PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La guerre d'indépendance espagnole est une guerre qui opposa la France et l'Espagne à partir de 1808. Ce conflit porte différents noms selon les pays : campagne d’Espagne pour les Français, ou encore guerre d’Espagne (à ne pas confondre avec d’autres conflits désignés aussi sous le même terme), guerre d’indépendance pour les Espagnols, guerre péninsulaire pour les Portugais et les anglophones, guerre du français pour les catalans.La guerre commence en 1808 lorsque Madrid se souleva contre l’armée française stationnée dans la capitale espagnole. L’insurrection se généralise à tout le pays après que Napoléon obtient l’abdication du roi d’Espagne au profit du frère de l’empereur, Joseph. L’armée française se heurta à une guérilla, puis à l’armée britannique, venue aider le Portugal. Débordés, les soldats de l’empereur durent refluer en deçà des Pyrénées en 1813. L’invasion de la France par les Espagnols, Britanniques et Portugais commandés par Wellington, devenait imminente.
  • Perang Kemerdekaan Spanyol adalah perang yang terjadi antara persekutuan Spanyol, Britania Raya dan Portugal melawan Perancis di semenanjung Iberia selama Perang Napoleon. Perang ini dimulai ketika Perancis menduduki Portugal pada 1807 dan Spanyol pada 1808 dan terus terjadi sampai Perang Koalisi Keenam menaklukan Napoleon tahun 1814.
  • La Guerra de la Independencia Española (1808-1814) fue un enfrentamiento militar entre España y el Primer Imperio Francés, provocado por la pretensión de Napoleón de instalar en el trono español a su hermano José Bonaparte, tras las abdicaciones de Bayona. Forma parte de las Guerras Napoleónicas. La Guerra de Independencia, también conocida en español como la francesada, Guerra Peninsular, Guerra de España, Guerra del Francés, Guerra de los Seis Años, y el Levantamiento y revolución de los españoles, se solapa y confunde con lo que la historiografía anglosajona llama «Guerra Peninsular» (Peninsular War), iniciada en 1807 al declararle Francia y España la guerra a Portugal, tradicional aliado del Reino Unido. También tuvo un importante componente de guerra civil a nivel nacional entre afrancesados y patriotas. El conflicto se desarrolló en plena crisis del Antiguo Régimen y sobre un complejo trasfondo de profundos cambios sociales y políticos impulsados por el surgimiento de la identidad nacional española y la influencia en el campo de los «patriotas» de algunos de los ideales nacidos de la Ilustración y la Revolución francesa, paradójicamente difundidos por la élite de los afrancesados.Según el tratado de Fontainebleau (27 de octubre de 1807), el primer Ministro Manuel Godoy preveía, de cara a una nueva invasión hispanofrancesa de Portugal, el apoyo logístico necesario al tránsito de las tropas imperiales. Bajo el mando del general Jean-Andoche Junot, las tropas francesas entraron en España el 18 de octubre de 1807, cruzando su territorio a toda marcha en invierno, y de llegar a la frontera con Portugal, el 20 de noviembre. Sin embargo, los planes de Napoléon iban más allá, y sus tropas fueron tomando posiciones en importantes ciudades y plazas fuertes con objeto de derrocar a la Casa de Borbón y suplantarla por su propia dinastía, convencido de contar con el apoyo popular. El resentimiento de la población por las exigencias de manutención de las tropas extranjeras, que dio lugar a numerosos incidentes y episodios de violencia, junto con la fuerte inestabilidad política surgida por la querella entre Carlos IV de España y su hijo y heredero Fernando VII, orquestada por los franceses, que se inició con el Proceso de El Escorial y culminó con el Motín de Aranjuez y el ascenso al poder de Fernando VII, precipitó los acontecimientos que desembocaron en los primeros levantamientos en el norte de España y la Jornada del 2 de mayo de 1808 en Madrid. La difusión de las noticias de la brutal represión, inmortalizada en las obras de Francisco de Goya, y de las abdicaciones de Bayona del 5 y 9 de mayo, que extendieron por la geografía española el llamamiento, iniciado en Móstoles, a enfrentarse con las tropas imperiales, decidieron la guerra por la vía de la presión popular a pesar de la actitud contraria de la Junta de Gobierno designada por Fernando VII.La guerra se desarrolló en varias fases en las que ambos bandos tomaron sucesivamente la iniciativa, y se destacó por el surgimiento del fenómeno guerrillero que, junto con los ejércitos regulares aliados dirigidos por Arthur Wellesley, duque de Wellington, provocaron el desgaste progresivo de las fuerzas bonapartistas. La población civil, que padeció los efectos de una guerra total, en la que tanto franceses como los aliados se cebaron con la población y objetivos civiles, saqueando y pillando a gran escala y devastando, por ejemplo, la industria española, considerada una amenaza para sus respectivos intereses. Los primeros éxitos de las fuerzas españolas en la primavera y el verano de 1808, con la batalla del Bruch, la resistencia de Zaragoza y Valencia y, en particular, la sonada victoria de Bailén, provocaron la evacuación de Portugal y retirada francesa al norte del Ebro, seguida en el otoño de 1808 por la entrada de la Grande Armée, encabezada por el propio Napoleón, que culminó el máximo despliegue francés hasta mediados de 1812. La retirada de efectivos con destino a la campaña de Rusia fue aprovechada por los aliados para retomar la iniciativa a partir de su victoria en la batalla de los Arapiles (22 de julio de 1812) y, contrarrestando la ofensiva francesa, avanzar a lo largo de 1813 hasta los Pirineos, derrotando a los franceses en las batallas de Vitoria (21 de junio) y San Marcial (31 de agosto). El tratado de Valençay (11 de diciembre de 1813) restauró a Fernando VII y dejaba a España libre de la presencia extranjera, pero no evitó la invasión del territorio francés, siendo la batalla de Toulouse (10 de abril de 1814), el último enfrentamiento de la guerra. Refiriéndose a la guerra de independencia española, Napoleón I, en su exilio, declaró:Esta maldita Guerra de España fue la causa primera de todas las desgracias de Francia. Todas las circunstancias de mis desastres se relacionan con este nudo fatal: destruyó mi autoridad moral en Europa, complicó mis dificultades, abrió una escuela a los soldados ingleses... esta maldita guerra me ha perdido.En el terreno socioeconómico, la guerra costó en España una pérdida neta de población de 215 000 a 375 000 habitantes, por causa directa de la violencia y las hambrunas de 1812, y que se añadió a la crisis arrastrada desde las epidemias de enfermedades y la hambruna de 1808, resultando en un balance de descenso demográfico de 560 000 a 885 000 personas, que afectó especialmente a Cataluña, Extremadura y Andalucía. A la alteración social y la destrucción de infraestructuras, industria y agricultura se sumó la bancarrota del Estado y la pérdida de una parte importante del patrimonio cultural.A la devastación humana y material se sumó la debilidad internacional del país, privado de su poderío naval y excluido de los grandes temas tratados en el Congreso de Viena, donde se dibujó el posterior panorama geopolítico de Europa. Al otro lado del Atlántico, la América Española obtendría su independencia tras la Guerra de Independencia Hispanoamericana. En el plano político interno, el conflicto fraguó la identidad nacional española y abrió las puertas al constitucionalismo, concretado en las primeras constituciones del país, el Estatuto bonapartista de Bayona y la Constitución de Cádiz. Sin embargo, también dio inicio a una era de guerras civiles entre los partidarios del absolutismo y los del liberalismo, llamadas Guerras Carlistas, que se extenderían a todo el siglo XIX y que marcarían el devenir del país.
