Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi (vers 1180/90 – 7 décembre 1254), est pape du 25 juin 1243 à sa mort. Il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs canonistes de son époque. Son pontificat est notamment marqué par la lutte contre Frédéric II dans le cadre de la longue querelle du sacerdoce et de l'Empire.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi (vers 1180/90 – 7 décembre 1254), est pape du 25 juin 1243 à sa mort. Il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs canonistes de son époque. Son pontificat est notamment marqué par la lutte contre Frédéric II dans le cadre de la longue querelle du sacerdoce et de l'Empire.
  • Pope Innocent IV (Latin: Innocentius IV; c. 1195 – 7 December 1254), born Sinibaldo Fieschi, was Pope from 25 June 1243 to his death in 1254.
  • 교황 인노첸시오 4세(라틴어: Innocentius PP. IV, 이탈리아어: Papa Innocenzo IV)는 제180대 교황(재위: 1243년 6월 25일 ~ 1254년 12월 7일)이다. 세속명은 시니발도 데 피에스키(이탈리아어: Sinibaldo de Fieschi)이다.1200년 이탈리아의 제노바에서 라바냐의 백작 후고의 아들로 태어났으며, 교황 하드리아노 5세와 여러 추기경들을 배출한 힘 있는 가문 출신이었다.일찍이 볼로냐에서 교회법과 로마법을 공부한 후 파르마에서 의전 사제 역할을 하던 중 1226년 교황청의 관리와 1227년 교황 그레고리오 9세에 의해 추기경이 되었다. 전임 교황 첼레스티노 4세의 선정 후 교황좌가 18개월간 공석이었을 때 시니발도가 교황으로 선출되었다. 파문 중에 있던 황제는 교황 선거에 압력을 넣어 자기에게 유리하도록 조정하려 했으나 뜻대로 되지 않았다.교황 재위는 대부분 신성로마제국 황제와의 갈등 속에 보냈다. 재위 초창기에는 프리드리히 황제와 사이가 좋았으나 롬바르디아 지역을 놓고 좋은 관계는 깨지고 말았다. 이 사건으로 인해 교황은 황제가 자기를 체포하려는 시도를 알아채고 이탈리아를 떠나 리움에 정착하여 1251년까지 거기에 머물렀다. 교황은 프랑스의 루이 9세와 에스파냐 및 잉글랜드 왕국의 주교들의 도움을 받을 수 있었다. 교황은 1245년 6월 리옹에서 공의회를 소집하여 긴급한 문제들과 신성로마제국의 압력에 대한 대처 방법을 논의하였다. 공의회에 출두하라는 명령을 받은 프리드리히 황제는 공의회가 열리기 전에 화해하려 했으나 실패하고 만다. 이 공의회로 인해 황제에 대한 여러가지 죄목(위증, 이단, 첫 번째 파문을 지키지 않은 것)을 고발하였다. 교황은 신성로마제국의 황자들을 권고하여 황제가 퇴위될 경우 새로운 황제를 뽑게 하였다. 그리하여 하인리히 라스페가 뽑혔으나 그는 프리드리히 황제를 당해낼 수 없었다. 황제는 교황을 체포하려 했으나 실패하고 십자군에 진력하다가 1248년에 죽어 강력한 신성로마제국의 꿈은 사라지고 말았다. 결과적으로 이 갈등은 교황의 승리로 끝나 롬바르디아와 시칠리아를 지배하려는 호헨슈타우펜 가문의 꿈은 좌절되었다.인노첸시오 4세는 제국에 대한 승리를 공고히 하는 데 진력하였다. 첫 단계로서 프리드리히 황제의 후임자인 네델란드의 빌렘을 인정했기때문에 프리드리히의 아들 콘라트 4세가 제국의 영토를 차지하지 못하게 하였다. 두 번째 단계는 시칠리아를 제국에 넘겨주지 않고 그 영토를 교황의 통치하에 두는 것이었다.그는 전 교회의 과세 대상의 능력을 이용하여 교황청의 재정을 충당하게 하였고 이탈리아의 많은 성직자들이 특히 잉글랜드 왕국에서 성직 서임을 받게 하였다. 그러자 링컨의 주교 로버트 그로스테스트가 지나친 성직 서임에 항의하여 잉글랜드 왕국에서는 과세 방법이 다소 완화되었다.황제와 겪은 큰 갈등으로 인해 인노첸시오 4세의 다른 활동들, 특히 십자군 원정과 선교 사업은 약화되었다. 리옹 공의회에서 타타르족의 공격을 받은 동유럽을 돕기 위해 새 십자군 창설을 요구하였고 동방 정교회와의 분열을 종식시키기 위하여 협상을 벌였다. 교황은 누미디아와 에티오피아에 수도사들을 파견하였다.교회법 학자로서 그는 교황직의 문제들과 연관된 칙서를 남겼다. 내용은 영적인 권력과 세속적인 권력의 관계와 비(非)그리스도인 통치자가 그리스도인들을 통치하는 권력과 법의 본성에 대한 것이다.재위 중 제7차 십자군 원정(1248년-1254년)이 있었다. 원래 이 원정은 프랑스의 루이 9세의 서원에서 이루어졌다. 1249년 6월 7일 다미에타 성을 함락시켰으나 작전 실패로 성공을 거두지 못하였다.
