PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Léon II ou Levon II (en arménien Լեւոն Ա), dit « le Grand » (v. 1150, † 1219), est un prince des Montagnes roupénide ayant régné de 1187 à 1199, avant d'être sacré roi d'Arménie en 1199. Il est un fils de Stéphane, prince roupénide, et de Rita de Barberon, et le frère et successeur de Roupen III. Ses grands-pères étaient Léon Ier, prince des Montagnes, et Smbat, seigneur héthoumide de Barbaron.
  • Leo of Leon II (Armeens: Լևոն Ա Մեծագործ, Levon Metsagorts of Levon Medzakordz) (1150 – overleden op 2 of 5 mei 1219), bijgenaamd de Wonderbaarlijke, was vorst van Armeens Cilicië, als Leo II van 1187 tot 1199 en als Leo I eerste koning van Armeens Cilicië van 1199 tot zijn dood.
  • Leão II da Arménia(PE) ou Armênia(PB), cognominado o Grande, Լեւոն Ա Մեծագործ em arménio, Levon Metsagorts ou Levon Medzakordz por transliteração (1150 - 2 ou 5 de Maio de 1219), foi Príncipe das Montanhas desde 1187 e o primeiro rei arménio da Cilícia, desde 6 de Janeiro de 1199 até à sua morte. Filho do marechal Estêvão da Arménia com Rita de Barbaron, era neto do príncipe Leão I da Arménia e de Smbat de Barbaron, e fez parte da dinastia dos rubenidas (descendentes de Ruben I).Poderoso governante, reconstruiu Sis, que se tornaria na capital do Reino Arménio da Cilícia até 1375. Adoptou os Assizes de Antioquia como a lei do reino, tendo-os traduzido para a língua arménia, presidia a uma corte educada e apoiava a caligrafia e as artes. Incentivou o comércio com as repúblicas de Veneza e Génova, abrindo os portos de Ayas e Corícia ao mundo. Aliou-se aos Cavaleiros Teutónicos e à Ordem do Hospital, mas expulsou os Templários do seu reino. Conquistou Heracleia e Larende aos turcos seljúcidas em 1211 e manteve-se na posse destas cidades por cinco anos.
  • Lleó II o Levond II, conegut després com a Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (armeni: Լեիոն Ա Մեծագործ) (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu germà Rupen III el 1186, quan aquest es va retirar a un monestir (i va morir poc després). Era fill d' Esteve d'Armènia Menor i de Rita de Barbaron. Del 1186 al 1187 fou nominalment regent de les seves nebodes Alícia i Filipa, però mort el seu germà va agafar el poder absolut.El 1189 es va casar amb Isabel d'Antioquia. D'aquest matrimoni van néixer dues filles, Rita, que va morir jove, i Estefania (futura esposa de Joan de Brienne). L'aliança amb el principat d'Antioquia va topar amb un obstacles: el districte fronterer del sud-est del golf d'Alexandreta, centrat en el castell de Bagras (àrab Baghras, pels francs Gaston o Gastoun), i amb el litoral entre el congost de la Portelle (situat entre Alexandreta i Saqaltutan) i la badia d'Ajas (Lajazzo) a la desembocadura del riu Djihun. El castell de Bagras havia estat ocupat per Saladí aquell 1189 però Lleó se'n va apoderar el 1194, i Antioquia va reclamar la seva restitució. Llavors Lleó va preparar un parany a Bohemund III d'Antioquia, i el va fer presoner en una festa a Bagras, amb la complicitat de Sibil·la la dona de Bohemund III. El príncep d'Antioquia fou tancat a la capital armènia, Sis, i per l'alliberament li va imposar la cessió del principat d'Antioquia. Però quan va voler entrar a Antioquia, la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca Aimeric de Llemotges, va rebutjar als armenis. Finalment l'afer es va solucionar amb la medicació d' Enric II de Xampanya, per la qual Bohemund va abandonar tota reclamació sobre Cilícia i es va establir una aliança matrimonial: Alícia o Alix, neboda de Lleó, es va casar (1195) amb Raimon d'Antioquia (el fill gran de Bohemund, conegut com a Raimon IV d'Antioquia). D'aquest enllaç va néixer Raimon Rupen d'Antioquia.Amb motiu de la tercera croada, Lleó va demanar a l'emperador Enric IV i al Papa Celestí II una corona reial que finalment va obtenir i el cardenal Conrat de Wittelsbach arquebisbe de Magúncia, va posar sobre el seu cap en una data discutida que podria ser el 6 de gener de 1199, a Tars. La condició fou el pas de l'església armènia a la fe romana, que mai es va produir més que manera nominal, i que Armènia Menor seria un feu imperial.El 