La guerre de Bosnie-Herzégovine (appelée guerre de Bosnie par abus de langage) est une guerre entre les peuples Serbes, Croates et Bosniaques ayant eu lieu sur le territoire de la Bosnie-Herzégovine et ayant impliqué principalement la Yougoslavie (RFS Yougoslavie puis RF Yougoslavie), la Serbie, la Croatie et les différentes entités de l'actuelle Bosnie-Herzégovine.Elle débuta le 6 avril 1992 lorsque l’armée populaire yougoslave attaqua la Bosnie-Herzégovine, qui venait de déclarer son indépendance le 1er mars.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La guerre de Bosnie-Herzégovine (appelée guerre de Bosnie par abus de langage) est une guerre entre les peuples Serbes, Croates et Bosniaques ayant eu lieu sur le territoire de la Bosnie-Herzégovine et ayant impliqué principalement la Yougoslavie (RFS Yougoslavie puis RF Yougoslavie), la Serbie, la Croatie et les différentes entités de l'actuelle Bosnie-Herzégovine.Elle débuta le 6 avril 1992 lorsque l’armée populaire yougoslave attaqua la Bosnie-Herzégovine, qui venait de déclarer son indépendance le 1er mars. La guerre s'est achevée par les Accords de Dayton le 14 décembre 1995.
  • Войната в Босна и Херцеговина (босненски и хърватски: rat u Bosni i Hercegovini, сръбски: рат у Босни и Херцеговини, грачански: рат у Босни и Херцеговини, агресија на Босну и Херцеговину) е остър междуетнически конфликт в периода от 6 април 1992 до 14 септември 1995 г. на територията на Босна и Херцеговина (бивша република в състава на Югославия) между въоръжени формирования на босненски сърби (Войска на Република Сръбска), босненски мюсюлмани-автономисти (Народна отбрана на Западна Босна), бошняци (Армия на БиХ) и хървати. В началния етап на войната участие взима и Югославската народна армия. В ожесточения конфликт са въвлечени хървати, доброволци и наемници от всички страни в конфликта (сърби, бошняци]), както и въоръжени сили на НАТО. Дълго дебатиран е и въпросът дали войната е гражданска война или война на репресии. Босненци и много хървати твърдят, че войната е породена от сръбската и хърватската агресия, основана на Karadordevo agreement, докато сърбите я считат за гражданска война.Вследствие на кланетата при Сребърница и Маркале НАТО се намесва във войната 1995 г. с Операция "Преднамерена сила", целяща да подкопае военната способност на армията на Република Сръбска, която заплашва да атакува обозначените от ООН "безопасни зони" в Босна и Херцеговина. Войната приключва след подписване на General Framework Agreement за мир в Босна и Херцеговина в Париж на 14 декември 1995 г.Според последни проучвания броят на убитите през войната хора възлиза на 100 000 – 110 000, а броят разселени лица възлиза на 2,2 милиона. Изследване от 2007 г. показва, че повечето от намерените 97 207 документирани жертви (цивилни и войници) са босненци (66%), следвани от сърби (25%), хървати (8%) и малък брой албанци и роми. Босненците понасят и много цивилни жертви (83%) в сравнение със сърбите (10%) и хърватите (5%), съпроводено със систематично изнасилване на много жени специално в Източна Босна от боснески сърби (изчислен приблизително, броят на изнасилените жени варира от 20 000 до 50 000). Голяма част от жертвите са деца.Според подоробния доклад за войната, съставен от Централното разузнавателно управление, 90% от военните престъпления в Босненската война са извършени от сърби. През 2005 г. Конгресът на САЩ излиза с резолюция, обявяваща, че сръбската политика на агресия и етническо пречистване съвпада с термина геноцид. До началото на 2008 г. 45 сърби, 12 хървати и 4 босненци са осъдени заради военни престъпления от ICTY във връзка с Балканските войни през 1990-те год. Сърбите и хърватите са осъдени заради систематични военни престъпления, а босненците - заради индивидуални. Някои от високопоставените политически лидери на Сърбия (Momčilo Krajišnik и Biljana Plavšić), както и на Хърватия (Dario Kordić) са осъдени заради военни престъпления, докато срещу други продължават да се водят дела от ICTY (Radovan Karadžić и Jadranko Prlić). Геноцид (престъпление срещу човечеството) е най-сериозното военно престъпление, в което са обвинени сърбите.
  • Wojna w Bośni i Hercegowinie – tocząca się w latach 1992-1995 wojna domowa, która była najbardziej krwawym konfliktem w Europie od zakończenia drugiej wojny światowej. Stronami konfliktu byli walczący o autonomię bośniaccy Serbowie oraz władze Bośni i Hercegowiny, na której terenie toczyły się główne walki, wraz ze skonfederowanymi z nimi od pewnego momentu Chorwatami. W wyniku działań wojennych, a przede wszystkim w wyniku czystek etnicznych, zginęło od 97 000 do 110 000 ludzi (niektóre źródła podają nawet do 200 000), a ponad 1,8 miliona zostało uchodźcami. Wszystkie strony konfliktu dopuściły się licznych czystek etnicznych, rabunków i gwałtów na ludności cywilnej. Trwająca cztery lata wojna i czystki etniczne, zostały zakończone wymuszonym przez Sojusz Północnoatlantycki (NATO) układem w Dayton, który działając z mandatu ONZ przeprowadził w tym celu operacje lotnicze "Deny Flight" oraz "Deliberate Force".
  • Válka v Bosně a Hercegovině, obecně známá také jako Bosenská válka za nezávislost, byl mezinárodní ozbrojený konflikt, který probíhal od března roku 1992 do listopadu roku 1995 na území Bosny a Hercegoviny. Do tohoto konfliktu bylo zapojeno několik stran a jejich armád, které spolu v důsledku nestability a mocenských nároků v této oblasti bojovaly po více jak tři a půl roku a válka byla označována za nejkrvavější z konfliktů té doby v Jugoslávii.
  • La guerra in Bosnia ed Erzegovina si è svolta dall'aprile 1992 al 14 dicembre 1995, quando è stato siglato definitivamente l'Accordo di Dayton. Il conflitto si inserisce all'interno delle guerre jugoslave svoltesi tra il 1991 e il 1999, all'indomani della dissoluzione della Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia.Il violento conflitto vide il coinvolgimento dei tre principali gruppi nazionali: serbi, croati e musulmani.
