Henri Ier de Brabant, dit le Courageux ou le Guerroyeur, né vers 1165, mort à Cologne le 5 septembre 1235, est duc de Brabant de 1183 à 1235, comte de Louvain, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie de 1190 à 1235.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Henri Ier de Brabant, dit le Courageux ou le Guerroyeur, né vers 1165, mort à Cologne le 5 septembre 1235, est duc de Brabant de 1183 à 1235, comte de Louvain, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie de 1190 à 1235. Il est fils de Godefroid III, comte de Louvain, landgrave de Brabant, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie, et de Marguerite de Limbourg.Son père l'associe très tôt aux affaires du duché et il est qualifié de miles, nec non comes (chevalier ainsi que comte) dès 1179 à côté de son père. En 1179, il épouse Mathilde de Boulogne, nièce de Philippe d'Alsace, comte de Flandre. Il combat à plusieurs reprises le comte de Hainaut et gouverne les domaines de son père, partit en Terre sainte de 1182 à 1184. En 1183, l'empereur érige le landgraviat du Brabant en duché de Brabant en sa faveur. Henri fonde Bois-le-Duc en 1185. En 1190, quelques semaines après la mort de son père, il reçoit le duché de Basse-Lotharingie en fief de l'empire (Diète de Schwäbisch Hall).Il se trouve rapidement opposé à l'empereur Henri VI, d'abord à propos de l'élection de l'évêque de Liège, affaire qui s'achève par l'assassinat en 1192 de l'évêque qui n'était autre qu'Adalbéron, le frère d'Henri de Brabant. D'autre part Henri VI gardait prisonnier Richard Cœur de Lion, que le duc d'Autriche lui avait remis, et se proposait de le livrer au roi de France, alors que les princes lotharingiens étaient pro-anglais. Finalement, Henri VI cède et libère le roi d'Angleterre contre une rançon excessive. Le comte de Hainaut et de duc de Brabant s'opposent ensuite pendant quatre ans sur le choix du successeur d'Adalbéron à Liège.En 1197 il conduit une expédition de l'empereur Henri VI en Terre sainte qui prend Sidon et de Beyrouth.Sa femme soutient l'élection d'Othon IV de Brunswick, et Henri est un de ses fidèles, comme la plupart des seigneurs de Basse-Allemagne, alors que la Haute-Allemagne soutient Philippe de Souabe, le frère d'Henri VI.En 1204, Henri de Brabant change d'alliance et se rapproche du roi de France et de Philippe de Souabe. Après l'assassinat de Philippe, il lutte contre l'évêque de Liège et essuie une défaite en 1213 lors de la bataille de Steps, puis se rapproche à nouveau d'Othon, et combat à ses côtés à Bouvines où il manque de peu d'être capturé. Peu après, il se rallie à l'empereur Frédéric II, le fils d'Henri VI. Le règne d'Henri de Brabant devient alors plus paisible.Revenant d'une mission en Angleterre, où il avait été chargé de ramener et d'escorter Isabelle d'Angleterre, fiancée à Frédéric II, il tomba malade et mourut à Cologne. Henri I fut inhumé dans la collégiale Saint-Pierre à Louvain, dans un mausolée à gisant, encore conservé au milieu du chœur de l'église.
  • Enrique I de Brabante llamado el Guerreador (circa 1165 - Colonia, 1235), fue hijo de Godofredo el Animoso, III conde de Lovaina, duque de Lothier (Baja Lotaringia), landgrave de Brabante y marqués de Amberes, y de Margarita de Limburgo. Asociado por su padre al gobierno del ducado desde 1179, en 1183 recibió del emperador Federico I Barbarroja el título de duque de Brabante.
  • Heinrich I., genannt der Mutige (* um 1165; † 5. September 1235 in Köln) war seit 1179 Graf von Brüssel, seit 1183 Herzog von Brabant sowie seit 1190 Graf von Löwen, Markgraf von Antwerpen und Herzog von Niederlothringen. Er war der Sohn von Gottfried III., Graf von Löwen und Brüssel, Landgraf von Brabant, Markgraf von Antwerpen und Herzog von Niederlothringen, und der Margarete von Limburg.
