L’humour, au sens large, est une forme d'esprit railleuse « qui s'attache à souligner le caractère comique, ridicule, absurde ou insolite de certains aspects de la réalité ».L'humour est distingué par plusieurs concepts : c’est un langage, mais aussi un moyen d’expression. L’humour peut être employé dans différents buts et peut, par exemple, se révéler pédagogique ou militant.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’humour, au sens large, est une forme d'esprit railleuse « qui s'attache à souligner le caractère comique, ridicule, absurde ou insolite de certains aspects de la réalité ».L'humour est distingué par plusieurs concepts : c’est un langage, mais aussi un moyen d’expression. L’humour peut être employé dans différents buts et peut, par exemple, se révéler pédagogique ou militant. Sa forme, plus que sa définition, est diversement appréciée d'une culture à l'autre, d'une région à une autre, d'un point de vue à un autre, à tel point que ce qui est considéré par certains comme de l'humour, peut être considéré par les autres comme une méchante moquerie ou une insulte.L'humour permet à l'Homme de prendre du recul sur ce qu'il vit, comme le remarque Joseph Klatzmann dans son ouvrage L'Humour juif en souhaitant « rire pour ne pas pleurer ». Beaumarchais écrivit « Je me presse de rire de tout de peur d'être obligé d'en pleurer ». Plus pessimiste, Nietzsche affirme « L'homme souffre si profondément qu'il a dû inventer le rire », se rapprochant du cynisme.
  • Хуморът е ефект, при който способността или качеството на хора, обекти или ситуации поражда чувства на развеселеност и смях у други хора. Терминът включва форма на развлечение или комуникация между хора, която предизвиква такива чувства.Може в определени случаи да бъде предизвикван чрез ирония, хипербола, стереотипи, игра на думи, оксиморон, пресилени или неочаквани жестове и движения, имитиране на някого и др.Терминът произлиза от хуморната медицина на древните гърци, според която съчетание от течности известни като хумори (на гръцки: χυμός, chymos, буквално: сок, метафорично: вкус) контролират човешкото здраве и емоции.
  • Ю́мор — интеллектуальная способность подмечать в явлениях их комичные стороны. Чувство юмора связано с умением субъекта обнаруживать противоречия в окружающем мире.В широком смысле — всё, что может вызвать смех или улыбку.
  • Mizah, hayatın güldürücü yönünü ortaya çıkaran sanat türüdür. İnsanı gülmeye sevk eden resim, karikatür, konuşma ve yazı sanatıdır. Mizah eserleri sadece şaka, güldürme maksadıyla söylenip, yazılıp, çizildiği gibi belli fikirleri ifade etmek için de ortaya konulabilir.Hikâye, roman, komedi, nükte, fıkra, hiciv, taşlama gibi şekillerde karşımıza çıkan bu eserlerin en önemli özelliği espri adı verilen can alıcı noktanın eserin ayrıntıları arasında büyük bir yetenekle gizlenmesi, tam sırası gelince de beklenmedik bir anda söylenmesidir.En kaba şakadan en ince espriye kadar bütün mizah örnekleri, birbiri ile uyum içindeki olaylar arasındaki çelişkinin birdenbire ortaya çıkarılmasına dayanır. Mizah gelenek ve kuralların sorgulanmasında önemli bir rol oynar. İki amacı vardır, saldırma ve savunma. İnsanın topluca yaşamaya başladığı dönemle birlikte mizah da otaya çıkmıştır. Kentleşmeyle birlikte daha soyut ve dolaylı bir özellik kazandı. Mizahı bedensel şiddetten ayırıp keskin dilli bir sanata dönüştüren Atinalılar olmuştur. Ortaçağda kilise ve kralları alaya alan masallarıyla şenliklerde halkı eğlendiren öykü anlatıcıları jonglörler ve gezgin minstrel’le birlikte açık cinsel çağrışımları da olan yeni bir mizah türü yaygınlaştı. 20. yüzyılda yeni bir mizah türü doğdu. Komik öğelerin yanı sıra ürkütücü ve korkunç öğelere de yer veren kara mizah ortaya çıktı. Siyasal mizah da bu dönemde önem kazandı. Türk mizah ustalarından Rıfat Ilgaz mizah için şöyle der: Mizah diye bir yazı türü yoktur. Yazı türü romandır, öyküdür, köşe yazılarıdır, anılardır. Mektup bile bir yazı türüdür de, mizah bir yazı türü değildir. Tür olsaydı tekniği olurdu.Mizah bir biçemdir. Topluma bakış açısıdır. Mizah şiir, öykü, roman olabilir: Tür değil, biçimdir. Mizacımızdan gelen bir özelliktir, bir çeşnidir. Yazı türleri beceri ister, teknik ister. Bunları sağladın mı başarı tamdır. Mizah ne ister? Mizah insanın mizacından geldiği için bilgi değildir, edinilemez. Teknik de değildir. İnsanın yaradılışında bu özellik varsa mizah başarılı olabilir.
