Hasan Kûtchek (Hasan le petit) ou Hasan Chûpânî (Hasan le Chupanide) (1319-13 décembre 1343) est le fils du noyan Temür Tash (Timurtaş), fils rebelle du Chupan.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Hasan Kûtchek (Hasan le petit) ou Hasan Chûpânî (Hasan le Chupanide) (1319-13 décembre 1343) est le fils du noyan Temür Tash (Timurtaş), fils rebelle du Chupan. Il est le véritable fondateur de la courte dynastie des Chupanides après la mort du sultan ilkhanide Abu Saïd.
  • シャイフ・ハサン(? - 1343年)は、チョバン朝の創始者(在位:1340年 - 1343年)。イルハン朝を支えた重臣・チョバンの子・ティムール・タシュの子である。1327年に祖父と父がアブー=サイードに粛清された後、チョバン家の当主となった。1335年にサイードが死去してイルハン朝が事実上断絶すると、ハサンはイルハン朝の傍流であるサティ・ベクやスライマーンらを傀儡として擁立し、自らはその後ろ盾として巧みに勢力を拡大した。チョバン家はイルハン朝の軍事力として同王朝を支えた名族だったため、その潜在力は高かった。そのためイルハン朝断絶後に同じくルーム地方で勢力を拡大していたジャライル部のタージュ・ウッディーン・ハサン・ブズルグと対立・抗争を繰り広げたが、ハサンはこれに常に勝利した。特に1338年の戦いではブズルグが擁立していたムハンマドを敗死に追い込み、さらにブズルグ配下の諸将を謀略をもって大量に離反させるなどして(もともとチョバン家の名望が高かったため、それを利用したという)、アゼルバイジャンなど現在のイラン方面の覇権を完全に確立し、ブズルグを現在のイラク方面に追いつめた。またサティ・ベクが実権回復を狙ってクーデターを起こしたときにはブズルグと一時的に講和して彼女の側近を粛清して彼女を追放し、後釜を擁立するなどして内部固めを行なうなど、政治手腕に巧みな人物だった。イラク方面でブズルグが勢力を確立したのをみて、その征服を目指して遠征を開始したが、1343年に陣中で暗殺された。自身の妻によって暗殺されたといわれている。名君の死でチョバン朝は急速に統一を失い、彼の死後には弟のアシュラフが継いだが、衰退・分裂が留まることは遂に無かった。なお、シャイフ・ハサンと抗争してイラク地方にジャライル朝を築き上げたタージュ・ウッディーン・ハサン・ブズルグも本名をシャイフ・ハサンという。このため混同を避けるため、タージュを大ハサン、シャイフを小ハサンであるといわれている。
  • Ḥasan Kuçek, o Ḥasan-e Kuçek (Persiano: حسن کوچک‎; 1319 circa – Tabriz, 15 dicembre 1343), è stato un Khan mongolo chupanide che governò in modo indipendente una parte del settentrione persiano dopo il disfacimento dell'Ilkhanato.
