PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'habitabilité d'une planète est la mesure de la capacité d'un corps astronomique à développer et accueillir la vie. Cette notion peut donc être notamment utilisée à la fois pour les planètes et leurs satellites naturels.D'après les connaissances acquises par l'étude de la biologie terrestre, les éléments nécessaires au maintien de la vie sont une source d'énergie couplée à de la matière mobilisable, sachant que différents modèles sont proposés à l'appui de l'origine de la vie. Cependant, la notion d'habitabilité comme « possibilité d'accueillir la vie » est intrinsèquement limitée par la comparaison aux conditions biologiques terrestres, ce qui implique que plusieurs autres critères d'ordre géophysique, géochimique et astrophysique soient respectés. Dans la mesure où l'existence d'une vie extraterrestre est inconnue, l'habitabilité d'une planète est en effet en grande partie une extrapolation des conditions terrestres et des caractéristiques générales qui apparaissent favorables au développement de la vie au sein du Système solaire. L'eau liquide est notamment considérée comme un élément indispensable à un écosystème viable. La recherche dans ce domaine relève donc à la fois de la planétologie et de l'astrobiologie.L'idée que des planètes autres que la Terre puissent accueillir la vie est ancienne. Au cours de l'histoire, le débat a été autant philosophique que scientifique. La fin du XXe siècle a été le théâtre de deux découvertes majeures. Tout d'abord, l'observation et l'exploration par des sondes de planètes et satellites du Système solaire ont fourni des informations essentielles qui ont permis de définir des critères d'habitabilité et des comparaisons géophysiques entre la Terre et les autres corps célestes. D'autre part, la découverte de planètes extrasolaires, qui a débuté en 1995 et s'est accélérée depuis, a été le second tournant important. Elle a confirmé que le Soleil n'est pas la seule étoile à abriter des planètes et a élargi le champ des recherches sur l'habitabilité au-delà du Système solaire.
  • Planetary habitability is the measure of a planet's or a natural satellite's potential to develop and sustain life. Life may develop directly on a planet or satellite or be transferred to it from another body, a theoretical process known as panspermia. As the existence of life beyond Earth is currently uncertain, planetary habitability is largely an extrapolation of conditions on Earth and the characteristics of the Sun and Solar System which appear favourable to life's flourishing—in particular those factors that have sustained complex, multicellular organisms and not just simpler, unicellular creatures. Research and theory in this regard is a component of planetary science and the emerging discipline of astrobiology.An absolute requirement for life is an energy source, and the notion of planetary habitability implies that many other geophysical, geochemical, and astrophysical criteria must be met before an astronomical body can support life. In its astrobiology roadmap, NASA has defined the principal habitability criteria as "extended regions of liquid water, conditions favourable for the assembly of complex organic molecules, and energy sources to sustain metabolism."In determining the habitability potential of a body, studies focus on its bulk composition, orbital properties, atmosphere, and potential chemical interactions. Stellar characteristics of importance include mass and luminosity, stable variability, and high metallicity. Rocky, terrestrial-type planets and moons with the potential for Earth-like chemistry are a primary focus of astrobiological research, although more speculative habitability theories occasionally examine alternative biochemistries and other types of astronomical bodies.The idea that planets beyond Earth might host life is an ancient one, though historically it was framed by philosophy as much as physical science. The late 20th century saw two breakthroughs in the field. The observation and robotic spacecraft exploration of other planets and moons within the Solar System has provided critical information on defining habitability criteria and allowed for substantial geophysical comparisons between the Earth and other bodies. The discovery of extrasolar planets, beginning in the early 1990s and accelerating thereafter, has provided further information for the study of possible extraterrestrial life. These findings confirm that the Sun is not unique among stars in hosting planets and expands the habitability research horizon beyond the Solar System.On November 4, 2013, astronomers reported, based on Kepler space mission data, that there could be as many as 40 billion Earth-sized planets orbiting in the habitable zones of sun-like stars and red dwarf stars within the Milky Way Galaxy. 11 billion of these estimated planets may be orbiting sun-like stars. The nearest such planet may be 12 light-years away, according to the scientists.
  • Planetární habitabilita je souhrnný název pro řadu faktorů, ovlivňující obyvatelnost dané planety pro živé organismy. Nejdůležitějšími z nich jsou přítomnost vody v kapalném stavu a zdroje tepla (např. slunečního záření). Ostatní faktory jako přítomnost atmosféry bohaté na kyslík, přijatelný rozsah teplot a obvyklé zdroje živin mohou být kompenzovány adaptačními schopnostmi. Astrobiologové je používají ke zjednodušení úkolu vyhledávat život ve vesmíru.
