En morphologie, domaine de la linguistique, on nomme flexion l'ensemble des modifications subies par le signifiant des mots d'une langue flexionnelle (ou agglutinante, dans une moindre mesure) pour dénoter les traits grammaticaux voulus. La flexion ne crée pas de nouveaux mots, au contraire de la dérivation.Il existe deux grandes catégories de flexions, selon la classe lexicale considérée : la déclinaison pour le système nominal, dans lequel on englobe généralement l'adjectif et le pronom.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En morphologie, domaine de la linguistique, on nomme flexion l'ensemble des modifications subies par le signifiant des mots d'une langue flexionnelle (ou agglutinante, dans une moindre mesure) pour dénoter les traits grammaticaux voulus. La flexion ne crée pas de nouveaux mots, au contraire de la dérivation.Il existe deux grandes catégories de flexions, selon la classe lexicale considérée : la déclinaison pour le système nominal, dans lequel on englobe généralement l'adjectif et le pronom. Les noms y changent généralement de forme selon le genre, le cas ou le nombre, entre autres possibilités ; la conjugaison pour les verbes, qui varient généralement en personne, nombre, genre, temps, voix et mode, entre autres possibilités.On peut établir deux sous-catégories de flexion (qui ne s'excluent pas) : celle qui procède de l'addition d'affixes (surtout par suffixation désinentielle) ; celle qui procède de modifications du radical (introflexion).Le premier type peut être, dans les langues agglutinantes, nommé agglutination. L'ensemble des formes d'un même mot est nommé paradigme.Les processus liés à la flexion sont décrits plus en détail dans les articles Langue flexionnelle et Langue agglutinante.
  • La flexión es la alteración que experimentan las palabras mediante morfemas constituyentes según el significado gramatical o categórico para expresar sus distintas funciones dentro de la oración y sus relaciones de dependencia o de concordancia con otras palabras o elementos oracionales.En gramática tradicional, la flexión suele recibir nombres diferentes según se aplique a diferentes clases de palabras: La flexión verbal suele denominarse conjugación. La flexión nominal suele denominarse declinación, y en las lenguas indoeuropeas se aplica normalmente a sustantivos, pronombres y adjetivos.Cuando los morfemas se añaden directamente a la raíz se da la flexión radical y cuando son añadidos al tema se da la flexión temática. Cualquier segmento fonológico añadido para indicar un determinado accidente de la flexión se denomina desinencia.
  • Fleksja (łac. przeistoczenie wyrazów, przemiana) Dział gramatyki zajmujący się opisem form wyrazowych. Odmiana wyrazów – wyróżnia się fleksję imienną (deklinację) oraz fleksję czasownika (koniugację).
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma. La flexió contribueix a l'economia del llenguatge, ja que parteix d'un nombre d'elements gramaticals fixos (els morfemes flexius) que aporten la informació necessària per a la concordança dins l'oració, sense necessitat de memoritzar noves paraules per a cada context, com passa en els mots irregulars (cal saber que "dona" és el femení d'"home", per exemple, però en la majoria de casos serà suficient saber que les paraules femenines solen acabar en -a i així no cal aprendre "nena" de manera separada a "nen").La flexió es pot definir també com l'alteració que experimenten les paraules mitjançant morfemes constituents segons el significat gramatical o categòric per expressar les seves diferents funcions dins de l'oració i les seves relacions de dependència o de concordança amb altres paraules o elements oracionals.En gramàtica tradicional, la flexió sol rebre noms diferents segons s'apliqui a diferents classes de paraules: La flexió verbal se sol denominar conjugació. La flexió nominal se sol denominar declinació, i en les llengües indoeuropees s'aplica normalment a substantius, pronoms i adjectius.Quan els morfemes s'afegeixen directament a l'arrel es produeix la flexió radical i quan s'afegeixen al tema es produeix la flexió temàtica .
  • Flexie of inflectie is een morfologisch proces waarbij de vorm van een woord wordt aangepast aan zijn grammaticale functie in de zin of, in het geval van bijvoeglijke bepalingen aan het woord waarbij het hoort (→ congruentie).Men onderscheidt:verbuiging of declinatie, bij (voor)naamwoordenvervoeging of conjugatie, bij werkwoordenDe mate waarin en de manier waarop flexie voorkomt verschilt van taal tot taal en nog meer in verschillende taalfamilies. Talen waarin flexie een belangrijke rol speelt worden flecterend of synthetisch genoemd. Het tegenovergestelde hiervan is een analytische taal.
