Himyar est un royaume antique du Yémen qui connut son apogée au début du Ier siècle en constituant un Empire qui contrôlait une grande partie de l'Arabie méridionale. Ses habitants sont appelés Himyarites ou parfois Homérites.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Himyar est un royaume antique du Yémen qui connut son apogée au début du Ier siècle en constituant un Empire qui contrôlait une grande partie de l'Arabie méridionale. Ses habitants sont appelés Himyarites ou parfois Homérites.
  • Химьяр (Химйар; араб. حِمير‎‎) — древнее царство, существовавшее около 110 до н. э. — 599 г. на юге Аравийского полуострова. В IV—VI веках его власть (через химьяритских вассалов, прежде всего киндитов) нередко распространялась на значительную часть центральной Аравии.
  • The Ḥimyarite Kingdom or Ḥimyar (in Arabic مملكة حِمْيَر Mamlakat Ḥimyar) (Hebrew: ממלכת חמיר‎) (Flourished 110 BC–520s), historically referred to as the Homerite Kingdom by the Greeks and the Romans, was a kingdom in ancient Yemen. Established in 110 BCE, it took as its capital the modern-day city of Sana'a after the ancient city of Zafar. The Kingdom conquered neighbouring Saba' (Sheba) in c.25 BC (for the first time), Qataban in c.200 CE, and Haḍramaut c.300 AD. Its political fortunes relative to Saba' changed frequently until it finally conquered the Sabaean Kingdom around 280 CE. Himyar then endured until it finally fell to Christian invaders in 525 AD.
  • Himiar ou Reino Himiarita (em árabe: مملكة حِمْيَر; transl.: mamlakat ħimyâr), antigamente chamado Reino Homerita pelos gregos e romanos, foi um estado localizado no sudoeste da Arábia datado de 110 a.C.. Sua capital era a antiga cidade de Zafar passando posteriormente para a atual cidade de Sanaa. O reino conquistou o vizinho Reino de Sabá (Sheba) em 25 a.C., Qataban em 200 d.C. e Hadramaute em 300 d.C. Sua sorte politica com relação à Saba mudou frequentemente até finalmente conquistar Saba ao redor de 280 d.C.== Referências ==
  • Himyar was een koninkrijk in Jemen van de 2e eeuw v.Chr tot de 6e eeuw n.Chr. Het koninkrijk, dat in 110 v.Chr. gevestigd werd vanuit de hoofdstad Zafar, veroverde het naastliggende Sheba in 25 v.Chr., Qataban in 200 n.Chr. en Hadramaut in 300 n.Chr. Daarna hield Himyar aanvallers af tot 525 n.Chr., toen christelijke veroveraars binnenvielen.
  • Химяритското царство, известно също като Химярит, е древно царство, намирало се на територията на днешен Йемен. Съществува от 110 г. пр.н.е. до VI век.Приемник е на царство Саба. През 25 г. преди Христа тази монархия завладява древното йеменско царство Саба, а през 200 г. от н.е. - царството Катабан. Друга йеменска монархия, завладяна от Химярит през 300 г. от н.е., е Хадрамаут.
  • Himyar Krallığı (Arapça مملكة حِمير), Arap Yarımadasının güneyinde, MÖ 110 civarında tarih sahnesine çıkan, Yunanlılar ve Romalılarca Homerite Krallığı olarak adlandırılan antik krallık. Komşu krallıklardan Saba MÖ 25, Kataban 200 ve Hadramut 300 yılı civarında bu krallık tarafından fethedildi. Krallığın politik kaderi, Saba krallığının kesin olarak fethedildiği 280 yılına kadar bu krallıkla yakından ilişkili olmuştur. 525 yılına kadar bölgesinden başat güç olan krallığın ekonomisi tarıma dayalıydı. En önemli ihraç ürünü Mir ağacı ve ondan elde edilen tütsüdür. Kuzey Afrika ile yakınlığı nedeni ile Roma İmparatorluğunun fildişi ihtiyacının bir kısmı burandan sağlanmıştır.
  • Himyar, o reino himyarita fue un antiguo estado de la parte meridional de la península arábiga, que data del 110 a. C.En árabe se llamaba مملكة حِمير, y los griegos y romanos lo conocían antiguamente como reino homerita.Conquistó al vecino reino de Saba (Sheba) aproximadamente en el 25 a. C., Qataban hacia el 200 d. C., y Hadramaut hacia el 300 d. C.. Su suerte política con respecto a Saba cambió frecuentemente hasta que finalmente conquistó el reino de Saba alrededor del 280 d. C..
