PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Léon III l'Isaurien ou le Syrien (en grec Λέων Γ΄ ό Ίσαυρος ; né vers 680 à Germaniceia (aujourd'hui Maraş, dans le sud-est de la Turquie), mort le 18 juin 741) est empereur byzantin de 717 à 741. Il fonde la dynastie isaurienne.
  • Leon III. Syrský (též Lev III. Isaurský, méně správně[zdroj?] Isaurijský, kolem 675 – 18. června 741) byl jedním z nejvýznamnějších byzantských císařů, kteří kdy na Bosporu panovali. Během své vlády (717–741) zahájil boj proti uctívání obrazů. Jím založená Syrská dynastie (méně správněŠablona:Zdroj? isaurská nebo isaurijská) setrvala na byzantském trůnu až do roku 797.
  • III. Leo İsauryalı (eski Yunanca: Λέων Γ΄, Latince: Leōn III), (d. Germanikeia, Kommagene (şimdiki Kahramanmaraş), 685 - ö. İstanbul, 18 Haziran 741), 717 ile 741 yılları arasında hüküm süren Bizans Roman imparatoru.İstanbul'u ele geçirerek III. Theodosios'u tahttan indirdi ve 25 Mart 717 tarihinde imparatorluğunu ilan etti. 717-718'de Arap generali Mesleme tarafından Konstantinopolis'in kuşatılmasında şehri savunmada başarı kazanmıştır. Bizanslılar Bulgar Hanı Tervel Han ve askeri birlikleri tarafından desteklenmiştir. Mesleme'nin başında olduğu Araplar, geri çekilmiş ve Araplar Halife Ömer bin Abdülaziz zamanında bir daha Konstantinopolis'e hücum etmemişlerdir.Sicilya (718) ve Selanik (720) ayaklanmalarını da bastıran III. Leo, 720'de oğlu V. Konstantin'i de iktidara ortak etti. Yaptığı dini reformla "Birinci Putkırıcı İkonokalast İmparator" unvanıyla anılan III. Leo, reformlarının yarattığı karışıklıklara ve toprağa bağlı kul olan serflerin serbest bırakılıp bir serbest çiftci/köylü sınıfının ortaya çıkmasına neden olmuştur.Araplar karşısında Hazarlar ve Bizanslıların beraber hareket etmesi III. Leo İsauryalı zamanında da devam etmiş ve III. Leo, oğlu V. Konstantin'i Hazar kağanı Bihar'ın (sonradan İrene adıyla vaftiz edilecek) kızı olan Çiçek ile evlendirmiştir.
  • III. (Iszauri/Szír) León (vagy Leó) (685 k. – 741. június 18.), görögül: Λέων Γ΄, császár: 717. március 25. – 741. június 18.) a Bizánci Birodalom császára volt, akit III. Theodosziosz ellenében tettek trónra az Anatolikon thema katonái. Nevéhez az arabok előretörésének megállítása és a képrombolási harcok megkezdése fűződik.
  • León III el Isaurio (h. 680–18 de junio de 741), Emperador bizantino desde 717 hasta su muerte. Acabó con el período de inestabilidad, defendiendo con éxito el Imperio ante los árabes, y adoptó la iconoclasia como política religiosa
  • Лев III Исавр — византийский император (717—741), основатель Исаврийской династии. При его правлении Византийская империя вступила в период иконоборчества.
  • Лъв III Исавър или Лъв Сириец (на гръцки: Λέων Γ' ο Ίσαυρος; на латински: Leon III. ho Isaurós‚ Leon der Isaurier, Leo III.; * ок. 680, † 18 юни 741) е византийски император от 717 до смъртта си в 741 година. Основател на Исаврийската (наричана още Сирийска) династия, Лъв III е един от най-важни византийски владетели, извел империята от периода на анархия, справил се с арабската заплаха и наложил новата църковна доктрина на иконоборството.Лъв е женен за Мария , с която има четири деца: син Константин V и дъщерите Анна, Козма и Ирене.
  • Leone III Isaurico (in greco Λέων Γ΄ ό Ίσαυρος; Germanicea, 675 circa – 18 giugno 741) fu imperatore bizantino dal 25 marzo 717 sino alla sua morte.
