Le pays de Galles est habité depuis au moins 29 000 ans par l’Homo Sapiens et depuis 230 000 ans par des hommes de Néanderthal. Les lieux ont été habités continuellement depuis la dernière glaciation. On y trouve plusieurs témoignages du Néolithique, surtout des tombes, ainsi que de l’Âge du bronze et de l’Âge du fer. L’histoire écrite commence avec les Romains qui lancent une campagne contre les Deceangli en 48.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le pays de Galles est habité depuis au moins 29 000 ans par l’Homo Sapiens et depuis 230 000 ans par des hommes de Néanderthal. Les lieux ont été habités continuellement depuis la dernière glaciation. On y trouve plusieurs témoignages du Néolithique, surtout des tombes, ainsi que de l’Âge du bronze et de l’Âge du fer. L’histoire écrite commence avec les Romains qui lancent une campagne contre les Deceangli en 48.
  • The history of Wales begins with the arrival of human beings in the region thousands of years ago. Neanderthals lived in what is now Wales, or Cymru in Welsh, at least 230,000 years ago. Homo sapiens had arrived by about 31,000 BC. However, continuous habitation by modern humans dates from the period after the end of the last ice age around 9000 BC, and Wales has many remains from the Mesolithic, Neolithic, and Bronze Age. During the Iron Age the region, like all of Britain south of the Firth of Forth, was dominated by the Celtic Britons and the British language. The Romans, who began their conquest of Britain in AD 43, first campaigned in what is now northeast Wales in 48 against the Deceangli, and gained total control of the region with their defeat of the Ordovices in 79. The Romans departed from Britain in the 5th century, opening the door for the Anglo-Saxon invasion. Thereafter British language and culture began to splinter, and several distinct groups formed. The Welsh people were the largest of these groups, and are generally discussed independently of the other surviving Brythonic-speaking peoples after the 11th century.A number of kingdoms formed in the area now called Wales in the post-Roman period. While the most powerful ruler was acknowledged as King of the Britons (later Tywysog Cymru: Leader or Prince of Wales), and some rulers extended their control over other Welsh territories and into western England, none were able to unite Wales for long. Internecine struggles and external pressure from the English and later, the Norman conquerors of England, led to the Welsh kingdoms coming gradually under the sway of the English crown. In 1282, the death of Llywelyn ap Gruffudd led to the conquest of the Principality of Wales by King Edward I of England; afterwards, the heir apparent to the English monarch has borne the title "Prince of Wales". The Welsh launched several revolts against English rule, the last significant one being that led by Owain Glyndŵr in the early 15th century. In the 16th century Henry VIII, himself of Welsh extraction as a great grandson of Owen Tudor, passed the Laws in Wales Acts aiming to fully incorporate Wales into the Kingdom of England. Under England's authority, Wales became part of the Kingdom of Great Britain in 1707 and then the United Kingdom in 1801. Yet, the Welsh retained their language and culture in spite of heavy English dominance. The publication of the extremely significant first Welsh translation of the Bible by William Morgan in 1588 greatly advanced the position of Welsh as a literary language.The 18th century saw the beginnings of two changes that would greatly affect Wales, the Welsh Methodist revival, which led the country to turn increasingly nonconformist in religion, and the Industrial Revolution. During the 19th century southeast Wales in particular experienced rapid industrialisation and a dramatic rise in population as a result of the explosion of the coal and iron industries. These industries declined in the 20th century, while nationalist sentiment and interest in self-determination rose. The Labour Party replaced the Liberal Party as the dominant political force in the 1940s, while the nationalist party Plaid Cymru gained momentum in the 1960s. In a 1997 referendum Welsh voters approved the devolution of governmental responsibility to a National Assembly for Wales, which first met in 1999.
