Frédéric III de Montefeltro, en italien Federico III da Montefeltro ou plus généralement Federico da Montefeltro, (Gubbio, 7 juin 1422 - Ferrare, 10 septembre 1482), duc d'Urbino et comte de Montefeltro de 1444 à sa mort, fut l'un des plus célèbres condottieres de la Renaissance.Homme de grande culture, il fit de l'ancien municipe romain d'Urvinum Mataurense (Urbino, en français Urbin) le centre d'une cour raffinée où il entretint de nombreux artistes.Il y fit construire une grande bibliothèque, peut-être la plus grande d'Italie après celle du Vatican, dans laquelle il avait, dans son scriptorium, sa propre équipe de copistes, et réunit autour de lui les plus grands humanistes de son temps dans l'un des grands joyaux architecturaux de la Première Renaissance, le palais ducal d'Urbino, conçu par l'architecte Luciano Laurana que Cosimo Rosselli, Roberto Valturio, Frederico Barocci et Francesco di Giorgio Martini décorèrent.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Frédéric III de Montefeltro, en italien Federico III da Montefeltro ou plus généralement Federico da Montefeltro, (Gubbio, 7 juin 1422 - Ferrare, 10 septembre 1482), duc d'Urbino et comte de Montefeltro de 1444 à sa mort, fut l'un des plus célèbres condottieres de la Renaissance.Homme de grande culture, il fit de l'ancien municipe romain d'Urvinum Mataurense (Urbino, en français Urbin) le centre d'une cour raffinée où il entretint de nombreux artistes.Il y fit construire une grande bibliothèque, peut-être la plus grande d'Italie après celle du Vatican, dans laquelle il avait, dans son scriptorium, sa propre équipe de copistes, et réunit autour de lui les plus grands humanistes de son temps dans l'un des grands joyaux architecturaux de la Première Renaissance, le palais ducal d'Urbino, conçu par l'architecte Luciano Laurana que Cosimo Rosselli, Roberto Valturio, Frederico Barocci et Francesco di Giorgio Martini décorèrent. Ce dernier ayant repris les travaux du palais ducal en 1472, est l'auteur également des plans avec Botticelli de son studiolo, cabinet de travail personnel et intime, réalisé entièrement en trompe-l'œil marqueté par Baccio Pontelli.
  • Federiko da Montefeltro, Federiko III.a da Montefeltro bezala ere ezaguna (1422ko ekainak 7-1482ko irailak 10, Italiako Pizkundeko kondotierorik arrakastatsuenetako bat eta Urbinoko dukea izan zen 1444tik hil zen arte. Urbinon liburutegi handi bat eraikitzea enkargatu zuen, beharbada Italiako handiena Vatikanokoaren ondoren, bere idazle talde propioarekin, eta bere inguruan gorte humanistiko bat antolat zuen Pizkunde goiztiarreko bitxi arkitektonikorik handienetako bat zen Urbinoko Dukeen Jauregia, Francesco di Giorgio Martini teoriko eta arkitektoak diseinatu zuena.