  • Leon III Izauryjczyk (gr. Λέων Γ' ο Ίσαυρος, ok. 680 - 18 czerwca 741), cesarz bizantyjski od 717 do śmierci, pierwszy władca z dynastii izauryjskiej. Pochodził z niższych warstw społecznych. Urodził się w rodzinie wieśniaka w 675 roku w Germanikei na północy Syrii. Był więc Syryjczykiem a nie jak wskazują póżniejsze źródła Izauryjczykiem. Jednak obydwa przydomki wskazujące na miejsce pochodzenia Leona, pozostały do dzisiaj. Na jego syryjskie pochodzenie wskazuje też świetna znajomość języka arabskiego. Jako dziecko mieszkał wraz z rodzicami w Syrii północnej, jednak za sprawą migracji ludności, zarządzonej przez Justyniana II przeniósł się wraz z rodzicami do Tracji. Tam zaciągnął się do armii Justyniana II pragnącego odzyskać tron. Uzyskał tam tytuł spathariosa. Widząc talent wojskowy Leona cesarz Anastazjusz II mianował go strategiem temu Anatolikon, czyli dowódcą jednej z najbogatszych prowincji cesarstwa. Leon został następnie dowódcą wojsk walczących na wschodzie przeciw Arabom. Po upadku Anastazjusza wystąpił przeciwko cesarzowi Teodozjuszowi. 18 kwietnia 716 roku został przez swoich żołnierzy proklamowany cesarzem. Zyskał poparcie swojej prowincji oraz stratega temu Armeniakon, Artabasdesa. Za współdziałanie obiecał mu swoją córkę Annę za żonę i wysokie godności. Po pokonaniu Teodozjusza, 25 marca 717 roku Leon został koronowany na cesarza w Konstantynopolu. Wstąpienie Leona na tron zakończyło okres walk wewnętrznych w Bizancjum.Z pomocą bułgarskich wojsk chana Terweła odparł Arabów oblegających Konstantynopol na przełomie 717 i 718 r. Wyprowadził cesarstwo z długotrwałego kryzysu umacniając władzę cesarską i wprowadzając szereg reform wojskowych i politycznych. W 726 r. wydał Eklogę, będącą kolejną po dokonanej w VI w. przez Justyniana Wielkiego kodyfikacją prawa bizantyjskiego. Najogólniej rzecz biorąc była to modyfikacja dotychczasowych praw w duchu chrześcijańskim. Ekloga np. ograniczała władzę ojca rodziny (patria potestas) zwiększając jednocześnie uprawnienia żony i dzieci.W 726 r. Leon wystąpił przeciwko kultowi ikon, rozpoczynając długi okres ikonoklazmu, co doprowadziło do zerwania stosunków z Rzymem w 730 roku. W 740 r. we Frygii rozbił wojska arabskie.
  • Leo III (ca. 675 - 18 juni 741), bijgenaamd de Isauriër (Grieks: Λέων Γ′ ὁ Ἰσαυρóς, Leon III. ho Isaurós), was keizer van Byzantium van 717 tot 741.Na twintig jaar van anarchie veroverde Leo III de troon en maakte daarmee een eind aan een tijdperk van onderlinge strijd. Hij had maar een paar maanden om snel de verdedigingswerken van Constantinopel te herstellen. Kalief Suleiman ibn Abd al-Malik had de opdracht gegeven Byzantium de genadeslag toe te dienen, onder Maslama (de broer van de kalief). Het Beleg van Constantinopel (717-718) (zie Byzantijns-Arabische oorlogen). Dank zij het Grieks vuur die de vloot van de Arabieren vernietigde en de hulp van de khan der Bulgaren Tervel kon het ergste worden voorkomen. Deze nederlaag had grote gevolgen omdat de moslims zich voor het eerst moesten neerleggen bij het feit dat een christelijk rijk zou kunnen blijven bestaan en ze hun streven moesten opgeven om de toen bekende wereld - die uit Byzantium en Perzië bestond - volledig te veroveren ten teken van de superioriteit van hun geloof.De oorlog in Anatolië zou echter nog lang duren, maar Leo kon rekenen op steun van de Khazaren die ten noorden van de Kaukasus woonden en in onmin met de Kalief leefden. Zijn zoon Constantijn V trouwde in 733 met een dochter van de Khan. Zo kon Leo allengs de moslims uit Anatolië verdrijven. Leo kon daarom tijd steken in een aantal hervormingen van het staatsbestel en in het samenstellen van de Ecloga, een handboek voor rechtsgeleerden. Dit boek was veel oosterser dan de wetten van Rome zoals vastgelegd door Justinianus. Er kwamen bijvoorbeeld veel lijfstraffen en verminkingen in voor.Ook in geloofszaken toonde de keizer zich open voor invloed uit het oosten, waar hij geboren was. Zowel joden als moslims en ook christenen in de Aziatische streken van het rijk hadden al lange tijd kritiek uitgeoefend op de Byzantijnse gewoonte om iconen te vereren. Leo was het eigenlijk wel met hun kritiek eens en besloot de kerk van dit 'heidense' gebruik van gesneden beelden te zuiveren. Dit leidde echter tot een eeuw lang politieke ruzie, de iconoclastencrisis, die het rijk bijzonder duur te staan zou komen. De Paus was al onmiddellijk tegen, al was het maar om zijn rivaal de Patriarch een hak te zetten. In de Byzantijnse gebieden van Italië waren de iconen dan ook buiten Leo's bereik.
  • Leo III. (genannt griechisch Λέων Γ′ ὁ Ἰσαυρóς Leon III. ho Isaurós ‚Leon der Isaurier‘; * um 680 in Germanikeia; † 18. Juni 741), war von 717 bis 741 byzantinischer Kaiser. Er begründete die Syrische Dynastie, die auch oft (wenngleich fälschlich) als Isaurische Dynastie bezeichnet wird.
