Jean-Lambert Tallien, né le 23 janvier 1767 à Paris où il est mort le 16 novembre 1820, est un révolutionnaire et journaliste français.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Jean-Lambert Tallien, né le 23 janvier 1767 à Paris où il est mort le 16 novembre 1820, est un révolutionnaire et journaliste français.
  • Jean-Lambert Tallien (1767 – 16 November 1820), was a French political figure of the revolutionary period.
  • Jean-Lambert Tallien (ur. 23 stycznia 1767 w Paryżu, zm. 16 listopada 1820) – polityk rewolucji francuskiej, jakobin.Jean Tallien był typowym reprezentantem rodzącej się francuskiej burżuazji, który rewolucję roku 1789 r. widział głównie jako obalenie dawnego systemu feudalnego i okazję do łatwego dorobienia się. Znakomicie udawał jednak politycznego radykała, głosując za śmiercią króla i utworzeniem Trybunału Rewolucyjnego. Cieszył się na tyle dużym zaufaniem w Konwencie, że został wybrany komisarzem Konwentu w Bordeaux. Jego zadaniem miało być propagowanie idei rewolucyjnych wśród ludności tego miasta oraz walka z powstaniem żyrondystowskim, jakie miało tam miejsce. Tallien zdobył fatalną sławę jednego z najkrwawszych i zarazem najbardziej skorumpowanych komisarzy. Za jego czasów Bordeaux było areną masowych egzekucji na gilotynie, w czasie których ginęli niejednokrotnie zupełnie przypadkowi ludzie. Równocześnie wysłannik Konwentu był skłonny przymykać oko na spekulację (którą miał karać surowo), o ile winni gospodarczych przekrętów zapłacili mu odpowiednio wysoką łapówkę. W procederze tym sekundowała mu jego kochanka i późniejsza żona, Thérésa Cabarrus, była arystokratka ocalona przez Talliena od szafotu. W połowie 1794 r. wieści o wyczynach Talliena dotarły do Komitetu Ocalenia Publicznego, który zarządził jego odwołanie z funkcji. Przeciwko Tallienowi i Cabarrus wystosowano nakaz aresztowania; były komisarz zdołał jednak ukryć się w Paryżu. Podobno to wiadomość o skazaniu kochanki na śmierć skłoniła tego niegrzeszącego odwagą człowieka do dołączenia do spisku termidorian, w którym odegrał znaczącą rolę. 9 thermidora roku II (czyli 27 lipca 1794) to Tallien przerwał przemówienie Saint-Justa, dając spiskowcom sygnał do rozpoczęcia akcji przeciwko Robespierre'owi. Za czasów Dyrektoriatu nie odgrywał jednak znaczącej roli politycznej, ograniczając się do dalszego pomnażania swojego majątku i prowadzenia do spółki z Thérésa (już wtedy jego żoną) jednego z najmodniejszych salonów Paryża.
  • Jean-Lambert Tallien (1767 – 16 Noviembre de 1820) fue un político francés durante la Revolución Francesa.
  • Jean Lambert Tallien (* 23. Januar 1767 in Paris; † 16. November 1820 in Paris) war ein französischer Journalist und Revolutionär.
  • ジャン=ランベール・タリアン(Jean-Lambert Tallien, 1762年1月23日 - 1820年11月16日)は、フランスの革命指導者、政治家。恋人を救うためにテルミドールのクーデターで活躍したことで知られている。
  • Jean-Lambert Tallien (Párizs, 1767. január 23. – Párizs, 1820. november 16.) francia forradalmár, kulcsfontosságú figura volt a Francia forradalom egész periódusában (1789-99), majd Napóleon szolgálatába állt.
