Dans la Rome antique, on dénombrait seulement 55 jours ouvrables, les autres jours étant des fêtes religieuses et autant d’occasions de se réjouir en célébrant les dieux.Ces fêtes religieuses romaines, manifestations vivantes de la religion, sont inscrites dans le calendrier.Les fêtes publiques (feriae publicae) sont, pour la plupart, fixes (stativae), les autres étant mobiles (indictivae) ou exceptionnelles (imperativae).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Dans la Rome antique, on dénombrait seulement 55 jours ouvrables, les autres jours étant des fêtes religieuses et autant d’occasions de se réjouir en célébrant les dieux.Ces fêtes religieuses romaines, manifestations vivantes de la religion, sont inscrites dans le calendrier.Les fêtes publiques (feriae publicae) sont, pour la plupart, fixes (stativae), les autres étant mobiles (indictivae) ou exceptionnelles (imperativae). Les fêtes exceptionnelles (en latin : feriae imperativae ; parfois, en français : fêtes ou féries impératives) sont suscitées par des occasions inopinées, comme les vœux ou la procuratio des prodiges.Les fêtes mobiles (en latin : feriae conceptivae ; parfois, en français : fêtes ou féries conceptives) sont, pour leur majeure part, liées à la vie agricole et ont lieu, chaque année, à une date fixée par les prêtes et les magistrats.Les fêtes fixes (en latin : feriae stativae ; parfois, en français : fêtes ou féries statives) ont lieu, chaque année, à jours fixes. Ce sont elles qui sont notées dans les calendriers gravés qui nous sont parvenus.À chaque étape de la vie de la cité correspondait une fête. Les Romains célébraient une fête presque un jour sur deux : les fêtes donnaient lieu soit à des cérémonies avec sacrifices, soit à des rites souvent étranges et obscurs, soit à des jeux. Il y avait à Rome, dès l'époque républicaine, 45 jours de fêtes religieuses et une soixantaine de jours de jeux publics. Sous l’Empire, il y aura jusqu'à 175 jours de jeux publics célébrant l'anniversaire des empereurs romains, de leurs victoires, etc. Les Fastes d'Ovide, sans doute rédigés un peu après l’an 1, sont une source majeure pour la connaissance des fêtes des six premiers mois de l'année.
  • Rzymskie święta – święta w starożytnym Rzymie związane przede wszystkim z uroczystościami religijnymi podczas których odbywały się uczty, zawody, przedstawienia. Najważniejsze z nich to Saturnalia, Consualia oraz Luperkalia.
  • Hier zijn de feestdagen uit het Romeinse Rijk chronologisch opgenomen. De belangrijkste festivals zijn dikgedrukt afgebeeld. 5 januari - Vica Pota 11 en 15 januari — Carmentalia 24 tot 26 januari — Sementivae 13 tot 21 februari — Parentalia 15 februari — Lupercalia 17 februari — Quirinalia 1 maart — Nieuwjaarsdag Matronalia Feriae Marti Ontsteking van het Heilige Vuur 14 maart — Equirris 15 maart — Anna Perenna 16 en 17 maart — Argei 16 en 17 maart — Bacchanalia 17 maart — Agonium Martiale 19 tot 23 maart — Quinquatria 30 maart — Salis 1 april — Veneralis 4 tot 10 april — Megalensia 12 tot 19 april — Cerealia 15 april — Fordicis 15 april — Parilis 15 april — Robigalis 28 april tot 3 mei — Floralia 1 mei — Het festival van Bona Dea 9 mei — Lemuralis 14 mei — Argei 15 mei — Mercuralis juni tot 15 juni — Vestalia 13 juni — Quinquatrus minusculae 20 juni — Summanalis 5 juli — Poplifugis 6 tot 13 juli — Ludi Apollinares 23 juli — Neptunalis 25 juli - Furinalia 13 augustus — Vertumnalias 18 augustus — Vinalia Rustica 21 augustus — Consualia 23 augustus — Vulcanalia 25 augustus — Opiconsivia 27 augustus — Volturnalis 13 oktober — Fontalis 19 oktober — Armilustrium 15 november — Feronalis 4 december — Het festival van Bona Dea 5 december — Faunalis 9 december — Opalis 17 tot 23 december — Saturnalia 23 december — Larentalis 25 december — Dies Natalis Solis Invicti
  • A Roma se celebraven diverses festivitats.Destacava la festa del llop (Lupercalia) en honor al déu dels socors Faunus, i que els dansaires eren els Luperci; la festa d'Hèrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians; la de Júpiter Capitolí i d'altres.Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades vestals. La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus deessa dels camps sembrats) era el 15 d'abril i es deia Fordicida. El 19 d'abril eren les festes de Ceres Cerealia) i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al déu dels ramats Pales. Altres festes eren les Vinalia (23 d'abril), Les Robigalia (25 d'abril), les Saturnalia (17 de desembre), les Compitalia i altres.La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi Maximi o Ludi Magni), costum importat d'Etrúria. Aquests Grans Jocs començaven amb una processó després de la qual venien les imatges dels déus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins Ludii) amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics el col·legi dels músics o Collegium Tibicinum era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior). Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies un dia el 387 aC, un altre el 260 aC i un altre el 245 aC) i es va passar als quatre dies. La seva organització es va encomanar als edils curuls. L'espectacle principal era la carrera de carros, que se celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular, havent-se introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui ho exercia l'accés a la milícia i votar en les assemblees populars.En el carnaval popular (Saturae) s'usaven màscares. La música es feia amb flautes (tibia).En les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien una palma com corona cosa que era considerat un gran honor, i un romà s'enterrava sempre amb les palmes o corones guanyades.També destacava entre les diverses festes la dels Ragis, dedicada als morts.Totes les festes tenien un desenvolupament similar, cadascuna amb les seves particularitats.Amb les remeses de blat que arribaven de les províncies sotmeses, enviades pels procònsols o ofertes voluntàriament per obtenir favors, els edils curuls van poder efectuar des de mitjans del Segle II aC el subministrament de gra a preus ínfims. Els magistrats prometien més jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del Poble anomenada festa de la Cereàlia, a l'abril (establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d'Apol·lo Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frígia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Floràlia (Ludi Florensei).Els magistrats que s'encarregaven de l'organització dels jocs devien pagar-los del seu peculi. Corresponien als edils curuls els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalènsia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponien els Jocs Plebeus i la Cereàlia. Al pretor de la ciutat els Jocs Apol·linaris. Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperança d'assegurar-se la seva elecció como cònsols.Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus), que era la mesura de la capacitat de l'aspirant front al poble.
  • Festivals in ancient Rome were an important part of Roman religious life during both the Republican and Imperial eras, and one of the primary features of the Roman calendar. Feriae ("holidays" in the sense of "holy days"; singular also feriae or dies ferialis) were either public (publicae) or private (privatae). State holidays were celebrated by the Roman people and received public funding. Games (ludi), such as the Ludi Apollinares, were not technically feriae, but the days on which they were celebrated were dies festi, holidays in the modern sense of days off work. Although feriae were paid for by the state, ludi were often funded by wealthy individuals. Feriae privatae' were holidays celebrated in honor of private individuals or by families. This article deals only with public holidays, including rites celebrated by the state priests of Rome at temples, as well as celebrations by neighborhoods or families held simultaneously throughout Rome.Feriae were of three kinds: Stativae were annual holidays that held a fixed or stable date on the calendar. Conceptivae were annual holidays that were moveable feasts (like Easter on the Christian calendar, or Thanksgiving in North America); the date was announced by the magistrates or priests who were responsible for them. Imperativae were holidays held "on demand" (from the verb impero, imperare, "to order, command") when special celebrations or expiations were called for.One of the most important sources for Roman holidays is Ovid's Fasti, an incomplete poem that describes and provides origins for festivals from January to June at the time of Augustus.
  • Le festività romane, le Feriae erano giorni di festa celebrati solennemente, perché normalmente celebrate in onore di una certa divinità o occorrenza religiosa; tra questi i più importanti erano i Saturnalia, i Consualia, i Lupercalia e i riti della Bona Dea.
  • Римските фестивали са религиозни празници, състезания и политически прояви в Древен Рим. Най-важните празнични и религиозни дни са Сатурналии, Вакханалии, Луперкалии и Bona Dea ритуалите.
  • El poeta romano Ovidio escribió en la madurez de su vida un calendario poético llamado Fastos, donde describe las diversas fiestas romanas y las leyendas relacionadas con cada una de ellas. Escribió un libro por cada mes del año de los que sólo se conservan los seis primeros.Los romanos llamaban feriae a las fiestas. La asistencia a las ceremonias era pública pero no obligatoria. Se interrumpía el comercio, el trabajo y los procesamientos, además de que se debían evitar las pendencias y las peleas de particulares. Los esclavos efectuaban sus labores y también algunos animales, con excepción de los equinos.Las fiestas tenían por lo general un carácter religioso (el historiador griego Polibio dice que los romanos eran más religiosos que los mismos dioses). Se organizaban tumultosas procesiones en las que los protagonistas llevaban máscaras que representaban a los genios de la Tierra y la fecundidad. Se cree que estos cortejos dieron origen a las representaciones de teatro. Algunas de estas manifestaciones fueron prohibidas por el Senado Romano a partir del año 186 a. C., como ocurrió con las Bacanales, pero las sectas místicas y el pueblo siguió guardando la tradición hasta bien entrada la época imperial.Feriae latino, era una fiesta anual, que se celebraba en el monte Albano. Era móvil y la fecha la fijaban cada año los cónsules entrantes, durante la reunión que el Senado convocaba en el templo de Júpiter Óptimo Máximo. El dios festejado era Júpiter Latiaro.