  • 행성 거주가능성은 행성 또는 자연 위성에 생명체가 자라나고 유지될 수 있는 가능성을 측정하는 것이다. 지구 밖에 살고 있는 외계 생명체의 존재는 현재 알려져 있지 않기 때문에, 행성 거주가능성은 전적으로 지구의 조건들(단세포 생물 뿐 아니라 복잡한 다세포 생명체를 탄생시켰다) 및 태양과 태양계의 특징들에 의거하여 예상하고 있다. 이 범주에 속하는 연구 및 이론들은 행성과학 및 한참 성장하는 중인 우주생물학의 일부분이다.생명이 살아가는 데 있어 절대적으로 필요한 것은 에너지원이다. 행성 거주가능성 가설에 따르면 어떤 천체에 생명체가 생겨나려면 다양한 지구물리학, 지구화학, 천체물리학적 조건들이 동시에 만족되어야 한다. 미국 항공우주국은 생명체가 태어나기 위한 기본적 조건을 “복잡한 유기 분자가 결합되기에 적합한 조건인 액체 물이 존재함과 동시에, 물질대사를 가능케 해 주는 에너지원을 공급받을 수 있는 곳.”이라고 정의했다. 생명체 거주가능성을 판단하는 데에는 조성, 궤도, 대기, 가능한 화학반응 등이 고려대상이 된다. 모항성 역시 질량, 광도, 낮은 변광 정도, 높은 금속원소함량 등의 조건을 갖추어야 한다. 지구와 비슷한 화학조성을 가지는 지구형 행성 또는 이와 비슷한 위성들이 일단 중점적으로 탐사, 연구되고 있지만, 지구와는 다른 생화학이나 다른 형태의 천체에 대한 이론척 추정이 행해지기도 한다.사람들은 오래 전부터 지구 외의 다른 행성에도 생명체가 있을 것이라는 생각을 하고 있었다. 역사적으로 이 발상은 물리 과학 및 철학에 의해 정립되었다. 20세기 말 해당 학문 분야에 큰 발전이 있었다. 태양계 천체에 로봇 탐사선을 보내어 관찰한 결과 생명체 거주가능성의 범주를 정의하는 데 결정적인 정보들을 얻었으며, 지구와 이들 타 천체들 사이를 지구물리학적으로 자세하게 비교할 수 있게 되었다. 1990년대 초부터 외계 행성의 발견이 가속화되면서, 외계 생명체의 존재 가능성을 가늠할 수 있는 정보를 얻게 되었다. 가장 중요한 사실은, 태양만이 행성을 거느리고 있는 존재가 아님을 알게 되었으며 우리 태양계 너머로 생명체 존재 가능성 연구의 지평을 확장했다는 것이다.
  • Kelayakhunian planet (Inggris: planetary habitability) adalah ukuran potensi dari planet atau satelit alami untuk mendukung kehidupan. Kehidupan mungkin berkembang dengan sendirinya pada suatu planet atau satelit alami, atau mungkin juga ditransfer dari planet lain, suatu proses teoretis yang dikenal sebagai panspermia. Karena eksistensi kehidupan luar bumi masih belum pasti adanya, sebagian besar kelayakhunian planet adalah perhitungan dari kondisi di Bumi dan karakteristik Matahari dan tata surya yang tampaknya menguntungkan makhluk hidup untuk berkembang–khususnya faktor-faktor yang menopang makhluk hidup yang kompleks, organisme multiselular, tidak hanya yang sederhana, organisme uniselular. Penelitian dan teori dalam hal ini adalah komponen dari ilmu planet dan disiplin yang muncul dari astrobiologi.Syarat mutlak untuk adanya kehidupan adalah sumber energi, dan gagasan kelayakhunian planet menunjukkan bahwa kriteria lain dari geofisika, geokimia, dan astrofisika harus dipenuhi sebelum suatu badan astronomi dapat mendukung kehidupan. Dalam rencana astrobiologi NASA, telah didefinisikan kriteria kelayakhunian utama sebagai "daerah luas untuk air, kondisi yang baik untuk terhubungnya molekul-molekul organik kompleks, dan sumber energi untuk menyokong metabolisme."Dalam menentukan potensi kelayakhunian suatu planet atau satelit, studi terfokus kepada komposisi, sifat orbit, atmosfer, dan interaksi kimia yang potensial. Karakteristik bintangnya yang penting mencakup massa dan luminositas, variabilitas yang stabil, tingkat logam yang tinggi. Planet dan satelit terestrial atau bebatuan dengan potensi kimiawi mirip Bumi adalah fokus utama dalam penelitian astrobiologi, meskipun teori kelayakhunian yang lebih spekulatif kadang mempertimbangkan biokimia alternatif dan jenis lain dari badan astronomi.
