Jean VI Cantacuzène (grec : Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός), né vers 1295 à Constantinople, mort le 15 juin 1383 à Mistra, empereur byzantin du 13 mai 1347 au 10 décembre 1354, fils de Michel Cantacuzène (1265 † 1316), gouverneur de Morée et de Théodora Paléologue Ange-Comnène (1276 † 1342).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Jean VI Cantacuzène (grec : Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός), né vers 1295 à Constantinople, mort le 15 juin 1383 à Mistra, empereur byzantin du 13 mai 1347 au 10 décembre 1354, fils de Michel Cantacuzène (1265 † 1316), gouverneur de Morée et de Théodora Paléologue Ange-Comnène (1276 † 1342).
  • João VI Cantacuzeno (em grego: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (1292? – 15 de Junho de 1383), foi imperador de Bizâncio de 1347 a 1354. Nasceu em Constantinopla.
  • Йоан VI Кантакузин (гр. Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός) е византийски император, управлявал от 1347 до 1354 година, като съвладетел с Йоан V Палеолог.
  • VI. Jóannész Kantakuzénosz (görögül: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός), (1292 – 1383. június 15.) bizánci császár 1347-1354.
  • Juan VI Cantacuceno, (en griego: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos; Constantinopla, Imperio bizantino, 1292 - Mistrá, Imperio bizantino, 15 de junio de 1383), estadista, emperador bizantino, e historiador cuya disputa con Juan V Paleólogo sobre el trono imperial lo llevó a pedir ayuda de los turcos, ayudándolos en su conquista del Imperio bizantino.Juan fue el principal consejero de Andrónico III Paleólogo, después de haberlo ayudado a obtener el trono de su abuelo Andrónico II. Desde 1328 hasta 1341 Cantacuceno dirigió tanto la política interna como la externa para el emperador. Alentó la reforma de los derechos de justicia y promovió la independencia comercial de los genoveses y venecianos, iniciando un proyecto de construcción de barcos de gran tamaño. Se distinguió en batalla contra los serbios y en 1337 ayudó a incorporar el Despotado de Epiro, en el oeste de Grecia, dentro del imperio.Cuando Andrónico III murió en 1341, Cantacuceno reclamó su derecho como regente para el joven Juan V, pero cuando él (Cantacuceno) salió de Constantinopla para luchar contra los serbios en Tracia, sus oponentes, liderados por la madre de Juan V, Ana de Saboya lo declararon como traidor y encarcelaron a sus seguidores.Cantacuceno se proclamó emperador, sin embargo, en Didimóteico el 26 de octubre de 1341. Desde 1343 hasta 1345 hizo arreglos de alianzas con los turcos y casó a su hija con el sultán otomano Orhan. Recuperó Constantinopla en febrero de 1347 con la ayuda turca, y fue coronado coemperador con Juan V en mayo.Como Juan VI, Cantacuceno acordó reinar por sólo 10 años y permitió que Juan V gobernara en solitario después de ese tiempo. Cantacuceno casó a su hija Helena con el joven emperador para sellar el acuerdo. Para 1354 Cantacuceno estaba ansioso por continuar con su gobierno y coronó a su hijo, Mateo, coemperador. Juan V pidió a los venecianos ayuda y logró volver a tomar Constantinopla en 1354. Cantacuceno se vio obligado a abdicar y se retiró a un monasterio, donde escribió sus memorias, una fuente valiosa para la historia del período desde 1320 hasta aprox. 1357.
  • VI. Yannis Kantakuzenos veya Cantacuzene (Yunanca: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos; y. 1292 – 15 Haziran 1383), 1347–1354 arasında Bizans imparatorluğu yapmıştır.
  • Иоа́нн VI Кантакузи́н (греч. Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός; около 1293(1293), Константинополь — 15 июня 1383, Мистра) — император Византийской империи в 1347—1354 годах.
