolucí), či jiným.
  • Pemisahan gereja dan negara adalah jarak hubungan antara agama terorganisir dan negara kebangsaan.
  • Die Trennung von Kirche und Staat bezeichnet staatskirchenrechtliche Modelle, in denen Staat und Kirchen – sowie andere Religionsgemeinschaften – kraft staatlicher Anordnung organisatorisch getrennt sind, also nicht wie in Staatskirchentum oder Theokratie verbunden. Diese Trennungsmodelle können unterschiedlich ausgeprägt sein. Sie reichen vom restriktiven Verbot der Religionsausübung im öffentlichen Raum, wie zum Beispiel Albanien 1968–1990 (Staatsatheismus), über die besonders strikte Trennung von Staat und Kirche in öffentlichen Schulen und sonstigen Körperschaften des Staates (Laizismus) bis hin zu verschiedenen Kooperationsformen, in denen eine Trennung der Aufgaben- und Durchführungsbereiche prinzipiell aufrechterhalten bleibt. Zwar werden in Kooperationsformen (Runder Tisch, Schulunterricht u. ä.) Religionen und Weltanschauungen nicht mehr traditionell als Verbündete mit ähnlicher Machtstellung aufgefasst, weil der Staat ihnen gegenüber ein Rechtsmonopol behauptet, aber ihre bevorzugte Behandlung und ein nachhaltiger Schutz zu ihrer freien Entfaltung werden noch als eine öffentliche Angelegenheit angesehen. Deshalb erlauben diese schwachen Formen der Trennung unter weitgehender Wahrung der weltanschaulichen Neutralität des Staates auch eine punktuelle Partnerschaft mit Religions- und Weltanschauungsgemeinschaften.
  • A separação Igreja-Estado é uma doutrina política e legal que estabelece que o governo e as instituições religiosas devem ser mantidos separados e independentes uns dos outros. A expressão se refere mais frequentemente a combinação de dois princípios: secularismo do governo e liberdade religiosa.Whitman (2009) observa que em muitos países europeus, o Estado tem ao longo dos séculos, assumido as funções sociais da igreja levando em geral a uma esfera pública secularizada.O conceito da separação entre Igreja e Estado se refere à distância na relação entre a religião organizada e o Estado-nação. O termo é um desdobramento da frase, "muro de separação entre Igreja e Estado", como está escrito na carta de Thomas Jefferson para a Associação Batista de Danbury, em 1802. O texto original diz: "... eu contemplo com reverência soberana que age de todo o povo americano, que declarou que sua legislatura deve 'fazer nenhuma lei respeitando um estabelecimento da religião, ou proibindo o seu livre exercício', assim, construindo um muro de separação entre Igreja e Estado." Jefferson reflete sobre o tema falando frequentemente que o governo não está a interferir na religião. A frase foi citada pela primeira vez pela Suprema Corte dos Estados Unidos, em 1878, e depois em uma série de casos a partir de 1947. A frase "separação entre Igreja e Estado" em si não aparece na Constituição dos Estados Unidos. A Primeira Emenda afirma que "O Congresso não fará nenhuma lei respeitando um estabelecimento da religião, ou proibindo o seu livre exercício". Antes de 1947, no entanto, estas disposições não eram consideradas para serem aplicadas em nível estadual; tentativas foram feitas para alterar a Constituição para conseguir isso nas décadas de 1870 e 1890, mas apenas foi realizada por decisão judicial em 1947.O conceito de separação já foi aprovado em vários países, em diferentes graus, dependendo das estruturas legais aplicáveis ​​e das visões predominantes em direção ao próprio papel da religião na sociedade. Um princípio semelhante, mas geralmente mais rigoroso de laicismo tem sido aplicado na França e na Turquia, enquanto alguns países socialmente secularizados como a Noruega, a Dinamarca e o Reino Unido mantiveram reconhecimento constitucional de uma religião oficial do Estado. O conceito faz paralelo com vários outras ideias sociais e políticas internacionais, incluindo o secularismo, separação, liberdade religiosa e pluralismo religioso. Whitman (2009) observa que em muitos países europeus, o Estado tem assumido, ao longo dos séculos, o papel social da Igreja, levando a uma esfera pública geralmente secularizada.
  • La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència. És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat. La separació Església-Estat està relacionada amb l'extensió de la llibertat de culte a tots els ciutadans; i, es condiciona a partir d'aquest dret la relació entre l'Estat i l'Església. Ocorre sobretot aquells estats amb religió d'Estat o oficial que afavoreixen legal i/o informalment una religió en detriment de les altres per mitjà del patronat reial o altres accions similars.La idea de la separació entre Església (sigui aquesta anglicana, catòlica, luterana, presbiteriana) i Estat és un fenomen que sorgeix a partir del humanisme, durant el Renaixement. Es consolida amb la Il·lustració, per mitjà del corrent filosòfic racionalista, arribant a ser una política oficial durant la Revolució francesa, la Independència nord-americana i les revolucions burgeses que desfan la "aliança entre el tron i l'altar".Actualment, la separació entre l'església i l'Estat es troba plasmada en la major part de les constitucions nacionals, mitjançant l'establiment d'un estat laic. De fet la tendència al món des de l'edat moderna és cap a una secularització de l'Estat.
  • 정교분리(政敎分離)는 이데올로기적으로는 정치와 종교, 제도론적으로는 국가(정부)와 종교단체(교회)의 분리를 주장하는 것을 의미한다.