  • Хайнрих I Смели (на френски: Henri I de Brabant, на немски: Heinrich I, der Mutige, * 1165, † 5 септември 1235 в Кьолн) е от 1179 г. граф на Брюксел, от 1183 г. херцог на Брабант също от 1190 г. граф на Льовен, маркграф на Антверпен и херцог на Долна Лотарингия.Той е син и последник на Готфрид III († 1190), граф на Льовен и Брюксел, ландграф на Брабант, маркграф на Антверпен и херцог на Долна Лотарингия, и на Маргарете от Лимбург.Баща му го оставя рано да участва в управлението на херцогството и той е наричан херцог още през 1172 г. Хайнрих I се жени през 1179 г. за Матилда Булонска (* 1170, † 1210), племеница на Филип от Фландрия. През 1197 г. той участва в кръстоносния поход (1197/1198) на Хайнрих VI в Светите земи, където той завладява за християните градовете Сидон и Бейрут и след смъртта на император Хайнрих VI през 1197 г. се връща в Европа. През 1217 - 1218 г. Хайнрих участва в Кръстоносния поход от Дамиета до Египет (1217-1221).През април 1235 г. Хайнрих пътува заедно с архиепископ Хайнрих I от Кьолн по нареждане на Фридрих II в Англия, за да вземе годеницата на императора, Изабела, дъщерята на крал Джон Безземни. По време на връщането му в Германия херцогът се разболява в Кьолн и умира. Неговият гроб се намира в църквата Св. Петър в Льовен. След смъртта му през 1235 г. е последван от син му Хайнрих II.
  • Enrico di Lovanio (Lovanio, 1165 – Colonia, 5 settembre 1235) , duca della Bassa Lorena, duca di Lovanio e conte di Brabante.
  • Hendrik I (ca. 1160 - Keulen, 5 september 1235) was hertog van Brabant vanaf 1183 en hertog van Neder-Lotharingen vanaf 1190.Hij was de zoon (uit het 1e huwelijk) en erfopvolger van Godfried III van Leuven. In zijn beleid streefde hij naar een uitbreiding van zijn heerschappij voor het grondgebied tussen Schelde en Rijn en de beheersing van de handelsweg van Brugge naar Keulen. Hij slaagde er niet in het hertogelijk gezag in Neder-Lotharingen te herstellen. Niettemin wist hij zich een machtspositie te veroveren door in de strijd tussen de Welfen en de Hohenstaufen voortdurend van kamp te wisselen. Hendrik kreeg vanaf 1172 bestuurlijke taken van zijn vader. Toen hij in 1179 trouwde kreeg Hendrik het graafschap Brussel van zijn vader. Toen Godfried van 1182 tot 1184 in het Heilige Land verbleef, trad Hendrik op als regent. Hendrik nam deel aan de Derde Kruistocht en was bevelhebber bij de belegeringen van Sidon en Beiroet. Hij zag echter af van een beleg van Jaffa na het nieuws van de dood van koning Hendrik II van Jeruzalem. In 1190 volgde hij zijn vader op als eerste met de titel hertog van Brabant en Neder-Lotharingen (hoewel dat laatste vooral een ceremoniële titel aan het worden was), graaf van Leuven en markgraaf van Antwerpen. In 1191 liet hij zijn broer Albert benoemen tot bisschop van Luik. Toen die een jaar later werd vermoord hield Hendrik keizer Hendrik VI verantwoordelijk en werd hij een van de leiders van de opstanden tegen de keizer. Er volgde een periode van