Une dystopie, également appelée contre-utopie, est un récit de fiction dépeignant une société imaginaire organisée de telle façon qu'elle empêche ses membres d'atteindre le bonheur. Une dystopie peut également être considérée comme une utopie qui vire au cauchemar et conduit donc à une contre-utopie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une dystopie, également appelée contre-utopie, est un récit de fiction dépeignant une société imaginaire organisée de telle façon qu'elle empêche ses membres d'atteindre le bonheur. Une dystopie peut également être considérée comme une utopie qui vire au cauchemar et conduit donc à une contre-utopie. L'auteur entend ainsi mettre en garde le lecteur en montrant les conséquences néfastes d’une idéologie (ou d’une pratique) présente à notre époque.La différence entre dystopie et utopie tient plus à la forme littéraire et à l'intention de son auteur qu'au contenu. En effet, nombre d'utopies positives peuvent également se révéler effrayantes.Cette forme littéraire a été popularisée par des romans devenus des classiques du genre dystopique : Nous autres (1920) de Ievgueni Zamiatine, Le Meilleur des mondes (1932) d'Aldous Huxley, La Kallocaïne (1940) de Karin Boye, 1984 (1949) de George Orwell, Limbo (1952) de Bernard Wolfe, Fahrenheit 451 (1953) de Ray Bradbury, La Grève (Atlas Shrugged, 1957) de Ayn Rand, La Planète des singes (1963) de Pierre Boulle, Un bonheur insoutenable (1970) de Ira Levin, ou encore La Servante écarlate (1985) de Margaret Atwood.Les mondes terrifiants décrits dans ces romans ont souvent tendance à faire croire qu'une dystopie est, par définition, la description d'une dictature sans égard pour les libertés fondamentales. Il existe cependant des contre-exemples et la critique est divisée quant aux relations entretenues entre la dystopie et les régimes politiques qu'elle vise. Que la dystopie soit par nature une critique d'un système politique ou idéologique précis (et en particulier une critique du totalitarisme) est un point qui demeure débattu dans les milieux universitaires.L'impact que ces romans ont eu sur la science-fiction a souvent amené à qualifier de dystopie toute œuvre d'anticipation sociale décrivant un avenir sombre.Le genre a connu des déclinaisons dans d'autres domaines artistiques, notamment au cinéma, avec de nombreuses adaptations de romans dystopiques mais aussi des créations originales comme Metropolis (1927) de Fritz Lang, le premier du genre, Alphaville (1965) de Jean-Luc Godard ou Bienvenue à Gattaca (1997) d'Andrew Niccol.
  • A disztópia vagy antiutópia egy társadalom víziója, mely ellentétes az utópiával. Gyakran negatív jövőképet mutat. A disztopikus társadalmakban gyakran az életkörülmények nyomorúságosak, a szenvedés, a szegénység, az elnyomás, az erőszak, járványok és szennyeződések jellemzik.
  • Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. Segons l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per John Stuart Mill, qui també emprava el sinònim creat per Bentham, cacotopia. Ambdues paraules es van basar en el terme "utopia", encunyat per Thomas More com οὐ τόπος o "lloc que no existeix", per descriure una societat perfecta o ideal en la seva obra homònima. "Distopia" s'entén aleshores com una "utopia negativa" on la realitat transcorre en termes antitètics als d'una societat ideal. Els texts distòpics sorgeixen com obres d'advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics. Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general (Nosaltres, 1984, Un món feliç, Viure!, Fahrenheit 451). Altres més recents són obres de ciència-ficció ambientades en un futur proper i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en la que el món s'ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs es tornen cada vegada més irrellevants. Hi ha un subgènere anomenat literatura apocalíptica, on la distopia té a veure amb la fi del món conegut.