  • ユーモア(英: humour、独: humor:フモーア)は、会話や文章において相手を笑わせる事を意図する人間の気質や、具体的な言葉や行動においての表れをさす。イギリス人の気質と親和性が高く、イギリスを中心に発達した。イギリスにおけるユーモアの発展の背景には、美術や文学の分野における古典主義への抵抗があったと考えられている。
  • Komika či humor (z lat. (h)umor vlhkost, tekutina) je druh emoce, schopnost člověka, věci či situace vzbudit pocit pobavení v jiném člověku a souhrn způsobů jak toto pobavení, často provázené smíchem, vyvolat. Pojem původně popisoval temperament jedince, který se podle antických představ skládal ze čtyř základních tělesných tekutin (humores). S humorem úzce souvisí upřímný smích.Přesná definice humoru je problematická, neexistuje ani jeho jednotná, všeobecně uznávaná teorie. Teorií komična se zabýval např. Sigmund Freud (v práci Vtip a jeho vztah k nevědomí), v Českých zemích například Vladimír Borecký.Rysy humoru (resp. vtipu) jsou nesmyslnost a moment překvapení. Důležitým předpokladem je rovněž sociální interakce. V humoru dochází často alespoň jedna ze zúčastněných stran (pomyslné) újmy či utrpí škodu.Podle jedné z nejuznávanějších teorií se předpokládá, že humor a smích se vyvinul z pocitů a projevů triumfu. Sehrál patrně jednu z hlavních rolí při evoluci člověka.
  • Humor ist die Begabung eines Menschen, der Unzulänglichkeit der Welt und der Menschen, den alltäglichen Schwierigkeiten und Missgeschicken mit heiterer Gelassenheit zu begegnen. Diese "engere" Auffassung ist in der sprichwörtlichen Wendung Humor ist, wenn man trotzdem lacht ausgedrückt, die dem deutschen Schriftsteller Otto Julius Bierbaum (1865 -1910) zugeschrieben wird.In einer "weiteren" Auffassung werden aber auch jene Personen als humorvoll bezeichnet, die andere Menschen zum Lachen bringen oder selbst auffällig häufig lustige Aspekte einer Situation zum Ausdruck bringen.
  • O humor é um estado de ânimo cuja intensidade representa o grau de disposição e de bem-estar psicológico e emocional de um indivíduo.A palavra humor surgiu na medicina humoral dos antigos Gregos. Naqueles tempos, o termo humor representava qualquer um dos quatro fluidos corporais (ou humores) que se considerava serem responsáveis por regular a saúde física e emocional humana.O humor é uma das chaves para a compreensão de culturas, religiões e costumes das sociedades num sentido amplo, sendo elemento vital da condição humana. O homem é o único animal que ri, e através dos tempos a maneira humana de sorrir modifica-se acompanhando os costumes e correntes de pensamento.Em cada época da história humana a forma de pensar cria e derruba paradigmas, e o humor acompanha essa tendência sociocultural. Expressões culturais do humor podem representar retratos fiéis de uma época, como é o caso, por exemplo, das comédias gregas de Plauto e das comédias de costumes do brasileiro Martins Pena.
  • Humor o humorismo (del latín: humor, -ōris) es definido como el modo de presentar, enjuiciar o comentar la realidad, resaltando el lado cómico, risueño o ridículo de las cosas.
  • Umorea beste pertsona batzuengan irribarrea edo barrea eragiteko jendearen gaitasuna edo kualitatea da, hitz, keinu, objektu edo bestelako egoeren bidez. Alaitasuna sortzen duen giza komunikazio mota bat da. Umore eragileak umorista izena hartzen du.
  • 유머(Humour)는 사람들을 웃게 만들기 위한 오락의 일종이자 의사소통의 한 형태이다.
