L'immanence est un terme philosophique qui désigne le caractère de ce qui a son principe en soi-même. Un principe métaphysique immanent est donc un principe dont non seulement l'activité n'est pas séparable de ce sur quoi il agit, mais qui le constitue de manière interne. L'idée d'immanence est en corrélation avec celle de transcendance, qui est le fait d'avoir une cause extérieure et supérieure.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'immanence est un terme philosophique qui désigne le caractère de ce qui a son principe en soi-même. Un principe métaphysique immanent est donc un principe dont non seulement l'activité n'est pas séparable de ce sur quoi il agit, mais qui le constitue de manière interne. L'idée d'immanence est en corrélation avec celle de transcendance, qui est le fait d'avoir une cause extérieure et supérieure. L'immanence peut aussi se distinguer de la permanence qui désigne le caractère de ce qui demeure soi-même mais à travers la durée, c'est-à-dire en assignant aux objets un espace et un temps. La distinction entre immanence et transcendance recoupe partiellement celle faite par les Stoïciens entre ce qui dépend de nous et ce qui n'en dépend pas.
  • A imanência é um conceito religioso e metafísico que defende a existência de um ser supremo e divino (ou força) dentro do mundo físico. Este conceito geralmente contrasta ou coexiste com a ideia de transcendência.
  • La immanència és l'ens intrínsec d'un cos, en filosofia es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l'acció perdura en el seu interior, quan té la seva fi en un altre mateix ésser. S'oposa per tant a transcendència.Així, Agustí d'Hipona va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com a un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el transcendir representa.Aquests conceptes van ocupar també un paper important en la filosofia escolàstica, de la qual emanen els termes actio immanens i actio transient i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com Wolff i Spinoza van adoptar aquesta interpretació, sobretot aquest últim, on la immanència s'erigeix ​​com a un punt de suport i noció elemental del mètode spinozista. Això es deu al fet que segons Spinoza Déu és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en Ell, i que tot està en Déu, fora d'Ell no és concebible l'existència de cap cos perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificat també com a «immanentisme racionalista» és propi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies.El sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al panteisme, de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu.També es considera filosofia immanentista la que manté la preeminència de l'experiència religiosa interna per sobre de la sapiència reflexiva de Déu. A l'obra de Maurice Blondel i sobretot a la d'Edouard Le Roy tenim una acèrrima defensa d'aquesta perspectiva.El concepte d'immanència, entès aquí com a total i conscient rebuig de la transcendència, és també important en la tradició marxista. Particularment, Antonio Gramsci qualifica la filosofia de la praxi com a un «immanentisme absolut», un «historicisme absolut» i un «humanisme absolut».
  • Immanentie (letterlijk: er in blijvend) is de filosofische aanduiding voor dat wat tot de structuur van iets behoort en deze niet overschrijdt. In de kennistheorie is immanent bijvoorbeeld dat wat het bewustzijn niet te boven gaat maar binnen de ervaring of het bewustzijn blijft. Binnen een theologische context zijn Immanentie en immanent termen die gesteld worden tegenover transcendentie en transcendent, om uit te drukken hoe de aanwezigheid van de - bijvoorbeeld christelijke - godheid in de wereld gezien wordt.
  • Imanen atau imanensi adalah faham yang menekankan berpikir dengan diri sendiri atau subyektif. Istilah imanensi berasal dari Bahasa Latin immanere yang berarti "tinggal di dalam". Imanen adalah lawan kata dari transenden. Pertama kali, istilah ini diajukan oleh Aristoteles yang memiliki arti "batin" dari suatu obyek, fenomena atau gejala. Kemudian dikembangkan oleh Kant dan berlaku sampai sekarang.Dalam istilah Filsafat Ketuhanan, Tuhan yang imanen berarti Tuhan berada di dalam struktur alam semesta serta turut serta mengambil bagian dalam proses-proses kehidupan manusia. Berbeda dengan transenden yang sangat mengagungkan Tuhan yang begitu jauh sehingga mereka sangat hormat. Imanensi lebih dekat dan terbatas pada pengalaman manusia, seperti dikemukakan Hume dalam teori fenomenalisme empiris dan Kanti dalam Crtitique of Pure Reason.Dalam bidang aliran agama, imanensi sangat ditekankan oleh ajaran Panteisme untuk menentang transendensi. Hal ini dimaksudkan agar manusia lebih akrab dengan Tuhan dalam kehidupannya. Namun terdapat pandangan bahwa hal ini hanya akan membatasi Allah yang maha kuasa atas kehidupan manusia, Allah kehilangan unsur misterinya.Dalam Teologi Kristen, imanen dapat dilihat dalam ajaran Trinitas, yaitu Allah yang memiliki pribadi begitu nyata, Allah menjadi begitu dekat dengan umat-Nya. Sifat Allah yang imanen terkadang akan membuat manusia hanya berpikir bahwa Allah dekat, hal ini kurang tepat, maka dibutuhkan sifat transenden juga. Allah yang transenden adalah Allah yang melampaui segala yang ada. Allah yang tidak terbatas untuk memimpin dunia.
