Georges Maniakès (Γεώργιος Μανιάκης en grec) est un général byzantin du XIe siècle. Il est surtout renommé pour sa partielle reconquête de la Sicile qui commença en 1038.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Georges Maniakès (Γεώργιος Μανιάκης en grec) est un général byzantin du XIe siècle. Il est surtout renommé pour sa partielle reconquête de la Sicile qui commença en 1038.
  • George Maniakes (Greek: Γεώργιος Μανιάκης, transliterated as Georgios Maniaces, Maniakis, or Maniaches, Italian: Giorgio Maniace) (died 1043) was a prominent Byzantine Greek general during the 11th century, he was the catepan of Italy in 1042. He is known as Gyrgir in Scandinavian sagas. He is popularly said to have been extremely tall and well built, almost a giant.Maniakes first became prominent during a campaign in 1030–1031, when the Byzantine Empire was defeated at Aleppo but went on to capture Edessa from the Arabs. His greatest achievement was the partial reconquest of Sicily from the Arabs beginning in 1038. Here, he was assisted by the Varangian Guard, which was at that time led by Harald Hardrada, who later became king of Norway. There were also Norman mercenaries with him, under William de Hauteville, who won his nickname Iron Arm by defeating the emir of Syracuse in single combat. However, he soon ostracised his admiral, Stephen, whose wife was the sister of John the Eunuch, the highest ranking man at court, and, by publicly humiliating the leader of the Lombard contingent, Arduin, he caused them to desert him, with the Normans and Norsemen. In response, he was recalled by the emperor Michael IV, also brother-in-law of Stephen. Although the Arabs soon took the island back, Maniakes' successes there later inspired the Normans to invade Sicily themselves. Maniakes' accomplishments in Sicily were largely ignored by the Emperor, and he revolted against Constantine IX in 1042, though he had been appointed catepan of Italy. The individual particularly responsible for antagonizing Maniakes into revolt was one Romanus Sclerus. Sclerus, like Maniakes, was one of the immensely wealthy landowners who owned large areas of Anatolia - his estates neighboured those of Maniakes and the two were rumoured to have attacked each other during a squabble over land. Sclerus owed his influence over the emperor to his famously charming sister the Sclerina, who, in most areas was a highly positive influence on Constantine. Finding himself in a position of power, Sclerus used it to poison Constantine against Maniakes - ransacking the latter's house and even seducing his wife, using the charm his family were famed for. Maniakes response, when faced with Sclerus demanding that he hand command of the empires forces in Apulia over to him, was to brutally torture the latter to death, after sealing his eyes, ears, nose and mouth with excrement. Maniakes was then proclaimed emperor by his troops (including the Varangians), and marched towards Constantinople, in 1043 his army clashed with troops loyal to Constantine near Thessalonika, and though initially successful, Maniakes was killed during the melee after receiving a fatal wound (according to Psellus' account). Constantine's extravagant punishment of the surviving rebels was to parade them in the Hippodrome, seated backwards on donkeys. With his death, the rebellion ceased. In Sicily, the town of Maniace and the Syracusan fortress of Castello Maniace are both named after him.
