PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'expulsion des Morisques d'Espagne est une expulsion promulguée par le roi Philippe III d'Espagne le 22 septembre 1609 qui signifie l'abandon des territoires espagnols par les Morisques, descendants des populations musulmanes converties au christianisme par le décret des rois catholiques du 14 février 1502. Elle affecte particulièrement le royaume de Valence qui perd à cette occasion une grande partie de ses habitants.Le déroulement de l'expulsion dans l'ensemble des royaumes espagnols se prolonge jusqu'en 1614.
  • Moriskoen kanporatzea (gaztelaniaz: expulsión de los moriscos) 1609 eta 1613 artean Filipe III.a Espainiakoak hala aginduta bere erresumetatik moriskoen egoztea izan zen. Lehendabizikoz Valentziako Erresumatik (1609ko irailaren 22an), gero Andaluziatik (1610eko urtarrilaren 10ean), Extremadura eta Gaztelatik (1610eko uztailaren 10ean), Gaztelako koroatik, Aragoiko Erresumatik eta Kataluniako printzerritik (1610eko maiatzaren 29an), eta azkenean, Murtzia eta Granadako Erresumatik (1610eko urriaren 8an) eta valle de Ricote eskualdetik (1613ko urrian) kanporatu zituzten. Kanporatzea egin ondoren, 1611ko martxoaren 25ean Madrilen prozesioa egin zuten eskerrak emateko. Guztira 300.000 morisko izan ziren kanporatuak, gehienak Valentziatik eta Aragoitik, bere biztanleriaren herena eta seigarrena, hurrenez hurren, galdu zituztenak.
  • La expulsión de los moriscos de la Monarquía Hispánica fue ordenada por el rey Felipe III y fue llevada a cabo de forma escalonada entre 1609 y 1613. Los primeros moriscos expulsados fueron los del Reino de Valencia (el decreto se hizo público el 22 de septiembe de 1609), a los que siguieron los de Andalucía (10 de enero de 1610), Extremadura y las dos Castillas (10 de julio de 1610), en la Corona de Castilla, y los del Reino de Aragón y el Principado de Cataluña (29 de mayo de 1610), en la Corona de Aragón. Los últimos expulsados fueron los del Reino de Murcia, primero los de origen granadino (8 de octubre de 1610), y más tarde los del valle de Ricote y el resto de moriscos antiguos (octubre de 1613). Tras la promulgación de los decretos de expulsión, se celebró el 25 de marzo de 1611 en Madrid una procesión de acción de gracias "a la que asistió S. M. vestido de blanco, muy galán", según relató un cronista. En total fueron expulsadas unas 300.000 personas, la mayoría de ellas de los reinos de Valencia y de Aragón que fueron los más afectados, ya que perdieron un tercio y un sexto de su población, respectivamente.
  • El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de València que va perdre gran part de la seva població.Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres, començà amb Alcorans i seguí amb la biblioteca de Granada: llibres de poesia, matemàtiques, ciència, filosofia, història, novel·les, contes, etc. Així, es van cremar milers de llibres en la plaça de la Bibrambla, la més gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un milió. Després d'això el Cardenal Cisneros se centrà en els renegats, categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin començaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en els seus plans de proselitisme forçat.Tota aquesta situació insostenible provocà el 1500 l'alçament popular de l'Albayzin, que es va estendre per tot el ja desaparegut Regne de Granada. Després de reprimir durament l'alçament al Comtat de Tedilla per part del mateix comte, aquest demanà passar per ganivet a tots els moros que havien participat en les revoltes al que el rei Ferran li contestà: Quan el vostre cavall fa alguna desgràcia no tireu mà de l'espasa per a matar-lo, abans li doneu una palmada a les cuixes, i li tireu la capa sobre els ulls; doncs el meu vot i el de la Reina és que aquests moros es bategen, i si ells no fossen cristians ho seran els seus fills o els seus néts. Així és com es decreta a la pragmàtica del 14 de febrer de 1502 la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmàtica resultà ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catòlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les quals els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservació de la seua llengua, religió i costums.Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó optaren per la conversió al cristianisme, mitjançant el bateig. Al Regne de València, però, van ser escassíssimes les conversions i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. Tanmateix, arran de la Revolta de les Germanies, l'emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525). Front a aquesta imposició, alguns sarraïns es van revoltar a Benaguasil (Camp de Túria), encara que finalment els van batejar a la força (1526). Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època tenien un caire clarament pejoratiu. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decretà l'expulsió del territori actualment espanyol a tots els moriscos, el 1609.Es van expulsar uns 300.000 moriscos dels quals 135.000 al Regne de València on representaven entre un 33%-34% de la població, uns 61.000 a Aragó on representaven el 20% de la població, uns 7.000 a Catalunya, uns 16.000 a Múrcia, uns 45.000 a Extremadura i a les dues castelles i finalment a Andalusia 32.000.
