Hamilcar de Giscon, né vers 524 et décédé vers 469, est un général et homme politique carthaginois. Il est le fondateur de la famille des Gisconides.Fils d'un aristocrate carthaginois, il passe son enfance dans le domaine familial à Giscon, d'où le nom qu'il transmettra à ses descendants.À 20 ans, il se lance dans une carrière politique et il est très vite méprisé des autres aristocrates de la ville en raison de ses réformes proches du peuple.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Hamilcar de Giscon, né vers 524 et décédé vers 469, est un général et homme politique carthaginois. Il est le fondateur de la famille des Gisconides.Fils d'un aristocrate carthaginois, il passe son enfance dans le domaine familial à Giscon, d'où le nom qu'il transmettra à ses descendants.À 20 ans, il se lance dans une carrière politique et il est très vite méprisé des autres aristocrates de la ville en raison de ses réformes proches du peuple. Il se présente à l'élection du nouveau Basileus mais il n'est élu qu'à la troisième tentative.En 484, il part pour la Sicile et commence le siège d'Himère avec une immense armée de 100 000 hommes. Mais le siège connaît des difficultés et Hamilcar le Magonide ne reprend le siège qu'en 480. Nouvelle impasse pour Hamilcar puisqu'il est battu par Gélon, le tyran de Syracuse et Théron, tyran d'Agrigente, devant la ville.De retour à Carthage, il s'attire de nombreux ennemis et voit les dettes s'accumuler. Il vend sa propriété et essaye une série de réformes. Mais en 478, lors d'un complot organisé par des aristocrates, il est accusé de trahison avec les Siciliens et condamné à l'exil.[réf. nécessaire]Poursuivi par ses ennemis, il se réfugie aux Baléares et meurt dans la misère vers 469. Ses descendants, notamment Hannibal de Giscon, chercheront à venger la honte imposé à son père par les Siciliens.Portail de l’histoire Portail de l’histoire Portail des Phéniciens et du monde punique Portail des Phéniciens et du monde punique
  • Hamilcar I of Carthage was a Magonid king of Carthage, in present day Tunisia, from 510 to 480 BCE.
  • Хамилкар I или Хамилкар Магон е молк на Картаген. Син е на Магон I и внук на Ханон I, член на династията Магониди.Според Херодот, Хамилкар I бил син на гъркиня от Сиракуза и се издигнал за първенец на пунически Картаген благодарение на изключителните си качества и смелост. Като суфет му е поверена огромна армия която в 480 г. пр.н.е. в съюз с Терил /тиран в изгнание на Химера/ и Анаксил /владетел на Регия/ нахлува в гръцката източна част на Сицилия с цел да свали от власт управляващия Сиракуза тиран - Гелон. По всяка вероятност, Хамилкар I с Картаген е имал съюзнически отношения и договорки с "великия цар" на Ахеменидите - Ксеркс. Херодот пише, че картагенците били победени в битка при Химера от сицилианските гърци в същия ден в който персите са разгромени в прословутата морска битка при Саламин. Според Херодот, Хамилкар изчезва по време на битката, но картагенците твърдят, че Хамилкар се жертвал за каузата хвърляйки се в огъня на жертвоприношението на тофета, виждайки че няма как да спре поражението на войските си и бягащите от полесражението свои войници, в която връзка следва да се отчита и обстоятелството, че баща му предприема военна реформа вследствие на която картагенската армия от наборна става изцяло наемна, като само офицерите са пуни. По това време век са загубени предходните войнски традиции от времето на победата при Алалия и завоюването на Тартес.
  • Гамилька́р I — царь Карфагена, правивший в начале V века до н. э.Гамилькар был сыном известного мореплавателя Ганнона. Дедом же Гамилькара был Магон, основатель династии Магонидов. Согласно Геродоту, Гамилькар был сыном гречанки из Сиракуз и стал царем благодаря своей исключительной смелости. Когда он был суффетом (главным магистратом) Карфагена, он был поставлен во главе большой армии, которая в 480 до н. э. в союзе с Териллием (изгнанным тираном Гимеры) и Анаксилом (правителем Регия) вторглась в Сицилию с целью свержения правящего в Сиракузах Гелона. Возможно также, что Гамилькар был союзником персидского царя Ксеркса и намеревался помочь тому в его войне с греками. Геродот пишет, что карфагенцы потерпели поражение от сицилийских греков в тот же самый день, что и персы в знаменитой битве при Саламине. Согласно Геродоту, Гамилькар бесследно исчез во время сражения, но сами карфагенцы утверждали, что Гамилькар приносил жертвы за благоприятный исход битвы, но, увидев поражение войска и бегство своих солдат, бросился в огонь и так погиб.
  • Amilcare I (... – Imera, 480 a.C.) è stato un condottiero cartaginese, re di Cartagine.Amilcare stipulò un trattato di alleanza con Roma nel 509 a.C.: i Romani riconoscevano gli interessi dei Cartaginesi in Sicilia e Sardegna e si impegnavano a non interferire nei loro affari; i Cartaginesi riconoscevano gli interessi di Roma sulla penisola e promettevano di intervenire in caso di attacco nemico.Verso la fine del V secolo a.C. Cartagine aveva conquistato le colonie fenicie di Hadrumetum, Utica e Kerkouane, aveva assoggettato molte tribù libiche e aveva preso il controllo della costa africana dalla Tripolitania fino alla Mauritania.