  • Jorge Maniaces (em italiano: Giorgio Maniace; em grego: Γεώργιος Μανιάκης; transl.: Georgios Maniakis) foi um general bizantino, nascido na Macedônia em 998 e falecido em Tessalônica em 1043.== Referências ==
  • Jorge Maniaces (en griego: Γεώργιος Μανιάκης, transcrito como Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches, italiano: Giorgio Maniace) (muerto en 1043) fue un prominente general bizantino en el siglo XI, y catapán de Italia en 1042. Maniakes llegó a ser un prominente general durante la campaña en 1031, cuando el imperio bizantino fue derrotado en Alepo, pero emprendió a la captura de Edesa a los turcos selyúcidas. Su mayor logro fue la reconquista parcial de Sicilia a los árabes a partir de 1038. Allí, fue asistido por la guardia varega, en ese momento dirigida por Harald Hardrada, que más tarde se convirtió en rey de Noruega. También hubo mercenarios normandos con él, al mando de Guillermo Brazo de Hierro, quien ganó su apodo al derrotar al emir de Siracusa, en combate singular. Sin embargo, condenó al ostracismo a su almirante, Esteban, cuya esposa era hermana de Juan el Eunuco, el miembro de más alto rango en la corte, y, por humillar públicamente al líder del contingente lombardo, Arduino, lo que causó su deserción con los normandos y vikingos. En respuesta, fue llamado por el emperador Miguel IV, también cuñado de Esteban. Aunque los árabes pronto tomaron de nuevo la isla, los éxitos de Maniaces inspiraron posteriormente a los normandos para invadir Sicilia.Los logros de Maniaces en en Sicilia fueron largamente ignorados por el Emperador, por lo que se rebeló contra Constantino IX en 1042, a pesar de que había sido nombrado catepán de Italia. El principal responsable de enfrentarse a la revuelta de Maniaces fue Romano Scleros. Scleros, como Maniaces, era uno de los terratenientes inmensamente ricos, que poseía grandes extensiones de Anatolia - sus fincas estaban próximas de las de Maniaces y ambos se habían enfrentado en varias disputas por la tierra. Scleros debía su influencia sobre el emperador a su encantadora hermana Sclerina, y en la mayoría de las áreas, fue una influencia muy positiva sobre Constantino.Encontrándose en una posición favorable, Scleros usó su influencia para acusar a Maniaces ante Constantino, saquear sus tierras y hasta seducir a su esposa. La respuesta de Maniaces, cuando se enfrenta a Scleros exigiendo que se le entregue el mando de las fuerzas imperiales en Apulia, fue torturarlo brutalmente hasta la muerte, después de sellar sus ojos, oídos, nariz y boca con excremento. Maniaces fue entonces proclamado emperador por sus tropas (incluyendo los varegos), y marcharon hacia Constantinopla. En 1043 su ejército se enfrentó con las tropas leales a Constantino cerca de Tesalónica, y aunque inicialmente tuvo éxito, Maniaces fue asesinado durante el combate cuerpo a cuerpo después de recibir una herida mortal (de acuerdo con Miguel Psellos). El castigo de Constantino a los rebeldes que sobrevivieron fue obligarlos a desfilar en el Hipódromo, montados de espaldas en burros. Con su muerte, la rebelión cesó. En Sicilia, llevan su nombre la ciudad de Maniace y la fortaleza de Siracusa Castello Maniace.