  • Ioannes VI Kantakouzenos (Yunani: Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός) (ca. 1292-15 Juni 1386) adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 1347 hingga 1354.Setelah Andronikos III meninggal pada tahun 1341, Ioannes Kantakouzenos dipilih sebagai wali untuk putra mahkota Ioannes V yang masih berumur sembilan tahun. Pada tahun yang sama, ia menyatakan dirinya sebagai kaisar di Didymoteichos (Thrakia), yang menyebabkan perang saudara selama enam tahun. Dengan bantuan dari Kesultanan Utsmaniyah, ia berhasil memasuki Konstantinopel pada tahun 1347. Kemudian, disetujui bahwa ia akan menjadi ko-kaisar Ioannes V. Selain itu, ia juga menikahkan Ioannes V dengan putrinya Helena. Pada tahun 1343, ia mengangkat putranya Matthaios Kantakouzenos sebagai ko-kaisar.Akibat perang melawan Republik Genova dan Serbia, terjadi defisit keuangan yang besar yang membuat popularitasnya menurut. Ketika Ioannes V diserang pada tahun 1354 di Konstantinopel, ia dapat dengan mudah dijatuhkan.Ioannes kemudian mengundurkan diri ke biara, dan di situ ia menulis sejarah dari tahun 1320-1356, yang didasarkan dari sudut pandangnya.
  • Giovanni VI Cantacuzeno, o V (in greco: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (Costantinopoli, 1292 – Mistra, 15 giugno 1383), è stato un imperatore bizantino.Fu basileus dei romei, insieme a Giovanni V Paleologo, dal 31 maggio 1347 fino al 10 dicembre 1354, dopo la sua abdicazione divenne monaco con il nome di Giosafà Cristodoulo.
  • Jan VI Kantakuzen, gr. Ιωάννης ΣΤ' Καντακουζηνός (ur. 1294/1295, zm. 15 czerwca 1383) – cesarz bizantyński w latach 1347–1354.Urodził się w Konstantynopolu ok. 1295 roku. Od roku 1325 był wielkim domestykiem. W roku 1321 w wojnie Andronika III z Andronikiem II stanął po stronie tego pierwszego, a po jego zwycięstwie Janowi zostały powierzone rządy w państwie. Pochodząc z bogatej rodziny osiadłej na Peloponezie był w stanie z własnych funduszy dbać o rozwój floty. Walczył w roku 1329 bezskutecznie w Azji Mniejszej, uczestniczył w kampanii zwieńczonej sukcesem (odzyskanie Tesalii i Epiru). Po śmierci Andronika III chciał zostać regentem w imieniu Jana V. Napotkał opór ze strony Anny Sabaudzkiej, patriarchy Kalekasa i Aleksego Apokauka, którzy przejęli regencję. Okrzyknięty został przez wojsko cesarzem w Didymotyce 26 października 1341 roku. W rok później sprzymierzył się ze Stefanem Duszanem, po rozpadzie sojuszu kolejnym partnerem był Umur, emir Aydinu, następnie w 1346 zawarł układ z sułtanem tureckim Orchanem. Wzmocniony tym sojuszem koronował się w Adrianopolu, po roku został uznany cesarzem w Konstantynopolu (3 lutego 1347, koronowany zaś 13 maja tegoż roku). W trzy lata po koronacji podporządkował Saloniki, nie zdołał jednak ocalić granicy przed swoim dawnym sojusznikiem Stefanem IV Duszanem. Prowadził aktywną politykę dynastyczną, mianował swego starszego syna Mateusza cesarzem, zaś młodszego Manuela – despotą Morei. Wobec rosnących aspiracji Jana V Paleologa nie zdołał utrzymać rządów i abdykował w listopadzie 1354 roku. Wstąpił następnie do klasztoru i jako mnich Joazaf dożył tam później starości. Uczestniczył w sporach religijnych tamtych czasów.Był postacią bardzo barwną. Utalentowany dyplomata i wódz, ale także płodny pisarz. Napisał Dzieje, będące kroniką czasów od 1320 do 1354, a fragmentami aż do 1364 roku. Pozostawił także liczne dzieła teologiczne, w których zwalczał islam i judaizm, był wielkim orędownikiem hezychazmu.
  • John VI Kantakouzenos or Cantacuzenus (Greek: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (c. 1292 – 15 June 1383) was the Byzantine emperor from 1347 to 1354.
  • Jan VI Kantakuzenos nebo Cantacuzenus (Řecky: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (asi 1292 – 15. červen 1383) byl byzantským císařem od roku 1347 do roku 1354. Jeho triumf v šest let trvající občanské válce se stal předmětem poemy „John Kantakuzinos Triumphs“ současného řeckého básníka Constantina Cavafy.