  • A expulsão dos Mouriscos da Espanha foi decretada a 9 de abril de 1609 por Filipe III da Espanha. Os Mouriscos eram os descendentes da população de religião muçulmana convertida ao cristianismo pela pragmática dos Reis Católicos de 14 de fevereiro de 1502.
  • Изгонването на мориските, както и Изгонването на маврите, 9 април 1609—1614 (на испански: Expulsión de los moriscos) е масова депортация на остатъците от мавританско население на територията на кралство Испания.Масовата депортация се осъществява въз основа на указ на Филип III. На мориските, подобно на евреите от преди повече от век, се разрешавало да вземат само движимото имущество, като били длъжни и да заплатят превоза си по море до желаната дестинация. В селищата където били мнозинство се разрешавало на 100 семейства по 6 да останат да опазват имуществото. Децата на мориските до 4 години се предавали на семейства на стари християни за възпитание в християнски дух и ценности. Въпреки разтегнатия режим в последствие, не повече от 10 хил. мориски успяват да избегнат депортацията (основно в Кастилия).Според испанските регистри към 1619 г. мориските възлизали на около 272 хил. или приблизително 4 % от населението на Испания. В чисто икономически аспект, депортацията им нанася щети на стопанството на Валенсия, Сарагоса, Тарагона и други испански градове. В резултат от депортацията, някои области около Гранада за дълги години се превърнали в пустеещи. Над 150 000 мориски се отправили към пристанището на Марсилия, откъдето били превозени към Магреб. На територията на Мароко дори основали своя олигархическа Република Сале (1627 — 1641). Част от мориските (около 40 000), които приели християнството, се поселили в Прованс, както и в Ливорно и Латинска Америка.
  • Pada tanggal 9 April 1609, Raja Philip III dari Spanyol memerintahkan pengusiran orang Morisco. Orang Morisco adalah keturunan umat Islam yang pindah agama menjadi Kristen karena ancaman pengusiran dari Fernando dan Isabel pada tahun 1502. Dari 1609 hingga 1614, pemerintah Spanyol secara sistematis memaksa orang Morisco untuk meninggalkan negara tersebut dan pindah ke Afrika Utara.Mereka hanya diizinkan menyimpan uang dan hak milik yang dapat mereka bawa; sisanya, termasuk properti, disita. Pengusiran berdampak buruk bagi Kerajaan Valencia dan Kerajaan Aragon karena merusak ekonomi mereka untuk beberapa generasi.
  • モリスコ追放(モリスコついほう、スペイン語:Expulsión de los moriscos)は1609年4月9日にスペイン王フェリペ3世が発令したモリスコ追放の布告である。
  • Изгнáние мори́сков, также Изгнáние мáвров, 9 апреля 1609—1614 (исп. Expulsión de los moriscos) — массовая депортация остатков мавританского населения с территории королевства Испания по указу Филиппа III. Мишенью депортации были мориски — мавры, официально принявшие христианство. Депортация была для своего времени тщательно организована. О ней сохранились подробные записи в регистрах.