1201 va morir Bohemond d'Antioquia i la successió havia d'anar al fill de Raimon IV i Alícia, Raimon Rupen, però la corona fou usurpada per Bohemond IV d'Antioquia, comte de Trípoli, el fill segon de Bohemond III, que ja havia expulsat al seu pare d'Antioquia dos anys abans però havia estat restablert per Lleó. El rei d'Armènia Menor es va enfrontar amb el nou príncep d'Antioquia al que va atacar el 1203, però fou rebutjat pels templaris, partidaris de Bohemund IV.El 1206 la dona del rei, Isabel d'Antioquia, fou acusada d'adulteri pel catolicos armeni Joan de Sis. Lleó se'n va divorciar i la va empresonar a Vahka (on va morir el 1207). El 1210 Lleó es va casar en segones noces amb Sibil·la filla de del rei de Xipre i (nominalment) de Jerusalem, Amalric II de Lusignan, amb la que va tenir una filla de nom Zabel o Isabel. El seu besnebot Raimon Rupen es va casar amb Helvis, filla també d'Amalric II de Lusignan, i el besnebot fou designat com hereu d'Armènia el 15 d'agost del 1211. En aquestos anys s'havien obert al comerç internacional, sobretot genovès i venecià, els ports de Korikos i Ajas.El 1211 Lleó va atacar territori seljúcida i va ocupar Eregli i Laranda (Karaman) a la Licaònia, però el 1216 va haver de restituir aquests territoris i el districte de Bozanti, restant el regne limitat a Cilícia.El 1216, amb el suport dels cavallers hospitalaris i teutònics, va aconseguir entrar a Antioquia i posar al tron al seu besnebot Raimon Rupen. Llavors va designar hereva del regne d'Armènia Menor a la seva filla Isabel o Zabel. Ramon Rupen no es va poder mantenir i fou expulsat el 1218 per Bohemund IV que tenia el suport dels elements grecs i llatins del principat, dels cavallers templaris i de l'emir aiúbida d'Alep. Finalment Lleó va haver de cedir tanmateix Bagras als templaris.Lleó patia probablement de gota i les seves mans i peus es van deformar amb els anys. Va morir el 2 de maig del 1219 i la corona va passar a la seva filla Isabel o Zabel, si bé Raimon Rupen va presentar també reclamacions a la successió.
  • Leo II. (Lewon) († 1. Mai 1219 in Armenien) war der erste König von Armenien und regierte von 1187 bis 1219. Die Zählung als Leon II. schließt die rubenidischen „Herren der Berge“ ein – als erster König von Armenien wird er auch als Leo I. gezählt.Leo wurde 1187, nach dem Tod seines Bruders Ruben III. Fürst von Armenien. Um die Unabhängigkeit seines Fürstentums gegenüber Byzanz zu stärken betrieb er eine Politik der Annäherung an das Römisch-deutsche Kaiserreich. Er unterstützte Kaiser Friedrich Barbarossa großzügig als dieser auf dem Dritten Kreuzzug sein Fürstentum erreichte und unterhielt später diplomatischen Kontakt zu dessen Sohn, Kaiser Heinrich VI.. Er näherte die armenische-apostolische Kirche der römisch-katholischen an und huldigte dem römisch-deutschen Kaiser, um durch ihn zum König erhoben zu werden.Leo wurde am 6. Januar 1199 in Tarsos vom Erzbischof Konrad von Mainz zum König gekrönt, im Beisein des armenischen Katholikos Grigor VI. Apirat (1194–1203), des syrisch-orthodoxen Patriarchen von Antiochia und des griechischen Metropoliten von Tarsos. Für die Feier hatte Nerses von Lambron zuvor die lateinischen Krönungsliturgie in das Armenische übersetzt.Leo war zwei Mal verheiratet: In erster Ehe heiratete er um 1188 Elisabeth „von Österreich“ († 1207). Der Chronist Smbat Sparapet bezeichnet sie als Nichte (Tochter des Bruders) der Sibylle, der dritten Gattin Bohemunds III. von Antiochia. Elisabeth wurde 1206 von Leo verstoßen, eingekerkert und 1207 vergiftet. Um 1210 heiratete er in zweiter Ehe Sibylle von Lusignan, Tochter des Königs Amalrich II./I. von Jerusalem und Zypern. Leo machte seine Tochter aus zweiter Ehe, Isabella zu seiner Erbin, obwohl er von seiner ältesten Tochter aus erster Ehe, Rita, einen Enkel hatte, und mit Raimund Ruben ein Enkel seines Bruders Ruben III. existierte.1203 griff Leo Antiochia an, wurde aber zurückgeschlagen. Darauf nahm er die Templerburgen von Roche Roussel und Roche Guillaume ein und versuchte, Darbsak von den Aleppinern zurückzuerobern. 1213 griffen die Templer Baghras an, das sie aber trotz der Exkommunikation Leos erst 1216 zurückerhielten.