  • Johannes VI. Kantakuzenos (griechisch Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός, * ca. 1295 in Konstantinopel; † 15. Juni 1383 in Mistra) war byzantinischer Kaiser von 1341 bzw. 1347 bis 1354. Er stammte aus der einflussreichen Familie Kantakuzenos und betätigte sich auch als Geschichtsschreiber sowie als Verfasser einer anti-islamischen Polemik.Mütterlicherseits mit der Dynastie der Palaiologen verwandt, wurde er bei der Thronbesteigung von Andronikos III. 1328 als oberster Verwalter der Staatsgeschäfte eingesetzt. Beim Tod des Kaisers 1341 blieb Kantakuzenos Regent für den neunjährigen Johannes V.Von der Kaiserin verdächtigt und in Opposition zu einer mächtigen Hofpartei stehend, rebellierte er und ließ sich in Didymoteichos in Thrakien zum Kaiser krönen, während Johannes V. und seine Anhänger in Konstantinopel blieben. Es brach ein sechsjähriger Bürgerkrieg aus, in denen die Parteien die Hilfe der Serben und Osmanen in Anspruch nahmen und Söldner aus aller Herren Ländern anheuerten. Dank türkischer Unterstützung konnte Kantakuzenos den Krieg zu seinen Gunsten entscheiden.1347 zog er im Triumph in Konstantinopel ein und zwang seine Gegner zu einer Übereinkunft, durch die er Mitkaiser neben Johannes V. und alleiniger Regent während dessen Minderjährigkeit wurde. Teil dieser Übereinkunft war die Verheiratung Johannes’ V. mit einer der Töchter seines Regenten.In dieser Zeit wurde das Reich, ohnehin schon instabil und auf ein relativ kleines Territorium beschränkt, von allen Seiten unter Druck gesetzt. Es kam zu Kriegen mit Genua, das eine Kolonie in Galata hatte, und den Serben, die ein ausgedehntes Reich an der Nordwestgrenze aufbauten. Zudem gab es die gefährliche Allianz mit den Türken, die 1352 ihren ersten Brückenkopf auf europäischem Boden in Gallipoli, Thrakien, eroberten und damit die Kontrolle über die Dardanellen erlangten: Kantakuzenos hatte ausländische Hilfe angeworben, und als er die Söldner nicht bezahlen konnte, war das für sie der willkommene Anlass, eine Stadt zu beschlagnahmen. 1354 wurde er zur Abdankung gezwungen; ihm folgte nun Johannes V. nach.Kantakuzenos, der ein Anhänger des Hesychasmus war, dessen Anerkennung er 1351 auf einer Synode durchgesetzt hatte, zog sich in das Kloster St. Georg in Mangana zurück, wo er den Namen Joasaph Christodolos annahm, und befasste sich mit Schriftarbeiten. Als Theologe wurde er 1367 von Johannes V. dazu berufen, mit den Gesandten von Papst Urban V. über eine Kirchenunion zu verhandeln. Dabei strich Kantakuzenos heraus, dass nach orthodoxem Verständnis in Glaubensfragen, auch Häretikern gegenüber, kein Zwang herrschen dürfe. Er starb auf der Peloponnes und wurde von seinen Söhnen in Mistra in Lakonien begraben. Seine Geschichte in vier Büchern behandelt die Jahre 1320 bis 1356. Als Apologie seiner eigenen Handlungen muss sie mit Vorsicht gelesen werden; sie kann durch die Arbeit eines Zeitgenossen, Nikephoros Gregoras, ergänzt und korrigiert werden. Das Werk ist gut zusammengestellt und homogen, die Ereignisse drehen sich um den Hauptakteur (in Person des Autors), sind aber teilweise fehlerhaft dargestellt bei Themen, mit denen er nicht direkt zu tun hatte.
  • Johannes VI Kantakouzenos (Grieks: Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός) (ca. 1292-15 juni 1386) was Byzantijns keizer van 1347-1354.Johannes Kantakouzenos was bij de dood van Andronikos III in 1341 aangewezen als regent voor diens zoon, de negenjarige Johannes V. In datzelfde jaar riep hij zichzelf in Didymoteichos (Thracië) tot keizer uit, wat aanleiding was voor een zesjarige burgeroorlog. Door de hulp in te roepen van de Ottomaanse Turken slaagde hij er in 1347 in Constantinopel binnen te trekken, waarna werd overeengekomen dat hij medekeizer van Johannes V zou worden. Tevens bracht hij een huwelijk tot stand van Johannes V met zijn dochter Helena. In 1343 riep hij zijn zoon Mattheüs Asanes Kantakouzenos tot medekeizer uit.Door oorlogen met de Republiek Genua en de Serven en de daardoor ontstane zware financiële lasten voor zijn onderdanen nam zijn populariteit snel af. Toen Johannes V dan ook in 1354 Constantinopel binnentrok was het niet moeilijk hem af te zetten.Johannes trok zich terug in een klooster, waar hij onder andere een geschiedenis schreef over de jaren 1320-1356, uiteraard vanuit zijn eigen standpunt.