  • Az állam és egyház szétválasztása a szekularizáció elvének politikai és jogi doktrínája, mely szerint állam és egyház egymástól külön és függetlenül kell, hogy működjenek. A kifejezést általában Thomas Jefferson egy 1802-es, Danbury-i baptistákhoz írt leveléhez vezetik vissza, melyben az Amerikai Egyesült Államok alkotmányának első kiegészítésére hivatkozva érvel egy „fal” létrehozása és fenntartása mellett a vallás és az állam között.A koncepció, noha már az ókorban is megfigyelhető volt, mai tartalmában és formájában John Locke angol filozófustól eredeztethető.
  • 政教分離原則(せいきょうぶんりげんそく)は、国家(政治)と宗教の分離の原則をいう。狭義には、日本などに見られる宗教の特権や権力行使を認めない厳格な分離(分離型)を指す。広義には英国などに見られる緩やかな分離(融合型)を含む。
  • Van scheiding van Kerk en Staat is sprake wanneer de Kerkelijke macht en Staatkundige macht niet in dezelfde handen zijn en zij geen beslissende invloed op elkaar uitoefenen. Scheiding van Kerk en Staat betekent in Nederland en België in de praktijk dat de Staat en de Kerk ieder hun eigen zaken regelen en zich niet met elkaar bemoeien of elkaar de regels voorschrijven. Het gaat bij deze vormgeving van de scheiding dus in de eerste plaats om het organisatorisch en bestuurlijk gescheiden houden van deze twee grootheden. De overheidsdienaren bemoeien zich niet met de Kerk en de dienaren van de Kerk bemoeien zich niet met de Staat. De theorie is sinds de 19e eeuw in mindere of meerdere mate wereldwijd in praktijk gebracht. In Nederland en België is het beginsel van de scheiding van Kerk en Staat een fundamenteel uitgangspunt voor de inrichting van de huidige democratische rechtstaat.In Nederland berust de scheiding op het beginsel van gelijke behandeling, het neutraliteitsbeginsel, en de vrijheid van levensbeschouwelijke of godsdienstovertuiging uit artikel 1 en artikel 6 van de Nederlandse Grondwet. In de afgelopen jaren is de maatschappelijke discussie over de verhouding tussen religie en politiek weer opgelaaid. In Nederland kenmerkt de scheiding van Kerk en Staat zich bijvoorbeeld niet door een scheiding van religie en politiek, in tegenstelling tot landen als Frankrijk, India, Turkije, Verenigde Staten, Portugal en Japan. Wel is de consequentie ervan dat de Wet het hoogste gezag heeft en religie in feite wordt getolereerd indien en voor zover religie of uitingen van religie niet in strijd zijn met de Wet. Dit blijkt duidelijk uit het eerste lid van artikel 6 van de Nederlandse Grondwet: Ieder heeft het recht zijn godsdienst of levensovertuiging, individueel of in gemeenschap met anderen, vrij te belijden, behoudens ieders verantwoordelijkheid volgens de wet. De godsdienstvrijheid is zodoende altijd beperkt.In Europese landen zijn over het algemeen drie verschillende vormen van de scheiding te vinden: Een staatsgodsdienst, zoals in Denemarken en Engeland, waar de staat privileges aan een bepaalde Kerk ter beschikking stelt en bepaalde geestelijken benoemt, terwijl de Kerk een deel van de afgevaardigden van het huis in de regering benoemt. Coöperatie tussen Kerk en Staat, zoals in Nederland, België, Duitsland en Spanje; waar de staat zich inclusief neutraal, of compenserend neutraal opstelt ten opzichte van geloven. Secularisme of Laïcisme, zoals in Frankrijk, Turkije en Portugal, waar een diepgaande scheiding van Kerk en Staat bestaat, oftewel exclusief neutraal; op scholen wordt geen godsdienstles gegeven, religieuze attributen en symbolen zijn in de publieke ruimte verboden, en vrijzinnigheid geniet een grote mate van bescherming.In Europa hebben religie en politiek lang dicht bij elkaar gelegen, en hebben veel landen langdurig vergaande bestuurlijke en politieke inmenging van Kerken ondergaan, alsook andersom. In de Middeleeuwen mochten de kerkelijke en politieke bevoegdheden zelfs door zowel kerkelijke als wereldlijke overheden worden uitgeoefend, zelfs gelijktijdig. Tot op de dag van vandaag is dit het geval in het Vaticaan; de paus is naast geestelijk leider van de Katholieke Kerk ook staatkundig leider van Vaticaanstad. Met de Verlichting en de Franse Revolutie kwam na eeuwen van inmenging onder Europese bevolkingen de roep naar een staatsrechtelijke scheiding van Kerk en Staat. Sindsdien is het een leidend principe in de staatsinrichting van democratische rechtsstaten, en is het in de loop van de 19e en 20e eeuw in bijna alle Europese landen, en wereldwijd, in de Wet verankerd.