  • Der Feldzug Napoleon Bonapartes auf der Iberischen Halbinsel dauerte von 1807 bis 1814. Von spanischer Seite wird er Spanischer Unabhängigkeitskrieg, von britischer Seite Peninsular War genannt. Der Krieg auf der Halbinsel stellt einen Abschnitt der napoleonischen Kriege dar, in dem vor allem Spanien, Portugal und Großbritannien gegen Frankreichs Vorherrschaft kämpften. Begonnen hatte er als Versuch Frankreichs, Portugal mit in die Handelsblockade gegen Großbritannien einzubinden.
  • 반도 전쟁(半島戰爭, 영어: Peninsular War, 포르투갈어: 스페인어: Guerra peninsular)은 스페인과 포르투갈이 나폴레옹의 지배에 대항하여 일으킨 전쟁이다. 각 참전국에 따라서 스페인 독립 전쟁(스페인어: Guerra de la Independencia española, 프랑스어: Guerre d'indépendance espagnole), 프랑스 침공(포르투갈어: Invasões francesas), 프랑스 전쟁(스페인어: Guerra del Francés)이라고 부른다.1807년 나폴레옹은 포르투갈을 대륙제패체제(大陸制覇體制)에 가입시켰고, 1808년에는 그의 형 조제프 보나파르트를 스페인 왕위에 즉위시켰다. 그러나 이 조치는 두 나라의 민족적인 격렬한 반감을 불러 일으켰고, 스페인의 게릴라활동을 촉발시켰다. 이 게릴라들은 적극적인 활동으로 전성기에 있던 나폴레옹의 군대를 교란하고, 해방 전쟁의 발단을 열었으며, 이것은 곧 나폴레옹 몰락의 원인이 되었다.1812년 웰링턴이 지휘하는 영국, 스페인의 연합군은 살라망카에서 승리를 거두어 마드리드를 점령한 다음, 프랑스인을 축출하였다.
  • 半島戦争(はんとうせんそう、1808年 - 1814年、英: Peninsular War(半島戦争)、西: Guerra de la Independencia Española(スペイン独立戦争)、葡: Guerra Peninsular(半島戦争)、仏: Guerre d'Espagne(スペイン戦争)、カタルーニャ語: Guerra del Francès(フランス戦争))は、ナポレオン戦争中イベリア半島でスペイン軍、ポルトガル軍、イギリス軍の連合軍とフランス帝国軍との間に戦われた戦争である。日本ではスペイン独立戦争またはスペイン反乱としても知られている。この戦争は「ハンマーと金敷」の役に擬えられている。すなわち「ハンマー」とはアーサー・ウェルズリーに率いられた4万から8万の軍勢からなる英葡軍であり、それによって金敷であるスペインの軍とゲリラとポルトガルの民兵軍の上でフランス軍が打ちのめされたのである。戦争はイベリア半島の性質に大きく左右された。土地が貧しいイベリア半島では大軍が侵攻しても侵攻先の食料が足りないため、フランス軍はピーク時で3万を数えたものの、軍を集結させることができなかった。小部隊による幾つかの地域で限られた期間での戦闘を求められ、決定的な結果を出すのには困難を極めた。 この戦争はスペインとポルトガルの社会的、経済的構造を破壊し、1850年まで続く大規模な内戦と半島戦争で訓練された将校に導かれた荒れ狂う解放の時代のさきがけになった。また、この戦争をきっかけにしてポルトガル、スペインの植民地だったラテンアメリカに独立運動が起きた。
  • A Guerra Peninsular, também conhecida em Portugal como as Invasões Francesas e em Espanha como Guerra da Independência Espanhola, ocorreu no início do século XIX, entre 1807 e 1814, na península Ibérica, e insere-se nas chamadas Guerras Napoleónicas. A princípio, envolveu Espanha e França, de um lado, Portugal e Reino Unido da Grã-Bretanha e Irlanda, do outro. Porém, a guerra teve repercussões além da Europa, influindo na independência das colónias da América Latina.