onrust en lokale conflicten, en nog in 1199 wist Hendrik de kroning van de volgende Duitse koning (Filips van Zwaben, broer van de overleden koning) te Aken te voorkomen. Hendrik sloot in 1204 vrede met Filips van Zwaben en werd beloond met de voogdij over de abdij van Nijvel en het kapittel van Sint-Servaas, het medebestuur over Maastricht en het recht zijn hertogdom aan een vrouwelijke erfgenaam na te laten (Hendrik had in 1204 alleen nog dochters). Koning Filips II van Frankrijk wilde Hendrik in 1208 steunen om zelf koning van Duitsland te worden, maar Hendrik koos ervoor om de kandidatuur van Otto van Brunswijk te steunen. In 1212 kwam Hendrik in conflict met de bisschop van Luik over de opvolging van het graafschap Moha. Hendrik verwoestte de stad Luik in 1212 maar werd in 1213 verslagen in Steps. In 1214 was Hendrik verplicht om mee te vechten in de Slag bij Bouvines tegen zijn persoonlijke vriend Filips II van Frankrijk. Direct na de slag verzoende hij zich weer met Filips. In 1229 gaf hij zijn aanspraken op Moha op. Keizer Frederik II van Hohenstaufen gaf Hendrik in 1235 de eervolle opdracht om naar Engeland te reizen en zijn verloofde Isabella Plantagenet op te halen, maar Hendrik werd ziek en overleed in Keulen.Volgens de overlevering heeft hertog Hendrik I in 1185 de stad 's-Hertogenbosch gesticht. Zijn praalgraf is te vinden in de Leuvense Sint-Pieterskerk, alsook dat van Mathilde van Boulogne en zijn dochter Maria van Brabant.Hendrik I was tweemaal gehuwd. Hendriks eerste huwelijk was met Mathilde van Boulogne. Zij kregen de volgende kinderen: Maria van Brabant (1189/90-1260), gehuwd met keizer Otto IV en daarna met Willem I van Holland; Adelheid van Brabant (1190-1265); Margaretha van Brabant ( -1231), begraven in de abdij van Roermond, gehuwd met Gerard III van Gelre; Machteld van Brabant (±1200-1267); Hendrik II van Brabant (1207-1248); Godfried van Leuven-Gaasbeek (1209-1253).In zijn tweede huwelijk trouwde Hendrik met Maria van Frankrijk, dochter van koning Filips II van Frankrijk. Zij kregen de volgende kinderen: Elisabeth (ovl. c. 1263), gehuwd met Diederik van Dinslaken en daarna met Gerard van Gelre(?); Maria, jong overleden.
  • Henryk I (ur. w 1165, zm. 5 września 1235 w Kolonii) - książę Brabancji od 1190 r. z dynastii z Louvain.
  • Henrik (1165 – 1235. szeptember 5.) középkori nemesúr, 1180-tól IV. Henrik néven Alsó-Lotaringia hercege, 1183-tól Leuven hercege, 1191-től haláláig brabanti herceg.
  • Jindřich I. Brabantský (francouzsky Henri le Courageux nebo le Guerroyeur, 1165 - 5. září 1235 Kolín nad Rýnem) byl brabantský a dolnolotrinský vévoda, hrabě z Lovaně. Během svého života se snažil rozšířit svou vládu a podařilo se mu zaujmout dominantní postavení v zápase mezi guelfy a ghibelliny. Několikrát změnil své spojence podle svých momentálních mocenských zájmů. V letech 1182 - 1184 se zúčastnil výpravy do Svaté země, kam se znovu vrátil roku 1197 jako vůdce výpravy císaře Jindřicha VI.
  • Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena. Era el fill de Godofreu III de Lovaina de Lovaina i de Margarida de Limburg, que s'havien casat en una temptativa de posar fi al conflicte entre Lovaina i Limburg pel ducat de Baixa Lotaríngia.Els seus pare el va associar al govern i quan tenia 15 anys li va concedir el títol de comte de Brussel·les i se l'esmenta des de llavors com a miles, nec non comes (cavaller així com comte) al costat del seu pare. El 1179, es va casar amb Matilde de Boulogne, neboda de Felip d'Alsàcia, comte de Flandes. Va lluitar repetidament contra el comte d'Hainaut i va governar les terres del seu pare en les seves absències; va anar a Terra Santa el 1182 a 1184. El 1183, arribat a l'edat de governar, l'emperador va erigir landgraviat de Brabant (que li va cedir el pare) en ducat de Brabant, i fou per tant el primer duc. Enric va fundar Bois-le-Duc el 1185. El 1190, unes poques setmanes després de la mort del seu pare, va rebre el ducat de la Baixa Lotaríngia en feu de l'imperi (Dieta de Schwäbisch Hall, sota la presidència de Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic; allí Enric va intentar oposar-se al reconeixement oficial del marquesat de Namur que el rei havia creat per consolidar la unió de l'herència d'Enric el Cec amb el comtat d'Hainaut; El duc de Brabant afirmava que el seu ducat s'havia d'estendre fins als límits del Cambresis; convidat a justificar aquesta asserció anomenant els comtats dels quals era el senyor feudal, va citar Lovaina, Anivelles, Aarschot, Cuijk, Gueldre, Clèveris, Looz; però el canceller d'Hainaut, Gislebert, va respondre immediatament que mai els comtes de Lovaina, fins i tot quan foren ducs, havien tingut un dret qualsevol sobre els territoris de Namur i d'Hainaut, i els pars reunits van jutjar per dret que el ducatus no havia de comprendre més que els feus mantinguts pel duc o que altres tenien d'ell. L'incident mostrava que ni tan sols la cort imperial ja no se sabia a què atendre's sobre aquest punt; les pretensions d'Enric de Lovaina eren lluny d'aplicar-se a la Baixa Lotaríngia sencera: ni Frísia, ni els països ripuaris, ni la regió de les Ardenes i els seus dominis podrien ser ja reivindicats; finalment el judici de la dieta establia que en el transcurs del temps el poder ducal ja no era l'intermediari necessari entre el del rei i els comtes; era un títol honorífic, un grau superior en la jerarquia principesca, però allò no implicava una preponderància perquè que la relació feudal no l'havia creat de manera expressa. El nou marquesat de Namur, que d'altra banda no va ser més que un títol decoratiu, s'assentava des de llavors com un fragment individual i perfectament independent de l'antiga Baixa Lotaríngia. Va seguir un conflicte obert amb els comtes d'Hainaut i de Namur, conegut sota el nom de guerres de Lembeek en el qual cadascun intenta reprendre territoris a l'altre. Un tractat de pau fou finalment signat el 1194, fixant definitivament les fronteres entre el Brabant i l'Hainaut.Es va oposar també a l'emperador Enric VI sobre l'elecció del bisbe de Lieja, un cas que va acabar amb l'assassinat el 1192 del bisbe, que no era altre que Adalberó o Adalbert o Albert, germà d'Enric de Brabant. D'altra banda l'emperador Enric VI retenia presoner a Ricard Cor de Lleó, que el marcgravi d'Àustria Leopold V el Virtuós li havia entregat, i es va oferir a lliurar-lo al rei de França, mentre que els prínceps lotaringis eren pro-anglesos. Finalment l'emperador va cedir i va alliberar al rei d'Anglaterra contra el rescat excessiu. El comte d'Hainaut i el duc de Brabant es van enfrontar a continuació, durant quatre anys, en l'elecció del successor del bisbe Albert de Lieja.El 1197 va dirigir una expedició de l'emperador Enric VI a Terra Santa que va conquerir Sidó i Beirut.La seva esposa va recolzar l'elecció d'Otó IV de Brunswick, i Enric fou un dels seus seguidors, com la majoria dels senyors de la baixa Alemanya, mentre que l'alta Alemanya va donar suport a Felip de Suàbia, germà d'Enric VI. El 1204, Enric va canviar de bàndol i es va aliar al rei de França i a Felip de Suàbia.El 1204 va entrar en conflicte amb el principat de Lieja, quan el darrer comte de Moha va vendre el seu comtat al príncep de Lieja, malgrat un acord que prevenia que passaria a Brabant si moria sense hereus. Després de l'assassinat de Felip de Suàbia (1208), va lluitar activament contra el bisbe de Lieja i va patir una derrota el 1213 en la batalla de Steps i haver de cedir els seus drets sobre Moha al bisbe Hug de Pierrepont; després es va acostar de nou a Otó de Brunswick, i va lluitar al seu costat a Bouvines on va estar a punt de ser capturat. Poc després, es va aliar a l'emperador Frederic II, el fill d'Enric VI. El regnat d'Enric de Brabant es va tornar llavors més tranquil.De tornada d'una missió a Anglaterra, on va ser responsable de recollir i escortar a Isabel d'Anglaterra, promesa de Frederic II, va caure malalt i va morir a Colònia. Enric I va ser enterrat a l'església de Sant Pere a Lovaina en un mausoleu jacent que encara es conserva entre el cor de l'església.