  • L'abitabilità planetaria è la misura della capacità di un corpo celeste di sviluppare e accogliere la vita. Questa nozione può dunque essere in particolare utilizzata per i pianeti ed i loro satelliti naturali.In seguito alle conoscenze acquisite dagli studi della biologia terrestre, gli elementi necessari al mantenimento della vita sono una sorgente di energia abbinata a della materia mobilizzabile, sapendo che differenti modelli sono proposti in appoggio all'origine della vita. Tuttavia, la nozione di abitabilità come «possibilità di accogliere la vita» è intrinsecamente limitata dalla comparazione alle condizioni biologiche terrestri, il che implica il rispetto di vari altri parametri di ordine geofisico, geochimico ed astrofisico. Se l'esistenza di una vita extraterrestre è sconosciuta, l'abitabilità di un pianeta è in effetti in gran parte un'estrapolazione delle condizioni terrestri e delle caratteristiche generali che appaiono favorevoli allo sviluppo della vita in seno al Sistema solare. L'acqua allo stato liquido è in particolare considerata come un elemento indispensabile ad un ecosistema vivente. La ricerca in questo dominio occupa principalmente la planetologia e l'astrobiologia.L'idea che dei pianeti diversi dalla Terra potessero ospitare la vita è antica e nel corso della storia il dibattito ha interessato tanto la filosofia che la scienza. La fine del XX secolo è stato teatro di due scoperte importantissime. Innanzitutto, l'osservazione e l'esplorazione mediante le sonde dei pianeti e dei satelliti del sistema solare hanno fornito informazioni essenziali che hanno permesso di definire dei criteri di abitabilità e di confronto geofisici tra la Terra e gli altri corpi celesti. D'altra parte, la scoperta dei pianeti extrasolari, che è iniziata nel 1995 ed è accelerata, ha confermato che il Sole non è la sola stella a illuminare i pianeti ed ha allargato il campo di ricerca sull'abitabilità al di là del Sistema solare.
  • L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida. Es pot aplicar tant als planetes com als satèl·lits naturals dels planetes.L'únic requisit absolut per la vida és una font d'energia. Per aquest motiu, és interessant determinar la zona d'habitabilitat de diferents estels, però la noció d'habitabilitat planetària implica el compliment de molts altres criteris geofísics, geoquímics i astrofísics perquè un cos astronòmic sigui capaç de sustentar vida. Com que es desconeix l'existència de vida extraterrestre, l'habitabilitat planetària és, en gran part, una extrapolació de les condicions de la Terra i les característiques del Sol i el Sistema Solar que semblen favorables per l'aparició de la vida. És d'interès particular el conjunt de factors que ha afavorit el sorgiment en la Terra d'animals pluricel·lulars i no simplement organismes unicel·lulars. La investigació i la teoria sobre aquest tema són components de la ciència planetària i la disciplina emergent de l'astrobiologia.La idea que altres planetes puguin albergar vida és molt antiga, encara que històricament ha estat emmarcada tant dins de la filosofia com dins de les ciències físiques. El final del segle XX va viure dos grans avenços en aquesta matèria. Per començar, l'exploració robòtica i l'observació d'altres planetes i satèl·lits naturals del Sistema Solar han proporcionat informació essencial per definir els criteris d'habitabilitat i han permès establir comparances geofísiques substancials entre la Terra i altres cossos. El descobriment de planetes extrasolars —que va començar en 1992 i s'ha disparat des de llavors— va ser la segona fita. Va confirmar que el Sol no és únic albergant planetes i va estendre l'horitzó de la investigació sobre habitabilitat més enllà del Sistema Solar.
