PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'histoire de l’Irlande commence avec les premières traces d’habitations humaines, aux environs de 8000 av JC, quand des chasseurs-cueilleurs venant de Grande-Bretagne et d’Europe continentale s’installent sur l’île. Quelques traces archéologiques de cette période sont visibles, mais ce sont leurs descendants et les nouveaux arrivants du Néolithique (que l’on relie aux cultures de la péninsule ibérique), qui furent responsables des principaux sites du Néolithique comme Newgrange. Les celtes arrivent au début du IIe millénaire avant notre ère et « celtisent » les autochtones. À la suite de l’arrivée de Saint Patrick et d’autres missionnaires chrétiens dans la première partie du Ve siècle, le christianisme supplanta la religion celtique à partir de 600.À partir d’environ 800, plus d’un siècle d’invasions vikings modifient profondément la culture monastique et les différentes dynasties régionales de l’île, mais ces institutions se révèlent assez fortes pour survivre et assimiler les envahisseurs. L’arrivée de mercenaires normands sous le commandement de Richard de Clare dit « Strongbow » ("arc dur"), 2nd comte de Pembroke, en 1169, marque le début de plus de 700 ans d’implication directe des Normands, puis par la suite des Anglais en Irlande. Le royaume d'Angleterre ne cherche pas à obtenir le contrôle complet de l’île avant la Réformation anglaise, lorsque l’indépendance des vassaux irlandais fut l’élément déclencheur d’une série de campagnes militaires entre 1534 et 1691. Cette période fut également marquée par une politique de colonisation de l’Angleterre qui conduisit à l’arrivée de milliers d’Anglais et d'Écossais, protestants, en Irlande. Alors que la défaite militaire et politique de l’Irlande gaélique devenait plus claire au début du XVIIe siècle siècle, l’appartenance religieuse devient progressivement un facteur identitaire qui divise le population, tandis que le facteur linguistique s’estompe à mesure que le gaélique laisse place à l’anglais. À partir de cette période, les conflits liés à la religion devinrent un thème majeur de l’histoire de l’Irlande.Le renversement, en 1613, de la majorité catholique dans le Parlement d'Irlande se réalisa principalement à travers la création de bon nombre de nouvelles municipalités, toutes dominées par des protestants. À partir de la fin du XVIIe siècle, les catholiques, qui représentaient 85 % de la population, furent bannis du Parlement. Le pouvoir politique était monopolisé par les protestants tandis que la population catholique souffrait de privations économiques et politiques. En 1801, le Parlement irlandais fut supprimé, l’Irlande étant intégrée dans le Royaume-Uni de Grande-Bretagne par l’ « Acte d'Union ». Les catholiques furent encore interdits de siéger au nouveau Parlement jusqu’à l’émancipation atteinte en 1829, sous condition que les plus pauvres, les plus radicaux et les indépendantistes soient interdits de vote.Le Parti parlementaire irlandais s’efforça à partir des années 1880 d’obtenir un gouvernement autonome à travers un mouvement parlementaire constitutionnel qui aboutit finalement sur le « Home Rule Act » en 1914, mis en suspens par la guerre. En 1922, après la guerre d’indépendance irlandaise, les 26 comtés du sud de l’Irlande se détachent du Royaume-Uni pour devenir l’État Libre d’Irlande, puis l'Irlande après 1948. Les 6 comtés restants au nord-est, connus sous le nom d’Irlande du Nord, ont été touchés par des conflits sporadiques entre nationalistes (catholiques) et unionistes (protestants). Ce conflit éclata au cours des « Troubles » à la fin des années 60, pour aboutir sur une paix difficile 30 ans plus tard.
