Enrico Caruso, est un ténor italien né à Naples le 25 février 1873et mort le 2 août 1921 dans la même ville. Il est considéré par de nombreux critiques comme le plus grand chanteur d'opéra de tous les temps.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Enrico Caruso, est un ténor italien né à Naples le 25 février 1873et mort le 2 août 1921 dans la même ville. Il est considéré par de nombreux critiques comme le plus grand chanteur d'opéra de tous les temps.
  • Enrico Caruso (narozen jako Errico Caruso; 25. února 1873 – 2. srpna 1921) byl italský operní pěvec a jeden z nejlepších tenorů historie. Caruso byl také v prvních dvou desetiletích 20. století nejpopulárnější zpěvák jakéhokoliv žánru a byl také jedním z nejdůležitějších průkopníků nahrávání hudby. Carusovy populární nahrávky a výjimečný hlas, proslulý pro svou vyzrálou sílu, krásu a jedinečnou bohatost barvy, z něj udělaly asi nejznámější operní hvězdu své doby. Vliv jeho pěveckého stylu byl takový, že prakticky všichni následující italští tenoři (a mnoho tenorů jiných národností) se ve větší či menší míře hlásili k jeho dědictví. Zůstává slavným, přestože v jeho době ještě publicita operním hvězdám nepomáhala. Oproti tomu je ale nutné podotknout, že Caruso byl klientem Edwarda Bernayse (otec public relations) v době, kdy byl Bernays tiskovým referentem v USA.
  • Enrico Caruso, właśc. Errico Caruso (ur. 25 lub 27 lutego 1873 w Neapolu, zm. 2 sierpnia 1921 tamże) – włoski śpiewak, "król tenorów" w pierwszym 20-leciu XX wieku.Obdarzony pięknym głosem śpiewał już w dzieciństwie w kościołach. Studia śpiewu podjął w 1891, zadebiutował w 1894 w Neapolu.W 1897 został zaangażowany do Teatro Lirico w Mediolanie, śpiewając repertuar werystyczny. Olbrzymi sukces odniósł w 1898 w partii Lorisa podczas prapremiery Fedory Giordana. W latach 1898-1900 śpiewał w Teatrze Maryjskim w Petersburgu. Jego światowa kariera rozpoczęła się w 1902 od występu w Cyganerii Pucciniego w Monte Carlo, później występował w La Scali i Covent Garden. Od 1903 był pierwszym tenorem nowojorskiej Metropolitan Opera, goszcząc w tym czasie również na wielkich scenach europejskich ( m.in. Rzym, Mediolan, Londyn, Paryż ). W Metropolitan Opera upamiętnił się przede wszystkim jako Radames w Aidzie Verdiego, Książę Mantui w Rigoletto Verdiego, Eleazar w Żydówce J. F. Halévy'ego). W 1901 występował w Operze Warszawskiej. W grudniu 1920 dostał krwotoku podczas występu na scenie Metropolitan Opera; przewieziony do Neapolu, zmarł kilka miesięcy później.W młodzieńczym okresie głos Caruso odznaczał się lekkością i jasnym brzmieniem; później, po przejściowej niedyspozycji artysty (1908–09), nabrał ciemnej, barytonowej barwy i odtąd śpiewak zrezygnował zupełnie z lirycznego repertuaru. Caruso miał w repertuarze około 70 partii operowych; był pierwszym tenorem, który zaczął nagrywać swe kreacje na płytach gramofonowych.Przed wybuchem I wojny światowej stał się ofiarą szantażystów spod Czarnej Ręki.== Przypisy ==
  • Enrico Caruso (Italian pronunciation: [enˈriːko kaˈruːzo]; February 25, 1873 – August 2, 1921) was an Italian tenor. He sang to great acclaim at the major opera houses of Europe and the Americas, appearing in a wide variety of roles from the Italian and French repertoires that ranged from the lyric to the dramatic. Caruso also made approximately 290 commercially released recordings from 1902 to 1920. All of these recordings, which span most of his stage career, are available today on CDs and as digital downloads.Caruso's 1904 recording of "Vesti la giubba" from Leoncavallo's opera Pagliacci was the first sound recording to sell a million copies.