  • フェデリーコ・ダ・モンテフェルトロ(Federico da Montefeltro, 1422年6月7日 - 1482年9月10日)はイタリア・ルネサンス期のウルビーノ公国の君主である。傭兵隊長として活躍する一方、周囲に多くの文化人を集め、ウルビーノ宮廷に優雅なルネサンス文化を栄えさせた。フェデリーコ3世とも。フェデリーコは1444年にウルビーノ伯を継いだ(のち1474年にウルビーノ公に陞爵した)。ウルビーノ自体は小国であり、軍人として教皇領、ミラノ、ヴェネツィア、フィレンツェなどの傭兵隊長として活躍し、一度も負けたことのない名将として名を馳せていた。領国支配でも寛容であり、貧窮の者を助け、住民の声をよく聴いたため、すべての住民に慕われたという。槍試合で片目を失い、そのためピエロ・デッラ・フランチェスカによる有名な作品を初めとして、ほとんどの肖像画が横顔で描かれている。今日に名を残すのは、フェデリーコ在位当時の文化遺産やウルビーノ宮廷に集まった多くの文化人のためである。フェデリーコはアリストテレスやリウィウス、プルタルコスなどの古典文芸を愛読し、各地から写本を系統的に収集した。その蔵書はバチカン図書館をしのぐともいわれた。ブルクハルトは、ウルビーノの宮廷が全ヨーロッパで最も洗練されていたと賞賛している。
  • Frederic III Montefeltro (Gubbio 7 de juny del 1422-Ferrara 10 de setembre de 1482), va ser fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci. Fou legitimat pel Papa Martí V el 1426.Capità de cavalleria de l'exèrcit del duc de Milà el 1438, i de l'exèrcit del rei de Nàpols l'octubre del 1442.El 1443 va rebre els bens de la seva muller Gentile Brancaleoni, comtessa de Massa Trabaria i senyora de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, dels que va ser investit pel Papa Eugeni IV. El 1444 va succeir al seu germà Oddo Antonio II Montefeltro com a vicari Pontifici d'Urbino, Gubbio, Cagli, comte sobirà de Montefeltro, comte sobirà de Castel Durante, senyor sobirà de San Leo, Cantiano, Pergola, Sassocorvaro, Lunano i Montelucco. El 6 de març de 1445 va adquirir Fossombrone als Malatesta. Fou confirmat en els seus títols i estats pel Papa Nicolau V amb Bule Pontifícia del 20 de setembre de 1447, però la germanastre Violant Montefeltro en va aportar una part al seu espòs.Capità de l'exèrcit de Francesc Sforza el juliol del 1445, capità de la República de Florència el setembre de 1447, capità de l'exèrcit del duc de Milà a l'agost de 1450, capità de l'exèrcit del rei de Nàpols l'octubre de 1451 i capità general del mateix l'abril del 1452, capità general de l'exèrcit del Papa el febrer del 1459, capità general de l'exèrcit combinat del duc de Milà i el Papa el gener de 1460, i capità general de l'exèrcit del rei de Nàpols el 12 de setembre de 1460.El Papa Pius II li va renovar la investidura com vicari d'Urbino, Cagli, Pergola, San Leo, Gubbio i Fossombrone el 30 de juliol de 1461, i amb la pau del 1 de novembre de 1463 va rebre com a vicari pontifici, Macerata Feltria, Sant'Agata Feltria, Maiolo, Sartiano, Torricella, Libiano, Rocchi, Maiano, Caioletto, Monte Benedetto, Pereto, Scavolino, San Donato, Ugrigno, Pagno, Pennabilli, Maciano, Pietrarubbia, Monte Santa Maria, Montedale, Castellina, Fossa, Ripamassana, Valle Avellana, San Giovanni, Auditore, Sasso, Torre, Piandicastello, Tavoleto, Gesso, Petrella i Certalto; el gener de 1464 encara va ser nomenat vicari pontifici a Sassocorvaro i l'1 d'abril de 1464 va ser nomenat vicari general pontifici a la Romanya i a Montefeltro.Fou lloctinent general de l'exèrcit de l'Església el juny de 1465, capità general de l'exèrcit del rei de Nàpols a l'agost del 1465, capità general de l'exèrcit del duc de Milà el 6 de juny de 1466, capità general de l'exèrcit de Florència el gener del 1467, capità general de l'exèrcit del duc de Milà el setembre del 1468, i capità general de l'exèrcit de Florència el maig del 1472.El 1473 Federico da Montefeltro es va construir un gran palau obra de l'arquitecte dàlmata Luciano da Laurana en el que havien col·laborat els millors artistes de l'època. Al pis superior el duc es va dissenyar el seu estudi on allunyar-se del "soroll de la cort" i poder meditar. El duc, influït per Vespasian un llibreter florentí, volia que fos decorada amb pintures a l'oli i cap pintor italià de l'època disposava dels coneixements tècnics. Just de Gant, coneixedor de la tècnica, va rebre l'encàrrec de pintar vint-i-vuit retrats de personatges il·lustres: filòsofs, poetes i metges de Roma i Grècia. Aquestes obres es troben actualment repartides entre el Louvre i a la Galleria Nazionale delle Marche a UrbinoSixt IV el va nomenar el 23 de març de 1474 duc d'Urbino, com extensió per la branca bastarda legitimada del títol hereditari concedit a son germanastre Oddo Antonio II Montefeltro el 1443. Fou capità general de l'exèrcit combinat del Papa i el rei de Nàpols l'abril de 1478 i capità general de la Lliga antiveneciana el maig del 1482El 2 de desembre del 1437 es va casar amb Gentile Brancaleoni, Comtessa de Massa Trabaria i senyora de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, filla