  • 아일랜드의 역사에서 처음으로 인류가 등장한 것은 기원전 8000년 전 경으로 알려져있다. 당시 유럽 대륙과 브리튼 제도는 육지로 연결되어 있었으며 인류는 수렵 채집 사회를 이루고 있었다. 당시 유적은 거의 남아있지 않으나 현존하는 신석기유적은 이들이 이베리아 반도의 거주민들과 상당한 관련성이 있었다는 것을 보여준다. 뉴그랜지의 신석기 유적 등이 유명하다.기원후 5세기 경 성 파트리치오와 일련의 선교사들이 아일랜드에 들어와 기독교가 전파되어 600년경 켈트 다신교를 대체하였다. 800년경부터 1세기가 넘는 기간 동안 바이킹의 침입이 있었다. 당시 아일랜드에 있던 여러 왕국들은 바이킹에 맞서 싸우기엔 역부족이었다. 1169년 노르만 왕조의 제 2대 펨브로크 백작이었던 리차드 드 클래어가 아일랜드를 침공한 이후 아일랜드는 노르만 왕조의 직할령이 되었으며, 이후 700년간 잉글랜드의 통치를 받았다. 잉글랜드의 통치는 그다지 큰 저항없이 이루어 져 왔으나, 종교개혁자들의 영향으로 성공회가 로마 가톨릭 교회에서 분리된 잉글랜드 종교개혁 이후 위기에 봉착한다. 로마 가톨릭을 버릴 것을 강요받은 아일랜드인들은 1534년부터 1691년까지 아일랜드에서는 크고 작은 반란을 일으켰다. 17세기이후 아일랜드에는 잉글랜드에서 건너온 장로교 신자들이 북부를 중심으로 정착하여 점차 세력을 확장하였다. 이들 얼스터의 개신교 신자들은 아일랜드 역사에서 주요 갈등 요인의 하나가 되었다.잉글랜드는 로마 가톨릭 교회 신자의 공직 진출을 제한하였다. 이로 인해 17세기 말 전체 인구의 85%가 로마 가톨릭 교회 신자인 아일랜드를 대표하는 의원중에는 로마 가톨릭 신자가 한 명도 없는 상황이 지속되었다. 1801년 1800년 합병령에 의해 아일랜드가 그레이트 브리튼 아일랜드 연합 왕국에 합병될 당시에도 로마 가톨릭 교회 신자는 의원이 될 수 없었고 합병령은 극렬한 반대에 부딪혔다.아일랜드의 독립운동은 19세기와 20세기에 걸쳐 계속되었으며, 영국은 1914년 자치법과 1920년 자치정부법등을 제시하였지만 아일랜드 내의 독립운동 열기를 막지는 못했다. 1922년 아일랜드는 독립전쟁에서 승리하여 아일랜드 공화국을 수립하였다.
  • アイルランドの歴史では、ヨーロッパ北西部に位置するアイルランド島における歴史を記述する。アイルランド史は隣り合うブリテン島におけるイギリスの歴史から多大な影響を受けてきた。近年の歴史学研究においては、イングランド、スコットランド、ウェールズの歴史とあわせて、ブリテンの歴史というカテゴリも用いられている。
  • Er zijn niet veel landen in West-Europa waar de geschiedenis zo tastbaar aanwezig is als op het Ierse eiland. Het land is bezaaid met ruïnes en gedenktekens. De eeuwenlange strijd tussen de Keltische inwoners (overigens ooit ook kolonisten) en de groepen die later kwamen, Noormannen, Anglo-Normandiërs en voornamelijk Schotse protestanten heeft diepe sporen nagelaten. Het bestaan van twee aparte landen op het eiland kan alleen uit die strijd begrepen worden.
  • La storia dell'isola d'Irlanda si articola in varie fasi ed è caratterizzata da innumerevoli invasioni militari da parte di popolazioni esterne, ma anche culturali e religiose come quella cristiana nei primi secoli dopo Cristo.La divisione fra Repubblica d'Irlanda e Irlanda del Nord è abbastanza recente: si creò infatti con la stipula del trattato Government of Ireland Act del 1920. Se dividere dal 1922 la storia dei due paesi è sicuramente funzionale ma non del tutto appropriato, prima della divisione dell'isola la storia è stata sempre particolarmente omogenea.