  • On April 9, 1609, King Philip III of Spain decreed the Expulsion of the Moriscos (Spanish: Expulsión de los moriscos, Catalan: Expulsió dels moriscos). The Moriscos were the descendants of the Muslim population that converted to Christianity under threat of exile from Ferdinand and Isabella in 1502. From 1609 through 1614, the Spanish government systematically forced Moriscos to leave the kingdom for Muslim North Africa. They were only allowed to keep possessions they could carry; the rest, including their property, was impounded. The expulsion especially affected the Kingdom of Valencia and the Kingdom of Aragon, harming their economies for generations. If they were caught taking any gold, silver, or any other forbidden item out of Spain they were subject to the penalty of death, and forfeiture of all their goods.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3262924 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 26678 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 140 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111017932 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1992 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1962 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Bouquins
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • ca
prop-fr:lienAuteur
  • Bartolomé Bennassar
  • Joan Fuster
prop-fr:lienÉditeur
  • Edicions 62
prop-fr:lieu
  • Barcelone
  • Paris
prop-fr:nom
  • Bennassar
  • Fuster
prop-fr:numéroD'édition
  • 6 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 283 (xsd:integer)
  • 1132 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Joan
  • Bartolomé
prop-fr:titre
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Robert Laffont
  • Edicions 62
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'expulsion des Morisques d'Espagne est une expulsion promulguée par le roi Philippe III d'Espagne le 22 septembre 1609 qui signifie l'abandon des territoires espagnols par les Morisques, descendants des populations musulmanes converties au christianisme par le décret des rois catholiques du 14 février 1502.
  • A expulsão dos Mouriscos da Espanha foi decretada a 9 de abril de 1609 por Filipe III da Espanha. Os Mouriscos eram os descendentes da população de religião muçulmana convertida ao cristianismo pela pragmática dos Reis Católicos de 14 de fevereiro de 1502.
  • モリスコ追放(モリスコついほう、スペイン語:Expulsión de los moriscos)は1609年4月9日にスペイン王フェリペ3世が発令したモリスコ追放の布告である。
  • Изгнáние мори́сков, также Изгнáние мáвров, 9 апреля 1609—1614 (исп. Expulsión de los moriscos) — массовая депортация остатков мавританского населения с территории королевства Испания по указу Филиппа III. Мишенью депортации были мориски — мавры, официально принявшие христианство. Депортация была для своего времени тщательно организована. О ней сохранились подробные записи в регистрах.
  • Moriskoen kanporatzea (gaztelaniaz: expulsión de los moriscos) 1609 eta 1613 artean Filipe III.a Espainiakoak hala aginduta bere erresumetatik moriskoen egoztea izan zen.
  • Изгонването на мориските, както и Изгонването на маврите, 9 април 1609—1614 (на испански: Expulsión de los moriscos) е масова депортация на остатъците от мавританско население на територията на кралство Испания.Масовата депортация се осъществява въз основа на указ на Филип III. На мориските, подобно на евреите от преди повече от век, се разрешавало да вземат само движимото имущество, като били длъжни и да заплатят превоза си по море до желаната дестинация.
  • Pada tanggal 9 April 1609, Raja Philip III dari Spanyol memerintahkan pengusiran orang Morisco. Orang Morisco adalah keturunan umat Islam yang pindah agama menjadi Kristen karena ancaman pengusiran dari Fernando dan Isabel pada tahun 1502. Dari 1609 hingga 1614, pemerintah Spanyol secara sistematis memaksa orang Morisco untuk meninggalkan negara tersebut dan pindah ke Afrika Utara.Mereka hanya diizinkan menyimpan uang dan hak milik yang dapat mereka bawa; sisanya, termasuk properti, disita.
  • On April 9, 1609, King Philip III of Spain decreed the Expulsion of the Moriscos (Spanish: Expulsión de los moriscos, Catalan: Expulsió dels moriscos). The Moriscos were the descendants of the Muslim population that converted to Christianity under threat of exile from Ferdinand and Isabella in 1502. From 1609 through 1614, the Spanish government systematically forced Moriscos to leave the kingdom for Muslim North Africa.
  • La expulsión de los moriscos de la Monarquía Hispánica fue ordenada por el rey Felipe III y fue llevada a cabo de forma escalonada entre 1609 y 1613.
  • El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de València que va perdre gran part de la seva població.Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren.
rdfs:label
  • Expulsion des Morisques d'Espagne
  • Expulsion of the Moriscos
  • Expulsió dels moriscos
  • Expulsión de los moriscos
  • Expulsão dos Mouriscos
  • Moriskoen kanporatzea
  • Pengusiran Morisco
  • Изгнание морисков
  • Изгонване на мориските
  • モリスコ追放
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of