  • Hasan Kücük o Hasan Küčük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban. Va establir un efímer virtual estat independent a l'Arran i Azerbaidjan. El 1336 els djalayàrides van posar al tron persa a Muhammad Khan. Llavors Hasan va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els amirs, estava viu; un esclau de nom Kara Djari (potser un bastard d'amir Coban), que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del djalayàrida Hasan Buzurg, com per exemple Pir Husayn fill de Shaikh Mahmud i net de Coban. Llavors els revoltats van derrotar a Hasan a Alataq (prop de Nakhichevan) el 16 de juliol de 1338. La regió de Tabriz (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.Llavors Kara Djari va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Hasan Kücük va posar al tron ilkhànida a Sati Beg, germana d'Abu Said Bahadur Khan i vídua d'amir Coban (estiu de 1338). Un altre pretendent al tron, Togha Timur, que tenia el suport djalayàrida, va sortir del Khurasan l'hivern del 1339 contra els cobànides, seguint ordes d'Hasan Buzurg, que marxaria darrere seu per donar-li suport. Llavors Kücük va oferir la mà de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença a Kücük que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de 1339).El maig de 1339 Kücük va portar al tron a Sulayman Khan, que va casar amb Sati Beg. Després va decidir atacar als djalayàrides als que va derrotar a la vall del Zarrina (Zarrina Rud) prop de Maragha. En aquesta batalla van destacar Pir Husayn i Surgan (fill d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador d'Iraq. Però poc després, no satisfet amb el tractament donat a la seva mare Sati Beg, es va posar al servei de Buzurg que també va rebre el suport del governador del Diyarbakr i del sultà mameluc Al-Nasr, si bé aquest darrer va poder ser apartat de l'aliança per maniobres diplomàtiques d'Hasan Kücük. El 1340 Kücük va entrar a Shiraz mercès al suport del muzaffàrida Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir Kirman) i va cedir Isfahan (1340) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida); Shams al-Din Muhammad, germà de l'anterior, va rebre territoris al Fars. Pir Husayn fou nomenat governador de Shiraz.Togha Timur va enviar al seu germà Amir Saikh Ali Kawun a envair Iraq, i el governador Surgan va fer aliança amb el invasor i junts van atacar als cobànides però foren derrotats per Malik Ashraf (germà de Kücük) a la segona meitat de 1341. Surgan fou fet presoner. Abu Ishak d'Isfahan es va aliar al seu germà Djalal al-Din Masud Shah, pretendent del Fars on governava alguns territoris, i a membres dissidents de la família cobànida, conspirant per recuperar Fars (i per venjar la mort del seu germà Amir Muhammad que havia estat executat pel cobànida Pir Husayn); el seu aliat cobànida fou Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cosí de Pir Husayn i germà del governant a Tabriz, Hasan Kücük. Reunits els aliats a Isfahan el 1342 van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudataris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cosí Hasan Kücük el va fer matar (1342). Mentre Masud Shah Indju, amb el suport d'un comandant i príncep cobànida de nom Yaghi Basti (que era l'oncle de Malik Ashraf ibn Timurtash i també oncle de Hasan Kücük de Tabriz) i de Malik Ashraf, reunits a Bagdad, van avançar cap a Shiraz que va quedar en poder de Malik Ashraf. Però Kücük va aconseguir expulsar a Ashraf, per mitjà d'Abu Ishak d'Isfahan que va anar a la ciutat de Shiraz i va fer fugir al fins llavors aliat Ashraf cap a Geòrgia; llavors es van presentar Masud Shah (germà d'Abu Ishak i governant de part de Fars) i Yaghi Basti, i Abu Ishak va renunciar a governar Shiraz i es va retirar cap a Shabankara, a l'est de Shiraz, deixant el poder a Masud Shah. Aquesta retirada es devia principalment a que el seu germà era més popular a Shiraz (que havia governat abans durant algunes temporades i era considerat el legítim successor del seu pare Sharaf al-Din Mahmud Shah) i tenia el suport dels cobànides dissidents.Només unes setmanes després Yaghi Basti va fer matar a Masud Shah que nominalment era el seu superior. Va esclatar una revolta popular a Shiraz que va durar vint dies instigada per Abu Ishak, els homes del qual finalment van dominar la ciutat mercès a l'ajut del cap local de Kazerun, i el general cobànida fou expulsat.El 1343 Yaghi Basti i Malik Ashraf es van reunir de nou a Iraq i van tornar a Fars atacant Shiraz amb el suport del muzaffàrida Muhammad de Yadz. Van conquerir Abarkuh on van massacrar als seus habitants, però abans d'aconseguir el seu objectiu va arribar la notícia de la mort de Hasan Kücük, i la campanya es va abandonar retornant els dos cobànides a Tabriz i Muhammad a Yadz. Abu Ishak es va quedar amb Shiraz i Fars (incloent la costa del Golf) a més a més d'Isfahan.Efectivament al final d'aquest mateix any 15 de desembre de 1343 l'esposa de Kücük, Izzat Malik, el va assassinar segons es creu per temor de que es descobrís que li havia estat infidel, en el curs d'una campanya contra Bagdad. No va deixar successor i Malik Ashraf, Yaghi Basti, i Surgan es van disputar l'herència, sent el primer el que es va imposar al cap d'uns mesos de lluita (Surgan va morir a la lluita).
