Le karaté (空手道, karate-dō?) est un art martial dit japonais. Cependant, l'origine est okinawaïenne (l'île principale de l'archipel des Ryūkyū), qui a longtemps constitué un royaume indépendant du Japon, au Sud de l'île de Kyūshū.↑ (en) The Way, sur le site thekisontheway.com↑ (en) MARTIAL ARTS From ancient tradition to modern sport, sur le site de WebJapan↑ (en) A leading sport, sur le site thekisontheway.com

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le karaté (空手道, karate-dō?) est un art martial dit japonais. Cependant, l'origine est okinawaïenne (l'île principale de l'archipel des Ryūkyū), qui a longtemps constitué un royaume indépendant du Japon, au Sud de l'île de Kyūshū.
  • El karate-do (空手道, karatedō?, ‘el camino de la mano vacía’) es un arte marcial tradicional de las Islas Ryūkyū de Japón, lo que actualmente es conocido como Isla de Okinawa. Tiene su origen en las artes marciales indígenas de las Islas Ryukyu, llamadas te (手, literalmente, ‘mano’; tii en okinawense) y en el kenpō chino. Estos estilos de artes marciales surgieron de la necesidad de los guerreros nobles de la isla (los pechin) de proteger al último rey de Okinawa, Sho Tai, y a sí mismos de los guerreros con armadura japoneses (los samurái). Poco a poco, el karate fue desarrollado en el reino de Ryukyu y, posteriormente, se expandió, siendo enseñado sistemáticamente en Japón después de la era Taisho como consecuencia de los intercambios culturales entre los japoneses y los habitantes de las islas Ryukyu.El karate-do se caracteriza por el empleo de golpes de puño y patadas, aunque no restringe su repertorio solo a ellos. El karate-do es un arte marcial en el que se coordinan la fuerza, la respiración, el equilibrio y la postura, el correcto giro de cadera y la conexión conjunta de músculos y extremidades, trasladando gran parte del peso corporal y del centro de gravedad al impacto. Generalmente se busca derrotar al adversario mediante un solo impacto contundente, en semejanza a la estocada o corte de una katana o sable japonés. A la persona que practica este arte marcial se la llama karateka o karateca.
  • Karate, Japon silahsız savaş sanatı Karate-Do (空手道:からてどう), için yaygın kullanılan kısaltılmış terim olup Japonca kara (空:から) boş + te (手:て) el + do (道) yol, sanat kelimelerinden oluşmakta ve silahsız elin yolu/sanatı anlamına gelmektedir. Zen Budizmi ve Japon kültürü ile yoğrulan Karate, kişinin kendini; bedensel ve zihinsel olarak eğitmesi ilkesi üzerine kurulu, eğitim sistemi sayesinde insanı şiddetten uzaklaştıran, barışçıl duygular beslemesini sağlayan bir disiplindir.
  • Karate (空 手 道) adalah seni bela diri yang berasal dari Jepang. Seni bela diri karate dibawa masuk ke Jepang lewat Okinawa. Seni bela diri ini pertama kali disebut "Tote” yang berarti seperti “Tangan China”. Waktu karate masuk ke Jepang, nasionalisme Jepang pada saat itu sedang tinggi-tingginya, sehingga Sensei Gichin Funakoshi mengubah kanji Okinawa (Tote: Tangan China) dalam kanji Jepang menjadi ‘karate’ (Tangan Kosong) agar lebih mudah diterima oleh masyarakat Jepang. Karate terdiri dari atas dua kanji. Yang pertama adalah ‘Kara’ 空 dan berarti ‘kosong’. Dan yang kedua, ‘te’ 手, berarti ‘tangan'. Yang dua kanji bersama artinya “tangan kosong” 空手 (pinyin: kongshou). Menurut Zen-Nippon Karatedo Renmei/Japan Karatedo Federation (JKF) dan World Karatedo Federation (WKF), yang dianggap sebagai gaya karate yang utama yaitu: Shotokan Goju-Ryu Shito-Ryu Wado-RyuKeempat aliran tersebut diakui sebagai gaya Karate yang utama karena turut serta dalam pembentukan JKF dan WKF.Namun gaya karate yang terkemuka di dunia bukan hanya empat gaya di atas itu saja. Beberapa aliran besar seperti Kyokushin , Shorin-ryu dan Uechi-ryu tersebar luas ke berbagai negara di dunia dan dikenal sebagai aliran Karate yang termasyhur, walaupun tidak termasuk dalam "4 besar WKF".Di negara Jepang, organisasi yang mewadahi olahraga Karate seluruh Jepang adalah JKF. Adapun organisasi yang mewadahi Karate seluruh dunia adalah WKF (dulu dikenal dengan nama WUKO - World Union of Karatedo Organizations). Ada pula ITKF (International Traditional Karate Federation) yang mewadahi karate tradisional. Adapun fungsi dari JKF dan WKF adalah terutama untuk meneguhkan Karate yang bersifat "tanpa kontak langsung", berbeda dengan aliran Kyokushin atau Daidojuku yang "kontak langsung".Latihan dasar karate terbagi tiga seperti berikut: Kihon Kata, yaitu latihan jurus atau bunga karate. Kumite, yaitu latihan tanding atau sparring.Pada zaman sekarang karate juga dapat dibagi menjadi aliran tradisional dan aliran olah raga. Aliran tradisional lebih menekankan aspek bela diri dan teknik tempur sementara aliran olah raga lebih menumpukan teknik-teknik untuk pertandingan olah raga.