  • Georgios Maniakes († 1043 poblíž Soluně) byl byzantským generálem a vzdorocísařem v letech 1042 až 1043.Maniakes byl stratégem thematu Teluch, když v roce 1030 Roman III. utrpěl porážku v boji s Araby. Krátce poté se Arabové objevili před Teluchem a požadovali kapitulaci města. Maniakes si vyžádal jeden den na rozmyšlenou. Arabské vojáky nechal pohostit vínem a chlebem a když usnuli, byli byzantskými vojáky zmasakrováni, přičemž jim byly odříznuty uši a nosy, které pak byly poslány jako dar císaři. Maniakes byl na to jmenován katepanem a dále pokračoval ve vedení války s Araby. V roce 1032 dobyl Edessu, jedno z klíčových center východního křesťanství, což mu zajistilo nehynoucí slávu. Na počátku roku 1038 se stal velitelem výpravy na Sicílii, připravované z podnětu císaře Michaela IV. Tažení se zúčastnil také císařův švagr Stefanos. Byzantské vojsko vyslané na tuto výpravu se skládalo z vojáků varjažské gardy, která byla v této době vedena Haraldem Hardradou, pozdějším norským králem, a také z normanských žoldnéřů. V létě téhož roku vojsko dorazilo na ostrov. Tažení bylo zpočátku úspěšné: Po krátkém obléhání byly dobyty pevnosti Messina a Rometta a Byzantinci získali kontrolu nad klíčovou silnicí k Palermu. O dva roky později Maniakes dobyl také Syrakusy. Protože si ale tropil posměšky ze Stefana, obvinil jej Stefanos ze zrady proti císaři, takže Maniakes byl povolán do Konstantinopole, kde byl uvězněn. Tažení tak pro něj skončilo. Po jeho odchodu se situace rychle zhoršila a Byzantinci museli ostrov nakonec opustit. Přestože Sicílie byla znovu ovládnuta Araby, Maniakesovy vojenské úspěchy inspirovaly později Normany k vlastní invazi na ostrov. Po smrti Michaela IV. byl Maniakes propuštěn a v roce 1042 se v hodnosti katepana vrátil zpět do Itálie, kde měl bojovat proti Normanům a Langobardům. Dosáhl přitom nad nimi vítězství v bitvě u Monopole. V téže době byly ale jeho pozemky v Anatolii vydrancovány jeho osobním nepřítelem Romanem Sklerem, jenž byl bratrem milenky císaře Konstantina IX. Skleros kromě toho také znásilnil Maniakovu manželku. Současně Skleros intrikoval proti vojevůdci u císaře, který Maniaka nakonec povolal zpět do Konstantinopole. Rozkaz k návratu a zprávu o znásilnění své ženy obdržel Maniakes ve stejný moment. Rozzuřený generál se proto nechal svými vojáky provolat císařem a přesunul své vojsko na druhý břeh Jaderského moře. Při postupu na Soluň narazil na císařské vojsko u místa jménem Ostrovo. Přestože v bitvě samotné zvítězil, byl smrtelně zraněn a zanedlouho na to skonal.
  • Георги Маниак (на гръцки: Γεώργιος Μανιάκης, на италиански: Giorgio Maniace) (неизв. - 1043) е изтъкнат от хрониките византийски пълководец от XI век бил първоначално на служба в арменските земи (Малка Армения). Прославил се с победите си над арабите и отвоюването за империята на Едеса от Арабския халифат. Етническия му произход не е изяснен, като по въпроса съществуват различни мнения - българин от поселените след завладяването на Първата българска държава аристократи във византийските арменски земи, арменец или др.Георги Маниак бележи първите християнски победи, предшестващи обявяването на кръстоносните походи с цел отвоюването от ръцете на неверниците на Светите земи с Божи гроб и възстановяването на античната римска империя и слава в Леванта и Ориента.
  • Giorgio Maniace (in greco: Γεώργιος Μανιάκης - Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches; Macedonia, 998 – Tessalonica, 1043) è stato un generale bizantino.Fu generalissimo d'occidente, strategos e catapano d'Italia e tentò di usurpare il trono di Bisanzio.