  • Енрико Карузо (на италиански: Enrico Caruso) е един от най-бележитите тенори в историята на операта. Роден е в Неапол, Италия на 27 февруари 1873 г. Започва кариерата си в този град на 15 март 1895 г. Популярността му идва през 1897 година.В периода 1898 – 1899 г. Енрико Карузо гастролира в Санкт Петербург. За първи път пее на сцената на Ла Скала през 1900 година, а на лондонска сцена дебютира през 1902 г. с Риголето. Най-голям успех обаче жъне в Метрополитън опера в Ню Йорк от 1903 до 1920 година.Популярността му се дължи на необикновения му и оригинален глас — мощен, с широк диапазон, отлична техника и нюанси на баритон. Друга причина за това е, че Карузо е един от най-записваните певци за времето си. Повечето от неговите записи се пазят в Музея на Карузо в Ню Йорк.Първите записи са направени през 1902 г. Един от пионерите в тази дейност е американецът Фред Гейсбърг, който има усет към таланта, но и към търговията и техниката и който поема риска с Карузо като му заплаща исканата от него сума от 50 долара на плоча, която е съществена за това време.Карузо умира от плеврит на 2 август 1921 г. в Неапол.
  • Enrico Caruso (Napoli, 25 febbraio 1873 – Napoli, 2 agosto 1921) è stato un tenore italiano.Viene considerato il tenore per eccellenza, grazie alla suggestione del timbro e all'inconfondibile malìa dello strumento vocale.
  • Enrico Caruso (Napels, 25 februari 1873 - aldaar, 2 augustus 1921) was een van de beroemdste tenoren in de geschiedenis van de opera.Hij werd geboren in Napels in Italië, en hij begon zijn carrière in deze stad in 1894. Zijn eerste grote succes kwam een jaar later in Milaan waar hij zijn eerste twintig opnames maakte. Zijn eerste grammofoonplaat, en tevens de eerste in de geschiedenis, maakte hij in 1902: Enrico Caruso met Vesti la giubba uit I Pagliacci, waarvan 1,2 miljoen exemplaren werden verkocht. In 1903 ging hij naar New York om daar op te treden met de New York Metropolitan Opera. In hetzelfde jaar begon hij met grammofoonopnames voor de Victor Talking Machine Company; zijn relatie met het orkest en het opnamebedrijf bleven tot 1920 in stand.Caruso's repertoire omvatte ongeveer zestig opera's, de meeste in het Italiaans, hoewel hij ook in het Frans en Engels zong (weliswaar met een sterk Italiaans accent). Hij had ook een repertoire van ongeveer 500 liederen, van klassiek tot traditionele Italiaanse volksliedjes tot de populaire muziek van die tijd. Hij was een van de eerste zangers die veel opnames maakte. Caruso en de platenspeler deden veel om elkaars carrière te versterken in de eerste 20 jaar van de 20e eeuw. Zijn populaire opnames en zijn bijzondere stem maakten van hem een van de bekendste sterren uit zijn tijd.Zijn leven was het onderwerp van de film The Great Caruso uit 1951, waarin de bekende tenor Mario Lanza de rol van Enrico Caruso vertolkte.Oude opnamen van Caruso worden gebruikt in de film Match Point van Woody Allen uit 2005.
  • Enrico Caruso (eredeti keresztneve dialektusban Errico; Nápoly, 1873. február 25. – Nápoly, 1921. augusztus 2.) olasz operaénekes. Ő volt az első sztártenor, akit főleg a lemezfelvételei tettek híressé. Mivel nem kapott megfelelő képzést, a magas hangokkal problémái voltak, ezért a felső regiszterben valamiféle falzettet énekelt, amiért sokan csodálták. Legismertebb alakításai Ruggero Leoncavallo Bajazzók (Pagliacci) című operájában Canio szerepe és Puccini Bohéméletének Rodolfója voltak.
  • Enrico Caruso (Nápoles, 25 de fevereiro de 1873 — Nápoles, 2 de agosto de 1921) foi um tenor italiano, considerado, inclusive pelo ilustre Luciano Pavarotti, o maior intérprete da música erudita de todos os tempos. Com vasto repertório, Caruso foi o primeiro cantor clássico a atrair grandes plateias em todo o mundo e ainda hoje figura entre os maiores intérpretes clássicos da história. Sua interpretação de Vesti la giubba, da ópera Pagliacci, foi a primeira gravação na história a vender 1 milhão de cópias.