  • Írország történelme alatt az ír nép, illetve az évezredek során a szigeten élt népek közös történelmét értjük. A terület első lakosai a jégkorszakvégén vándoroltak a szigetre a Brit-szigetekről. A vaskorban a kelták érkeztek a szigetre akik rengeteg törzsi királyságot alakítottak ki, őket tekintjük az írek őseinek. Később keresztény királyságok jöttek létre a szigeten, amelyeket végül csak 1541-ben sikerült teljesen angol befolyás alá hajtani, amely azonban az írek folyamatos elégedetlenségét, agresszióját váltotta ki a brit hódítókkal szemben. A késő középkori, majd az újkori Írország történelme az angolokkal folytatott folyamatos háborúk, felkelések, lázadások időszaka. Az ország önállóságát végül az 1921-es Angol-Ír Egyezmény (Anglo-Irish Treaty) garantálta részlegesen, majd 1949-ben Észak-Írország kivételével teljes mértékben független államnak nyilvánították. Az északi országrész helyzete azonban a mai napig aggodalomra ad okot.
  • Spätestens mit dem Rückgang der Weichsel-Vereisung (auf den Britischen Inseln Devensian-Glaciation), im Creswellian dürften die modernen Menschen Irland erreicht haben. Siedlungen sind aber erst ab 8000 v. Chr. belegt. Im ersten Jahrtausend v. Chr. prägten keltisch sprechende Einwanderer die Geschichte. Nach der Christianisierung im 5. Jahrhundert kam die Insel unter den Einfluss verschiedener Völker wie der Angelsachsen und im 12. Jahrhundert der Normannen. Die auch militärischen Eingriffe Englands führten letztlich 1801 zur Abschaffung des irischen Parlaments und zur Einverleibung in das Vereinigte Königreich.Infolge des Irischen Unabhängigkeitskriegs gelang es 1922, aus Irland ein unabhängiges Dominion innerhalb der britischen Monarchie zu installieren. Im Jahre 1949 trat Irland aus dem Commonwealth aus und nennt sich seitdem Republik Irland.
  • İrlanda tarihi bugünkü İrlanda Cumhuriyeti topraklarının tarih öncesi dönemlerden günümüze kadar uzanan tarihini kapsar.
  • Prehistoric Ireland spans a period between the first known settlement around 8000 B.C.E. until the emergence of "protohistoric" Gaelic Ireland at the time of Christianization in the 5th century; Celtic Christianity had subsumed or replaced the earlier polytheism by the end of the 6th century.The Norman invasion of the late 12th century marked the beginning of more than 700 years of direct English and, later, British involvement in Ireland. In 1177, Prince John Lackland was made Lord of Ireland by his father Henry II of England at the Council of Oxford.The Crown did not attempt to assert full control of the island until after Henry VIII's repudiation of papal authority over the Church in England and subsequent rebellion of the Earl of Kildare in Ireland threatened English hegemony there. Henry proclaimed himself King of Ireland and also tried to introduce the English Reformation, which failed in Ireland. Attempts to either conquer or assimilate the Irish lordships into the Kingdom of Ireland provided the initial impetus for a series of Irish military campaigns between 1534 and 1603. This period was marked by a Crown policy of plantation, involving the arrival of thousands of English and Scottish Protestant settlers, and the consequent displacement of the pre-plantation Catholic landholders. As the military and political defeat of Gaelic Ireland became more pronounced in the early seventeenth century, sectarian conflict became a recurrent theme in Irish history.The 1613 overthrow of the Catholic majority in the Irish Parliament was realised principally through the creation of numerous new boroughs which were dominated by the new settlers. By the end of the seventeenth century, recusant Roman Catholics, as adherents to the old religion were now termed, representing some 85% of Ireland's population, were then banned from the Irish Parliament. Protestant domination of Ireland was confirmed after two periods of war between Catholics and Protestants in 1641-52 and 1689-91. Political power thereafter rested entirely in the hands of a Protestant Ascendancy minority, while Catholics and members of dissenting Protestant denominations suffered severe political and economic privations at the hands of the Penal Laws. The Irish Parliament was abolished in 1801 in the wake of the republican United Irishmen Rebellion and Ireland became an integral part of a new United Kingdom of Great Britain and Ireland under the Act of Union. Although promised a repeal of the Test Act, Catholics were not granted full rights until Catholic Emancipation was attained throughout the new UK in 1829. This was followed by the first Reform Act 1832, a principal condition of which was the removal of the poorer British and Irish freeholders from the franchise.The Irish Parliamentary Party strove from the 1880s to attain Home Rule through the parliamentary constitutional movement, eventually winning the Home Rule Act 1914, though this Act was suspended at the outbreak of World War I. The Easter Rising staged by Irish republicans two years later brought physical force republicanism back to the forefront of Irish politics.In 1922, after the Irish War of Independence and the Anglo-Irish Treaty, the larger part of Ireland seceded from the United Kingdom to become the independent Irish Free State; and after the 1937 constitution, Ireland. The six north eastern counties, known as Northern Ireland, remained within the United Kingdom. The Irish Civil War followed soon after the War of Independence. The history of Northern Ireland has since been dominated by sporadic sectarian conflict between (mainly Catholic) Nationalists and (mainly Protestant) Unionists. This conflict erupted into the Troubles in the late 1960s, until an uneasy peace thirty years later.