  • Jean-Lambert Tallien (París, Regne de França, 25 de gener de 1767 - 16 de novembre de 1820) fou un revolucionari francès.Fill d'un criat del marquès de Bercy, s'ha pretès que el marquès era el seu pare verdader, perquè el feu educar com als seus propis fills, mostrant-li un gran afecte. Fou, successivament, agent de negocis del repetit marquès, passant de procurador, escrivent i empleat subaltern en la redacció del Moniteur. Després fundà l'exaltat diari L'Ami des Citoyens, que només visqué uns mesos i que publicaria de nou després del 9 de termidor. El 10 d'agost de 1792 ocupava ja el càrrec de secretari de la Commune de París, i com a tal decretà gran nombre d'empresonaments, seguits d'execució. Individu de la Convenció Nacional, com a representant del departament del Sena i Oise, aviat es distingí per la seva violència, sobretot en el procés de Lluís XVI, en què arribà a demanar que es prohibís la defensa del monarca.Enviat pel Comitè de Salvació Pública en missió a Tours, obri la porta a les seves violentes passions, traficant amb els passaports, entaulant relacions fructuoses amb els caps realistes i escandalitzant a tota la ciutat amb les seves orgies. El desig d'acabar amb els girondins, que de totes les regions de França acudien a Bordeus, el portà allà en missió, i on feu diner de tot: de les subsistències, de la llibertat i de la vida dels ciutadans. Una visita domiciliaria, seguida d'una requisa, el posà front a front de Teresa Cabarrús, la qual ja coneixia de París i que llavors estava en tot el seu apogeu de la seva joventut i bellesa. Detinguda poc després per alguna imprudència en aquells temps de denúncies i sospites, Teresa, des de la presó, invocà la protecció de Tallien, que acudí a la presó i alliberà a l'ermosa dona, que del calabós passà al palau del comissari de la Convenció.La llegenda, fonamentada en una narració de la interessada pretén que el mateix Tallien donà l'ordre d'apressar-la per salvar-la del furor de la multitud, que anava a llançar-se sobre ella perquè havia contribuït a la fugida de 300 habitants de la ciutat perseguits pel tribunal revolucionari. Més tard Tallien acudí a la presó, i després d'una conversa en que els seus encants el subjugaren, la posà en llibertat, dient-li: des del moment en què Teresa féu vida comuna amb Tallien tota canvià: Bordeus, que no era més que un planter d'assetjaments i delacions, on només rebien premis els que s'oferien a desenvolupar el paper d'esbirros, no tenin la guillotina un sol moment de descans, veié transformar aquella era de matances i orgia de sang en un altra de luxe i plaers, en que Teresa Cabarrús dominava com a reina i senyora. Aquesta, malgrat que no s'havia divorciat del seu espòs, el senyor Fontenay, degué d'estar a la presó molts pocs dies, potser tan sols un, doncs el 25 de novembre de 1793 no havia estat empresonat encara, i el 30 de desembre, amb motiu d'una festa triomfal en honor de la presa de Toló, ja passejava al costat del procònsol en una carretel·la, tocada d'una gorra frígia.Els devessalls de la nova parella eren extraordinaris, i com que la modesta indemnització del representant del poble no abastava per a cobrir-los, feien diners de tota el que els i venia a mà, i es pot afirmar que Tallien a Bordeus comercià amb la vida dels ciutadans, sent la seva amant la caixera, el qual no vol dir que Teresa, aprofitant-se de la suggestió que els seus encants exercien vers Tallien, no disminuís els mals de la desgraciada ciutat i poses en llibertat a molts empresonats i arranques molts caps a la guillotina, ni que el representant del poble no sofrís un canvi en el seu caràcter. És evident que fou atroç, violent i sanguinari durant molt temps, però acabà per a donar-se dels seus excessos, i la presència de la seva amant el preparà a la moderació, si bé seguí traient diners, per satisfer els seus capricis, de totes les fonts possibles. Les denuncies en el seu contra foren tant nombroses que tingué de marxar a París, el 22 de febrer de 1794, per a justificar-se davant la Convenció Nacional. No aconseguí ésser escoltat, i s'adonà que Robespierre, aconsellat per Jullien, que havia anat a Bordeus a fer una investigació, estava decidit a empresonar-lo, junt amb la seva amant, la qual havia fugit a Orleans. De res li serviren els discursos pronunciats en la Convenció per vèncer l'antipatia de Robespierre, antipatia i odi encara més gran