  • Antiutopie (též dystopie či kakotopie) je opak utopie, myšlenka fiktivní společnosti, která se vyvinula špatným směrem, má zásadní nedostatky (totalitní forma vlády, omezování osobní svobody) vzniklé přehnáním jednoho nebo více ideologických principů. Občané antiutopického světa jsou obvykle neskrývaně utlačováni politickým systémem.S různými typy utopických a antiutopických společností se lze setkat v science fiction a dalších literárních dílech i dalších žánrech umění. Modelovou antiutopii lze také použít jako argumentační prostředek v politické diskusi.
  • A dystopia (from the Greek δυσ- and τόπος, alternatively, cacotopia, kakotopia, cackotopia, or anti-utopia) is a community or society that is in some important way undesirable or frightening. It is the opposite of a utopia. Such societies appear in many artistic works, particularly in stories set in a future. Dystopias are often characterized by dehumanization, totalitarian governments, environmental disaster, or other characteristics associated with a cataclysmic decline in society. Dystopian societies appear in many sub-genres of fiction and are often used to draw attention to real-world issues regarding society, environment, politics, economics, religion, psychology, ethics, science, and/or technology, which if unaddressed could potentially lead to such a dystopia-like condition.Famous depictions of dystopian societies include R.U.R. (which introduced the concept of Robots and the word Robot for the first time); Nineteen Eighty-Four, which takes place in a totalitarian invasive super state; Brave New World, where the human population is placed under a caste of psychological allocation; Fahrenheit 451, where the state burns books in response to the apathy and disinterest by the general public; A Clockwork Orange, where the state undertakes to reform violent youths; Blade Runner in which genetically engineered replicants infiltrate society and must be hunted down before they injure humans; The Hunger Games, in which the government controls its people by maintaining a constant state of fear through forcing randomly selected children to participate in an annual fight to the death; Logan's Run, in which both population and the consumption of resources are maintained in equilibrium by requiring the death of everyone reaching a particular age; Soylent Green, where society suffers from pollution, overpopulation, depleted resources, poverty, dying oceans, and a hot climate. Much of the population survives on processed food rations, including "soylent green"; and Divergent, where people must fit into one of five factions based on character traits: Selflessness, Bravery, Intelligence, Honesty, and Peace. Those people who possess more than one quality are hunted down for fear that they will not conform. Jack London's The Iron Heel was described by Erich Fromm as "the earliest of the modern Dystopia."
  • Distopia adalah masyarakat fiktif yang merupakan antitesis atau berlawanan dengan utopia. Masyarakat distopia umumnya hidup di bawah pemerintah yang totaliter atau otoriter, atau diawasi di bawah pengawasan sosial yang ketat dan menindas. Distopia biasanya terjadi pada masa depan bayangan atau sejarah alternatif, dan eksis akibat perbuatan manusia (merujuk kepada kesalahan yang dilakukan atau malah hanya merujuk kepada tindakan manusia yang sekadar berdiam diri dalam menghadapi masalah).
  • ディストピアまたはデストピア(英語: dystopia)は、ユートピア(理想郷)の正反対の社会である。一般的には、SFなどで空想的な未来として描かれる、否定的で反ユートピアの要素を持つ社会という着想で、その内容は政治的・社会的な様々な課題を背景としている場合が多い。ジストピア、地獄郷とも言われる。ディストピアの語源は、「悪い、困難な」を意味する「古典ギリシア語: δυσ-」と、「場所、風景」を意味する「古典ギリシア語: τόπος」を組み合わせたものである。また同様に「悪い、不道徳な」を意味する「古典ギリシア語: κακόs」を組み合わせたカコトピア(英語: cacotopia)や、反ユートピア(英語: anti-utopia)、あるいは日本語では暗黒郷などと呼ばれることもある。
  • За пиесата от Агоп Мелконян вижте Антиутопия (пиеса).Антиутопия или 'дистопия' (от гръцки δυσ - лош, непоносим и τόπος - място) е общество, което е нежелано по ред причини. Обозначава социален модел на репресивна, полицейска държава. Думата е създадена като антоним на утопия и обикновено се използва за описване на въображаемо общество, където сегашните обществени тенденции се превръщат в кошмарни крайности. В действителност както при утопията, така и при антиутопията става въпрос за едно и също явление, интерпретирано от различни гледни точки. Според Оксфордския английски речник, думата е създадена в края на 19 век от Джон Стюарт Мил, който също така използва синонима на Джереми Бентам какотопия по това време.