  • 惑星の居住可能性(わくせいのきょじゅうかのうせい、英:Planetary habitability)は、ある天体で生命が発生しうる、また発生した生命を維持しうる可能性についての指標である。
  • A habitabilidade planetária é uma medida do potencial de um corpo astronômico para sustentar a vida. Pode ser aplicado tanto aos planetas quanto aos satélites naturais dos planetas.A única exigência absoluta para a vida é uma fonte de energia. Por esta motivo, é interessante determinar a zona de habitabilidade de diferentes estrelas, porém a noção de habitabilidade planetária implica o cumprimento de muitos outros critérios geofísicos, geoquímicos e astrofísicos para que um corpo astronômico seja capaz de suportar vida. Como se desconhece a existência de vida extraterrestre, a habitabilidade planetária é, em grande parte, uma extrapolação das condições da Terra, das características do Sol e do sistema solar que parecem favoráveis para o florescimento da vida. De particular interesse é o conjunto de fatores que tem incentivado o surgimento na Terra de organismos multicelulares, e não apenas dos organismos unicelulares. A pesquisa e a teoria sobre este assunto são os componentes de ciência planetária e da disciplina emergente da astrobiologia.A idéia de que outros planetas poderiam abrigar vida é muito antiga, mas historicamente tem sido enquadrado na filosofia , bem como no das ciências físicas (1). O final do século XX experimentou dois grandes desenvolvimentos neste domínio. Para começar, a exploração robótica e da observação de outros planetas e luas do Sistema Solar têm fornecido informações essenciais para a definição de critérios de habitabilidade e permitiu comparações substanciais geofísicos entre a Terra e outros corpos. A descoberta de exoplanetas , que começou em 1992 e aumentou desde então, foi o segundo marco. Ele confirmou que o Sol não é apenas abrigam planetas e expandiu o horizonte da pesquisa sobre a habitabilidade além do Sistema Solar.
  • La habitabilidad planetaria es una medida del potencial que tiene un cuerpo cósmico de sustentar vida. Se puede aplicar tanto a los planetas como a los satélites naturales de los planetas.El único requisito absoluto para la vida es una fuente de energía. Por este motivo, es interesante determinar la zona de habitabilidad de diferentes estrellas, pero la noción de habitabilidad planetaria implica el cumplimiento de muchos otros criterios geofísicos, geoquímicos y astrofísicos para que un cuerpo cósmico sea capaz de sustentar vida. Como se desconoce la existencia de vida extraterrestre, la habitabilidad planetaria es, en gran parte, una extrapolación de las condiciones de la Tierra y las características del Sol y el Sistema Solar que parecen favorables para el florecimiento de la vida. Es de interés particular el conjunto de factores que ha favorecido el surgimiento en la Tierra de organismos pluricelulares y no simplemente organismos unicelulares. La investigación y la teoría sobre este tema son componentes de la ciencia planetaria y la disciplina emergente de la astrobiología.La idea de que otros planetas puedan albergar vida es muy antigua, aunque históricamente ha estado enmarcada dentro de la filosofía tanto como dentro de las ciencias físicas. El final del siglo XX vivió dos grandes avances en esta materia. Para empezar, la exploración robótica y la observación de otros planetas y satélites del Sistema Solar han proporcionado información esencial para definir los criterios de habitabilidad y han permitido establecer comparaciones geofísicas sustanciales entre la Tierra y otros cuerpos. El descubrimiento de planetas extrasolares —que comenzó en 1992 y se ha disparado desde entonces— fue el segundo hito. Confirmó que el Sol no es único albergando planetas y extendió el horizonte de la investigación sobre habitabilidad más allá del Sistema Solar.