  • La Guerra del Francès, pels catalans, o la Campanya d'Espanya, pels francesos, o la Guerra de la Independència Espanyola, pels espanyols, o la Guerra Peninsular, pels portuguesos i els anglosaxons, fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Provocat per la pretensió de Napoleó d'instal·lar en el tron espanyol al seu germà Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, guerra iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics impulsats pel sorgiment de la identitat nacional espanyola i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats.En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins al moment.Segons el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), el primer Ministre Manuel Godoy preveia, de cara a una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general Jean-Andoche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa a l'hivern, i d'arribar a la frontera amb Portugal, el 20 de novembre. No obstant això, els plans de Napoléo anaven més enllà, i les seves tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar a la Casa de Borbó i suplantar-la per la seva pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular. El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència, juntament amb la forta inestabilitat política sorgida per la querella entre Carles IV d'Espanya i el seu fill i hereu Ferran VII, orquestrada pels francesos, que es va iniciar amb el Procés de l'Escorial i va culminar amb el Motí d'Aranjuez i l'ascens al poder de Ferran VII, va precipitar els esdeveniments que van desembocar en els primers aixecaments al nord d'Espanya i l'Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid. La difusió de les notícies de la brutal repressió, immortalitzada en les obres de Francisco de Goya, i de les abdicacions de Baiona del 5 i 9 de maig, que van estendre per la geografia espanyola la crida, iniciada a Móstoles, a enfrontar-se amb les tropes imperials, van decidir la guerra per la via de la pressió popular malgrat l'actitud contrària de la Junta de Govern designada per Ferran VII.La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa, i es va destacar pel sorgiment del fenomen guerriller que, juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits per Arthur Wellesley, duc de Wellington, van provocar el desgast progressiu de les forces bonapartistes. La població civil, que va patir els efectes d'una guerra total, en la qual tant els francesos com els aliats van abusar de la població i dels objectius civils, saquejant i devastant a gran escala i devastant, per exemple, la indústria espanyola, considerada una amenaça per als seus respectius interessos. Com el desmantellament de les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila, o la destrucció de la ciutat de Sant Sebastià. Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València i, en particular, la sonada victòria de Bailén, van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la Gran Armée, encapçalada pel propi Napoleó, que va culminar el màxim desplegament francès fins a mitjan 1812. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa a partir de la seva victòria en la Batalla dels Arapiles (22 de juliol de 1812) i, contrarestant l'ofensiva francesa, avançar al llarg de 1813 fins als Pirineus, derrotant als francesos en les batalles de Vitòria (21 de juny) i San Marcial (31 d'agost). El tractat de Valençay (11 de desembre de 1813) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc (10 d'abril de 1814), l'últim enfrontament de la guerra. Referint-se a la guerra d'independència espanyola, Napoleó I, en el seu exili, va declarar:En el terreny socioeconòmic, la guerra va costar a Espanya una pèrdua neta de població de 215.000 a 375.000 habitants, que no va poder compensar-se malgrat els elevats índexs de natalitat propis de l'època, per causa directa de la violència i les fams de 1812, i que es va afegir a la crisi arrossegada des de les epidèmies de malalties i la fam de 1808, resultant en un balanç de descens demogràfic de 560.000 a 885.000 persones, del 6 al 10% de la població ponderada a partir del cens de 1787. que va afectar especialment a Catalunya, Extremadura i Andalusia. A l'alteració social i la destrucció d'infraestructures, indústria i agricultura es va sumar la fallida de l'Estat i la pèrdua d'una part important del patrimoni cultural.A la devastació humana i material es va sumar la feblesa internacional d'Espanya, privada del seu poder naval i exclosa dels grans temes tractats en el Congrés de Viena, on es va dibuixar el posterior panorama geopolític d'Europa. A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Amèrica espanyola obtindria la seva independència després de la Guerra d'Independència Hispanoamericana. En el pla polític intern, el conflicte va forjar la identitat nacional espanyola i va obrir les portes al constitucionalisme, concretat en les primeres constitucions de l'estat espanyol, l'Estatut bonapartista de Baiona i la Constitució de Cadis. No obstant això, també va donar inici a una era de guerres civils entre els partidaris de l'absolutisme i els del liberalisme, anomenades Guerres Carlines, que s'estendrien a tot el segle XIX i que marcarien l'esdevenir d'Espanya.
  • Iberiar Penintsulako Gerra, Espainiako Independentzia Gerra edo —euskal usadioan— Frantsestea Napoleondar Gerren barnean Iberiar penintsulan Espainiak, Portugalek eta Erresuma Batuak, alde batetik, eta Frantziako Lehen Inperioak, bestetik, borrokatutako gatazka izan zen. Frantziar armadak Portugal, 1807an, eta Espainia, 1808an, inbaditu ostean hasi zen gerra, eta Seigarren Koalizioak 1814an Napoleon garaitu zuenean amaitu zen. Britainiar eta Portugaldar armadek Portugal defendatuta, Espainian tropa erregularrek zein irregularrek (elkarren arteko loturarik gabeko gerrillarien taldeek) frantziarrei aurre egiten zieten. Napoleonen armadak, hornidurak galtzeko beldur, ez ziren espainiarrak gainditzeko eta lurraldea baketzeko gai. Gerraren azken urteetan, Errusiaren inbasioa zela medio Frantzia larri ahulduta zegoela, Wellingtongo dukea buru zuten armada aliatuek frantziarrak Pirinioez bestaldera egotzi zituzten.Gerrako zamak Portugalgo eta Espainiako egitura soziala eta ekonomikoa suntsitu zituen, eta istiluz beteriko epeari hasiera eman zion. Iberiar Penintsulan, frantziarren aurkako gerran borrokatutako ofizialek 1850 arte burutu zituzten hainbat gerra zibil (tartean Lehen Gerra Karlista), liberal eta absolutisten artean. Penintsulako Gerrak Ameriketako kolonien gainean ere eragina izan zuen, eta haien independentzia prozesua piztu zuen txinparta izan zen.