  • Na gramática, flexão ou inflexão é a modificação de uma palavra para expressar diferentes categorias gramaticais, como modo, tempo, voz, aspecto, pessoa, número, gênero e caso. A conjugação é a flexão dos verbos; a declinação é a flexão de substantivos, adjetivos e pronomes.Uma flexão expressa uma ou mais categorias gramaticais com um prefixo, sufixo ou infixo explícito ou outra modificação interna, como uma mudança da vogal. Por exemplo, o latim ducam, que significa "eu vou levar", inclui um sufixo explícito -am, expressando pessoa (primeira), número (singular) e tempo (futuro). A utilização deste sufixo é uma flexão. Línguas que têm algum grau de inflexão são as chamadas línguas sintéticas. Estas podem ser altamente flexionadas, como o latim, ou pouco flexionadas, como o inglês. Os idiomas que são tão flexionados que uma sentença pode consistir de uma única palavra altamente flexionada (como muitas línguas indígenas americanas) são chamados de línguas polissintéticas. As línguas em que cada flexão transmite apenas uma única categoria gramatical, como o finlandês, são conhecidas como línguas aglutinantes, enquanto que as línguas em que uma flexão única pode transmitir várias funções gramaticais (como ambos os casos nominativo e plural, como no latim e no alemão) são chamadas de línguas flexivas. Idiomas como o mandarim, que nunca usam inflexões, são chamados de analíticos ou isolantes.== Referências ==
  • In grammar, inflection or inflexion is the modification of a word to express different grammatical categories such as tense, mood, voice, aspect, person, number, gender and case. The inflection of verbs is also called conjugation, and the inflection of nouns, adjectives and pronouns is also called declension.An inflection expresses one or more grammatical categories with a prefix, suffix or infix, or another internal modification such as a vowel change. For example, the Latin verb ducam, meaning "I will lead", includes the suffix -am, expressing person (first), number (singular), and tense (future). The use of this suffix is an inflection. In contrast, in the English clause "I will lead", the word lead is not inflected for any of person, number, or tense; it is simply the bare form of a verb.The inflected form of a word often contains both a free morpheme (a unit of meaning which can stand by itself as a word), and a bound morpheme (a unit of meaning which cannot stand alone as a word). For example, the English word cars is a noun that is inflected for number, specifically to express the plural; the content morpheme car is unbound because it could stand alone as a word, while the suffix -s is bound because it cannot stand alone as a word. These two morphemes together form the inflected word cars.Words that are never subject to inflection are said to be invariant; for example, the English verb must is an invariant item: it never takes a suffix or changes form to signify a different grammatical category. Its categories can be determined only from its context.Requiring the inflections of more than one word in a sentence to be compatible according to the rules of the language is known as concord or agreement. For example, in "the choir sings", "choir" is a singular noun, so "sing" is constrained in the present tense to use the third person singular suffix "s".Languages that have some degree of inflection are synthetic languages. These can be highly inflected, such as Latin, or weakly inflected, such as English. Languages that are so inflected that a sentence can consist of a single highly inflected word (such as many American Indian languages) are called polysynthetic languages. Languages in which each inflection conveys only a single grammatical category, such as Finnish, are known as agglutinative languages, while languages in which a single inflection can convey multiple grammatical roles (such as both nominative case and plural, as in Latin and German) are called fusional. Languages such as Mandarin Chinese that never use inflections are called analytic or isolating.
  • A flexió, flektálás vagy hajlítás a nyelvészetben a flektáló nyelvekre jellemző szóalak-változtatás, amellyel a különböző nyelvtani viszonyokat kifejezik. A „ragasztó” jellegű toldalékolással (agglutinációval) ellentétben a flexió során a szóalakok nehezen szegmentálhatóak, a toldalékok a szótővel sokszor egybeolvadnak.
