Janus est le dieu romain des commencements et des fins, des choix, du passage et des portes. Il est bifrons (« à deux têtes ») et représenté (voir illustration) avec une face tournée vers le passé, l'autre sur l'avenir. Il est fêté le 1er janvier. Son mois, Januarius (« janvier »), marque le commencement de l'année dans le calendrier romain. Son temple est situé sur le forum de Rome. Il est rituellement ouvert en temps de guerre et fermé en temps de paix.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Janus est le dieu romain des commencements et des fins, des choix, du passage et des portes. Il est bifrons (« à deux têtes ») et représenté (voir illustration) avec une face tournée vers le passé, l'autre sur l'avenir. Il est fêté le 1er janvier. Son mois, Januarius (« janvier »), marque le commencement de l'année dans le calendrier romain. Son temple est situé sur le forum de Rome. Il est rituellement ouvert en temps de guerre et fermé en temps de paix. L'une des collines de Rome, le Janicule, lui est consacrée. C'est un dieu de premier rang dans la hiérarchie religieuse romaine, le seul avec Jovis - Jupiter et Mars - Marspiter à être qualifié de « Dieu le père », Januspater.
  • Janus (llatí: Iānus -ī) fou el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes i a vegades els nombres de 365 a les mans, per recordar l'any que ell “obre”.El seu origen és incert, potser ve de la cultura etrusca. La llegenda explica que les seves cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agraït perquè Janus el va aixoplugar quan fugia del cel, essent Janus rei del Laci.Les dues cares de Janus s'associaven amb el Sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trànsit, el canvi. Per això se li retia culte als moments importants de la vida, en rituals com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrícoles. També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues ànimes romanes. Aquesta idea va fer que aparegués en les monedes republicanes. Aquests honor es recolza a més a més en el caràcter cultural del déu, que hauria introduït part de les lleis i costums romanes.Aquesta divinitat masculina del panteó itàlic i ensems de les més característiques de la religió romana. El seu culte fou introduït per Ròmul i el seu nom figurava en els càntics rituals dels salis, sacerdots creats per Numa Pompili. Janus fou sempre un déu popular entre els romans, i el santuari consagrat a ell pel Forum havia servat quasi del tot la seva primitiva importància fins al segle IV de l'era cristiana. L'etimologia del nom Janus és incerta, a tal grau, que ni els mateixos antics la conegueren a punt fix: uns la feien dependre de Jana sinònim de Diana; altres, entre ells Ciceró, que havia de cercar-ne el verb ire. El déu Janus era per als romans molt important, com ho prova, entre d'altres, el fet que en l'antic ritual se l'invocava abans que al mateix Júpiter, pare de tots els déus, i el rei en persona li oferia sacrificis en la Regia. Per els primitius llatins fou el déu del cel lluminós, venint a ser, pel mateix, el déu dels orígens i del principi de tot l'existent. Com a tal obria el cel a la llum, i ell era ensems qui el tancava, complint d'aquesta manera la seva missió de celestial porter. Janus era el déu de les portes, el que les obria (Patulcus) i les tancava (Clusius) i el que protegia l'entrada i la sortida, l'anada i el retorn; però el paper que, des d'aquest punt de vista, desenvolupava en la vida militar de Roma i la solemnitat amb la que eren obertes les portes del seu santuari en oferir-se l'ocasió per això, feren que als ulls dels romans passes per ser el déu de la guerra. I no tan sols presidia a les portes privades i públiques i a les carreteres per les que se'n sortia i arribava al terme, sinó també a tota classe de portes, reals o ideals, a totes les vies ia tots els accessos. Fou així mateix adorat com a déu dels ports, Portunus, i per això posseïa un port a la vora del Tíber, prop dels ponts Aemilius.Des del punt de vista, anteriorment indicat, de déu dels principis, era invocat al començar el dia, com a déu del matí, matutinus pater; el primer dia de cada mes també li estava dedicat; finalment, el primer mes de l'any solar portava el nom de Janus (Januarius, Gener). En la vida privada del romà era el déu guardià de la porta i, d'una forma general, de les obertures per les que la llum entrava en les llars. Se'l representava amb les insígnies pròpies del porter, o sigui una clau en la mà esquerra i una vara en la dreta.Pel que respecta als llocs on es tributava el culte a Janus, el santuari