  • Inocencio IV (Génova, c. 1185 – Nápoles, 7 de diciembre de 1254) fue el papa n.º 180 de la Iglesia católica, desde 1243 hasta 1254.
  • Innocenzo IV, al secolo Sinibaldo Fieschi dei Conti di Lavagna (Manarola, 1195 circa – Napoli, 7 dicembre 1254), fu il 180º papa della Chiesa cattolica dal 1243 alla sua morte.Era figlio di Ugo Fieschi, conte di Lavagna e della nobile Beatrice Grillo (di Amico).
  • Inocenc IV. (cca 1195 Janov nebo Manarola – 7. prosince 1254 Řím), vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby.
  • Inozentzio IV.a (Genova, 1195 inguru - † Napoli, 1254ko abenduaren 7a) Eliza Katolikoaren 180. Aita Santua izan zen 1243 eta 1254 urteen bitartean.
  • Папа Инокентий IV (на латински: Innocentius.PP.IV), роден Синибалдо Фиеши (на италиански: Sinibaldo Fieschi) е папа от 1243 г. до смъртта си в 1254 г.Инокентий IV е роден в Генуа около 1195 г. Получава образованието си в Болоня, където завършва канонично право. Въвеждането му в духовен сан става през 1227 г., след което бързо се изкачва по стълбата на църковната йерархия: през 1237 г. става кардинал, а през 1247 г. е избран за папа.Понтификатът на Инокентий IV е белязан с усилената борба на Ватикана за утвърждаването на върховенството на църковната власт над светската. Инокентий IV продължава политиката на своя предшественик срещу отлъчения от църквата император Фридрих II и я довежда докрай. Дори след като провъзгласява смъкването на императора на 17 юли 1245 г, папа Инокентий II го обявява за еретик и остава отявлен враг на Хохенщауфените до края на живота си, което има фатални последствия за папската политика в Египет и допринася за неуспеха на Седмия кръстоносен поход - след смъкването на император между рицарите в Египет настъпват разногласия и раздори, което става причина за завладяването на Египет от селджукските турци през 1244 г. Седмият кръстоносен поход организиран от Инокентий IV през 1248 г. и завършва през 1254 г. с пълен разгром на рицарите начело с френския крал Луи IX при Мансура.По време на монголската инвазия в Русия папа Инокентий IX не само проявява пълно равнодушие към съдбата на Източна Европа, но се опитва да използва ситуацията за разпространяването на папското влияние в Източна Европа и в Монголската империя чрез дейността на мисионерите от ордена на миноритите. Целта на папата е насочването на монголците срещу селджуксите турци и Никейската империя, които заплашват кръстоносците на Изток.Като носител на идеята, че римският папа е представител на духовното единство на църквата, Инокентий IV полага големи усилия за осъществяването на това духовно единство. През 1253 г. той основава първото мисионерско общество на "peregrinantes propter Christum", които в по-голямата си част са францисканци и доминиканци, със задача да пропагандират католицизма по пътя на убеждението.Запазените от негово време писма и извлечения от решения събори хвърлят обилна светлина върху усилията на папа Инокентий IV за приобщаването на България към Римокатолическата църква и върху дейността на францисканските и доминиканските мисионери на нейна територия, а също и върху борбата на папството срещу богомилите в Босна.