  • Immanence refers to philosophical and metaphysical theories of divine presence in which the divine is seen to be manifested in or encompassing the material world. It is often contrasted with theories of transcendence, in which the divine is seen to be outside the material world. Immanence is usually applied in monotheistic, pantheistic, pandeistic, or panentheistic faiths to suggest that the spiritual world permeates the mundane.Major faiths commonly devote significant philosophical efforts to explaining the relationship between immanence and transcendence, but these efforts run the gamut from casting immanence as a characteristic of a transcendent God (common in Abrahamic faiths) to subsuming transcendent personal gods in a greater immanent being (Hindu Brahman) to approaching the question of transcendence as something which can only be answered through an appraisal of immanence.
  • 내재(內在)는 다음과 같은 의미가 있다. 어떤 사물이나 성질이 그것들과는 별개의 것 안에 포함돼 있는 것. 형이상학 등에서 신이 세계의 본질로서 세계 안에 있다는 사고방식. 경험할 수 있는 범위 안에 있는 것.이데아가 개물(個物)에 내재한다는 것은 그 한 예이다.sk:Imanentizmus
  • 内在(ないざい、英: immanence)とは、神学・形而上学において用いられる語彙・概念で、神(絶対者)が世界の中にいること。対義語は超越。
  • Иманенцията (или също иманентността), произлизаща от латинското in manere - "да останеш в рамките на, вътре в", се отнася до философските и метафизичните теории на божественото присъствие, които поддържат, че донякъде божественото битие или същност се проявяват (манифестират) във и чрез всички аспекти на материалния свят. Това обикновено се прилага в монотеистичните, пантеистичните, или панентеистичните вярвания, за да се предположи, че духовния свят прониква не-духовно, и често контрастира на идеята за трансцеденция.Иманентността обикновено се свързва с мистицизма и мистичните секти, но повечето религии имат елементи както на иманентни, така и на трансцендентни вярвания в техните учения.sk:Imanentizmus
  • Immanencja (z łac. immanens – pozostający w czymś, od immanere - pozostawać wewnątrz) przeciwieństwo transcendencji, (nieodłączne) zawieranie się czegoś w czymś. W szczególności immanentne są treści życia wewnętrznego poznającego podmiotu wobec niego samego.Zarazem immanentne i transcendentne wobec rzeczywistości są idee platońskie. Na ich podobieństwo w filozofii chrześcijańskiej mówi się o immanencji i transcendentalności Boga.
  • L'immanenza è un concetto filosofico metafisico (antitetico a quello di trascendenza) che si riferisce alla qualità di ciò che è immanente, ossia ciò che risiede nell'essere, ha in sé il proprio principio e fine e, facendo parte dell'essenza di un soggetto, non può avere un'esistenza da questo separata.
  • Imanence (z latinského „in-manere“) označuje to, co nepřesahuje, nýbrž zůstává, trvá, je obsaženo uvnitř. Odtud (něčemu) imanentní znamená v něčem obsažené, zahrnuté. Opakem je transcendence (přesah, přesahování) a transcendentní.
  • Immanenz (lateinisch immanere ‚darin bleiben‘, ‚anhaften‘) bezeichnet das in den Dingen Enthaltene, das sich aus ihrem Wesen ergibt. Es ist der Gegenbegriff zur Transzendenz. Das Adjektiv immanent bezeichnet eine einem Gegenstand innewohnende Eigenschaft, die somit nicht durch Folgerung oder Interpretation hergeleitet worden ist.