  • 레오 3세 또는 레온 3세 이사우리아인(그리스어: Λέων Γ' ο Ίσαυρος, 685년경 - 741년 6월 18일)은 717년 3월 25일 반란으로 비잔티움 제국의 황제가 되어 741년 죽을 때까지 통치했다. 비잔티움 제국의 오랜 혼란을 끝내고 제위에 올라 재위 기간 중 아랍인의 침공을 성공적으로 막아내었으나 성상파괴 명령으로 제국 내 오랜 종교 갈등을 가져오기도 하였다.
  • レオーン3世“イサウロス”(ギリシア語:Λέων Γʹ ὁ Ἴσαυρος (Leōn III ho Isauros)、685年頃 - 741年7月18日)は、東ローマ帝国イサウリア朝の初代皇帝(在位:717年 - 741年)。「レオーン」は「獅子」の意で、ラテン語では「レオ(Leo)」となる。中世ギリシア語では「レオン」。渾名の“イサウロス”が示すように、一般には小アジア半島南東部のイサウリア地方の出身とされているが、これは9世紀に生まれた誤伝である。彼は実際にはシリアとキリキア地方の境域部に位置するゲルマニケイア(現カフラマンマラシュ)の出身。ゲルマニケイアにはコンスタンティノス5世の時代までレオーンの一族が住んでいた。元々の名前はコノン。青年期にユスティニアノス2世の植民政策でトラキアへ移住した。彼の初期の経歴は不明な点が多い。9世紀の年代記作者テオファネスによると、705年にコンスタンティノポリスをめざしていたユスティニアノス2世の知遇を得て、仕えるようになった。だが彼はユスティニアノスから疑念をもたれてコーカサス地方に派遣された。また後代の史書によると彼はコーカサス地方から帰還した時にはアナスタシオス2世時代になっていたという。一方同じく9世紀の年代記作者であるゲオルギオスによると、レオーンは南イタリアに艦隊司令官として派遣されているという。一般にはテオファネスの報告が紹介されることが多いが、しかし不自然な点も多い。おそらくはコーカサス地方から帰還した後、南イタリアに派遣されたのだろう。またそれ以外にも、テマの何らかの官職に就いていた可能性が印章資料の分析から指摘されている。経歴が明らかなのは、アナスタシオス2世によってテマ・アナトリコンの長官に任じられてからである。この時期にはウマイヤ朝の軍はすでに小アジアに侵入してきており、イスラーム軍の司令官であるマスラマ(アブドゥルマリクの息子)がアナトリコンの中心都市であるアモリオンに迫っていた。だがレオーンは計略によってマスラマの軍を一旦後退させたあと、テマ・アルメニアコンの長官で盟友のアルタヴァスドスとともにコンスタンティノポリスに向かった。コンスタンティノポリス対岸のクリュソポリスに到達すると、コンスタンティノポリス総主教のゲルマノス1世らがテオドシオス3世を退位させ、レオーンが即位した。レオーン3世が即位してまもなく、マスラマの軍がコンスタンティノポリスに到達し、8月15日から第二次コンスタンティノポリス包囲戦を開始した。これに対し、レオーン3世は金角湾の入り口を鎖で封鎖する一方、時には自ら艦隊を指揮してイスラームの補給艦隊を撃破している。補給が滞ったこともあってウマイヤ朝の軍は窮乏し、レオーン3世の要請によって南下してきたブルガリアの軍にも悩まされた。結局ウマイヤ朝の軍は718年8月15日に撤退を開始した。これ以降オスマン帝国の時代まで、イスラーム軍によって首都が包囲されることはなかった。即位後しばらくは、テマ・シチリアにおける反乱や、719年のアナスタシオス2世の陰謀などもあったが、徐々にレオーン3世の権威は確立されていった。レオーン3世は盟友のアルタヴァスドスを、それまで陰謀の中心になっていたテマ・オプシキオンの長官に任じて、小アジアのテマを把握する体制を築いた。なお、かつてはレオーン3世の時代にテマ・アナトリコンからテマ・トラケシオンが分割されたと考えられていたが、現在ではこの見解はほぼ否定されている。陸のテマには手を付けなかったが、レオーン3世はオプシキオンと同じく陰謀の温床となっていた帝国艦隊の分割は実行し、小アジア南部にテマ・キビュライオタイが設置されている。このように帝国側の体制が整っていったことや、ウマイヤ朝が徐々に衰退していったこともあって、730年代以降はウマイヤ朝の小アジア侵攻が大きな成果を生まなくなっていく。そして740年にはアクロイノンでウマイヤ朝の軍から決定的な勝利を奪った。一方、イタリア方面ではシチリア島で艦隊の強化を進め、チュニスから襲来するイスラーム艦隊に対抗した。だがイタリアで重税を課したこともあってイタリア北中部での支配は動揺し、732年頃には一時ラヴェンナがランゴバルド王国のリュートプランド王によって制圧されている。内政面では『ローマ法大全』の要約・改訂版である『エクロゲー』(中世ギリシャ語読みではエクロイ。「法の抜粋」の意)と呼ばれる法律集を741年(あるいは726年)に発行した。また、レオーン3世はイコン崇敬を異端であると見なして726年にイコン崇敬の禁止令を出し、聖像破壊運動(イコノクラスム)を開始した。730年には総主教ゲルマノス1世が罷免された。また、聖像破壊運動に同意せずにイコン崇敬を続けたことで拷問を受け、のちに正教会に列聖された聖人としては、ダマスコのイオアン、克肖者表信者ヴァシリオス(ワシリイ)がいる。「第2ニカイア公会議」も参照
  • Lleó III de Bizanci (Leo o Leon, Λεών) anomenat Lleó III l'Isauri, fou emperador bizantí del 718 al 741, fundador de la dinastia isàuria.Era nascut a Isàuria i fill d'un granger que es va establir a Tràcia. El seu nom original fou Conó (Conon) i de jove va ingressar a l'exèrcit on va arribar al càrrec d'espatari (spatharius) amb Justinià II, i després es va destacar pel seu talent militar.Anastasi II (713-716) li va donar el comandament suprem a Àsia que encara exercia quan Teodosi III va deposar a Anastasi el gener del 716; el nou emperador el va convidar a reconèixer la nova situació però Lleó el va tractar d'usurpador i es va revoltar al·legant que volia restaurar a Anastasi. Va rebre el suport d'Artabaces, comandant de les legions armènies i d'altres amics que tenia a l'exèrcit. Quan això passava Lleó estava fent front als àrabs que havien assetjat Armorium (Galàcia). Lleó va anar a Capadòcia on la població estava al seu favor però el seguia de ben prop el general Muslima, de manera que va desistir d'actuar a la zona i va anar a marxes forçades cap a Constantinoble.A Nicomèdia fou aturat per les forces sota comandament del fill de Teodosi III, a les que va derrotar i va fer presoner al príncep; tot seguit va marxar a Constantinoble i Teodosi, sense esperances de poder fer front a les millors tropes de l'imperi, va abdicar (març del 718) i es va retirar a un convent a Efes (on va viure en pau durant més de 30 anys). Una vegada a Constantinoble Lleó es va fer coronar, i va enviar una expedició per