  • Sejarah Irlandia dimulai dengan adanya pemukiman pertama di Irlandia sekitar tahun 8000 SM, ketika pemburu tiba dari Britania Raya dan daratan Eropa, kemungkinan melalui jembatan alam. Sedikit jejak arkeologi yang tersisa dari grup ini, tetapi generasi penerus mereka dan perpindahan pada era Neolitik dari Semenanjung Iberia, menyebabkan adanya situs Neolitik utama seperti Newgrange. Dengan tibanya Santo Patrick dan misionaris Kristen lainnya pada awal abad ke-5 M, Kekristenan menggantikan agama pagan pada tahun 600.
  • A diferença entre a ilha da Irlanda (outrora governada como unidade) e a República da Irlanda (que inclui 26 dos 32 condados da ilha) é o resultado de complexos eventos constitucionais da primeira metade do século XX.De 1 de janeiro de 1801 a 6 de dezembro de 1922 a Irlanda fazia parte do Reino Unido. Em 1919, a maioria dos parlamentares eleitos nas eleições gerais do Reino Unido de 1918, recusou-se a tomar assento na Câmara dos Comuns. Ao invés, decidiram formar um parlamento paralelo, chamado Dáil Éireann. O novo parlamento extra-legal, em 1919, expediu a Declaração Unilateral de Independência, em nome da proclamada República Irlandesa. Na realidade esta república não recebeu qualquer reconhecimento internacional. Depois da amarga guerra Anglo-irlandesa, também conhecida como Guerra da Independência Irlandesa, representantes do governo britânico e do gabinete da República Irlandesa (conhecido como Aireacht) negociaram, em 1921, o tratado Anglo-Irlandês e criaram um novo sistema legal irlandês, conhecido como status de domínio. O novo estado irlandês reconhecido internacionalmente como Estado Livre Irlandês (na língua nativa Saorstát Éireann) foi criado. O novo estado deveria, em tese, cobrir todo o território da ilha, sujeito, contudo, à adesão da região da Irlanda do Norte, que foi criada independentemente pelo Ato do Governo da Irlanda de 1920, que poderia optar por permanecer no Reino Unido, o que realmente aconteceu. Os 26 condados remanescentes formaram o Estado Livre Irlandês, uma monarquia constitucional, sob o controle de um monarca Bretão, com o título de Rei da Irlanda (a partir de 1927); possuía um Governador-Geral, um parlamento bicameral, um gabinete, chamado de Conselho Executivo e o primeiro-ministro, com título de Presidente do Conselho Executivo do Estado Livre Irlandês. Em 29 de dezembro de 1937 uma nova constituição, a Bunreacht na hÉriann foi promulgada, substituindo o antigo texto e dando novo nome ao país, que passou a ser chamado Éire, ou, em inglês, Irland. Embora a nova estrutura deste estado estabelecesse um Presidente da Irlanda, em vez de um rei, não era uma efetiva república. O papel principal ao chefe de estado, a representação internacional continuou revestido por "estatuto de lei" na figura do rei como um órgão do estado. Em 1º de Abril de 1949 o Ato da República da Irlanda, Éire, mudou o cenário, transferindo as funções dadas ao rei para a figura do Presidente da Irlanda. Embora o nome do estado permaneça sendo Éire (artigo 4.