  • ボスニア・ヘルツェゴビナ紛争(ボスニア・ヘルツェゴビナふんそう、Bosnian War)は、ユーゴスラビアから独立したボスニア・ヘルツェゴビナで1992年から1995年まで続いた内戦。単にボスニア紛争とも呼ばれる。
  • A Guerra da Bósnia foi um conflito armado que ocorreu entre abril de 1992 e dezembro de 1995 na região da Bósnia e Herzegovina. A guerra envolveu vários lados. De acordo com numerosos relatos do Tribunal Penal Internacional para a ex-Iugoslávia os países envolvidos no conflito foram a Bósnia e a República Federal da Iugoslávia (Sérvia e Montenegro, mais tarde), bem como a Croácia. De acordo com uma setença do Tribunal Internacional de Justiça, a Sérvia deu apoio militar e financeiro para as forças sérvias que consistiam no Exército Popular Iugoslavo, o Exército da Republika Srpska, o Ministério do Interior Sérvio, o Ministério do Interior da República Srpska, e Forças de Defesa Territorial da Sérvia. A Croácia deu apoio militar às forças croatas da auto-proclamada República Croata da Herzeg-Bósnia. As forças do governo bósnio foram lideradas pelo Exército da República da Bósnia e Herzegovina. Estas facções mudaram objetivos e fidelidades diversas vezes em várias fases da guerra.A guerra foi causada por uma combinação complexa de fatores políticos e religiosos: o fervor nacionalista, crises políticas, sociais e de segurança que se seguiu ao fim da Guerra Fria e a queda do comunismo na antiga Iugoslávia. E também, devido ao envolvimento dos países vizinhos como a Croácia e a Sérvia e Montenegro; houve longa discussão sobre se o conflito foi uma guerra civil ou uma guerra de agressão. A maioria dos bosníacos, croatas, muitos políticos ocidentais e organizações de direitos humanos alegam que a guerra foi uma guerra de agressão com base no Acordo de Karađorđevo entre os sérvios e croatas, enquanto os sérvios geralmente consideram que se tratou de uma guerra civil.Com o início da desintegração da ex-Iugoslávia em 1991 com a independência da Croácia e Eslovênia, os líderes nacionalistas bósnios sérvios como Radovan Karadžić e sérvios como Slobodan Milošević tinham como objetivo principal fazer com que todos os sérvios - espalhados por todas as repúblicas que formavam a antiga Iugoslávia - vivessem em um mesmo país. Em fevereiro de 1992, o povo da Bósnia e Herzegovina decide em referendo pela independência da República Socialista Federativa da Iugoslávia, em uma votação boicotada pelos bósnios sérvios. A secção do Exército Popular Iugoslavo na Bósnia-Herzegovina fiel ao referendo foi realizado no Exército da República da Bósnia e Herzegovina (ARBH), enquanto os sérvios formaram o Exército da Republika Srpska (ERS). No início, os sérvios ocuparam 70% do território da Bósnia-Herzegovina, porém ao unir forças do Conselho de Defesa da Croácia e da Armada da República da Bósnia e Herzegovina a guerra tomou outro rumo e as forças sérvias foram derrotados na batalha da Bósnia Ocidental. O envolvimento da OTAN em 1995 contra posições do Exército da República Srpska internacionalizou o conflito, mas apenas na sua fase final. A aliança bosníaco-croata ocupou 51% do território da Bósnia-Herzegovina e chegou às portas de Banja Luka. Vendo sua capital de fato ameaçada, os líderes sérvios assinaram o armistício e a guerra terminou oficialmente com a assinatura do Acordo de Dayton em Paris, em 14 de dezembro de 1995.Envolveu os três grupos étnicos e religiosos da região: os sérvios cristãos ortodoxos, os croatas católicos romanos e os bósnios muçulmanos. É o conflito mais prolongado e violento da Europa desde o fim da II Guerra Mundial, com duração de 1.606 dias. A guerra durou pouco mais de três anos e causou cerca de 200.000 vítimas entre civis e militares e 1,8 milhões de deslocados, de acordo com relatórios recentes. Do total de 97.207 vítimas documentadas, 65% eram muçulmanos bósnios, 25% sérvios e 8% croatas. Entre as vítimas civis, 83% eram bosníacos, 10% sérvios e mais de 5% eram croatas, seguido por um pequeno número de outros, como os albaneses ou povo Romani. Pelo menos 30% das vítimas civis bósnias eram mulheres e crianças.De acordo com um relatório de 1995 detalhados sobre a guerra feitos pela Agência Central de Inteligência, 90% dos crimes de guerra da Guerra da Bósnia foram cometidos pelos sérvios. De acordo com especialistas jurídicos, a partir de início de 2008, 45 sérvios, 12 croatas e 4 bosníacos foram condenados por crimes de guerra pelo TPI em conexão com as guerras balcânicas da década de 1990. Ambos, os sérvios e croatas, foram indiciados e condenados por crimes de guerra sistemáticos (empresa mista penal), enquanto os bosníacos apenas dos entes individuais. Alguns líderes do alto escalão político dos sérvios (Momčilo Krajišnik e Biljana Plavšić), bem como croatas (Dario Kordić) foram condenados por crimes de guerra, enquanto outros estão atualmente em julgamento (Radovan Karadzic e Jadranko Bozovic). Genocídio é o mais grave crime de guerra em que os sérvios foram condenados; crimes contra a humanidade, uma segunda acusação apenas na gravidade do genocídio (ou seja, a "limpeza étnica"), para os croatas; e violações das Convenções de Genebra para os bosníacos.