  • Georgios Maniakes, Maniaces, Maniakis, Maniacus of Maniaches (Grieks: Γεώργιος Μανιάκης, Italiaans: Giorgio Maniace, gestorven 1043) was een 11e-eeuws Byzantijns generaal. In 1042 was hij katapanos van Italië.Maniakes kwam uit een rijke familie uit Anatolië. Hij speelde voor het eerst een belangrijke rol bij de Byzantijnse veldtocht tegen de Seltsjoeken in 1031, tijdens de regering van keizer Romanos III. Hoewel de Byzantijnen voor Aleppo verslagen werden, wisten ze dankzij Maniakes' inzet de stad Edessa te veroveren. Maniakes' grootste overwinning was de verovering van het oosten van het Emiraat Sicilië op de Arabieren in 1038. Op Sicilië werd Maniakes bijgestaan door de Varjaagse garde onder leiding van Harald Hardrada, die later koning van Noorwegen zou worden. Ook maakten de Byzantijnen gebruik van een contingent Langobardische huurlingen onder bevel van Arduino van Melfi, waarbij zich ook een groep Normandiërs had aangesloten, waaronder Willem van Hautville en Hervé Frangopoulos. Willem de Hautville doodde tijdens de veldtocht eigenhandig de emir van Syracuse en hield daaraan de bijnaam IJzerarm over. Volgens de overlevering zorgde een persoonlijke ruzie tussen Maniakes en Arduino van Melfi ervoor dat de huurlingen hun generaal in de steek lieten. Ze keerden terug naar het vasteland van Italië, waar ze later tegen de Byzantijnen in opstand kwamen. Erger voor Maniakes was een ruzie met zijn adjudant Stefan, wiens zuster getrouwd was met Johannes Orfanotrofos, de hoogste beambte aan het Byzantijnse hof en de broer van keizer Michaël IV. De keizer ontnam Maniakes daarop het bevel in Sicilië. De Arabieren heroverden al snel het gebied dat door Maniakes was veroverd.Maniakes werd in 1042 tot kapatanos van Italië benoemd. Hij kwam echter in hetzelfde jaar in opstand tegen keizer Constantijn IX en marcheerde met het Italiaanse leger naar Constantinopel. Het kwam in 1043 tot een veldslag bij Thessaloniki, waarin Maniakes sneuvelde en de opstand werd neergeslagen.Zowel het plaatsje Maniace op Sicilië als het Castello Maniace in Syracuse is naar Maniakes vernoemd.
  • Georgios Maniakes (? - 1043), generał armii bizantyjskiej, prawdopodobnie pochodzenia mongolskiego. Wsławił się w 1031 odbiciem Edessy z rąk arabskich. W 1043 roku został katepanem południowej Italii.=== Przypisy ===
  • Georgios Maniakes (Yunanca: Γεώργιος Μανιάκης, Georgios Maniaces, Maniakis, ya da Maniaches, İtalyanca: Giorgio Maniace) (ö.1043) 11. yüzyılda yaşamış etkili bir Bizans generalidir. 1042 yılında İtalya catepan'ı oldu. İskandinav efsanelerinde Gyrgir olarak bilinir.
  • Jordi Maniaces -Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης-fou un patrici bizantí, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del thema i ciutat de Teluch (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030. Després de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar els vencedors prop de Teluch mitjançant una estratagema. Mercès a aquest triomf va obtenir el govern de la província de Baixa Mèdia i després fou protospatari i governador de les ciutats de l'Eufrates.El 1032 va conquerir la ciutat d'Edessa, en part mercès a un suborn al governador local, i allí va trobar la suposada carta de Crist al rei Abgar d'Edessa, que va enviar a l'emperador. Després fou governador de l'Alta Mèdia i de Baspracània.Sota Miquel IV el paflagoni (1035) fou enviat amb un exèrcit al sud d'Itàlia, que encara era en part bizantina, per fer la guerra als musulmans. La flota fou dirigida per Esteve, marit de la germana de l'emperador. Un dels èxits de Jordi fou la conquesta de part de Sicília (1038) tot i que els musulmans de l'illa van rebre l'ajut de cinquanta mil auxiliars que van venir de Tunísia. El 1040 va obtenir la victòria sobre els musulmans tunisians que intentaven recuperar Sicília i es diu que en va matar cinquanta mil a una sola batalla, però el comandant de la flota, Esteve, per negligència, va permetre que el cap de l'exèrcit enemic pugues escapar. Això va provocar un enfrontament entre Esteve i Jordi, i el primer el va acusar de preparar una revolta davant de Joan, germà i ministre de l'emperador (el qual era el seu cunyat). Jordi fou desposseït del comandament i enviat a Constantinoble com a presoner però Miquel V el va alliberar quan va pujar al tron el 1041. Els desastres dels bizantins a Itàlia després que Jordi perdés el comandament, van aconsellar a Zoè Porfirogènita, que va substituir a Miquel V, a cridar-lo altre cop per dirigir les forces bizantines a Itàlia (1042). Va recuperar la província que havia caigut en mans dels seus antics mercenaris francs. Però mentre Romà Escleros, la germana del qual era concubina de l'emperador Constantí IX Monòmac (el marit de Zoe), va procurar desposseir a Jordi del títol de magister i va fer saquejar les seves terres a Anatòlia. Davant d'això Jordi es va revoltar i les tropes el van seguir; Bizanci va enviar a Pardos com a nou comandant però Jordi el va fer matar, i es va proclamar emperador, marxant cap a Bulgària per reafirmar el seu títol. Va rebutjar les ofertes de l'emperador Constantí i va derrotar a les seves tropes, però quan ja podia avançar sense obstacle cap a Constantinoble, va caure ferit de mort per una mà desconeguda (probablement inicis del 1043).