  • Karate (空手) (/kəˈrɑːtiː/; Japanese pronunciation: [kaɽate] ) is a martial art developed in the Ryukyu Islands in what is now Okinawa, Japan. It developed from the indigenous martial arts of Ryukyu Islands (called te (手), literally "hand"; tii in Okinawan) under the influence of Chinese martial arts, particularly to that of the Fujian White Crane. Karate is a striking art using punching, kicking, knee strikes, elbow strikes and open hand techniques such as knife-hands, spear-hands, and palm-heel strikes. In some styles, grappling, throws, joint locks, restraints, and vital point strikes are also taught. A karate practitioner is called a karateka (空手家).Karate developed in the Ryukyu Kingdom. It was brought to the Japanese mainland in the early 20th century during a time of cultural exchanges between the Japanese and the Ryukyuans. It was systematically taught in Japan after the Taisho era. In 1922 the Japanese Ministry of Education invited Gichin Funakoshi to Tokyo to give a karate demonstration. In 1924 Keio University established the first university karate club in Japan and by 1932, major Japanese universities had karate clubs. In this era of escalating Japanese militarism, the name was changed from 唐手 ("Chinese hand" or "Tang hand") to 空手 ("empty hand") – both of which are pronounced karate – to indicate that the Japanese wished to develop the combat form in Japanese style. After World War II, Okinawa became an important United States military site and karate became popular among servicemen stationed there.The martial arts movies of the 1960s and 1970s served to greatly increase the popularity of martial arts around the world, and in English the word karate began to be used in a generic way to refer to all striking-based Oriental martial arts. Karate schools began appearing across the world, catering to those with casual interest as well as those seeking a deeper study of the art.Shigeru Egami, Chief Instructor of Shotokan Dojo, opined "that the majority of followers of karate in overseas countries pursue karate only for its fighting techniques ... Movies and television ... depict karate as a mysterious way of fighting capable of causing death or injury with a single blow ... the mass media present a pseudo art far from the real thing." Shoshin Nagamine said "Karate may be considered as the conflict within oneself or as a life-long marathon which can be won only through self-discipline, hard training and one's own creative efforts."In 2009, in the 121st International Olympic Committee voting, karate did not receive the necessary two-thirds majority vote to become an Olympic sport. Karate was being considered for the 2020 Olympics,—however at a meeting of the IOC's executive board, held in Russia on May 29, 2013, it was decided that karate (along with wushu and several other non-martial arts) would not be considered for inclusion in 2020 at the IOC's 125th session in Buenos Aires, Argentina, in September 2013.Web Japan (sponsored by the Japanese Ministry of Foreign Affairs) claims there are 50 million karate practitioners worldwide, while the World Karate Federation claims there are 100 million practitioners around the world.
  • Карате (от японски: 空手, [kaɽate], изговор... изговор...) е бойно изкуство, възникнало на островите Рюкю в днешната японска префектура Окинава. То се развива на основата на местните техники те (手, буквално „ръка“) и китайското бойно изкуство кемпо. Карате е предимно ударно бойно изкуство, използващо удари с юмруци, колене и лакти, ритане и техники с отворена длан, макар че в някои стилове се прилагат също хващания, ключове, задържания и хвърляния.Карате възниква в Царство Рюкю преди неговото присъединяване към Япония през 19 век. То е пренесено в същинска Япония в началото на 20 век, когато културният обмен с Рюкю се засилва. През 1922 година окинавския майстор Гичин Фунакоши прави първата демонстрация на карате в Токио и през следващите десетина години в основните японски университети са създадени клубове по карате. След Втората световна война в Окинава е разположена една от основните американски военни бази в региона и карате придобива популярност сред американските военни там, някои от които основават първите карате клубове в Съединените щати. Филмите за бойни изкуства през 60-те и 70-те години увеличават популярността на карате, като името му започва да се използва в разговорния език за всички ударни източни бойни изкуства.През втората половина на 20 век школи по карате започват да се появяват по цели свят, привличайки както хора с временен интерес, така и такива с желание за по-задълбочено изучаване на изкуството. Днес карате се практикува като средство за самоусъвършенстване, по културни причини, за самозащита и като спорт. Общият брой на практикуващите карате в света се оценява на около 50 милиона души.