  • In linguistica si chiama flessione una qualsiasi variazione morfologica delle parole realizzata per indicarne i tratti grammaticali o sintattici. Avremo ad esempio diverse forme flesse di un verbo (io lavoro, tu lavori) oppure di un nome (il lavoro, i lavori).Il fenomeno può riguardare una lingua flessiva o anche agglutinante. Al contrario della derivazione, la flessione è un processo che non porta alla creazione di nuove parole (ad esempio, il lavoro e lavorare sono due parole distinte, mentre lavoravo, lavoreremo, lavorando, avreste lavorato, ecc. sono forme diverse di una stessa parola, il verbo lavorare, che infatti i dizionari riportano sotto un unico lemma).Le parole di lingue straniere o morte non formano comunemente oggetto di flessione nella grammatica italiana. Le stesse "forme dotte latine acclimatesi nella lingua italiana non variano al plurale".
  • Словоизмене́ние — образование словоформ той же лексемы, имеющих разные грамматические значения.Осуществляющие словоизменение морфемы называются фле́ксиями (лат. flexio — «сгибание», «переход голоса»).Частными случаями словоизменения является склонение по падежам (рука-руки-руке…), спряжение по лицам (иду-идёшь-идёт…), изменение по родам, временам и другим грамматическим категориям. Множество словоформ одной лексемы образуют словоизменительную парадигму.Словоизменение противопоставляется словообразованию.
  • 語形変化(ごけいへんか)または屈折(くっせつ、inflection)とは、一つの語が文法的な意味機能に応じて異なる複数の形を持つことである。名詞とそれに準じる品詞の語形変化を曲用、動詞とそれに準じる品詞の語形変化を活用という。
  • Die Flexion (von lat. flectere) (auch: Beugung, Biegung) bezeichnet in der Grammatik die Änderung der Gestalt eines Wortes (eines Lexems) zum Ausdruck seiner grammatischen Merkmale bzw. der grammatischen Funktion im Satz. Die Markierungen für Flexion (Flexive) bestehen oft in angehängten Endungen (Affixen), aber manchmal auch in anderen Prozessen, die tiefer in die Gestalt eines Wortes eingreifen, z. B. Ablaut. Sprachen, die systematisch bei Wörtern verschiedene Flexionsformen ausbilden, werden insgesamt als flektierende Sprachen charakterisiert. Flexionsformen sind normalerweise an bestimmte Wortarten gebunden und bringen grammatische Merkmale zum Ausdruck, die mit der jeweiligen Wortart verbunden sind, z. B. Tempus beim Verb oder Kasus beim Nomen. Das Auftreten von Flexion wird durch grammatische Regeln gesteuert, zusätzlich können Flexionsmerkmale mehr oder weniger stark inhaltlich interpretierbar sein; Auch bei eher bedeutungshaltigen Kategorien wie etwa Numerus (Singular / Plural) wird die Interpretierbarkeit jedoch dadurch eingeschränkt, dass grammatische Regeln aus rein formalen Gründen ihr Auftreten erzwingen können.
  • Ohýbání (flexe) je modifikace tvarů slova (přesněji lexému), kterými se vyjadřují mluvnické kategorie, jako je např. pád, číslo, rod, čas, osoba atd. U slov, která se ohýbají, se vždy určitý tvar považuje za základní (lemma).Jednotlivá slova (případně slovní druhy) se rozlišují na ohebná a neohebná podle toho, zda vyjadřují mluvnické kategorie pomocí flexe.U ohebných slov existují dva typy flexe: skloňování (deklinace) – obvykle u podstatných jmen, přídavných jmen, zájmen a číslovek; časování (konjugace) – u sloves.Flexe se hojně využívá ve flektivních, aglutinačních a introflektivních jazycích.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 30171 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2040 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 36 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 100145082 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • En morphologie, domaine de la linguistique, on nomme flexion l'ensemble des modifications subies par le signifiant des mots d'une langue flexionnelle (ou agglutinante, dans une moindre mesure) pour dénoter les traits grammaticaux voulus. La flexion ne crée pas de nouveaux mots, au contraire de la dérivation.Il existe deux grandes catégories de flexions, selon la classe lexicale considérée : la déclinaison pour le système nominal, dans lequel on englobe généralement l'adjectif et le pronom.
  • Fleksja (łac. przeistoczenie wyrazów, przemiana) Dział gramatyki zajmujący się opisem form wyrazowych. Odmiana wyrazów – wyróżnia się fleksję imienną (deklinację) oraz fleksję czasownika (koniugację).