  • ヨハネス6世カンタクゼノス(ギリシア語:Ιωάννης ΣΤ' Καντακουζηνός, ローマ字転写:JohannesⅥ Kantakouzenos, 1295年 - 1383年6月15日は、東ローマ帝国パレオロゴス王朝の皇帝(在位:1347年 - 1354年)、政治家、歴史家、修道士。中世ギリシャ語読みではヨアニス6世カンダクジノス(もしくはカンダクヅィノス)。慣例として使われる個人名のヨハネスはラテン語名で古典式表記はイオアンネス。ラテン語のフルネームはヨハネス・カンタクゼヌス(Johannes Cantacuzenus)。修道名はヨアサフ(Ιωάσαφ)。
  • Joan VI.a Kantakuzeno (grezieraz Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (Konstantinopolis, 1293 - Mistra, Peloponeso, 1383ko ekainaren 15ean) Bizantzioar Inperioko enperadorea izan zen 1347-1351 urteetan. Joan V.aren erregeordea zen, eta Ana Savoiakoak kendu zuen postu horretatik 1341ean. Turkiarren eta eslaviarren laguntzarekin 1347an Konstantinopolis hiriaz jabetu zen, eta enperadore nagusi adierazi zuen bere burua. Serbiarren, turkiarren eta genovarren erasoek, Tesalonikako zeloteen matxinadek eta barneko erlijio-borrokek guztiz ahitu zuten inperioa. Joan V.ak menderatu zuen 1354. urtean, eta Atos mendira eta Mistrara erretiratu zen orduan. Historia-oroitzapenak biltzen dituzten idazki garrantzitsuak (1320-1356 urteak) utzi zituen.
  • Joan VI Cantacuzè (Ἰωάννης ὁ Καντακουζήνος) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador bizantí de facto del 1342 al 1355 i de jure del 1347 als primers dies de gener del 1355.Era el fill gran de Joan Cantacuzè, cap d'aquesta família grega, i de Teodora Paleologina, i va néixer al començament del segle XIV. La seva historia està fortament lligada a la del seu rival Joan V Paleòleg (de vegades Joan VI Paleòleg i llavor Joan VI passa a ser Joan V Cantacuzè).Es va distingir en el regnar del seu parent Andrònic II Paleòleg (1282-1328) que el va nomenar prefecte de la sagrada cambra. Fou molt amic del nét de l'emperador, Andrònic Paleòleg el Jove i va participar en la revolta d'aquest contra l'avi i fou gràcies a la seva decisió que finalment Andrònic el Jove va arribar al tron el 1328 (Andrònic III Paleòleg). Com a premi Andrònic el va nomenar magnus domesticus. Va conquerir Etòlia i Lesbos i va exercir gran influencia en el govern fins al punt de què era vist com l'autèntic emperador; va exercir una sabia administració i va reforçar les lleis, i va gaudir de la fama de no ser un especulador i un recaptador ferotge. Andrònic III li tenia molt d'afecte i la va proposar de compartir el tron però Cantacuzè va refusar per prudència i modèstia. Al seu llit de mort Andrònic el va nomenar regent del seu fill Juan V Paleòleg en nom del qual va governar a partir del 1342.Aviat van sorgir altres aspirants a la regència: el patriarca de Constantinoble Joan d'Apri i l'almirall Apocaucos. Van convèncer a la vídua Anna de Savoia de reclamar la regència i van començar a calumniar a Joan trobant força adherents. Durant una absència de Joan de la capital, fou acusat de traïció i els seus enemics foren els seus jutges, i fou declarat culpable i sentenciat a mort amb confiscació de béns.No va quedar més remei a Joan que la revolta, però va deixar clar que s'aixecava contra els conseller i no contra l'emperador infant (no obstant va agafar el títol de coemperador el 21 de març del 1342 i fou coronat solemnement junt amb la seva dona Irene, a Adrianòpolis, pel patriarca Llàtzer de Jerusalem. Va demanar ajust al rei Esteve Dushan de Sèrbia i va formalitzar aliança amb Umur Bey príncep d'Aidin. Mentre Joan era a Sèrbia i la seva dona a Didimòtica, Umur Bey va desembarcar a Grècia amb una flota de 380 vaixells i un exèrcit de 28000 homes i es va establir a Didimòtica (Didymoticum) i va avançar en direcció a Sèrbia però un dur hivern el va obligar a retornar sense haver pogut veure a Cantacuzè. El 1343 Umur i Cantacuzè es van trobar a Clopa, prop de Tessalònica i van organitzar les operacions contra Apocaucos. Grècia i Tràcia foren assolades, però Umur Bey fou subornat per Apocaucos i es va retirar. Cantacuzè va trobar un nou aliat en