  • Innocenci IV (* Gènova, (1195) - † Nàpols, 7 de desembre de 1254). Papa de l'Església catòlica del 1243 al 1254.De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat Cardenal-Rector de San Lorenzo a Lucina; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 Bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itàlia i, finalment, escollit Papa el 25 de juny del 1243 després de més d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celestí IV.En ocasió de la celebració del conclave que havia d'elegir-lo Papa, Frederic II controlava tots els voltants de Roma, sent de facto qui dominava els Estats Pontificis. Amb aquesta situació va pretendre controlar l'elecció papal, a la qual cosa la majoria dels cardenals es va oposar. Elegit Innocenci IV, Frederic II va enviar emissaris per donar suport a la pau. Frederic II havia estat proscrit per Gregori IX i buscava tant sí com no un acord amb l'Església, però no renunciava al seu poder i influència en les decisions eclesiàstiques. Per la seva part, Innocenci era un home convençut que el poder de l'Església, i en concret de la figura papal, havia d'estar per sobre dels governants i els reis.En aquesta situació Innocenci va exigir a Frederic el reconeixement del mal que havia causat a l'Església. Finalment van arribar ambdues parts a un acord el 31 de març del 1244. En el qual es restituïa a l'Església les seves possessions, especialment els Estats pontificis, i s'alliberava els prelats favorables al Papa que mantenia presos l'emperador. Encara que havia firmat la pau amb ell gràcies a la mediació del rei de França, es va sentir incòmode a Itàlia per la presència de la milícia imperial i va decidir refugiar-se a Lió amb el suport dels genovesos. Va convocar el 3 de gener del 1245, tot just arribar a la ciutat, el Concili de Lió I malgrat l'oposició de l'emperador.Sentint-se fort, Innocenci va procedir a realitzar noves acusacions durant la celebració del concili contra l'emperador i va acabar excomunicant-lo el 17 de juliol per no organitzar una nova croada i va dictar la bula Agni sponsa nobilis per declarar el poder suprem de l'Església davant els governants. Frederic va organitzar tropes per a enfrontar-se al papat; Innocenci, per la seva part, va pretendre organitzar una croada contra el propi emperador mobilitzant els prínceps alemanys. En aquest camí va pretendre l'elecció d'Enric Raspe i, encara que va ser proclamat emperador el 22 de maig del 1246, mai no va ser reconegut com tal. Alhora va provocar l'alçament contra l'emperador de moltes ciutats del nord d'Itàlia, obtenint la victòria les tropes papals el 26 de maig de 1249.Mort Frederic II en 1250, va continuar la seva lluita contra Conrad IV d'Alemanya, fill i successor d'aquest, proposant per als alemanys Guillem d'Holanda. Va recuperar el Regne de Sicília per al papat, oferint-ho successivament a Ricard de Cornualla, germà d'Enric III d'Anglaterra, al seu fill Edmund i a Carles d'Anjou. Tots el van rebutjar mentre Conrat IV i Manfred (bastard de Federic II) controlaven per la força de les armes Nàpols i Sicília. A la mort de Conrat, la posició del seu fill Conradit era tan precària que negocia amb el Papa. Per un tractat signat el setembre de 1254, Pulla va passar a ser propietat papal. El governant de Pulla, Manfred, va sospitar de la conducta del pontífex quan va visitar la seva nova terra, pel que va fugir amb els sarraïns, que el van ajudar a derrotar les tropes papals a Foggia el 2 de desembre de 1254.Innocenci, malalt, va morir a Nàpols el 7 de desembre, com a conseqüència de l'efecte que la notícia de la derrota va tenir en la seva malgirbada salut.A més dels seus enfrontaments amb la dinastia Hohenstaufen, va intervenir en la política d'Anglaterra protegint Enric III; en la d'Àustria, Hongria i Portugal.Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Comes laurentius (El comte de Llorenç), citació que fa referència al títol nobiliari que ostentava en ser elegit pontífex, Comte de Lavagne de Sant Llorenç.Com a Papa el 15 de maig de 1252 promulga la butlla Ad extirpanda papal, que autoritza l'ús de la tortura per la Inquisició per obtenir confessions dels heretges.
  • Инноке́нтий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi; ок. 1195, Генуя — 7 декабря 1254, Неаполь) — папа римский из рода Фиески с 25 июня 1243 по 7 декабря 1254.
  • IV. Ince (1195 k. – 1254. december 7.) uralkodói néven vált a katolikus egyház fejévé a történelem 180. pápája. Ince hosszas interregnum után foglalhatta el Szent Péter trónját, amely elődjének alig kéthetes pontifikátusa után nem is csoda. A konklávé igen nehéz helyzetben volt IV. Celesztin pápa halála után. II. Frigyes német-római császár Tivolinál táborozó serege nagy nyomást gyakorolt a választókra. A közel két éves tanakodás után végül olyan egyházfő uralhatta Rómát, akit a császár ugyan örömmel üdvözölt, de hamarosan kiderült, hogy nem véletlenül vette fel az Ince nevet.