  • Dystopia (st.gr. δυσ – zły; τόπος – miejsce) – utwór fabularny z dziedziny literatury fantastyczno-naukowej, przedstawiający czarną wizję przyszłości, wewnętrznie spójną i wynikającą z krytycznej obserwacji otaczającej autora sytuacji społecznej. Dystopia przyjmuje pesymistyczny osąd zastanego świata, fantastyczna wizja jest zazwyczaj jego hiperboliczną konstatacją, negującą możliwość odmiany w przyszłości zastanego stanu rzeczy.
  • Distopya, (anti-ütopya Yunanca dystopia) çoğunlukla ütopik bir toplum anlayışının anti-tezini tanımlamak için kullanılır. Distopik bir toplum otoriter - totaliter bir devlet modeli ya da benzer bir başka baskıcı sistem altında karakterize edilir. Kelime ilk defa John Stuart Mill tarafından kullanılmıştır. Filozofun Yunanca bilgisi göz önüne alınırsa, kelimeyi "ütopyanın tersi" olarak değil, "kötü bir yer" anlamında kullandığı anlaşılır. Yunanca bir ön-takı olan dys/dis, "kötü", "hastalıklı" ya da "anormal" anlamını taşır. ou takısı ise "yok", "değil" anlamını taşır ki, ütopya (outopia) Yunanca'da "olmayan yer" demektir. Aslında ütopya, "güzel yer" anlamına gelen Eutopia 'ya bir gönderme yapar (eu öntakısı "iyi, güzel" anlamı katar). Yani distopya ile ütopya, dysphoria ile euphoria 'nın birbiriyle karşıt olduğu gibi karşıt değildir.
  • Distopia pertsonen askatasun, eskubide eta ongizatearen aurkakoa izateagatik nabarmentzen den gizarte eta talde bat da, non kontrola eta indarkeria nagusi diren. Utopiaren aurkakoa da. Terminoa bereziki proiektuzko, irudimenezko nahiz fikziozko gizarteei aplikatzen zaie; horrela 1984, Fahrenheit 451 eta Laranja mekanikoa eleberri distopikoak direla esaten da.
  • Per distopia (o antiutopia, pseudo-utopia, utopia negativa o cacotopia) s'intende una società indesiderabile sotto tutti i punti di vista. Il termine, da pronunciarsi "distopìa", è stato coniato come contrario di utopia ed è soprattutto utilizzato in riferimento alla rappresentazione di una società fittizia (spesso ambientata in un futuro prossimo) nella quale le tendenze sociali sono portate a estremi apocalittici.Secondo l'Oxford English Dictionary, il termine fu coniato nel 1868 dal filosofo John Stuart Mill, che si serviva allo stesso tempo anche di un sinonimo coniato da Jeremy Bentham nel 1818, cacotopìa. Entrambe le parole si basano sul termine utopìa, inteso come il luogo dove tutto è come dovrebbe essere. Distopia è quindi l'esatto opposto, cioè un luogo del tutto spiacevole e indesiderabile. Spesso la differenza tra utopìa e distopìa dipende dal punto di vista dell'autore dell'opera. I testi distopici appaiono come opere di avvertimento, o satire, che mostrano le tendenze attuali estrapolate sino a conclusioni apocalittiche. La differenza con l'utopìa sta quindi nel fatto che la distopia si basa su una società attuale, spostando però l'interesse su un'epoca e un luogo distanti o successivi a una discontinuità storica, come nelle opere fantascientifiche di H.G. Wells.Tra le opere di rilievo del filone distopico vi sono le narrazioni fantapolitiche antitotalitarie della prima metà del Novecento, tra cui Il tallone di ferro (The Iron Heel, 1908) di Jack London, Noi (Мы, 1921) di Evgenij Ivanovič Zamjatin, Qui non è possibile (It Can't Happen Here, 1935) di Sinclair Lewis, Antifona (Anthem, 1938) di Ayn Rand e 1984 (Nineteen Eighty-Four, 1948) di George Orwell. Più recentemente si segnalano opere con un'ambientazione futuristica, come Hunger Games.Nella narrativa un numero considerevole di storie di fantascienza, ambientate in un futuro prossimo e appartenenti al genere cyberpunk, usa le regole della distopia per delineare mondi dominati dalle corporazioni high-tech in cui i governi nazionali stanno diventando sempre più irrilevanti. È dunque il genere della fantascienza post apocalittica quello che più caratterizza la narrativa distopica tra XX secolo e XXI secolo.
