Le gentilé est un terme désignant les habitants d’un lieu, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, par référence au lieu où ils habitent, ce qui est le cas des peuples sédentaires.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le gentilé est un terme désignant les habitants d’un lieu, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, par référence au lieu où ils habitent, ce qui est le cas des peuples sédentaires. Exemples : les Français, les Nîmois, les Boulonnais, les Argentins etc.Le terme est à différencier d'ethnonyme qui est un adjectif utilisé par exemple pour les personnes partageant une identité nationale ou ethnique, ou pour les populations nomades ou migrantes, dans la mesure où — faute de pouvoir les associer à un lieu géographique significatif — le terme fait alors référence à l’origine ethnique. Exemple : les Roms (encore dits Roms ou Tsiganes).Un gentilé est donc synonyme de nom d’habitants, et un ethnonyme est synonyme de nom de peuple.L'adjectif « ethnique » s'emploie quelquefois pour désigner un gentilé ou bien un ethnonyme, par exemple dans : « nom ethnique », « adjectif ethnique » ou « appellation ethnique » (chez André Rolland de Denus).
  • El adjetivo gentilicio, también llamado a veces demónimo, es aquel que «denota la procedencia geográfica de las personas», ya sea por barrio, pueblo, ciudad, región, entidad política, provincia, país o cualquier otro lugar. El adjetivo gentilicio se puede sustantivar, es decir, se puede referir a una persona mencionándola únicamente por su gentilicio y así se puede decir correctamente el bruneano (en lugar de decir: el individuo bruneano), la francesa, etc.Los gentilicios ordinarios del idioma castellano o español se forman con una variedad de sufijos: -a, -aco, -aíno, -án, -ano, -ar, -ario, -asco, -eco, -ego, -enco, -eno, -ense, -eño, -eo, -ero, -és, -esco, -í, -iego, -ino, -isco, -ita, -o, -ol, -ota, -uco y -uz —más sus correspondientes variantes femeninas—. Asimismo, el español reconoce un gran número de gentilicios particulares puesto que, además de los fundamentos lingüísticos, son igualmente válidos para determinar un gentilicio aquellos relacionados con la cultura, la historia, la tradición y el uso.
  • 住民の呼称(じゅうみんのこしょう)とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称(ぞくしょう)という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。
  • Os gentílicos (também chamados etnônimos/etnónimos e, quando adjectivos, adjetivos/adjectivos pátrios) são uma classe de palavras que designa um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações. Essa ausência de padrão se observa principalmente em nomes relativos às cidades. A maior parte deriva diretamente do nome do local em sua forma corrente ou então da etimologia toponímica. Exemplos que demonstram essa ausência de padrão: Lisboa: lisboeta, lisbonense, lisboês, lisbonês, lisbonino, olisiponense; Nova Iorque: nova-iorquino; Buenos Aires: bonaerense, buenairense ou portenho; Inglaterra: inglês; Paris: parisiense.Os adjetivos pátrios são geralmente formados da seguinte forma: início do nome do lugar (que pode ser um continente, país, região, cidade etc.) + terminação pré-definida (sufixo). Em português, os sufixos mais comuns para gentílicos são: -aco - polaco, eslovaco, etc. -ano - americano, africano, angolano, romano, etc. -ão - afegão, alemão, catalão, letão etc. -asco - monegasco, basco, etc. -ático - asiático, etc. -eiro - brasileiro, mineiro etc. -enho - panamenho, porto-riquenho, madrilenho(forma derivada do castelhano), etc. -ense - palmense, porto-alegrense, fluminense, paranaense, canadense, etc. -ês - português, inglês, francês, etc. -eu - europeu, partenopeu etc. -ino - londrino, argentino etc. -ista - paulista, santista etc. -ita ou -eta - israelita, lisboeta, moscovita, vietnamita etc. -ol - espanhol, mongol etc. -ota - cipriota etc.Alguns adjetivos pátrios são nomeados independentemente do nome da região a que estão relacionados. Seguem alguns exemplos: Espírito Santo: capixaba; Rio de Janeiro (capital): carioca; Rio Grande do Sul: gaúcho; Lisboa: alfacinha. Em outros casos, o adjetivo pátrio é formado a partir do nome da localidade em outras línguas, como nos casos de Jerusalém (hierosolimitano) ou Salvador (soteropolitano), sendo ambos gentílicos criados a partir do nome grego das cidades.Outros derivam do nome do local mas sem seguir uma regra predeterminada de sufixação, como russo (Rússia), sueco (Suécia) e grego (Grécia).Também há derivações do latim, como paulistano (São Paulo) e outras.
  • Jentilizioa toki bateko pertsonak izendatzeko erabiltzen den hitza da, jatorritzat duten toki hori erreferentziatzat harturik; adibidez, donostiar, bilbotar, gipuzkoar, paristar eta alemaniar jentilizioak dira.