  • ウェールズの歴史(ウェールズのれきし)では、イギリス・ウェールズ地方の歴史について解説する。
  • El país de Gales o Cymru (en galés) ha sido habitado por el hombre moderno desde hace al menos 29.000 años, aunque los asentamientos estables en el territorio no aparecerían hasta la última Edad de Hielo. En Gales hay muchos yacimientos y restos del período Neolítico (principalmente dólmenes y crómlechs), así como restos posteriores de la Edad de Bronce y de la Edad de Hierro. La historia escrita de Gales comienza con la llegada de los romanos, que realizaron varias campañas contra la tribu de los Deceanglos en el nordeste del actual Gales en el año 48. Dos de las mayores tribus británicas, los Siluros y los Ordovicos, se resistieron al dominio romano durante algunos años, pero finalmente los Ordovicos fueron sometidos en 79. Las tribus británicas de la época prerromana ocupaban el territorio actual de Gales, pero también partes de [Inglaterra]] y el sur de Escocia, en lo que se organizaría en la provincia romana de Britania hasta la retirada de las legiones romanas a comienzos del siglo V. En los siglos siguientes en el territorio de Gales se formarían pequeños reinos como Gwynedd y Powys, al mismo tiempo que los británicos se convertían al cristianismo.Durante el período altomedieval el territorio de Gales se encontraba dividido en pequeños reinos, pero el gobernante del reino de Gwynedd, normalmente era reconocido como el Rey de los Britones. Algunos de esos gobernantes eran capaces de gobernar sobre varios reinos y con el paso del tiempo su influencia centralizadora se extendió. A mediados del siglo XI Gruffyd ap Llywelyn llegó a controlar todos los reinos de Gales y algunas zonas de Inglaterra durante un breve período. La Alta Edad Media en Gales se caracterizó por las lucha contra reinos ingleses como Mercia, posteriormente contra el reino unificado de Inglaterra, y posteriormente contra los invasores normandos, que llegaron a las fronteras de Gales en el año 1067. La guerra contra los invasores continuó durante más de dos siglos hasta la muerte del Llywelyn el Último Rey en 1282, lo que constituyó la anexión de Gales al reino de Inglaterra. Owain Glyndwr dirigió una rebelión contra los ingleses a comienzos del siglo XV y controló Gales durante unos pocos años antes de que la corona inglesa restableciera su autoridad. Durante el siglo XVI la legislación galesa fue progresivamente modificada para incorporar las estructuras ejecutivas a Inglaterra. Sin embargo, a pesar de la asimilación inglesa, los galeses mantuvieron su lenguaje y cultura.Durante el siglo XVIII Gales fue afectado por dos importantes reformas. La Revolución industrial y el Renacimiento Metodista. Durante el siglo XIX el sudeste de Gales experimentó en especial una rápida industrialización e incremento demográfico. Estas zonas fueron “anglificadas” debido a la llegada de inmigrantes, destacando con los territorios rurales, donde se conservó con más fuerza la cultura tradicional galesa. Asimismo, la zona experimentó la influencia del cristianismo metodista.En el siglo XX, y tras la Segunda Guerra Mundial, el territorio de Gales experimentó un progresivo declive debido a la crisis de la industria del carbón y del hierro. En el ámbito político la crisis provocó que el Partido Liberal fuera desplazado del poder por el Partido Laborista. Durante este período los nacionalistas del partido Plaid Cymru, dirigidos por Gwynfor Evans, consiguieron por primera vez representación en el parlamento del Reino Unido en el año 1966, y convirtieron la “devolución” de las instituciones parlamentarias galesas en su principal objetivo político. En el referéndum de 1979 ganó el voto negativo, pero en 1997 se realizó un nuevo referéndum en el que ganó el sí por un estrechó margen, lo que permitió la creación de un parlamento galés en Cardiff.
  • Die Geschichte von Wales ist die Geschichte von Wales als einem Teil des Vereinigten Königreichs. Es ist der kleinste Landesteil von Großbritannien, der westlich von England liegt.