  • Enrico Caruso (Napoli, 1873ko otsailaren 25a - Napoli, 1921eko abuztuaren 2a) tenore italiarra izan zen.1895etik 1920 arte luzatu zen bere karrera musikala. Hasieran baritono ibili bazen ere, tenor moduan irabazi zuen ospea mundu osoan.48 urte zituela hil zen, antza tuberkulosiak jota.1977ko ekainaren 14an Associazione Museo Enrico Caruso elkartea sortu zuten Milanon.
  • エンリコ・カルーソー(Enrico Caruso, 1873年2月25日 - 1921年8月2日)は、オペラ史上最も有名なテノール歌手の一人。カルーソーはイタリアのナポリで生まれ、同地で1894年から演奏家としての活動を始めた。翌年ミラノで大きな成功を収め、最初の20回のレコード録音を行った。1903年、ニューヨーク市を訪れ、メトロポリタン歌劇場(メト)で歌った。その年から、米ビクター社にレコード録音を開始する。カルーソーのメトおよび米ビクターとの関係は1920年まで継続した。カルーソーは約60作品ものオペラをレパートリーにしていた。主にイタリアオペラであったが、フランスとイギリスのオペラも、ひどいイタリア訛りではあったが歌った。また、約500曲の歌曲もレパートリーとしており、それらはイタリアの古典歌曲や民謡から当時のポピュラーソングまで及んでいた。レコード録音を盛んに行ったスター歌手は彼が最初だったことにより、20世紀最初の20年間という時代もあって、カルーソーは円盤型蓄音機の普及を助け、それが彼の知名度も高めた。カルーソーが行った大衆的なレコード録音と彼の並外れた声、特にその声域の広さ、声量と声の美しさによって彼は当時の最も著名なスター歌手となったのである。1909年に咽頭の手術を受けた後は高域の発声に以前の輝きを失った、とする評もあるが、それを力強さを増した中低域によってうまく補った。1920年、メトでの舞台中に喀血、故郷ナポリで療養中の翌1921年に48歳の働き盛りで亡くなった。カルーソーの生涯は1951年のハリウッド映画『歌劇王カルーソー』(マリオ・ランツァ主演)で大々的に脚色されて映画化された。2000年、BMGからCD作品「カルーソー2000』("CARUSO 2000")が発売された。これには、最新のコンピュータ技術により、雑音に満ちたSPレコード音源からカルーソーの声のみを抽出、そこへ新たに録音した1999年のウィーン放送交響楽団のオケをミックスする、という革新的な手法がとられている。
  • Enrico Caruso (Nápoles, 25 de febrero de 1873 - Ibídem, 2 de agosto de 1921) fue un tenor Italiano. Fue el cantante más popular en cualquier género durante los primeros veinte años del siglo XX y uno de los pioneros de la música grabada. Su gran éxito de ventas y una voz extraordinaria, aclamada por su potencia, belleza, riqueza de tono y técnica superlativa, le convierten en uno de los más famosos cantantes de ópera de todo el siglo XX.
  • Enrico Caruso, (d. 25 Şubat 1873, Napoli - ö. 2 Ağustos 1921, Napoli), ünlü İtalyan tenor, opera solisti.1898 yılında Milano'da, prömiyerinde başrol oynadığı Umberto Giordano'nun yapıtı Fedora'daki rolüyle dikkatleri üzerine topladı. Kısa bir süre sonra Buenos Aires, Londra, Monte Carlo ve New York'ta sahneye çıkarak kendini kanıtladı. 1903 yılında New York'a yerleşen Caruso, geniş izleyici kitlesinin hayranlığını kazandıktan sonra 1904 - 1912 yılları arasında Paris'te çalıştı. Büyük ününü "olağanüstü" olarak nitelendirilen sesine, çok farklı rolleri başarıyla yorumlayabilmesine ve doğal oyun tarzına borçludur. Enrico Caruso, Genç İtalyan Okulunun sözcüsü olduktan sonra çalışmalarını genişleterek sürdürmüştür. Yaşam öyküsü filme de alınan Caruso, Grammy Yaşam Boyu Başarı Ödülü sahibidir. Carmen operasını 1906 San Francisco depreminden hemen önce seslendiren sanatçı, deprem sırasında Palace hotel'de kalmaktaydı. "New York şehri Emprezaryosu" ilan edilen ünlü tenor, doğduğu şehirde peritonit rahatsızlığı nedeniyle 48 yaşında öldü.