més antic i més venerat fou, sens dubte, el Janus geminus situat en l'extrem superior del Forum, la qual fundació s'atribuïa al rei Numa. Un altra santuari de Janus, també molt antic i de gran veneració, era el situat en el Janícul o molt prop d'aquest turó. D'ambdós no se'n coneix més que l'existència, malgrat que del primer s'ha arribat a fixar la situació mercès a detingudes investigacions practicades pels arqueòlegs i auna moneda de Neró, en el qual revés està gravat l'al·ludit temple (Marià Cohen, Monnaies impériales, I, números 153, 161, 178). A principis del segle XX es conegueren els santuaris de Jano construïts prop del teatre Marcelo, a prop del Forum de Nerva o Forum transitorium. D'aquests el Janus quadrifrons del Forum de Nerva era (en els segles II i III de l'Imperi) el més ric i més important de tots. Les cerimònies del culte de Janus se celebren amb regularitat al principi de cada mes, el dia de les calendes i, sobretot, en les calendes de Gener per a concórrer el doble principi del mes i de l'any. En tal dia els romans es feien regals mútuament (strenae). Janus no tenia ni col·legi de sacerdots propis; els salis l'anomenaven en els seus càntics, i el rex sacrorum celebrava, en alguns casos particulars, les cerimònies del seu culte.Fora de Roma, el culte de Janus deixà escassa petjada, el qual corrobora la creença que era un déu quasi privatiu de la ciutat de Ròmul i Remus. Tenia un santuari i una estàtua quadrifrons a Falèria. Algunes ciutats, com Volaterrae, Siracusa, Palerm i altres, encunyaren monedes amb el característic doble cap.
  • In ancient Roman religion and myth, Janus (Latin: Ianus, pronounced [ˈiaː.nus]) is the god of beginnings and transitions, thence also of gates, doors, passages, endings and time. He is usually depicted as having two faces, since he looks to the future and to the past. The Romans named the month of January (Ianuarius) in his honor.Janus presided over the beginning and ending of conflict, and hence war and peace. The doors of his temple were open in time of war, and closed to mark the peace. As a god of transitions, he had functions pertaining to birth and to journeys and exchange, and in his association with Portunus, a similar harbor and gateway god, he was concerned with travelling, trading and shipping.Janus had no flamen or specialized priest (sacerdos) assigned to him, but the King of the Sacred Rites (rex sacrorum) himself carried out his ceremonies. Janus had a ubiquitous presence in religious ceremonies throughout the year, and was ritually invoked at the beginning of each one, regardless of the main deity honored on any particular occasion.The ancient Greeks had no equivalent to Janus, whom the Romans claimed as distinctively their own. Modern scholars, however, have identified analogous figures in the pantheons of the Near East. His name in Greek is 'Ιανός (Ianós).
  • Тази статия се отнася до бога от римската митология. За спътника на Юпитер вижте Янус (спътник).Янус е един от най-древните богове в римския пантеон, свързван с етруския бог Ани.Бог Янус няма съответствия в гръцката митология. Съществувал е преди Сатурн и Юпитер. Името има същия корен като лат. ianua (врата) и janus (отворен вход с арка). Той е бил почитан като дух пазител на всяка врата и на всяко начинание и начало. Смятало се е, че е отварял и затварял всички врати, предимно символично. В молитвите и по време на жертвоприношенията са го призовавали преди всички други божества. Първият месец януари е наречен на негово име, а първият ден на този месец Kalendae Januariae бил негов празник, на който извършвали жертвоприношения и окичвали вратите с лаврови венци.Янус е пазител и защитник на земеделците, както и на тези, които заминават и на тези, които се завръщат. Вратите на неговия храм в римския форум по време на война са оставали отворени в очакване на завръщането на заминалите на война граждани и са били затваряни в края на военните походи. Янус е бил почитан в началото на жътва, както и женитба, раждане и други начала. Той е бил посредник между варварщината и цивилизоваността, между селския и градския живот, между младостта и зрялостта.Често е изобразяван с две лица (Janus Geminus) или с четири лица (Janus Quadrifrons) - от Средновековието символ на двузначност, двуличие.Един от хълмовете в Рим, Джаниколо, носи името на Янус. Считало се е, че Янус е дошъл от Тесалия, Гърция. Той е владял кралство Лациум заедно със своята съпруга. Те са имали много деца, включително Тиберин. Янус и неговата втора съпруга, нимфата Ютурна, са родители на Фонт. Янус имал и трета съпруга — Яна.