  • La guerra d'indipendenza spagnola fu il più lungo conflitto delle guerre napoleoniche e venne combattuto nella penisola iberica da una alleanza di Spagna, Portogallo e Regno Unito contro il Primo Impero francese. La guerra ebbe inizio con l'occupazione della Spagna da parte dell'esercito francese nel 1808 e terminò nel 1814 con la sconfitta e la ritirata delle truppe francesi. Questo conflitto è denominato nelle fonti francesi campagne d'Espagne o guerre d'Espagne ("guerra di Spagna", da distinguere da altri conflitti identificati con la stessa locuzione); nelle fonti spagnole Guerra de la Independencia Española ("guerra d'indipendenza spagnola"); nelle fonti anglosassoni e portoghesi rispettivamente Peninsular War e Guerra Peninsular ("guerra peninsulare").La guerra d'indipendenza spagnola fu una delle prime guerre di liberazione nazionale in cui fu praticata la guerriglia (il termine venne coniato proprio per questa guerra). La guerra fu caratterizzata dalla crescente attività delle truppe irregolari spagnole e dal fallimento delle numerose forze francesi di pacificare la penisola iberica.Le truppe francesi in Spagna, superiori negli scontri diretti contro le forze regolari spagnole, furono però costrette ad una snervante opera di controllo delle retrovie, delle vie di comunicazione e dei centri principali, continuamente minacciati dalle azioni di guerriglia dei reparti irregolari spagnoli. L'armata francese quindi non fu in grado di schiacciare la resistenza e di ottenere risultati decisivi; anche il breve intervento diretto di Napoleone in Spagna, pur caratterizzato da una serie di vittorie, non risolse la situazione in modo definitivo.Inoltre in Portogallo intervenne un esercito britannico al comando del generale Arthur Wellesley (futuro Duca di Wellington) che, lentamente potenziato e rafforzato dalle truppe portoghesi, impegnò cospicue forze nemiche, respinse ripetutamente i francesi e gradualmente estese il territorio liberato, lasciando i guerriglieri liberi di logorare l'esercito occupante. Di conseguenza durante la guerra si succedettero una serie di offensive e controffensive, con logoranti avanzate e ritirate, inframmezzate da battaglie non decisive che, se non permisero al Duca di Wellington di ottenere grandi successi fino al 1813, impedirono anche alle forze francesi, superiori di numero ma disperse sul territorio e guidate da generali in costante rivalità, sia distruggere o costringere all'evacuazione l'esercito britannico sia di occupare saldamente il Portogallo e alcune regioni della Spagna. Nell'ultimo anno della guerra, con i francesi costretti a ridurre le forze a causa della disastrosa campagna di Russia, l'esercito del Duca di Wellington poté finalmente sferrare l'offensiva decisiva, entrando in Spagna e obbligando i francesi ad abbandonare la penisola iberica e ripiegare oltre i Pirenei.La guerra distrusse completamente l'economia di Spagna e Portogallo e portò ad un periodo di guerre civili, fra liberalismo ed assolutismo fino al 1850, guidate da ufficiali addestratisi nella Guerra d'indipendenza spagnola. Esse portarono all'indipendenza dalla Spagna delle antiche Colonie spagnole d'America e del Brasile dal Portogallo.
  • The Peninsular War (1807–1814) was a military conflict between France and the allied powers of Spain, the United Kingdom and Portugal for control of the Iberian Peninsula during the Napoleonic Wars. The war started when French and Spanish armies occupied Portugal in 1807, and escalated in 1808 when France turned on Spain, its ally until then. The war on the peninsula lasted until the Sixth Coalition defeated Napoleon in 1814, and is regarded as one of the first wars of national liberation, significant for the emergence of large-scale guerrilla warfare.The Peninsular War overlaps with what the Spanish-speaking world calls the Guerra de la Independencia Española (Spanish War of Independence), which began with the Dos de Mayo Uprising on 2 May 1808 and ended on 17 April 1814. The French occupation destroyed the Spanish administration, which fragmented into quarrelling provincial juntas. In 1810, a reconstituted national government, the Cádiz Cortes—effectively a government-in-exile—fortified itself in Cádiz but could not raise effective armies because it was besieged by 70,000 French troops. British and Portuguese forces eventually secured Portugal, using it as a safe position from which to launch campaigns against the French army and to provide whatever supplies they could get to the Spanish, while the Spanish armies and guerrillas tied down vast numbers of Napoleon's troops. These combined regular and irregular allied forces prevented Napoleon's marshals from subduing the rebellious Spanish provinces by restricting French control of territory and the war continued through years of stalemate.The years of fighting in Spain was a heavy burden on France's Grande Armée. While the French were victorious in battle, their communications and supplies were severely tested and their units were frequently isolated, harassed or overwhelmed by partisans fighting an intense guerrilla war of raids and ambushes. The Spanish armies were repeatedly beaten and driven to the peripheries but time and again they would regroup and relentlessly hound the French. This drain on French resources led Napoleon, who had unwittingly provoked a total war, to call the conflict the "Spanish Ulcer".The British force under Arthur Wellesley, 1st Duke of Wellington guarded Portugal and campaigned against the French in Spain alongside the reformed Portuguese army. The demoralised Portuguese army was reorganised and refitted under the command of General William Carr Beresford, who had been appointed commander-in-chief of the Portuguese forces by the exiled Portuguese royal family, and fought as part of a combined Anglo-Portuguese army under Wellesley. In 1812, when Napoleon set out with a massive army on what proved to be a disastrous campaign to conquer Russia, a combined allied army under Wellesley pushed into Spain and took Madrid. Pursued by the allied armies of Spain, Britain and Portugal, Marshal Jean-de-Dieu Soult, no longer able to get sufficient support from a depleted France, led the exhausted and demoralized French forces in a fighting withdrawal across the Pyrenees during the winter of 1813-1814.War and revolution against Napoleon's occupation led to the Spanish Constitution of 1812, later a cornerstone of European liberalism. The burden of war destroyed the social and economic fabric of Portugal and Spain, and ushered in an era of social turbulence, political instability and economic stagnation. Devastating civil wars between liberal and absolutist factions led by officers trained in the Peninsular War persisted in Iberia until 1850. The cumulative crises and disruptions of invasion, revolution, and restoration led to the independence of most of Spain's American colonies and the independence of Brazil from Portugal.