º, "O nome do estado é Éire, ou na língua inglesa, Ireland") o termo República da Irlanda (oficialmente apenas a descrição do novo estado), acabou sendo usado como o nome do país. Enquanto a República utiliza a palavra Irlanda para se descrever, particularmente na esfera diplomática, muitos estados evitam utilizar o termo por causa da existência da Irlanda do Norte, e porque a constituição de 1937 da Irlanda estabeleceu jurisdição sobre o território da porção norte. Portanto, utilizar o nome singular seria encarado como aceitar a alegação e ofender a Irlanda do Norte. A alegação, contida nos artigos 2º e 3º da constituição foi afastada em 1999. O Estado Livre da Irlanda/Éire permaneceu parte da Comunidade Britânica até a declaração da república, em abril de 1949. Sob as regras da Comunidade, a declaração de república automaticamente termina a associação daquele estado com a entidade. Embora a Irlanda tenha deixado de ser um membro, decidindo por não se reintegrar, reteve boa parte dos privilégios dos membros. Até hoje, por exemplo, cidadãos irlandeses residentes no Reino Unido gozam de todos os direitos de cidadania, incluindo o de concorrer às eleições locais e parlamentares e de servir nas forças armadas britânicas. A Irlanda aderiu às Nações Unidas em 1955 e à União Europeia em 1973. Os governos irlandeses vêm buscando a unificação pacífica das Irlandas e cooperaram com o governo britânico contra a violência entre os grupos parlamentaristas e os grupos norte-irlandeses conhecidos como The Troubles (Os Problemas). Um acordo de paz foi aprovado em 1998, ficando conhecido como Acordo de Belfast (Capital da Irlanda do Norte), tendo sido votado em ambas as Irlandas, sendo implantado atualmente.
  • V tomto článku je popsána historie národů obývajících ostrov Irsko.
  • Artikulu hau Irlandako historiari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Irlandako Errepublikaren historia. Irlandako historia Historiaurrean hasten da.
  • История Ирландии простирается на тысячи лет до н. э. Последние две тысячи лет изучены достаточно подробно и очень богаты на события.
  • La història d'Irlanda comença amb la Prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè, el cristianisme cèltic havia subsumit doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.Al voltant del 800 dC, més d'un segle després, les invasions dels víkings van fer estralls en la cultura monàstica i en diverses dinasties regionals de l'illa, però, les dues institucions van demostrar ser prou fortes per a sobreviure i assimilar als invasors nòrdics. La invasió normanda de finals del segle XII va marcar l'inici de més de 700 anys de la participació britànica directa a Irlanda per part del Regne d'Anglaterra i més tard, el 1177, el príncep anglès Joan sense Terra va ser fet Senyor d'Irlanda pel seu pare Enric II d'Anglaterra en el Concili d'Oxford.La Corona no va tractar de fer valer el control total de l'illa fins que Enric VIII Tudor, rei d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les, repudià l'autoritat papal sobre l'Església a Anglaterra per tal de poder casar-se amb Anna Bolena. Això va dur a la posterior rebel·lió de l'irlandès catòlic comte de Kildare, Duc de Leinster, poderós terratinent que va amenaçar l'hegemonia anglesa a l'illa. Aleshores Enric VIII es va proclamar a si mateix rei d'Irlanda i també va tractar d'introduir la seva reforma protestant de l'Església Anglicana, que va fracassar a Irlanda. Els intents de conquerir o assimilar els senyorius irlandesos al nou Regne d'Irlanda anglès van portar a dures campanyes militars entre 1534 i 1603. Aquest període es va caracteritzar per una política de la Corona anglesa d'establir colonies, que implicaren l'arribada de milers d'anglesos i escocesos protestants, els colons, i el consegüent desplaçament de la precolonització per part dels terratinents irlandesos