  • ヤーヌス(ヤヌス Janus)は、ローマ神話の出入り口と扉の神。前後2つの顔を持つのが特徴である。表現上、左右に別々の顔を持つように描く場合もある。一年の終わりと始まりの境界に位置し、1月を司る神である。入り口の神でもあるため、物事の始まりの神でもあった。1月の守護神であるのは、1月が入り口であり、年の始まりでもあったためである。それから来て、過去と未来の間に立つという説明もする。その役割は、日本の年神によく似ているが、直接の関連性はない。他の著名な神と異なりギリシア神話にはヤーヌスに相当する神はいない。英語で1月をいうJanuaryの語源(ヤーヌスの月)でもある。
  • Janus (lateinisch Ianus) war der römische Gott des Anfangs und des Endes. Er gehört zu den ältesten römischen Göttern und zur ursprünglichen römischen Mythologie. Er ist ein rein römischer Gott und hatte keinen nachweisbaren Kult außerhalb Roms und keine Entsprechung in der griechischen Mythologie.
  • Янус (лат. Jānus, от лат. jānus «аркада», «крытый проход») — в древнеримской мифологии — двуликий бог дверей, входов, выходов, различных проходов, а также начала и конца.. С его именем связано название месяца январь.Изображался с двумя лицами, обращенными в противоположные стороны (к прошедшему и будущему). Одно его лицо было лицом молодого, безбородого человека, смотрящего в будущее, другое — лицо бородатого старца, обращенное в прошлое. Само же имя божества происходит от латинского слова janua, которое означает «дверь», а также «начало». Название месяца «январь» — производное от этого же слова.В переносном смысле выражение «двуликий Янус»: неискренний, двуличный, лицемерный человек (неодобр.).
  • Ianus (erasmida átírásban Janus) a római mitológiában az átjárások (iani) és kapuk (ianuae), így a be- és kijárás, a kezdet és vég védőszelleme. Hozzá imádkoztak a rómaiak minden fontos tettük előtt. Az ősidőkben az istenek apjának is őt tartották. Róla kapta nevét január hónap. A janusarcú megnevezést gyakran használják a kettősségre, a kétszínűségre.Fő szenthelye, a Ianus Geminus (kettős) vagy Janus Quirinus (mint a hadba menés istene) a fórum északi részén volt, Vesta templomával szemközt. Nem volt egyéb, mint egy ősrégi, boltozott kapu-átjáró, melyet még Numa Pompilius király emeltetett. Az átjáró két oldalára alkalmazott ajtókat, míg a hadsereg a harcmezőn volt, nyitva tartották. E kapuzat alatt volt Ianus képmása, kettős arccal (bifrons, biceps), a ki- és bejárás, és egyúttal az éber őrködés jelzésére. Ianusnak, mint afféle ajtónállónak (ianitor), kulcs (claviger), bot vagy pálca (virga) volt a kezében, és megfelelő ténykedéseit melléknevei: Patulcius (nyitogató), Clusivius vagy Clusius (záró) stb. jelzik. Tiszteletének másik helye a róla nevezett domb, a Janiculum volt, amelyen Ancus Martius király az Etruria felé vivő országút és a domb aljában folyó Tiberis partjának védelmére erősséget épített.Így lett a kezdet és vég istenéből a kereskedelem és hajózás istene. A régi római asokon (pénzeken) az ő képe mellett látható egy hajó előrésze, és később a kikötők tulajdonképpeni istenét, Portunust is hozzá hasonló alakban ábrázolták. Azonban a római patrióták a Janiculummal kapcsolatban csakhamar egy boldog aranykort rajzoltak maguk elé, mikor Ianus, mint Latium ős királya, békében és szerencsével kormányozta országát.Sokan eredetére nézve napistent láttak benne, ahogy a Nap járása jelzi a munka kezdetét és végét, de több vonás alig található benne a napistenség igazolására. Alakja látható több római pénzen, amelyeken kettős fejjel ábrázolták; mégpedig szakállas vagy szakálltalan mind a két fej, a császárkori pénzeken pedig az egyik fej szakálltalan ifjút, a másik pedig szakállas férfiút mutat. Hadrianus pénzein már négyfejűként (quadrifrons) ábrázolták, a kapuzat négy oldalának megfelelően. Feltételezik azt is, hogy alakját sziámi ikrek inspirálhatták.