sobre Teresa, a la que feia verdadera responsable de tots els actes de Tallien. Decidit a suprimir-la, ordenà la seva detenció, que tingué lloc la nit del 30 al 31 de maig de 1794 a Versalles.Des de la pudent presó de Petit-Force aconseguí mantenir correspondència amb el seu amant, i es cita una carta a la que s'atribueix la caiguda de Robespierre, com sinó ni hagués prou per a ells els odis acumulats i la por dels conjurats, els quals caps devien de caure als pocs dies. En les sessions del 8 i 9 de termidor, el mot Tallien ressonà per llançar les més violentes acusacions contra Robespierre, afogant la seva veu al tractar de defensar-se. La seva mà, armada d'un punyal, arribà a amenaçar el pit del que havia estat fins llavors l'arbri't del govern; i no descansà fins a veure votat l'arrest del tirà i dels seus amics. Nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, recolzà amb totes les seves forces la reacció termidoriana, afiliant-se a la seva dreta, i comprenent, junt amb els seus companys, quin era el verdader sentit de la popularitat que els envoltava, es dirigiren personalment a les presons per obrir les seves portes de bat a bat.Un dels partidaris del sistema caigut atemptà contra la vida de Tallien el 9 de setembre; la Convenció s'alarmà, i atribuint la responsabilitat de la temptativa als jacobins, es decidí el tancament de la seva sala i el dipòsit de la clau en la secretaria del Comitè de Seguretat General. El 26 de desembre d'aquell mateix any es casà davant la municipalitat de París amb Teresa, anant a viure des d'aquella mateixa nit a la cas d'aspecte rústic, nomenada “La Chaumière”, ubicada en un extrem de París, que el caprici de Madame Tallien convertí en barri de moda. Sembla que Tallien resta esgotat després del 9 de termidor, i en la Convenció no arriba a desenvolupar cap paper preponderant. La necessitat de diners l'obliga a prostituir el seu comandament electiu en negocis, i la desaparició o mort del fill de Lluís XVI destruí totes les esperances que tenia posades en el restabliment de la monarquia. Marxà com a comissari de la Convenció a l'exèrcit d'Hoche, a la Bretanya; en proclamar-se la Constitució de l'any V fou elegit membre del Consell dels Cinc-cents, prenent part com a tal en el cop d'Estat de Fructidor. Mentrestant, Teresa l'havia abandonat per a convertir-se en l'amant de Paul de Barras i d'Ouvrard, un dels més rics financers d'aquella època.Tallien havia marxat Egipte, el 1798, acompanyat a la Comissió científica, desenvolupant el càrrec d'administrador dels bens nacionals en aquell país, fins que, destituït pel general Menou, arribà a Calais l'abril de 1801, després de romandre cert temps presoner dels anglesos, per haver estat apressat el vaixell que el conduïa a França per una fragata enemiga. Assabentat de les infidelitats de la seva esposa, es divorcià el 8 d'abril de 1802. Era l'únic dels termidorians que estava sense col·locació; Bonaparte no sentia cap simpatia per Tallien, però mercès a Fouché i Talleyrand-Périgord aconseguí el novembre de 1804 el càrrec de cònsol a Alacant. La necessitat l'obligà acontentar-se amb tant modest a feina al que havia estat president de la Convenció als vint-i-cinc anys i un dels principals actors del cop d'Estat del 9 de termidor.La guerra de 1808 vingué a torbar la tranquil·litat de que gaudia a Espanya. El 1812 formava part del Gabinet del duc de Rovigo. El 1815 votà l'Acta addicional, raonant el seu vot en els registres de l'alcaldia. Durant la Restauració francesa s'intentà perseguir-lo, però assolí el perdó del monarca en una humil carta en que implorava les seves bondats i li exposava el miserable estat de la seva salut: havia perdut u ull i la gota el tenia rendit mesos sencers. Al suprimir-li el retir de cònsol, el 1816, sol·licità una ajuda de Decazes i acceptà l'hospitalitat que li oferia la seva antiga esposa, cedint-li La Chaumiére. Desproveït de recursos, es veié obligat a anar venent els seus llibres per poder alimentar-se, fins que un casual encontre amb Pasquier, ministre de Lluís XVIII, feu que el monarca li assenyales una pensió de 100 lluïsos. Morí en la data indicada al principi, sol, sense més companyia que la de la seva minyona. La seva filla de termidor, el qual marit era llavors secretari general de la prefectura del Orne, no es presentà a la casa fins dotze dies més tard, per a recollir el minso mobiliari del seu pare.