  • Hasan Kuchak, also Hasan-i Kucek (حسن کوچک), (c. 1319 – December 15, 1343) was a Chupanid prince during the 14th century. He is credited with setting up a nearly independent Chupanid state in northern Persia during the struggles taking place in the aftermath of the Ilkhanate.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3640581 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12150 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 51 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 98219015 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1938 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
prop-fr:article
  • Chupanides
prop-fr:auteur
prop-fr:collection
  • La Découverte
prop-fr:commentaire
  • Introduction et notes de Stéphane Yerasimov
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:pages
  • 398 (xsd:integer)
  • 669 (xsd:integer)
prop-fr:présentationEnLigne
prop-fr:titre
  • L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan
  • Voyages , De l’Afrique du Nord à La Mecque
prop-fr:trad
  • C. Defremery et B. R. Sanguinetti
prop-fr:url
  • articles/chobanids-chupanids-pers
prop-fr:volume
  • I
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Payot
  • François Maspero
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Hasan Kûtchek (Hasan le petit) ou Hasan Chûpânî (Hasan le Chupanide) (1319-13 décembre 1343) est le fils du noyan Temür Tash (Timurtaş), fils rebelle du Chupan.
  • シャイフ・ハサン(? - 1343年)は、チョバン朝の創始者(在位:1340年 - 1343年)。イルハン朝を支えた重臣・チョバンの子・ティムール・タシュの子である。1327年に祖父と父がアブー=サイードに粛清された後、チョバン家の当主となった。1335年にサイードが死去してイルハン朝が事実上断絶すると、ハサンはイルハン朝の傍流であるサティ・ベクやスライマーンらを傀儡として擁立し、自らはその後ろ盾として巧みに勢力を拡大した。チョバン家はイルハン朝の軍事力として同王朝を支えた名族だったため、その潜在力は高かった。そのためイルハン朝断絶後に同じくルーム地方で勢力を拡大していたジャライル部のタージュ・ウッディーン・ハサン・ブズルグと対立・抗争を繰り広げたが、ハサンはこれに常に勝利した。特に1338年の戦いではブズルグが擁立していたムハンマドを敗死に追い込み、さらにブズルグ配下の諸将を謀略をもって大量に離反させるなどして(もともとチョバン家の名望が高かったため、それを利用したという)、アゼルバイジャンなど現在のイラン方面の覇権を完全に確立し、ブズルグを現在のイラク方面に追いつめた。またサティ・ベクが実権回復を狙ってクーデターを起こしたときにはブズルグと一時的に講和して彼女の側近を粛清して彼女を追放し、後釜を擁立するなどして内部固めを行なうなど、政治手腕に巧みな人物だった。イラク方面でブズルグが勢力を確立したのをみて、その征服を目指して遠征を開始したが、1343年に陣中で暗殺された。自身の妻によって暗殺されたといわれている。名君の死でチョバン朝は急速に統一を失い、彼の死後には弟のアシュラフが継いだが、衰退・分裂が留まることは遂に無かった。なお、シャイフ・ハサンと抗争してイラク地方にジャライル朝を築き上げたタージュ・ウッディーン・ハサン・ブズルグも本名をシャイフ・ハサンという。このため混同を避けるため、タージュを大ハサン、シャイフを小ハサンであるといわれている。
  • Ḥasan Kuçek, o Ḥasan-e Kuçek (Persiano: حسن کوچک‎; 1319 circa – Tabriz, 15 dicembre 1343), è stato un Khan mongolo chupanide che governò in modo indipendente una parte del settentrione persiano dopo il disfacimento dell'Ilkhanato.
  • Hasan Kuchak, also Hasan-i Kucek (حسن کوچک), (c. 1319 – December 15, 1343) was a Chupanid prince during the 14th century. He is credited with setting up a nearly independent Chupanid state in northern Persia during the struggles taking place in the aftermath of the Ilkhanate.
  • Hasan Kücük o Hasan Küčük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban. Va establir un efímer virtual estat independent a l'Arran i Azerbaidjan. El 1336 els djalayàrides van posar al tron persa a Muhammad Khan.
rdfs:label
  • Hasan Kûtchek
  • Hasan Kuçek
  • Hasan Kücük
  • Hassan Kuchak
  • シャイフ・ハサン
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:leadera of
is foaf:primaryTopic of