de Bartolomeo Brancaleoni, comte i rector pontifici de Massa Trabaria i senyor de Sant'Angelo in Vado i Mercatello sul Metauro, que va morir el 1456. Es va casar en segones noces a Pesaro el 10 de febrer de 1460 amb Battista Sforza, filla de Alexandre Sforza, senyor de Pesaro i Gradara, la qual va morir el 6 de juliol de 1472.Va deixar set fills legítims i quatre fills naturals: una filla sense nom conegut (morta el 1461 amb només 1 any), Joana (morta el 1514), Elisabet (casada el 1475 amb Robert Novello Malatesta de Rimini, va ser monja el 1482, i morí el 1521), Constança (casada amb Antonello Sanseverí, príncep de Salern i comte de Marsico, morta el 1518), Agnès (casada amb Fabrizio Colonna, duc de Paliano, morta el 1522). Chiara o Clara (monja), Bonconte (legitimat pel Papa Nicolau el 7 d'octubre de 1454 va adquirir drets successoris però va morir de pesta el 1458), Elisabet (casada amb Robert Sanseverino comte de Cajazzo i marquès de Castelbuovo, morta el 1503), Antonio (destacat militar al servei de Siena el 1477, de Florència el 1482, de Milà el 1482, de Florència el 1484, de Nàpols el 1494, i de Venècia el 1494, mort de sífilis l'agost del 1500), i Gentile Feltria (que va rebre com a dot Sant'Agata Feltria el 1466 al casar-se amb Agostino Fregoso consenyor de Sarzana, Brugnato, Sarzanello, Castelnuovo di Magra, Santo Stefano di Magra, Falcinello i Ameglia, i va morir a Pesaro el 1529).Un fill de Federico, Guidobaldo, es va casar amb Elizabetta Gonzaga, la brillant i educada filla del senyor de Mantua. Amb la mort de Guidobaldo el 1508 el ducat d'Urbino va passar a través de Giovanna a la família papal de Della Rovere, fundada per Sixt IV.
  • Federico da Montefeltro, también conocido como Federico III da Montefeltro (7 de junio de 1422 – † 10 de septiembre de 1482), fue uno de los más exitosos condottieri del Renacimiento italiano, y Duque de Urbino desde 1444 hasta su muerte. En Urbino encargó la construcción de una gran biblioteca, quizá la mayor de Italia después de la del Vaticano, con su propio equipo de escribientes, y organizó alrededor de él una corte humanística en una de las grandes joyas arquitectónicas del renacimiento temprano, el Palacio ducal de Urbino, diseñado por el teórico y arquitecto Francesco di Giorgio Martini.
  • Federico III da Montefeltro, em italiano Federico da Montafeltro (7 de junho de 1422 – 10 de setembro de 1482), foi o duque de Urbino sob o nome de Federico III. Era filho ilegítimo de Guidantonio da Montefeltro. Nasceu em Gubbio, comuna italiana da região da Umbria, província de Perugia.Comandante e estrategista militar, Montefeltro foi também um homem das letras e investiu no mecenato cultural. Aos 22 anos assumiu o governo de Urbino que, durante o seu reinado (1444 – 1482) passa a ser um centro econômico e cultural do Renascimento.Baldassare Castiglione, em O Cortesão, escreveu o seguinte a respeito do duque de Urbino, Federico da Montefeltro: "com imensas despesas, reuniu um grande número de magníficos e raros livros gregos, latinos e hebraicos, os quais guarneceu de ouro e prata, considerando que essa fosse a maravilha suprema de seu magnífico palácio".Trata-se do acervo do duque de Urbino, uma das maiores bibliotecas do Renascimento italiano, com as obras completas de São Tomás de Aquino, Dante Degli Alighieri e Giovanni Boccaccio, todos os estudos de medicina do período, diversas enciclopédias e as coleções mais importantes de teologia, geografia, poesia, história e astrologia. Seu palácio tornou-se ponto de encontro de arquitetos, pintores e escritores, todos patrocinados por Montefeltro, conhecido como “A luz da Itália”.Morreu atingido pela febre em setembro de 1482 em Ferrara, aonde veio para comandar o exército de Hércules I d'Este na Guerra de Ferrara contra a República de Veneza.== Referências ==
  • Federico da Montefeltro, also known as Federico III da Montefeltro (7 June 1422 – 10 September 1482), was one of the most successful condottieri of the Italian Renaissance, and lord of Urbino from 1444 (as Duke from 1474) until his death. In Urbino he commissioned the construction of a great library, perhaps the largest of Italy after the Vatican, with his own team of scribes in his scriptorium, and assembled around him a large humanistic court in the Ducal Palace of Urbino, designed by Luciano Laurana and Francesco di Giorgio Martini.