  • Georgios Maniakes (griechisch Γεώργιος Μανιάκης; † 1043 bei Thessaloniki) war im 11. Jahrhundert General im Byzantinischen Reich.Erstmals erwähnt wurde er 1031 während eines Feldzuges der Byzantiner: Obwohl das byzantinische Heer beim Vormarsch auf Aleppo eine schwere Niederlage erlitten hatte, setzte Maniakes das Unternehmen fort, um den Arabern Edessa zu entreißen. Sein größter Erfolg war die teilweise Rückeroberung von Sizilien von den Arabern ab 1037. Bei dieser Expedition wurde er von der Warägergarde unterstützt, die vom späteren norwegischen König Harald Hardrada geführt wurde, aber auch von normannischen Söldnern, darunter Hervé Phrangopoulos. Obwohl die Insel bald wieder an die Araber verloren ging, inspirierten Maniakes Erfolge später andere Normannen zu einer eigenen Invasion der Insel.Trotz seiner militärischen Leistungen in Sizilien wurde Maniakes 1043 von Kaiser Konstantin IX. seines Kommandos enthoben. Er erhob sich daraufhin gegen Konstantin und ließ sich von seinen Truppen selbst zum Kaiser ausrufen. Beim Vormarsch auf die Hauptstadt Konstantinopel kam es in der Nähe von Thessaloniki zur Konfrontation mit Konstantins Truppen. Dem Sieg greifbar nahe, wurde Maniakes schwer verwundet und starb noch auf dem Schlachtfeld.Auf Sizilien wurden der Ort Maniace und das Castello Maniace in Syrakus nach ihm benannt.
  • Георгий Маниак (греч. Γεώργιος Μανιάκης, итал. Giorgio Maniace; умер в 1043 году) — византийский полководец XI века, в последний раз отвоевал для Византии Сицилию в 1038-1040 годах. По происхождению, вероятно, армянин, турок, или арменизированный тюрок.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1891576 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1694 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 23 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 103770586 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Georges Maniakès (Γεώργιος Μανιάκης en grec) est un général byzantin du XIe siècle. Il est surtout renommé pour sa partielle reconquête de la Sicile qui commença en 1038.
  • Jorge Maniaces (em italiano: Giorgio Maniace; em grego: Γεώργιος Μανιάκης; transl.: Georgios Maniakis) foi um general bizantino, nascido na Macedônia em 998 e falecido em Tessalônica em 1043.== Referências ==
  • Giorgio Maniace (in greco: Γεώργιος Μανιάκης - Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches; Macedonia, 998 – Tessalonica, 1043) è stato un generale bizantino.Fu generalissimo d'occidente, strategos e catapano d'Italia e tentò di usurpare il trono di Bisanzio.
  • Georgios Maniakes (? - 1043), generał armii bizantyjskiej, prawdopodobnie pochodzenia mongolskiego. Wsławił się w 1031 odbiciem Edessy z rąk arabskich. W 1043 roku został katepanem południowej Italii.=== Przypisy ===
  • Georgios Maniakes (Yunanca: Γεώργιος Μανιάκης, Georgios Maniaces, Maniakis, ya da Maniaches, İtalyanca: Giorgio Maniace) (ö.1043) 11. yüzyılda yaşamış etkili bir Bizans generalidir. 1042 yılında İtalya catepan'ı oldu. İskandinav efsanelerinde Gyrgir olarak bilinir.