  • Henry I of Brabant (French: Henri I de Brabant, Dutch: Hendrik I van Brabant) (1165 – 5 September 1235), named "The Courageous" Duke of Brabant (from 1183) and Duke of Lower Lotharingia (from 1190) until his death.
  • Henrique I de Brabante, dito o Corajoso (1165 - Cologne, 5 de setembro de 1235), foi conde de Bruxelas de 1179 a 1235, conde de Lovaina, marquês de Antuérpia e duque da Baixa-Lotaríngia de 1190 a 1235. Foi filho de Godofredo III. Casado com Marguerita de Limburgo, (1135 - 1172), filha de Henrique II de Limbourg e de Matilde de Saffenberg (? - 1145). Henrique I de Brabante foi, sobretudo, o criador do ducado de Brabante e duque de Brabante de 1183 a 1235.Seu pai o familiariza muito cedo aos assuntos do ducado e é chamado de duque desde 1172 por aqueles próximos de seu pai. Em 1179, casa-se com Matilde de Bolonha (1150 - 1210), filha de Mateus da Alsácia (1130 - 1173) e de Maria de Blois (1136 - 1182. Era portanto sobrinha de Felipe da Alsácia, conte de Flandres, e recebe de seu pai o condado de Bruxelas. Combate repetidas vezes o conde de Hainaut e governa os domínios de seu pai, que esteve em viagem à Terra Santa de 1182 a 1184. O Imperador eleva suas terras ao ducado de Brabante em 1183. Henrique I de Brabante funda o Bois-le-Duc em 1185. Em 1190, com a morte de seu pai, herda o condado de Lovaina e o ducado da Baixa-Lotaríngia.Rapidamente, encontra-se na oposição do Imperador Henrique VI quanto à questão da eleição do Bispo de Liege, que termina com o assassinato em 1192 do Bispo Aldebarão, ninguém menos que o irmão de Henrique I de Brabante. Além disso, Henrique VI manteve prisioneiro Ricardo Coração de Leão, que o duque de Autriche a ele havia enviado; sabendo que os príncipes loratíngios eram pró-ingleses, Henrique VI do Sacro-Império ameaçou entregar Ricardo Coração de Leão ao rei da França, a não ser que os príncipes loratíngios (o conde de Hainaut e o duque de Brabante) pagassem um resgate, que tinha valor excessivo. O Conde de Hainaut e o duque de Brabante cederam à chantagem, pagaram o resgate e Ricardo Coração de Leão foi solto. Após isso, o conde de Hainaut e Henrique I de Brabante se opuseram por quatro anos contra à escolha do sucessor do Bispo Aldebarão em Liege.Parte para combater na Terra Santa e conta sucessos contra Saladino, mas só retorna à Europa após a morte de Henrique VI. Sua esposa apoiara a eleição de Othon IV de Brunswick, e Henrique I de Brabante fora um de seus apoiadores, como a maioria dos senhores da Baixa-Alemanha, enquanto que a Alta-Alemanha apoiara Felipe de Souabe, O irmão de Henrique VI.Em 1204, Henrique I de Brabante muda suas alianças e se reaproxima dos rei da França e de Felipe de Souabe. Após o assassinato de Felipe, luta contra o Bispo de Liege, pois se reaproxima novamente de Othon IV de Brunswick, e combate a seu lado em Bouvines, onde se livra de ser capturado. Pouco depois, alia-se novamente a Frederico II, o filho de Henrique VI. O governo de Henrique I de Brabante torna-se, a partir de então, mais pacífico.Ao voltar de uma missão na Inglaterra, onde estava encarregado de escoltar Isabelle da Inglaterra, noiva de Frederico II, cai doente e morre em Cologne.