  • 보스니아 전쟁 또는 보스니아 헤르체고비나 전쟁은 1992년 4월부터 1995년 12월까지 유고슬라비아 전쟁 중에 보스니아 헤르체고비나에서 일어난 국제적인 무력 충돌이다. 전쟁은 몇 가지 측면과 관련되었다. 주요 참전국은 보스니아 헤르체고비나 공화국과 자칭 보스니안 세르비아와 보스니안 크로아티아가 있었고, 보스니아 헤르체고비나 내의 스릅스카 공화국과 헤르제그-보스니아가 있고, 외부에서는 세르비아 몬테네그로, 세르비아 공화국, 크로아티아가 있었다.전쟁의 결과로 유고슬라비아의 해체가 되었다. 슬로베니아와 크로아티아의 독립 이후, 유고슬라비아 사회주의 연방 공화국은 1991년, 다민족의 보스니아 헤르체고비나 사회주의 공화국에 거주하고 있던 민족은 주로 무슬림인 보스니악 (44%), 세르비아 정교회 세르비아인 (31%), 천주교 크로아티아인 (17%)로 이루어진 독립을 위한 국민 투표가 1992년 2월 29일에 통과되었다. 이 것은 국민 투표후 공화국 수립 후 자국 내 세르비아인들에게 반대를 얻었다. 크로아티아 독립 선언에 이어, 슬로보단 밀로셰비치의 세르비아 정부와 유고슬라비아 인민군은 보스니아 헤르체고비나 공화국을 공격하고, 세르비아인은 보복을 피하기 위해 보스니아 지역을 탈출하며 특히 동부 보스니아인은 인종청소를 당했다.이것은 주로 영토 분쟁으로, 초기에는 세르비아와 스릅스카 공화국군(VRS)가 한 편에, 그리고 보스니아 헤르체고비나 공화국군(ARBiH)이 대부분이며 거의 영향을 주지 않은 크로아티아 국방 위원회(HVO)가 또 다른 편에 섰다. 크로아티아 또한 보스니아-헤르체고비나 일부분의 영토를 원하며 크로아티아-보스니악 전쟁을 일으켰다. 전쟁은 보통 쓰라린 전투, 무차별적인 도시 폭격, 인종 청소, 집단 강간과 대학살 등으로 대표된다. 사라예보 포위와 스레브레니차 대학살 같은 사건들은 갈등의 대표적인 상징이 되고 있다.세르비아는 초기 JNA의 무기와 광대한 자원으로 인해 우세였으나, 보스니아인들에 의해 추진력을 잃고 크로아티아인의 스프르스카 공화국과 동맹도 맺었으나, 결국 워싱턴 협정으로 인해 보스니아 헤르체고비나 연방이 형성된다. 스레브레니차 대학살과 마르칼레 대학살 이후, 북대서양 조약 기구는 1995년 동안 보스니아 헤르체고비나 폭격으로 스릅스카 공화국군의 진격을 방해하며, 이는 종전의 주요한 원인이었다. 전쟁은 1995년 12월 14일 파리에서 보스니아 헤르체고비나 평화 협정의 최종 협상이 진행되었다. 평화 협상은 1995년 12월 21일 오하이오 데이턴에서 체결되었다. 이 협정은 보통 데이턴 협정이라 부른다. 1995년 미국 중앙 정보국의 보고서에서, 세르비아군은 전쟁 중 90%가 전쟁 범죄를 저질렀다는 결과를 발표했다. 2008년 초 구유고슬라비아 국제형사재판소에서 45명의 세르비아인, 12명의 크로아티아인 및 4명의 보스니아인이 보스니아에서의 전범 재판으로 기소되었다. 가장 최근의 연구에서는 10만-11만명이 사망하고 220만명이 난민이 되어 제2차 세계 대전 이후 유럽에서 치명적인 전쟁으로 남았다.
  • De Bosnische burgeroorlog (1992-1995) is een van de oorlogen in Joegoslavië die uitbraken als gevolg van het uiteenvallen van de Federatieve Volksrepubliek Joegoslavië. De oorlog ontstond toen Bosnië en Herzegovina zich in 1992 onafhankelijk verklaarde.
  • Bosna Savaşı, Bosna-Hersek'te 1 Mart 1992 tarihinden 14 Aralık 1995 tarihine kadar sürmüş olan bir savaştır. Üç yıldan fazla süren bu savaş sırasında 100.000-110.000 kişi hayatını kaybetmiş, 2 milyon kadar insan da yerini yurdunu terk etmek zorunda kalmıştır.
  • Bosniako gerra gaur egun Bosnia eta Herzegovina den lurraldeetan 1992ko apirila eta 1995eko abenduaren artean jazotako nazioarteko gatazka armatua izan zen. Gerran zenbait alde egon ziren, baina nagusiak Bosnia-Herzegovinako errepublikako indarrak eta euren buruak aldarrikaturiko serbiar eta kroaziar entitateak izan ziren, Bosniako Serbiar Errepublika (Republika Srpska) eta Herzeg-Bosnia. Bi entitate hauei, babes politiko eta militar handia eman zieten Serbia eta Kroaziak, hurrenez hurren.Gerra Jugoslaviaren desegitearen ondorio izan zen, Eslovenia eta Kroaziako sezesioei jarraiki, Bosnia eta Herzegovinako Errepublika Sozialistak, zeina nagusiki bosniar musulman (%44), serbiar ortodoxo (%31) eta kroaziar katolikoz (%17) osaturik zegoen, independentziarako erreferenduma irabazi zuenean 1992ko otsailaren 29an. Bosniako serbiarren ordezkari politikoek ez zuten erreferendumeko emaitza onartu, boikota egin baitzioten eta errepublika propioa ezarri zuten. Independentzia deklarazioaren ondoren, Bosniako indar serbiarrak, Serbiako gobernua (Slobodan Milošević buru zuela) eta Jugoslaviako Herri Armadaren laguntzarekin, Bosnia eta Herzegovinako errepublika erasotu zuten lur serbiarrak eskuratzeko asmoarekin. Laster gerra Bosnia osora zabaldu zen, bosniar musulmanek bereziki herrialdearen ekialdean pairaturiko garbiketa etnikoarekin batera.Nagusiki lurraldeari loturiko gatazka izan zen, Bosnia-Herzegovinako Errepublikako Armada (ARBiH), gehien bat bosniakoz osaturik zegoena eta Defentsa Kontseilu Kroaziarra (HVO) osatzen zuten kroaziar bosniarrak alde batetik eta Republika Srpskako indar serbiar bosniarrak (VRS, Bosniako Serbiar Errepublikako Armada) bestetik. Era berean, kroaziarrak saiatu ziren Bosnia-Herzegovinako zatiak kroaziar bezala eskuratzen. Lidergo politiko kroaziar eta serbiarrek adostua zuten Bosnia zatitzea Karađorđevoko eta Grazeko itunetan gorpuztu zelarik adostasuna; honek, kroaziarrek Bosnia eta Herzegovinako armadari eraso egin eta Gerra bosniako-kroaziarra ekarri zuen. Gerraren ezaugarri nagusiak borroka latzak, hiri eta herrien bonbardaketa bereizi gabekoak, bortxaketa sistematikoak eta genozidioa izan ziren. Sarajevoko setioa, Omarska kontzentrazio-esparrua eta Srebrenicako sarraskia bihurtuko ziren gerrako ikur nagusiak. Serbiarrak, nahiz eta hasieran nagusiagoak izan arma eta baliabide kopuru handiagatik, indarra galtzen joan ziren 1994ean bosniako eta kroaziarrak elkarrekin aliatu eta Bosniako Serbiar Errepublikaren aurka egin zutenean, Bosnia-Herzegovinako Federazioa sortuz, Washingtongo itunari jarraiki. Srbrenica eta Markaleko sarraskien ondoren, NATOk 1995ean Bosniako Errepublika Serbiarraren posizioen aurka egin zuen, gerra amaitzeko giltza izan zen operazioan. Gerra bukatu zen, Bosnia-Herzegovinako Bakerako Egituraren Ituna sinatu zenean 1995eko abenduaren 14ean. Bake negoziazioak Daytonen (Ohio, Amerikako Estatu Batuak) egin ziren eta 1995eko abenduaren 21ean amaitu. Akordio haiek Daytongo akordioak moduan dira ezagunak. CIAk 1995ean eginiko txosten batean, indar serbiarrei egozten zien gerrako gerra krimenen %90-aren egile izatea. 