Orkhan, soldà dels turcs osmanlis (després otomans) al que va donar en matrimoni a la seva filla Teodora. Durant cinc anys la guerra civil va devastar Grècia i el 1346 Cantacuzè ja era el més poderós i va fer una espècie de reconciliació amb Anna de Savoia, avançant fins a Constantinoble reforçat amb un cos de mercenaris llatins. El gener de 1347 va entrar a la capital sense resistència (les portes foren obertes pel capità italià Facciolati, un quinta columnista) i Apocaucos va morir en els tumults que van seguir.Cantacuzè podia haver esdevingut únic emperador però va reconèixer al jove Juan V Paleòleg (ara tenia 15 anys) com a co-emperador, però amb la condició que no seria declarat major d'edat fins als 25 anys segons la llei grega, i mentre ell seria l'únic emperador. Com a garantia de la futura harmonia, la seva filla Hel·lena es va casar amb el jove Joan V. El mateix any Cantacuzè fou coronat a la capital per Isidor, patriarca de Constantinoble. Al cap d'un any una plaga va assolar l'imperi (1348) i va causar gran mortaldat; els genoveses de Pera es van revoltar reclamant més privilegis (que van obtenir) i Esteve Dushan va fer una incursió a Tràcia però fou derrotat i va haver de negociar la pau. Amb els turcs va tenir amistoses relacions durant anys, però sembla que l'amistat amb Orkhan no era sincera doncs al mateix temps negociava amb el papa i li prometia la unió de les esglésies si predicava una croada contra els turcs, proposta que Climent VI va refusar.Al cap d'un temps van esclatar diferencies entre els dos Joan. Joan Paleòleg escoltava els consells de l'antic partit d'Apocaucos. Cantacuzè el va enviar a residir a Tessalònica i va intentar convèncer al jove de no fer res per mitjà d'Anna de Savoia, però en debades. El jove príncep es va emancipar de la vigilància a la que estava sotmès i el 1353 es va revoltar. Cantacuzè i Orkhan el van derrotar en una batalla i Paleòleg es va refugiar amb els llatins a Tenedos. Cantacuzè el va excloure del tron i va proclamar al seu propi fill Mateu I Cantacuzè com co-emperador i hereu del tron.Però el poble afavoria als Paleòleg i bandes armades es van organitzar aquí i allà per defensar al jove príncep; aquest disposava d'una forces destacades de mercenaris que li havien donat els Gattiluso o Gattiluzzi, una família genovesa, a canvi de la mà de la seva germana i la concessió d'algunes terres (després van esdevenir prínceps sobirans de Lesbos i altres llocs). Amb aquestes forces va sortir cap a Constantinoble amb vaixells genovesos que van entrar al corn d'or com si anessin a comprar provisions. Desembarcat Paleòleg molta gent el va seguir i es va proclamar emperador (finals de desembre de 1355). Cantacuzè, abandonat per molts dels seus fidels, va abdicar (gener del 1355) i quatre dies després es va fer monjo. Va agafar el nom de Josep i va romandre la resta de la seva vida a convents de Constantinoble i del Mont Atos. Va escriure una història del seu temps titulada (Ἱστοριῶν Βιβλία Δ), en quatre llibre amb els regnats d'Andrònic III i el seu, i una mica més fins el 1357.La seva dona Irene es va retirar també a un convent.La data de la seva mort és incerta. Era viu encara el 1375 en què el papa Gregori XI li va escriure una carta però va morir pocs anys després, segurament el 15 de juny de 1383
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 1354-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 1347-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:coemperor
dbpedia-owl:deathDate
  • 1383-06-15 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Jean VI Cantacuzène présidant le synode de 1351, Traités théologiques de Jean VI Cantacuzène, BNF Gr.1242