  • The separation of church and state is the distance in the relationship between organized religion and the nation state.Although the concept of separation has been adopted in a number of countries, there are varying degrees of separation depending on the applicable legal structures and prevalent views toward the proper role of religion in society. While a country's policy may be to have a definite distinction in church and state, there may be an "arm's length distance" relationship in which the two entities interact as independent organizations. A similar but typically stricter principle of laïcité has been applied in France and Turkey, while some socially secularized countries such as Denmark and the United Kingdom have maintained constitutional recognition of an official state religion. The concept parallels various other international social and political ideas, including secularism, disestablishment, religious liberty, and religious pluralism. Whitman (2009) observes that in many European countries, the state has, over the centuries, taken over the social roles of the church, leading to a generally secularized public sphere.The degree of separation varies from total separation mandated by a constitution, as in India and Singapore; to an official religion with total prohibition of the practice of any other religion, as in the Maldives.
  • Отделение церкви от государства — одна из форм политического устройства государства, не возлагает на религиозные объединения выполнение функций органов государственной власти, других государственных органов, государственных учреждений и органов местного самоуправления; отвергает вмешательство государства в деятельность религиозных объединений и их управление, а также не вмешивается в определение гражданином своего отношения к религии и религиозной принадлежности.
  • Rozdział państwa od kościoła, rozdział kościoła od państwa, rozdział kościoła i państwa, rozdział państwa i religii – doktryna zakładająca rozdzielenie działalności organizacji religijnych i państwowych oraz oparty na niej model ustrojowy państwa. Koncepcja ta była przedmiotem długiej debaty w historii. Termin "kościół" odnosi się do różnych dominujących wyznań chrześcijańskich w Europie lub innych wyznań (religii) na innych kontynentach.
  • La separación Iglesia-Estado es el concepto legal y político por el cual las instituciones del Estado y religiosas (Iglesia) se mantienen separadas y la Iglesia no interviene en los asuntos públicos; teniendo cada parte una autonomía para tratar los temas relacionados con sus esferas de influencia.Es una de las medidas por las cuales se busca el establecimiento de un Estado laico o aconfesional, así como parte del proceso de secularización de una sociedad. La separación Iglesia-Estado está relacionada con la extensión de la libertad de culto a todos los ciudadanos; y, se condiciona a partir de este derecho la relación entre el Estado y la Iglesia. Ocurre sobre todo aquellos estados con religión de Estado u oficial que favorecen legal y/o informalmente una religión en detrimento de las demás por medio del patronato regio u otras acciones similares.La separación entre Iglesia (sea esta anglicana, católica, luterana, presbiteriana) y Estado es un fenómeno que surge a partir del humanismo, durante el Renacimiento. Se consolida con la Ilustración, por medio de la corriente filosófica racionalista, llegando a ser una política oficial durante la Revolución francesa, la Independencia estadounidense y las revoluciones burguesas que deshacen la "alianza entre el trono y el altar".Actualmente, la separación entre la iglesia y el Estado se encuentra plasmada en la mayor parte de las constituciones nacionales, mediante el establecimiento de un estado laico. De hecho la tendencia en el mundo desde la edad moderna es hacia una secularización del Estado.
  • Светское государство — государство с устройством, где церковь отделена от него, и которое регулируется на основе гражданских, не религиозных норм; решения государственных органов не могут иметь религиозного обоснования.Законодательство светского государства может соответствовать (полностью или частично) религиозным нормам; «светскость» определяется не наличием противоречий с религиозными установками, а свободой от таковых. Например, запрет абортов является светским решением, если это обосновывается общегуманистическими соображениями (точнее — медико-биологической целесообразностью), а не религиозными предпосылками. В светском государстве каждый человек вправе рассчитывать на то, что он сможет жить, не обращаясь к религиозным институтам. Например, заключение браков и осуществление правосудия является в нём прерогативой государства. В светском государстве последователи всех конфессий равны перед законом.Большинство мусульманских стран не отвечают критериям светскости. Так, Иран и Саудовская Аравия официально являются теократическими государствами, в конституциях большинства арабских стран записано, что их законодательство основано на Коране и шариате, религиозная форма брака является единственно возможной. В Малайзии в последние годы произошёл отход от светского государства (появилась религиозная полиция, разбирающая дела мусульман). Из государств с преобладанием мусульманского населения светскими являются, например, Турция и Азербайджан. Кроме того, бывают случаи, когда государство имеет государственную религию и вместе с тем провозглашает себя светским (Англия, Дания, Египет, Тунис, Бангладеш и т.д).Не полностью религия отделена от государства и в Израиле.Принцип светскости предполагает отделение государства от религиозных догм, но не означает удаление религии из общественной жизни. Также он способствует разграничению сфер влияния государства и религиозных организаций при сохранении роли государства как основной формы организации общественно-политической власти.В социологической науке представлена типология светских и несветских государств по различным основаниям. Критерии классификации светских государств: 1) наличие партнерства государства и религиозных организаций и 2) степень влияния религии на правовую систему государства. Данные критерии позволяют выделить 4 типа светских государств: преференциальный, эквипотенциальный (государство стремится к максимально возможной изоляции религиозных организаций от государственной жизни), контаминационный, идентификационный (сотрудничество государства с религиозными организациями). Разные типы светских государств, существующие в современном мире, являются закономерным итогом развития общества. Формирование определенного типа светского государства обусловлено конкретными историческими, политическими, культурными и иными особенностями общественной динамики.