2008 hasierarako 45 serbiar, 12 kroaziar eta 4 bosniako kondenatu zituen Jugoslavia Ohierako Nazioarteko Epaitegi Kriminalak Bosniako gerran jazotako gerra krimenekin lotuta. Azken ikerketek 100.000-110.000 inguruan zenbakitzen du hildakoen kopurua eta 2,2 milioi pertsonan kokatzen du desplazatu-kopurua, Europan Bigarren Mundu Gerra bukatu zenetik ondorio larrienak izan dituen gatazka armatua bihurtuz.
  • Unter dem Begriff Bosnienkrieg wird der Krieg in Bosnien und Herzegowina von 1992 bis 1995 verstanden.Infolge des beginnenden Zerfalls der Sozialistischen Föderativen Republik Jugoslawien sowie der damit verbundenen kriegerischen Auseinandersetzungen besonders in Kroatien wuchsen in den Jahren 1990 und 1991 auch die Spannungen zwischen den Ethnien in Bosnien und Herzegowina. Während große Teile der serbischen Bevölkerung für einen Verbleib in der jugoslawischen Föderation und einen engen Verbund mit Serbien plädierten, gab es insbesondere bei den Bosniaken den Wunsch, einen eigenen unabhängigen Staat zu bilden, unter anderem weil sie eine Übermacht Serbiens in einem um Slowenien und Kroatien verkleinerten Jugoslawien befürchteten. Kroaten aus der westlichen Herzegowina wollten sich stärker an Kroatien anlehnen, beziehungsweise sich dem neuen kroatischen Staat anschließen. Die Spannungen eskalierten nach der Ankündigung eines Referendums über die Unabhängigkeit der Republik Bosnien und Herzegowina (RBiH) und der Ausrufung einer bosnisch-serbischen Republik. Eine militärische Eskalation folgte nach der Anerkennung des unabhängigen Bosnien und Herzegowina durch westliche Staaten im April 1992.Die bewaffneten Auseinandersetzungen zwischen den drei großen Volksgruppen wurden von den jeweiligen nationalistischen Gruppierungen angeheizt und von so genannten ethnischen Säuberungen begleitet. Dabei wurden die bosnischen Serben sowohl mit Waffen als auch durch paramilitärische Truppen von Seiten der verbliebenen Bundesrepublik Jugoslawien unterstützt, während die bosnischen Kroaten Unterstützung bei der Ausbildung der Einheiten, Bewaffnung und Logistik sowie militärischen Truppen zur aktiven Kampfbeteiligung, seitens Kroatien erfuhren. Die Bosniaken konnten sich anfangs nur auf leichte Waffen der früheren Territorialverteidigung stützen. Später erhielten sie auch internationale militärische Unterstützung, vornehmlich aus muslimischen Staaten. Jedoch konnten aufgrund des Waffenembargos nur Kleinwaffen ins Land gelangen. Die militärische Übermacht der bosnischen Serben führte dazu, dass diese teilweise bis zu 70 Prozent des Territoriums von Bosnien und Herzegowina eroberten und kontrollierten. Dazu kamen vom Sommer 1992 bis zum Frühjahr 1994 Kämpfe zwischen Kroaten und Bosniaken hauptsächlich in der Herzegowina sowie die Ausrufung der Autonomen Provinz Westbosnien um Velika Kladuša durch den Bosniaken Fikret Abdić, der in Konkurrenz zur Regierung in Sarajevo stand.Auch internationale Vermittlungsbemühungen sowie der Einsatz von UN-Truppen konnten über lange Zeit den Krieg nicht eindämmen. Nachdem, durch internationalen und internen Druck, Kroatien seine Teilungspolitik in Bosnien beendete und es Kroatien mit seiner Regierungsarmee im Sommer 1995 gelang, die Republik Serbische Krajina zu erobern und die serbische Seite auch in Bosnien in die Defensive zu bringen, zeigten sich die inzwischen ermüdeten Kriegsparteien, auch unter internationalem Druck insbesondere aus den USA, bereit, ernsthafte Verhandlungen über eine Beendigung des Krieges zu führen. Diese Verhandlungen mündeten Ende 1995 in den Dayton-Vertrag. Mit dem Vertrag wurden die beiden Entitäten Föderation Bosnien und Herzegowina und Republika Srpska als Bestandteile von Bosnien und Herzegowina festgeschrieben. Gleichzeitig wurde eine internationale militärische und zivile Kontrolle des Landes vereinbart, die bis heute anhält.Der Bosnienkrieg forderte etwa 100.000 Tote.