  • Dystopie is een (denkbeeldige) samenleving met louter akelige kenmerken waarin men beslist niet zou willen leven. Een dystopie is daarmee het tegenovergestelde van een utopie die juist een bijzonder aangename samenleving voorstelt.
  • Distopia ou antiutopia é o pensamento, a filosofia ou o processo discursivo baseado numa ficção cujo valor representa a antítese da utopia ou promove a vivência em uma "utopia negativa". As distopias são geralmente caracterizadas pelo totalitarismo, autoritarismo, por opressivo controle da sociedade. Nelas, "caem as cortinas", e a sociedade mostra-se corruptível; as normas criadas para o bem comum mostram-se flexíveis. A tecnologia é usada como ferramenta de controle, seja do Estado, seja de instituições ou mesmo de corporações.Distopias são frequentemente criadas como avisos ou como sátiras, mostrando as atuais convenções sociais e limites extrapolados ao máximo. Nesse aspecto, diferem fundamentalmente do conceito de utopia, pois as utopias são sistemas sociais idealizados e não têm raízes na nossa sociedade atual, figurando em outra época ou tempo ou após uma grande descontinuidade histórica.Uma distopia está intimamente conectada à sociedade atual. Um número considerável de histórias de ficção científica que ocorrem num futuro próximo do tipo das descritas como "cyberpunk", usam padrões distópicos de uma companhia de alta tecnologia dominando um mundo em que os governos nacionais se tornaram fracos.
  • Eine Dystopie (englisch dystopia, Gegenbildung zu utopia) oder Anti-Utopie ist in der Literaturwissenschaft eine fiktionale, in der Zukunft spielende Erzählung mit oftmals negativem Ausgang. Sie handelt von einer Gesellschaft, die sich zum Negativen entwickelt, und stellt somit einen Gegenentwurf zu Thomas Morus’ Utopia dar. Die Eutopie (griechisch εὐτοπία eutopia) dagegen beschreibt das Gegenteil: eine Idealgesellschaft, die alle positiven politischen Menschheitsträume verwirklicht hat. Häufig wollen die Autoren dystopischer Geschichten mit Hilfe eines pessimistischen Zukunftsbildes auf bedenkliche Entwicklungen der Gegenwart aufmerksam machen und vor deren Folgen warnen.Eine dystopische Gesellschaft ist in der Regel charakterisiert durch eine diktatorische Herrschaftsform oder eine Form repressiver sozialer Kontrolle. Typische Charakteristika einer Dystopie: Dem Individuum ist durch mechanisierte Superstaaten jegliche Freiheit genommen, die Kommunikation der Menschen untereinander ist eingeschränkt oder anderweitig gestört und das Bewusstsein der eigenen Geschichte und/oder eigener Werte gekappt.
  • Антиуто́пия (англ. dystopia) — жанр в художественной литературе, описывающий государство, в котором возобладали негативные тенденции развития. Антиутопия является полной противоположностью утопии.
  • 디스토피아(Dystopia)는 유토피아와 반대되는 가상사회를 가리키는 말이다. 이 사회는 주로 전체주의적인 정부에 의해 억압받고 통제받는 모습으로 그려진다. 이 단어는 존 스튜어트 밀의 의회 연설에서 처음 쓰인 단어이다. 존 스튜어트 밀은 그의 그리스어 지식을 바탕으로 이것이 ‘나쁜 장소’를 가리키는 말이라고 언급했는데, 이것은 dys(나쁜)와 topos(장소)가 결합된 단어이다.