  • Federico III da Montefeltro lub też Frederico di Montefeltro (ur. 7 czerwca 1422 roku – zm. 10 września 1482), władca Urbino od roku 1444 do śmierci (od 1474 książę) był jednym z najbardziej wyróżniających się kondotierów włoskiego renesansu. Znany jako fundator wielkiej biblioteki w Urbino, która w latach świetności nieznacznie tylko ustępowała Bibliotece Watykańskiej, a także jako mecenas rozlicznych twórców, którzy przebywali na jego dworze w Palazzo Ducale w Urbino, jednej z pereł architektury wszesnego renesansu, dzieła Luciana Laurany i Francesca di Giorgio Martiniego.
  • Federico da Montefeltro (1422 – 1482) was een Italiaanse condottiere tijdens de renaissance, die een van de grootste bibliotheken in Italië stichtte. In zijn paleis in Urbino verzamelde hij humanisten om zich heen die vele boeken toevoegden aan de collectie.Da Montefeltro werd als buitenechtelijke erfgenaam van het graafschap Montefeltro geboren. Hij werd een huurling, die graaf van Urbino werd na de dood van zijn halfbroer en een interesse voor kunst ontwikkelde. Hij liet zijn portret in 1472 schilderen door Piero della Francesca.In de jaren '50 van de vijftiende eeuw vocht da Montefeltro voor de koning van Napels en diens bondgenoot paus Pius II. Hij trouwde met Battista Sforza, een telg uit een andere succesvolle condottiere-familie, die veel invloed had in Milaan. Hij schonk Pesaro aan de Sforza's en kreeg Fossombrone als dank, waarmee hij Sigismondo Malatesta tot vijand maakte. Da Montefeltro versloeg Malatesta in naam van Pius II in 1459 bij de rivier de Cesano in Romagna. De Paus benoemde hem tot vicaris van de overwonnen gebieden, maar toen Pius II probeerde de macht in handen te krijgen over het rijk van Malatesta (Rimini), liep Montefeltro over en vocht tegen uitbreiding van het pauselijk gezag. Paus Sixtus IV liet in 1474 zijn neef Giovanni trouwen met Federico's dochter Giovanna. Montefeltro werd nu weer een bondgenoot van het Vaticaan. Na Federico's dood in 1482 werd het graafschap Urbino via zijn dochter deel van het pauselijke rijk.
  • Федерико да Монтефельтро (итал. Federico da Montefeltro; 7 июня 1422(14220607), Губбио — 10 сентября 1482, Феррара) — правитель (с 1444 года) и герцог (с 1474 года) Урбино. Знаменитый кондотьер эпохи итальянского Ренессанса из рода Монтефельтро. Он не ограничивал себя лишь ролью предводителя наёмного войска, но, будучи первым герцогом Урбинским, собрал при своём дворе большое количество деятелей искусства и науки.