d'arrel catòlica. A mesura que la derrota militar i política de la Irlanda gaèlica es va fer més pronunciada, a principis del segle XVII els conflictes sectàris entre colons britànics (anglesos i escocesos) protestants i irlandesos catòlics es va convertir en un tema recurrent en la història d'Irlanda.El 1613 l'enderrocament de la majoria catòlica al Parlament irlandès es va realitzar principalment a través de la creació de nombrosos barris nous que van ser dominats pels nous colons, de major poder econòmic i finançats per la Corona britànica. A finals del segle XVII, els catòlics romans, com els adeptes de l'antiga religió s'anomenaren a partir d'aleshores a Irlanda, representaven al voltant del 85% de la població d'Irlanda, però malgrat això van ser prohibits al Parlament irlandès. La dominació protestant d'Irlanda es va confirmar després de dos períodes de guerra entre catòlics i protestants: 1641-1652 i 1689-91. El poder polític a partir de llavors es troba completament en mans d'una minoria protestant, mentre que els catòlics i els membres de moviments dissidents protestants, els Inconformistes anglicans, van patir privacions polítiques i econòmiques greus a mans de les Lleis Penals escrites per la minoria protestant dominant.El Parlament irlandès (Irish House of Commons) va ser abolit el 1801 arran de la republicana rebel·lió irlandesa de 1798, anomenada Rebel·lio dels irlandesos units, així Irlanda es va convertir en una part integral d'un nou Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda a l'Acta d'Unió de 1800. Encara que es va prometre una derogació de la Test Act (Lleis Penals), als catòlics no els hi van ser concedits drets complets fins a l'Emancipació catòlica que més tard es va aconseguir a tot el nou Regne Unit el 1829. Això va ser seguit per la primera Llei de Reforma de 1832, una condició principal de la qual va ser l'eliminació dels propietaris britànics i irlandesos més pobres, sufragistes.El Partit Parlamentari Irlandès es va esforçar per tenir preeminencia des del 1880 fins que va arribar la Home Rule (una primera forma estatutaria per al país) a través del moviment constitucional parlamentari, arribant a guanyar l'Estatut d'Autonomia de 1914, la Third Home Rule Act, encara que aquesta llei es va suspendre després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. L'Alçament de Pasqua posat en escena pels republicans irlandesos dos anys més tard va portar a les turbulencies del Physical force Irish republicanism de nou a l'avantguarda de la política irlandesa.El 1922, després de la Guerra d'Independència irlandesa i el Tractat Angloirlandès, la part més gran d'Irlanda es va separar del Regne Unit per esdevenir l'independent Estat Lliure d'Irlanda, i després de la constitució de 1937, solament Irlanda. Els sis comtats del nord-est de l'illa d'Irlanda, coneguts com a Irlanda del Nord, es van mantenir per la força de les armes dins del Regne Unit. La Guerra civil irlandesa va seguir poc després de la Guerra de la Independència. A partir d'aquí la història d'Irlanda del Nord ja ha estat dominada pel conflicte sectari entre (principalment catòlics, per bé que no tots) Nacionalistes irlandesos, i (principalment protestants) Unionistes. Aquest conflicte va esclatar durant els anomenats The Troubles a la fi de 1960, fins que l'Acord de Divendres Sant va portar a una pau precaria trenta anys després, fins al dia d'avui, en què el conflicte no està del tot resolt.