  • Una distopía o antiutopía es una sociedad ficticia indeseable en sí misma. Esta sociedad distópica suele ser introducida mediante una novela, ensayo, cómic o cine.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1430919 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 57265 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 209 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110966613 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1714 (xsd:integer)
  • 1726 (xsd:integer)
  • 1731 (xsd:integer)
  • 1765 (xsd:integer)
  • 1795 (xsd:integer)
  • 1846 (xsd:integer)
  • 1899 (xsd:integer)
  • 1907 (xsd:integer)
  • 1909 (xsd:integer)
  • 1920 (xsd:integer)
  • 1932 (xsd:integer)
  • 1940 (xsd:integer)
  • 1948 (xsd:integer)
  • 1953 (xsd:integer)
  • 1968 (xsd:integer)
  • 1970 (xsd:integer)
  • 1971 (xsd:integer)
  • 1978 (xsd:integer)
  • 1980 (xsd:integer)
  • 1982 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2013 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • en
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Marquis de Sade
  • Edward Morgan Forster
  • Ray Bradbury
  • H. G. Wells
  • Aldous Huxley
  • George Orwell
  • Ievgueni Zamiatine
  • Jack London
  • Jean-Christophe Rufin
  • John Brunner
  • Robert Silverberg
  • Jonathan Swift
  • Alan Moore
  • Ira Levin
  • Antoine François Prévost
  • Margaret Atwood
  • Émile Souvestre
  • Bernard Mandeville
  • Chantal Montellier
  • Charles-François Tiphaigne de La Roche
  • Karin Boye
  • Menotti Lerro
prop-fr:lienTitre
  • 1984 (xsd:integer)
  • V pour Vendetta
  • Le Meilleur des mondes
  • Les Monades urbaines
  • Un bonheur insoutenable
  • Le Talon de fer
  • Globalia
  • La Kallocaïne
  • La Servante écarlate
  • Nous Autres
  • The Machine Stops
prop-fr:lienÉditeur
  • Les Humanoïdes Associés
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Amsterdam et Paris
prop-fr:nom
  • Wells
  • Bradbury
  • Brunner
  • London
  • Moore
  • Orwell
  • Prévost
  • Swift
  • Huxley
  • Levin
  • Forster
  • Boye
  • Atwood
  • Sade
  • Souvestre
  • Silverberg
  • Lerro
  • Montellier
  • Rufin
  • Tiphaigne de la Roche
  • Zamiatine
  • de Mandeville
prop-fr:prénom
  • Jonathan
  • Alan
  • Bernard
  • Eugène
  • George
  • Jack
  • John
  • Margaret
  • Ray
  • Robert
  • Émile
  • Jean-Christophe
  • Ira
  • Chantal
  • Charles-François
  • Karin
  • Aldous
  • Antoine François
  • Donatien Alphonse François de
  • Edward Morgan
  • Herbert George
  • Menotti
prop-fr:sousTitre
  • Histoire de M. Cleveland
  • Le roman philosophique
  • Mémoires de Duncan
  • Private vices, public benefits
prop-fr:titre
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 2084 (xsd:integer)
  • dbpedia-fr:Fahrenheit_451
  • V pour Vendetta
  • Nous autres
  • Un bonheur insoutenable
  • Shelter
  • Aline et Valcour
  • Globalia
  • Gulliver's travels
  • Histoire des Galligènes
  • L'esclavage c'est la liberté
  • La Kallocaïne
  • La servante écarlate
  • La tétralogie noire
  • Le Solitaire anglais
  • Le meilleur des mondes
  • Le monde tel qu'il sera
  • Le talon de fer
  • Les monades urbaines
  • Quand le dormeur s'éveillera
  • The Machine Stops
  • The fable of the bees
  • Wonder city
prop-fr:titreOriginal
  • Brave New World
  • V for Vendetta
  • Nineteen Eighty Four
  • When the Sleeper wakes
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Les Humanoïdes Associés
  • Veuve Girouard
  • Vve Durand
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Une dystopie, également appelée contre-utopie, est un récit de fiction dépeignant une société imaginaire organisée de telle façon qu'elle empêche ses membres d'atteindre le bonheur. Une dystopie peut également être considérée comme une utopie qui vire au cauchemar et conduit donc à une contre-utopie.