  • インノケンティウス4世(Innocentius IV, 1195年頃 - 1254年12月7日)は、第180代ローマ教皇(在位:1243年 - 1254年)。本名はシニバルド・フィエスキ(Sinibaldo Fieschi)。ハドリアヌス5世は甥に当たる。1245年、第1リヨン公会議を開催、フランシスコ会の修道士プラノ・カルピニを、東方より来襲したタタール(モンゴル帝国)の偵察と再侵入防止工作の為にタタールの居住地方へと派遣した。一方で神聖ローマ皇帝フリードリヒ2世を破門、テューリンゲン方伯ハインリヒ・ラスペやホラント伯ウィレム2世を対立王に選出した。また、ポルトガル王サンシュ2世を廃位に追い込み、弟のアフォンソ3世に王位を譲らせた。ヤロスラヴの戦い以降、ヨーロッパ防衛の橋頭堡だったハールィチ・ヴォルィーニ大公国がジョチ・ウルスの属国になると、第二次ブルガリア帝国を新たなヨーロッパ防衛の橋頭堡とすべく、イヴァン・アセン2世時代に失効したブルガリアとの教会合同をカリマン1世に申し出た。1246年、モンゴル帝国のジョチ・ウルスと戦っていたハールィチ・ヴォルィーニ大公ダヌィーロに王位を授けてルーシの王とし、ジョチ・ウルスを牽制した。1246年8月24日のクリルタイでグユクが第3代ハーンになり、カルピニが謁見の際にローマ教皇の親書を手渡して和睦交渉を行なった。このときにローマ教皇宛に送られたグユク・ハンの勅書が現存しており、グユクはローマ教皇に帰順を求めている。帰国後カルピニは一時、教皇の怒りを買った。
  • Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi (Genua, ca. 1195 - Napels, 7 december 1254) was paus van 25 juni 1243 tot 7 december 1254.Hij werd geboren te Genua als Sinibaldo dei Fieschi, graaf van Lavagna. Hij werd professor in het canoniek recht te Bologna waar hij behalve kerkelijk recht ook Romeins recht had gestudeerd. Hij werd in 1226 rechter bij de Romeinse Curie. In 1227 werd hij tot kardinaal gewijd.Tijdens het Eerste concilie van Lyon (1245) excommuniceerde hij de Duitse keizer Frederik II. Hij zette zich in voor de missie en probeerde diplomatieke relaties aan te gaan met de Mongolen.Hij gaf in 1252 met zijn bul Ad extirpanda toestemming om ketters door middel van foltering tot bekentenis te dwingen. Tussen alle werkzaamheden door schreef hij ook een commentaar op de Liber Extra, de decretalenverzameling van Gregorius IX, en hij gaf drie nieuwe decretalenverzamelingen uit. Hij stierf te Napels in 1254.
  • Innosentius IV, nama lahir Sinibaldo de Fieschi (Manarola, Italia, ca. 1180/90 – Naples, Italia, 7 Desember 1254), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 28 Juni 1243 sampai 7 Desember 1254.
  • Innocenty IV (łac. Innocentius IV, właśc. Sinibaldo Fieschi; ur. ok. 1195 w Genui, zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – papież w okresie od 25 czerwca 1243 do 7 grudnia 1254.
  • Papa Inocêncio IV de nome Sinibaldo Fieschi. Foi eleito em 25 de Junho de 1243 e faleceu em 7 de Dezembro de 1254. Foi eleito depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico. Por este motivo teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e só nessa altura Inocêncio pôde regressar a Roma.Durante seu pontificado houve a sétima cruzada, terminando com derrota para os cristãos.
  • Innozenz IV. (* um 1195 in Genua; † 7. Dezember 1254 in Neapel), geboren als Sinibaldo de Fieschi (auch: Sinibald Fieschi), war Papst von 1243 bis 1254.