  • A boszniai háború 1992–1995 között a Bosznia-Hercegovinában élő bosnyákok, szerbek és horvátok között Jugoszlávia és Horvátország beavatkozásával folytatott polgárháború.A balkáni háború legszörnyűbb szakasza, mintegy 97 000 ember életét kioltó konfliktus. Az áldozatok kevesebb mint felét kitevő civilek 83%-a muszlim, 10%-a szerb és 5%-a pedig horvát nemzetiségű volt. Pusztán vallási és etnikai hovatartozásuk miatt gyilkoltak meg több ezer embert. A háborúban részt vevő mindegyik náció hallatlan kegyetlenkedéseket követett el a másik kettő polgári lakossága ellen.
  • La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de setembre de 1995.La guerra implicava unes quantes faccions ètnicament definides dins de Bòsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del país: República Sèrbia (serbis), República croata d'Herceg-Bosnia (croats), República de Bòsnia i Hercegovina (predominantment bosnians) i la facció menor de Bòsnia de l'oest (musulmans).Aquestes faccions canviaren els seus objectius i fidelitats unes quantes vegades en diverses etapes de la guerra.Ja que la guerra a Bòsnia és una conseqüència d'esdeveniments a la regió més enllà de l'anterior Iugoslàvia, i a causa de la implicació de països veïns de Croàcia i Iugoslàvia, va fer un debat sobre si el conflicte va ser una guerra civil o una agressió. Els bosnians i la majoria de croats afirmen que la guerra va ser una agressió des de Iugoslàvia, mentre que els serbis consideren que va ser una guerra civil que implicava només les nacions que componien Bòsnia. Va tenir lloc un judici davant de la Cort Internacional de Justícia, seguint una demanda de 1993 de Bòsnia i Hercegovina contra Sèrbia i Montenegro per genocidi (veure cas de genocidi bosni a la Cort Internacional de Justícia). La resolució de la Cort Internacional de Justícia (ICJ) de 26 de febrer de 2007 va dictaminar que la naturalesa de la guerra era internacional, exculpant així a Serbia de responsabilitat pel genocidi comès per forces Serb de la República Sèrbia.L'ICJ va concloure, tanmateix, que Serbia havia fracassat en evitar el genocidi comès per forces Serb i havia fracassat en castigar aquells que ho varen cometre, especialment el general Ratko Mladić, i els porta a la justícia. Tot i comptar amb l'evidència d'assassinats massius, el setge de Sarajevo, violacions massives, neteja ètnica, centres de detenció i tortura dirigida per diferents forces Serbies, arreu de Bosnia, especialment en Prijedor, Banja Luka i Foca, els jutges determinaren que els criteris de genocidi amb intenció específica (dolus specialis) de destruir bosnis musulmans només s'havien produït a Srebrenica o Bosnia oriental.La cort va concloure que els delictes, incloent-hi els assassinats massius, les violacions, les detencions, destrucció i deportació, comesos durant la guerra de 1992-1995, eren "actes de genocidi" segons la Convenció sobre el genocidi, però que aquests actes, en si mateixos, no constitueix genocidi per se.La Cort posteriorment decidí que, després de la declaració d'independència de Montenegro el maig de 2006, Serbia era l'única part a respondre en el cas, però que "qualsevol responsabilitat per esdeveniments passats implicava a l'època que l'estat el componien Serbia i Montenegro".La implicació de l'OTAN, durant l'Operació Força Deliberada de 1995 contra les posicions de l'exèrcit de la República de Sèrbia fa d'aquesta guerra un conflicte internacionalitzat, només a la seva etapa final.La guerra arribà al seu final després de la signatura de l'Acord Marc General per a la Pau a Bòsnia i Hercegovina a París el 14 de desembre de 1995. Les negociacions per la pau tingueren lloc a Dayton, Ohio, i s'enllestien el 21 de desembre de 1995. Els acords es coneixen com els Acords de Dayton.La investigació més recent fixa el nombre de víctimes al voltant de 100.000 morts (civils i militars), i 1,8 milions de desplaçats.
  • Perang Bosnia (Perang Bosnia dan Herzegovina) adalah sebuah konflik bersenjata internasional yang terjadi pada Maret 1992 dan November 1995. Perang ini melibatkan beberapa pihak. Konflik ini melibatkan Bosnia dan Republik Federal Yugoslavia (kemudian berganti nama menjadi Serbia dan Montenegro) begitupula Kroasia.
  • Se conoce como Guerra de Bosnia al conflicto internacional que se desarrolló en la actual Bosnia y Herzegovina del 6 de abril de 1992 al 14 de diciembre de 1995. Fue causada por una compleja combinación de factores políticos y religiosos: exaltación nacionalista, crisis políticas, sociales y de seguridad que siguieron al final de la guerra fría y la caída del comunismo en la antigua Yugoslavia.Al desintegrarse Yugoslavia en 1991, con la independencia de Croacia y Eslovenia, los líderes nacionalistas serbobosnios como Radovan Karadzic y serbios como Slobodan Milošević se marcan como objetivo principal que todos los serbios -diseminados por las distintas repúblicas que componían Yugoslavia- vivan en un mismo país. En febrero de 1992, el pueblo de Bosnia-Herzegovina decide en referéndum su independencia de la República Federal Socialista de Yugoslavia, en una votación boicoteada por los serbobosnios. La sección del Ejército Popular Yugoslavo en Bosnia-Herzegovina fiel al nuevo estado se organizó en el Ejército de la República Bosnia-Herzegovina (ARBiH), mientras los serbios formaron el Ejército de la República Srpska (VRS). En un principio los serbios ocuparon el 70% del territorio de Bosnia-Herzegovina, pero al unir sus fuerzas el Consejo Croata de Defensa y el ARBiH la guerra tomó otro rumbo y las fuerzas serbias fueron derrotadas en la Batalla de Bosnia Occidental. La participación de la OTAN, durante 1995 contra las posiciones del VRS internacionalizó el conflicto, pero sólo en sus etapas finales. La alianza bosniocroata ocupó un 51% del territorio de Bosnia-Herzegovina y llegó hasta las puertas de Banja Luka. Al ver peligrar su capital de facto los líderes serbios firmaron el armisticio y la guerra terminó oficialmente con la firma de los Acuerdos de Dayton en París el 14 de diciembre de 1995.La guerra duró poco más de tres años y causó cerca de 100.000 víctimas entre civiles y militares y 1,8 millones de desplazados, según informes recientes. De las 97.207 víctimas totales documentadas, el 65% fueron bosnios musulmanes y el 25% serbios. Dentro de las víctimas civiles, el 83% correspondió a bosnios.