  • Sekulární stát je stát, který je založen na sekularismu, tedy na není vázán na žádnou náboženskou ideologii a současně zaručuje svým občanům svobodu vyznání. V sekulárním státě je (jakákoli) církev od státu odloučena.Prvními sekulárními zeměmi se staly státy tradičně křesťanské, ve století dvacátém však vyhlásily sekularismus i některé státy s islámem jako dominantním náboženstvím (například Turecko, Írán v době před islámskou revolucí), či jiným (např. Indie). V České republice je sekulární stát určen článkem 2, odst. 1 Listiny základních práv a svobod: Stát je založen na demokratických hodnotách a nesmí se vázat ani na výlučnou ideologii, ani na náboženské vyznání. Z opačné strany také čl. 16 odst. 2: Církve a náboženské společnosti spravují své záležitosti, zejména ustavují své orgány, ustanovují své duchovní a zřizují řeholní a jiné církevní instituce nezávisle na státních orgánech.
  • Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, el executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic és aquell que és neutral en matèria de religió pel que no exerceix suport ni oposició explícita o implícita a cap organització o confessió religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho són en la pràctica.
  • Negara sekuler adalah salah satu konsep sekularisme, di mana sebuah negara menjadi netral dalam permasalahan agama, dan tidak mendukung orang beragama maupun orang yang tidak beragama. Negara sekuler juga mengklaim bahwa mereka memperlakukan semua penduduknya sederajat, meskipun agama mereka berbeda-beda, dan juga menyatakan tidak melakukan diskriminasi terhadap penduduk beragama tertentu. Negara sekuler juga tidak memiliki agama nasional.Negara sekuler didefinisikan melindungi kebebasan beragama. Negara sekuler juga dideskripsikan sebagai negara yang mencegah agama ikut campur dalam masalah pemerintahan, dan mencegah agama menguasai pemerintahan atau kekuatan politik.
  • Um Estado secular ou estado laico é um conceito do secularismo onde o Estado é oficialmente neutro em relação às questões religiosas, não apoiando nem se opondo a nenhuma religião.Um estado secular trata todos seus cidadãos igualmente, independentemente de sua escolha religiosa, e não deve dar preferência a indivíduos de certa religião. Estado teocrático ou teocracia é o contrário de um estado secular, ou seja, é um estado onde há uma única religião oficial, como é o caso do Vaticano (Igreja Católica), do Irã (República Islâmica) e Israel (Estado Judeu).O Estado secular deve garantir e proteger a liberdade religiosa e filosófica de cada cidadão, evitando que alguma religião exerça controle ou interfira em questões políticas. Difere-se do estado ateu - como era a extinta URSS - porque no último o estado se opõe a qualquer prática de natureza religiosa. Entretanto, apesar de não ser um Estado ateu, o Estado Laico deve respeitar também o direito à descrença religiosa.Um país laico é aquele que segue o caminho do laicismo, uma doutrina que defende que a religião não deve ter influência nos assuntos do Estado. O laicismo foi responsável pela separação entre a Igreja e o Estado e ganhou força com a Revolução Francesa.Nem todos os Estados que garantem liberdade religiosa são completamente seculares na prática. Em Portugal, por exemplo, alguns feriados católicos - o mais notável sendo o de Nossa Senhora da Conceição, a padroeira do país - são oficiais para os funcionários públicos. Existe ainda a Concordata de 2004 que beneficia e atribui à Igreja Católica, em várias dimensões da vida social, um estatuto preferencial.Alguns países, como é o caso do Reino Unido, são considerados seculares quando na verdade o termo não pode ser aplicado completamente de fato. No caso do Reino Unido, quando uma pessoa assume o cargo de chefe de estado, é necessário que jure fidelidade à fé anglicana. O cargo de chefe de estado e da igreja oficial pertencem à mesma pessoa - a Rainha Elizabeth II. O estado também garante que vinte e seis membros do clero da Igreja da Inglaterra sejam membros da câmara alta do parlamento. Por estes e outros motivos o Reino Unido não pode ser considerado um estado secular.Vale ressaltar que um Estado Secular não implica a eliminação da religião; o Estado Laico deve garantir a liberdade religiosa, respeitando os traços religiosos culturais e da tradição do povo. A fé e a descrença são direitos naturais inalienáveis ao ser humano e não se relaciona com a noção de Estado. Estado Laico não pode, em nenhuma hipótese, nortear suas decisões, em qualquer dos três poderes, por alguma doutrina religiosa, seja qual for; tais decisões são norteadas sempre pela lei, nunca por posições religiosas.Em 11 de abril de 2012, o Ministro do STF Marco Aurélio Mello reiterou em sessão do STF: "Os dogmas de fé não podem determinar o conteúdo dos atos estatais”, em uma referência à campanha de religiosos pela manutenção da criminalização do aborto de fetos anencéfalos. Afirmou ainda que as concepções morais religiosas — unânimes, majoritárias ou minoritárias — não podem guiar as decisões de Estado, devendo, portanto, se limitar às esferas privadas.
  • A secular state is a concept of secularism, whereby a state or country purports to be officially neutral in matters of religion, supporting neither religion nor irreligion. A secular state also claims to treat all its citizens equally regardless of religion, and claims to avoid preferential treatment for a citizen from a particular religion/nonreligion over other religions/nonreligion. Secular states do not have a state religion (established religion) or equivalent, although the absence of a state religion does not necessarily mean that a state is fully secular; however, a true secular state should steadfastly maintain national governance without influence from religious factions; i.e. Separation of church and state.