  • L' humor és una particularitat de l'ésser humà summament difícil de definir, no només en el seu concepte, sinó també en les seves varietats. Joseph Klatzmann, en la seva obra L'humour juif ("L' humor jueu"), ho defineix segons la seva necessitat: «Riure per no plorar». Més pessimista, es pot citar igualment a Nietzsche: «L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure», concepció que l'aproxima a la filosofia cínica i que estableix que l'humor és, en el fons, un tipus de catarsi o antídot espiritual.No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la comicitat és una forma d'entreteniment i de comunicació humana, que té la intenció de fer que la gent no sigui infeliç i rigui. El riure és, a més a més, una de las poques coses que individualitzen l'ésser humà i a algunes espècies d'homínids respecte a altres animals; els etòlegs assenyalen que l'humor és davant de tot, un rictus que apareix en els llavis dels primats i es mostra quan aquests s'enfronten a situacions absurdes o incomprensibles per a ells: ensenyar les dents és una forma de desviar un impuls agressiu o de resumir-lo mímicament, un tipus de sublimació. És per això que ensenyar les dents o riure, entre els humans està freqüentment lligat a dissociar-se d'esdeveniments que susciten normalment profunda inquietud i que moltes vegades s'associa amb la desgràcia (humor negre). Fins i tot a vegades es parla del que anomenen riure nerviós com un acte falliu del subconscient. Des d'aquest punt de vista, l'humor es constitueix en un acte de purificació que permetria evacuar aquesta violència, nascuda de la frustració i del patiment.L'humor, doncs, vindria a interpretar una funció catàrtica semblant a la de les llàgrimes, però diferent, ja que l'humor suposa una separació i no una identificació amb l'objecte que és suport del mateix, un menyspreu i no una compassió. D'això deriva també la curiosa relació sadomasoquista entre l'humorista i l'auditori, que s'expressa en el riure; l'humorista es presenta molt freqüentment davant dels seus oients com ressentit i humiliat. L'origen del terme humor ve de la teoria dels quatre humors del cos de la medicina grega, que regulaven l'estat d'ànim: la bilis, la flema, la sang i la bilis negra o atra bilis. El caràcter humorístic correspon a l'humor sanguini.Existeixen diferents tipus d'humor adaptats a diferents sensibilitats i grups humans. Per exemple, els nens acostumen a riure més de les caigudes i ensopegades, però no comprenen la subtilesa de la sàtira o de la ironia.També hi ha variacions culturals del sentit de l'humor, que pot fer que el que és divertit en un lloc no tingui gràcia en un altre. Això es deu al fet que en l'humor conta molt el context, els a priori. L'humor negre es recolza en elements tristos o desagradables que, per a fer-los més suportables, els transforma i degrada en irrisió (l'humor jueu i el britànic, per exemple, són sovint negres: una obra de Thomas de Quincey es titula De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts i una altra, A Modest Proposal (1729), "Una modesta proposició" de Jonathan Swift, tracta ni més ni menys que d'aprofitar els nens petits i utilitzar-los d'aliment. Riure en aquest cas és forçat i amarg. No obstant això, en el món modern on és general l'ús de mitjans de comunicació de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a Paul Reboux (À la manière de…), l'humor consisteix simplement en no donar importància a les coses greus, i donar-n'hi massa a les coses lleugeres. Un exemple típic del que és seriòs i de l'enaltiment del que és vulgar seria el cinema de Woody Allen. D'altra banda, és important senyalar que s'ha intentat utilitzar l'humor com un instrument educatiu (d'aquí el cèlebre adagi castigat ridendo mores, "corregeix els costums rient", que s'utilitza com a definició de la utilitat de la comèdia clàssica i neoclàssica).Existeixen algunes tècniques específiques d'humor verbal, com per exemple la ironia, el sarcasme, la hipèrbole, l'anticlímax ("Déu ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'enigma o definició incompleta o el·líptica, l'antítesi, l'oxímoron, l'atenuació o litotes, l'al·lusió, el non sequitur, la sil·lepsi, el joc de paraules, la sàtira, la paròdia o la paradoxa. I d'altres no verbals, referents a una retòrica paral·lela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc. que s'acostumen a denominar humorisme de situació. Es pot, per una altra banda, establir una altra taxonomia: Comicitat de gestos Comicitat verbal, que inclou els jocs de paraules Comicitat de costums Comicitat de situació Comicitat de caràcter Comicitat de repetició Ha hagut estudis més o menys seriosos respecte a l'humor per part d'Aristòtil, Sigmund Freud, Arthur Schopenhauer o Henri Bergson.No només es fa servir en la vida corrent, com a procediment per evitar i curar les circumstàncies traumatitzants de la vida, sinó també en els espectacles i en la literatura (literatura d'humor) amb certa freqüència i forma una part molt important de corrents literàries com el teatre de l'absurd. Els gèneres literaris còmics són la comèdia, l'entremès, l'acudit i l'epigrama. El gènere còmic teatral de la comèdia provoca la catarsi o purificació de l'espectador mitjançant el riure i el distanciament. Per contra, inversament al gènere tràgic que ho fa per mitjà de la compassió i les llàgrimes. Plató afirmava que la tragèdia era el gènere literari més semblant a la veritat, mentre que el gènere còmic era el que menys s'hi assemblava, i aquesta va ser la postura que va mantenir Sòcrates al final del diàleg conegut com el Banquet.