  • De Romeinen gaven aan het huidige Wales de naam Cambria, en bouwden een groot aantal forten in het zuiden van het land, tot Carmarthen in het westen.Er is bewijs dat de Romeinen verder westwaarts trokken en van daaruit naar Ierland overstaken. Zij bouwden ook het amfitheater in Caerleon, het best bewaarde in Groot-Brittannië. De Romeinen waren ook druk in het noorden van het land, en volgens de Mabinogion zou Magnus Maximus, een van de laatste keizers van het rijk, getrouwd zijn met een Elen (of Helen), de dochter van een Welsh stamhoofd nabij het huidige Caernarfon.Door het bergachtige terrein met grote hoeveelheden regen is Wales nooit door de Angelsaksen ingenomen. Een van de Saksische koningen, Offa van Mercia, wordt gezien als degene die een grote aarden wal (of dijk) liet bouwen langs de grens met zijn koninkrijk om de Welsh buiten te houden. Delen van Offa's Dyke kunnen tot op vandaag worden bekeken.Toen in 1066 Engeland door de Normandische hertog Willem de Veroveraar werd binnengevallen, was Wales nog geheel zelfstandig en deed af en toe zelfs succesvolle uitvallen op Engels grondgebied. De nieuwe Normandische heersers over Engeland waren op den duur, ondanks een aantal tegenslagen, succesvoller tegen Wales dan hun Angelsaksische voorgangers. Het veroveringsproces werd voltooid in 1282, toen koning Eduard I van Engeland Llywelyn de Laatste versloeg. De Normandiërs bouwden net als in Engeland stenen kastelen om de plaatselijke bevolking in bedwang te kunnen houden. De bekendste staan (nog steeds) in Caernarfon, Conwy en Harlech. De laatste gewapende anti-Engelse opstand vond plaats tussen ongeveer 1400 en 1412 onder leiding van Owain Glyndŵr, de laatste Prins van Wales die inderdaad uit Wales afkomstig was.Tot in de 19e eeuw sprak de overweldigende meerderheid van de bevolking Welsh. In verband met de Industriële Revolutie nam de migratie vanuit Engeland sterk toe. Deze immigranten leerden zelden Welsh en het gebruik van het Welsh in het onderwijs werd zelfs ontmoedigd. Tegenwoordig spreekt nog ongeveer 20% van de bevolking Welsh. Zij spreken echter allen ook Engels, hoewel niet altijd even goed als hun moedertaal. In de tweede helft van de 20e eeuw was er weer een zekere opleving van de taal, mede dankzij de introductie van Welshtalige radio- en televisiezenders.
  • Dějiny Walesu se datují od příchodu prvních lidí do této oblasti před mnoha tisíci lety. Neandrtálci žili na území současného Walesu nejpozději před 230 000 lety a homo sapiens asi 29 000 lety. Nicméně trvalé obydlení území začalo až po konci poslední doby ledové okolo roku 9 000 př. n. l. V průběhu doby železné převládali ve Walesu, podobně jako ve zbytku země, Keltové a britský jazyk. Římané napadli severní část země roku 48 a kontrolu na Walesem získali roku 79. Poté co se z Británie v 5. století stáhli, stala se Británie terčem útoků anglosasů. Rozvoj britského jazyka a kultury se začaly v různých částech země štěpit a obyvatelé Walesu jsou od 11. století uváděni jako samostatná skupina britských obyvatel. Po odchodu Římanů vzniklo na území Walesu mnoho království. I když někteří vládcové byli schopni dobýt území jiných království a dokonce i část západní Anglie, nikdo z nich nedokázal sjednotit zemi dlouhodobě. Vnitřní rozbroje a útoky Anglosasů a později Normanů vedly k tomu, že se Wales dostal pod nadvládu anglických králů. Po smrti Llywelyna ap Gruffydda ovládl velšské knížectví Eduard I. a později byl udělován dědicům anglických králů titul princ z Walesu. Velšané podnikli proti Angličanům několik vzpour. Poslední významnější revoltu vedl na počátku 15. století Owain Glyndŵr. V 16. století Jindřich VIII. začlenil Wales zcela do Anglického království, roku 1707 se stal součástí Království Velké Británie a roku 1801 Spojeného království. Nicméně Velšané si i pod nadvládou Angličanů zachovali svůj jazyk a kulturu. Vydání velšského překladu Bible roku 1588 zlepšilo pozici velštiny jako literárně použitelného jazyka. Nejdůležitějšími událostmi pro zemi v 18. století byly obrození Velšského puritánství a průmyslová revoluce. V 19. století došlo vlivem nárůstu těžby uhlí a zpracování železa k výraznému nárůstu počtu obyvatel na jihu země. V referendu konaném roku 1997 odsouhlasili velšští voliči převod správy na Velšské národní shromáždění, jehož první jednání se uskutečnilo roku 1999.