  • La Guerra del Francès, pels catalans, o la Campanya d'Espanya, pels francesos, o la Guerra de la Independència Espanyola, pels espanyols, o la Guerra Peninsular, pels portuguesos i els anglosaxons, fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Provocat per la pretensió de Napoleó d'instal·lar en el tron espanyol al seu germà Josep Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, guerra iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics impulsats pel sorgiment de la identitat nacional espanyola i la influència en el camp dels «patriotes» d'alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per l'elit dels afrancesats.En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins al moment.Segons el tractat de Fontainebleau (27 d'octubre de 1807), el primer Ministre Manuel Godoy preveia, de cara a una nova invasió hispanofrancesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. Sota el comandament del general Jean-Andoche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa a l'hivern, i d'arribar a la frontera amb Portugal, el 20 de novembre. No obstant això, els plans de Napoléo anaven més enllà, i les seves tropes van anar prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar a la Casa de Borbó i suplantar-la per la seva pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular. El ressentiment de la població per les exigències de manutenció de les tropes estrangeres, que va donar lloc a nombrosos incidents i episodis de violència, juntament amb la forta inestabilitat política sorgida per la querella entre Carles IV d'Espanya i el seu fill i hereu Ferran VII, orquestrada pels francesos, que es va iniciar amb el Procés de l'Escorial i va culminar amb el Motí d'Aranjuez i l'ascens al poder de Ferran VII, va precipitar els esdeveniments que van desembocar en els primers aixecaments al nord d'Espanya i l'Aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid. La difusió de les notícies de la brutal repressió, immortalitzada en les obres de Francisco de Goya, i de les abdicacions de Baiona del 5 i 9 de maig, que van estendre per la geografia espanyola la crida, iniciada a Móstoles, a enfrontar-se amb les tropes imperials, van decidir la guerra per la via de la pressió popular malgrat l'actitud contrària de la Junta de Govern designada per Ferran VII.La guerra es va desenvolupar en diverses fases en les quals tots dos bàndols van prendre successivament la iniciativa, i es va destacar pel sorgiment del fenomen guerriller que, juntament amb els exèrcits regulars aliats dirigits per Arthur Wellesley, duc de Wellington, van provocar el desgast progressiu de les forces bonapartistes. La població civil, que va patir els efectes d'una guerra total, en la qual tant els francesos com els aliats van abusar de la població i dels objectius civils, saquejant i devastant a gran escala i devastant, per exemple, la indústria espanyola, considerada una amenaça per als seus respectius interessos. Com el desmantellament de les fàbriques de tèxtils de Segòvia i Àvila, o la destrucció de la ciutat de Sant Sebastià. Els primers èxits de les forces espanyoles a la primavera i a l'estiu de 1808, amb la batalla del Bruc, la resistència de Saragossa i València i, en particular, la sonada victòria de Bailén, van provocar l'evacuació de Portugal i la retirada francesa al nord de l'Ebre, seguida a la tardor de 1808 per l'entrada de la Gran Armée, encapçalada pel propi Napoleó, que va culminar el màxim desplegament francès fins a mitjan 1812. La retirada d'efectius amb destinació a la campanya de Rússia va ser aprofitada pels aliats per reprendre la iniciativa a partir de la seva victòria en la Batalla dels Arapiles (22 de juliol de 1812) i, contrarestant l'ofensiva francesa, avançar al llarg de 1813 fins als Pirineus, derrotant als francesos en les batalles de Vitòria (21 de juny) i San Marcial (31 d'agost). El tractat de Valençay (11 de desembre de 1813) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc (10 d'abril de 1814), l'últim enfrontament de la guerra. Referint-se a la guerra d'independència espanyola, Napoleó I, en el seu exili, va declarar: En el terreny socioeconòmic, la guerra va costar a Espanya una pèrdua neta de població de 215.000 a 375.000 habitants, que no va poder compensar-se malgrat els elevats índexs de natalitat propis de l'època, per causa directa de la violència i les fams de 1812, i que es va afegir a la crisi arrossegada des de les epidèmies de malalties i la fam de 1808, resultant en un balanç de descens demogràfic de 560.000 a 885.000 persones, del 6 al 10% de la població ponderada a partir del cens de 1787. que va afectar especialment a Catalunya, Extremadura i Andalusia. A l'alteració social i la destrucció d'infraestructures, indústria i agricultura es va sumar la fallida de l'Estat i la pèrdua d'una part important del patrimoni cultural.A la devastació humana i material es va sumar la feblesa internacional d'Espanya, privada del seu poder naval i exclosa dels grans temes tractats en el Congrés de Viena, on es va dibuixar el posterior panorama geopolític d'Europa. A l'altre costat de l'Atlàntic, l'Amèrica espanyola obtindria la seva independència després de la Guerra d'Independència Hispanoamericana. En el pla polític intern, el conflicte va forjar la identitat nacional espanyola i va obrir les portes al constitucionalisme, concretat en les primeres constitucions de l'estat espanyol, l'Estatut bonapartista de Baiona i la Constitució de Cadis. No obstant això, també va donar inici a una era de guerres civils entre els partidaris de l'absolutisme i els del liberalisme, anomenades Guerres Carlines, que s'estendrien a tot el segle XIX i que marcarien l'esdevenir d'Espanya.
  • Wojna na Półwyspie Iberyjskim 1807-1814 wybuchła wkrótce po zawarciu trójprzymierza Wielkiej Brytanii z Hiszpanią i Portugalią przeciw Francji. Toczyła się na Półwyspie Iberyjskim w czasie wojen napoleońskich. Konflikt zapoczątkowała okupacja Portugalii przez armię francuską w roku 1807 i Hiszpanii w 1808; trwał on aż do pokonania Napoleona w roku 1814.Zmagania Hiszpanów stały się pierwszą w nowożytnej historii wojną narodowowyzwoleńczą i partyzancką. Zwycięstwo w tej wojnie Hiszpania i Portugalia zawdzięczały w znacznym stopniu swoim guerrilleros (partyzantom), których opór uniemożliwiał wielkim armiom napoleońskim pacyfikację Półwyspu. 1/3 sił francuskich mogła walczyć z realnym przeciwnikiem; reszta zmagała się z partyzantką w obawie przed odcięciem kluczowych linii komunikacyjnych.W ciągu dwóch ostatnich lat trwania konfliktu, po znacznym osłabieniu Francji w wyniku napoleońskiej wyprawy na Moskwę, sprzymierzone armie dowodzone przez księcia Wellingtona wypchnęły Francuzów za Pireneje, wyzwalając ostatecznie cały Półwysep.Wojna nadszarpnęła tradycyjny porządek socjalny i gospodarkę Portugalii i Hiszpanii, co zaowocowało długim okresem konfliktów politycznych i społecznych. Wyniszczające wojny domowe pomiędzy ugrupowaniami liberałów i konserwatystów, dowodzonymi przez oficerów wyszkolonych w czasie wojen napoleońskich, trwały na Półwyspie Iberyjskim aż do lat 50. XIX w. Konflikt przyspieszył również wyzwolenie dawnych kolonii hiszpańskich i portugalskich w Ameryce Środkowej i Południowej.
  • Yarımada Savaşı (İspanyolca: Guerra de la Independencia) (İspanyol Bağımsızlık Savaşı), Napolyon Savaşları'nın İber Yarımadası'nda geçen bölümü. Fransızlara karşı İngiliz, İspanyol ve Portekiz kuvvetleri arasındaki savaşın, Napolyon'un devrilmesinde önemli rolü olmuştur.