  • A flexió, flektálás vagy hajlítás a nyelvészetben a flektáló nyelvekre jellemző szóalak-változtatás, amellyel a különböző nyelvtani viszonyokat kifejezik. A „ragasztó” jellegű toldalékolással (agglutinációval) ellentétben a flexió során a szóalakok nehezen szegmentálhatóak, a toldalékok a szótővel sokszor egybeolvadnak.
  • 語形変化(ごけいへんか)または屈折(くっせつ、inflection)とは、一つの語が文法的な意味機能に応じて異なる複数の形を持つことである。名詞とそれに準じる品詞の語形変化を曲用、動詞とそれに準じる品詞の語形変化を活用という。
  • Ohýbání (flexe) je modifikace tvarů slova (přesněji lexému), kterými se vyjadřují mluvnické kategorie, jako je např. pád, číslo, rod, čas, osoba atd.
  • Словоизмене́ние — образование словоформ той же лексемы, имеющих разные грамматические значения.Осуществляющие словоизменение морфемы называются фле́ксиями (лат. flexio — «сгибание», «переход голоса»).Частными случаями словоизменения является склонение по падежам (рука-руки-руке…), спряжение по лицам (иду-идёшь-идёт…), изменение по родам, временам и другим грамматическим категориям.
  • In linguistica si chiama flessione una qualsiasi variazione morfologica delle parole realizzata per indicarne i tratti grammaticali o sintattici. Avremo ad esempio diverse forme flesse di un verbo (io lavoro, tu lavori) oppure di un nome (il lavoro, i lavori).Il fenomeno può riguardare una lingua flessiva o anche agglutinante.
  • La flexió és el procediment morfològic d'algunes llengües per formar noves paraules a partir d'un lexema al qual s'afegeixen morfemes flexius. Es diferencia de la derivació lingüística pel fet que aquests morfemes aporten informació merament gramatical i no canvien el significat del mot original ni la categoria gramatical. El conjunt de formes flexionades forma un paradigma.
  • Na gramática, flexão ou inflexão é a modificação de uma palavra para expressar diferentes categorias gramaticais, como modo, tempo, voz, aspecto, pessoa, número, gênero e caso. A conjugação é a flexão dos verbos; a declinação é a flexão de substantivos, adjetivos e pronomes.Uma flexão expressa uma ou mais categorias gramaticais com um prefixo, sufixo ou infixo explícito ou outra modificação interna, como uma mudança da vogal.
  • La flexión es la alteración que experimentan las palabras mediante morfemas constituyentes según el significado gramatical o categórico para expresar sus distintas funciones dentro de la oración y sus relaciones de dependencia o de concordancia con otras palabras o elementos oracionales.En gramática tradicional, la flexión suele recibir nombres diferentes según se aplique a diferentes clases de palabras: La flexión verbal suele denominarse conjugación.
  • Flexie of inflectie is een morfologisch proces waarbij de vorm van een woord wordt aangepast aan zijn grammaticale functie in de zin of, in het geval van bijvoeglijke bepalingen aan het woord waarbij het hoort (→ congruentie).Men onderscheidt:verbuiging of declinatie, bij (voor)naamwoordenvervoeging of conjugatie, bij werkwoordenDe mate waarin en de manier waarop flexie voorkomt verschilt van taal tot taal en nog meer in verschillende taalfamilies.
  • Die Flexion (von lat. flectere) (auch: Beugung, Biegung) bezeichnet in der Grammatik die Änderung der Gestalt eines Wortes (eines Lexems) zum Ausdruck seiner grammatischen Merkmale bzw. der grammatischen Funktion im Satz. Die Markierungen für Flexion (Flexive) bestehen oft in angehängten Endungen (Affixen), aber manchmal auch in anderen Prozessen, die tiefer in die Gestalt eines Wortes eingreifen, z. B. Ablaut.
  • In grammar, inflection or inflexion is the modification of a word to express different grammatical categories such as tense, mood, voice, aspect, person, number, gender and case. The inflection of verbs is also called conjugation, and the inflection of nouns, adjectives and pronouns is also called declension.An inflection expresses one or more grammatical categories with a prefix, suffix or infix, or another internal modification such as a vowel change.
rdfs:label
  • Flexion (linguistique)
  • Fleksja
  • Flessione (linguistica)
  • Flexie (taalkunde)
  • Flexion
  • Flexió
  • Flexió
  • Flexión (lingüística)
  • Flexão (linguística)
  • Inflection
  • Ohýbání
  • Словоизменение
  • 語形変化
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of