dbpedia-owl:blazon
  • C o a Adriano V.svg
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 96160 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10057 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 93 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110713051 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:blason
  • C o a Adriano V.svg
prop-fr:commons
  • Innocentius IV
prop-fr:commonsTitre
  • Innocent IV
prop-fr:dateDeNaissance
  • vers 1180/90
prop-fr:débutPontificat
  • 1243-06-25 (xsd:date)
prop-fr:finPontificat
prop-fr:intronisation
  • 1243-06-28 (xsd:date)
prop-fr:nom
  • Innocent IV
prop-fr:nomDeNaissance
  • Sinibaldo de Fieschi
prop-fr:prédécesseurPape
prop-fr:successeurPape
prop-fr:titre
  • Pape
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Innocent IV, né Sinibaldo de Fieschi (vers 1180/90 – 7 décembre 1254), est pape du 25 juin 1243 à sa mort. Il appartenait à l'une des principales familles de Gênes. Formé à Parme et Bologne, il passait pour l'un des meilleurs canonistes de son époque. Son pontificat est notamment marqué par la lutte contre Frédéric II dans le cadre de la longue querelle du sacerdoce et de l'Empire.
  • Pope Innocent IV (Latin: Innocentius IV; c. 1195 – 7 December 1254), born Sinibaldo Fieschi, was Pope from 25 June 1243 to his death in 1254.
  • Inocencio IV (Génova, c. 1185 – Nápoles, 7 de diciembre de 1254) fue el papa n.º 180 de la Iglesia católica, desde 1243 hasta 1254.
  • Innocenzo IV, al secolo Sinibaldo Fieschi dei Conti di Lavagna (Manarola, 1195 circa – Napoli, 7 dicembre 1254), fu il 180º papa della Chiesa cattolica dal 1243 alla sua morte.Era figlio di Ugo Fieschi, conte di Lavagna e della nobile Beatrice Grillo (di Amico).
  • Inocenc IV. (cca 1195 Janov nebo Manarola – 7. prosince 1254 Řím), vlastním jménem Sinibaldo de Fieschi, byl papežem v letech 1243 až 1254. Vzhledem ke svým studiím práva v Parmě a Bologni patřil k nejvýznamnějším církevním právníkům své doby.
  • Inozentzio IV.a (Genova, 1195 inguru - † Napoli, 1254ko abenduaren 7a) Eliza Katolikoaren 180. Aita Santua izan zen 1243 eta 1254 urteen bitartean.
  • Инноке́нтий IV (лат. Innocentius PP. IV, в миру — Синибальдо Фиески, граф Лаваньи, итал. Sinibaldo de Fieschi; ок. 1195, Генуя — 7 декабря 1254, Неаполь) — папа римский из рода Фиески с 25 июня 1243 по 7 декабря 1254.
  • インノケンティウス4世(Innocentius IV, 1195年頃 - 1254年12月7日)は、第180代ローマ教皇(在位:1243年 - 1254年)。本名はシニバルド・フィエスキ(Sinibaldo Fieschi)。ハドリアヌス5世は甥に当たる。1245年、第1リヨン公会議を開催、フランシスコ会の修道士プラノ・カルピニを、東方より来襲したタタール(モンゴル帝国)の偵察と再侵入防止工作の為にタタールの居住地方へと派遣した。一方で神聖ローマ皇帝フリードリヒ2世を破門、テューリンゲン方伯ハインリヒ・ラスペやホラント伯ウィレム2世を対立王に選出した。また、ポルトガル王サンシュ2世を廃位に追い込み、弟のアフォンソ3世に王位を譲らせた。ヤロスラヴの戦い以降、ヨーロッパ防衛の橋頭堡だったハールィチ・ヴォルィーニ大公国がジョチ・ウルスの属国になると、第二次ブルガリア帝国を新たなヨーロッパ防衛の橋頭堡とすべく、イヴァン・アセン2世時代に失効したブルガリアとの教会合同をカリマン1世に申し出た。1246年、モンゴル帝国のジョチ・ウルスと戦っていたハールィチ・ヴォルィーニ大公ダヌィーロに王位を授けてルーシの王とし、ジョチ・ウルスを牽制した。1246年8月24日のクリルタイでグユクが第3代ハーンになり、カルピニが謁見の際にローマ教皇の親書を手渡して和睦交渉を行なった。このときにローマ教皇宛に送られたグユク・ハンの勅書が現存しており、グユクはローマ教皇に帰順を求めている。帰国後カルピニは一時、教皇の怒りを買った。
  • Innosentius IV, nama lahir Sinibaldo de Fieschi (Manarola, Italia, ca. 1180/90 – Naples, Italia, 7 Desember 1254), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 28 Juni 1243 sampai 7 Desember 1254.
  • Innocenty IV (łac. Innocentius IV, właśc. Sinibaldo Fieschi; ur. ok. 1195 w Genui, zm. 7 grudnia 1254 w Neapolu) – papież w okresie od 25 czerwca 1243 do 7 grudnia 1254.