  • La Historia de Irlanda anterior al cristianismo proviene de referencias encontradas en antiguas escrituras romanas, y libros de poesía irlandesa, así como de los mitos y los restos descubiertos por la arqueología. Sus primeros habitantes, pueblos de una cultura de mediados de la Edad de Piedra, o mesolítica, llegaron a la isla después del año 8000 a. C., cuando el clima se tornó más hospitalario tras el retroceso de los hielos polares. Los anales de los cuatro maestros, la cronología más extensa recopilada por monjes franciscanos entre 1632-36, documentan las fechas entre el diluvio en 2242 a. C. y 1616 d. C., aunque se cree que las primeras entradas se refieren a fechas alrededor del 550 a. C.El libro de Armagh (en la biblioteca del Trinity College de Dublín, MS52), manuscrito irlandés del siglo IX, también conocido como Canon de Patricio o Liber Ar(d) machanus. Contiene algunos de los más antiguos ejemplos de gaélico escrito. Se cree que perteneció a San Patricio y que, al menos en parte, fue obra de su puño y letra. Las investigaciones han determinado que al menos una parte, si no todo, fue obra de un copista llamado Ferdomnach de Armagh (fallecido en 845 o 846), quien escribió la primera parte del libro en 807 u 808.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 233491 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 39476 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 309 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109303280 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • :category:History of Ireland
prop-fr:commonsTitre
  • l'histoire de l'Irlande
prop-fr:fr
  • Liste de massacres en Irlande
  • Famine en Irlande
  • Massacre de Scullabogue
  • Dépendance de l'Irlande sur la Loi de la Grande-Bretagne de 1719
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:texte
  • Nouvelle famine en 1879
  • massacre de protestants à Scullabogue
  • Dépendance de l'Irlande sur la Loi de la Grande-Bretagne de 1719
prop-fr:trad
  • List of massacres in Ireland
  • Dependency of Ireland on Great Britain Act 1719
  • Irish Famine
  • Scullabogue Barn massacre
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'histoire de l’Irlande commence avec les premières traces d’habitations humaines, aux environs de 8000 av JC, quand des chasseurs-cueilleurs venant de Grande-Bretagne et d’Europe continentale s’installent sur l’île. Quelques traces archéologiques de cette période sont visibles, mais ce sont leurs descendants et les nouveaux arrivants du Néolithique (que l’on relie aux cultures de la péninsule ibérique), qui furent responsables des principaux sites du Néolithique comme Newgrange.
  • アイルランドの歴史では、ヨーロッパ北西部に位置するアイルランド島における歴史を記述する。アイルランド史は隣り合うブリテン島におけるイギリスの歴史から多大な影響を受けてきた。近年の歴史学研究においては、イングランド、スコットランド、ウェールズの歴史とあわせて、ブリテンの歴史というカテゴリも用いられている。
  • Er zijn niet veel landen in West-Europa waar de geschiedenis zo tastbaar aanwezig is als op het Ierse eiland. Het land is bezaaid met ruïnes en gedenktekens. De eeuwenlange strijd tussen de Keltische inwoners (overigens ooit ook kolonisten) en de groepen die later kwamen, Noormannen, Anglo-Normandiërs en voornamelijk Schotse protestanten heeft diepe sporen nagelaten. Het bestaan van twee aparte landen op het eiland kan alleen uit die strijd begrepen worden.
  • İrlanda tarihi bugünkü İrlanda Cumhuriyeti topraklarının tarih öncesi dönemlerden günümüze kadar uzanan tarihini kapsar.
  • V tomto článku je popsána historie národů obývajících ostrov Irsko.
  • Artikulu hau Irlandako historiari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Irlandako Errepublikaren historia. Irlandako historia Historiaurrean hasten da.
  • История Ирландии простирается на тысячи лет до н. э. Последние две тысячи лет изучены достаточно подробно и очень богаты на события.
  • Prehistoric Ireland spans a period between the first known settlement around 8000 B.C.E. until the emergence of "protohistoric" Gaelic Ireland at the time of Christianization in the 5th century; Celtic Christianity had subsumed or replaced the earlier polytheism by the end of the 6th century.The Norman invasion of the late 12th century marked the beginning of more than 700 years of direct English and, later, British involvement in Ireland.
  • 아일랜드의 역사에서 처음으로 인류가 등장한 것은 기원전 8000년 전 경으로 알려져있다. 당시 유럽 대륙과 브리튼 제도는 육지로 연결되어 있었으며 인류는 수렵 채집 사회를 이루고 있었다. 당시 유적은 거의 남아있지 않으나 현존하는 신석기유적은 이들이 이베리아 반도의 거주민들과 상당한 관련성이 있었다는 것을 보여준다. 뉴그랜지의 신석기 유적 등이 유명하다.기원후 5세기 경 성 파트리치오와 일련의 선교사들이 아일랜드에 들어와 기독교가 전파되어 600년경 켈트 다신교를 대체하였다. 800년경부터 1세기가 넘는 기간 동안 바이킹의 침입이 있었다. 당시 아일랜드에 있던 여러 왕국들은 바이킹에 맞서 싸우기엔 역부족이었다. 1169년 노르만 왕조의 제 2대 펨브로크 백작이었던 리차드 드 클래어가 아일랜드를 침공한 이후 아일랜드는 노르만 왕조의 직할령이 되었으며, 이후 700년간 잉글랜드의 통치를 받았다.