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 385322 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10858 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 103 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108782880 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:coEmpereur
prop-fr:couleur
  • #dfbfff
  • #e6ccff
prop-fr:dateDeDécès
  • 1383-06-15 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 1295
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfant
prop-fr:femme
prop-fr:icone
  • Justinien small.png
prop-fr:légende
  • Jean VI Cantacuzène présidant le synode de 1351, Traités théologiques de Jean VI Cantacuzène, BNF Gr.1242
prop-fr:mère
  • Théodora Paléologue Ange-Comnène
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Michel Cantacuzène
prop-fr:période
  • 1347 (xsd:integer)
  • Avec Jean V Paléologue
  • Avec Mathieu Cantacuzène
prop-fr:règne
  • 1347-05-13 (xsd:date)
prop-fr:successeur
  • Jean V Paléologue et Mathieu Cantacuzène
prop-fr:tailleImage
  • 150 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Empereur byzantin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Jean VI Cantacuzène (grec : Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός), né vers 1295 à Constantinople, mort le 15 juin 1383 à Mistra, empereur byzantin du 13 mai 1347 au 10 décembre 1354, fils de Michel Cantacuzène (1265 † 1316), gouverneur de Morée et de Théodora Paléologue Ange-Comnène (1276 † 1342).
  • João VI Cantacuzeno (em grego: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (1292? – 15 de Junho de 1383), foi imperador de Bizâncio de 1347 a 1354. Nasceu em Constantinopla.
  • Йоан VI Кантакузин (гр. Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός) е византийски император, управлявал от 1347 до 1354 година, като съвладетел с Йоан V Палеолог.
  • VI. Jóannész Kantakuzénosz (görögül: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός), (1292 – 1383. június 15.) bizánci császár 1347-1354.
  • VI. Yannis Kantakuzenos veya Cantacuzene (Yunanca: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos; y. 1292 – 15 Haziran 1383), 1347–1354 arasında Bizans imparatorluğu yapmıştır.
  • Иоа́нн VI Кантакузи́н (греч. Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός; около 1293(1293), Константинополь — 15 июня 1383, Мистра) — император Византийской империи в 1347—1354 годах.
  • Giovanni VI Cantacuzeno, o V (in greco: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (Costantinopoli, 1292 – Mistra, 15 giugno 1383), è stato un imperatore bizantino.Fu basileus dei romei, insieme a Giovanni V Paleologo, dal 31 maggio 1347 fino al 10 dicembre 1354, dopo la sua abdicazione divenne monaco con il nome di Giosafà Cristodoulo.
  • John VI Kantakouzenos or Cantacuzenus (Greek: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (c. 1292 – 15 June 1383) was the Byzantine emperor from 1347 to 1354.
  • Jan VI Kantakuzenos nebo Cantacuzenus (Řecky: Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (asi 1292 – 15. červen 1383) byl byzantským císařem od roku 1347 do roku 1354. Jeho triumf v šest let trvající občanské válce se stal předmětem poemy „John Kantakuzinos Triumphs“ současného řeckého básníka Constantina Cavafy.
  • ヨハネス6世カンタクゼノス(ギリシア語:Ιωάννης ΣΤ' Καντακουζηνός, ローマ字転写:JohannesⅥ Kantakouzenos, 1295年 - 1383年6月15日は、東ローマ帝国パレオロゴス王朝の皇帝(在位:1347年 - 1354年)、政治家、歴史家、修道士。中世ギリシャ語読みではヨアニス6世カンダクジノス(もしくはカンダクヅィノス)。慣例として使われる個人名のヨハネスはラテン語名で古典式表記はイオアンネス。ラテン語のフルネームはヨハネス・カンタクゼヌス(Johannes Cantacuzenus)。修道名はヨアサフ(Ιωάσαφ)。
  • Joan VI.a Kantakuzeno (grezieraz Ἰωάννης ΣΤʹ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos) (Konstantinopolis, 1293 - Mistra, Peloponeso, 1383ko ekainaren 15ean) Bizantzioar Inperioko enperadorea izan zen 1347-1351 urteetan. Joan V.aren erregeordea zen, eta Ana Savoiakoak kendu zuen postu horretatik 1341ean. Turkiarren eta eslaviarren laguntzarekin 1347an Konstantinopolis hiriaz jabetu zen, eta enperadore nagusi adierazi zuen bere burua.