  • Пиренейская война — совокупность вооружённых конфликтов на Пиренейском полуострове в ходе наполеоновских войн начала XIX века, в которых Наполеоновской империи противостоял союз Испании, Португалии и Англии. Война в Испании началась с Мадридского восстания 2 мая 1808 года, жестоко подавленного французскими войсками. Хотя боевые действия на полуострове не затихали до самого низложения Наполеона в 1814 году и содержание пиренейских армий требовало огромных материальных ресурсов, этот фронт (равно как и неаполитанский) не оказал решающего влияния на исход противостояния Наполеона с другими державами.В некоторых отношениях Испанская кампания послужила репетицией Русской кампании 1812 года: отсутствие решающего сражения, сданная неприятелем столица, широкомасштабная партизанская кампания, проблемы с подвозом провианта в незнакомой стране — всё это изматывало силы оккупантов. Как результат именно на Пиренеях наполеоновская армия потерпела первые болезненные поражения (битва при Байлене, июль 1808 года).В то же время для англичан Пиренеи стали основным театром сухопутных боевых действий, где в полной мере проявился полководческий талант герцога Веллингтона. Да и сам Наполеон признавался на острове св. Елены: «Эта несчастная война в Испании стала кровоточащей раной, первопричиной несчастий Франции».
  • A félszigeti háború (1808–1814), amelyet Spanyolországban függetlenségi háborúnak, Portugáliában francia inváziónak, Franciaországban spanyol háborúnak, Katalóniában a franciák háborújának neveznek, a napóleoni háborúk egyik (mellék)hadszíntere volt, ahol spanyol, portugál és brit seregek küzdöttek Bonaparte Napóleon hadai ellen az Ibériai-félszigeten. „Kalapács és üllő”-hadjáratként szokás jellemezni, amelyben az Arthur Wellesley, Wellington első hercege által vezetett 40–80 000 fős brit–portugál seregek alkotta „kalapács” szétzúzta a francia hadsereget a spanyol reguláris haderő és gerillák, valamint a portugál milícia alkotta „üllőn”.A háború folyását nagymértékben meghatározták az Ibériai-félsziget természeti adottságai, amelyek nem tették lehetővé nagy hadseregek eltartását. Így hiába érte el a francia haderő létszáma csúcspontján a 300 000 főt, ezt az erőt sosem lehetett koncentráltan bevetni, sőt kisebb hadseregek is csak meglehetősen rövid ideig tartózkodhattak egy adott területen. Mindezek miatt döntő eredmény elérésére sem nyílt esély.A háború tönkretette Spanyolország és Portugália társadalmi és gazdasági szerkezetét, és a féktelen liberalizmus korszakának kezdetét jelentette, amelyet a félszigeti háborúban edződött parancsnokok vezettek, végül pedig elvezetett az amerikai spanyol gyarmatok és Brazília függetlenségéhez.
  • Španělská válka za nezávislost, známá v jiných jazycích též jako Poloostrovní válka či Válka na Pyrenejském poloostrově, byla jednou z napoleonských válek. Trvala mezi lety 1808–1814.Josef Bonaparte, Napoleonův bratr a neapolský král, byl za přítomnosti španělských a amerických zástupců prohlášen v Bayonne za krále Španělska a v červenci 1808 vstoupil do Madridu.Španělský národ se ale touto novou, z ciziny dosazenou vládou cítil ponížen a odmítl ji proto akceptovat. Již před Josefovým příchodem do země vypuklo proti Francouzům celonárodní povstání. Velení vzbouřenců (ústřední junta) se sice dopustilo některých chyb, když často zasahovalo nanejvýš nesmyslným způsobem do vojenských operací nebo odvolávalo schopné generály, nicméně jeho výzvou ke guerillové válce v prosinci 1808 nastal v bojích zásadní zvrat. Nepřetržité útoky guerrilleros vyčerpávaly francouzské okupanty a znemožňovaly jim tak využít jejich vítězství na otevřeném poli.K podpoře povstalců přispěla také občasná tažení Britů do Španělska vedených Arthurem Wellesleyem, pozdějším vévodou z Wellingtonu, třebaže Britové byli vždy po několika menších úspěších přinuceni postupujícími Francouzi k ústupu zpět do Portugalska. V lednu 1810 vstoupila francouzská vojska do Andalusie a po dobytí Almeidy vpadlo v srpnu 80 000 Francouzů do Portugalska s cílem vyhnat odsud Brity. Porážka povstalců se zdála být neodvratnou, zvláště když se především vyšší a majetnější vrstvy obyvatelstva začaly přidávat na stranu bonapartistického krále. Do Cádizu, kam se junta uchýlila, byly svolány cortesy, jež v roce 1812 vypracovaly první moderní, liberální ústavu Španělska, neformálně nazývanou La Pepa. Ústava počítala se vznikem konstituční monarchie, v níž by zákonodárná pravomoc náležela cortesům a kromě jiného také požadovala zrušení instituce inkvizice. Tento dokument byl ve své době nadmíru pokrokový a stal se základem pozdějšího španělského ústavního vývoje.V Portugalsku se zatím Wellesley úspěšně ubránil francouzským útokům, jejichž dlouhé zásobovací linie byly současně napadány španělskými povstalci. Wellesley byl následně cortesem pověřen velením veškerých španělských vojenských sil. V lednu 1812 Wellesley zahájil nové tažení do Španělska a poté, co porazil Francouze u Salamanky, vtáhl v srpnu 1812 do Madridu. Pod tlakem posílených francouzských vojsk byl sice znovu přinucen k ústupu za portugalské hranice a Madrid tak byl naposled obsazen Francouzi, avšak katastrofa Napoleonova vojska v Rusku měla zásadní dopad také na vývoj války na Iberském poloostrově. V červnu 1813 byli Francouzi definitivně poraženi v bitvě u Vitorie a následně se před vytrvale postupujícím Wellesleyem stáhli zpět za Pyreneje. Španělsko tak znovu nabylo svoji nezávislost.
  • Полуостровната война, наричана Война в Испания и Португалия (Guerre d'Espagne et du Portugal) на френски и Испанска война за независимост (Guerra de la Independencia Española) на испански език, е военен конфликт между Франция и съюзените сили на Испания, Обединеното кралство и Кралство Португалия за контрол над Иберийския полуостров по време на Наполеоновите войни. Войната започва, когато френски и испански войски пресичат Испания и нахлуват в Португалия през 1807 г. След това, през 1808 г., Франция се обръща против съюзника си Испания. Войната продължава до подписването на примирието с Шестата коалиция, победила Наполеон през 1814 г.