  • Leone II d'Armenia, (HY) Լեւոն Ա Մեծագործ, traslitterazione dalla lingua armena orientale Levon Metsagorts e dalla lingua armena occidentale Levon Medzakordz, noto anche come Leone I detto il Magnifico (1150 – 2 o 5 maggio 1219), fu "principe delle montagne" dal 1187 e primo re dell‘Armenia Minor dal 1199 fino alla morte.
  • Leo II (Ermenice: Լեւոն Ա Մեծագործ, Lyewon A Myetsagorts), ayrıca Leon II, Levon II ya da Lewon II (1150 – Mayıs 1219), Onuncu Kilikya Ermeni Lordu ya da "Dağların Lordu" (1187 – 1198/1199), ve ilk Kilikya Ermeni Kralı (bazen Muhteşem I. Levon olarak da adlandırılır) ya da Lewon I) (1198/1199 – 1219).Hükümdarlığı boyunca, Levon, güçlü ve birleşik Hristiyan devleti olarak Kilikya Ermeni Krallığı'nı kurmayı başarmıştır, politik alanda bu yükselişi tahmin edilememiştir. Üçüncü Haçlı seferi ordularına kendi ordusu ile işbirliği sözü yanında hazırlık, rehberlik, nakliye hayvanları ve her çeşit yardım sağlamıştır. Hükümdarlığı altında Ermenilerin gücü Isauria'dan Nur Dağları'na ulaşarak zirve yapmıştır.1194–1195 yılında, kral ünvanı almak için, Kilikya Ermeni Kilisesini Papalık ile birleştirmek üzere tam bir birlik inşa etti. Birlik anlaşması imzalaması ile, gecikmesiz tac giydi. 6 Ocak 1198 ya da 1199 tarihinde Tarsus'ta Kutsal Söz Kilisesi'nde Kral olarak kutsandı.
  • I. Leó (1150 – Szisz, 1219. május 2.), örményül: Լեւոն Ա Մեծագործ (Levon Mecagorc), Uralkodói jelzője: Nagyszerű. A Hegyek ura és Örményország királya Kilikiában. A Rupen-ház utolsó férfi tagja. III. Rupennek, a Hegyek urának az öccse.