  • Humor is het vermogen om iets wat grappig, amusant of geestig is aan te voelen, te waarderen of tot uitdrukking te brengen. Humor kan ook een aanduiding zijn van de expressie van iets komisch of grappigs in woord, daad of geschrift.Er bestaan meerdere vormen van humor. Grappen zijn verhalen of vooropgezette situaties met een bedoelde humoristische of geestige strekking.
  • L'umorismo è la capacità intelligente e sottile di rilevare e rappresentare l'aspetto comico della realtà.
  • Humor (słowo pochodzi z łaciny) – jedna z postaci komizmu, wyrażająca się w dostrzeganiu stron śmiesznych w ludziach, sytuacjach, zdarzeniach itp., traktowanych – w przeciwieństwie do satyry – z wyrozumiałością i pobłażliwością.
  • Humour or humor (see spelling differences) is the tendency of particular cognitive experiences to provoke laughter and provide amusement. The term derives from the humoral medicine of the ancient Greeks, which taught that the balance of fluids in the human body, known as humours (Latin: humor, "body fluid"), control human health and emotion.People of all ages and cultures respond to humour. The majority of people are able to experience humour, i.e., to be amused, to laugh or smile at something funny, and thus they are considered to have a sense of humour. The hypothetical person lacking a sense of humour would likely find the behaviour induced by humour to be inexplicable, strange, or even irrational. Though ultimately decided by personal taste, the extent to which a person will find something humorous depends upon a host of variables, including geographical location, culture, maturity, level of education, intelligence and context. For example, young children may favour slapstick, such as Punch and Judy puppet shows or cartoons such as Tom and Jerry. Satire may rely more on understanding the target of the humour and thus tends to appeal to more mature audiences.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1468 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 15529 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 101 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111078414 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1905 (xsd:integer)
  • 1983 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1994 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
prop-fr:chap
  • : Humour et résilience à l'école
prop-fr:commons
  • Category:Humor
prop-fr:directeur
  • oui
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9782738120120 (xsd:double)
  • 0978-02-04 (xsd:date)
prop-fr:jour
  • 9 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:lienAuteur
  • Sigmund Freud
  • Boris Cyrulnik
prop-fr:mois
  • mai
prop-fr:nom
  • Bariaud
  • Cyrulnik
  • Dierm
  • Escarpit
  • Feuerhahn
  • Freud
  • Krichtafovitch
  • Laharie
  • Pourtois
  • Roux
  • Schnerb
  • Zazzo
  • Ziv
prop-fr:pagesTotales
  • 126 (xsd:integer)
  • 128 (xsd:integer)
  • 152 (xsd:integer)
  • 219 (xsd:integer)
  • 250 (xsd:integer)
  • 268 (xsd:integer)
  • 441 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Avner
  • Boris
  • Claude
  • Françoise
  • Guy
  • Igor
  • Jean-Marie
  • Jean-Pierre
  • Muriel
  • Nelly
  • René
  • Robert
  • Sigmund
prop-fr:titre
  • dbpedia-fr:Le_mot_d'esprit_et_sa_relation_à_l'inconscient
  • Du rire : comique, esprit, humour
  • Freud et l'humour juif
  • Humor Theory: the Formulae of Laughter
  • L'Humour
  • La Genèse de l’humour chez l’enfant
  • Le Comique et l’enfance
  • Le Sens de l’humour
  • L’Humour : histoire, culture et psychologie
  • ou l'intégrisme de la rigolade
  • École et résilience
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Humour
prop-fr:wiktionary
  • humour
prop-fr:éditeur
  • Presses universitaires de France
  • Dunod
  • Imago
  • Mille et une nuits
  • Odile Jacob
  • Outskitspress
  • Société internationale de psychologie de l’expression et d’art
  • éditions , postface de Fabienne Biégelmann
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L’humour, au sens large, est une forme d'esprit railleuse « qui s'attache à souligner le caractère comique, ridicule, absurde ou insolite de certains aspects de la réalité ».L'humour est distingué par plusieurs concepts : c’est un langage, mais aussi un moyen d’expression. L’humour peut être employé dans différents buts et peut, par exemple, se révéler pédagogique ou militant.