  • Inserisci il testo da non formattareFederico da Montefeltro, definito dalla storiografia moderna come Federico II da Montefeltro (Gubbio, 7 giugno 1422 – Ferrara, 10 settembre 1482), è stato un condottiero italiano, capitano di ventura e famosissimo signore rinascimentale. Conte di Montefeltro, di Urbino e di Castel Durante, ebbe signoria di molti altri luoghi, arrivando ad assurgere al grado di duca di Urbino, dal 1474 alla morte.Nel 1437 sposò in prime nozze Gentile Brancaleoni (m. 1457), figlia del signore di Mercatello e Sant'Angelo in Vado, Bartolomeo Brancaleoni; in seconde nozze, nel 1460, Battista Sforza (1446-1472), figlia di Alessandro Sforza signore di Pesaro.Impiegò gli enormi guadagni derivati dalle condotte militari per mantenere una splendida corte, ma soprattutto per edificare il Palazzo ducale di Urbino e quello di Gubbio, per rafforzare le difese militari dello stato con la costruzione e la ristrutturazione di rocche e castelli, per allestire una delle più celebri biblioteche dell'epoca. Per questo è ricordato come uno dei principali mecenati del Rinascimento italiano.
  • Federico da Montefeltro (* 7. Juni 1422 in Gubbio; † 10. September 1482 in Ferrara) war einer der erfolgreichsten Condottieri der italienischen Renaissance und Herzog von Urbino.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1422-06-07 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 1482-09-10 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:sudocId
  • 027352080
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Portrait de Frédéric de Montefeltro
  • dans untableau de Piero della Francesca(1470-1473)
dbpedia-owl:viafId
  • 68908276
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1120876 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12554 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 138 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109754146 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:couleur
  • gold
  • cornflowerblue
prop-fr:dateDeDécès
  • 1482-09-10 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1422-06-07 (xsd:date)
prop-fr:emblème
  • Blason famille it Montefeltro02.svg
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1482 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:lieuDeNaissance
prop-fr:légende
  • Portrait de Frédéric de Montefeltro
  • dans un tableau de Piero della Francesca
prop-fr:monarque
prop-fr:mère
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:période
  • 1444 (xsd:integer)
prop-fr:successeur
prop-fr:sudoc
  • 27352080 (xsd:integer)
prop-fr:titres
  • comte de Montefeltro
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 68908276 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-79-63683
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1444 (xsd:integer)
  • 1474 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Frédéric III de Montefeltro, en italien Federico III da Montefeltro ou plus généralement Federico da Montefeltro, (Gubbio, 7 juin 1422 - Ferrare, 10 septembre 1482), duc d'Urbino et comte de Montefeltro de 1444 à sa mort, fut l'un des plus célèbres condottieres de la Renaissance.Homme de grande culture, il fit de l'ancien municipe romain d'Urvinum Mataurense (Urbino, en français Urbin) le centre d'une cour raffinée où il entretint de nombreux artistes.Il y fit construire une grande bibliothèque, peut-être la plus grande d'Italie après celle du Vatican, dans laquelle il avait, dans son scriptorium, sa propre équipe de copistes, et réunit autour de lui les plus grands humanistes de son temps dans l'un des grands joyaux architecturaux de la Première Renaissance, le palais ducal d'Urbino, conçu par l'architecte Luciano Laurana que Cosimo Rosselli, Roberto Valturio, Frederico Barocci et Francesco di Giorgio Martini décorèrent.
  • フェデリーコ・ダ・モンテフェルトロ(Federico da Montefeltro, 1422年6月7日 - 1482年9月10日)はイタリア・ルネサンス期のウルビーノ公国の君主である。傭兵隊長として活躍する一方、周囲に多くの文化人を集め、ウルビーノ宮廷に優雅なルネサンス文化を栄えさせた。フェデリーコ3世とも。フェデリーコは1444年にウルビーノ伯を継いだ(のち1474年にウルビーノ公に陞爵した)。ウルビーノ自体は小国であり、軍人として教皇領、ミラノ、ヴェネツィア、フィレンツェなどの傭兵隊長として活躍し、一度も負けたことのない名将として名を馳せていた。領国支配でも寛容であり、貧窮の者を助け、住民の声をよく聴いたため、すべての住民に慕われたという。槍試合で片目を失い、そのためピエロ・デッラ・フランチェスカによる有名な作品を初めとして、ほとんどの肖像画が横顔で描かれている。今日に名を残すのは、フェデリーコ在位当時の文化遺産やウルビーノ宮廷に集まった多くの文化人のためである。フェデリーコはアリストテレスやリウィウス、プルタルコスなどの古典文芸を愛読し、各地から写本を系統的に収集した。その蔵書はバチカン図書館をしのぐともいわれた。ブルクハルトは、ウルビーノの宮廷が全ヨーロッパで最も洗練されていたと賞賛している。
  • Федерико да Монтефельтро (итал. Federico da Montefeltro; 7 июня 1422(14220607), Губбио — 10 сентября 1482, Феррара) — правитель (с 1444 года) и герцог (с 1474 года) Урбино. Знаменитый кондотьер эпохи итальянского Ренессанса из рода Монтефельтро. Он не ограничивал себя лишь ролью предводителя наёмного войска, но, будучи первым герцогом Урбинским, собрал при своём дворе большое количество деятелей искусства и науки.