  • Жизнепригодность планеты — способность планеты или её спутника быть потенциально пригодной для возникновения и поддержания землеподобной жизни. Поскольку существование живых организмов на других планетах, кроме Земли, не доказано, любую планету нельзя уверенно признать пригодной, речь идёт об экстраполяции информации о физико-химических условиях на Земле, а также в Солнечной системе. Эти характеристики (тип звезды, расстояние между Землёй и Солнцем, масса и орбита Земли) способствуют развитию не только одноклеточных организмов, способных существовать в широком диапазоне температур, но и многоклеточных организмов. Исследования в этой области, как теоретические, так и экспериментальные, являются предметом относительно молодой научной дисциплины астробиологии, входящей в состав планетологииa.Абсолютно необходимым условием существования живых организмов является источник энергии, но потенциальная пригодность планет для развития жизни зависит и от сочетания геофизических, геохимических и астрофизических факторов. В программе развития астробиологии НАСА критерии пригодности планет для развития жизни определены как: «Большие участки жидкой водной среды; условия, способствующие синтезу сложных органических веществ; а также наличие источника энергии для поддержания метаболизма».При определении потенциальной жизнепригодности планеты, исследования сосредоточены на основном составе, характеристиках орбиты, атмосферы и возможных химических реакциях. Важнейшими звёздными характеристиками являются: масса и светимость, стабильность и высокая металличность. Скалистые землеподобные планеты и луны, потенциально имеющие жизнь, основанную на углероде, являются важнейшим направлением исследований астробиологии, хотя другие теории порой рассматривают альтернативную биохимию и другие типы космических тел.Идея, что за пределами Земли может существовать жизнь, является одной из древнейших, но исторически она была сформирована философией и естественными науками.В конце XX века произошло два прорыва в этой области. Наблюдение и изучение автоматическими межпланетными станциями других планет и лун солнечной системы, предоставило критически важную информацию для определения критериев жизнепригодности и позволяет провести важные геофизические сравнения между Землёй и другими объектами. Количество внесолнечных планет, впервые обнаруженных в 1991 году, постоянно растёт, что позволяет получить дополнительную информацию по изучению возможности внеземной жизни. Самое главное, это подтвердило, что Солнце не уникально среди звёзд по наличию планетной системы и расширило горизонт поисков за пределы солнечной системы.
  • Planetako bizigarritasuna gorputz astronomiko batek bizia eusteko daukan ahalmenaren neurria da. Planeta nahiz planeta horien satelite naturaletan aplika daiteke kontzeptua.Bizia existitzeko betebehar bakarra energia iturri bat egotea da. Horregatik interesgarria da izar ezberdinen bizigarritasun gunea zehaztea, baina bizigarritasun planetarioaren nozioak beste irizpide geofisiko, geokimiko eta astrofisiko batzuen burutzapena suposatzen du gorputz astronomiko bat bizia eusteko gai izateko. Bizia estralurtarra existitzen den ala ez ez dakigunez, bizigarritasun planetarioa Lurreko egoeren eta Eguzkiaren eta Eguzki sistemaren ezaugarrien estrapolazioa da neurri handian, bizia garatzeko kondizio onak dituztelako. Aparteko interesa dauka Lurrean zelula anitzeko eta ez bakarrik zelulabakarreko animaliak sortzea ahalbidetu duen faktore multzoa. Gai honen inguruko teoriak eta ikerketak planeta zientziaren osagai dira, baita garatzen ari den astrobiologiarenak.Beste planetek bizia ostatzea antzinako ideia da, historikoki filosofiaren barnean fisika zientziaren barnean bezala egon den arren (1). XX. mendearen bukaeran bi aurrerapauso garrantzitsu eman ziren arlo honetan. Hasteko, esplorazio robotikoak eta Eguzki Sistemako beste planeten eta sateliteen behaketak funtsezkoa izan den informazioa eskaini dute bizigarritasun irizpideakk definitzeko eta Lurra eta beste gorputz askoren artean konparazio geofisiko garrantzitsuak ezartzeko. Eguzki sistemaz kanpoko planeten aurkikuntza (1992an hasia eta handik aurrera izugarrizko hazkundea izan duena) bigarren pauso garrantzitsua izan zen. Eguzkia planetak ostatzen dituen izar bakarra ez dela konfirmatu zuen eta bizigarritasunaren inguruko ikerkuntzaren ikusmuga Eguzki Sistematik kanpo zabaldu zuen.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 600163 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 56861 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 229 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109979718 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:groupe
  • note
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'habitabilité d'une planète est la mesure de la capacité d'un corps astronomique à développer et accueillir la vie. Cette notion peut donc être notamment utilisée à la fois pour les planètes et leurs satellites naturels.D'après les connaissances acquises par l'étude de la biologie terrestre, les éléments nécessaires au maintien de la vie sont une source d'énergie couplée à de la matière mobilisable, sachant que différents modèles sont proposés à l'appui de l'origine de la vie.
  • Planetární habitabilita je souhrnný název pro řadu faktorů, ovlivňující obyvatelnost dané planety pro živé organismy. Nejdůležitějšími z nich jsou přítomnost vody v kapalném stavu a zdroje tepla (např. slunečního záření). Ostatní faktory jako přítomnost atmosféry bohaté na kyslík, přijatelný rozsah teplot a obvyklé zdroje živin mohou být kompenzovány adaptačními schopnostmi. Astrobiologové je používají ke zjednodušení úkolu vyhledávat život ve vesmíru.