  • Enrico Caruso (Nàpols, 25 de febrer de 1873 – Nàpols, 2 d'agost de 1921) va ser un cantant italià d'òpera i un dels més famosos tenors de la història. També va ser el cantant més popular de qualsevol gènere en els primers vint anys del segle XX i un dels pioners dels enregistraments fonogràfics musicals. Els populars enregistraments que va fer, units a la seua veu extraordinària pel seu rang, força i bellesa, van fer d'ell una de les estrelles més populars de la seua època.Al llarg de la seua carrera, Enrico Caruso va fer al voltant de 260 enregistraments, guanyant milions de dòlars per la venda de discos de 78 rpm. També va cantar en la majoria dels millors teatres d'òpera del món; incloent-hi La Scala de Milà i el Covent Garden de Londres, destacant els 17 anys que va ser tenor principal de la companyia del Metropolitan Opera de Nova York al costat del baríton, i inseparable amic Antonio Scotti. El director d'orquestra Arturo Toscanini, habitual del Metropolitan, el considerava un dels millors artistes amb què havia treballat, i que el dirigí entre diverses òperes amb la famosa contralt Gabriella Besanzoni, en obres triomfals.Caruso va ser batejat a l'església de San Giovanni e Paolo el 26 de febrer de 1873, havent nascut a la ciutat de Nàpols el dia anterior. Va començar la seua carrera a Nàpols l'any 1894. El seu primer parer important va ser el de Loris, en l'òpera Fedora de Giordano al Teatro Lirico de Milà, el 17 de novembre de 1898. En aquest mateix teatre, el 6 de novembre de 1902, va crear el paper de Maurizio en l' Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea.L'any 1903, amb l'ajut del seu agent, el banquer Pasquale Simonelli, va traslladar-se a Nova York, i, el 23 de novembre d'aquest any va debutar al Metropolitan Opera en el paper del Duc de Màntua en una nova producció de Rigoletto de Verdi. L'any següent, Caruso va iniciar la seua duradora relació amb la Victor Talking-Machine Company; la seua relació estel·lar amb la discogràfica i el Metropolitan va durar fins a l'any 1920. El mateix Caruso va encarregar a la joieria Tiffany & Co. l'elaboració d'una medalla de 24 kt. d'or amb la seua efígie, com a obsequi per als seus amics en record de les seues interpretacions al Metropolitan. El 1904 actuà per primer i únic cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en dues representacions de Rigoletto que aconseguiren un èxit escàs.L'abril de 1906 Caruso i altres membres de la companyia del Metropolitan Opera van viatjar a San Francisco per a donar una sèrie de representacions a la Tivoli Opera House. La nit després de la interpretació de Carmen, el tenor es va despertar molt matí a la seua habitació del Palace Hotel a causa d'un fort sacseig. San Francisco havia acabat de patir un gran terratrèmol, que va desencadenar multitud d'incendis que acabarien per destruir la major part de la ciutat. El Metropolitan va perdre tots els decorats i el vestuari que havia traslladar a la ciutat. Brandint una foto autografiada del president Theodore Roosevelt, Caruso va aconseguir fugir de la ciutat, primer per vaixell i després per tren, i va jurar que mai no hi tornaria; jurament que va complir.El 10 de desembre de 1910, va actuar al Met en el paper de Dick Johnson, en l'estrena mundial de La fanciulla del West, de Puccini. A principis d'aquesta dècada interpretà a Hamburg una inspiradisima Tosca al costat de la soprano estatunidenca Edith Walker. El 1915 va cantar al costat de la soprano Rosa Burschtein l'Aïda en el Teatre Colón de Buenos Aires. L'11 de desembre de 1920, durant la representació de L'Elisir d'Amore de Donizetti, va patir una hemorràgia, i al final del primer acte es va haver de cancel·lar la representació. Després d'aquest incident només va actuar tres vegades més al Metropolitan, la darrera de les quals va ser com Eléazar en La Juive de Halévy, el 24 de desembre de 1920.L'any 1918 es va casar amb Dorothy Park Benjamin, pertanyent a una vella família novaiorquesa, que llavors tenia 25 anys. Van tenir una única filla, Gloria. Dorothy va publicar un llibre sobre Caruso l'any 1945, que recull la major part de les cartes que ell li va escriure. Caruso va morir l'any 1921 a Nàpols, a l'edat de 48 anys, a causa d'una peritonitis. Està soterrat a Nàpols.Sobre Caruso es va fer una pel·lícula, protagonitzada per Mario Lanza: The Great Caruso (1951).L'any 1987 va ser premiat a títol pòstum amb el Grammy Lifetime Achievement Award.