  • Jean-Lambert Tallien (23. ledna 1767 Paříž – 16. listopadu 1820 tamtéž) byl francouzský revolucionář, politik a novinář.
  • Jean-Lambert Tallien (Paris, 1767 - ibidem, 1820) frantses politikaria eta kazetaria izan zen. Frantziako Iraultzako jakobino moderatuen buruzagia izan zen. Jakobinoen aldekoa izan zen iraultzaren hasieratik. 1792ko abuztuan Parisko Komunako idazkari bihurtu zen eta diputatu hautatu zuten Konbentzioaren garaian. Luis XVIII.a erregearen heriotzaren aldeko botoa eman zuen; Segurtasun Publikorako Batzordeko kide egin zuten eta ondoren armadako buru gisa borrokatu zen erregezaleen aurka Girondan. Parisa itzuli zen 1794an, eta Osasun Publikorako Batzordeko kide egin zuten. Alabaina, batzorde haren aurka matxinatu zen, Teresa Cabarrús, bere maitalea, atxilotzeko agindua eman zutenean Robespierreren aurkako kolpe bat prestatu zuen. Robespierre hil ondoren, jarrera guztiz moderatuak erakutsi zituen. Napoleonen zerbitzari izan zen hurrengo urteetan, eta guztiz itzali zen haren ondoren. Pobre hil zen, pentsioa ukatu baitzioten erregetza berriro ezartzearen alde jokatu arren.
  • Jean-Lambert Tallien (Parigi, 23 gennaio 1767 – Parigi, 16 novembre 1820) è stato un politico e rivoluzionario francese.Figlio di un maggiordomo del Conte di Bercy, si impiega inizialmente presso un avvocato. Sostenitore della Rivoluzione fin dalla prima ora, partecipa alle agitazioni di piazza di Parigi. Abbandonato l'impiego presso lo studio legale, inizia a lavorare presso la tipografia del Moniteur e organizza una società di fratellanza al Faubourg Saint-Antoine. Successivamente inizia un'attività editoriale in proprio, pubblicando un giornale murale dal nome L'Ami des citoyens, journal fraternel.Dopo l'arresto di Luigi XVI a Varennes, durante la sua fuga, ne chiede la destituzione e diviene uno degli esponenti più in vista della cosiddetta Section des Lombards; il 15 aprile 1792 organizza una Festa della Libertà insieme a Jean-Marie Collot d'Herbois.Il 10 agosto 1792 partecipa all'assedio del Palazzo delle Tuileries, sostenuto dal governo rivoluzionario della Comune di Parigi, nel quale otterrà la carica di segretario. Nel settembre successivo, appoggia il massacro compiuto nelle carceri di Parigi ed anzi, il 3 settembre, invia una circolare in tutte le province nella quale invita a fare lo stesso anche là. Alla fine di settembre si dimette dalla sua carica e si presenta a Parigi per le elezioni alla Convenzione Nazionale, ma la sua candidatura viene fortemente osteggiata da Jean-Paul Marat, che lo definisce un cupido intrigante in cerca di un posto; di fronte a questa opposizione Tallien ripiega ma si presenta nel dipartimento di Seine-et-Oise, venendo eletto.Alla Convenzione Tallien siede tra i banchi dei Montagnardi, in opposizione ai Girondini, che avevano attaccato la "Commune di Parigi". Dopo aver partecipato ai moti che avevano portato alla caduta ed all'arresto dei Girondini, il 23 settembre 1793 viene inviato con Claude-Alexandre Ysabeau a Bordeaux per reprimervi i moti di stampo federalista. Qui tuttavia viene sedotto da Thérésa Cabarrus, ex moglie di un federalista arrestata come sospetta; la fa quindi liberare ed inizia a vivere con lei, in un lusso sfrenato e proteggendo altri sospetti. Di fronte a questo voltafaccia, le autorità rivoluzionarie locali lo accusano di moderatismo ma egli reagisce facendoli arrestare; tuttavia Jullien de la Drôme, agente del Comitato di salute pubblica in missione nella zona, al suo ritorno lo denuncia a Parigi.Sentendosi minacciato, torna a Parigi per giustificarsi, riuscendo a convincere la Convenzione della bontà del suo ardore rivoluzionario, riuscendo addirittura ad essere eletto presidente dell'assemblea il 24 marzo 1794. Viene raggiunto presto da Thérésa, che è tuttavia arrestata per ordine del Comitato di salute pubblica; questo fatto, ed un biglietto offensivo mandatogli dalla donna, portano Tallien ad entrare nella congiura contro Robespierre, utilizzando la sua posizione di