  • V římské mytologii byl Janus bohem vrat, dveří, vchodů, začátků a konců. Jeho nejznámější pozůstatek v moderní kultuře je jeho jmenovec, měsíc Leden (Januar). Ačkoliv byl obvykle zobrazován se dvěma opačnými tvářemi (Janus Geminus (dvojčata) nebo Dvoutvářný (Bifrons) ) byl Janus vlastně Quadrifrons, tedy bůh čtyř tváří. Quadrifrons je latinské slovo, značící v překladu čtyři čela, čtyři tváře. Jeho dvě tváře (vousatá a bezvousá) vlastně představují slunce a měsíc. Janus byl často používán jako symbol změny a přeměny, jako například přeměna minulosti v budoucnost, přechod z jednoho stavu do druhého, přeměna dětství v dospělost. Janus byl uctíván jako bůh jak začátku sklizně, času sázení, tak jako bůh svateb, narození nebo jiných začátků. Byl představitelem božstva, které bylo uctíváno jako středové božstvo v době přechodu z barbarství do civilizované kultury, přechodu vesnice do měst nebo přechodu mládí do dospělosti. Janus pocházel z Thessálie v Řecku. Měl mnoho dětí včetně Tiberina. Janus a jeho pozdější žena Juturna byli rodiče Fonta. Další jeho ženou byla Jana. Nicméně historicky byl Janus jeden z mnoha románských bohů, který neměl jednoznačný protějšek v řecké mytologii, ale v Řecké mytologii jej nacházíme jako složeninu několika bohů (například Hermathena, Hermares, Hermaphroditus, Hermanubis). V následujícím období, po době románské, je chápán jako ohlašovatel Nového (zlatého) věku, kdy dochází k rozmachu zemědělství, zákonodárství, bankovnictví a Janus jako takový již není uctíván. Zánik jeho uctívání se datuje k době, kdy Romulus a jeho muži unesli Sabinky a Janus na základě této skutečnosti způsobil obrovskou erupci a následně zmizel. Na jeho počest dveře jeho chrámů byly otevřeny v době války a naopak v době míru byly dveře zavřeny.
  • 로마 신화에서 야누스(Ianus, Janus)는 문(gates)과 대문(doors), 문간(doorways), 처음과 끝(beginnings and endings)이자, 시작과 변화(starts and changes)를 상징한는 신이다. 현대 문화에서 야누스가 가장 두드러지게 나타나는 것은 그의 이름을 딴 한 해를 시작하는 1월을 의미하는 여러 유럽어인데, 그 중 하나가 영어 January이다. 이들의 기원이 되는 단어가 고대 로마에서 1월을 지칭할 때 사용한 야누리우스(Ianuarius)라는 단어인데, 이 단어는 야누스에서 유래하였다. 전승에 따르면, 로마의 2대 왕인 누마 폼필리우스(Numa Pompilius: 재위 기원전 717-673)가 역법을 개혁하면서 1월에 대해 야누리우스라는 말을 사용하였다고 한다. 야누리우스는 한 해가 끝나고 다른 한 해로 들어가는 문을 의미한다.야누스는 서로 반대편을 보고 있는 두 얼굴이나 머리가 있는 모습으로 묘사될 때가 많다. 야누스는 로마 신화에서 드물게 그리스에 기원을 두거나 서로 대응하는 그리스 신이 없는 신이기도 하다. 로마 왕국(Roman Kingdom: 기원전 753-509) 시대에 야누스(Janus)와 야나(Jana: 후에 디아나가 됨)는 태양(Sol)과 달(Luna)로 숭배되었으며, 이들은 다른 모든 신 이전에 먼저 희생 의식을 받는 최고신들(supreme gods)이었다.
  • (Latinez: Ianus) Erromako antzinako jainkoa, Erromatar Inperioaren urrezko garaikoa. Bi aurpegiko irudia du, aurrera begira dagoena bata eta atzera begira bestea. Janoren jatorria zein den ez dago argi, baina nolanahi ere Erromako jainkoetan zaharrenetakoa da. Ateen (latinez ianuae), arkuen (latinez jani) eta hasiera guztien jainkoa zen. Sartu-irtenetan gurtzen zuten, eta familia-burua izaten zen gurtza horretako flamen edo apaiza. Tenplu bat eraiki zioten Palatinoko erromatarrek eta Quirinalgo sabinotarrek. Bi herrien arteko bidean eraiki zuten, eta irekita uzten zuten gerra-garaietan sabinotarrak eta erromatarrak lasai pasa zitezen alde batetik bestera; eta ixten zuten bake-garaietan, herri bakoitzaren bakartasuna ondo gordetzeko. Jainko honi eskaintzen zizkioten Erroman urteko lehen hilabeteko lehen eguna, eguneko lehen ordua, eta hasiera guztiak. Urtarrileko hila eskaini zioten honenbestez erromatarrek Janori (latinez, ianuarius).