  • Himyar (arabo: حِمير, Ḥimyar) è il nome che gli Arabi musulmani dettero al regno neo-sabeo sud-yemenita attivo tra il 110 a.C. e il 520), prima della sua conquista e della conversione dei suoi abitanti a seguito della disfatta subita dalla "profetessa" Sajāḥ.È probabile che il nome sia quello di una confederazione tribale - con capitale Zafār - formatasi alla fine del II secolo a.C., con la quale gli Arabi peninsulari entrarono in proficuo contatto economico-commerciale e culturale fin dall'età preislamica.Nel IV secolo si assiste a un parziale processo di ebraizzazione, almeno della dinastia di tubbaʿ che governava Himyar, fenomeno che è stato visto - unitamente alla cospicua presenza cristiana nella grande oasi di Najrān - come anticipatore del lento affermarsi delle concezioni monoteistiche della Penisola dapprima e del Ḥijāz poi, senza dimenticare l'influenza scaturita dall'occupazione del paese da parte dei persiani sasanidi nel 570 d.C. circa.Secondo tradizioni e documenti arabi, siriaci e abissini, il re Dhū Nuwās si convertì al giudaismo mettendo in atto, nel 523, una violenta persecuzione contro i cristiani. Le fonti cristiane insistono sull'episodio dell'assedio alla città di Najrān, sede di una fiorente comunità cristiana. Il re, non riuscendo ad espugnarla, promise che, se gli avessero aperto le porte pacificamente, non avrebbe perpetrato alcuna violenza. Non fu così. Quando la città gli aprì le porte, Dhū Nuwās ordinò il massacro di quanti non avessero abbandonato la fede cristiana e, come monito, disseppellì il corpo del vescovo Paolo e lo arse. Gli Acta di Areta di Najrān ricordano il martirio di Areta, uno dei notabili della città, il quale fu ucciso con 340 compagni il 24 ottobre del 523. I documenti agiografici leggono ovviamente l'episodio dell'assedio in chiave esclusivamente religiosa, mentre ignorano il cospicuo debito contratto dal re nei confronti dei mercanti cristiani dell'oasi e la sua difficoltà (e flebile intenzione) di rifonderlo.
  • Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al regne de Saba.El primer estat himiarita va sorgir el 115 aC a Raidan (el títol era "senyors de Raidan") que després es va convertir en el regne d' Himiar (Himyar). El 25 aC van conquerir temporalment el regne de Saba, i uns dos-cents vint anys després el regne de Qataban, i vers el 300 el regne d'Hadramaut. Saba fou finalment conquerida i annexionada el 280 però abans havia arribat a dominar Raidan (vers 160-195). Vers el 290 la primera dinastia himiarita de Raidan fou substituïda per la dinastia paral·lela anomenada dels Toba o Tubba (probablement un títol personal semblant a faraó) que es van titular "reis de Saba i Raidan" o "Tubba d'Himyar".Vers el 330, mercès a un predicador originari d'Alexandria d'Egipte, el rei axumita Erzana es va fer cristià i, al contrari, el rei d'Himyar es va convertir al judaisme vers el 385. Al segle següent el cristianisme es va implantar al Iemen sobretot a Najran.Els axumites van conquerir el Iemen vers el 370. El rei d'Axum o Aksum es va titular "Rei d'Axum, de Iemen i de Reidan". Pel mateix temps els axumites van conquerir la Núbia, al nord d'Axum. El 378 els himiarites van recuperar la independència.Fins als 525 fou l'estat dominant al sud d'Aràbia amb una economia agrícola ajudada per l'exportació del encens i la mirra; els himiarites compraven marfil a Àfrica que després venien a l'Imperi Romà. El darrer rei fou Dhu Nuwas (Yusuf Ashar Yathar), que s'havia convertit al judaisme. El seu veí a l'Àfrica era el regne d'Aksum, un regne cristià. Es va produir la matança de Najran en la que cristians himiarites i axumites foren massacrats per ordre del rei; l'emperador bizantí va comunicar els fets al rei d'Axum Caleb. Axum va finalment intervenir i va derrotar Dhu Nuwas. Un virrei d'Axum es va instal·lar a Thusfar. El virrei fou destituït aviat pel general Abraha que va governar el país primer com a governador i després com a rei, fins al 570; el 599 una aliança nacional amb els perses va portar al domini persa. Vers el 629 Himyar fou inclòs en el Califat islàmic.La capital dels himiarites fou Thusfar. La llengua himiarita es va parlar fins al segle X.
  • Himyar (altsüdarabisch Ḥmyr, arabisch ‏حمير‎, DMG Ḥimyar) war ein altsüdarabisches Königreich im heutigen Jemen, das etwa vom 1. Jahrhundert v. Chr. bis 570 n. Chr. bestand. Das Zentrum befand sich in der im jemenitischen Hochland gelegenen Stadt Zafar mit der Königsburg Raydan in 2800 Meter Höhe etwa 14 Kilometer südöstlich der heutigen Provinzstadt Yarīm. Als letzter vorislamischer Staat im Jemen wurde der Name „Himjar“ bis ins 19. Jahrhundert allgemein für das vorislamische Südarabien gebraucht.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2204419 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13985 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 101 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110045102 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Himyar est un royaume antique du Yémen qui connut son apogée au début du Ier siècle en constituant un Empire qui contrôlait une grande partie de l'Arabie méridionale. Ses habitants sont appelés Himyarites ou parfois Homérites.