  • Os romanos estabeleceram uma cadeia de fortes ao longo da parte sul do País de Gales até Carmarthen (Maridunum). Existem provas de que progrediram até ainda mais para oeste. Também construíram a lendária fortaleza em Caerleon (Isca), cujo magnífico anfiteatro é o mais bem preservado em toda a Grã-Bretanha. Os romanos também chegaram ao norte de Gales e uma velha lenda diz que Magno Máximo, um dos últimos imperadores, casou-se com Elen or Helen, a filha de um chefe galês de Segontio, perto da actual Caernarfon.Gales nunca foi conquistado pelos anglo-saxões devido à feroz resistência do seu povo e ao terreno montanhoso. Diz-se que um rei anglo-saxão, Offa de Mercia, construiu um grande muro de terra, ou um dique, ao longo da fronteira com o seu reino para separar uma grande parte de Powys que tinha conquistado aos galeses. Partes do dique de Offa ainda hoje podem ser vistas.O País de Gales permaneceu céltico e o seu povo continuou a falar a língua galesa mesmo depois de os elementos célticos das vizinhas Inglaterra e Escócia terem desaparecido gradualmente. O nome Wales é disso prova, uma vez que provém de uma palavra de raiz germânica que significa estrangeiro e está, assim, relacionada com os nomes de várias outras regiões europeias onde os povos germânicos tomaram contacto com culturas não-germânicas, como a Valónia (Bélgica), o Valais (Suíça) e a Valáquia (Roménia), bem como com a terminação -wall do nome inglês da Cornualha (Cornwall).Gales permaneceu cristão (ver o renascimento galês de 1904-1905 e o renascimento metodista galês) quando o seu vizinho, a Inglaterra, foi derrotado por tribos alemãs e escandinavas, embora tenham sobrevivido entre o seu povo muitos costumes e crenças mais antigas. Por esse motivo, São David foi em peregrinação a Roma durante o século VI e serviu como bispo em Gales muito antes da chegada de Santo Agostinho para converter o rei de Kent e da fundação da diocese de Cantuária Embora se diga que a religião druídica teve em Gales a sua praça-forte até à invasão romana, muitas das "tradições" druídicas, como o gorsedd, ou a assembleia de bardos, foram invenção de "historiadores" do século XVIII. O traje feminino tradicional de Gales, que inclui um chapéu negro e alto, foi criado no século XIX por Lady Llanover, uma proeminente defensora da língua e cultura galesas.A conquista de Gales pela Inglaterra não aconteceu em 1066, quando a Inglaterra foi conquistada pelos normandos, mas foi gradual, prolongando-se até 1282, quando o rei Eduardo I de Inglaterra derrotou em batalha Llywelyn ap Gruffydd, o último príncipe independente de Gales. Eduardo construiu uma série de grandes castelos de pedra a fim de manter os galeses sob controle. Os mais conhecidos estão em Caernarfon, Conwy e Harlech. Gales foi legalmente anexado pelo Decreto de União 1536, durante o reinado de Henrique VIII de Inglaterra. O Decreto de Gales e Berwick 1746 determinou que todas as leis aplicáveis à Inglaterra também se aplicassem automaticamente a Gales (e a Berwick, uma cidade situada na fronteira anglo-escocesa), excepto se a lei especificamente determinasse o contrário. Este decreto foi revogado no que diz respeito a Gales em 1967.
