Le donatisme est une doctrine chrétienne jugée a posteriori schismatique puis hérétique par l'historiographie catholique, doctrine qui prit son essor dans le diocèse d'Afrique romaine aux IVe et Ve siècles.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le donatisme est une doctrine chrétienne jugée a posteriori schismatique puis hérétique par l'historiographie catholique, doctrine qui prit son essor dans le diocèse d'Afrique romaine aux IVe et Ve siècles. Elle tire son nom de Donat le Grand, évêque de Cases-Noires (Cellae Nigrae) en Numidie.Le principal point d’achoppement des donatistes avec l’Église trinitaire concernait le refus de validité des sacrements délivrés par les évêques qui avaient failli lors de la Persécution de Dioclétien (303-305). Cette position fut condamnée lors du concile de Rome de 313.
  • El donatismo fue un movimiento religioso cristiano iniciado en el siglo IV en Numidia (la actual Argelia), que nació como una reacción ante el relajamiento de las costumbres de los fieles. Iniciado por Donato, obispo de Cartago, en el norte de África, aseguraba que sólo aquellos sacerdotes cuya vida fuese intachable podían administrar los sacramentos, entre ellos el de la conversión del pan y el vino en el Cuerpo y la Sangre de Cristo (eucaristía), y que los pecadores no podían ser miembros de la Iglesia.Este movimiento se denominó inicialmente Iglesia de los Mártires y tomó su otro nombre por Donato, al que eligieron obispo sus propios correligionarios en el año 312.Así, Donato afirmaba que todos los ministros sospechosos de traición a la fe durante las persecuciones del emperador romano Diocleciano, en las que se obligaba a los cristianos a abjurar de su religión o elegir el martirio (lapsi), eran indignos de impartir los sacramentos.El donatismo fue rechazado por la Iglesia Católica, reafirmando la doctrina de la objetividad de los sacramentos, es decir, la idea de que una vez transmitida la potestad sacerdotal a un hombre mediante el sacramento del Orden Sagrado, los sacramentos que éste administre son plenamente válidos por intercesión divina, independientemente de la entereza moral del clérigo.El emperador Honorio los eliminó como iglesia en el año 412, aunque su influencia fue persistente hasta que el Islam cobró fuerza en África, entre los siglos VII y VIII.Esta doctrina fue condenada sin éxito en el concilio de Arles del año 314, y luego enérgicamente por san Agustín de Hipona, que pidió las máximas penas para los donatistas calificándolos de apóstatas, (según la polémica Historia criminal del cristianismo de K.H. Deschner, vol. II, durísima obra con muchos juicios y pocas evidencias veraces) aunque sobrevivió hasta la invasión árabe musulmana, en el siglo VII.
  • Podstatou donatismu je popírání církve jakožto objektivně působícího ústavu milosti a spásy a zdůrazňování náboženského subjektivismu a mravního rigorismu.
  • 도나투스주의(영어: Donatism), 도나투스파는 로마의 아프리카 속주 내에서 4~5세기에 번성했던 기독교 종파이다. 이들은 분파주의 (schism)로도 유명하다. 로마제국의 기독교 박해시 많은 기독교도들 (왕, 주교, 목사들도 포함)이 극심한 박해에 견디지 못하고 변절을 했다. 그 변절자들을 traditores라고 부른다. 박해가 끝난 뒤 북아프리카 지역은 변절자들을 색출하는 작업을 했고 도나투스파들은 색출 작업을 심하게 하여 기존 교회로부터 스스로를 분리시켜 극단적인 분리주의자들이 되었다. 이들 중에는 극단적인 폭력을 지향하는 그룹들도 있었는데 이들을 Circumcellions라고 불렀다. 이들은 어거스틴을 암살하려는 계획을 세우고 실행에 옮기기도 했으나 수포로 돌아갔다.
  • Донати́зм (греч. Δονατισμός) — раскол в Карфагенской церкви, начавшийся в первом десятилетии IV века и сохранявшийся до мусульманского завоевания. Причиной раскола стала реакция части христиан на поведение тех клириков, который в силу разных причин во время диоклетиановских гонений пошли на сотрудничество с имперскими властями. Главным действующим лицом на начальном этапе был епископ Нумидийский Донат.У донатистов сложилась собственная экклезиология: они учили, что главным признаком истинной церкви является святость, проявляющаяся в личном совершенстве её служителей, и что действительны только те таинства, которые совершаются праведным епископом; кроме того, по учению донатистов, совершённые таинства теряют свою силу, если совершивший их священнослужитель впоследствии провинился против Церкви, или совершаются в церкви, сохраняющей связь с виновными. В 314 году донатизм был объявлен ересью.