sotmetre l'illa de Rodes que s'havia perdut i el control de la qual fou assegurat el mateix any 718.Molt pocs després de la coronació va aparèixer davant la ciutat una flota del califa Solimà. La capital fou assetjada per tercera vegada pels àrabs, en un setge que va durar dos anys (15 d'agost del 718 al 15 d'agost del 720) encara que Solimà va morir al cap de poc però el seu successor Omar va continuar el setge; les sortides de Lleó i el foc grec van anar minvant les forces àrabs que van patir diverses derrotes a la mar; les forces de terra foren derrotades severament en una batalla a començaments de l'agost del 720 (uns 28.000 àrabs van morir) i finalment els musulmans es van retirar, quan ja només restava un part de la seva força inicial i una part important encara fou destruïda per una tempesta de camí cap a Síria, de manera que només va quedar un terç de la flota.Durant el temps que havia durat el setge havia nascut un fill de l'emperador, Constantí V, que fou declarat cèsar (719). També es va establir una nova divisió administrativa per Àsia Menor, i els tres themes de Opsici, Armènia i Anatòlia van passar a ser quatre al ser creat el de Cibirra (segregat d'Anatòlia).Però a les províncies s'havia escampat el rumor de què la capital ja havia caigut i de què el califa era ara emperador. El governador de Sicília, Sergi, va acceptar aquesta versió i es va proclamar independent a Siracusa, col·locant com emperador al seu amic Gregori o Basili segons les fonts (que va agafar el nom de regnat de Tiberi) amb govern de Sicília i Calàbria. Lleó III va enviar a la zona al general Pau (Paulus) amb forces veteranes, que aviat va posar fi a la revolta en aconseguir l'obediència de les mateixes tropes locals que havien donat suport a l'aixecament. Més tard Sergi fou perdonat i amnistiat i encara va recuperar el govern de Sicília.Una altra conspiració fou la de l'antic emperador Anastasi II, en nom del qual s'havia revoltat Lleó, i que aprofitant el setge havia intentar recuperar el tron. La conspiració no fou descoberta fins al 721, i va acabar amb la decapitació d'Anastasi.El califa Omar va reprendre la guerra i el 726 va conquerir Cesarea de Capadòcia i Neocesarea al Pont, però Lleó els va poder fer front amb eficàcia.El mateix 726 Lleó es va declarar obertament contrari al culte a les imatges i va emetre un decret en aquest sentit. Es pensa que amb aquesta política Lleó es volia assegurar una certa simpatia dels musulmans i jueus contraris a les imatges en les seves religions. Es va ordenar retirar la pintura de Crist del gran palau, i quan es va intentar la gent es va amotinar i un dels soldats que anava a complir l'ordre va morir; més soldats finalment van retirar la imatge i les manifestacions populars contràries foren reprimides. Roma, on l'abolició del culte de les imatges era impensable, es va declarar en contra i va deixar d'enviar el tribut a l'emperador; l'exarcat de Ravenna es va revoltar en contra de la imposició de la iconoclàstia i l'exarca Pau va morir en la rebel·lió dels contraris a la iconoclàstia que es van fer amb el poder. Es va formar una aliança entre els longobards, el Papa i les ciutats italianes contra els bizantins. L'emperador Lleó III llavors va enviar a Eutiqui per reprendre el control. Eutiqui va arribar a Nàpols on va ordenar l'assassinat del papa Gregori II però l'atemptat va fallar, i llavors va intentar subornar als longobards cosa en la que va tenir més èxit; el rei Liutprand va rebre ajut bizantí per controlar als ducs de Benevent i Spoleto que escapaven de la seva autoritat, però se li demanava donar suport a la destitució del Papa a canvi. Però el papa Gregori es va entrevistar amb Liutprand i el va convèncer d'abandonar la seva idea. Tot i així Eutiqui va enviar tropes per combatre la revolta a Ravenna, provocant en la