  • Карате или каратэ (произносится каратэ, от яп. 空手道, МФА [ka'ɽate]; каратэ-до: «путь пустой руки») — японское боевое искусство, система защиты и нападения. В отличие от других единоборств Японии, (джиу-джитсу, дзюдо), которые предполагают борьбу, проведение разного рода бросков, удерживающих захватов и удушающих приемов, в карате степень непосредственного контакта между участниками схватки минимальна, а для сокрушения противника используются точно нацеленные мощные удары руками или ногами, наносимые в жизненно важные точки его тела.На начальном этапе карате представляло собой систему рукопашного боя, предназначавшуюся исключительно для самообороны. Сегодня карате приобрело большую известность благодаря показательным выступлениям, демонстрирующим тамэсивари. Так, опытные мастера карате могут расколоть кулаком глыбу льда, ударом ноги разнести в щепки брус из сосновой древесины толщиной 15 см, разбить локтем или головой стопки кровельной черепицы.Спортивные соревнования проводятся по двум программам карате: дзю-кумитэ (свободный спарринг) и ката (формализованная последовательность движений, связанных принципами ведения поединка с воображаемым противником).
  • Karate [kaɺate] Karate?/i (jap. 空手, dt. „leere Hand“) ist eine Kampfkunst, deren Geschichte sich sicher bis ins Okinawa des 19. Jahrhunderts zurückverfolgen lässt, wo einheimische okinawanische Traditionen (Ti) mit chinesischen (Shàolín Quánfǎ) Einflüssen zum Tōde verschmolzen. Zu Beginn des 20. Jahrhunderts fand dieses seinen Weg nach Japan und wurde nach dem Zweiten Weltkrieg von dort als Karate über die ganze Welt verbreitet.Inhaltlich wird Karate vor allem durch Schlag-, Stoß-, Tritt- und Blocktechniken sowie Fußfegetechniken als Kern des Trainings charakterisiert. Einige wenige Hebel und Würfe werden (nach ausreichender Beherrschung der Grundtechniken) ebenfalls gelehrt, im fortgeschrittenen Training werden auch Würgegriffe und Nervenpunkttechniken geübt. Manchmal wird die Anwendung von Techniken unter Zuhilfenahme von Kobudōwaffen geübt, wobei das Waffentraining kein integraler Bestandteil des Karate ist.Recht hoher Wert wird meistens auf die körperliche Kondition gelegt, die heutzutage insbesondere Beweglichkeit, Schnellkraft und anaerobe Belastbarkeit zum Ziel hat. Die Abhärtung der Gliedmaßen u. a. mit dem Ziel des Bruchtests (jap. Tameshiwari), also des Zerschlagens von Brettern oder Ziegeln, ist heute weniger populär, wird aber von Einzelnen immer noch betrieben.Das moderne Karate-Training ist häufig eher sportlich orientiert. Das heißt, dass dem Wettkampf eine große Bedeutung zukommt. Diese Orientierung wird häufig kritisiert, da man glaubt, dass dadurch die Vermittlung effektiver Selbstverteidigungstechniken, die durchaus zum Karate gehören, eingeschränkt wird und das Karate verwässert.
  • Karatea edo karate-doa (空手道 karatedō, «esku hutsaren bidea» euskaraz) Ryukyu uharteetan sortutako duen armarik gabeko borroka-artea da. 1933an sortu zen ofizialki, gaur egun Okinawa izena duen uhartean zeuden borroka-sistemetan oinarrituz. Japonian ezaguna egin zen Gichin Funakoshi eta Kenwa Mabuniri esker besteak beste. Kirol hau egiten duenari karateka esaten zaio. Olinpiar kirola da.Karatearen aurrekari ziren borroka-arteak Txinan sortu ziren, eta ehunka urteko praktika eta bilakaeraren ondoren, armak debekatuak zituzten Okinawako biztanleek eman zioten bere behin betiko egitura XVII. mendeaz geroztik. Kirol gisa 1920. urtearen inguruan arautu zuen Gichin Funakoshi maisuak. 1950ean Mendebalera hedatu zen. Ekialdeko beste borroka motetan bezala, karateak gudu teknika, jarrera eta gizabidezko erritualak biltzen ditu.Gerrikoen koloreak borrokalarien maila adierazten du, zuritik (hasiberria) beltzeraino (maila gorenekoa). Lehiaketako borrokaldiak (kumite) hiru minutukoak dira, nahiz eta epaileek denbora hori agortu baino lehen puntu garbia markatu duena garaile dela erabaki dezaketen. Beste batzuetan, borroka izan beharrean erakustaldia egiten da (kata), alegiazko etsaien aurkako eraso eta defentsa mugimenduak epaitzen dira.