presidente alla Convenzione per togliere la parola a Saint-Just e per impedire di parlare allo stesso Robespierre.Dopo la caduta di Robespierre, Tallien diviene una figura importante della reazione, con l'aiuto di Thérésa, che sposa il 26 dicembre 1794, ma Pierre Joseph Cambon e Laurent Lecointre lo denunciano come sostenitore del Terrore. Tallien riesce a salvarsi chiedendo la testa di Jacques Nicolas Billaud-Varenne e Jean-Marie Collot d'Herbois; rilancia quindi L'Ami des citoyens, attaccando i Giacobini, fa chiudere il Circolo dei Giacobini il 24 dicembre 1794 e sopprimere il Tribunale rivoluzionario il 31 maggio 1795.Con l'istituzione del Direttorio, l'influenza politica di Tallien inizia a declinare, sebbene rimanga un membro del Consiglio dei Cinquecento. Screditato agli occhi dei Montagnardi, che lo considerano un rinnegato, ed a quelli della destra, che gli rimproverano il suo passato favorevole al Terrore, viene abbandonato anche dalla moglie. Comunque, presentato a Napoleone, viene da questi aggregato alla spedizione in Egitto e, dopo la presa del Cairo, Tallien si occupa dell'edizione del giornale ufficiale, Décade égyptienne.Rimandato in Francia dal generale Jacques François Menou, divenuto nel frattempo comandante in capo dell'Armata egiziana nel 1800, viene catturato dagli inglesi durante la navigazione e condotto a Londra: qui viene comunque ben accolto dai Whig ed incontra Charles James Fox.Al ritorno in Francia, nel 1802, Tallien si ritrova senza moglie (che ha ottenuto il divorzio) e senza impiego, ma con l'intercessione di Fouché e Talleyrand, viene nominato console ad Alicante, ma vi rimane soltanto per quattro mesi: colpito dalla febbre gialla, perde l'uso di un occhio. Tornato a Parigi, riesce ad avere una pensione, che gli verrà confermata anche dopo il ritorno dei Borboni. A causa della sua cattiva salute, viene salvato dall'esilio decretato per i regicidi, ma muore di lebbra il 16 novembre 1820.
  • 장 랑베르 탈리앵(Jean - Lambert Tallien, 1767년 1월 23일 - 1820년 11월 16일)는 프랑스 혁명 지도자이자 정치가이다. 애인을 구하기 위해 테르미도르의 쿠데타에서 활약한 것으로 알려져 있다.
  • Жан-Ламбер Тальен (фр. Jean-Lambert Tallien; 23 января 1767, Париж — 16 ноября 1820, Париж) — деятель Великой французской революции, журналист, активный участник термидорианского переворота.
dbpedia-owl:activity
dbpedia-owl:birthDate
  • 1767-01-23 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Jean-Lambert Tallien
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1820-11-16 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 275059 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18912 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 213 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109605374 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:activitésAutres
  • Député de la Seine-et-Oise à la Convention nationale Président de la Convention Membre du Comité de salut public
prop-fr:année
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:couleur
  • lightblue
  • white
  • ffaaaa
prop-fr:dateDeDécès
  • 1820-11-16 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1767-01-23 (xsd:date)
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 2864771527 (xsd:double)
prop-fr:lccn
  • 97226452 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Albert Soboul
prop-fr:lienÉditeur
  • Presses universitaires de France
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:lieuDeNaissance
prop-fr:nom
prop-fr:nomDeNaissance
  • Jean-Lambert Tallien
prop-fr:pagesTotales
  • 269 (xsd:integer)
prop-fr:profession
prop-fr:prénom
  • Albert
  • Thérèse
prop-fr:titre
  • Dictionnaire historique de la Révolution française
  • Tallien: le mal-aimé de la Révolution
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:âgeAuDécès
  • 53 (xsd:integer)
prop-fr:éditeur
  • PUF
  • J. Picollec
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Jean-Lambert Tallien, né le 23 janvier 1767 à Paris où il est mort le 16 novembre 1820, est un révolutionnaire et journaliste français.