  • Die Festkultur des Römischen Reichs umfasst religiöse Feiertage, Wettkämpfe und politische Veranstaltungen. Die wichtigsten Fest- beziehungsweise religiösen Tage waren die Saturnalien, Bacchanalien, Lupercalien und die Bona Dea Rituale.Die Liste ist chronologisch strukturiert. Einige dieser Feiertage waren in bestimmten Epochen etabliert. Das Erstdatum wird möglichst erwähnt.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 85031 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12639 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 207 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110952905 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1952 (xsd:integer)
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Hacquard
prop-fr:passage
  • 76 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Georges
prop-fr:titre
  • Guide romain antique
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Hachette
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Dans la Rome antique, on dénombrait seulement 55 jours ouvrables, les autres jours étant des fêtes religieuses et autant d’occasions de se réjouir en célébrant les dieux.Ces fêtes religieuses romaines, manifestations vivantes de la religion, sont inscrites dans le calendrier.Les fêtes publiques (feriae publicae) sont, pour la plupart, fixes (stativae), les autres étant mobiles (indictivae) ou exceptionnelles (imperativae).
  • Rzymskie święta – święta w starożytnym Rzymie związane przede wszystkim z uroczystościami religijnymi podczas których odbywały się uczty, zawody, przedstawienia. Najważniejsze z nich to Saturnalia, Consualia oraz Luperkalia.
  • Le festività romane, le Feriae erano giorni di festa celebrati solennemente, perché normalmente celebrate in onore di una certa divinità o occorrenza religiosa; tra questi i più importanti erano i Saturnalia, i Consualia, i Lupercalia e i riti della Bona Dea.
  • Римските фестивали са религиозни празници, състезания и политически прояви в Древен Рим. Най-важните празнични и религиозни дни са Сатурналии, Вакханалии, Луперкалии и Bona Dea ритуалите.
  • Die Festkultur des Römischen Reichs umfasst religiöse Feiertage, Wettkämpfe und politische Veranstaltungen. Die wichtigsten Fest- beziehungsweise religiösen Tage waren die Saturnalien, Bacchanalien, Lupercalien und die Bona Dea Rituale.Die Liste ist chronologisch strukturiert. Einige dieser Feiertage waren in bestimmten Epochen etabliert. Das Erstdatum wird möglichst erwähnt.
  • El poeta romano Ovidio escribió en la madurez de su vida un calendario poético llamado Fastos, donde describe las diversas fiestas romanas y las leyendas relacionadas con cada una de ellas. Escribió un libro por cada mes del año de los que sólo se conservan los seis primeros.Los romanos llamaban feriae a las fiestas. La asistencia a las ceremonias era pública pero no obligatoria.
  • Festivals in ancient Rome were an important part of Roman religious life during both the Republican and Imperial eras, and one of the primary features of the Roman calendar. Feriae ("holidays" in the sense of "holy days"; singular also feriae or dies ferialis) were either public (publicae) or private (privatae). State holidays were celebrated by the Roman people and received public funding.
  • Hier zijn de feestdagen uit het Romeinse Rijk chronologisch opgenomen. De belangrijkste festivals zijn dikgedrukt afgebeeld.
  • A Roma se celebraven diverses festivitats.Destacava la festa del llop (Lupercalia) en honor al déu dels socors Faunus, i que els dansaires eren els Luperci; la festa d'Hèrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians; la de Júpiter Capitolí i d'altres.Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades vestals. La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de març; la festa de la deessa Tellus deessa dels camps sembrats) era el 15 d'abril i es deia Fordicida.
rdfs:label
  • Fêtes religieuses romaines
  • Festes romanes
  • Festività romane
  • Fiestas romanas
  • Lijst van Romeinse feestdagen
  • Liste der Feste und Feiertage im Römischen Reich
  • Roman festivals
  • Rzymskie święta
  • Праздники Древнего Рима
  • Римски фестивали
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of