seva marxa el conflicte amb els longobards. Germà patriarca de Constantinoble, Joan Damascè i Joan Crisorroes foren (junt amb el papa Gregori II) els principals caps del partit favorable a les imatges.La revolta es va estendre a la Grècia Central i Peloponès, i a les illes Cíclades, i els grecs van atacar Constantinoble per mar, però Lleó els va rebutjar i els va sotmetre. A la mateixa capital Lleó va aconseguir deposar a Germà i nomenar al seu ajudant, més obert a l'iconoclasta, Anastasi (730). El 731 Gregori III, successor de Gregori II, va reunir un Concili a Roma, on es va condemnar la iconoclàstia. El 733, després d'una aliança amb els khàzars (que va durar cent anys) va enviar a Itàlia una expedició formada per una poderosa flota, que volia recuperar Ravenna i Roma, però que fou destruïda per una tempesta a la mar Adriàtica sense aconseguir-ho, i llavors el 734 l'emperador va decidir confiscar les propietats de l'església a Itàlia del sud i separar Il·líria de l'autoritat de Roma (va passar a dependre del patriarcat de Constantinoble). Els longobards van ocupar finalment la ciutat de Ravenna el 737. La guerra amb els longobards es va aturar un temps però es va reprendre el 739. El Papa Gregori III havia donat suport als ducs de Spoleto i Benevent contra el rei Liutprand, i ara aquest va envair la Itàlia central, l'exarcat i el ducat de Roma, que foren assolats. El 740 Eutiqui, l'exarca de Ravenna (que no dominava pas aquesta ciutat) va demanar ajut a Venècia, i els venecians van poder recuperar Ravenna pels bizantins.El mateix any el Papa va demanar ajut als francs que eren dirigits per Carles Martell. El 741 va pujar al soli pontifici Zacaries I i Liutprand va planejar altre cop reconquerir Ravenna. Zacaries va anar a l'exarcat, va trobar a Eutiqui a Rimini, i junts van entrar a Ravenna davant la joia de la població. Després el Papa va seguir cap a la capital dels longobards, Pavia, on va convèncer al rei Liutprand de parar l'expedició contra els bizantins i retornar els territoris que els hi havia pres. Poc anys després (quan Lleó ja no era emperador) el nou rei longobard Aistulf va entrar a Ravenna el 751, i en les lluites que van seguir Eutiqui va morir el 752 i els longobards van quedar amos de tot l'exarcat. El Papa va reclamar el territori i va donar suport als francs per la seva conquesta. Finalment el 756 el franc Pipí va obligar a Aistulf a cedir l'Exarcat al Papa Esteve II.Durant tots aquests anys la guerra amb els àrabs va continuar. El califa Hixem va enviar a un aventurer que es feia passar per Tiberi, fill de Justinià II, que va entrar a Jerusalem amb les robes i atributs de l'emperador bizantí, però l'intent no va tenir continuïtat. El 739 el general àrab Solimà va envair territori imperial amb 90000 homes, dividits en tres cossos: un que va entrar a Capadòcia (que fou assolada); el segon dirigit per Malik i Sad al-Batak, que va arribar fins a Frígia; i el tercer, sota el mateix Solimà, que cobria la retirada dels altres dos. Lleó va reunir tropes i el general Acroní va derrotar el cos que havia anat a Frígia en una batalla en la que van morir els seus dos caps. Solimà es va haver de retirar a Síria.L'octubre del 740 un fort terratrèmol va afectar diverses ciutats de l'imperi i fins i tot a la capital es van ensorrar edificis i Tràcia es va cobrir de runes; la ciutat de Nicea fou destruïda del tot (només es va salvar una església) i Nicomèdia i Prenestos seriosament damnades.Encara abans de morir un nou canvi administratiu va tenir lloc al thema d'Anatòlia, que fou dividit en dos: el dels Tracessis (que va agafar aquest nom per les forces de Tràcia que hi havia acantonades) i el d'Anatòlia (la part oriental de l'antic thema).L'emperador va morir el 18 de juny del 741 i el va succeir el seu fill Constantí V, de renom Coprònim.