  • Inwonersnaam of demoniem (in oud Grieks, Δημος ("demos") = volk and όνομα ("onoma") = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft. Vaak wordt dit door middel van een achtervoegsel gedaan.Er zijn twee soorten: Endoniemen (endo- is "binnen"): namen die door de bevolking zelf worden gebruikt Exoniemen (exo- is "buiten"): namen die door buitenstaanders aan de bewoners worden gegevenDemoniemen fungeren vaak ook als etnoniem (de benaming voor een volk). Niet alle volkerennamen zijn echter van plaatsaanduidingen afgeleid. Dat is heel duidelijk het geval bij in stamverband levende en nomadische volkeren, zoals de Inuit, de Cananefaten, de Sioux en de Roma. Landennamen als Duitsland en Turkije zijn bovendien van een etnoniem afgeleid in plaats van andersom. Het verschil tussen etnoniem en demoniem komt ook tot uitdrukking bij de benoeming van migranten. Met een uitdrukking als "Turkse Nederlander" koppelen we een etnoniem (Turks) aan een demoniem (Nederlander).Onder de demoniemen worden doorgaans ook de bijvoeglijke naamwoorden die van plaatsnamen zijn afgeleid, begrepen.
  • 서양의 언어에서는 어느 일정한 지역이나 자치 단체의 주민이나 출신인 사람을 가리키는 말을 이용할 때 고유의 호칭을 주로 사용한다. 이러한 개념을 영어로 데모님(demonym)이라고 한다.
  • Этнохоро́ним (от греч. ἔθνος, «народ» + χῶρος, «местность» + όνυμα, «название, имя»), этникон — название жителей определённой местности, соотнесённое с топонимом. Например, Омск — омич, Москва — москвич, Новгород — новгородец, Псков — псковичи (ж — псковитя́нка, м — псковитя́нин), Тула — туля́к (ж — туля́чка, мн — туляки́).
  • Demonim atau gentilik adalah kata yang digunakan untuk penduduk suatu tempat.Bahasa Inggris memiliki banyak cara untuk membuat demonim, seperti dengan menambahkan sufiks pada akhir kalimat, contoh: -an (Indonesia → Indonesian, Roma → Roman) -ian (Paris → Parisian, Russia → Russian) -ine (Florence, Latin Florentia → Florentine) -ite (Vancouver → Vancouverite, Moscow → Muscovite) (sebagian besar) -er (London → Londoner) (sebagian besar) -eno (Los Angeles → Angeleno atau Los Angeleno, digunakan akhiran eño pada bahasa Spanyol} -ish (Spanyol → Spanish, Denmark → Danish) (sebagian besar)Judea/Jewish/Jew atau Judean; Polandia/Polish/Pole) -ese (Taiwan → Taiwanese, Vienna → Viennese, Jawa → Javanese) -i (Irak → Iraqi, Bengal → Bengali) (sebagian besar tempat di Timur Tengah dan Asia Selatan) -ic (Hispania → Hispanic) -iote (Siprus → Cypriote, Phanar → Phanariote), umumnya digunakan di sekitar Yunani.
  • Mit Hilfe von Volksbezeichnungen (Ethnonymen bzw. Ethnika) werden Ethnien oder Staatsvölker (in Form von Demonymen) benannt. Die Ethnonymie als Teilgebiet der Namenforschung und Ethnologie beschäftigt sich mit Sammlung, Klassifizierung und Kartierung dieser Namen sowie ihrer Deutung, Begriffsgeschichte und soziologischen und sprachlichen Funktion.
  • A demonym /ˈdɛmənɪm/, or gentilic, is a term for the residents of a locality and is usually but not always derived from the name of a locality. For example, the demonym for the people of Britain is British; the demonym for the people of Canada is Canadian; the demonym for the people of Norway is Norwegian; the demonym for the people of Germany is German; the demonym for the people of Switzerland is Swiss; while the most common English language demonym for the people of the Netherlands is Dutch.
  • Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del corònim o del topònim corresponent, però n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estonià; Deutsch, alemany; suomi, finlandès), sovint rebuts dels veïns, així com hi ha corònims procedents del nom de la llengua (Bangla Desh, 'país dels qui parlen bengalí'; el polonès Niemcy i el txec Německo 'país dels muts', és a dir 'país dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'país dels qui parlen barbotejant', de bàrbar, onomatopeia del grec clàssic). Els noms dels idiomes poden formar-se també partint del nom d'una comunitat sense corònim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni corònim (jiddisch).La majoria dels gentilicis són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formació dels gentilicis de l'àmbit català (endotopònims) no són tots els mateixos que s'apliquen en la formació dels gentilics de fora d'aquest àmbit, o exotopònims, per motius extralingüístics.Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible, ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.
  • In onomastica, l'etnico, demotico, patrionimico o antropotoponimo è il nome o aggettivo che descrive come vengono chiamati gli abitanti di una nazione, di un'area geografica, di un insediamento urbano come frazioni, comuni o città.Talvolta si usa, allo stesso scopo, gentilizio (nome gentilizio, specie in riferimento alla classicità) che però, a rigore, è una famiglia o di una stirpe.Lo ctetico in greco e latino era l'aggettivo etnico, per esempio Gallicus e Germānicus; oggi questa distinzione non è usata, se non per indicare l'aggettivo riferito a cose, come romanesco invece di romano.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 470699 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 29856 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 238 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109505803 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1989 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:nom
  • Gellner
prop-fr:prénom
  • Ernest
prop-fr:titre
  • Nations et nationalisme
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Payot
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le gentilé est un terme désignant les habitants d’un lieu, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, par référence au lieu où ils habitent, ce qui est le cas des peuples sédentaires.