  • Giano (latino: Ianus) è il dio degli inizi, materiali e immateriali, ed è una delle divinità più antiche e più importanti della religione romana, latina e italica. Di solito è raffigurato con due volti, poiché il dio può guardare il futuro e il passato. A causa di un errore di interpretazione del cosiddetto fegato di Piacenza, si è ritenuto che fosse stato venerato anche presso gli Etruschi con il nome di Ani.
  • Jano (en latín Janus, Ianus) es, en la mitología romana, un dios que tenía dos caras mirando hacia ambos lados de su perfil, padre de Fontus. Jano era el dios de las puertas, los comienzos y los finales. Por eso le fue consagrado el primer mes del año (que en español pasó del latín Ianuarius a Janeiro y Janero y de ahí derivó a enero). Como dios de los comienzos, se le invocaba públicamente el primer día de enero (Ianuarius), el mes que derivó de su nombre porque inicia el nuevo año. Se le invocaba también al comenzar una guerra, y mientras ésta durara, las puertas de su templo permanecían siempre abiertas; cuando Roma estaba en paz, las puertas se cerraban. Jano no tiene equivalente en la mitología griega.Al igual que Prometeo, Jano es una suerte de héroe cultural, ya que se le atribuye entre otras cosas la invención del dinero, las leyes y la agricultura. Según los romanos, este dios aseguraba buenos finales.Dentro de los muchos apelativos que recibe el dios, vale la pena destacar dos: Jano Patulsio (patulsius), que era usado para invocar la cara del dios que se ubicaba delante de la puerta por quien deseaba atravesarla (para entrar o salir). Como complemento, la cara que se le opone a ésta del otro lado de la puerta, es invocada como Jano Clusivio (clusivius). Ambos nombres declaran la doble funcionalidad del dios.[cita requerida]Jano es citado en la novela de Albert Camus, La caída, donde simboliza la dualidad del personaje entre el pasado y el futuro.En su tratado sobre los Fastos, Ovidio caracteriza a Jano como aquel que él solo custodia el Universo.
  • Janus – jedno z najważniejszych bóstw staroitalskich czczone w starożytnym Rzymie. Był bogiem wszelkich początków, a także opiekunem drzwi, bram, przejść i mostów, patronem umów i układów sojuszniczych. Od niego pochodzi łacińska nazwa miesiąca stycznia (Ianuarius) jako pierwszego miesiąca roku. W późniejszych przedstawieniach alegorycznych (renesans, barok) uosabiał zimę.
  • Janus (Latijn: Ianus) behoort tot de oudste van de Romeinse goden. Hij werd geassocieerd met de Etruskische godheid Culsans, die net als Janus de god van de doorgangen en het begin is en op eenzelfde wijze wordt afgebeeld, maar hij heeft geen Grieks equivalent. Janus heeft ook veel gemeen met een andere Etruskische godheid, genaamd Ani, de hemelgod, die mogelijk elementen heeft overgeleverd aan zijn Romeinse collega.In de Romeinse mythologie was Janus de god van het begin en het einde, van het openen en het sluiten. De deur (ianua) droeg daarom zijn naam. Daarom draagt ook de maand januari zijn naam en werd hij aangeroepen aan het begin van het zaai- en oogstseizoen, alsmede bij huwelijken en geboortes. Op de eerste dag van januari vermeed men alles wat een kwade betekenis kon hebben voor de toekomst. Bovendien gaf men, om de vriendschappelijke verhouding te bevestigen, elkaar kleine geschenken. In de latere tijden van de republiek aanvaardden ook de consuls hun ambt op de eerste dag van januari.Als god van poorten werd Janus ook gezien als de god die de hemelpoort opende of sloot. Bij alle offers en gebeden werd hij het eerst, zelfs vóór Jupiter, genoemd, omdat zonder hem de hemelpoort gesloten zou blijven voor gebeden.