  • Estado laico o Estado secular se denomina al Estado, y por extensión a una nación o país, independiente de cualquier organización o confesión religiosa o de toda religión y en el cual las autoridades políticas no se adhieren públicamente a ninguna religión determinada ni las creencias religiosas influyen sobre la política nacional.En un sentido estricto la condición de Estado laico supone la nula injerencia de cualquier organización o confesión religiosa en el gobierno del mismo, ya sea, en el poder legislativo, el ejecutivo o el judicial. En un sentido laxo un Estado laico es aquel que es neutral en materia de religión por lo que no ejerce apoyo ni oposición explícita o implícita a ninguna organización o confesión religiosa. Es importante señalar que no todos los Estados que se declaran laicos lo son en la práctica.A diferencia del Estado laico, un Estado aconfesional es aquel que no se adhiere y no reconoce como oficial ninguna religión en concreto, aunque pueda tener acuerdos (colaborativos o de ayuda económica principalmente) con ciertas instituciones religiosas.
  • 세속 국가(世俗 國家)는 국가가 공식적으로 종교 문제에 관하여 중립을 유지하는 국가를 말한다. 중립이라 함은 특정 종교의 믿음과 그에 따른 신도들의 행동에 대하여 지지 혹은 반대를 표명하지 않으며 어떠한 형태로도 국가 내지는 정부가 특정 종교에 치우치지 않고 행정을 펴는 것을 말한다. 이러한 개념은 종교 국가에 반대되는 개념으로 현재 지구상의 국가 중 아랍권을 제외한 대부분의 나라들이 이 제도를 채택하고 있다. 또한 세속국가임을 대부분 헌법에 명시하고 있다. 세속 국가들은 대부분 종교의 자유를 헌법에 명시하고 있다.
  • Uno stato separatista è uno stato totalmente laico nella sua struttura che non ammette interferenze di confessioni di nessun tipo e allo stesso tempo non si occupa di questioni di tipo religioso. Si identifica nella maggioranza dei casi con lo stato moderno occidentale, maturato tra fine '700 e inizio '800 sulla spinta giusnaturalistica e illuministica.Lo stato separatista ha avuto due modelli storici principali, molto diversi tra loro ma che hanno raggiunto grosso modo lo stesso scopo: quello statunitense e quello francese.
  • Laik devlet ya da Seküler devlet, terim anlamıyla resmî bir dini bulunmayan ve her dine eşit açıdan yaklaşan devlettir. Laik devletlerde yasalar belli bir dine göre şekillendirilmez ve dini kurumların siyasete karışması yasaktır. Bu türden devletlerde kişiler dini inançlarına bakılmaksızın aynı mahkemelerde ve aynı kanunla yargılanır. Laik devletlerde din ve vicdan özgürlüğü vardır ve bu yüzden herkes inandığı dinin gerekliliğini yerine getirme veya hiçbir dine mensup olmama özgürlüğüne sahiptir.Seküler devletlerde dini bayramlar inançlı kişilerin isteği dahilinde resmi tatil olarak ilan edilebilir.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 8534 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 86584 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 387 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111078152 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
prop-fr:collection
  • 25 (xsd:integer)
  • Bibliothèque de l'École des hautes études
  • Découvertes
  • La documentation républicaine
  • Les dieux dans la cité
  • Spiritualités
prop-fr:commons
  • Laïcité
prop-fr:directeur
  • oui
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • en
  • fr
prop-fr:lieu
  • Montréal
  • Paris
  • S.l
  • Turnhout
prop-fr:nom
  • Delfau
  • Messner
  • Milot
  • Ruiz
prop-fr:numéroDansCollection
  • 115 (xsd:integer)
  • 470 (xsd:integer)
prop-fr:oclc
  • 57204526 (xsd:integer)
  • 181078569 (xsd:integer)
  • 300289927 (xsd:integer)
  • 300467650 (xsd:integer)
  • 417821863 (xsd:integer)
  • 468920119 (xsd:integer)
  • 492668589 (xsd:integer)
  • 803651820 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 128 (xsd:integer)
  • 143 (xsd:integer)
  • 157 (xsd:integer)
  • 168 (xsd:integer)
  • 181 (xsd:integer)
  • 277 (xsd:integer)
  • 376 (xsd:integer)
  • 415 (xsd:integer)
  • 1317 (xsd:integer)
prop-fr:préface
  • Jean Baubérot
prop-fr:prénom
  • Gérard
  • Francis
  • Henri
  • Micheline
prop-fr:responsabilité
  • collaboration
prop-fr:série
  • 1 (xsd:integer)
  • Histoire
  • sciences religieuses
prop-fr:titre
  • 0001-12-18 (xsd:date)
  • Europe et religions : les enjeux du XXIe siècle
  • Histoire de la laïcité : genèse d'un idéal
  • Laïcité dans le Nouveau Monde : le cas du Québec
  • La laïcite
  • Petit lexique des idées fausses sur les religions
  • Regards sur la laïcite
  • Traité de droit français des religions
  • Du principe de laïcité : un combat pour la République
  • Notre laïcité publique "La France est une République laïque"
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Laïcité
prop-fr:wiktionary
  • Laïcité
  • Laïcité
prop-fr:éditeur
  • A. Michel
  • Berg International
  • Brepols
  • EDIMAF
  • Ed. Maçonniques de France
  • Fayard
  • Gallimard
  • Litec/Juris-classeur
  • Novalis
  • Éditions de Paris
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La laïcité ou le sécularisme est le principe de séparation de l'État et de la religion et donc l'impartialité ou la neutralité de l'État à l'égard des confessions religieuses. Par extension, laïcité et sécularisme désignent également le caractère des institutions, publiques ou privées, qui sont indépendantes du clergé.La laïcité s'oppose à la reconnaissance d'une religion d'État.