  • Karate (空手, Karate?) è un'arte marziale nata nelle isole Ryukyu, (la cui più grande è l'isola di Okinawa), in Giappone. Fu sviluppato dai metodi di combattimento indigeni chiamati: te (手, letteralmente: "mano"?) e dal kenpō cinese.Prevede la difesa a mani nude, senza l'ausilio di armi, anche se la pratica del Kobudo di Okinawa, che prevede l'ausilio delle armi tradizionali (Bo, Tonfa, Sai, Nunchaku, Kama), è strettamente collegata alla pratica del karate.Attualmente viene praticato in versione sportiva (privato della sua componente marziale e finalizzata ai risultati competitivi tipici dell'agonismo occidentale) e in versione arte marziale tradizionale per difesa personale. Nel passato era studiato e praticato solo da uomini, ma col passare dei secoli anche le donne si sono avvicinate a questa disciplina.Il karate fu sviluppato nel Regno delle Ryūkyū prima della sua annessione al Giappone nel XIX secolo. Fu portato sul continente giapponese durante il periodo degli scambi culturali fra i nipponici e gli abitanti delle Ryukyu. Nel 1922 il Ministero dell'Educazione Giapponese invitò Gichin Funakoshi a Tokyo per una dimostrazione di karate: la National Athletic Exhibition. Nel 1924 l'Università Keio istituì in Giappone il primo club universitario di karate, e nel 1932 tutte le maggiori università avevano i loro club.In un'epoca di crescente militarismo giapponese, il nome fu modificato da mano cinese (唐手, mano cinese?) a mano vuota (空手, mano vuota?)– che in entrambi i modi viene pronunciato karate – ad indicare che i nipponici svilupparono una forma di combattimento di stile giapponese. Dopo la seconda guerra mondiale Okinawa divenne un importante sito militare statunitense, ed il karate popolare tra i soldati stanziati sulle isole.Shigeru Egami, capo istruttore del Dojo Shotokan, riteneva che "la maggior parte dei sostenitori del karate nei Paesi oltre mare vedeva questa disciplina solo come una tecnica di combattimento. Film e televisione rappresentavano il karate come un modo "misterioso" di combattere, capace di causare la morte o il ferimento dell'avversario con un singolo colpo. I mass media lo rappresentavano come una pseudo arte lontana dalla realtà." Shōshin Nagamine scrisse: "Il karate può essere considerato come una lotta con se stessi, o come una maratona lunga tutta la vita che può essere vinta solo attraverso l'autodisciplina, il duro allenamento e i propri sforzi creativi."
  • Karate (jap. 空手, karate) – sztuka walki i sport walki stworzone na Okinawie, w Japonii. Karate obejmuje swoim zasięgiem cały świat. Do chwili obecnej powstało ponad 100 stylów karate. Jedyną organizacją odpowiedzialną za ruch sportowy karate i uznaną przez Międzynarodowy Komitet Olimpijski jest World Karate Federation (WKF). Charakterystyczny dla karate jest system stopni uczniowskich i mistrzowskich, stworzony na bazie judo, odrębny w wielu organizacjach i stylach karate.
  • 공수도(空手道) 또는 가라데(일본어: 空手 (からて))는 신속배송과 아주 부드러운 힘을 겹쳐 신체 각 부위를 상대방과 솔직하게 공격해서 겨루는 일본의 무술이다. 17세기 일본 사쓰마번의 침략에 의해 무기를 소유할 수 없게 된 류큐(지금의 오키나와) 무인들은 중국 남권을 간략화한 당수(唐手), 말 그대로 중국 무술(당나라 무술)을 수련하게 되는데 이것이 '데'의 모체다. 일본어에서 '가라(から)'는 '비어 있다(空)'는 뜻이고, '데(て)'는 '손'을 뜻으로, 가라데[空手]는 곧 맨손의 무술을 의미한다. 1625년에 명나라 사람 진원빈이 류큐에 와서 자국의 권법을 가르쳤다는 기록이 있고 이것은 가라데 역사에서 꼭 다루어지는 사실 중 하나이다. 한편, 중국 당나라를 가리키는 '당(唐)' 자도 히라가나로는 '가라(から)'라고 쓰는데, 여기서의 '가라데[唐手]'는 '당나라의 권법'이라고 풀이된다. 일본의 무술로 정착되면서 이후 일본은 '당'자가 중국 당나라를 연상시킨다며 '당'자는 폐기되고 '空手(공수)'로 통일되었다. 발상지로 주먹과 발에 의한 타격기술을 특징으로 하는 격투기이다. 일제 해방 후 한국에 소개된 공수도라는 이름의 무술은 가라데도와 다른데, 이는 다른 무술의 영향을 받았기 때문이다. 1946년 YMCA 권법부의 윤병인과 천상섭으로부터 소개된다. 윤병인은 어릴 때 만주에서 몽골인 지도자 밑에서 중국 무술인 주안파(拳法)를 배웠다. 나중에 일본으로 가서 대학에서 공수도를 배운다. 당시 대학의 공수도 클럽에서 일본인들은 조선인을 괴롭혔는데 이를 보다 못한 윤병인은 비가라데 기술을 사용해서 일본인 공수도 수련생들을 때려 눕힌다. 그의 실력을 눈 여겨본 가라데 선생 칸켄 도야마(遠山寛賢)는 나중에 그를 불러 그의 무술이 무엇이었는지 묻고, 그의 주안파를 자신에게도 가르쳐 줄 것을 청한다. 도야마는 윤병인에게 수도류(修道館) 공수도를 가르쳐 주고, 윤병인은 도야마에게 주안파를 가르쳐 주면서 서로 권법을 가르쳐 준다. 윤병인의 친구 천상섭도 공수도를 배웠는데 나중에 윤병인을 따라 만주로 가서 중국 권법을 배웠다. 윤병인은 1946년에 YMCA 권법부를 만들고 이를 '권법부 공수도부' 라고 이름을 붙였다. 그의 친구 천상섭은 1946년에 '조선윤무관 공수도부'라는 이름의 권법부를 만든다. 윤병인의 창무관은 중국 주안파의 무술을 토대로 하였고 그 최고 품새에는 현재의 팔극권에 해당하는 "팔기권"이라는 품새가 있었다.