  • Galesko historia Neoliton hasi zen, non gizakiak lurralde horretan bizi baitziren. Idatzitako historia erromatarren etorrerarekin hasi zen, ordea, K. o. 48an. Britaniako probintziaren barruan, 400 inguran erromatarrek alde egin zuten, eta Gwynedd edo Powys gisako printzerriak sortu ziren egungo Galesen.Gruffydd ap Llywelyn erregeak XI. mendearen erdialdean Gales osoa eta Ingalaterrako hainbat toki ere bereganatu zituen. Anglo-saxoien eta ingelesen aurkako gerrak 1282ra arte iraun zuen. Izan ere, urte horretan Ingalaterrako erresumak Gales konkistatu baitzuen. Matxinadak gorabehera, XVI. mendean Galesek guztiz egin zuen bat Ingalaterrarekin. Hala ere, bertako hizkuntza eta kultura gorde egin ziren.XVIII. mendean Industria Iraultzak eta Pizkunde Metodistak eragin handia izan zuten Galesen gainean. XIX. mendean, Galesko hego-ekialdea azkar industrializatuta, populazioa izugarri handitu eta ingelestu zen. XX. mendean, Bigarren Mundu Gerraren ostean, ikatz eta altzairu industriek gainbehera pairatu behar izan zuten. Sozialistak lehendabiziko alderdi politiko bilakatu zen. Nazionalismoa ere sortu zen eta 1966an estreinekoz eserleku bat eskuratu zuten Londresen. Erreferendum baten bidez 1997an Cardiffen Galesko Biltzarra ezarri zen.
  • El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'home modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables en el territori no apareixerien fins a l'última Edat de Gel. A Gal·les hi ha molts jaciments i restes del període Neolític (principalment dòlmens i cromlechs), així com restes posteriors de l'edat del bronze i de l'edat del ferro. La història escrita de Gal·les comença amb l'arribada dels romans, que van realitzar diverses campanyes contra la tribu dels Deceangles al nord-est de l'actual Gal·les l'any 48. Dues de les grans tribus britàniques, els silurs i els ordovics, es van resistir al domini romà durant alguns anys, però finalment els ordovics van ser sotmesos a l'any 79. Les tribus britàniques de l'època prerromana ocupaven el territori actual de Gal·les, però també parts d'Anglaterra i el sud d'Escòcia, en el que s'organitzaria a la província romana de Britània fins a la retirada de les legions romanes al començament del segle V. En els segles següents al territori de Gal·les es formarien petits regnes com Gwynedd i Powys, al mateix temps que els britànics es convertien al cristianisme.Durant el període altmedieval el territori de Gal·les es trobava dividit en petits regnes, però el governant del regne de Gwynedd, normalment era reconegut com el Rei dels britons. Alguns d'aquests governants eren capaços de governar sobre diversos regnes i amb el pas del temps es van estendre. A mitjan el segle XI Gruffyd ap Llywelyn va arribar a controlar tots els regnes de Gal·les i algunes zones d'Anglaterra durant un breu període. L'Alta Edat Mitjana a Gal·les es va caracteritzar per les lluita contra regnes anglesos com Mercia, posteriorment contra el regne unificat d'Anglaterra, i posteriorment contra els invasors normands, que van arribar a les fronteres de Gal·les l'any 1067. La guerra contra els invasors va continuar durant més de dos segles fins a la mort de Llywelyn l'Últim Rei el 1282, el que va constituir l'annexió de Gal·les al regne d'Anglaterra. Owain Glyndwr va dirigir una rebel·lió contra els anglesos al començament del segle XV i va controlar Gal·les durant uns pocs anys abans que la corona anglesa restablís la seva autoritat. Durant el segle XVI la legislació galesa va ser progressivament modificada per incorporar les estructures executives d'Anglaterra. No obstant això, malgrat l'assimilació anglesa, els galesos van mantenir la seva llengua i la seva cultura.Durant el segle XVIII Gal·les va ser afectat per dues importants reformes. La Revolució industrial i el Renaixement Metodista. Durant el segle XIX el sud-est de Gal·les va experimentar en especial una ràpida industrialització i un fort increment demogràfic. Aquestes zones van ser "anglificades" a causa de l'arribada massiva d'immigrants, destacant amb els territoris rurals, on es va conservar amb més força la cultura tradicional gal·lesa. Així mateix, la zona va experimentar la influència del cristianisme metodista.Al segle XX, i després de la Segona Guerra Mundial, el territori de Gal·les va experimentar un progressiu declivi a causa de la crisi de la indústria del carbó i del ferro. En l'àmbit polític la crisi va provocar que el Partit Liberal fora desplaçat del poder pel Partit Laborista. Durant aquest període els nacionalistes del partit Plaid Cymru, dirigits per Gwynfor Evans, van aconseguir per primera vegada representació al parlament del Regne Unit l'any 1966, i van convertir la "devolució" de les institucions parlamentàries galeses en el seu principal objectiu polític. En el referèndum de 1979 va guanyar el vot negatiu, però el 1997 es va realitzar un nou referèndum en el qual va guanyar el sí per un estret marge, el que va permetre la creació d'un parlament gal·lès a Cardiff.