  • De Spaanse Onafhankelijkheidsoorlog (Spaans: Guerra de la Independencia Española) (1808 - 1814) was een gewapend conflict tussen de Spanjaarden, Portugezen en Britten aan de ene kant en de Fransen onder Napoleon aan de andere kant. Het woord "guerrilla" stamt van deze oorlog. Door de zwakte van Spanje tijdens deze periode werd het proces van onafhankelijkheid van Latijns-Amerika in gang gezet.De oorlog hield het hele Iberisch Schiereiland in zijn greep en wordt in andere talen daarom ook wel de "oorlog van het schiereiland" genoemd (Engels: Peninsular War, Portugees: Guerra Peninsular). In het Catalaans wordt naar de oorlog verwezen met Guerra del Francès, de "Franse oorlog".Troepen van Napoleon Bonaparte trokken in 1808 Spanje binnen met het excuus Portugal te willen bezetten. Dit bracht in heel Spanje veel verzet teweeg. De oorlog brak uit op 2 mei 1808 toen de burgemeester van Móstoles, Andrés Torrejón, een officieel bevel uitvaardigde om de Spaanse koning Ferdinand VII te helpen. Deze werd door Napoleon vastgehouden. Na hevige gevechten door heel Spanje werd Napoleon uiteindelijk in 1814 in de Slag bij Leipzig verslagen, waarna hij werd verbannen naar het Italiaanse eiland Elba.
dbpedia-owl:depictionDescription
  • La Charge des Mamelouks, peinture deGoya.
dbpedia-owl:isPartOfMilitaryConflict
dbpedia-owl:nextEvent
dbpedia-owl:place
dbpedia-owl:result
  • Victoire des Alliés (Angleterre, Espagne, Portugal)
  • Traité de Valençay: le trône d'Espagne est rendu àFerdinand VII.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 102934 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 27785 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 333 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110576269 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1991 (xsd:integer)
prop-fr:combattants
  • 20 (xsd:integer)
  • Partisans espagnols
  • Différents contingents d'Allemagne, Italie, Pologne et Suisse
prop-fr:commandant
  • 20 (xsd:integer)
prop-fr:conflit
  • Guerre d'indépendance espagnole
prop-fr:date
  • 1807 (xsd:integer)
prop-fr:fr
  • Joxe Azurmendi
prop-fr:guerre
prop-fr:isbn
  • 9029029730 (xsd:double)
prop-fr:issue
  • Victoire des Alliés
  • Traité de Valençay : le trône d'Espagne est rendu à Ferdinand VII.
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • nl
prop-fr:lieu
  • Amsterdam
  • Espagne, Portugal, sud-ouest de la France.
prop-fr:légende
  • La Charge des Mamelouks, peinture de Goya.
prop-fr:nom
  • Vogel
  • De Moor
prop-fr:prénom
  • J.A.
  • H.Ph.
prop-fr:titre
  • Duizend miljoen Maal vervloekt land. De Hollandse brigade in Spanje 1808-1813
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Meulenhoff
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La guerre d'indépendance espagnole est une guerre qui opposa la France et l'Espagne à partir de 1808.
  • Perang Kemerdekaan Spanyol adalah perang yang terjadi antara persekutuan Spanyol, Britania Raya dan Portugal melawan Perancis di semenanjung Iberia selama Perang Napoleon. Perang ini dimulai ketika Perancis menduduki Portugal pada 1807 dan Spanyol pada 1808 dan terus terjadi sampai Perang Koalisi Keenam menaklukan Napoleon tahun 1814.
  • Der Feldzug Napoleon Bonapartes auf der Iberischen Halbinsel dauerte von 1807 bis 1814. Von spanischer Seite wird er Spanischer Unabhängigkeitskrieg, von britischer Seite Peninsular War genannt. Der Krieg auf der Halbinsel stellt einen Abschnitt der napoleonischen Kriege dar, in dem vor allem Spanien, Portugal und Großbritannien gegen Frankreichs Vorherrschaft kämpften. Begonnen hatte er als Versuch Frankreichs, Portugal mit in die Handelsblockade gegen Großbritannien einzubinden.
  • 半島戦争(はんとうせんそう、1808年 - 1814年、英: Peninsular War(半島戦争)、西: Guerra de la Independencia Española(スペイン独立戦争)、葡: Guerra Peninsular(半島戦争)、仏: Guerre d'Espagne(スペイン戦争)、カタルーニャ語: Guerra del Francès(フランス戦争))は、ナポレオン戦争中イベリア半島でスペイン軍、ポルトガル軍、イギリス軍の連合軍とフランス帝国軍との間に戦われた戦争である。日本ではスペイン独立戦争またはスペイン反乱としても知られている。この戦争は「ハンマーと金敷」の役に擬えられている。すなわち「ハンマー」とはアーサー・ウェルズリーに率いられた4万から8万の軍勢からなる英葡軍であり、それによって金敷であるスペインの軍とゲリラとポルトガルの民兵軍の上でフランス軍が打ちのめされたのである。戦争はイベリア半島の性質に大きく左右された。土地が貧しいイベリア半島では大軍が侵攻しても侵攻先の食料が足りないため、フランス軍はピーク時で3万を数えたものの、軍を集結させることができなかった。小部隊による幾つかの地域で限られた期間での戦闘を求められ、決定的な結果を出すのには困難を極めた。 この戦争はスペインとポルトガルの社会的、経済的構造を破壊し、1850年まで続く大規模な内戦と半島戦争で訓練された将校に導かれた荒れ狂う解放の時代のさきがけになった。また、この戦争をきっかけにしてポルトガル、スペインの植民地だったラテンアメリカに独立運動が起きた。
  • A Guerra Peninsular, também conhecida em Portugal como as Invasões Francesas e em Espanha como Guerra da Independência Espanhola, ocorreu no início do século XIX, entre 1807 e 1814, na península Ibérica, e insere-se nas chamadas Guerras Napoleónicas. A princípio, envolveu Espanha e França, de um lado, Portugal e Reino Unido da Grã-Bretanha e Irlanda, do outro. Porém, a guerra teve repercussões além da Europa, influindo na independência das colónias da América Latina.
  • Yarımada Savaşı (İspanyolca: Guerra de la Independencia) (İspanyol Bağımsızlık Savaşı), Napolyon Savaşları'nın İber Yarımadası'nda geçen bölümü. Fransızlara karşı İngiliz, İspanyol ve Portekiz kuvvetleri arasındaki savaşın, Napolyon'un devrilmesinde önemli rolü olmuştur.