  • Papa Inocêncio IV de nome Sinibaldo Fieschi. Foi eleito em 25 de Junho de 1243 e faleceu em 7 de Dezembro de 1254. Foi eleito depois de dois anos de sede vacante. Lutou duramente contra o imperador Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico. Por este motivo teve que abandonar Roma. O imperador faleceu em 1250 e só nessa altura Inocêncio pôde regressar a Roma.Durante seu pontificado houve a sétima cruzada, terminando com derrota para os cristãos.
  • Innozenz IV. (* um 1195 in Genua; † 7. Dezember 1254 in Neapel), geboren als Sinibaldo de Fieschi (auch: Sinibald Fieschi), war Papst von 1243 bis 1254.
  • 교황 인노첸시오 4세(라틴어: Innocentius PP. IV, 이탈리아어: Papa Innocenzo IV)는 제180대 교황(재위: 1243년 6월 25일 ~ 1254년 12월 7일)이다. 세속명은 시니발도 데 피에스키(이탈리아어: Sinibaldo de Fieschi)이다.1200년 이탈리아의 제노바에서 라바냐의 백작 후고의 아들로 태어났으며, 교황 하드리아노 5세와 여러 추기경들을 배출한 힘 있는 가문 출신이었다.일찍이 볼로냐에서 교회법과 로마법을 공부한 후 파르마에서 의전 사제 역할을 하던 중 1226년 교황청의 관리와 1227년 교황 그레고리오 9세에 의해 추기경이 되었다. 전임 교황 첼레스티노 4세의 선정 후 교황좌가 18개월간 공석이었을 때 시니발도가 교황으로 선출되었다. 파문 중에 있던 황제는 교황 선거에 압력을 넣어 자기에게 유리하도록 조정하려 했으나 뜻대로 되지 않았다.교황 재위는 대부분 신성로마제국 황제와의 갈등 속에 보냈다.
  • Innocentius IV, geboren als Sinibaldo dei Fieschi (Genua, ca. 1195 - Napels, 7 december 1254) was paus van 25 juni 1243 tot 7 december 1254.Hij werd geboren te Genua als Sinibaldo dei Fieschi, graaf van Lavagna. Hij werd professor in het canoniek recht te Bologna waar hij behalve kerkelijk recht ook Romeins recht had gestudeerd. Hij werd in 1226 rechter bij de Romeinse Curie.
  • Innocenci IV (* Gènova, (1195) - † Nàpols, 7 de desembre de 1254). Papa de l'Església catòlica del 1243 al 1254.De nom Sinibaldo Fieschi, el que serà últim representant de la teocràcia pontifícia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret canònic en aquesta última ciutat.
  • Папа Инокентий IV (на латински: Innocentius.PP.IV), роден Синибалдо Фиеши (на италиански: Sinibaldo Fieschi) е папа от 1243 г. до смъртта си в 1254 г.Инокентий IV е роден в Генуа около 1195 г. Получава образованието си в Болоня, където завършва канонично право. Въвеждането му в духовен сан става през 1227 г., след което бързо се изкачва по стълбата на църковната йерархия: през 1237 г. става кардинал, а през 1247 г.
  • IV. Ince (1195 k. – 1254. december 7.) uralkodói néven vált a katolikus egyház fejévé a történelem 180. pápája. Ince hosszas interregnum után foglalhatta el Szent Péter trónját, amely elődjének alig kéthetes pontifikátusa után nem is csoda. A konklávé igen nehéz helyzetben volt IV. Celesztin pápa halála után. II. Frigyes német-római császár Tivolinál táborozó serege nagy nyomást gyakorolt a választókra.
rdfs:label
  • Innocent IV
  • IV. Ince pápa
  • Innocenci IV
  • Innocenty IV
  • Innozenz IV.
  • Inocenc IV.
  • Inocencio IV
  • Inozentzio IV.a
  • Papa Innocenzo IV
  • Papa Inocêncio IV
  • Paus Innocentius IV
  • Paus Innosensius IV
  • Pope Innocent IV
  • Иннокентий IV
  • Инокентий IV
  • インノケンティウス4世 (ローマ教皇)
  • 교황 인노첸시오 4세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Innocent IV
is dbpedia-owl:otherFunction of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:béatifiéPar of
is prop-fr:canoniséPar of
is prop-fr:convoquéPar of
is prop-fr:prédécesseurPape of
is prop-fr:successeurPape of
is foaf:primaryTopic of