  • Il Donatismo fu un movimento religioso cristiano sorto in Africa nel 311 dalle idee del vescovo di Numidia, Donato di Case Nere (n. 270 ca.), soprannominato "il Grande" per la sua notevole eloquenza.Donato fu considerato scismatico dopo le persecuzioni di Diocleziano dagli ortodossi e il donatismo fu condannato dal concilio di Cartagine del 411 per poi estinguersi a seguito della conquista islamica del Magreb.
  • Der Donatismus (benannt nach Donatus von Karthago, 315 bis 355 Primas der Donatisten) war eine nordafrikanische Abspaltung (Schisma) von der westlichen christlichen Kirche im 4. und 5. Jahrhundert, die eine eigene Ekklesiologie entwickelt hatte. Sie blieb beschränkt auf das spätantike nordwestliche Afrika.
  • Donatisme adalah aliran yang muncul dari perpecahan gereja di Afrika Utara, menjadi suatu gerakan yang dipimpin oleh Donatus, Uskup Casae Nigrae, Di Selatan Numibia pada abad ke-4 M. Donatus menolah keabsahan penahbisan Uskup Saesillianus untuk menjadi Uskup Kartago pada tahun 311, karena salah seorang Uskup penahbisnya, yaitu Felix, Uskup Atunga, pernah murtad dalam penghambatan Diokletianus dengan menyerahkan Alkitabnya. Uskup-uskup Numibia mendukung Donatus dan mereka menahbisakan Mayorinus sebagai Uskup Kartago. Setelah Donatus meninggal, pimpinan gereja ini dipegang oleh Mayorinus. Donatisme mengajarkan bahwa gereja terdiri dari orang-orang suci. Setiap Sakramen adalah syah apabila dilaksanakan oleh orang yang tidak pernah murtad dalam penghambatan. Orang-orang berdosa bukan hanya orang yang pernah murtad, namun juga orang yang bergaul dengan orang yang murtad itu.Kaum donatis sendiri penah berdebat dengan Santo Agustinus yang menolak skisma atau perpecahan gereja. Bagi Agustinus, syah dan tidaknya sebuah penahbisan bukan tergantung pada kesucian menahbisannya, namun tergantung pada Tuhan Allah sendiri. Serangan Agustinus ini terkait teologi dalam ajaran gereja.Agustinus mengecam skisma sebagai dosa. Gereja seharusnya bersifat 'katolik' (mendunia), bukan hanya terkungkung di Afrika seperti "katak yang menguak di rawa-rawa" dan mengklaim bahwa hanya merekalah orang Kristen. Donatisme sendiri akhirnya dikalahkan dengan bantuan kekuasaan negara. Akhirnya pada Abad ke-7, aliran ini tidak ada lagi.
  • Донатизмът е раннохристиянска ерес разпространила се в селските райони около Римски Картаген през 4 век. Географският ѝ обхват съвпада със северноафриканските територии на някогашния към него време Пунически Картаген, включващи предимно районите по магребското крайбрежие.Първоначално след Медолианския едикт, донатистите взели на подбив и подигравка официализирането на християнското учение. Срещу донатистката ерес император Константин Велики свикал три последователни църковни събора - в Рим, Картаген и Арл. На първите два са реабилитирани Цецилиан и Феликс, а на третия е възбранено да се кръщават вторично от донатистите онези, които вече са кръстени в името на Светата Троица. Също така са отлъчени от Светата Църква онези донатистки епископи, които изменили на Църквата като съвършени, разкривайки тайнствата ѝ. Недоволни от съборните решения, донатистите не се съобразяват с всеобщата воля, което кара император Константин да започне преследването им и по силата на императорски указ повечето от тях са изпратени на заточение. В края на 4 век, след като Юлиан Отстъпник им симпатизира, донатистите се съюзяват с циркумцелионите (селски разбойници и защитници на бедняците по подобие на някогашните галилейски сикарии) включвайки се в бунтовете, въпреки че, повечето донатисти не участват пряко в грабежите, насилията и зверствата. Главният идеолог на ереста - епископ Донат завършва земния си път в изгнание. Името си ереста носи от главния ѝ идеолог - епископ Донат. Концепцията ѝ се изразявала в отхвърлянето на всякакъв компромис с държавната власт, респективно и с налагащото се за държавна религия в Римската империя през 4 век християнство. Донатистите отхвърляли каквото ѝ да е примирение с империума, като не признавали санирането на ръкополагането на епископите и свещениците от страна на властта. Към края на 4 век, след окончателното приемане на символа на вярата, донатиското движение приело формата на открито въстание на бедните роби в Магреб и около Римски Картаген срещу централната власт. Това социално надигане от края на 4 век след първия константинополски събор е известно като движението на агонистиците (Христовите войни) или още на циркумцелионите. Тези северноафрикански магребски бунтовници с оръжие в ръка разрушавали именията и вилите на богатите римски земевладелци в и около Римски Картаген.