  • The Bosnian War was an international armed conflict that took place in Bosnia and Herzegovina between 6 April 1992 and 14 December 1995. The war involved several factions. The main belligerents were the forces of the Republic of Bosnia and Herzegovina and those of the self-proclaimed Bosnian Serb and Bosnian Croat entities within Bosnia and Herzegovina. Republika Srpska and Herzeg-Bosnia, who were led and supplied by Serbia and Croatia respectively.The war came about as a result of the breakup of Yugoslavia. Following the Slovenian and Croatian secessions from the Socialist Federal Republic of Yugoslavia in 1991, the multi-ethnic Socialist Republic of Bosnia and Herzegovina, which was inhabited by Muslim Bosniaks (44 percent), Orthodox Serbs (31 percent) and Catholic Croats (17 percent), passed a referendum for independence on 29 February 1992. This was rejected by the political representatives of the Bosnian Serbs, who had boycotted the referendum and established their own republic. Following Bosnia and Herzegovina's declaration of independence (which had gained international recognition), the Bosnian Serbs, supported by the Serbian government of Slobodan Milošević and the Yugoslav People's Army (JNA), mobilized their forces inside the Republic of Bosnia and Herzegovina in order to secure Serbian territory, then war soon broke out across the country, accompanied by the ethnic cleansing of the Muslim Bosniak and Croat population, especially in eastern Bosnia and throughout the Republika Srpska.It was principally a territorial conflict, initially between the Serb forces mostly organized in the Army of Republika Srpska (VRS) on the one side, and the Army of the Republic of Bosnia and Herzegovina (ARBiH) which was largely composed of Bosniaks, and the Croat forces in the Croatian Defence Council (HVO) on the other side. The Croats also aimed at securing parts of Bosnia and Herzegovina as Croatian. The Serb and Croat political leadership agreed on a partition of Bosnia with the Karađorđevo and Graz agreements, resulting in the Croat forces turning against the ARBiH and the Croat-Bosniak war. The war was characterized by bitter fighting, indiscriminate shelling of cities and towns, ethnic cleansing and systematic mass rape, mostly led by Serb and, to a lesser extent, Croat forces. Events such as the Siege of Sarajevo and the Srebrenica massacre would become iconic of the conflict.The Serbs, although initially superior due to the vast amount of weapons and resources provided by the JNA, eventually lost momentum as the Bosniaks and Croats allied themselves against the Republika Srpska in 1994 with the creation of the Federation of Bosnia and Herzegovina following the Washington agreement. After the Srebrenica and Markale massacres, NATO intervened in 1995 with Operation Deliberate Force targeting the positions of the Army of the Republika Srpska, which proved key in ending the war. The war was brought to an end after the signing of the General Framework Agreement for Peace in Bosnia and Herzegovina in Paris on 14 December 1995. Peace negotiations were held in Dayton, Ohio, and were finalized on 21 December 1995. The accords are now known as the Dayton Agreement. A 1995 report by the Central Intelligence Agency found that Bosnian Serb forces were responsible for 90% of the war crimes committed during the conflict. As of early 2008, the International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia had convicted 45 Serbs, 12 Croats and 4 Bosniaks of war crimes in connection with the war in Bosnia. The most recent figures suggest that around 100,000 people were killed during the war. In addition, an estimated total of 20,000 to 50,000 women were raped, and over 2.2 million people were displaced, making it the most devastating conflict in Europe since the end of World War II.
  • Босни́йская война́ (1 марта 1992 — 14 декабря 1995; босн. и хорв. rat u Bosni i Hercegovini, серб. рат у Босни и Херцеговини, грађански рат у Босни и Херцеговини, агресија на Босну и Херцеговину) — острый межэтнический конфликт на территории Республики Босния и Герцеговина (бывшая СР Босния и Герцеговина в составе Югославии) между вооружёнными формированиями сербов (Войско Республики Сербской), мусульман-автономистов (Народная Оборона Западной Боснии), боснийцев (Армия Республики Босния и Герцеговина) и хорватов (Хорватский совет обороны). На начальном этапе войны участие также принимала Югославская народная армия. В дальнейшем в конфликт были вовлечены армия Хорватии, добровольцы и наёмники со всех сторон и вооружённые силы НАТО.Война началась вследствие распада Югославии. После отделения Словении и Хорватии от Социалистической Федеративной Республики Югославия в 1991 году настал черёд многонациональной Социалистической Республики Босния и Герцеговина, в которой проживали главным образом боснийцы (44 %, преимущественно мусульмане), сербы (31 %, главным образом православные) и хорваты (17 %, главным образом католики). Референдум о независимости республики прошёл 29 февраля 1992 года. Однако его результаты были отвергнуты лидерами боснийских сербов, которые бойкотировали референдум и создали свою собственную республику. После провозглашения независимости разгорелась война, в которой боснийские сербы получили поддержку от правительства Сербии, возглавляемого Слободаном Милошевичем, и Югославской Народной Армии. Вскоре боевые действия разгорелись на территории всей республики и начались первые этнические чистки, преимущественно в Восточной Боснии против боснийского населения.Первоначально конфликт разгорелся между Армией Республики Босния и Герцеговина (АРБиХ), состоящей преимущественно из боснийцев, Хорватским советом обороны и Вооружёнными силами Республики Сербской, состоящими из сербов. Хорваты, заинтересованные в присоединении территорий, населённых хорватами, к Хорватии, остановили военные действия против сербов и начали войну с боснийцами. Война характеризовалась ожесточёнными боевыми действиями, беспорядочными обстрелами городов и сёл, этническими чистками, массовыми изнасилованиями, геноцидом. Осада Сараево и Резня в Сребренице стали печально знаменитыми событиями этой войны.Сербы первоначально превосходили своих противников ввиду большого количества вооружения и снаряжения, доставшегося от ЮНА, однако под конец войны они потеряли преимущество, так как боснийцы и хорваты объединились против Республики Сербской в 1994 году с созданием Федерации Боснии и Герцеговины после Вашингтонского соглашения. После Сребреницы и второго взрыва на рынке Маркале в 1995 году в войну вмешалось НАТО, проведя операцию против армии боснийских сербов, что стало ключевым событием в деле прекращения войны. Война была прекращена после подписания Общего рамочного соглашения о мире в Боснии и Герцеговине в Париже 14 декабря 1995 года. Мирные переговоры велись в Дейтоне, штат Огайо, и завершились 21 декабря 1995 года подписанием документов, известных как Дейтонское соглашение. Согласно докладу Центрального разведывательного управления США от 1995 года сербские силы ответственны за большинство военных преступлений, совершённых во время войны. К началу 2008 года Международный трибунал по бывшей Югославии осудил 45 сербов, 12 хорватов и 5 боснийцев за военные преступления, совершённые во время войны в Боснии. Согласно последним данным общее число погибших составило порядка 100—110 тысяч человек, число беженцев более чем 2,2 млн человек, что делает этот конфликт самым разрушительным в Европе со времён Второй мировой войны.