  • Leão III, o Isáurio (r. 717–741), militar enérgico, foi imperador bizantino; nasceu na antiga província Síria Comagena; derrubou o último monarca da dinastia heracliana e tomou o poder. Leão III foi denominado Salvador do Império por ter salvado o Império Bizantino quando esta foi assediada pelos árabes. Intolerante em termos religiosos, Leão III combateu o culto às imagens (movimento iconoclasta), procurando enfraquecer o poder dos mosteiros. Leão e seu filho Constantino V fecharam conventos, confiscaram bens do clero, realizaram desfiles ridículos de monges no hipódromo.Este imperador, que defendeu tão bem as fronteiras do império e foi tão cruel nas perseguições religiosas, foi extremamente tolerante em termos legislativos. O Código de Écloga (seleção de leis), atribuído a Leão III, simplificou e abrandou o Código de Justiniano, substituindo a pena de morte por toda uma série de castigos corporais e instituindo verdadeira proteção à família, à mulher e às crianças.
  • Leo III orang Isauria (Yunani: Λέων Γ΄, Leōn III), (c. 685 – 18 Juni 741) adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 717 hingga kematiannya pada tahun 741. Ia berhasil mengakhiri periode ketidakstabilan dan mampu mempertahankan Kekaisaran dari serangan Umayyah. Ia juga melarang melarang pemujaan ikon.
  • Leo III the Isaurian also known as the Syrian (Greek: Λέων Γ΄ ὁ Ἴσαυρος, Leōn III ho Isauros), (c. 685 – 18 June 741) was Byzantine Emperor from 717 until his death in 741. He put an end to a period of instability, successfully defended the Empire against the invading Umayyads, and forbade the veneration of icons.
  • Leon III.a Isauriarra (Germanikeia, Komagene, 685 - Konstantinopla, 741) 717-741 bitartean Bizantziar enperadorea izan zen. Konstantinopla hartu eta enperadore izendatu zuen bere burua. Inperioa berriro antolatu zuen eta arabiar eta bulgariarren erasoetatik libratu. Sizilia eta Tesalonikako matxinadak ere saihestu zituen 718. eta 720. urteetan eta semea izendatu zuen ondorengo (Konstantino V.a). Zuzenbidea, finantza-mundua eta administrazio militarra berriro antolatu bazituen ere, istilu larriak ekarri zituzten erlijio-munduan gauzatu nahi izan zituen berrikuntzek (ikonoak erabiltzeko debekua, etab.) eta, ondorioz, Erromarekiko haustura etorri zen, eta Italia galdu zuen.
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 0741-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 0717-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 0741-06-18 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Monnaie de Léon III et de son filsConstantin V.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 362208 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 24203 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 275 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108780806 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:dateDeDécès
  • 0741-06-18 (xsd:date)
  • Constantinople
prop-fr:dateDeNaissance
  • Germaniceia
  • v. 680
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfant
prop-fr:femme
  • Marie
prop-fr:légende
  • Monnaie de Léon III et de son fils Constantin V.
prop-fr:nom
  • Léon III l'Isaurien
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:règne
  • 0717-03-25 (xsd:date)
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • Empereur byzantin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Léon III l'Isaurien ou le Syrien (en grec Λέων Γ΄ ό Ίσαυρος ; né vers 680 à Germaniceia (aujourd'hui Maraş, dans le sud-est de la Turquie), mort le 18 juin 741) est empereur byzantin de 717 à 741. Il fonde la dynastie isaurienne.
  • Leon III. Syrský (též Lev III. Isaurský, méně správně[zdroj?] Isaurijský, kolem 675 – 18. června 741) byl jedním z nejvýznamnějších byzantských císařů, kteří kdy na Bosporu panovali. Během své vlády (717–741) zahájil boj proti uctívání obrazů. Jím založená Syrská dynastie (méně správněŠablona:Zdroj? isaurská nebo isaurijská) setrvala na byzantském trůnu až do roku 797.
  • III. (Iszauri/Szír) León (vagy Leó) (685 k. – 741. június 18.), görögül: Λέων Γ΄, császár: 717. március 25. – 741. június 18.) a Bizánci Birodalom császára volt, akit III. Theodosziosz ellenében tettek trónra az Anatolikon thema katonái. Nevéhez az arabok előretörésének megállítása és a képrombolási harcok megkezdése fűződik.
  • León III el Isaurio (h. 680–18 de junio de 741), Emperador bizantino desde 717 hasta su muerte. Acabó con el período de inestabilidad, defendiendo con éxito el Imperio ante los árabes, y adoptó la iconoclasia como política religiosa
  • Лев III Исавр — византийский император (717—741), основатель Исаврийской династии. При его правлении Византийская империя вступила в период иконоборчества.
  • Leone III Isaurico (in greco Λέων Γ΄ ό Ίσαυρος; Germanicea, 675 circa – 18 giugno 741) fu imperatore bizantino dal 25 marzo 717 sino alla sua morte.
  • Leo III. (genannt griechisch Λέων Γ′ ὁ Ἰσαυρóς Leon III. ho Isaurós ‚Leon der Isaurier‘; * um 680 in Germanikeia; † 18. Juni 741), war von 717 bis 741 byzantinischer Kaiser. Er begründete die Syrische Dynastie, die auch oft (wenngleich fälschlich) als Isaurische Dynastie bezeichnet wird.