  • 엔리코 카루소(Enrico Caruso, 1873년 2월 25일 ~ 1921년 8월 2일)는 이탈리아의 테너 가수이다.나폴리에서 출생하였으며 1891년부터 롬바르디에게서 성악을 배웠다. 1894년 카세르타에서 파우스트를 노래하여 데뷔하였다. 1902년 모나코의 몬테카를로에서 푸치니 작곡의 《라보엠》을 소프라노 가수 멜바와 함께 공연하여 성공을 거두었다. 이듬해 미국으로 건너가 뉴욕의 메트로폴리탄 오페라 하우스에서 《리골레토》를 공연하여 성공하였다. 이후 세계적인 테너 가수로서 명성을 얻었다.
  • Энри́ко Кару́зо (итал. Enrico Caruso; 25 февраля 1873, Неаполь, Королевство Италия — 2 августа 1921, Неаполь, Королевство Италия) — великий итальянский оперный певец (тенор).
  • Enrico Caruso (* 25. Februar 1873 in Neapel; † 2. August 1921 ebenda; eigentlich Errico Caruso) war ein italienischer Opernsänger. Er war der berühmteste Tenor der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts und gilt als bedeutendste Figur der Opernwelt.
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 1921-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 1895-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthDate
  • 1873-02-25 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Errico Caruso
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:bnfId
  • 124060028
dbpedia-owl:created
dbpedia-owl:deathDate
  • 1921-08-02 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:mentor
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:style
dbpedia-owl:sudocId
  • 028663640
dbpedia-owl:tessitura
  • Ténor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Enrico Caruso en 1910
dbpedia-owl:viafId
  • 2558169
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 96635 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 16984 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 136 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110252601 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:activitéPrincipale
  • Chanteur lyrique
prop-fr:annéesActives
  • 1895 (xsd:integer)
prop-fr:bnf
  • 124060028 (xsd:integer)
prop-fr:charte
  • classique
prop-fr:conjoints
prop-fr:dateDeDécès
  • 1921-08-02 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1873-02-25 (xsd:date)
prop-fr:fichier
  • Caruso-AveMaria.ogg
  • La Donna E Mobile Rigoletto.ogg
  • La Partida.ogg
  • No Pagliaccio non son.ogg
  • Vesti La Giubba.ogg
prop-fr:lieuDeDécès
  • Naples
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Naples
  • Naples
prop-fr:légende
  • Enrico Caruso en 1910
prop-fr:maîtres
prop-fr:nom
  • Enrico Caruso
prop-fr:nomDeNaissance
  • Errico Caruso
prop-fr:répertoire
  • * Fedora * Aida, Rigoletto et La traviata * La Bohème et Madama Butterfly * I pagliacci * Cavalleria rusticana
prop-fr:style
prop-fr:sudoc
  • 28663640 (xsd:integer)
prop-fr:tessiture
prop-fr:titre
  • 0001-03-17 (xsd:date)
  • La Partida
  • La donna è mobile , circa 1908
  • No, pagliaccio non son
  • L’Ave Maria de Percival Benedict Kahn avec Mischa Elman au violon
prop-fr:type
  • personne
prop-fr:viaf
  • 2558169 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:worldcatid
  • lccn-n-50-34771
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Enrico Caruso, est un ténor italien né à Naples le 25 février 1873et mort le 2 août 1921 dans la même ville. Il est considéré par de nombreux critiques comme le plus grand chanteur d'opéra de tous les temps.
  • Enrico Caruso (Napoli, 25 febbraio 1873 – Napoli, 2 agosto 1921) è stato un tenore italiano.Viene considerato il tenore per eccellenza, grazie alla suggestione del timbro e all'inconfondibile malìa dello strumento vocale.
  • Enrico Caruso (eredeti keresztneve dialektusban Errico; Nápoly, 1873. február 25. – Nápoly, 1921. augusztus 2.) olasz operaénekes. Ő volt az első sztártenor, akit főleg a lemezfelvételei tettek híressé. Mivel nem kapott megfelelő képzést, a magas hangokkal problémái voltak, ezért a felső regiszterben valamiféle falzettet énekelt, amiért sokan csodálták. Legismertebb alakításai Ruggero Leoncavallo Bajazzók (Pagliacci) című operájában Canio szerepe és Puccini Bohéméletének Rodolfója voltak.