  • El secularisme (de secular: "mundà", "terrenal", per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).
  • Sekularyzm (świeckość) jest powszechnie definiowany jako koncepcja braku integracji lub współzależności religii z publicznymi sprawami społeczeństwa. Często jest wiązany z okresem oświecenia w Europie i odgrywa główną rolę w społeczeństwach Zachodu. Idee rozdziału kościoła od państwa i laickości wiele czerpią z sekularyzmu. Antonimem sekularyzmu jest teokracja.
  • 世俗主義(せぞくしゅぎ、英: Secularism)とは政策や政府機関が特定の宗教の影響から独立していなければならないという主張。あるいは宗教に特権的地位や財政上の優遇を与えないこと。政教分離原則。個人が宗教的規則や宗教教育から自由でいる権利、支配者による宗教の強制からの自由。信教の自由。人の行動や決断が(宗教の影響を受けていない)事実や証拠に基づいてなされるべきだという主張。もっとも顕著な形の世俗主義は、宗教が迷信とドグマを強調し理性や科学的探求を軽視するために人類の進歩を阻害すると批判する。世俗主義はマルクス・アウレリウスやエピクロスのような古代ギリシャ=ローマの哲学者にルーツを持ち、ドゥニ・ディドロ、ヴォルテール、トマス・ジェファーソン、トマス・ペインのような啓蒙思想家、そしてバートランド・ラッセル、ロバート・インガーソル、アルバート・アインシュタイン、サム・ハリスのような現代の自由思想家、不可知論者、無神論者によって描写されている。世俗主義を支持する目的は多様である。ヨーロッパでは世俗主義は宗教的伝統の価値観から離れ、社会が近代化へと向かう運動の一部であった。この種の社会的、哲学的世俗主義は国家が公式な国教へ支援を行い続けているあいだに起きた。アメリカ合衆国では、社会レベルでの世俗主義は一般的ではなく、それよりもむしろ宗教を国家の干渉から守るために国家世俗主義が推進されたと主張されている。世俗主義を支持する理由は一つの国の中でも立場によって異なる。中近東では、汎アラブ主義(シリア、かつてのエジプト、サッダーム・フセインまでのイラク)や議会制民主主義(レバノン、ヌーリー・マーリキー以後のイラク)、穏健派あるいは現実主義的イスラム主義(トルコなど)の国々を世俗主義(政権もしくは政府)と呼ぶ事が多い。対義語は原理主義。
  • El secularismo (de secular) es aquel pensamiento o actuación que es perteneciente o relativo a la vida, estado o costumbre del siglo o mundo y, por tanto, que no tiene órdenes clericales y es ajeno a las prácticas y usos religiosos.
  • 세속주의(世俗主義, 영어: secularism)는 기구나 관습들이 종교나 종교적 믿음으로부터 분리 되어야 한다는 주장이다.
  • Pemisahan gereja dan negara adalah jarak hubungan antara agama terorganisir dan negara kebangsaan.
  • 정교분리(政敎分離)는 이데올로기적으로는 정치와 종교, 제도론적으로는 국가(정부)와 종교단체(교회)의 분리를 주장하는 것을 의미한다.
  • 政教分離原則(せいきょうぶんりげんそく)は、国家(政治)と宗教の分離の原則をいう。狭義には、日本などに見られる宗教の特権や権力行使を認めない厳格な分離(分離型)を指す。広義には英国などに見られる緩やかな分離(融合型)を含む。
  • Отделение церкви от государства — одна из форм политического устройства государства, не возлагает на религиозные объединения выполнение функций органов государственной власти, других государственных органов, государственных учреждений и органов местного самоуправления; отвергает вмешательство государства в деятельность религиозных объединений и их управление, а также не вмешивается в определение гражданином своего отношения к религии и религиозной принадлежности.
  • Rozdział państwa od kościoła, rozdział kościoła od państwa, rozdział kościoła i państwa, rozdział państwa i religii – doktryna zakładająca rozdzielenie działalności organizacji religijnych i państwowych oraz oparty na niej model ustrojowy państwa. Koncepcja ta była przedmiotem długiej debaty w historii. Termin "kościół" odnosi się do różnych dominujących wyznań chrześcijańskich w Europie lub innych wyznań (religii) na innych kontynentach.
  • 세속 국가(世俗 國家)는 국가가 공식적으로 종교 문제에 관하여 중립을 유지하는 국가를 말한다. 중립이라 함은 특정 종교의 믿음과 그에 따른 신도들의 행동에 대하여 지지 혹은 반대를 표명하지 않으며 어떠한 형태로도 국가 내지는 정부가 특정 종교에 치우치지 않고 행정을 펴는 것을 말한다. 이러한 개념은 종교 국가에 반대되는 개념으로 현재 지구상의 국가 중 아랍권을 제외한 대부분의 나라들이 이 제도를 채택하고 있다. 또한 세속국가임을 대부분 헌법에 명시하고 있다. 세속 국가들은 대부분 종교의 자유를 헌법에 명시하고 있다.