  • 空手道(からてどう)もしくは空手(からて)とは、琉球王国時代の沖縄で発祥した拳足による打撃技を特徴とする武道、格闘技である。
  • Karate is een vechtkunst, die is ontstaan op de Ryukyu-eilanden van het huidige Okinawa, Japan. Het is ontstaan uit de samenvoeging van het Chinese Kempo en de inheemse vechtkunsten van Okinawa, die te (手, letterlijk “hand”) werden genoemd.Bij karate ligt de nadruk vooral op het gebruik van stoot-, trap- en afweertechnieken (te-waza, geri-waza en uke-waza). In het curriculum van sommige karatestijlen komen ook worpen, klemmen, verwurgingen en worsteltechnieken voor. Een beoefenaar van het karate wordt een karateka genoemd.
  • El karate (空手道, karatedō, camí de la mà buida) és una art marcial que es va desenvolupar a les illes Ryukyu, l'actual Okinawa, Japó. Es va desenvolupar a partir de les arts marcials xineses o del kenpo xinès. En el karate són permesos tant els cops de puny, les puntades, els cops de colze i genoll com els cops amb mà oberta (conegudes com a mans ganivet). En alguns estils a més són permeses les claus, els sistemes de retenció o els cops a punts vitals. El nom que rep un practicant de karate es diu karateka (空手家). El karate s'originà al Regne de Ryukyu abans de la seva annexió al Japó el segle XIX. Fou dut les illes del Japó al segle XIX en una època d'intercanvis culturals entre els japonesos i els ryukyuans. El 1922 el Ministeri d'Educació del Japó convidà a Gichin Funakoshi a Tòquio perquè fes una demostració de karate. El 1924 la Universitat de Keiō establí el primer club de karate del país i el 1932 la majoria de les universitats ja comptaven amb els seus propis clubs. Per aquell llavors va esclatà el militarisme japonès, i el nom va canviar de 唐手 (mà xinesa) a 空手 (mà buida) -tot i que de les dues formes es pronuncia karate- per indicar que els japonesos havien desenvolupat el seu propi estil de lluita. Després de la Segona Guerra Mundial, Okinawa es convertí en una important base militar dels Estats Units i el karate es va popularitzar entre els soldats estacionats.Les pel·lícules d'arts marcials de les dècades del 1960 i 1970 van popularitzar considerablement la paraula karate i va començar a ser usada com a nom genèric per referir-se a totes les arts marcials d'origen asiàtic. Van començar a aparèixer escoles de karate en tot el món. Shigeru Egami, instructor en cap del dojo shōtōkan, va opinar "que la majoria dels seguidors de karate en països d'ultramar persegueixen el karate només per les seves tècniques de lluita... pel·lícules i televisió... representen el karate com una forma misteriosa de lluita capaç de causar la mort o lesionar d'un sol cop... els mitjans de comunicació presenten un pseudoart lluny de la realitat". Shōshin Nagamine va dir "el karate pot considerar-se com el conflicte dins d'un mateix o com una marató de tota la vida que només es pot guanyar a través de l'auto-disciplina, l'entrenament dur i un dels esforços creatius propis".Per a molts professionals, el karate és una pràctica profundament filosòfica. El karatedo ensenya els principis ètics i pot tenir un significat espiritual per als seus seguidors. Gichin Funakoshi ("pare del karate modern") va titular la seva autobiografia Karate-Do: My Way of Life (Karatedo: La meva forma de viure), en reconeixement de la natura transformadora de l'estudi del karate. Avui en dia es practica karate per l'auto-perfecció, per raons culturals, per a la defensa pròpia i com un esport. Des del 1970 se celebra un Campionat Mundial. El 2005, a la 117a votació del Comitè Olímpic Internacional (COI), el karate no va rebre els dos terços dels vots necessaris per convertir-se en un esport olímpic. A la web del Japó (patrocinat pel Ministeri d'Afers Exteriors) informa que hi ha al voltant de 50 milions practicants de karate a tot el món.