Донатисткото движение угаснало едва със завладяването на Северна Африка от арабите. Интересното при идеологията на донатистите е това, че тя малко или слабо се отличавала от тази на официалното вече вероучение по това време, като отхвърляла римския характер на властта в региона. Според другото алтернативно мнение за характера и естеството на разкола, той възникнал на лична основа. Друга интересна особеност в региона е тази, че след превземането на пунически Картаген от римляните, през първите векове от нашата ера в крайградската зона са разкрити множество еврейски гробове. Некрополът на Гамар край Римски Картаген е изключително и само от еврейски погребения от римската епоха, а през първите векове от нашата ера, ранното християнство бързо се разпространява в Северна Африка из бившите картагенски владения. Районът на разпространение на ранното християнство през 2 век в Северна Африка отговаря в общи линии на местата, белязани от пуническо присъствие.С най-голяма роля по неутрализирането в Западната Римска империя на учението на донатистите е "бащата на западната (католическа) църква" - свети Августин Блажени, а по времето на император Хонорий след публичния диспут организиран през 411 г. на събора в Картаген, на който доктрината на донатиската ерес била разгромена от Свети Августин, а с императорски укази от следващите години изповядването на донатиското учение било поставено извън закона и под страх от смъртно наказание още преди 20-те години на 5 век.
  • O Donatismo (cujo nome advém de Donato de Casa Nigra, bispo da Numídia e posteriormente de Cartago) foi uma seita religiosa cristã, considerada herética e cismática pelo catolicismo. Surgiu nas províncias do Norte de África na Antiguidade Tardia. Iniciou-se no início do século IV e foi extinta no final do século VII. Os autores que mais influenciaram os donatistas, em termos de doutrina religiosa, foram São Cipriano, Montano e Tertuliano.
  • El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al segle IV. L'església catòlica el considera com una heretgia. El cisma troba el seu origen en l'oposició del bisbe Donat contra la proclamació de Cecilià com a bisbe de Cartago el 311.Durant l'anomenada persecució de Dioclecià es va exigir als cristians d'entregar els seus llibres sagrats però molts s'hi van oposar i van preferir el martiri. Un dels que els va entregar fou el bisbe de Cartago, Mensuri (Mensurius) que s'oposava al martiri considerat una cosa extrema. El 311 Mensuri va morir i el seu ardiaca Cecilià, proper ideologicament, com era costum, fou nomenat en el seu lloc però aquest nomenament es va considerar invàlid per molts bisbes de la província perquè Cecilià havia estat consagrat per un dels que havia entregat les escriptures i es va demanar la presència dels bisbes de Numídia per confirmar l'elecció. El bisbe númida Segon de Tigris cap dels que havien de confirmar la consagració, amb el suport dels altres bisbes de Numídia, va convocar un sínode on va cridar a Cecilià per explicar-se i defensar-se de les acusacions. Cecilià no va comparèixer i fou declarat desposseït i excomunicat.Fou elegit bisbe Majorí, i a la seva mort (313) Donat (II) anomenat el gran. Cecilià es va mantenir amb el suport dels elements moderats i el conflicte es va estendre per tota la província. Cecilià fou considerat el bisbe legal i Donat el bisbe cismàtic. Constantí el gran va excloure als donatistes de la tolerància imperial a l'edicte del 313. Els donatistes es van queixar i l'emperador va accedir a nomenar un concili per investigar l'afer format per cinc bisbes gals dirigits per Melquíades I, bisbe de Roma. El concili va cridar a deu bisbes africans de cada bàndol a més de Cecilià; els donatistes estaven encapçalats com a portaveu per Donat de Cases Nigres; finalment Cecilià fou absolt i Donat el gran fou deposat; els altres bisbes donatistes van poder conservar la seva seu amb la condició de tornar a la fe catòlica (Arle, 314). Però el condemnat no es va voler sotmetre i es va queixar a l'emperador i va demanar enviar un comitè a Àfrica; l'emperador va accedir però els comissionats van tornar a decidir a favor de Cecilià (315).Llavors els donatistes van apel·lar directament a l'emperador que era pagà i que es va molestar per ser requerit a arbitrar en un conflicte intern d'un altra religió. Finalment va acceptar i va cridar a Cecilià i els seus acusadors a Milà (316) i va dictar altra vegada a favor de Cecilià condemnat als seus acusador per calúmnia. Els donatistes s'hi van continuar oposant tot i que ara era un crim contra l'emperador. Constantí va fer com si no passés res. Els donatistes van celebrar un sínode on van ser presents uns 200 bisbes donatistes (330). Constant no va seguir la política del seu pare i va tractar severament als donatistes el que va tindre l'efecte contrari al desitjat. Àfrica estava afectada en aquell moment per uns ascetes anomenats circumcelliones i els donatistes de fet van trobar suport en aquestos ascetes.Cecilià va morir ver el 345 i potser es podria haver solucionat el problema acceptant a Donat com a bisbe però la posició donatista era extrema i ja havien anat massa lluny. Grat va succeir a Cecilià com a bisbe catòlic i el cisma va seguir. Constant va enviar a Pau i Macari a Àfrica per tractar de reconciliar les dues parts i oferir regals a Donat a canvi de la submissió per Donat no va acceptar. Donat de Bagai va aixecar un exèrcit de circumcel·liones, però fou derrotat i decapitat, Donat el gran fou destituït ara per la força i enviat al desterrament i les esglésies donatistes tancades (347). Al pujar Julià l'Apòstata al poder la cosa va canviar. Per combatre al catolicisme es va aprofitar de les seves escisions, i va permetre als donatistes reobrir les seves esglésies i els seus bisbes desterrats els va deixar retornar a les seves seus. Donat el gran ja havia mort però Parmenià fou reconegut com a successor per l'emperador i el va establir per la força a Cartago. Després de Julià es va tornar aviat a l'anterior política i Valentinià I i Gracià van dictar lleis contra ells (373 i 375).Ticoni (Tychonius) autor de Regulas septem ad investigandion intelligentiam Sacrarum Seripturarion, va rebutjar les doctrines novacianes i va conduir al donatisme cap a posicions més moderades que li van assegurar molts partidaris. El 391 el moderat Primià va succeir a Parmenià. Enfrontat a l'extremista Maximinià, el seu diaca, el va excomunicar, però aquest va respondre convocant un sínode (393) que va deposar a Primià i va nomenar a Maximià al seu lloc. Així hi havia tres bisbes a Cartago, un catòlic, un donatista i un del grup anomenat maximianista.Sant Agustí va fer diversos escrits contra els donatistes. El 404 en un sínode a Cartago, va demanar a l'emperador Honori de dictar lleis contra els donatistes; l'emperador ho va fer i les esglésies foren tancades i els clergues desterrats, però com que això no disminuïa la seva força es va dictar un edicte de tolerància el 409 que va provocar la colera de l'església catòlica i va haver de ser retirat.Es va establir una disputatio a Cartago entre les dues parts, amb 286 bisbes catòlics i 279 donatistes que es van reunir a la ciutat el 411; Agustí i Aureli van parlar pels catòlics i Primià i Patilià pels donatistes, però no es va arribar a cap acord, i finalment el delegat imperial va haver de declarar als donatistes fora de la llei i es van prendre mesures series. El 414 un edicte d'Honori establint un poder civil més fort amb pèrdua de drets pels donatistes, seguida de la prohibició de reunir-se sota pena de mort el 415, els va aturar per un temps, però van reviure amb la invasió de Genseric el rei dels vàndals, a la que van donar suport per la seva enemistat amb el govern imperial. Encara existien als temps de la invasió àrab.
  • Donatyzm – ruch kontestacyjny w IV/V w. w Kościele katolickim w prowincji Afryki północnej Cesarstwa rzymskiego, zapoczątkowany przez biskupa Donata z Kartaginy w następstwie prześladowań chrześcijan za cesarza Dioklecjana (303-305 AD). W 412 r. donatyści zostali skazani na banicję przez cesarza Honoriusza, zanikli całkowicie w wyniku najazdu ariańskich Wandalów, a następnie muzułmańskich Arabów.