dbpedia-owl:depictionDescription
  • À gauche : le parlement deSarajevoen flammes après avoir été touché par un tir d'artillerie ; en haut, à droite :Ratko Mladićavec des soldats serbes en Bosnie et en bas, à droite : un soldat norvégien de l'ONUàSarajevo.
dbpedia-owl:endDate
  • 1995-12-21 (xsd:date)
dbpedia-owl:nextEvent
dbpedia-owl:place
dbpedia-owl:result
  • Accords de Dayton
dbpedia-owl:startDate
  • 1992-04-05 (xsd:date)
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1489125 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 16886 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 126 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110968031 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:combattants
  • 20 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1994 (xsd:integer)
  • Province autonome de Bosnie occidentale
prop-fr:commandant
prop-fr:conflit
  • Guerre de Bosnie-Herzégovine
prop-fr:date
  • 0001-04-05 (xsd:date)
prop-fr:forces
  • 100 (xsd:integer)
  • 300 (xsd:integer)
  • 600 (xsd:integer)
  • 70000 (xsd:integer)
  • 120000 (xsd:integer)
  • 200000 (xsd:integer)
prop-fr:issue
prop-fr:lieu
prop-fr:légende
  • À gauche : le parlement de Sarajevo en flammes après avoir été touché par un tir d'artillerie ; en haut, à droite : Ratko Mladić avec des soldats serbes en Bosnie et en bas, à droite : un soldat norvégien de l'ONU à Sarajevo.
prop-fr:pertes
  • 1899 (xsd:integer)
  • 2145 (xsd:integer)
  • 5439 (xsd:integer)
  • 20649 (xsd:integer)
  • 31270 (xsd:integer)
  • 34555 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La guerre de Bosnie-Herzégovine (appelée guerre de Bosnie par abus de langage) est une guerre entre les peuples Serbes, Croates et Bosniaques ayant eu lieu sur le territoire de la Bosnie-Herzégovine et ayant impliqué principalement la Yougoslavie (RFS Yougoslavie puis RF Yougoslavie), la Serbie, la Croatie et les différentes entités de l'actuelle Bosnie-Herzégovine.Elle débuta le 6 avril 1992 lorsque l’armée populaire yougoslave attaqua la Bosnie-Herzégovine, qui venait de déclarer son indépendance le 1er mars.
  • Válka v Bosně a Hercegovině, obecně známá také jako Bosenská válka za nezávislost, byl mezinárodní ozbrojený konflikt, který probíhal od března roku 1992 do listopadu roku 1995 na území Bosny a Hercegoviny. Do tohoto konfliktu bylo zapojeno několik stran a jejich armád, které spolu v důsledku nestability a mocenských nároků v této oblasti bojovaly po více jak tři a půl roku a válka byla označována za nejkrvavější z konfliktů té doby v Jugoslávii.
  • La guerra in Bosnia ed Erzegovina si è svolta dall'aprile 1992 al 14 dicembre 1995, quando è stato siglato definitivamente l'Accordo di Dayton. Il conflitto si inserisce all'interno delle guerre jugoslave svoltesi tra il 1991 e il 1999, all'indomani della dissoluzione della Repubblica Socialista Federale di Jugoslavia.Il violento conflitto vide il coinvolgimento dei tre principali gruppi nazionali: serbi, croati e musulmani.
  • ボスニア・ヘルツェゴビナ紛争(ボスニア・ヘルツェゴビナふんそう、Bosnian War)は、ユーゴスラビアから独立したボスニア・ヘルツェゴビナで1992年から1995年まで続いた内戦。単にボスニア紛争とも呼ばれる。
  • De Bosnische burgeroorlog (1992-1995) is een van de oorlogen in Joegoslavië die uitbraken als gevolg van het uiteenvallen van de Federatieve Volksrepubliek Joegoslavië. De oorlog ontstond toen Bosnië en Herzegovina zich in 1992 onafhankelijk verklaarde.
  • Bosna Savaşı, Bosna-Hersek'te 1 Mart 1992 tarihinden 14 Aralık 1995 tarihine kadar sürmüş olan bir savaştır. Üç yıldan fazla süren bu savaş sırasında 100.000-110.000 kişi hayatını kaybetmiş, 2 milyon kadar insan da yerini yurdunu terk etmek zorunda kalmıştır.
  • Perang Bosnia (Perang Bosnia dan Herzegovina) adalah sebuah konflik bersenjata internasional yang terjadi pada Maret 1992 dan November 1995. Perang ini melibatkan beberapa pihak. Konflik ini melibatkan Bosnia dan Republik Federal Yugoslavia (kemudian berganti nama menjadi Serbia dan Montenegro) begitupula Kroasia.
  • The Bosnian War was an international armed conflict that took place in Bosnia and Herzegovina between 6 April 1992 and 14 December 1995. The war involved several factions. The main belligerents were the forces of the Republic of Bosnia and Herzegovina and those of the self-proclaimed Bosnian Serb and Bosnian Croat entities within Bosnia and Herzegovina.