  • Георгий Маниак (греч. Γεώργιος Μανιάκης, итал. Giorgio Maniace; умер в 1043 году) — византийский полководец XI века, в последний раз отвоевал для Византии Сицилию в 1038-1040 годах. По происхождению, вероятно, армянин, турок, или арменизированный тюрок.
  • Георги Маниак (на гръцки: Γεώργιος Μανιάκης, на италиански: Giorgio Maniace) (неизв. - 1043) е изтъкнат от хрониките византийски пълководец от XI век бил първоначално на служба в арменските земи (Малка Армения). Прославил се с победите си над арабите и отвоюването за империята на Едеса от Арабския халифат.
  • Georgios Maniakes (griechisch Γεώργιος Μανιάκης; † 1043 bei Thessaloniki) war im 11. Jahrhundert General im Byzantinischen Reich.Erstmals erwähnt wurde er 1031 während eines Feldzuges der Byzantiner: Obwohl das byzantinische Heer beim Vormarsch auf Aleppo eine schwere Niederlage erlitten hatte, setzte Maniakes das Unternehmen fort, um den Arabern Edessa zu entreißen. Sein größter Erfolg war die teilweise Rückeroberung von Sizilien von den Arabern ab 1037.
  • Georgios Maniakes, Maniaces, Maniakis, Maniacus of Maniaches (Grieks: Γεώργιος Μανιάκης, Italiaans: Giorgio Maniace, gestorven 1043) was een 11e-eeuws Byzantijns generaal. In 1042 was hij katapanos van Italië.Maniakes kwam uit een rijke familie uit Anatolië. Hij speelde voor het eerst een belangrijke rol bij de Byzantijnse veldtocht tegen de Seltsjoeken in 1031, tijdens de regering van keizer Romanos III.
  • Jorge Maniaces (en griego: Γεώργιος Μανιάκης, transcrito como Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches, italiano: Giorgio Maniace) (muerto en 1043) fue un prominente general bizantino en el siglo XI, y catapán de Italia en 1042. Maniakes llegó a ser un prominente general durante la campaña en 1031, cuando el imperio bizantino fue derrotado en Alepo, pero emprendió a la captura de Edesa a los turcos selyúcidas. Su mayor logro fue la reconquista parcial de Sicilia a los árabes a partir de 1038.
  • Jordi Maniaces -Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης-fou un patrici bizantí, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del thema i ciutat de Teluch (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030. Després de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar els vencedors prop de Teluch mitjançant una estratagema.
  • George Maniakes (Greek: Γεώργιος Μανιάκης, transliterated as Georgios Maniaces, Maniakis, or Maniaches, Italian: Giorgio Maniace) (died 1043) was a prominent Byzantine Greek general during the 11th century, he was the catepan of Italy in 1042. He is known as Gyrgir in Scandinavian sagas.
  • Georgios Maniakes († 1043 poblíž Soluně) byl byzantským generálem a vzdorocísařem v letech 1042 až 1043.Maniakes byl stratégem thematu Teluch, když v roce 1030 Roman III. utrpěl porážku v boji s Araby. Krátce poté se Arabové objevili před Teluchem a požadovali kapitulaci města. Maniakes si vyžádal jeden den na rozmyšlenou.
rdfs:label
  • Georges Maniakès
  • George Maniakes
  • Georgios Maniakes
  • Georgios Maniakes
  • Georgios Maniakes
  • Georgios Maniakes
  • Georgios Maniakes
  • Giorgio Maniace
  • Jordi Maniaces
  • Jorge Maniaces
  • Jorge Maniaces
  • Георги Маниак
  • Георгий Маниак
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of