  • A karate (japánul 空手) egy szabadkezes japán küzdősport. A karate jelentése szó szerint: üres kéz, értelem szerint pedig, olyan fegyver nélküli harcművészet, melyben a karatét űző tanuló saját testrészeit, de leginkább végtagjait használja fegyverként. Karate - do jelentése: Kara-üres, Te-kéz, Do-út, tehát üres kéz útja.
  • Karaté (português europeu) ou caratê (português brasileiro) (em japonês: 空手, transl. karate, AFI: [kɑʀɑtə]) ou caratê-dô (空手道, transl. karate-dō AFI: [kɑʀɑtədɵ]) é uma arte marcial japonesa que se desenvolveu a partir da arte marcial autóctone de Oquinaua sob influência do chuan fa chinês e dos koryu japoneses (modalidades tradicionais de luta), incorporando aspectos das disciplinas guerreiras, ou budō.A influência chinesa foi maior num primeiro estágio de desenvolvimento, variando em um paradigma primitivo de simples luta com agarrões e projeções para um modelo com mais ênfase em golpes traumáticos, e se fez sentir nas técnicas dos estilos mais fluidos e pragmáticos da China meridional. Depois,devido a alterações geopolíticas, sobreveio a predominância das disciplinas de combate do Japão e, nesse período, o modelo tendeu a simplificar ainda mais os movimentos, tornando-os mais diretos e renunciando àquilo que não seria útil ou que fosse mero floreio.O repertório técnico da arte marcial abrange, principalmente, golpes contundentes — atemi waza —, como pontapés, socos, joelhadas, bofetadas etc., executadas com as mãos desarmadas. Todavia, técnicas de projeção, imobilização e bloqueios — nage waza, katame waza, uke waza — também são ensinados, com maior ou menor ênfase, dependendo de onde ou qual estilo ou escola se aprende karate.A grosso modo, pode-se afirmar que a evolução desta arte marcial aconteceu orientada por renomados mestres, que a conduziram e assentaram suas bases resultando no caratê moderno, cujo trinômio básico de aprendizado repousa em kihon (técnicas básicas), kata (sequência de técnicas, simulando luta com várias aplicações práticas) e kumite (enfrentamento propriamente dito, que pode ser mero simulacro ou dar-se de maneira esportiva ou competitiva ou mais próxima da realidade). Esse processo evolutivo também mostra que a modalidade surgida como se fosse uma única raiz acabou por se dividir em três partes e, por fim, tornou-se uma miríade de diversas variações sobre um mesmo tema.O estágio da transição entre os séculos XX e XXI revela que a maioria das escolas de caratê tem dado ênfase à evolução do condicionamento físico, desenvolvendo velocidade, flexibilidade e capacidade aeróbica para participação de competições de esporte de combate, ficando relegada àquelas poucas escolas tradicionalistas a prática de exercícios mais rigorosos, que visam o desenvolvimento da resistência dos membros, e de provas de quebramento de tábuas de madeira, tijolo ou gelo. De um modo simples, há duas correntes maiores: uma, tendente a preservar os caracteres marcial e filosófico do caratê; e outra, que pretende firmar os aspectos esportivo e lúdico.A partir do primeiro quartel do século XX, o processo de segmentação instalou-se de vez, aparecendo diversos sodalícios e silogeus, até algums dentro dos outros, pretendendo difundir seu modo peculiar de entender e desenvolver o caratê, a despeito de compartilharem semelhanças técnicas e de origem. Tal circunstância, que foi combatida por mestres de renome, acabou por se consolidar e gerar como consequência a falta de padronização e entendimento entre entidades e praticantes. Daí, posto que aceito mundialmente como esporte, classificado como esporte olímpico e participando dos Jogos Pan-Americanos, não há um sistema unificado de valoração para as competições, ocasionando grande dificuldade para sua aceitação como esporte presente nos Jogos Olímpicos.Em que pese a enorme fragmentação de estilos e os inúmeros tratamentos ou convívios sem cerimónia e com intimidade ,procuram ainda seguir um modelo pedagógico mais ou menos comum. E neste ambiente, distingue-se o mero praticante daquele estudioso dedicado a arte marcial,o carateca, o qual busca desenvolver uma disciplina rigorosa, filosofia e ética, além de aprender simples movimentos e condicionamento físico. Nessa mesma linha, aquele carateca que alcança o grau de faixa ou cinturão preto(a) é chamado de sensei. E os sítios de aprendizado são chamados de dojôs, sendo estes, via de regra, filiados a alguma linhagem ou estilo.