  • Leo II (Armenian: Լեւոն Ա Մեծագործ, Levon A Metsagorts), also Leon II, Levon II or Lewon II (1150 – 2 May 1219) was the tenth lord of Armenian Cilicia or “Lord of the Mountains” (1187–1198/1199), and the first king of Armenian Cilicia (sometimes as Levon I the Magnificent or Lewon I) (1198/1199–1219).During his reign, Leo succeeded in establishing Cilician Armenia as a powerful and a unified Christian state, and his pre-eminence in the political arena cannot be overestimated. He eagerly supplied the armies of the Third Crusade with provisions, guides, pack animals and all manner of aid, besides pledging the cooperation of his army. Under his rule, Armenian power was at its apogee: his kingdom extended from Isauria to the Amanus Mountains (now Nur Mountains in Turkey).In 1194–1195, when he was planning to get the title of king, he instituted a union of the Armenian church with Rome. With the signing of the Act of Union, his coronation proceeded without delay. He was consecrated as king on 6 January 1198 or 1199, in the Church of Holy Wisdom at Tarsus.His accession to the throne of Cilicia as its first Armenian monarch heralded into reality not merely an official end to Cilicia’s shadowy umbilical connection to the Byzantine Empire, but also a new era of ecclesiastical co-operation with the West. A skilled diplomat and wise politician, Leo established useful alliances with many of the contemporary rulers; he also gained the friendship and support of the Hospitallers and the Teutonic Knights by granting considerable territories to them.No doubt, he envisioned annexing the Principality of Antioch to his kingdom thus reinforcing his authority along much of the northeastern Mediterranean coastline. He had first put this plan into action in 1194 by seizing the strategic fortress of Baghras after Saladin, the Sultan of Egypt and Syria, had abandoned it. His greatest triumph was achieved at the beginning of 1216 when at the head of his army he occupied Antioch and installed his grandnephew, Raymond-Roupen as its head. Raymond-Roupen remained in power until Leo’s death.Leo was a valiant and learned prince; he enlarged his principality and became the master of many provinces. A few days only after his taking possession of the country, the descendants of Ismael, under the command of one Roustam, advanced and came against Cilicia. Leo was not frightened, but confiding in God, who destroyed Sanacherib, he vanquished with a few men the great army of the infidels. Roustam himself being killed by St. George, the whole Hagarenian army then fled and dispersed; the Armenians pursued them and enriched themselves by the booty. The power of Leo thus increased, and being confident in his strength, he chased the Tadjiks (name used by Armenian chroniclers to designate the Saracens, particularly the Seljuks) and pursued the Turks; he conquered Isauria and came as far as Iconium (today Konya in Turkey); he captured Heraclea, and again gave it up for a large ransom; he blockaded Caesarea (now Kayseri in Turkey), and had nearly taken it; he made a treaty with the Sultan of Iconium, and received a large sum of money from him; he surrounded Cilicia on every side with forts and castles; he built a new church called Agner, and was exceedingly generous to all monasteries erected by his ancestors; his bounty extended itself even to the leprous; they being shunned by everybody and expelled from every place, he assigned to them a particular house, and provided them with necessaries. The transforming of the Armenian court, following the pattern of the Frankish courts, proceeded at a more rapid pace after Leo came to power. Many of the old names of specific functions or the titles of dignitaries were replaced by Latin ones and the changes in nomenclature were often accompanied by changes in the character of these offices.Commerce was greatly developed during the reign of Leo: he granted charters regarding trade and commercial privileges to Genoa, Venice and Pisa. These charters provided their holders with special tax exemptions in exchange for their merchandising trade. They encouraged the establishment of Italian merchant communities in Tarsus, Adana and Mamistra, and became a large source of revenue for the growth and development of Cilician Armenia.He was a benevolent, ingenuous man without a grudge toward anyone, who took his refuge in God and guided his principality accordingly. He was a wise, brilliant man, a skilled horseman, brave-hearted in battle, with attention to human and divine charity, energetic and happy of countenance.
  • León I de Armenia, (en armenio: Levon I) llamado "el Magnífico" (1150 – 5 de mayo de 1219) fue soberano de la Cicilia armenia, de 1187 a 1219, primero como "señor" y, más tarde, a título de "rey". También es llamado León II (Levon II), cuando se cuenta a su antepasado del mismo nombre.León se convirtió en "Señor de las montañas" (soberano de la Armenia de Cilicia, o Armenia menor) en 1187, cuando su hermano Rubén III de Armenia abdicó. Al principio fue 'regente y tutor' de sus sobrinas Alicia y Filipa de Armenia, pero luego las apartó del trono y se hizo coronar el 6 de enero de 1199.Se casó con Isabel de Austria en 1189, que le dio una hija, Estefanía, que luego se casaría con Juan de Brienne. Al principio de la Tercera Cruzada, inició negociaciones con el emperador Federico Barbarroja para que éste le concediese el título de “rey de Armenia”, pero la muerte de Federico, ahogado en el río Saleph en Cilicia, malogró el plan. Este hecho supuso un gran cambio en la política armenia, que tradicionalmente se había dirigido al Imperio bizantino como fuente de autoridad. También se supone que León estuvo en el séquito de la boda de Ricardo Corazón de León en Chipre en 1191.En 1194, tomó el castillo de Bagras, al norte del principado de Antioquía, que había sido tomado por Saladino en 1189. Bohemundo III de Antioquía y los caballeros templarios, sus propietarios originales, exigieron que les fuera devuelto. León llevó a Bohemundo hasta Bagras con la supuesta intención de negociar, pero le hizo preso. En estas condiciones, Bohemundo fue obligado a ceder el principado a León, y fue luego liberado. Renunció a sus pretensiones sobre Armenia y se estableció una alianza matrimonial en 1195.León volvió a pedir el título real al nuevo emperador Enrique VI y al papa Celestino III. Finalmente lo logró, y el 6 de enero de 1199 fue coronado en Tarso como “Rey de Armenia” por el legado papal, Conrado, cardenal von Wittelsbach y arzobispo de Maguncia.En 1206, el catholicos Juan de Sis acusó a la reina de adulterio. León se divorció y la encerró; para casarse en 1210 con Sibila de Lusignan, hija del rey Amalarico II de Jerusalén.León fue un poderoso monarca, recordado en las crónicas como "León el Magnífico". Su corte en Sis destacó por su cultura y su desarrollo de la caligrafía y las artes. Se alió con los caballeros hospitalarios y con los templarios, pero logró expulsar a éstos de su reino. También promovió el comercio con Venecia y Génova.