  • 惑星の居住可能性(わくせいのきょじゅうかのうせい、英:Planetary habitability)は、ある天体で生命が発生しうる、また発生した生命を維持しうる可能性についての指標である。
  • L'abitabilità planetaria è la misura della capacità di un corpo celeste di sviluppare e accogliere la vita. Questa nozione può dunque essere in particolare utilizzata per i pianeti ed i loro satelliti naturali.In seguito alle conoscenze acquisite dagli studi della biologia terrestre, gli elementi necessari al mantenimento della vita sono una sorgente di energia abbinata a della materia mobilizzabile, sapendo che differenti modelli sono proposti in appoggio all'origine della vita.
  • Planetary habitability is the measure of a planet's or a natural satellite's potential to develop and sustain life. Life may develop directly on a planet or satellite or be transferred to it from another body, a theoretical process known as panspermia.
  • 행성 거주가능성은 행성 또는 자연 위성에 생명체가 자라나고 유지될 수 있는 가능성을 측정하는 것이다. 지구 밖에 살고 있는 외계 생명체의 존재는 현재 알려져 있지 않기 때문에, 행성 거주가능성은 전적으로 지구의 조건들(단세포 생물 뿐 아니라 복잡한 다세포 생명체를 탄생시켰다) 및 태양과 태양계의 특징들에 의거하여 예상하고 있다. 이 범주에 속하는 연구 및 이론들은 행성과학 및 한참 성장하는 중인 우주생물학의 일부분이다.생명이 살아가는 데 있어 절대적으로 필요한 것은 에너지원이다. 행성 거주가능성 가설에 따르면 어떤 천체에 생명체가 생겨나려면 다양한 지구물리학, 지구화학, 천체물리학적 조건들이 동시에 만족되어야 한다. 미국 항공우주국은 생명체가 태어나기 위한 기본적 조건을 “복잡한 유기 분자가 결합되기에 적합한 조건인 액체 물이 존재함과 동시에, 물질대사를 가능케 해 주는 에너지원을 공급받을 수 있는 곳.”이라고 정의했다.
  • Kelayakhunian planet (Inggris: planetary habitability) adalah ukuran potensi dari planet atau satelit alami untuk mendukung kehidupan. Kehidupan mungkin berkembang dengan sendirinya pada suatu planet atau satelit alami, atau mungkin juga ditransfer dari planet lain, suatu proses teoretis yang dikenal sebagai panspermia.
  • A habitabilidade planetária é uma medida do potencial de um corpo astronômico para sustentar a vida. Pode ser aplicado tanto aos planetas quanto aos satélites naturais dos planetas.A única exigência absoluta para a vida é uma fonte de energia.
  • La habitabilidad planetaria es una medida del potencial que tiene un cuerpo cósmico de sustentar vida. Se puede aplicar tanto a los planetas como a los satélites naturales de los planetas.El único requisito absoluto para la vida es una fuente de energía.
  • Жизнепригодность планеты — способность планеты или её спутника быть потенциально пригодной для возникновения и поддержания землеподобной жизни. Поскольку существование живых организмов на других планетах, кроме Земли, не доказано, любую планету нельзя уверенно признать пригодной, речь идёт об экстраполяции информации о физико-химических условиях на Земле, а также в Солнечной системе.
  • Planetako bizigarritasuna gorputz astronomiko batek bizia eusteko daukan ahalmenaren neurria da. Planeta nahiz planeta horien satelite naturaletan aplika daiteke kontzeptua.Bizia existitzeko betebehar bakarra energia iturri bat egotea da. Horregatik interesgarria da izar ezberdinen bizigarritasun gunea zehaztea, baina bizigarritasun planetarioaren nozioak beste irizpide geofisiko, geokimiko eta astrofisiko batzuen burutzapena suposatzen du gorputz astronomiko bat bizia eusteko gai izateko.
  • L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida. Es pot aplicar tant als planetes com als satèl·lits naturals dels planetes.L'únic requisit absolut per la vida és una font d'energia.
rdfs:label
  • Habitabilité d'une planète
  • Abitabilità planetaria
  • Bizigarritasun planetario
  • Habitabilidad planetaria
  • Habitabilidade planetária
  • Habitabilitat planetària
  • Kelayakhunian planet
  • Planetary habitability
  • Planetární habitabilita
  • Жизнепригодность планеты
  • 惑星の居住可能性
  • 행성 거주가능성
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of