  • La història d'Irlanda comença amb la Prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè, el cristianisme cèltic havia subsumit doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.Al voltant del 800 dC, més d'un segle després, les invasions dels víkings van fer estralls en la cultura monàstica i en diverses dinasties regionals de l'illa, però, les dues institucions van demostrar ser prou fortes per a sobreviure i assimilar als invasors nòrdics.
  • La storia dell'isola d'Irlanda si articola in varie fasi ed è caratterizzata da innumerevoli invasioni militari da parte di popolazioni esterne, ma anche culturali e religiose come quella cristiana nei primi secoli dopo Cristo.La divisione fra Repubblica d'Irlanda e Irlanda del Nord è abbastanza recente: si creò infatti con la stipula del trattato Government of Ireland Act del 1920.
  • Sejarah Irlandia dimulai dengan adanya pemukiman pertama di Irlandia sekitar tahun 8000 SM, ketika pemburu tiba dari Britania Raya dan daratan Eropa, kemungkinan melalui jembatan alam. Sedikit jejak arkeologi yang tersisa dari grup ini, tetapi generasi penerus mereka dan perpindahan pada era Neolitik dari Semenanjung Iberia, menyebabkan adanya situs Neolitik utama seperti Newgrange.
  • Spätestens mit dem Rückgang der Weichsel-Vereisung (auf den Britischen Inseln Devensian-Glaciation), im Creswellian dürften die modernen Menschen Irland erreicht haben. Siedlungen sind aber erst ab 8000 v. Chr. belegt. Im ersten Jahrtausend v. Chr. prägten keltisch sprechende Einwanderer die Geschichte. Nach der Christianisierung im 5. Jahrhundert kam die Insel unter den Einfluss verschiedener Völker wie der Angelsachsen und im 12. Jahrhundert der Normannen.
  • La Historia de Irlanda anterior al cristianismo proviene de referencias encontradas en antiguas escrituras romanas, y libros de poesía irlandesa, así como de los mitos y los restos descubiertos por la arqueología. Sus primeros habitantes, pueblos de una cultura de mediados de la Edad de Piedra, o mesolítica, llegaron a la isla después del año 8000 a. C., cuando el clima se tornó más hospitalario tras el retroceso de los hielos polares.
  • Írország történelme alatt az ír nép, illetve az évezredek során a szigeten élt népek közös történelmét értjük. A terület első lakosai a jégkorszakvégén vándoroltak a szigetre a Brit-szigetekről. A vaskorban a kelták érkeztek a szigetre akik rengeteg törzsi királyságot alakítottak ki, őket tekintjük az írek őseinek.
  • A diferença entre a ilha da Irlanda (outrora governada como unidade) e a República da Irlanda (que inclui 26 dos 32 condados da ilha) é o resultado de complexos eventos constitucionais da primeira metade do século XX.De 1 de janeiro de 1801 a 6 de dezembro de 1922 a Irlanda fazia parte do Reino Unido. Em 1919, a maioria dos parlamentares eleitos nas eleições gerais do Reino Unido de 1918, recusou-se a tomar assento na Câmara dos Comuns.
rdfs:label
  • Histoire de l'Irlande
  • Dějiny Irska
  • Geschichte Irlands
  • Geschiedenis van Ierland
  • Historia Irlandii
  • Historia de Irlanda
  • History of Ireland
  • Història d'Irlanda
  • História da República da Irlanda
  • Irlandako historia
  • Sejarah Irlandia
  • Storia d'Irlanda
  • Írország történelme
  • İrlanda tarihi
  • История Ирландии
  • アイルランドの歴史
  • 아일랜드의 역사
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of