  • アンリ1世(Henri Ier, 1165年 - 1235年9月5日)は、ブラバント公(在位:1184年 - 1235年)。父はルーヴェン伯兼下ロレーヌ公ゴドフロワ8世(7世とも)、母はリンブルク公ハインリヒ2世の娘マルガレーテ。1184年、神聖ローマ皇帝フリードリヒ1世にブラバント公の称号を与えられ、ブラバント公国を創設した(父も共同統治)。1185年にスヘルトーヘンボスを自治都市に指定、繁栄の基礎を築いた。1190年の父の死により下ロレーヌ公爵位も相続した(但し、実権の伴わない名誉職)。神聖ローマ帝国の内乱ではオットー4世を支持、娘マリアを娶わせたが、1214年、ブーヴィーヌの戦いに参戦して敗北、フリードリヒ2世に降伏した。1234年に婿のホラント伯フロリス4世と共にブレーメンへ遠征した。1235年、ケルンで死去。遺体はルーヴェンの聖ペテロ教会へ埋葬された。
  • Генрих I Смелый (возможно Лёвен, 1165 год — Кёльн, 5 сентября 1235 года) — граф Брюссельский (1179), первый герцог Брабанта (с 1183 года) и герцог Нижней Лотарингии (формально, с 1190 года). Граф Лувена, маркграф Антверпена. Участник Третьего крестового похода. На протяжении большей части правления вёл политику балансирования между соперничающими монархическими династиями Священной Римской империи: Вельфами и Гогенштауфенами. Неоднократный участник военных конфликтов, в том числе и битв при Степпе и Бувине.
dbpedia-owl:deathDate
  • 1235-09-05 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 350622 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9991 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 105 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107305088 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:alignt
  • center
prop-fr:après
prop-fr:avant
  • Création
prop-fr:conjoint
  • Marie de France
  • Mathilde de Boulogne
prop-fr:dateDeDécès
  • 1235-09-05 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • vers 1165
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Armoiries Brabant.svg
  • Gules a fess argent.svg
prop-fr:fonction
prop-fr:icone
  • Armoiries Brabant.svg
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1235 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:légendeEmblème
  • Comte de Louvain, Duc de Brabant
prop-fr:mère
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:période
  • 1183 (xsd:integer)
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • Ancêtres d'Henri de Brabant
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1183 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Henri Ier de Brabant, dit le Courageux ou le Guerroyeur, né vers 1165, mort à Cologne le 5 septembre 1235, est duc de Brabant de 1183 à 1235, comte de Louvain, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie de 1190 à 1235.
  • Enrique I de Brabante llamado el Guerreador (circa 1165 - Colonia, 1235), fue hijo de Godofredo el Animoso, III conde de Lovaina, duque de Lothier (Baja Lotaringia), landgrave de Brabante y marqués de Amberes, y de Margarita de Limburgo. Asociado por su padre al gobierno del ducado desde 1179, en 1183 recibió del emperador Federico I Barbarroja el título de duque de Brabante.
  • Heinrich I., genannt der Mutige (* um 1165; † 5. September 1235 in Köln) war seit 1179 Graf von Brüssel, seit 1183 Herzog von Brabant sowie seit 1190 Graf von Löwen, Markgraf von Antwerpen und Herzog von Niederlothringen. Er war der Sohn von Gottfried III., Graf von Löwen und Brüssel, Landgraf von Brabant, Markgraf von Antwerpen und Herzog von Niederlothringen, und der Margarete von Limburg.
  • Enrico di Lovanio (Lovanio, 1165 – Colonia, 5 settembre 1235) , duca della Bassa Lorena, duca di Lovanio e conte di Brabante.
  • Henryk I (ur. w 1165, zm. 5 września 1235 w Kolonii) - książę Brabancji od 1190 r. z dynastii z Louvain.
  • Henrik (1165 – 1235. szeptember 5.) középkori nemesúr, 1180-tól IV. Henrik néven Alsó-Lotaringia hercege, 1183-tól Leuven hercege, 1191-től haláláig brabanti herceg.