  • 住民の呼称(じゅうみんのこしょう)とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称(ぞくしょう)という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。
  • Jentilizioa toki bateko pertsonak izendatzeko erabiltzen den hitza da, jatorritzat duten toki hori erreferentziatzat harturik; adibidez, donostiar, bilbotar, gipuzkoar, paristar eta alemaniar jentilizioak dira.
  • 서양의 언어에서는 어느 일정한 지역이나 자치 단체의 주민이나 출신인 사람을 가리키는 말을 이용할 때 고유의 호칭을 주로 사용한다. 이러한 개념을 영어로 데모님(demonym)이라고 한다.
  • Этнохоро́ним (от греч. ἔθνος, «народ» + χῶρος, «местность» + όνυμα, «название, имя»), этникон — название жителей определённой местности, соотнесённое с топонимом. Например, Омск — омич, Москва — москвич, Новгород — новгородец, Псков — псковичи (ж — псковитя́нка, м — псковитя́нин), Тула — туля́к (ж — туля́чка, мн — туляки́).
  • Demonim atau gentilik adalah kata yang digunakan untuk penduduk suatu tempat.Bahasa Inggris memiliki banyak cara untuk membuat demonim, seperti dengan menambahkan sufiks pada akhir kalimat, contoh: -an (Indonesia → Indonesian, Roma → Roman) -ian (Paris → Parisian, Russia → Russian) -ine (Florence, Latin Florentia → Florentine) -ite (Vancouver → Vancouverite, Moscow → Muscovite) (sebagian besar) -er (London → Londoner) (sebagian besar) -eno (Los Angeles → Angeleno atau Los Angeleno, digunakan akhiran eño pada bahasa Spanyol} -ish (Spanyol → Spanish, Denmark → Danish) (sebagian besar)Judea/Jewish/Jew atau Judean; Polandia/Polish/Pole) -ese (Taiwan → Taiwanese, Vienna → Viennese, Jawa → Javanese) -i (Irak → Iraqi, Bengal → Bengali) (sebagian besar tempat di Timur Tengah dan Asia Selatan) -ic (Hispania → Hispanic) -iote (Siprus → Cypriote, Phanar → Phanariote), umumnya digunakan di sekitar Yunani.
  • Mit Hilfe von Volksbezeichnungen (Ethnonymen bzw. Ethnika) werden Ethnien oder Staatsvölker (in Form von Demonymen) benannt. Die Ethnonymie als Teilgebiet der Namenforschung und Ethnologie beschäftigt sich mit Sammlung, Klassifizierung und Kartierung dieser Namen sowie ihrer Deutung, Begriffsgeschichte und soziologischen und sprachlichen Funktion.
  • A demonym /ˈdɛmənɪm/, or gentilic, is a term for the residents of a locality and is usually but not always derived from the name of a locality. For example, the demonym for the people of Britain is British; the demonym for the people of Canada is Canadian; the demonym for the people of Norway is Norwegian; the demonym for the people of Germany is German; the demonym for the people of Switzerland is Swiss; while the most common English language demonym for the people of the Netherlands is Dutch.
  • In onomastica, l'etnico, demotico, patrionimico o antropotoponimo è il nome o aggettivo che descrive come vengono chiamati gli abitanti di una nazione, di un'area geografica, di un insediamento urbano come frazioni, comuni o città.Talvolta si usa, allo stesso scopo, gentilizio (nome gentilizio, specie in riferimento alla classicità) che però, a rigore, è una famiglia o di una stirpe.Lo ctetico in greco e latino era l'aggettivo etnico, per esempio Gallicus e Germānicus; oggi questa distinzione non è usata, se non per indicare l'aggettivo riferito a cose, come romanesco invece di romano.
  • El adjetivo gentilicio, también llamado a veces demónimo, es aquel que «denota la procedencia geográfica de las personas», ya sea por barrio, pueblo, ciudad, región, entidad política, provincia, país o cualquier otro lugar.
  • Inwonersnaam of demoniem (in oud Grieks, Δημος ("demos") = volk and όνομα ("onoma") = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft.
  • Os gentílicos (também chamados etnônimos/etnónimos e, quando adjectivos, adjetivos/adjectivos pátrios) são uma classe de palavras que designa um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações.
  • Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de.
rdfs:label
  • Gentilé
  • Demonim
  • Demonym
  • Etnico (onomastica)
  • Gentilici
  • Gentilicio
  • Gentílico
  • Inwonersnaam
  • Jentilizio
  • Volksbezeichnung
  • Этнохороним
  • 住民の呼称
  • 데모님
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:homepage
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:infgen1Titre of
is prop-fr:infgen2Titre of
is prop-fr:nomDivers of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of