  • La storia del Galles ha origini antichissime: fu abitato almeno 29.000 anni fa, sebbene una presenza umana costante si trovi solo da dopo l'ultima glaciazione. Nel Galles si trovano molte tracce del Neolitico, dell'età del bronzo e dell'età del ferro. I primi gallesi provenivano dall'Europa continentale e giunsero in Gran Bretagna a più riprese; queste ondate migratorie avrebbero rimpiazzato gli abitanti originali. Tuttavia, studi genetici suggeriscono che ciò potrebbe non essere vero e che queste migrazioni non sarebbero state su larga scala. In seguito, sarebbero stati inclusi all'interno della cultura celtica. Ci sarebbero, invece, prove genetiche secondo cui i gallesi di oggi avrebbero diversi legami con gli irlandesi e con i baschi e che, quindi, sarebbero in parte discendenti delle popolazioni britanniche pre-indeuropee.
  • История Уэльса начинается с прибытия первых людей в данный регион несколько тысяч лет назад. Примерно 230 000 лет назад на территории Уэльса уже обитали неандертальцы. 29 000 лет назад территория страны начала заселяться Homo sapiens. Постоянное обитание человека на Уэльсе началось после ледникового периода примерно 9000 лет до н. э. В течение Железного века в регионе, как и во всей Британии к югу от Ферт-оф-Форта, преобладали кельтские бритты и бриттский язык.Древние римляне, начав завоевание Британии в 43 году н. э., воевали на территории современного северо-восточного Уэльса в 48 году н. э. против декеанглиев, и обрели полный контроль над регионом, нанеся поражение ордовикам в 79 году н. э. Римляне покинули Британию в V веке н. э., открыв дверь для англосаксонского завоевания. После этого бриттский язык и культура начали разделяться, и образовались некоторые отдельные группы. Валлийцы были наибольшей из этих групп. Они рассматриваются независимо от других выживших бритоноязычных народов после XI века.В послеримский период на территории Уэльса возник ряд королевств. Самый могущественный правитель признавался Королём бриттов (позже — Принцем Уэльским). Некоторые правители, расширяя свой контроль над землями Уэльса, подчиняли себе территории западной Англии и зачастую на длительное время объединяли под своей властью Уэльские земли в единое государство. Междоусобные войны и давление со стороны англосаксонских, а затем и норманнских завоевателей ослабляло Уэльс, и валлийские королевства постепенно подпадали под влияние Англии. В 1282 году после смерти последнего независимого правителя Уэльса Лливелина ап Грифида страна была покорена английским королём Эдуардом I. После этого титул Принца Уэльского стал присваиваться наследному принцу английского королевского дома. Валлийцы поднимали ряд восстаний и мятежей против английского владычества, самым крупным из которых было восстание Оуайна Глиндура в начале XV века. В XVI веке Генрих VIII своими законами способствовал полной интеграции Уэльса в систему управления королевством. В 1707 году Уэльс под управлением Англии вошёл в состав Королевства Великобритания, а позже, в 1801 году — в состав Соединённого королевства. Несмотря на давление со стороны англичан, валлийцы сумели сохранить свой язык и культуру. Валлийский перевод Библии, сделанный Уильямом Морганом, значительно укрепил позиции валлийского языка как литературного языка. В XVIII веке началось так называемое методистское возрождение церкви, что привело к обособлению религиозной жизни Уэльса. В этом же веке началась индустриальная революция. В XIX веке в результате стремительного роста угольной промышленности и железной металлургии наблюдался подъём экономики и как следствие — значительный рост численности населения южного Уэльса. К XX веку эти индустрии пришли в упадок. К этому времени наблюдался рост национального самосознания и национального чувства среди валлийцев.