  • Левон II (арм. Լեւոն Բ Մեծագործ, фр. Léon II; 1150—1219) коронован как Левон I — царь Киликийской Армении из армянской династии Рубенидов, правил с 1187 по 1219. Правление Левона II совпало со временем третьего похода крестоносцев под предводительством Фридриха I Барбароссы. Его современником была другая крупная фигура этой эпохи — Салах ад-Дин.Во время правления Левона Великого, Киликия пережила эпоху экономического и культурного расцвета, являясь одной из самых значимых христианских стран на Ближнем Востоке. Такие мировые силы как Священная Римская империя, папство и даже Аббасидский халиф соперничали за влияние над Киликией. Каждый стремился стать первым, кто признает принца Киликии Левона II законным королём. В результате, 6 января 1198 года в городе Тарс он был коронован и провозглашён царём и Германской и Византийской империями. На коронации Левона II присутствовали представители и христианских и нескольких мусульманских стран, таким образом подчеркнув значительное положение, которые приобрела Киликия.
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Léon II le Grand
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1874696 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6719 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 53 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104762809 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
  • Isabelle
  • Sibylle de Lusignan
prop-fr:consultéLe
  • 2010-06-19 (xsd:date)
prop-fr:dateDeDécès
  • 1219 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 1150
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Armoiries Leon II Arménie.svg
prop-fr:enfants
  • Rita, Isabelle
prop-fr:fonction
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1219 (xsd:integer)
prop-fr:liste
prop-fr:légende
  • Léon II le Grand
prop-fr:légendeEmblème
  • Armoiries de Léon II, déduite d'un de ses sceaux
prop-fr:mère
  • Rita de Barbaron
prop-fr:nom
  • Léon II
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Stéphane
prop-fr:signature
  • Signature of Leo I of Armenia .jpg
prop-fr:site
  • Foundation for Medieval Genealogy
prop-fr:successeur
  • Isabelle et Philippe d'Antioche
prop-fr:titre
  • Armenia
prop-fr:url
  • http://fmg.ac/Projects/MedLands/ARMENIA.htm
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1187 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Léon II ou Levon II (en arménien Լեւոն Ա), dit « le Grand » (v. 1150, † 1219), est un prince des Montagnes roupénide ayant régné de 1187 à 1199, avant d'être sacré roi d'Arménie en 1199. Il est un fils de Stéphane, prince roupénide, et de Rita de Barberon, et le frère et successeur de Roupen III.
  • Leo of Leon II (Armeens: Լևոն Ա Մեծագործ, Levon Metsagorts of Levon Medzakordz) (1150 – overleden op 2 of 5 mei 1219), bijgenaamd de Wonderbaarlijke, was vorst van Armeens Cilicië, als Leo II van 1187 tot 1199 en als Leo I eerste koning van Armeens Cilicië van 1199 tot zijn dood.
  • Leone II d'Armenia, (HY) Լեւոն Ա Մեծագործ, traslitterazione dalla lingua armena orientale Levon Metsagorts e dalla lingua armena occidentale Levon Medzakordz, noto anche come Leone I detto il Magnifico (1150 – 2 o 5 maggio 1219), fu "principe delle montagne" dal 1187 e primo re dell‘Armenia Minor dal 1199 fino alla morte.