  • Enrico Caruso (Napoli, 1873ko otsailaren 25a - Napoli, 1921eko abuztuaren 2a) tenore italiarra izan zen.1895etik 1920 arte luzatu zen bere karrera musikala. Hasieran baritono ibili bazen ere, tenor moduan irabazi zuen ospea mundu osoan.48 urte zituela hil zen, antza tuberkulosiak jota.1977ko ekainaren 14an Associazione Museo Enrico Caruso elkartea sortu zuten Milanon.
  • エンリコ・カルーソー(Enrico Caruso, 1873年2月25日 - 1921年8月2日)は、オペラ史上最も有名なテノール歌手の一人。カルーソーはイタリアのナポリで生まれ、同地で1894年から演奏家としての活動を始めた。翌年ミラノで大きな成功を収め、最初の20回のレコード録音を行った。1903年、ニューヨーク市を訪れ、メトロポリタン歌劇場(メト)で歌った。その年から、米ビクター社にレコード録音を開始する。カルーソーのメトおよび米ビクターとの関係は1920年まで継続した。カルーソーは約60作品ものオペラをレパートリーにしていた。主にイタリアオペラであったが、フランスとイギリスのオペラも、ひどいイタリア訛りではあったが歌った。また、約500曲の歌曲もレパートリーとしており、それらはイタリアの古典歌曲や民謡から当時のポピュラーソングまで及んでいた。レコード録音を盛んに行ったスター歌手は彼が最初だったことにより、20世紀最初の20年間という時代もあって、カルーソーは円盤型蓄音機の普及を助け、それが彼の知名度も高めた。カルーソーが行った大衆的なレコード録音と彼の並外れた声、特にその声域の広さ、声量と声の美しさによって彼は当時の最も著名なスター歌手となったのである。1909年に咽頭の手術を受けた後は高域の発声に以前の輝きを失った、とする評もあるが、それを力強さを増した中低域によってうまく補った。1920年、メトでの舞台中に喀血、故郷ナポリで療養中の翌1921年に48歳の働き盛りで亡くなった。カルーソーの生涯は1951年のハリウッド映画『歌劇王カルーソー』(マリオ・ランツァ主演)で大々的に脚色されて映画化された。2000年、BMGからCD作品「カルーソー2000』("CARUSO 2000")が発売された。これには、最新のコンピュータ技術により、雑音に満ちたSPレコード音源からカルーソーの声のみを抽出、そこへ新たに録音した1999年のウィーン放送交響楽団のオケをミックスする、という革新的な手法がとられている。
  • Enrico Caruso (Nápoles, 25 de febrero de 1873 - Ibídem, 2 de agosto de 1921) fue un tenor Italiano. Fue el cantante más popular en cualquier género durante los primeros veinte años del siglo XX y uno de los pioneros de la música grabada. Su gran éxito de ventas y una voz extraordinaria, aclamada por su potencia, belleza, riqueza de tono y técnica superlativa, le convierten en uno de los más famosos cantantes de ópera de todo el siglo XX.
  • 엔리코 카루소(Enrico Caruso, 1873년 2월 25일 ~ 1921년 8월 2일)는 이탈리아의 테너 가수이다.나폴리에서 출생하였으며 1891년부터 롬바르디에게서 성악을 배웠다. 1894년 카세르타에서 파우스트를 노래하여 데뷔하였다. 1902년 모나코의 몬테카를로에서 푸치니 작곡의 《라보엠》을 소프라노 가수 멜바와 함께 공연하여 성공을 거두었다. 이듬해 미국으로 건너가 뉴욕의 메트로폴리탄 오페라 하우스에서 《리골레토》를 공연하여 성공하였다. 이후 세계적인 테너 가수로서 명성을 얻었다.
  • Энри́ко Кару́зо (итал. Enrico Caruso; 25 февраля 1873, Неаполь, Королевство Италия — 2 августа 1921, Неаполь, Королевство Италия) — великий итальянский оперный певец (тенор).
  • Enrico Caruso (* 25. Februar 1873 in Neapel; † 2. August 1921 ebenda; eigentlich Errico Caruso) war ein italienischer Opernsänger. Er war der berühmteste Tenor der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts und gilt als bedeutendste Figur der Opernwelt.