  • 레오 3세 또는 레온 3세 이사우리아인(그리스어: Λέων Γ' ο Ίσαυρος, 685년경 - 741년 6월 18일)은 717년 3월 25일 반란으로 비잔티움 제국의 황제가 되어 741년 죽을 때까지 통치했다. 비잔티움 제국의 오랜 혼란을 끝내고 제위에 올라 재위 기간 중 아랍인의 침공을 성공적으로 막아내었으나 성상파괴 명령으로 제국 내 오랜 종교 갈등을 가져오기도 하였다.
  • レオーン3世“イサウロス”(ギリシア語:Λέων Γʹ ὁ Ἴσαυρος (Leōn III ho Isauros)、685年頃 - 741年7月18日)は、東ローマ帝国イサウリア朝の初代皇帝(在位:717年 - 741年)。「レオーン」は「獅子」の意で、ラテン語では「レオ(Leo)」となる。中世ギリシア語では「レオン」。渾名の“イサウロス”が示すように、一般には小アジア半島南東部のイサウリア地方の出身とされているが、これは9世紀に生まれた誤伝である。彼は実際にはシリアとキリキア地方の境域部に位置するゲルマニケイア(現カフラマンマラシュ)の出身。ゲルマニケイアにはコンスタンティノス5世の時代までレオーンの一族が住んでいた。元々の名前はコノン。青年期にユスティニアノス2世の植民政策でトラキアへ移住した。彼の初期の経歴は不明な点が多い。9世紀の年代記作者テオファネスによると、705年にコンスタンティノポリスをめざしていたユスティニアノス2世の知遇を得て、仕えるようになった。だが彼はユスティニアノスから疑念をもたれてコーカサス地方に派遣された。また後代の史書によると彼はコーカサス地方から帰還した時にはアナスタシオス2世時代になっていたという。一方同じく9世紀の年代記作者であるゲオルギオスによると、レオーンは南イタリアに艦隊司令官として派遣されているという。一般にはテオファネスの報告が紹介されることが多いが、しかし不自然な点も多い。おそらくはコーカサス地方から帰還した後、南イタリアに派遣されたのだろう。またそれ以外にも、テマの何らかの官職に就いていた可能性が印章資料の分析から指摘されている。経歴が明らかなのは、アナスタシオス2世によってテマ・アナトリコンの長官に任じられてからである。この時期にはウマイヤ朝の軍はすでに小アジアに侵入してきており、イスラーム軍の司令官であるマスラマ(アブドゥルマリクの息子)がアナトリコンの中心都市であるアモリオンに迫っていた。だがレオーンは計略によってマスラマの軍を一旦後退させたあと、テマ・アルメニアコンの長官で盟友のアルタヴァスドスとともにコンスタンティノポリスに向かった。コンスタンティノポリス対岸のクリュソポリスに到達すると、コンスタンティノポリス総主教のゲルマノス1世らがテオドシオス3世を退位させ、レオーンが即位した。レオーン3世が即位してまもなく、マスラマの軍がコンスタンティノポリスに到達し、8月15日から第二次コンスタンティノポリス包囲戦を開始した。これに対し、レオーン3世は金角湾の入り口を鎖で封鎖する一方、時には自ら艦隊を指揮してイスラームの補給艦隊を撃破している。補給が滞ったこともあってウマイヤ朝の軍は窮乏し、レオーン3世の要請によって南下してきたブルガリアの軍にも悩まされた。結局ウマイヤ朝の軍は718年8月15日に撤退を開始した。これ以降オスマン帝国の時代まで、イスラーム軍によって首都が包囲されることはなかった。即位後しばらくは、テマ・シチリアにおける反乱や、719年のアナスタシオス2世の陰謀などもあったが、徐々にレオーン3世の権威は確立されていった。レオーン3世は盟友のアルタヴァスドスを、それまで陰謀の中心になっていたテマ・オプシキオンの長官に任じて、小アジアのテマを把握する体制を築いた。なお、かつてはレオーン3世の時代にテマ・アナトリコンからテマ・トラケシオンが分割されたと考えられていたが、現在ではこの見解はほぼ否定されている。陸のテマには手を付けなかったが、レオーン3世はオプシキオンと同じく陰謀の温床となっていた帝国艦隊の分割は実行し、小アジア南部にテマ・キビュライオタイが設置されている。このように帝国側の体制が整っていったことや、ウマイヤ朝が徐々に衰退していったこともあって、730年代以降はウマイヤ朝の小アジア侵攻が大きな成果を生まなくなっていく。そして740年にはアクロイノンでウマイヤ朝の軍から決定的な勝利を奪った。一方、イタリア方面ではシチリア島で艦隊の強化を進め、チュニスから襲来するイスラーム艦隊に対抗した。だがイタリアで重税を課したこともあってイタリア北中部での支配は動揺し、732年頃には一時ラヴェンナがランゴバルド王国のリュートプランド王によって制圧されている。内政面では『ローマ法大全』の要約・改訂版である『エクロゲー』(中世ギリシャ語読みではエクロイ。「法の抜粋」の意)と呼ばれる法律集を741年(あるいは726年)に発行した。また、レオーン3世はイコン崇敬を異端であると見なして726年にイコン崇敬の禁止令を出し、聖像破壊運動(イコノクラスム)を開始した。730年には総主教ゲルマノス1世が罷免された。また、聖像破壊運動に同意せずにイコン崇敬を続けたことで拷問を受け、のちに正教会に列聖された聖人としては、ダマスコのイオアン、克肖者表信者ヴァシリオス(ワシリイ)がいる。「第2ニカイア公会議」も参照
  • Leo III orang Isauria (Yunani: Λέων Γ΄, Leōn III), (c. 685 – 18 Juni 741) adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 717 hingga kematiannya pada tahun 741. Ia berhasil mengakhiri periode ketidakstabilan dan mampu mempertahankan Kekaisaran dari serangan Umayyah. Ia juga melarang melarang pemujaan ikon.