  • Amílcar fou un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera (480 aC) en l'expedició a Sicília. Heròdot l'anomena fill d'Hannó Sabellus, també general cartaginès i d'una dona de Siracusa i li dóna el títol de "rei" (Βασιλεύς), títol que els grecs donaven als dos magistrats en cap de Cartago si bé el nom més correcte és sufets o jutges.Justí diu que va servir amb distinció a Sardenya i Àfrica però el fa fill de Magó. Deguts a aquests mèrits va arribar a la més alta dignitat de la República i li fou encomanada la direcció de l'expedició a Sicília durant la guerra pel control de l'illa, la més gran mai intentada pels cartaginesos. Heròdot i Diodor de Sicília parlen d'un exèrcit de tres-cents mil homes, xifra que actualment es considera exagerada. Durant el viatge a l'illa va perdre alguns vaixells pel mal temps, però va arribar a Panormos i d'aquesta ciutat va passar a Himera que va assetjar. Himera estava defensada per Teró d'Agrigent que es va protegir darrere les muralles sense presentar combat. Geló I de Gela i Siracusa, que era el sogre de Teró, no va trigar a acudir en ajut del seu gendre i es va enfrontar amb els cartaginesos, que tot i la seva superioritat numèrica foren derrotats totalment; els que no van morir a la batalla i van poder escapar foren fets presoners pels homes de Geló.De la sort final d'Amílcar hi ha diversos relats; segons Diodor i Poliè Amílcar va morir al començament de la batalla per un cos de cavallers que Geló havia introduït a les línies enemigues amb una estratagema; Heròdot diu que el seu cos no va ser trobat i va córrer el rumor que s'havia suïcidat en veure la batalla perduda, llançant-se al foc en el qual s'havien fet els sacrificis propiciatoris. Heròdot també diu que li foren rendits honors a Cartago i altres ciutats, cosa poc compaginable amb el que diu Diodor, que explica que el seu fill Gisgó fou desterrat de Cartago per la derrota del pare. Justí diu que va deixar tres fills: Himilcó, Hannó, i Gisgó.El seu nét, Anníbal Giscó, lideraria una segona expedició contra Sicília i capturaria Himera, on va torturar i assassinar tres mil grecs en venjança per la derrota del seu avi.
  • Amílcar Magón, adaptación al griego del fenicio Abd Melkart, «servidor de Melkart» (524-469 a. C.), fue un general y político cartaginés. Fue el fundador de la familia de los Giscónidas. Fue el comandante cartaginés de la expedición a Sicilia en el 480 a. C. Heródoto dice que era hijo de Hannón y de una mujer de Siracusa y le da el título de «rey» (Βασιλεύς), título que los griegos daban a los dos magistrados principales de Cartago, si bien el nombre más correcto es sufetes o jueces. Pasó su infancia en el dominio familiar en Giscón, de ahí el nombre que transmitió a sus descendientes.A los 20 años, se lanzó a una carrera política y enseguida fue despreciado por los otros aristócratas de la ciudad con motivo de sus reformas cercanas al pueblo. Se presentó a la elección de nuevo Basileo, aunque no fue elegido hasta el tercer intento.Justino afirma que sirvió con distinción en Cerdeña y África, pero dice que era hijo de Magón y hermano menor de Asdrúbal Magón. Debido a estos méritos llegó a la más alta dignidad de la política cartaginesa, y en el 484 a. C. partió a Sicilia. Durante el viaje a la isla perdió algunos barcos por las tormentas, pero llegó a Panormo y de esta ciudad pasó a Hímera y comenzó el asedio de esta ciudad con un inmenso ejército de 100.000 hombres. Hímera estaba defendida por Terón, tirano de Agrigento, que se refugió detrás de las murallas sin presentar combate. Gelón, el tirano de Siracusa y de Gela, que era el suegro de Terón, no tardó en acudir en ayuda de su yerno y se enfrentó a los cartagineses, y como el asedio estuvo lleno de dificultades, Amílcar no lo reemprendió hasta el 480 a. C. Según Diodoro Sículo pactó con los persas que sometería a los griegos de Sicilia, mientras el ejército aqueménida hacía lo propio con el de Grecia continental. Zarpó de Cartago en la primavera de 480 a. C. con importantes contingentes terrestres y navales: el ejército de tierra contaba con unos 300.00 hombres, y el naval sumaba doscientas naves de guerra, además de más de 300 barcos de transporte. Durante la travesía del mar Líbico perdió los transportes de caballos y carros a causa de una tempestad. Después de desembarcar en Panormo y reponerse del desastre sufrido, a los tres días se dirigió con sus fuerzas de tierra a Hímera, tal y como se ha mencionado arriba según refieren tanto Justino como Diodoro. Nuevo callejón sin salida para Amílcar, pues fue derrotado por Gelón y Terón delante de la ciudad pese a su superioridad numérica. Los cartagineses que no murieron en la batalla y pudieron escapar fueron hechos prisioneros por los hombres de Gelón.De la suerte que corrió Amílcar existen diversos relatos, pero casi todos están de acuerdo