  • Donatism (Latin: Donatismus, Greek: Δονατισμός Donatismos) was a Christian sect within the Roman province of Africa that flourished in the fourth and fifth centuries among Berber Christians. Donatism had its roots in the social pressures among the long-established Christian community of Roman North Africa (present-day Berber countries Algeria and Tunisia), during the persecutions of Christians under Diocletian. The Donatists (named for the Berber Christian bishop Donatus Magnus) were members of a schismatic church not in communion with the churches of the Catholic tradition in Late Antiquity.Donatism was an indirect outcome of Diocletian's persecutions. The governor of Africa had been lenient towards the large Christian minority under his rule during the persecutions. He was satisfied when Christians handed over their Scriptures as a token repudiation of their faith. Some Christians acceded to this convenient action. When the persecutions came to an end, however, they were branded traditores, "those who handed (the holy things) over" by the zealous, mostly from the poorer classes.Like the Novatianist schism of the previous century, the Donatists were rigorists, holding that the church must be a church of "saints," not "sinners," and that sacraments, such as baptism, administered by traditores were invalid. Probably in 311,[citation needed] a new bishop of Carthage, Caecilian, was consecrated by someone who had allegedly been a traditor, Felix of Aptungi; his opponents consecrated a short-lived rival, who was succeeded by Donatus, after whom the schism was named.In 313, a commission appointed by Pope Miltiades found against the Donatists, but they continued to exist, viewing themselves, and not the Catholic Church, as the "true Church," the only one with "valid sacraments." Because of their association with the Circumcellions, they brought upon themselves repression by the imperial authorities, but they drew upon African regional sentiment, while the Catholic party had the support of Rome. They were still a force at the time of Saint Augustine of Hippo at the end of the fourth century, and disappeared only after the Arab conquest of the 7th–8th century.
  • Donatismo IV. mendean Afrikako Elizan, Numidian, zisma sorrarazi zuen heresia. Casae Nigraeko (Numidia) apezpiku zen Donato izan zen donatismoaren buru. Doktrina honen arabera, agintari zibilen eta Elizaren artean ez da batere harremanik izan behar, eta horregatik, «Circumcelliors» izeneko nekazari gudarien laguntzaz, gizarte-iraultza bultzatzen zuen. Martiri hiltzea zen doktrina honen jarraitzaileen azken helburua. Eraso handiak izan zituen arren (Arlesko Kontzilioak donatismoa kondenatu zuen 314an, eta san Agustin Hiponakoak apostatatzat jo zituen eta donatistak zigortzea eskatu zuen), Erdi Aroaren hasiera arte iraun zuen donatismoak, Ipar Afrikan kristautasuna desagertu zen arte alegia.
  • ドナトゥス派(英語: Donatists)とは、4世紀から5世紀にかけて北アフリカで勢力を得たキリスト教の分派。主流派(のちのカトリック教会・東方教会の両方)から異端とされる。英語表記からドナティストとも転写される。思想潮流としてはドナトゥス主義、もしくは英語から転写してドナティズムとも表記される。これを巡る論争については「ドナティスト論争」等と呼ばれる。
  • Het donatisme is een schismatische stroming uit de kerkgeschiedenis van de 4e eeuw. Het donatisme ontstond in Africa, direct na de laatste grote christenvervolging onder keizer Diocletianus.Toen de vervolging over was, wilden veel christenen die eerst hun geloof verloochend hadden weer in de Kerk opgenomen worden; zij werden "traditores" genoemd. De donatisten waren voor een strenge handhaving van de excommunicatie en wilden deze afvalligen niet weer in de schoot van de kerk opnemen. Eén van de "traditores", Caecilianus, werd in 312 tot bisschop van Carthago benoemd. Degenen die de "traditores" wilden weren uit de kerk, kozen een tegenbisschop, Majorinus. Majorinus stierf echter kort na zijn wijding en Donatus Magnus werd in 313 aangewezen zijn plaats in te nemen en de strijd voort te zetten. Sindsdien werden de rigoristische aanhangers van de schismatische stroming "donatisten" genoemd.De stroming ontwikkelde een eigen theologie, waarbij een terugkeer naar een