  • A disztópia vagy antiutópia egy társadalom víziója, mely ellentétes az utópiával. Gyakran negatív jövőképet mutat. A disztopikus társadalmakban gyakran az életkörülmények nyomorúságosak, a szenvedés, a szegénység, az elnyomás, az erőszak, járványok és szennyeződések jellemzik.
  • Distopia adalah masyarakat fiktif yang merupakan antitesis atau berlawanan dengan utopia. Masyarakat distopia umumnya hidup di bawah pemerintah yang totaliter atau otoriter, atau diawasi di bawah pengawasan sosial yang ketat dan menindas. Distopia biasanya terjadi pada masa depan bayangan atau sejarah alternatif, dan eksis akibat perbuatan manusia (merujuk kepada kesalahan yang dilakukan atau malah hanya merujuk kepada tindakan manusia yang sekadar berdiam diri dalam menghadapi masalah).
  • ディストピアまたはデストピア(英語: dystopia)は、ユートピア(理想郷)の正反対の社会である。一般的には、SFなどで空想的な未来として描かれる、否定的で反ユートピアの要素を持つ社会という着想で、その内容は政治的・社会的な様々な課題を背景としている場合が多い。ジストピア、地獄郷とも言われる。ディストピアの語源は、「悪い、困難な」を意味する「古典ギリシア語: δυσ-」と、「場所、風景」を意味する「古典ギリシア語: τόπος」を組み合わせたものである。また同様に「悪い、不道徳な」を意味する「古典ギリシア語: κακόs」を組み合わせたカコトピア(英語: cacotopia)や、反ユートピア(英語: anti-utopia)、あるいは日本語では暗黒郷などと呼ばれることもある。
  • Dystopia (st.gr. δυσ – zły; τόπος – miejsce) – utwór fabularny z dziedziny literatury fantastyczno-naukowej, przedstawiający czarną wizję przyszłości, wewnętrznie spójną i wynikającą z krytycznej obserwacji otaczającej autora sytuacji społecznej. Dystopia przyjmuje pesymistyczny osąd zastanego świata, fantastyczna wizja jest zazwyczaj jego hiperboliczną konstatacją, negującą możliwość odmiany w przyszłości zastanego stanu rzeczy.
  • Distopia pertsonen askatasun, eskubide eta ongizatearen aurkakoa izateagatik nabarmentzen den gizarte eta talde bat da, non kontrola eta indarkeria nagusi diren. Utopiaren aurkakoa da. Terminoa bereziki proiektuzko, irudimenezko nahiz fikziozko gizarteei aplikatzen zaie; horrela 1984, Fahrenheit 451 eta Laranja mekanikoa eleberri distopikoak direla esaten da.
  • Dystopie is een (denkbeeldige) samenleving met louter akelige kenmerken waarin men beslist niet zou willen leven. Een dystopie is daarmee het tegenovergestelde van een utopie die juist een bijzonder aangename samenleving voorstelt.
  • Антиуто́пия (англ. dystopia) — жанр в художественной литературе, описывающий государство, в котором возобладали негативные тенденции развития. Антиутопия является полной противоположностью утопии.
  • 디스토피아(Dystopia)는 유토피아와 반대되는 가상사회를 가리키는 말이다. 이 사회는 주로 전체주의적인 정부에 의해 억압받고 통제받는 모습으로 그려진다. 이 단어는 존 스튜어트 밀의 의회 연설에서 처음 쓰인 단어이다. 존 스튜어트 밀은 그의 그리스어 지식을 바탕으로 이것이 ‘나쁜 장소’를 가리키는 말이라고 언급했는데, 이것은 dys(나쁜)와 topos(장소)가 결합된 단어이다.