  • Енрико Карузо (на италиански: Enrico Caruso) е един от най-бележитите тенори в историята на операта. Роден е в Неапол, Италия на 27 февруари 1873 г. Започва кариерата си в този град на 15 март 1895 г. Популярността му идва през 1897 година.В периода 1898 – 1899 г. Енрико Карузо гастролира в Санкт Петербург. За първи път пее на сцената на Ла Скала през 1900 година, а на лондонска сцена дебютира през 1902 г. с Риголето.
  • Enrico Caruso, właśc. Errico Caruso (ur. 25 lub 27 lutego 1873 w Neapolu, zm. 2 sierpnia 1921 tamże) – włoski śpiewak, "król tenorów" w pierwszym 20-leciu XX wieku.Obdarzony pięknym głosem śpiewał już w dzieciństwie w kościołach. Studia śpiewu podjął w 1891, zadebiutował w 1894 w Neapolu.W 1897 został zaangażowany do Teatro Lirico w Mediolanie, śpiewając repertuar werystyczny. Olbrzymi sukces odniósł w 1898 w partii Lorisa podczas prapremiery Fedory Giordana.
  • Enrico Caruso, (d. 25 Şubat 1873, Napoli - ö. 2 Ağustos 1921, Napoli), ünlü İtalyan tenor, opera solisti.1898 yılında Milano'da, prömiyerinde başrol oynadığı Umberto Giordano'nun yapıtı Fedora'daki rolüyle dikkatleri üzerine topladı. Kısa bir süre sonra Buenos Aires, Londra, Monte Carlo ve New York'ta sahneye çıkarak kendini kanıtladı. 1903 yılında New York'a yerleşen Caruso, geniş izleyici kitlesinin hayranlığını kazandıktan sonra 1904 - 1912 yılları arasında Paris'te çalıştı.
  • Enrico Caruso (narozen jako Errico Caruso; 25. února 1873 – 2. srpna 1921) byl italský operní pěvec a jeden z nejlepších tenorů historie. Caruso byl také v prvních dvou desetiletích 20. století nejpopulárnější zpěvák jakéhokoliv žánru a byl také jedním z nejdůležitějších průkopníků nahrávání hudby. Carusovy populární nahrávky a výjimečný hlas, proslulý pro svou vyzrálou sílu, krásu a jedinečnou bohatost barvy, z něj udělaly asi nejznámější operní hvězdu své doby.
  • Enrico Caruso (Napels, 25 februari 1873 - aldaar, 2 augustus 1921) was een van de beroemdste tenoren in de geschiedenis van de opera.Hij werd geboren in Napels in Italië, en hij begon zijn carrière in deze stad in 1894. Zijn eerste grote succes kwam een jaar later in Milaan waar hij zijn eerste twintig opnames maakte.
  • Enrico Caruso (Nápoles, 25 de fevereiro de 1873 — Nápoles, 2 de agosto de 1921) foi um tenor italiano, considerado, inclusive pelo ilustre Luciano Pavarotti, o maior intérprete da música erudita de todos os tempos. Com vasto repertório, Caruso foi o primeiro cantor clássico a atrair grandes plateias em todo o mundo e ainda hoje figura entre os maiores intérpretes clássicos da história.
  • Enrico Caruso (Nàpols, 25 de febrer de 1873 – Nàpols, 2 d'agost de 1921) va ser un cantant italià d'òpera i un dels més famosos tenors de la història. També va ser el cantant més popular de qualsevol gènere en els primers vint anys del segle XX i un dels pioners dels enregistraments fonogràfics musicals.
  • Enrico Caruso (Italian pronunciation: [enˈriːko kaˈruːzo]; February 25, 1873 – August 2, 1921) was an Italian tenor. He sang to great acclaim at the major opera houses of Europe and the Americas, appearing in a wide variety of roles from the Italian and French repertoires that ranged from the lyric to the dramatic. Caruso also made approximately 290 commercially released recordings from 1902 to 1920.
rdfs:label
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Enrico Caruso
  • Енрико Карузо
  • Карузо, Энрико
  • エンリコ・カルーソー
  • 엔리코 카루소
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Enrico Caruso
is dbpedia-owl:collaboration of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:collaborations of
is foaf:primaryTopic of