  • Yanus (bahasa Latin: Iānus) adalah dewa dalam kepercayaan bangsa Romawi yang mempunyai dua muka sehingga ia bisa melihat ke depan dan ke belakang secara bersamaan. Kedua muka tersebut juga membuatnya dapat melihat ke masa lalu dan masa depan. Yanus dikenal sebagai dewa permulaan dan akhir. Bangsa Romawi bila ingin melakukan permulaan suatu pekerjaan selalu memohon pertolongan dewa Yanus. Nama Januari, yaitu bulan yang mengawali kalender Gregorian, berasal dari bahasa Latin iānuārius yang berarti "bulan Dewa Yanus".
  • Jano (em latim Janus) foi um deus romano que deu origem ao nome do mês de Janeiro. A figura de Jano é associada a portas (entrada e saída),bem como a transições.A sua face dupla tambem simboliza o passado e o futuro.Jano é o deus dos inícios, das decisões e escolhas. O maior monumento em sua glória se encontra em Roma e é tem o nome de Ianus Geminus (gêmeos Jano).Jano na ArteNas representacoes artisticas, Jano é muitas vezes representado como uma figura masculina com barbas e outras sem ela. Comum é o facto deste estar constantemente representado por duas faces que olham em direções opostas. Existindo porém outros modelos com quatro faces.História de JanoJano é tido como o regente de Lácio (Lázio), região da Itália Central, foi responsavel pela idade de ouro,trouxe dinheiro e agricultura a região. O seu nome está também associado as trocas e colheitas.Jano tinha duas faces, uma olhando para a frente e outra para trás, e dele derivam os nomes da Montanha Jano e o Rio Jano, pois ele viveu na montanha. Ele foi o inventor das guirlandas, dos botes, e dos navios, e foi o primeiro a cunhar moedas de bronze; por isto que em várias cidades da Grécia, Itália e Sicília, em suas moedas, trazem em um lado um rosto com duas faces e no outro um barco, uma guirlanda ou um navio.Ele se casou com sua irmã Carmese, e teve um filho chamado Aethex e uma filha chamada Olistene. Desejando aumentar o seu poder, ele navegou até a Itália e se instalou em uma montanha próxima de Roma, chamada Janiculum por causa dele.== Referências =={{"The Shrine of Janus Geminus in Rome" Valentine Müller}}{{"Janus and the Fasti" Lily Ross Taylor and Louise Adams Holland}}Predefinição:Classical Philology, Vol. 47, No. 3 (Jul., 1952), pp. 137-142Predefinição:Http://ancienthistory.about.com/cs/romangods/p/janus.htm
  • Janus, bir yüzü sağa, bir yüzü sola bakan iki yüzlü Roma tanrısıdır. Bu tanrının resmine Roma paralarında rastlanır. Janus'a ait olan bu resimde yüzlerden biri kentten içeri girenlere, öteki ise kentten çıkanlara bakar. Böylece kent güvenlik içinde yaşamasını sürdürür.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1640 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 32193 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 144 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111044919 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Janus
prop-fr:dateCélébration
  • 0001-01-01 (xsd:date)
prop-fr:enfants
  • Proca, Canens
prop-fr:fonctionPrincipale
  • Dieu des commencements et des fins, des choix et des portes
prop-fr:langue
prop-fr:légende
  • Buste romain de Janus, Musée du Vatican.
prop-fr:mythologie
  • Dieu de la mythologie romaine
prop-fr:nom
  • Janus
prop-fr:parèdre
prop-fr:tailleImage
  • 200 (xsd:integer)
prop-fr:temples
  • Janus Bifrons, Janus Quadrifrons
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • Janus
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Janus est le dieu romain des commencements et des fins, des choix, du passage et des portes. Il est bifrons (« à deux têtes ») et représenté (voir illustration) avec une face tournée vers le passé, l'autre sur l'avenir. Il est fêté le 1er janvier. Son mois, Januarius (« janvier »), marque le commencement de l'année dans le calendrier romain. Son temple est situé sur le forum de Rome. Il est rituellement ouvert en temps de guerre et fermé en temps de paix.