  • Ю́мор — интеллектуальная способность подмечать в явлениях их комичные стороны. Чувство юмора связано с умением субъекта обнаруживать противоречия в окружающем мире.В широком смысле — всё, что может вызвать смех или улыбку.
  • ユーモア(英: humour、独: humor:フモーア)は、会話や文章において相手を笑わせる事を意図する人間の気質や、具体的な言葉や行動においての表れをさす。イギリス人の気質と親和性が高く、イギリスを中心に発達した。イギリスにおけるユーモアの発展の背景には、美術や文学の分野における古典主義への抵抗があったと考えられている。
  • Humor o humorismo (del latín: humor, -ōris) es definido como el modo de presentar, enjuiciar o comentar la realidad, resaltando el lado cómico, risueño o ridículo de las cosas.
  • Umorea beste pertsona batzuengan irribarrea edo barrea eragiteko jendearen gaitasuna edo kualitatea da, hitz, keinu, objektu edo bestelako egoeren bidez. Alaitasuna sortzen duen giza komunikazio mota bat da. Umore eragileak umorista izena hartzen du.
  • 유머(Humour)는 사람들을 웃게 만들기 위한 오락의 일종이자 의사소통의 한 형태이다.
  • Humor is het vermogen om iets wat grappig, amusant of geestig is aan te voelen, te waarderen of tot uitdrukking te brengen. Humor kan ook een aanduiding zijn van de expressie van iets komisch of grappigs in woord, daad of geschrift.Er bestaan meerdere vormen van humor. Grappen zijn verhalen of vooropgezette situaties met een bedoelde humoristische of geestige strekking.
  • L'umorismo è la capacità intelligente e sottile di rilevare e rappresentare l'aspetto comico della realtà.
  • Humor (słowo pochodzi z łaciny) – jedna z postaci komizmu, wyrażająca się w dostrzeganiu stron śmiesznych w ludziach, sytuacjach, zdarzeniach itp., traktowanych – w przeciwieństwie do satyry – z wyrozumiałością i pobłażliwością.
  • L' humor és una particularitat de l'ésser humà summament difícil de definir, no només en el seu concepte, sinó també en les seves varietats. Joseph Klatzmann, en la seva obra L'humour juif ("L' humor jueu"), ho defineix segons la seva necessitat: «Riure per no plorar».
  • Хуморът е ефект, при който способността или качеството на хора, обекти или ситуации поражда чувства на развеселеност и смях у други хора.
  • Mizah, hayatın güldürücü yönünü ortaya çıkaran sanat türüdür. İnsanı gülmeye sevk eden resim, karikatür, konuşma ve yazı sanatıdır.
  • Komika či humor (z lat. (h)umor vlhkost, tekutina) je druh emoce, schopnost člověka, věci či situace vzbudit pocit pobavení v jiném člověku a souhrn způsobů jak toto pobavení, často provázené smíchem, vyvolat. Pojem původně popisoval temperament jedince, který se podle antických představ skládal ze čtyř základních tělesných tekutin (humores). S humorem úzce souvisí upřímný smích.Přesná definice humoru je problematická, neexistuje ani jeho jednotná, všeobecně uznávaná teorie.
  • Humor ist die Begabung eines Menschen, der Unzulänglichkeit der Welt und der Menschen, den alltäglichen Schwierigkeiten und Missgeschicken mit heiterer Gelassenheit zu begegnen.
  • Humour or humor (see spelling differences) is the tendency of particular cognitive experiences to provoke laughter and provide amusement. The term derives from the humoral medicine of the ancient Greeks, which taught that the balance of fluids in the human body, known as humours (Latin: humor, "body fluid"), control human health and emotion.People of all ages and cultures respond to humour.
  • O humor é um estado de ânimo cuja intensidade representa o grau de disposição e de bem-estar psicológico e emocional de um indivíduo.A palavra humor surgiu na medicina humoral dos antigos Gregos.
rdfs:label
  • Humour
  • Humor
  • Humor
  • Humor
  • Humor
  • Humor
  • Humor
  • Humor (postać komizmu)
  • Humour
  • Mizah
  • Umore
  • Umorismo
  • Хумор
  • Юмор
  • ユーモア
  • 유머
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:literaryGenre of
is dbpedia-owl:occupation of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:genres of
is prop-fr:idéologie of
is prop-fr:profession of
is prop-fr:spécialité of
is prop-fr:spécialité(s)_ of
is prop-fr:thèmes of
is prop-fr:type of
is dc:subject of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of