  • Jean-Lambert Tallien (1767 – 16 November 1820), was a French political figure of the revolutionary period.
  • Jean-Lambert Tallien (1767 – 16 Noviembre de 1820) fue un político francés durante la Revolución Francesa.
  • Jean Lambert Tallien (* 23. Januar 1767 in Paris; † 16. November 1820 in Paris) war ein französischer Journalist und Revolutionär.
  • ジャン=ランベール・タリアン(Jean-Lambert Tallien, 1762年1月23日 - 1820年11月16日)は、フランスの革命指導者、政治家。恋人を救うためにテルミドールのクーデターで活躍したことで知られている。
  • Jean-Lambert Tallien (Párizs, 1767. január 23. – Párizs, 1820. november 16.) francia forradalmár, kulcsfontosságú figura volt a Francia forradalom egész periódusában (1789-99), majd Napóleon szolgálatába állt.
  • Jean-Lambert Tallien (23. ledna 1767 Paříž – 16. listopadu 1820 tamtéž) byl francouzský revolucionář, politik a novinář.
  • 장 랑베르 탈리앵(Jean - Lambert Tallien, 1767년 1월 23일 - 1820년 11월 16일)는 프랑스 혁명 지도자이자 정치가이다. 애인을 구하기 위해 테르미도르의 쿠데타에서 활약한 것으로 알려져 있다.
  • Жан-Ламбер Тальен (фр. Jean-Lambert Tallien; 23 января 1767, Париж — 16 ноября 1820, Париж) — деятель Великой французской революции, журналист, активный участник термидорианского переворота.
  • Jean-Lambert Tallien (ur. 23 stycznia 1767 w Paryżu, zm. 16 listopada 1820) – polityk rewolucji francuskiej, jakobin.Jean Tallien był typowym reprezentantem rodzącej się francuskiej burżuazji, który rewolucję roku 1789 r. widział głównie jako obalenie dawnego systemu feudalnego i okazję do łatwego dorobienia się. Znakomicie udawał jednak politycznego radykała, głosując za śmiercią króla i utworzeniem Trybunału Rewolucyjnego.
  • Jean-Lambert Tallien (París, Regne de França, 25 de gener de 1767 - 16 de novembre de 1820) fou un revolucionari francès.Fill d'un criat del marquès de Bercy, s'ha pretès que el marquès era el seu pare verdader, perquè el feu educar com als seus propis fills, mostrant-li un gran afecte. Fou, successivament, agent de negocis del repetit marquès, passant de procurador, escrivent i empleat subaltern en la redacció del Moniteur.
  • Jean-Lambert Tallien (Parigi, 23 gennaio 1767 – Parigi, 16 novembre 1820) è stato un politico e rivoluzionario francese.Figlio di un maggiordomo del Conte di Bercy, si impiega inizialmente presso un avvocato. Sostenitore della Rivoluzione fin dalla prima ora, partecipa alle agitazioni di piazza di Parigi. Abbandonato l'impiego presso lo studio legale, inizia a lavorare presso la tipografia del Moniteur e organizza una società di fratellanza al Faubourg Saint-Antoine.
  • Jean-Lambert Tallien (Paris, 1767 - ibidem, 1820) frantses politikaria eta kazetaria izan zen. Frantziako Iraultzako jakobino moderatuen buruzagia izan zen. Jakobinoen aldekoa izan zen iraultzaren hasieratik. 1792ko abuztuan Parisko Komunako idazkari bihurtu zen eta diputatu hautatu zuten Konbentzioaren garaian. Luis XVIII.a erregearen heriotzaren aldeko botoa eman zuen; Segurtasun Publikorako Batzordeko kide egin zuten eta ondoren armadako buru gisa borrokatu zen erregezaleen aurka Girondan.
rdfs:label
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Jean-Lambert Tallien
  • Тальен, Жан-Ламбер
  • ジャン=ランベール・タリアン
  • 장 랑베르 탈리앵
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Tallien
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of