  • Jindřich I. Brabantský (francouzsky Henri le Courageux nebo le Guerroyeur, 1165 - 5. září 1235 Kolín nad Rýnem) byl brabantský a dolnolotrinský vévoda, hrabě z Lovaně. Během svého života se snažil rozšířit svou vládu a podařilo se mu zaujmout dominantní postavení v zápase mezi guelfy a ghibelliny. Několikrát změnil své spojence podle svých momentálních mocenských zájmů. V letech 1182 - 1184 se zúčastnil výpravy do Svaté země, kam se znovu vrátil roku 1197 jako vůdce výpravy císaře Jindřicha VI.
  • Henry I of Brabant (French: Henri I de Brabant, Dutch: Hendrik I van Brabant) (1165 – 5 September 1235), named "The Courageous" Duke of Brabant (from 1183) and Duke of Lower Lotharingia (from 1190) until his death.
  • アンリ1世(Henri Ier, 1165年 - 1235年9月5日)は、ブラバント公(在位:1184年 - 1235年)。父はルーヴェン伯兼下ロレーヌ公ゴドフロワ8世(7世とも)、母はリンブルク公ハインリヒ2世の娘マルガレーテ。1184年、神聖ローマ皇帝フリードリヒ1世にブラバント公の称号を与えられ、ブラバント公国を創設した(父も共同統治)。1185年にスヘルトーヘンボスを自治都市に指定、繁栄の基礎を築いた。1190年の父の死により下ロレーヌ公爵位も相続した(但し、実権の伴わない名誉職)。神聖ローマ帝国の内乱ではオットー4世を支持、娘マリアを娶わせたが、1214年、ブーヴィーヌの戦いに参戦して敗北、フリードリヒ2世に降伏した。1234年に婿のホラント伯フロリス4世と共にブレーメンへ遠征した。1235年、ケルンで死去。遺体はルーヴェンの聖ペテロ教会へ埋葬された。
  • Hendrik I (ca. 1160 - Keulen, 5 september 1235) was hertog van Brabant vanaf 1183 en hertog van Neder-Lotharingen vanaf 1190.Hij was de zoon (uit het 1e huwelijk) en erfopvolger van Godfried III van Leuven. In zijn beleid streefde hij naar een uitbreiding van zijn heerschappij voor het grondgebied tussen Schelde en Rijn en de beheersing van de handelsweg van Brugge naar Keulen. Hij slaagde er niet in het hertogelijk gezag in Neder-Lotharingen te herstellen.
  • Henrique I de Brabante, dito o Corajoso (1165 - Cologne, 5 de setembro de 1235), foi conde de Bruxelas de 1179 a 1235, conde de Lovaina, marquês de Antuérpia e duque da Baixa-Lotaríngia de 1190 a 1235. Foi filho de Godofredo III. Casado com Marguerita de Limburgo, (1135 - 1172), filha de Henrique II de Limbourg e de Matilde de Saffenberg (? - 1145).
  • Генрих I Смелый (возможно Лёвен, 1165 год — Кёльн, 5 сентября 1235 года) — граф Брюссельский (1179), первый герцог Брабанта (с 1183 года) и герцог Нижней Лотарингии (формально, с 1190 года). Граф Лувена, маркграф Антверпена. Участник Третьего крестового похода. На протяжении большей части правления вёл политику балансирования между соперничающими монархическими династиями Священной Римской империи: Вельфами и Гогенштауфенами.
  • Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
  • Хайнрих I Смели (на френски: Henri I de Brabant, на немски: Heinrich I, der Mutige, * 1165, † 5 септември 1235 в Кьолн) е от 1179 г. граф на Брюксел, от 1183 г. херцог на Брабант също от 1190 г.
rdfs:label
  • Henri Ier de Brabant
  • Enric I de Brabant
  • Enrico I di Brabante
  • Enrique I de Brabante
  • Heinrich I. (Brabant)
  • Hendrik I van Brabant
  • Henrique I de Brabante
  • Henry I, Duke of Brabant
  • Henryk I (książę Brabancji)
  • I. Henrik brabanti herceg
  • Jindřich I. Brabantský
  • Генрих I (герцог Брабанта)
  • Хайнрих I (Брабант)
  • アンリ1世 (ブラバント公)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Henride Brabant
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:father of
is dbpedia-owl:firstOwner of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:spouse of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:conjoint of
is prop-fr:propriétaireInitial of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of