  • Химьяр (Химйар; араб. حِمير‎‎) — древнее царство, существовавшее около 110 до н. э. — 599 г. на юге Аравийского полуострова. В IV—VI веках его власть (через химьяритских вассалов, прежде всего киндитов) нередко распространялась на значительную часть центральной Аравии.
  • Himyar was een koninkrijk in Jemen van de 2e eeuw v.Chr tot de 6e eeuw n.Chr. Het koninkrijk, dat in 110 v.Chr. gevestigd werd vanuit de hoofdstad Zafar, veroverde het naastliggende Sheba in 25 v.Chr., Qataban in 200 n.Chr. en Hadramaut in 300 n.Chr. Daarna hield Himyar aanvallers af tot 525 n.Chr., toen christelijke veroveraars binnenvielen.
  • Химяритското царство, известно също като Химярит, е древно царство, намирало се на територията на днешен Йемен. Съществува от 110 г. пр.н.е. до VI век.Приемник е на царство Саба. През 25 г. преди Христа тази монархия завладява древното йеменско царство Саба, а през 200 г. от н.е. - царството Катабан. Друга йеменска монархия, завладяна от Химярит през 300 г. от н.е., е Хадрамаут.
  • Himyar, o reino himyarita fue un antiguo estado de la parte meridional de la península arábiga, que data del 110 a. C.En árabe se llamaba مملكة حِمير, y los griegos y romanos lo conocían antiguamente como reino homerita.Conquistó al vecino reino de Saba (Sheba) aproximadamente en el 25 a. C., Qataban hacia el 200 d. C., y Hadramaut hacia el 300 d. C.. Su suerte política con respecto a Saba cambió frecuentemente hasta que finalmente conquistó el reino de Saba alrededor del 280 d. C..
  • Himyar (altsüdarabisch Ḥmyr, arabisch ‏حمير‎, DMG Ḥimyar) war ein altsüdarabisches Königreich im heutigen Jemen, das etwa vom 1. Jahrhundert v. Chr. bis 570 n. Chr. bestand. Das Zentrum befand sich in der im jemenitischen Hochland gelegenen Stadt Zafar mit der Königsburg Raydan in 2800 Meter Höhe etwa 14 Kilometer südöstlich der heutigen Provinzstadt Yarīm. Als letzter vorislamischer Staat im Jemen wurde der Name „Himjar“ bis ins 19.
  • Himyar (arabo: حِمير, Ḥimyar) è il nome che gli Arabi musulmani dettero al regno neo-sabeo sud-yemenita attivo tra il 110 a.C.
  • The Ḥimyarite Kingdom or Ḥimyar (in Arabic مملكة حِمْيَر Mamlakat Ḥimyar) (Hebrew: ממלכת חמיר‎) (Flourished 110 BC–520s), historically referred to as the Homerite Kingdom by the Greeks and the Romans, was a kingdom in ancient Yemen. Established in 110 BCE, it took as its capital the modern-day city of Sana'a after the ancient city of Zafar. The Kingdom conquered neighbouring Saba' (Sheba) in c.25 BC (for the first time), Qataban in c.200 CE, and Haḍramaut c.300 AD.
  • Himyar Krallığı (Arapça مملكة حِمير), Arap Yarımadasının güneyinde, MÖ 110 civarında tarih sahnesine çıkan, Yunanlılar ve Romalılarca Homerite Krallığı olarak adlandırılan antik krallık. Komşu krallıklardan Saba MÖ 25, Kataban 200 ve Hadramut 300 yılı civarında bu krallık tarafından fethedildi. Krallığın politik kaderi, Saba krallığının kesin olarak fethedildiği 280 yılına kadar bu krallıkla yakından ilişkili olmuştur.
  • Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al regne de Saba.El primer estat himiarita va sorgir el 115 aC a Raidan (el títol era "senyors de Raidan") que després es va convertir en el regne d' Himiar (Himyar). El 25 aC van conquerir temporalment el regne de Saba, i uns dos-cents vint anys després el regne de Qataban, i vers el 300 el regne d'Hadramaut. Saba fou finalment conquerida i annexionada el 280 però abans havia arribat a dominar Raidan (vers 160-195).
  • Himiar ou Reino Himiarita (em árabe: مملكة حِمْيَر; transl.: mamlakat ħimyâr), antigamente chamado Reino Homerita pelos gregos e romanos, foi um estado localizado no sudoeste da Arábia datado de 110 a.C.. Sua capital era a antiga cidade de Zafar passando posteriormente para a atual cidade de Sanaa. O reino conquistou o vizinho Reino de Sabá (Sheba) em 25 a.C., Qataban em 200 d.C. e Hadramaute em 300 d.C.
rdfs:label
  • Himyar
  • Himiarites
  • Himyar
  • Himyar
  • Himyar
  • Himyar
  • Himyar Krallığı
  • Himyarite Kingdom
  • Reino Himiarita
  • Химьяр
  • Химярит
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of