  • Wojna w Bośni i Hercegowinie – tocząca się w latach 1992-1995 wojna domowa, która była najbardziej krwawym konfliktem w Europie od zakończenia drugiej wojny światowej. Stronami konfliktu byli walczący o autonomię bośniaccy Serbowie oraz władze Bośni i Hercegowiny, na której terenie toczyły się główne walki, wraz ze skonfederowanymi z nimi od pewnego momentu Chorwatami.
  • La guerra a Bòsnia va ser un conflicte civil armat a l'antiga República de Bòsnia i Hercegovina, que va durar del 6 d'abril de 1992 al 14 de setembre de 1995.La guerra implicava unes quantes faccions ètnicament definides dins de Bòsnia i Hercegovina, cada una de les quals afirmava representar una de les poblacions constitutives del país: República Sèrbia (serbis), República croata d'Herceg-Bosnia (croats), República de Bòsnia i Hercegovina (predominantment bosnians) i la facció menor de Bòsnia de l'oest (musulmans).Aquestes faccions canviaren els seus objectius i fidelitats unes quantes vegades en diverses etapes de la guerra.Ja que la guerra a Bòsnia és una conseqüència d'esdeveniments a la regió més enllà de l'anterior Iugoslàvia, i a causa de la implicació de països veïns de Croàcia i Iugoslàvia, va fer un debat sobre si el conflicte va ser una guerra civil o una agressió.
  • A Guerra da Bósnia foi um conflito armado que ocorreu entre abril de 1992 e dezembro de 1995 na região da Bósnia e Herzegovina. A guerra envolveu vários lados. De acordo com numerosos relatos do Tribunal Penal Internacional para a ex-Iugoslávia os países envolvidos no conflito foram a Bósnia e a República Federal da Iugoslávia (Sérvia e Montenegro, mais tarde), bem como a Croácia.
  • Войната в Босна и Херцеговина (босненски и хърватски: rat u Bosni i Hercegovini, сръбски: рат у Босни и Херцеговини, грачански: рат у Босни и Херцеговини, агресија на Босну и Херцеговину) е остър междуетнически конфликт в периода от 6 април 1992 до 14 септември 1995 г.
  • Unter dem Begriff Bosnienkrieg wird der Krieg in Bosnien und Herzegowina von 1992 bis 1995 verstanden.Infolge des beginnenden Zerfalls der Sozialistischen Föderativen Republik Jugoslawien sowie der damit verbundenen kriegerischen Auseinandersetzungen besonders in Kroatien wuchsen in den Jahren 1990 und 1991 auch die Spannungen zwischen den Ethnien in Bosnien und Herzegowina.
  • Se conoce como Guerra de Bosnia al conflicto internacional que se desarrolló en la actual Bosnia y Herzegovina del 6 de abril de 1992 al 14 de diciembre de 1995.
  • Босни́йская война́ (1 марта 1992 — 14 декабря 1995; босн. и хорв. rat u Bosni i Hercegovini, серб.
  • Bosniako gerra gaur egun Bosnia eta Herzegovina den lurraldeetan 1992ko apirila eta 1995eko abenduaren artean jazotako nazioarteko gatazka armatua izan zen. Gerran zenbait alde egon ziren, baina nagusiak Bosnia-Herzegovinako errepublikako indarrak eta euren buruak aldarrikaturiko serbiar eta kroaziar entitateak izan ziren, Bosniako Serbiar Errepublika (Republika Srpska) eta Herzeg-Bosnia.
  • 보스니아 전쟁 또는 보스니아 헤르체고비나 전쟁은 1992년 4월부터 1995년 12월까지 유고슬라비아 전쟁 중에 보스니아 헤르체고비나에서 일어난 국제적인 무력 충돌이다. 전쟁은 몇 가지 측면과 관련되었다. 주요 참전국은 보스니아 헤르체고비나 공화국과 자칭 보스니안 세르비아와 보스니안 크로아티아가 있었고, 보스니아 헤르체고비나 내의 스릅스카 공화국과 헤르제그-보스니아가 있고, 외부에서는 세르비아 몬테네그로, 세르비아 공화국, 크로아티아가 있었다.전쟁의 결과로 유고슬라비아의 해체가 되었다. 슬로베니아와 크로아티아의 독립 이후, 유고슬라비아 사회주의 연방 공화국은 1991년, 다민족의 보스니아 헤르체고비나 사회주의 공화국에 거주하고 있던 민족은 주로 무슬림인 보스니악 (44%), 세르비아 정교회 세르비아인 (31%), 천주교 크로아티아인 (17%)로 이루어진 독립을 위한 국민 투표가 1992년 2월 29일에 통과되었다.
  • A boszniai háború 1992–1995 között a Bosznia-Hercegovinában élő bosnyákok, szerbek és horvátok között Jugoszlávia és Horvátország beavatkozásával folytatott polgárháború.A balkáni háború legszörnyűbb szakasza, mintegy 97 000 ember életét kioltó konfliktus. Az áldozatok kevesebb mint felét kitevő civilek 83%-a muszlim, 10%-a szerb és 5%-a pedig horvát nemzetiségű volt. Pusztán vallási és etnikai hovatartozásuk miatt gyilkoltak meg több ezer embert.
rdfs:label
  • Guerre de Bosnie-Herzégovine
  • Bosna Savaşı
  • Bosniako gerra
  • Bosnian War
  • Bosnienkrieg
  • Bosnische Burgeroorlog
  • Boszniai háború
  • Guerra da Bósnia
  • Guerra de Bosnia
  • Guerra de Bòsnia
  • Guerra in Bosnia ed Erzegovina
  • Perang Bosnia
  • Válka v Bosně a Hercegovině
  • Wojna w Bośni i Hercegowinie
  • Боснийская война
  • Война в Босна и Херцеговина
  • ボスニア・ヘルツェゴビナ紛争
  • 보스니아 전쟁
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Guerre de Bosnie-Herzégovine
is dbpedia-owl:conflict of
is dbpedia-owl:isPartOfMilitaryConflict of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:conflit of
is prop-fr:conflits of
is prop-fr:guerre of
is prop-fr:guerres of
is prop-fr:histoire of
is foaf:primaryTopic of