  • Sekularismus je postoj spočívající v tom, že státní moc, státní instituce a stát sám mají být nezávislé na náboženství a náboženském uvažování. Opakem sekularismu je teokracie, způsob vládnutí úzce spjatý s náboženstvím.Rozšířil se v dobách novověku hlavně v Evropě; nejprve v časech osvícenství, později pak i v 19. a 20. století. Samotný termín sekularismus se však používá až od roku 1846, kdy jej poprvé užil britský spisovatel George Holyoake.
  • Unter Säkularismus versteht man eine aus der Säkularisierung (mentaler Prozess der Trennung von Religion und Staat) und der Säkularisation (konkreter Prozess der Ablösung der weltlichen Macht religiöser Institutionen) erwachsene Weltanschauung, die sich auf die Immanenz und Verweltlichung der Gesellschaft beschränkt und auf darüber hinausgehende Fragen verzichtet.
  • Секуляризм — концепция, согласно которой правительство и другие источники права должны существовать отдельно от любого типа религий и религиозной веры.С одной стороны, секуляризм может означать свободу от религиозных законов и учений и отсутствие принуждения к религиозному вероисповеданию со стороны государства и общества, которые должны быть нейтральными в вопросах религии.
  • Sekularisme atau sekulerisme dalam penggunaan masa kini secara garis besar adalah sebuah ideologi yang menyatakan bahwa sebuah institusi atau harus berdiri terpisah dari agama atau kepercayaan. Sekularisme dapat menunjang kebebasan beragama dan kebebasan dari pemaksaan kepercayaan dengan menyediakan sebuah rangka yang netral dalam masalah kepercayaan serta tidak menganakemaskan sebuah agama tertentu.
  • Secularisme (van Latijn saecularis, "wereldlijk, tijdelijk") is de overtuiging dat religie en geloof geen invloed mogen uitoefenen op de maatschappij. De term werd bedacht door George Holyoake.De scheiding tussen kerk en staat is een belangrijk principe in veel westerse staten.
  • Secularism is the principle of the separation of government institutions and persons mandated to represent the state from religious institutions and religious dignitaries. One manifestation of secularism is asserting the right to be free from religious rule and teachings, or, in a state declared to be neutral on matters of belief, from the imposition by government of religion or religious practices upon its people.
  • O secularismo é o princípio da separação entre instituições governamentais e as pessoas mandatadas para representar o Estado a partir de instituições religiosas e dignitários religiosos. Em certo sentido, o secularismo pode afirmar o direito de ser livre do jugo e ensinamento religioso, bem como o direito à liberdade da imposição governamental de uma religião sobre o povo dentro de um estado que é neutro em matéria de crença.
  • Con secolarismo (dal latino saeculum, che indicava tutto ciò che non appartiene alla religione) si intende una serie di trasformazioni sociali, che portano una nazione ad adottare una cultura più laica, tale che lo Stato abbia scarsa o nessuna ingerenza nella sfera religiosa.Il secolarismo è tipico dei Paesi occidentali: anche se l'alleanza tra feudalesimo e clero cattolico non raggiunse mai il livello del cesaropapismo di tradizione orientale, il passaggio da una società feudale - dai poteri incentrati su una unica persona e fortemente influenzata dalla religione - a una società moderna fu frutto di una lenta evoluzione: ciò è avvenuto tra il 1500 ed il 1700 (che indicano rispettivamente l'umanesimo e l'illuminismo).Il processo di secolarizzazione poté dirsi effettivamente compiuto in Europa alla conclusione delle guerre religiose, fra il 1618 ed il 1648.
  • Секуларизъм е отстояването, че политическото управление, институции и прочее трябва да стоят и да действат независимо от религията и/или религиозните вярвания. Секуларизмът предполага религиозна неутралност на държавата и свобода от налагане на някакви религиозни догми върху обществото от страна на държавната политика, както и че политическите действия трябва да се базират на актуалното и фактическото, а не на религиозно влияние.
  • Sekülerizm veya sekülarizm; toplumda ahiretten ve diğer dinî, ruhanî meselelerden ziyade dünya hayatına odaklanılması yönündeki hareket. TDK, sekülerizm kavramına karşılık olarak dünyacılık sözcüğünü önermiştir. Sekülerizm, din merkezli veyahut dinî öğeleri sosyal, hukukî ve siyasî anlamda tayin edici kılan bir yaklaşımın tersine, bunları sosyal, hukukî ve siyasî kümeden ayıran bir yaklaşımı tanımlar. Çok geniş bir terim olan sekülerizm, içinde birçok farklı akım, tür ve teori barındırır.
  • Van scheiding van Kerk en Staat is sprake wanneer de Kerkelijke macht en Staatkundige macht niet in dezelfde handen zijn en zij geen beslissende invloed op elkaar uitoefenen. Scheiding van Kerk en Staat betekent in Nederland en België in de praktijk dat de Staat en de Kerk ieder hun eigen zaken regelen en zich niet met elkaar bemoeien of elkaar de regels voorschrijven.
  • Az állam és egyház szétválasztása a szekularizáció elvének politikai és jogi doktrínája, mely szerint állam és egyház egymástól külön és függetlenül kell, hogy működjenek.
  • La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència. És una de les mesures per les quals es busca l'establiment d'un Estat laic o aconfessional, així com parteix del procés de secularització d'una societat.