  • Иммане́нтность (лат. immanens, род.пад. immanentis «пребывающий внутри») — философская категория, обозначающая неотъемлемость, внутреннюю связь в противоположность внешней.Для религиозной философии важен вопрос об имманентности (принадлежности) божества миру. Она решительно отвергается деизмом и безусловно признается чистым пантеизмом; другие точки зрения признают ее с различными ограничениями и в различных смыслах.У Канта имманентное — противоположность трансцендентного; то, что пребывает в самом себе и не переходит в нечто чуждое, не трансцендирует. Имманентным является, например, метод, который определяется самим предметом исследования, критика, которая обсуждает идею или систему идей, исходя из её собственных предпосылок.В теории познания «имманентный» означает: остающийся внутри границ возможного опыта.Имманентное свойство — неотъемлемое свойство предмета; свойство, присущее ему по самой его природе.
  • La inmanencia es el ente intrínseco de un cuerpo; en filosofía se califica a toda aquella actividad como inmanente a un ser cuando la acción perdura en su interior, cuando tiene su fin en otro mismo ser. Se opone por lo tanto a trascendencia.Así, Agustín de Hipona pudo decir que la inmanencia es, precisamente, la propiedad por la que una determinada realidad permanece como cerrada en sí misma, agotando en ella todo su ser y su actuar. La trascendencia supone, por tanto, la inmanencia como uno de sus momentos, al cual se añade la superación que el trascender representa.Estos conceptos ocuparon también un papel importante en la filosofía escolástica, de la cual emanan los términos actio immanens y actio transiens y se constituye la absoluta diferencia entre ambas expresiones. Autores como Wolff y Spinoza adoptaron esta interpretación, sobre todo en este último, donde la inmanencia se erige como un punto de apoyo y noción elemental del método spinozista. Esto se debe a que según Spinoza Dios es causa inmanente en oposición a causa transitiva de todas las cosas en este método. Si Dios es la causa de todas las cosas que residen en Él, y que todo está en Dios, fuera de Él no es concebible la existencia de ningún cuerpo porque Dios es causa inmanente y no transitiva de todo lo que existe. Esta corriente, calificada también como “inmanentismo racionalista” es propia del pensamiento moderno; la trascendencia se suele ubicar en las filosofías contemporáneas.El sistema de Spinoza se identifica con cualquier planteamiento filosófico perteneciente al panteísmo, de modo que inmanencia en este caso es un concepto en el que la existencia de todos los seres no puede ser explicada sin la presencia de Dios.También se considera filosofía inmanentista la que mantiene la preeminencia de la experiencia religiosa interna por encima de la sapiencia reflexiva de Dios. En Maurice Blondel y sobre todo en Edouard Le Roy tenemos una acérrima defensa de esta perspectiva.El concepto de inmanencia, entendido aquí como total y consciente rechazo de la trascendencia, es también importante en la tradición marxista. Particularmente, Antonio Gramsci califica la filosofía de la praxis como un "inmanentismo absoluto", un "historicismo absoluto" y un "humanismo absoluto".
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 43088 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3955 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 33 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107031801 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'immanence est un terme philosophique qui désigne le caractère de ce qui a son principe en soi-même. Un principe métaphysique immanent est donc un principe dont non seulement l'activité n'est pas séparable de ce sur quoi il agit, mais qui le constitue de manière interne. L'idée d'immanence est en corrélation avec celle de transcendance, qui est le fait d'avoir une cause extérieure et supérieure.
  • A imanência é um conceito religioso e metafísico que defende a existência de um ser supremo e divino (ou força) dentro do mundo físico. Este conceito geralmente contrasta ou coexiste com a ideia de transcendência.