  • 웨일스의 역사는 영국의 홈네이션 가운데 하나인 웨일스의 역사이다. 웨일스에 현생 인류가 살기 시작한 것은 빙하기가 끝날 무렵인 기원전 9,000년 경 부터이다. 웨일스에서는 많은 신석기 시대의 유물들이 발굴되었으며 청동기 시대와 철기 시대의 대표적 유적인 고인돌과 둥글게 돌을 쌓은 클롬레크 등이 보존되어 있다. 웨일스에 대한 기록은 로마 제국이 브리튼 섬에 들어오면서 시작되어 기원후 48년 로마와 맞서 싸운 켈트족의 이름들이 기록되어 있다.로마 제국의 지배 기간 동안 웨일스는 잉글랜드, 하드리안 장벽 이남의 스코틀랜드와 함께 브리타니아로 불렸다. 400년 로마 제국이 붕괴하자 웨일스 지역에는 귄네드 왕국과 포위스 왕국이 세워졌다. 이 무렵 기독교가 들어왔으며 이 지역을 웨일스라 부르기 시작하였다.중세 초기 웨일스는 몇 개의 국가로 나뉘어 있었으나 귄네드 왕국이 가장 강력하였으며 그루피드 앱 리웰린과 같은 귄네드의 군주가 브리톤의 왕이란 칭호를 사용하였다. 11세기 경까지 웨일스는 이웃한 엥글로 족의 국가 머시아와 각축하고 있었으며 노르만의 잉글랜드 침공으로 인해 잉글랜드에 복속되었다. 1238년 최후의 리웰린이 잉글랜드에 정복되었다. 이후 웨일스는 웨일스 공국으로서 잉글랜드 왕국의 웨일스공에 의해 통치되었다. 16세기에 들어 웨일스는 잉글랜드에 완전히 합병되어 잉글랜드 왕국의 일부가 되었다. 그러나 오늘날에도 웨일스는 문화, 언어 면에서 잉글랜드와 다른 독자성을 유지하고 있다.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1943454 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9208 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 92 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107371175 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le pays de Galles est habité depuis au moins 29 000 ans par l’Homo Sapiens et depuis 230 000 ans par des hommes de Néanderthal. Les lieux ont été habités continuellement depuis la dernière glaciation. On y trouve plusieurs témoignages du Néolithique, surtout des tombes, ainsi que de l’Âge du bronze et de l’Âge du fer. L’histoire écrite commence avec les Romains qui lancent une campagne contre les Deceangli en 48.
  • ウェールズの歴史(ウェールズのれきし)では、イギリス・ウェールズ地方の歴史について解説する。
  • Die Geschichte von Wales ist die Geschichte von Wales als einem Teil des Vereinigten Königreichs. Es ist der kleinste Landesteil von Großbritannien, der westlich von England liegt.
  • Dějiny Walesu se datují od příchodu prvních lidí do této oblasti před mnoha tisíci lety. Neandrtálci žili na území současného Walesu nejpozději před 230 000 lety a homo sapiens asi 29 000 lety. Nicméně trvalé obydlení území začalo až po konci poslední doby ledové okolo roku 9 000 př. n. l. V průběhu doby železné převládali ve Walesu, podobně jako ve zbytku země, Keltové a britský jazyk. Římané napadli severní část země roku 48 a kontrolu na Walesem získali roku 79. Poté co se z Británie v 5.
  • El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'home modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables en el territori no apareixerien fins a l'última Edat de Gel. A Gal·les hi ha molts jaciments i restes del període Neolític (principalment dòlmens i cromlechs), així com restes posteriors de l'edat del bronze i de l'edat del ferro.
  • De Romeinen gaven aan het huidige Wales de naam Cambria, en bouwden een groot aantal forten in het zuiden van het land, tot Carmarthen in het westen.Er is bewijs dat de Romeinen verder westwaarts trokken en van daaruit naar Ierland overstaken. Zij bouwden ook het amfitheater in Caerleon, het best bewaarde in Groot-Brittannië.