  • Jan VI Kantakuzen, gr. Ιωάννης ΣΤ' Καντακουζηνός (ur. 1294/1295, zm. 15 czerwca 1383) – cesarz bizantyński w latach 1347–1354.Urodził się w Konstantynopolu ok. 1295 roku. Od roku 1325 był wielkim domestykiem. W roku 1321 w wojnie Andronika III z Andronikiem II stanął po stronie tego pierwszego, a po jego zwycięstwie Janowi zostały powierzone rządy w państwie. Pochodząc z bogatej rodziny osiadłej na Peloponezie był w stanie z własnych funduszy dbać o rozwój floty.
  • Ioannes VI Kantakouzenos (Yunani: Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός) (ca. 1292-15 Juni 1386) adalah Kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 1347 hingga 1354.Setelah Andronikos III meninggal pada tahun 1341, Ioannes Kantakouzenos dipilih sebagai wali untuk putra mahkota Ioannes V yang masih berumur sembilan tahun. Pada tahun yang sama, ia menyatakan dirinya sebagai kaisar di Didymoteichos (Thrakia), yang menyebabkan perang saudara selama enam tahun.
  • Juan VI Cantacuceno, (en griego: Ιωάννης ΣΤ΄ Καντακουζηνός, Iōannēs VI Kantakouzēnos; Constantinopla, Imperio bizantino, 1292 - Mistrá, Imperio bizantino, 15 de junio de 1383), estadista, emperador bizantino, e historiador cuya disputa con Juan V Paleólogo sobre el trono imperial lo llevó a pedir ayuda de los turcos, ayudándolos en su conquista del Imperio bizantino.Juan fue el principal consejero de Andrónico III Paleólogo, después de haberlo ayudado a obtener el trono de su abuelo Andrónico II.
  • Johannes VI Kantakouzenos (Grieks: Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός) (ca. 1292-15 juni 1386) was Byzantijns keizer van 1347-1354.Johannes Kantakouzenos was bij de dood van Andronikos III in 1341 aangewezen als regent voor diens zoon, de negenjarige Johannes V. In datzelfde jaar riep hij zichzelf in Didymoteichos (Thracië) tot keizer uit, wat aanleiding was voor een zesjarige burgeroorlog.
  • Joan VI Cantacuzè (Ἰωάννης ὁ Καντακουζήνος) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador bizantí de facto del 1342 al 1355 i de jure del 1347 als primers dies de gener del 1355.Era el fill gran de Joan Cantacuzè, cap d'aquesta família grega, i de Teodora Paleologina, i va néixer al començament del segle XIV.
  • Johannes VI. Kantakuzenos (griechisch Ἰωάννης ΣΤ′ Καντακουζηνός, * ca. 1295 in Konstantinopel; † 15. Juni 1383 in Mistra) war byzantinischer Kaiser von 1341 bzw. 1347 bis 1354. Er stammte aus der einflussreichen Familie Kantakuzenos und betätigte sich auch als Geschichtsschreiber sowie als Verfasser einer anti-islamischen Polemik.Mütterlicherseits mit der Dynastie der Palaiologen verwandt, wurde er bei der Thronbesteigung von Andronikos III.
rdfs:label
  • Jean VI Cantacuzène
  • Giovanni VI Cantacuzeno
  • Ioannes VI Kantakouzenos
  • Jan VI Kantakuzen
  • Jan VI. Kantakuzenos
  • Joan VI Cantacuzè
  • Joan VI.a Kantakuzeno
  • Johannes VI Kantakouzenos
  • Johannes VI. (Byzanz)
  • John VI Kantakouzenos
  • João VI Cantacuzeno
  • Juan VI Cantacuceno
  • VI. Jóannész bizánci császár
  • VI. Yoannis Kantakuzinos
  • Иоанн VI Кантакузин
  • Йоан Кантакузин
  • ヨハネス6世カンタクゼノス
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Jean VI Cantacuzène
is dbpedia-owl:coemperor of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:coEmpereur of
is prop-fr:père of
is foaf:primaryTopic of