  • Federico da Montefeltro (* 7. Juni 1422 in Gubbio; † 10. September 1482 in Ferrara) war einer der erfolgreichsten Condottieri der italienischen Renaissance und Herzog von Urbino.
  • Federico III da Montefeltro, em italiano Federico da Montafeltro (7 de junho de 1422 – 10 de setembro de 1482), foi o duque de Urbino sob o nome de Federico III. Era filho ilegítimo de Guidantonio da Montefeltro. Nasceu em Gubbio, comuna italiana da região da Umbria, província de Perugia.Comandante e estrategista militar, Montefeltro foi também um homem das letras e investiu no mecenato cultural.
  • Frederic III Montefeltro (Gubbio 7 de juny del 1422-Ferrara 10 de setembre de 1482), va ser fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
  • Federico III da Montefeltro lub też Frederico di Montefeltro (ur. 7 czerwca 1422 roku – zm. 10 września 1482), władca Urbino od roku 1444 do śmierci (od 1474 książę) był jednym z najbardziej wyróżniających się kondotierów włoskiego renesansu.
  • Federico da Montefeltro, también conocido como Federico III da Montefeltro (7 de junio de 1422 – † 10 de septiembre de 1482), fue uno de los más exitosos condottieri del Renacimiento italiano, y Duque de Urbino desde 1444 hasta su muerte.
  • Inserisci il testo da non formattareFederico da Montefeltro, definito dalla storiografia moderna come Federico II da Montefeltro (Gubbio, 7 giugno 1422 – Ferrara, 10 settembre 1482), è stato un condottiero italiano, capitano di ventura e famosissimo signore rinascimentale. Conte di Montefeltro, di Urbino e di Castel Durante, ebbe signoria di molti altri luoghi, arrivando ad assurgere al grado di duca di Urbino, dal 1474 alla morte.Nel 1437 sposò in prime nozze Gentile Brancaleoni (m.
  • Federiko da Montefeltro, Federiko III.a da Montefeltro bezala ere ezaguna (1422ko ekainak 7-1482ko irailak 10, Italiako Pizkundeko kondotierorik arrakastatsuenetako bat eta Urbinoko dukea izan zen 1444tik hil zen arte.
  • Federico da Montefeltro, also known as Federico III da Montefeltro (7 June 1422 – 10 September 1482), was one of the most successful condottieri of the Italian Renaissance, and lord of Urbino from 1444 (as Duke from 1474) until his death.
  • Federico da Montefeltro (1422 – 1482) was een Italiaanse condottiere tijdens de renaissance, die een van de grootste bibliotheken in Italië stichtte. In zijn paleis in Urbino verzamelde hij humanisten om zich heen die vele boeken toevoegden aan de collectie.Da Montefeltro werd als buitenechtelijke erfgenaam van het graafschap Montefeltro geboren. Hij werd een huurling, die graaf van Urbino werd na de dood van zijn halfbroer en een interesse voor kunst ontwikkelde.
rdfs:label
  • Frédéric III de Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federico da Montefeltro
  • Federiko da Montefeltro
  • Федериго да Монтефельтро
  • フェデリーコ・ダ・モンテフェルトロ
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Frédéric de Montefeltre
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:descendant of
is prop-fr:leadera of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is foaf:primaryTopic of