  • ヤーヌス(ヤヌス Janus)は、ローマ神話の出入り口と扉の神。前後2つの顔を持つのが特徴である。表現上、左右に別々の顔を持つように描く場合もある。一年の終わりと始まりの境界に位置し、1月を司る神である。入り口の神でもあるため、物事の始まりの神でもあった。1月の守護神であるのは、1月が入り口であり、年の始まりでもあったためである。それから来て、過去と未来の間に立つという説明もする。その役割は、日本の年神によく似ているが、直接の関連性はない。他の著名な神と異なりギリシア神話にはヤーヌスに相当する神はいない。英語で1月をいうJanuaryの語源(ヤーヌスの月)でもある。
  • Janus (lateinisch Ianus) war der römische Gott des Anfangs und des Endes. Er gehört zu den ältesten römischen Göttern und zur ursprünglichen römischen Mythologie. Er ist ein rein römischer Gott und hatte keinen nachweisbaren Kult außerhalb Roms und keine Entsprechung in der griechischen Mythologie.
  • Giano (latino: Ianus) è il dio degli inizi, materiali e immateriali, ed è una delle divinità più antiche e più importanti della religione romana, latina e italica. Di solito è raffigurato con due volti, poiché il dio può guardare il futuro e il passato. A causa di un errore di interpretazione del cosiddetto fegato di Piacenza, si è ritenuto che fosse stato venerato anche presso gli Etruschi con il nome di Ani.
  • Janus – jedno z najważniejszych bóstw staroitalskich czczone w starożytnym Rzymie. Był bogiem wszelkich początków, a także opiekunem drzwi, bram, przejść i mostów, patronem umów i układów sojuszniczych. Od niego pochodzi łacińska nazwa miesiąca stycznia (Ianuarius) jako pierwszego miesiąca roku. W późniejszych przedstawieniach alegorycznych (renesans, barok) uosabiał zimę.
  • Janus, bir yüzü sağa, bir yüzü sola bakan iki yüzlü Roma tanrısıdır. Bu tanrının resmine Roma paralarında rastlanır. Janus'a ait olan bu resimde yüzlerden biri kentten içeri girenlere, öteki ise kentten çıkanlara bakar. Böylece kent güvenlik içinde yaşamasını sürdürür.
  • Janus (llatí: Iānus -ī) fou el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes i a vegades els nombres de 365 a les mans, per recordar l'any que ell “obre”.El seu origen és incert, potser ve de la cultura etrusca.
  • Janus (Latijn: Ianus) behoort tot de oudste van de Romeinse goden. Hij werd geassocieerd met de Etruskische godheid Culsans, die net als Janus de god van de doorgangen en het begin is en op eenzelfde wijze wordt afgebeeld, maar hij heeft geen Grieks equivalent.
  • (Latinez: Ianus) Erromako antzinako jainkoa, Erromatar Inperioaren urrezko garaikoa. Bi aurpegiko irudia du, aurrera begira dagoena bata eta atzera begira bestea. Janoren jatorria zein den ez dago argi, baina nolanahi ere Erromako jainkoetan zaharrenetakoa da. Ateen (latinez ianuae), arkuen (latinez jani) eta hasiera guztien jainkoa zen. Sartu-irtenetan gurtzen zuten, eta familia-burua izaten zen gurtza horretako flamen edo apaiza.
  • Jano (en latín Janus, Ianus) es, en la mitología romana, un dios que tenía dos caras mirando hacia ambos lados de su perfil, padre de Fontus. Jano era el dios de las puertas, los comienzos y los finales. Por eso le fue consagrado el primer mes del año (que en español pasó del latín Ianuarius a Janeiro y Janero y de ahí derivó a enero). Como dios de los comienzos, se le invocaba públicamente el primer día de enero (Ianuarius), el mes que derivó de su nombre porque inicia el nuevo año.
  • V římské mytologii byl Janus bohem vrat, dveří, vchodů, začátků a konců. Jeho nejznámější pozůstatek v moderní kultuře je jeho jmenovec, měsíc Leden (Januar). Ačkoliv byl obvykle zobrazován se dvěma opačnými tvářemi (Janus Geminus (dvojčata) nebo Dvoutvářný (Bifrons) ) byl Janus vlastně Quadrifrons, tedy bůh čtyř tváří. Quadrifrons je latinské slovo, značící v překladu čtyři čela, čtyři tváře. Jeho dvě tváře (vousatá a bezvousá) vlastně představují slunce a měsíc.