  • Una distopía o antiutopía es una sociedad ficticia indeseable en sí misma. Esta sociedad distópica suele ser introducida mediante una novela, ensayo, cómic o cine.
  • За пиесата от Агоп Мелконян вижте Антиутопия (пиеса).Антиутопия или 'дистопия' (от гръцки δυσ - лош, непоносим и τόπος - място) е общество, което е нежелано по ред причини. Обозначава социален модел на репресивна, полицейска държава. Думата е създадена като антоним на утопия и обикновено се използва за описване на въображаемо общество, където сегашните обществени тенденции се превръщат в кошмарни крайности.
  • A dystopia (from the Greek δυσ- and τόπος, alternatively, cacotopia, kakotopia, cackotopia, or anti-utopia) is a community or society that is in some important way undesirable or frightening. It is the opposite of a utopia. Such societies appear in many artistic works, particularly in stories set in a future. Dystopias are often characterized by dehumanization, totalitarian governments, environmental disaster, or other characteristics associated with a cataclysmic decline in society.
  • Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.
  • Antiutopie (též dystopie či kakotopie) je opak utopie, myšlenka fiktivní společnosti, která se vyvinula špatným směrem, má zásadní nedostatky (totalitní forma vlády, omezování osobní svobody) vzniklé přehnáním jednoho nebo více ideologických principů. Občané antiutopického světa jsou obvykle neskrývaně utlačováni politickým systémem.S různými typy utopických a antiutopických společností se lze setkat v science fiction a dalších literárních dílech i dalších žánrech umění.
  • Eine Dystopie (englisch dystopia, Gegenbildung zu utopia) oder Anti-Utopie ist in der Literaturwissenschaft eine fiktionale, in der Zukunft spielende Erzählung mit oftmals negativem Ausgang. Sie handelt von einer Gesellschaft, die sich zum Negativen entwickelt, und stellt somit einen Gegenentwurf zu Thomas Morus’ Utopia dar. Die Eutopie (griechisch εὐτοπία eutopia) dagegen beschreibt das Gegenteil: eine Idealgesellschaft, die alle positiven politischen Menschheitsträume verwirklicht hat.
  • Distopia ou antiutopia é o pensamento, a filosofia ou o processo discursivo baseado numa ficção cujo valor representa a antítese da utopia ou promove a vivência em uma "utopia negativa". As distopias são geralmente caracterizadas pelo totalitarismo, autoritarismo, por opressivo controle da sociedade. Nelas, "caem as cortinas", e a sociedade mostra-se corruptível; as normas criadas para o bem comum mostram-se flexíveis.
  • Per distopia (o antiutopia, pseudo-utopia, utopia negativa o cacotopia) s'intende una società indesiderabile sotto tutti i punti di vista.
  • Distopya, (anti-ütopya Yunanca dystopia) çoğunlukla ütopik bir toplum anlayışının anti-tezini tanımlamak için kullanılır. Distopik bir toplum otoriter - totaliter bir devlet modeli ya da benzer bir başka baskıcı sistem altında karakterize edilir. Kelime ilk defa John Stuart Mill tarafından kullanılmıştır. Filozofun Yunanca bilgisi göz önüne alınırsa, kelimeyi "ütopyanın tersi" olarak değil, "kötü bir yer" anlamında kullandığı anlaşılır.
rdfs:label
  • Dystopie
  • Antiutopie
  • Distopia
  • Distopia
  • Distopia
  • Distopia
  • Distopia
  • Distopya
  • Distopía
  • Disztópia
  • Dystopia
  • Dystopia
  • Dystopie
  • Dystopie
  • Антиутопия
  • Антиутопия
  • ディストピア
  • 디스토피아
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:literaryGenre of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:genres of
is prop-fr:thème of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of