  • Karate (japonsky: 空手道; Karate-dó), je japonské bojové umění.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1357293 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 103782 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 401 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111021077 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:autreNoms
  • Karaté, taekwondo japonais
prop-fr:c
  • 唐手
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:domaine
prop-fr:fondateur
  • Sakukawa Kanga; Matsumura Sōkon; Itosu Ankō; Arakaki Seishō; Higaonna Kanryō; Gichin Funakoshi; Motobu Chōki
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:légende
  • Le terme karate-dō écrit en kanjis.
prop-fr:nbpratiquants
  • 50 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Karate-dō
prop-fr:olympique
  • Non, refusé en 2005 et 2009, mais reconnu par le Comité international olympique en 1999
prop-fr:p
  • táng shǒu
prop-fr:pays
  • Japon
prop-fr:références
  • www.handikarate.be Handi Kararaté Belgium Goju Ryu Kuyukai
prop-fr:tailleImage
  • 200 (xsd:integer)
prop-fr:trad
  • Chitō-ryū
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le karaté (空手道, karate-dō?) est un art martial dit japonais. Cependant, l'origine est okinawaïenne (l'île principale de l'archipel des Ryūkyū), qui a longtemps constitué un royaume indépendant du Japon, au Sud de l'île de Kyūshū.↑ (en) The Way, sur le site thekisontheway.com↑ (en) MARTIAL ARTS From ancient tradition to modern sport, sur le site de WebJapan↑ (en) A leading sport, sur le site thekisontheway.com
  • Karate, Japon silahsız savaş sanatı Karate-Do (空手道:からてどう), için yaygın kullanılan kısaltılmış terim olup Japonca kara (空:から) boş + te (手:て) el + do (道) yol, sanat kelimelerinden oluşmakta ve silahsız elin yolu/sanatı anlamına gelmektedir. Zen Budizmi ve Japon kültürü ile yoğrulan Karate, kişinin kendini; bedensel ve zihinsel olarak eğitmesi ilkesi üzerine kurulu, eğitim sistemi sayesinde insanı şiddetten uzaklaştıran, barışçıl duygular beslemesini sağlayan bir disiplindir.
  • Karate (jap. 空手, karate) – sztuka walki i sport walki stworzone na Okinawie, w Japonii. Karate obejmuje swoim zasięgiem cały świat. Do chwili obecnej powstało ponad 100 stylów karate. Jedyną organizacją odpowiedzialną za ruch sportowy karate i uznaną przez Międzynarodowy Komitet Olimpijski jest World Karate Federation (WKF). Charakterystyczny dla karate jest system stopni uczniowskich i mistrzowskich, stworzony na bazie judo, odrębny w wielu organizacjach i stylach karate.
  • 空手道(からてどう)もしくは空手(からて)とは、琉球王国時代の沖縄で発祥した拳足による打撃技を特徴とする武道、格闘技である。
  • A karate (japánul 空手) egy szabadkezes japán küzdősport. A karate jelentése szó szerint: üres kéz, értelem szerint pedig, olyan fegyver nélküli harcművészet, melyben a karatét űző tanuló saját testrészeit, de leginkább végtagjait használja fegyverként. Karate - do jelentése: Kara-üres, Te-kéz, Do-út, tehát üres kéz útja.
  • Karate (japonsky: 空手道; Karate-dó), je japonské bojové umění.
  • El karate (空手道, karatedō, camí de la mà buida) és una art marcial que es va desenvolupar a les illes Ryukyu, l'actual Okinawa, Japó. Es va desenvolupar a partir de les arts marcials xineses o del kenpo xinès. En el karate són permesos tant els cops de puny, les puntades, els cops de colze i genoll com els cops amb mà oberta (conegudes com a mans ganivet). En alguns estils a més són permeses les claus, els sistemes de retenció o els cops a punts vitals.
  • Karate (空 手 道) adalah seni bela diri yang berasal dari Jepang. Seni bela diri karate dibawa masuk ke Jepang lewat Okinawa. Seni bela diri ini pertama kali disebut "Tote” yang berarti seperti “Tangan China”. Waktu karate masuk ke Jepang, nasionalisme Jepang pada saat itu sedang tinggi-tingginya, sehingga Sensei Gichin Funakoshi mengubah kanji Okinawa (Tote: Tangan China) dalam kanji Jepang menjadi ‘karate’ (Tangan Kosong) agar lebih mudah diterima oleh masyarakat Jepang.