en que murió allí. Según Diodoro Sículo y Polieno, cayó al principio de la batalla a manos de un cuerpo de caballería que Gelón había infiltrado en las líneas enemigas con una estratagema. Heródoto dice que su cuerpo no fue encontrado y corrió el rumor de que se había suicidado al ver la batalla perdida, tirándose al fuego en el cual se habían hecho los sacrificios propiciatorios. Dice también Heródoto que le fueron rendidos honores en Cartago y otras ciudades, cosa poco compatible con lo que afirma Diodoro, quien explica que su hijo, Giscón, fue desterrado de Cartago por la derrota del padre. Justino dice que tuvo tres hijos: Himilcón, Hannón Giscón y Giscón.Otra versión, diametralmente opuesta a las anteriores, cuenta que de regreso a Cartago, se granjeó numerosos enemigos y sus deudas se incrementaron. Vendió sus propiedades e intentó una serie de reformas. Pero en 478 a. C., durante un complot organizado por los aristócratas, fue acusado de traición a los sicilianos y condenado al exilio.Perseguido por sus enemigos, se refugió en las islas Baleares y murió en la miseria hacia el año 469 a. C. Sus descendientes, sobre todo Aníbal Giscón, intentaron vengar la deshonra impuesta a su padre por los sicilianos.
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 822358 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3079 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 35 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104740003 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:dateDeDécès
  • 469 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 524 (xsd:integer)
prop-fr:dynastie
prop-fr:fonction
  • Roi de Carthage
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 480 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Hamilcar de Giscon
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 510 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Hamilcar de Giscon, né vers 524 et décédé vers 469, est un général et homme politique carthaginois. Il est le fondateur de la famille des Gisconides.Fils d'un aristocrate carthaginois, il passe son enfance dans le domaine familial à Giscon, d'où le nom qu'il transmettra à ses descendants.À 20 ans, il se lance dans une carrière politique et il est très vite méprisé des autres aristocrates de la ville en raison de ses réformes proches du peuple.
  • Hamilcar I of Carthage was a Magonid king of Carthage, in present day Tunisia, from 510 to 480 BCE.
  • Amilcare I (... – Imera, 480 a.C.) è stato un condottiero cartaginese, re di Cartagine.Amilcare stipulò un trattato di alleanza con Roma nel 509 a.C.: i Romani riconoscevano gli interessi dei Cartaginesi in Sicilia e Sardegna e si impegnavano a non interferire nei loro affari; i Cartaginesi riconoscevano gli interessi di Roma sulla penisola e promettevano di intervenire in caso di attacco nemico.Verso la fine del V secolo a.C.
  • Amílcar Magón, adaptación al griego del fenicio Abd Melkart, «servidor de Melkart» (524-469 a. C.), fue un general y político cartaginés. Fue el fundador de la familia de los Giscónidas. Fue el comandante cartaginés de la expedición a Sicilia en el 480 a. C. Heródoto dice que era hijo de Hannón y de una mujer de Siracusa y le da el título de «rey» (Βασιλεύς), título que los griegos daban a los dos magistrados principales de Cartago, si bien el nombre más correcto es sufetes o jueces.
  • Хамилкар I или Хамилкар Магон е молк на Картаген. Син е на Магон I и внук на Ханон I, член на династията Магониди.Според Херодот, Хамилкар I бил син на гъркиня от Сиракуза и се издигнал за първенец на пунически Картаген благодарение на изключителните си качества и смелост. Като суфет му е поверена огромна армия която в 480 г. пр.н.е.
  • Гамилька́р I — царь Карфагена, правивший в начале V века до н. э.Гамилькар был сыном известного мореплавателя Ганнона. Дедом же Гамилькара был Магон, основатель династии Магонидов. Согласно Геродоту, Гамилькар был сыном гречанки из Сиракуз и стал царем благодаря своей исключительной смелости. Когда он был суффетом (главным магистратом) Карфагена, он был поставлен во главе большой армии, которая в 480 до н. э.
  • Amílcar fou un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera (480 aC) en l'expedició a Sicília. Heròdot l'anomena fill d'Hannó Sabellus, també general cartaginès i d'una dona de Siracusa i li dóna el títol de "rei" (Βασιλεύς), títol que els grecs donaven als dos magistrats en cap de Cartago si bé el nom més correcte és sufets o jutges.Justí diu que va servir amb distinció a Sardenya i Àfrica però el fa fill de Magó.
rdfs:label
  • Hamilcar de Giscon
  • Amilcare I
  • Amílcar (480 aC)
  • Amílcar Magón
  • Hamilcar I of Carthage
  • Гамилькар I
  • Хамилкар I
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Hamilcar de Giscon
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of