  • История Уэльса начинается с прибытия первых людей в данный регион несколько тысяч лет назад. Примерно 230 000 лет назад на территории Уэльса уже обитали неандертальцы. 29 000 лет назад территория страны начала заселяться Homo sapiens. Постоянное обитание человека на Уэльсе началось после ледникового периода примерно 9000 лет до н. э.
  • El país de Gales o Cymru (en galés) ha sido habitado por el hombre moderno desde hace al menos 29.000 años, aunque los asentamientos estables en el territorio no aparecerían hasta la última Edad de Hielo. En Gales hay muchos yacimientos y restos del período Neolítico (principalmente dólmenes y crómlechs), así como restos posteriores de la Edad de Bronce y de la Edad de Hierro.
  • La storia del Galles ha origini antichissime: fu abitato almeno 29.000 anni fa, sebbene una presenza umana costante si trovi solo da dopo l'ultima glaciazione. Nel Galles si trovano molte tracce del Neolitico, dell'età del bronzo e dell'età del ferro. I primi gallesi provenivano dall'Europa continentale e giunsero in Gran Bretagna a più riprese; queste ondate migratorie avrebbero rimpiazzato gli abitanti originali.
  • Galesko historia Neoliton hasi zen, non gizakiak lurralde horretan bizi baitziren. Idatzitako historia erromatarren etorrerarekin hasi zen, ordea, K. o. 48an. Britaniako probintziaren barruan, 400 inguran erromatarrek alde egin zuten, eta Gwynedd edo Powys gisako printzerriak sortu ziren egungo Galesen.Gruffydd ap Llywelyn erregeak XI. mendearen erdialdean Gales osoa eta Ingalaterrako hainbat toki ere bereganatu zituen. Anglo-saxoien eta ingelesen aurkako gerrak 1282ra arte iraun zuen.
  • The history of Wales begins with the arrival of human beings in the region thousands of years ago. Neanderthals lived in what is now Wales, or Cymru in Welsh, at least 230,000 years ago. Homo sapiens had arrived by about 31,000 BC. However, continuous habitation by modern humans dates from the period after the end of the last ice age around 9000 BC, and Wales has many remains from the Mesolithic, Neolithic, and Bronze Age.
  • 웨일스의 역사는 영국의 홈네이션 가운데 하나인 웨일스의 역사이다. 웨일스에 현생 인류가 살기 시작한 것은 빙하기가 끝날 무렵인 기원전 9,000년 경 부터이다. 웨일스에서는 많은 신석기 시대의 유물들이 발굴되었으며 청동기 시대와 철기 시대의 대표적 유적인 고인돌과 둥글게 돌을 쌓은 클롬레크 등이 보존되어 있다. 웨일스에 대한 기록은 로마 제국이 브리튼 섬에 들어오면서 시작되어 기원후 48년 로마와 맞서 싸운 켈트족의 이름들이 기록되어 있다.로마 제국의 지배 기간 동안 웨일스는 잉글랜드, 하드리안 장벽 이남의 스코틀랜드와 함께 브리타니아로 불렸다. 400년 로마 제국이 붕괴하자 웨일스 지역에는 귄네드 왕국과 포위스 왕국이 세워졌다. 이 무렵 기독교가 들어왔으며 이 지역을 웨일스라 부르기 시작하였다.중세 초기 웨일스는 몇 개의 국가로 나뉘어 있었으나 귄네드 왕국이 가장 강력하였으며 그루피드 앱 리웰린과 같은 귄네드의 군주가 브리톤의 왕이란 칭호를 사용하였다.
  • Os romanos estabeleceram uma cadeia de fortes ao longo da parte sul do País de Gales até Carmarthen (Maridunum). Existem provas de que progrediram até ainda mais para oeste. Também construíram a lendária fortaleza em Caerleon (Isca), cujo magnífico anfiteatro é o mais bem preservado em toda a Grã-Bretanha.
rdfs:label
  • Histoire du pays de Galles
  • Dějiny Walesu
  • Galesko historia
  • Geschichte von Wales
  • Geschiedenis van Wales
  • Historia de Gales
  • History of Wales
  • Història de Gal·les
  • História do País de Gales
  • Storia del Galles
  • История Уэльса
  • ウェールズの歴史
  • 웨일스의 역사
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of