  • 내재(內在)는 다음과 같은 의미가 있다. 어떤 사물이나 성질이 그것들과는 별개의 것 안에 포함돼 있는 것. 형이상학 등에서 신이 세계의 본질로서 세계 안에 있다는 사고방식. 경험할 수 있는 범위 안에 있는 것.이데아가 개물(個物)에 내재한다는 것은 그 한 예이다.sk:Imanentizmus
  • 内在(ないざい、英: immanence)とは、神学・形而上学において用いられる語彙・概念で、神(絶対者)が世界の中にいること。対義語は超越。
  • Immanencja (z łac. immanens – pozostający w czymś, od immanere - pozostawać wewnątrz) przeciwieństwo transcendencji, (nieodłączne) zawieranie się czegoś w czymś. W szczególności immanentne są treści życia wewnętrznego poznającego podmiotu wobec niego samego.Zarazem immanentne i transcendentne wobec rzeczywistości są idee platońskie. Na ich podobieństwo w filozofii chrześcijańskiej mówi się o immanencji i transcendentalności Boga.
  • L'immanenza è un concetto filosofico metafisico (antitetico a quello di trascendenza) che si riferisce alla qualità di ciò che è immanente, ossia ciò che risiede nell'essere, ha in sé il proprio principio e fine e, facendo parte dell'essenza di un soggetto, non può avere un'esistenza da questo separata.
  • Imanence (z latinského „in-manere“) označuje to, co nepřesahuje, nýbrž zůstává, trvá, je obsaženo uvnitř. Odtud (něčemu) imanentní znamená v něčem obsažené, zahrnuté. Opakem je transcendence (přesah, přesahování) a transcendentní.
  • Immanenz (lateinisch immanere ‚darin bleiben‘, ‚anhaften‘) bezeichnet das in den Dingen Enthaltene, das sich aus ihrem Wesen ergibt. Es ist der Gegenbegriff zur Transzendenz. Das Adjektiv immanent bezeichnet eine einem Gegenstand innewohnende Eigenschaft, die somit nicht durch Folgerung oder Interpretation hergeleitet worden ist.
  • Иманенцията (или също иманентността), произлизаща от латинското in manere - "да останеш в рамките на, вътре в", се отнася до философските и метафизичните теории на божественото присъствие, които поддържат, че донякъде божественото битие или същност се проявяват (манифестират) във и чрез всички аспекти на материалния свят.
  • Imanen atau imanensi adalah faham yang menekankan berpikir dengan diri sendiri atau subyektif. Istilah imanensi berasal dari Bahasa Latin immanere yang berarti "tinggal di dalam". Imanen adalah lawan kata dari transenden. Pertama kali, istilah ini diajukan oleh Aristoteles yang memiliki arti "batin" dari suatu obyek, fenomena atau gejala.
  • Immanence refers to philosophical and metaphysical theories of divine presence in which the divine is seen to be manifested in or encompassing the material world. It is often contrasted with theories of transcendence, in which the divine is seen to be outside the material world.
  • La immanència és l'ens intrínsec d'un cos, en filosofia es qualifica tota aquella activitat com a immanent a un ésser quan l'acció perdura en el seu interior, quan té la seva fi en un altre mateix ésser. S'oposa per tant a transcendència.Així, Agustí d'Hipona va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, exhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar.
  • Иммане́нтность (лат. immanens, род.пад. immanentis «пребывающий внутри») — философская категория, обозначающая неотъемлемость, внутреннюю связь в противоположность внешней.Для религиозной философии важен вопрос об имманентности (принадлежности) божества миру.
  • Immanentie (letterlijk: er in blijvend) is de filosofische aanduiding voor dat wat tot de structuur van iets behoort en deze niet overschrijdt. In de kennistheorie is immanent bijvoorbeeld dat wat het bewustzijn niet te boven gaat maar binnen de ervaring of het bewustzijn blijft.
  • La inmanencia es el ente intrínseco de un cuerpo; en filosofía se califica a toda aquella actividad como inmanente a un ser cuando la acción perdura en su interior, cuando tiene su fin en otro mismo ser. Se opone por lo tanto a trascendencia.Así, Agustín de Hipona pudo decir que la inmanencia es, precisamente, la propiedad por la que una determinada realidad permanece como cerrada en sí misma, agotando en ella todo su ser y su actuar.
rdfs:label
  • Immanence
  • Imanen
  • Imanence
  • Imanência
  • Immanence
  • Immanencja
  • Immanentie
  • Immanenz
  • Immanenza
  • Immanència
  • Inmanencia
  • Иманенция
  • Имманентность
  • 内在
  • 내재
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of