  • I. Leó (1150 – Szisz, 1219. május 2.), örményül: Լեւոն Ա Մեծագործ (Levon Mecagorc), Uralkodói jelzője: Nagyszerű. A Hegyek ura és Örményország királya Kilikiában. A Rupen-ház utolsó férfi tagja. III. Rupennek, a Hegyek urának az öccse.
  • Leo II. (Lewon) († 1. Mai 1219 in Armenien) war der erste König von Armenien und regierte von 1187 bis 1219. Die Zählung als Leon II. schließt die rubenidischen „Herren der Berge“ ein – als erster König von Armenien wird er auch als Leo I. gezählt.Leo wurde 1187, nach dem Tod seines Bruders Ruben III. Fürst von Armenien. Um die Unabhängigkeit seines Fürstentums gegenüber Byzanz zu stärken betrieb er eine Politik der Annäherung an das Römisch-deutsche Kaiserreich.
  • Левон II (арм. Լեւոն Բ Մեծագործ, фр. Léon II; 1150—1219) коронован как Левон I — царь Киликийской Армении из армянской династии Рубенидов, правил с 1187 по 1219. Правление Левона II совпало со временем третьего похода крестоносцев под предводительством Фридриха I Барбароссы.
  • León I de Armenia, (en armenio: Levon I) llamado "el Magnífico" (1150 – 5 de mayo de 1219) fue soberano de la Cicilia armenia, de 1187 a 1219, primero como "señor" y, más tarde, a título de "rey". También es llamado León II (Levon II), cuando se cuenta a su antepasado del mismo nombre.León se convirtió en "Señor de las montañas" (soberano de la Armenia de Cilicia, o Armenia menor) en 1187, cuando su hermano Rubén III de Armenia abdicó.
  • Leo II (Armenian: Լեւոն Ա Մեծագործ, Levon A Metsagorts), also Leon II, Levon II or Lewon II (1150 – 2 May 1219) was the tenth lord of Armenian Cilicia or “Lord of the Mountains” (1187–1198/1199), and the first king of Armenian Cilicia (sometimes as Levon I the Magnificent or Lewon I) (1198/1199–1219).During his reign, Leo succeeded in establishing Cilician Armenia as a powerful and a unified Christian state, and his pre-eminence in the political arena cannot be overestimated.
  • Lleó II o Levond II, conegut després com a Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (armeni: Լեիոն Ա Մեծագործ) (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu germà Rupen III el 1186, quan aquest es va retirar a un monestir (i va morir poc després). Era fill d' Esteve d'Armènia Menor i de Rita de Barbaron.
  • Leo II (Ermenice: Լեւոն Ա Մեծագործ, Lyewon A Myetsagorts), ayrıca Leon II, Levon II ya da Lewon II (1150 – Mayıs 1219), Onuncu Kilikya Ermeni Lordu ya da "Dağların Lordu" (1187 – 1198/1199), ve ilk Kilikya Ermeni Kralı (bazen Muhteşem I. Levon olarak da adlandırılır) ya da Lewon I) (1198/1199 – 1219).Hükümdarlığı boyunca, Levon, güçlü ve birleşik Hristiyan devleti olarak Kilikya Ermeni Krallığı'nı kurmayı başarmıştır, politik alanda bu yükselişi tahmin edilememiştir.
  • Leão II da Arménia(PE) ou Armênia(PB), cognominado o Grande, Լեւոն Ա Մեծագործ em arménio, Levon Metsagorts ou Levon Medzakordz por transliteração (1150 - 2 ou 5 de Maio de 1219), foi Príncipe das Montanhas desde 1187 e o primeiro rei arménio da Cilícia, desde 6 de Janeiro de 1199 até à sua morte.
rdfs:label
  • Léon II d'Arménie
  • I. Levon (Ermenistan)
  • I. Leó örmény király
  • Leo I, King of Armenia
  • Leo II van Armenië
  • Leo II. (Armenien)
  • Leone II d'Armenia
  • Leão II da Arménia
  • León I de Armenia
  • Lleó II d'Armènia Menor
  • Левон II
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Léon II
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of