  • La Guerra de la Independencia Española (1808-1814) fue un enfrentamiento militar entre España y el Primer Imperio Francés, provocado por la pretensión de Napoleón de instalar en el trono español a su hermano José Bonaparte, tras las abdicaciones de Bayona. Forma parte de las Guerras Napoleónicas.
  • A félszigeti háború (1808–1814), amelyet Spanyolországban függetlenségi háborúnak, Portugáliában francia inváziónak, Franciaországban spanyol háborúnak, Katalóniában a franciák háborújának neveznek, a napóleoni háborúk egyik (mellék)hadszíntere volt, ahol spanyol, portugál és brit seregek küzdöttek Bonaparte Napóleon hadai ellen az Ibériai-félszigeten.
  • La Guerra del Francès, pels catalans, o la Campanya d'Espanya, pels francesos, o la Guerra de la Independència Espanyola, pels espanyols, o la Guerra Peninsular, pels portuguesos i els anglosaxons, fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
  • Пиренейская война — совокупность вооружённых конфликтов на Пиренейском полуострове в ходе наполеоновских войн начала XIX века, в которых Наполеоновской империи противостоял союз Испании, Португалии и Англии. Война в Испании началась с Мадридского восстания 2 мая 1808 года, жестоко подавленного французскими войсками.
  • Španělská válka za nezávislost, známá v jiných jazycích též jako Poloostrovní válka či Válka na Pyrenejském poloostrově, byla jednou z napoleonských válek. Trvala mezi lety 1808–1814.Josef Bonaparte, Napoleonův bratr a neapolský král, byl za přítomnosti španělských a amerických zástupců prohlášen v Bayonne za krále Španělska a v červenci 1808 vstoupil do Madridu.Španělský národ se ale touto novou, z ciziny dosazenou vládou cítil ponížen a odmítl ji proto akceptovat.
  • The Peninsular War (1807–1814) was a military conflict between France and the allied powers of Spain, the United Kingdom and Portugal for control of the Iberian Peninsula during the Napoleonic Wars. The war started when French and Spanish armies occupied Portugal in 1807, and escalated in 1808 when France turned on Spain, its ally until then.
  • Полуостровната война, наричана Война в Испания и Португалия (Guerre d'Espagne et du Portugal) на френски и Испанска война за независимост (Guerra de la Independencia Española) на испански език, е военен конфликт между Франция и съюзените сили на Испания, Обединеното кралство и Кралство Португалия за контрол над Иберийския полуостров по време на Наполеоновите войни. Войната започва, когато френски и испански войски пресичат Испания и нахлуват в Португалия през 1807 г.
  • Iberiar Penintsulako Gerra, Espainiako Independentzia Gerra edo —euskal usadioan— Frantsestea Napoleondar Gerren barnean Iberiar penintsulan Espainiak, Portugalek eta Erresuma Batuak, alde batetik, eta Frantziako Lehen Inperioak, bestetik, borrokatutako gatazka izan zen. Frantziar armadak Portugal, 1807an, eta Espainia, 1808an, inbaditu ostean hasi zen gerra, eta Seigarren Koalizioak 1814an Napoleon garaitu zuenean amaitu zen.
  • 반도 전쟁(半島戰爭, 영어: Peninsular War, 포르투갈어: 스페인어: Guerra peninsular)은 스페인과 포르투갈이 나폴레옹의 지배에 대항하여 일으킨 전쟁이다. 각 참전국에 따라서 스페인 독립 전쟁(스페인어: Guerra de la Independencia española, 프랑스어: Guerre d'indépendance espagnole), 프랑스 침공(포르투갈어: Invasões francesas), 프랑스 전쟁(스페인어: Guerra del Francés)이라고 부른다.1807년 나폴레옹은 포르투갈을 대륙제패체제(大陸制覇體制)에 가입시켰고, 1808년에는 그의 형 조제프 보나파르트를 스페인 왕위에 즉위시켰다. 그러나 이 조치는 두 나라의 민족적인 격렬한 반감을 불러 일으켰고, 스페인의 게릴라활동을 촉발시켰다.
  • De Spaanse Onafhankelijkheidsoorlog (Spaans: Guerra de la Independencia Española) (1808 - 1814) was een gewapend conflict tussen de Spanjaarden, Portugezen en Britten aan de ene kant en de Fransen onder Napoleon aan de andere kant. Het woord "guerrilla" stamt van deze oorlog.
  • La guerra d'indipendenza spagnola fu il più lungo conflitto delle guerre napoleoniche e venne combattuto nella penisola iberica da una alleanza di Spagna, Portogallo e Regno Unito contro il Primo Impero francese. La guerra ebbe inizio con l'occupazione della Spagna da parte dell'esercito francese nel 1808 e terminò nel 1814 con la sconfitta e la ritirata delle truppe francesi.
  • Wojna na Półwyspie Iberyjskim 1807-1814 wybuchła wkrótce po zawarciu trójprzymierza Wielkiej Brytanii z Hiszpanią i Portugalią przeciw Francji. Toczyła się na Półwyspie Iberyjskim w czasie wojen napoleońskich. Konflikt zapoczątkowała okupacja Portugalii przez armię francuską w roku 1807 i Hiszpanii w 1808; trwał on aż do pokonania Napoleona w roku 1814.Zmagania Hiszpanów stały się pierwszą w nowożytnej historii wojną narodowowyzwoleńczą i partyzancką.
rdfs:label
  • Guerre d'indépendance espagnole
  • Félszigeti háború
  • Guerra Peninsular
  • Guerra d'indipendenza spagnola
  • Guerra de la Independencia Española
  • Guerra del Francès
  • Iberiar Penintsulako Gerra
  • Napoleonische Kriege auf der Iberischen Halbinsel
  • Peninsular War
  • Perang Kemerdekaan Spanyol
  • Spaanse Onafhankelijkheidsoorlog
  • Wojna na Półwyspie Iberyjskim 1807-1814
  • Yarımada Savaşı
  • Španělská válka za nezávislost
  • Пиренейские войны
  • Полуостровна война
  • 半島戦争
  • 반도 전쟁
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Guerre d'indépendance espagnole
is dbpedia-owl:battle of
is dbpedia-owl:conflict of
is dbpedia-owl:isPartOfMilitaryConflict of
is dbpedia-owl:nextEvent of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:conflit of
is prop-fr:faitsD'armes of
is prop-fr:guerre of
is prop-fr:guerres of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of