  • Karate is een vechtkunst, die is ontstaan op de Ryukyu-eilanden van het huidige Okinawa, Japan. Het is ontstaan uit de samenvoeging van het Chinese Kempo en de inheemse vechtkunsten van Okinawa, die te (手, letterlijk “hand”) werden genoemd.Bij karate ligt de nadruk vooral op het gebruik van stoot-, trap- en afweertechnieken (te-waza, geri-waza en uke-waza). In het curriculum van sommige karatestijlen komen ook worpen, klemmen, verwurgingen en worsteltechnieken voor.
  • Karate (空手) (/kəˈrɑːtiː/; Japanese pronunciation: [kaɽate] ) is a martial art developed in the Ryukyu Islands in what is now Okinawa, Japan. It developed from the indigenous martial arts of Ryukyu Islands (called te (手), literally "hand"; tii in Okinawan) under the influence of Chinese martial arts, particularly to that of the Fujian White Crane.
  • Карате (от японски: 空手, [kaɽate], изговор... изговор...) е бойно изкуство, възникнало на островите Рюкю в днешната японска префектура Окинава. То се развива на основата на местните техники те (手, буквално „ръка“) и китайското бойно изкуство кемпо.
  • El karate-do (空手道, karatedō?, ‘el camino de la mano vacía’) es un arte marcial tradicional de las Islas Ryūkyū de Japón, lo que actualmente es conocido como Isla de Okinawa. Tiene su origen en las artes marciales indígenas de las Islas Ryukyu, llamadas te (手, literalmente, ‘mano’; tii en okinawense) y en el kenpō chino.
  • Karate [kaɺate] Karate?/i (jap. 空手, dt. „leere Hand“) ist eine Kampfkunst, deren Geschichte sich sicher bis ins Okinawa des 19. Jahrhunderts zurückverfolgen lässt, wo einheimische okinawanische Traditionen (Ti) mit chinesischen (Shàolín Quánfǎ) Einflüssen zum Tōde verschmolzen. Zu Beginn des 20.
  • Karate (空手, Karate?) è un'arte marziale nata nelle isole Ryukyu, (la cui più grande è l'isola di Okinawa), in Giappone.
  • Карате или каратэ (произносится каратэ, от яп. 空手道, МФА [ka'ɽate]; каратэ-до: «путь пустой руки») — японское боевое искусство, система защиты и нападения.
  • Karaté (português europeu) ou caratê (português brasileiro) (em japonês: 空手, transl. karate, AFI: [kɑʀɑtə]) ou caratê-dô (空手道, transl.
  • 공수도(空手道) 또는 가라데(일본어: 空手 (からて))는 신속배송과 아주 부드러운 힘을 겹쳐 신체 각 부위를 상대방과 솔직하게 공격해서 겨루는 일본의 무술이다. 17세기 일본 사쓰마번의 침략에 의해 무기를 소유할 수 없게 된 류큐(지금의 오키나와) 무인들은 중국 남권을 간략화한 당수(唐手), 말 그대로 중국 무술(당나라 무술)을 수련하게 되는데 이것이 '데'의 모체다. 일본어에서 '가라(から)'는 '비어 있다(空)'는 뜻이고, '데(て)'는 '손'을 뜻으로, 가라데[空手]는 곧 맨손의 무술을 의미한다. 1625년에 명나라 사람 진원빈이 류큐에 와서 자국의 권법을 가르쳤다는 기록이 있고 이것은 가라데 역사에서 꼭 다루어지는 사실 중 하나이다. 한편, 중국 당나라를 가리키는 '당(唐)' 자도 히라가나로는 '가라(から)'라고 쓰는데, 여기서의 '가라데[唐手]'는 '당나라의 권법'이라고 풀이된다.
  • Karatea edo karate-doa (空手道 karatedō, «esku hutsaren bidea» euskaraz) Ryukyu uharteetan sortutako duen armarik gabeko borroka-artea da. 1933an sortu zen ofizialki, gaur egun Okinawa izena duen uhartean zeuden borroka-sistemetan oinarrituz. Japonian ezaguna egin zen Gichin Funakoshi eta Kenwa Mabuniri esker besteak beste. Kirol hau egiten duenari karateka esaten zaio.
rdfs:label
  • Karaté
  • Caratê
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Karate
  • Карате
  • Карате
  • 空手道
  • 공수도
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:sport of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:caractéristique of
is prop-fr:parents of
is prop-fr:sectionsActuelles of
is prop-fr:sport of
is prop-fr:sportPratiqué of
is prop-fr:style of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of