  • The separation of church and state is the distance in the relationship between organized religion and the nation state.Although the concept of separation has been adopted in a number of countries, there are varying degrees of separation depending on the applicable legal structures and prevalent views toward the proper role of religion in society.
  • Die Trennung von Kirche und Staat bezeichnet staatskirchenrechtliche Modelle, in denen Staat und Kirchen – sowie andere Religionsgemeinschaften – kraft staatlicher Anordnung organisatorisch getrennt sind, also nicht wie in Staatskirchentum oder Theokratie verbunden. Diese Trennungsmodelle können unterschiedlich ausgeprägt sein.
  • La separación Iglesia-Estado es el concepto legal y político por el cual las instituciones del Estado y religiosas (Iglesia) se mantienen separadas y la Iglesia no interviene en los asuntos públicos; teniendo cada parte una autonomía para tratar los temas relacionados con sus esferas de influencia.Es una de las medidas por las cuales se busca el establecimiento de un Estado laico o aconfesional, así como parte del proceso de secularización de una sociedad.
  • A separação Igreja-Estado é uma doutrina política e legal que estabelece que o governo e as instituições religiosas devem ser mantidos separados e independentes uns dos outros.
  • Um Estado secular ou estado laico é um conceito do secularismo onde o Estado é oficialmente neutro em relação às questões religiosas, não apoiando nem se opondo a nenhuma religião.Um estado secular trata todos seus cidadãos igualmente, independentemente de sua escolha religiosa, e não deve dar preferência a indivíduos de certa religião.
  • Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, el executiu o el judicial.
  • A secular state is a concept of secularism, whereby a state or country purports to be officially neutral in matters of religion, supporting neither religion nor irreligion. A secular state also claims to treat all its citizens equally regardless of religion, and claims to avoid preferential treatment for a citizen from a particular religion/nonreligion over other religions/nonreligion.
  • Negara sekuler adalah salah satu konsep sekularisme, di mana sebuah negara menjadi netral dalam permasalahan agama, dan tidak mendukung orang beragama maupun orang yang tidak beragama. Negara sekuler juga mengklaim bahwa mereka memperlakukan semua penduduknya sederajat, meskipun agama mereka berbeda-beda, dan juga menyatakan tidak melakukan diskriminasi terhadap penduduk beragama tertentu.
  • Laik devlet ya da Seküler devlet, terim anlamıyla resmî bir dini bulunmayan ve her dine eşit açıdan yaklaşan devlettir. Laik devletlerde yasalar belli bir dine göre şekillendirilmez ve dini kurumların siyasete karışması yasaktır. Bu türden devletlerde kişiler dini inançlarına bakılmaksızın aynı mahkemelerde ve aynı kanunla yargılanır.
  • Светское государство — государство с устройством, где церковь отделена от него, и которое регулируется на основе гражданских, не религиозных норм; решения государственных органов не могут иметь религиозного обоснования.Законодательство светского государства может соответствовать (полностью или частично) религиозным нормам; «светскость» определяется не наличием противоречий с религиозными установками, а свободой от таковых.
  • Sekulární stát je stát, který je založen na sekularismu, tedy na není vázán na žádnou náboženskou ideologii a současně zaručuje svým občanům svobodu vyznání. V sekulárním státě je (jakákoli) církev od státu odloučena.Prvními sekulárními zeměmi se staly státy tradičně křesťanské, ve století dvacátém však vyhlásily sekularismus i některé státy s islámem jako dominantním náboženstvím (například Turecko, Írán v době před islámskou revolucí), či jiným (např. Indie).
  • Uno stato separatista è uno stato totalmente laico nella sua struttura che non ammette interferenze di confessioni di nessun tipo e allo stesso tempo non si occupa di questioni di tipo religioso.
  • Estado laico o Estado secular se denomina al Estado, y por extensión a una nación o país, independiente de cualquier organización o confesión religiosa o de toda religión y en el cual las autoridades políticas no se adhieren públicamente a ninguna religión determinada ni las creencias religiosas influyen sobre la política nacional.En un sentido estricto la condición de Estado laico supone la nula injerencia de cualquier organización o confesión religiosa en el gobierno del mismo, ya sea, en el poder legislativo, el ejecutivo o el judicial.
rdfs:label
  • Laïcité
  • Secolarismo
  • Secularism
  • Secularisme
  • Secularisme
  • Secularismo
  • Secularismo
  • Sekularisme
  • Sekularismus
  • Sekularyzm
  • Sekülerizm
  • Säkularismus
  • Секуларизъм
  • Секуляризм
  • 世俗主義
  • 세속주의
  • Pemisahan gereja dan negara
  • Rozdział państwa od kościoła
  • Scheiding van kerk en staat
  • Separació entre l'Església i l'Estat
  • Separación Iglesia-Estado
  • Separation of church and state
  • Separazione tra Stato e Chiesa
  • Separação Igreja-Estado
  • Trennung von Kirche und Staat
  • Отделение церкви от государства
  • Állam és egyház szétválasztása
  • 政教分離原則
  • 정교분리
  • Estado laico
  • Estado secular
  • Estat laic
  • Negara sekuler
  • Secular state
  • Sekulární stát
  • Seküler devlet
  • Stato separatista
  • Светское государство
  • 세속 국가
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:movement of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:but of
is prop-fr:idéologie of
is prop-fr:mouvement of
is prop-fr:principauxIntérêts of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of