  • Yanus (bahasa Latin: Iānus) adalah dewa dalam kepercayaan bangsa Romawi yang mempunyai dua muka sehingga ia bisa melihat ke depan dan ke belakang secara bersamaan. Kedua muka tersebut juga membuatnya dapat melihat ke masa lalu dan masa depan. Yanus dikenal sebagai dewa permulaan dan akhir. Bangsa Romawi bila ingin melakukan permulaan suatu pekerjaan selalu memohon pertolongan dewa Yanus.
  • Тази статия се отнася до бога от римската митология. За спътника на Юпитер вижте Янус (спътник).Янус е един от най-древните богове в римския пантеон, свързван с етруския бог Ани.Бог Янус няма съответствия в гръцката митология. Съществувал е преди Сатурн и Юпитер. Името има същия корен като лат. ianua (врата) и janus (отворен вход с арка). Той е бил почитан като дух пазител на всяка врата и на всяко начинание и начало. Смятало се е, че е отварял и затварял всички врати, предимно символично.
  • Ianus (erasmida átírásban Janus) a római mitológiában az átjárások (iani) és kapuk (ianuae), így a be- és kijárás, a kezdet és vég védőszelleme. Hozzá imádkoztak a rómaiak minden fontos tettük előtt. Az ősidőkben az istenek apjának is őt tartották. Róla kapta nevét január hónap. A janusarcú megnevezést gyakran használják a kettősségre, a kétszínűségre.Fő szenthelye, a Ianus Geminus (kettős) vagy Janus Quirinus (mint a hadba menés istene) a fórum északi részén volt, Vesta templomával szemközt.
  • Янус (лат. Jānus, от лат. jānus «аркада», «крытый проход») — в древнеримской мифологии — двуликий бог дверей, входов, выходов, различных проходов, а также начала и конца.. С его именем связано название месяца январь.Изображался с двумя лицами, обращенными в противоположные стороны (к прошедшему и будущему). Одно его лицо было лицом молодого, безбородого человека, смотрящего в будущее, другое — лицо бородатого старца, обращенное в прошлое.
  • 로마 신화에서 야누스(Ianus, Janus)는 문(gates)과 대문(doors), 문간(doorways), 처음과 끝(beginnings and endings)이자, 시작과 변화(starts and changes)를 상징한는 신이다. 현대 문화에서 야누스가 가장 두드러지게 나타나는 것은 그의 이름을 딴 한 해를 시작하는 1월을 의미하는 여러 유럽어인데, 그 중 하나가 영어 January이다. 이들의 기원이 되는 단어가 고대 로마에서 1월을 지칭할 때 사용한 야누리우스(Ianuarius)라는 단어인데, 이 단어는 야누스에서 유래하였다. 전승에 따르면, 로마의 2대 왕인 누마 폼필리우스(Numa Pompilius: 재위 기원전 717-673)가 역법을 개혁하면서 1월에 대해 야누리우스라는 말을 사용하였다고 한다. 야누리우스는 한 해가 끝나고 다른 한 해로 들어가는 문을 의미한다.야누스는 서로 반대편을 보고 있는 두 얼굴이나 머리가 있는 모습으로 묘사될 때가 많다.
  • In ancient Roman religion and myth, Janus (Latin: Ianus, pronounced [ˈiaː.nus]) is the god of beginnings and transitions, thence also of gates, doors, passages, endings and time. He is usually depicted as having two faces, since he looks to the future and to the past. The Romans named the month of January (Ianuarius) in his honor.Janus presided over the beginning and ending of conflict, and hence war and peace. The doors of his temple were open in time of war, and closed to mark the peace.
  • Jano (em latim Janus) foi um deus romano que deu origem ao nome do mês de Janeiro. A figura de Jano é associada a portas (entrada e saída),bem como a transições.A sua face dupla tambem simboliza o passado e o futuro.Jano é o deus dos inícios, das decisões e escolhas. O maior monumento em sua glória se encontra em Roma e é tem o nome de Ianus Geminus (gêmeos Jano).Jano na ArteNas representacoes artisticas, Jano é muitas vezes representado como uma figura masculina com barbas e outras sem ela.
rdfs:label
  • Janus (mythologie)
  • Giano (divinità)
  • Ianus
  • Jano
  • Jano
  • Jano
  • Janus
  • Janus
  • Janus
  • Janus (Mythologie)
  • Janus (mitologia)
  • Janus (mitologia)
  • Janus (mythologie)
  • Yanus
  • Янус
  • Янус
  • ヤーヌス
  • 야누스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of