  • Leo III the Isaurian also known as the Syrian (Greek: Λέων Γ΄ ὁ Ἴσαυρος, Leōn III ho Isauros), (c. 685 – 18 June 741) was Byzantine Emperor from 717 until his death in 741. He put an end to a period of instability, successfully defended the Empire against the invading Umayyads, and forbade the veneration of icons.
  • Leon III Izauryjczyk (gr. Λέων Γ' ο Ίσαυρος, ok. 680 - 18 czerwca 741), cesarz bizantyjski od 717 do śmierci, pierwszy władca z dynastii izauryjskiej. Pochodził z niższych warstw społecznych. Urodził się w rodzinie wieśniaka w 675 roku w Germanikei na północy Syrii. Był więc Syryjczykiem a nie jak wskazują póżniejsze źródła Izauryjczykiem. Jednak obydwa przydomki wskazujące na miejsce pochodzenia Leona, pozostały do dzisiaj.
  • Leo III (ca. 675 - 18 juni 741), bijgenaamd de Isauriër (Grieks: Λέων Γ′ ὁ Ἰσαυρóς, Leon III. ho Isaurós), was keizer van Byzantium van 717 tot 741.Na twintig jaar van anarchie veroverde Leo III de troon en maakte daarmee een eind aan een tijdperk van onderlinge strijd. Hij had maar een paar maanden om snel de verdedigingswerken van Constantinopel te herstellen.
  • Lleó III de Bizanci (Leo o Leon, Λεών) anomenat Lleó III l'Isauri, fou emperador bizantí del 718 al 741, fundador de la dinastia isàuria.Era nascut a Isàuria i fill d'un granger que es va establir a Tràcia.
  • Leão III, o Isáurio (r. 717–741), militar enérgico, foi imperador bizantino; nasceu na antiga província Síria Comagena; derrubou o último monarca da dinastia heracliana e tomou o poder. Leão III foi denominado Salvador do Império por ter salvado o Império Bizantino quando esta foi assediada pelos árabes. Intolerante em termos religiosos, Leão III combateu o culto às imagens (movimento iconoclasta), procurando enfraquecer o poder dos mosteiros.
  • Leon III.a Isauriarra (Germanikeia, Komagene, 685 - Konstantinopla, 741) 717-741 bitartean Bizantziar enperadorea izan zen. Konstantinopla hartu eta enperadore izendatu zuen bere burua. Inperioa berriro antolatu zuen eta arabiar eta bulgariarren erasoetatik libratu. Sizilia eta Tesalonikako matxinadak ere saihestu zituen 718. eta 720. urteetan eta semea izendatu zuen ondorengo (Konstantino V.a).
  • III. Leo İsauryalı (eski Yunanca: Λέων Γ΄, Latince: Leōn III), (d. Germanikeia, Kommagene (şimdiki Kahramanmaraş), 685 - ö. İstanbul, 18 Haziran 741), 717 ile 741 yılları arasında hüküm süren Bizans Roman imparatoru.İstanbul'u ele geçirerek III. Theodosios'u tahttan indirdi ve 25 Mart 717 tarihinde imparatorluğunu ilan etti. 717-718'de Arap generali Mesleme tarafından Konstantinopolis'in kuşatılmasında şehri savunmada başarı kazanmıştır.
  • Лъв III Исавър или Лъв Сириец (на гръцки: Λέων Γ' ο Ίσαυρος; на латински: Leon III. ho Isaurós‚ Leon der Isaurier, Leo III.; * ок. 680, † 18 юни 741) е византийски император от 717 до смъртта си в 741 година.
rdfs:label
  • Léon III l'Isaurien
  • III. Leo İsauryalı
  • III. León bizánci császár
  • Leo III orang Isauria
  • Leo III the Isaurian
  • Leo III van Byzantium
  • Leo III. (Byzanz)
  • Leon III Izauryjczyk
  • Leon III. Syrský
  • Leon III.a Isauriarra
  • Leone III Isaurico
  • Leão III, o Isáurio
  • León III (emperador)
  • Lleó III de Bizanci
  • Лев III Исавр
  • Лъв III (Византийска империя)
  • レオーン3世
  • 레오 3세 (비잔티움 제국)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Léon III l'Isaurien
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of