eenvoudiger en Bijbelser vorm van gemeente-zijn werd voorgestaan en daarom een hervorming van de kerk nodig vonden. Nadat al hun pogingen om de kerk te hervormen op niets waren uitgelopen, scheidden zij zich ten slotte definitief af van de katholieke gemeenschap. Constantijn de Grote deed moeite om de twee stromingen bij elkaar te brengen. Dit mislukte, omdat ze zichzelf uitriepen tot de enige ware Kerk en de ander tot de valse kerk.De donatisten onderscheidden zich van de rest van de kerk door hun meer geestelijke gezindheid, die zich uitte in hun christelijke karakter en gedrag. Ze waren voorstanders van de scheiding tussen kerk en staat. Ondanks deze opvatting deden ze toch herhaaldelijk een beroep op de keizer. Volgens hen werd het wezen van de kerk gevormd door geestelijk leven en niet door sacramenten. Deze opvatting stond tegenover de opvatting van de rest van de kerk. Augustinus heeft hen krachtig bestreden.Aan het begin van de vierde eeuw oefenden de donatisten sterke invloed in de Noord-Afrikaanse kerk. Het conflict was traumatisch en bleek ten slotte zelfdestructief. Toen in de 7e eeuw de islam Noord-Afrika bezette, liep, in tegenstelling met bijvoorbeeld Egypte en Groot-Syrië, de bevolking in snel tempo over naar de islam. Van het christelijke Noord-Afrika, van kerkvaders als Tertullianus en Augustinus, bleef niets over.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 100735 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13958 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 80 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110139396 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le donatisme est une doctrine chrétienne jugée a posteriori schismatique puis hérétique par l'historiographie catholique, doctrine qui prit son essor dans le diocèse d'Afrique romaine aux IVe et Ve siècles.
  • Podstatou donatismu je popírání církve jakožto objektivně působícího ústavu milosti a spásy a zdůrazňování náboženského subjektivismu a mravního rigorismu.
  • 도나투스주의(영어: Donatism), 도나투스파는 로마의 아프리카 속주 내에서 4~5세기에 번성했던 기독교 종파이다. 이들은 분파주의 (schism)로도 유명하다. 로마제국의 기독교 박해시 많은 기독교도들 (왕, 주교, 목사들도 포함)이 극심한 박해에 견디지 못하고 변절을 했다. 그 변절자들을 traditores라고 부른다. 박해가 끝난 뒤 북아프리카 지역은 변절자들을 색출하는 작업을 했고 도나투스파들은 색출 작업을 심하게 하여 기존 교회로부터 스스로를 분리시켜 극단적인 분리주의자들이 되었다. 이들 중에는 극단적인 폭력을 지향하는 그룹들도 있었는데 이들을 Circumcellions라고 불렀다. 이들은 어거스틴을 암살하려는 계획을 세우고 실행에 옮기기도 했으나 수포로 돌아갔다.
  • Il Donatismo fu un movimento religioso cristiano sorto in Africa nel 311 dalle idee del vescovo di Numidia, Donato di Case Nere (n. 270 ca.), soprannominato "il Grande" per la sua notevole eloquenza.Donato fu considerato scismatico dopo le persecuzioni di Diocleziano dagli ortodossi e il donatismo fu condannato dal concilio di Cartagine del 411 per poi estinguersi a seguito della conquista islamica del Magreb.
  • Der Donatismus (benannt nach Donatus von Karthago, 315 bis 355 Primas der Donatisten) war eine nordafrikanische Abspaltung (Schisma) von der westlichen christlichen Kirche im 4. und 5. Jahrhundert, die eine eigene Ekklesiologie entwickelt hatte. Sie blieb beschränkt auf das spätantike nordwestliche Afrika.
  • O Donatismo (cujo nome advém de Donato de Casa Nigra, bispo da Numídia e posteriormente de Cartago) foi uma seita religiosa cristã, considerada herética e cismática pelo catolicismo. Surgiu nas províncias do Norte de África na Antiguidade Tardia. Iniciou-se no início do século IV e foi extinta no final do século VII. Os autores que mais influenciaram os donatistas, em termos de doutrina religiosa, foram São Cipriano, Montano e Tertuliano.
  • Donatyzm – ruch kontestacyjny w IV/V w. w Kościele katolickim w prowincji Afryki północnej Cesarstwa rzymskiego, zapoczątkowany przez biskupa Donata z Kartaginy w następstwie prześladowań chrześcijan za cesarza Dioklecjana (303-305 AD). W 412 r. donatyści zostali skazani na banicję przez cesarza Honoriusza, zanikli całkowicie w wyniku najazdu ariańskich Wandalów, a następnie muzułmańskich Arabów.
  • ドナトゥス派(英語: Donatists)とは、4世紀から5世紀にかけて北アフリカで勢力を得たキリスト教の分派。主流派(のちのカトリック教会・東方教会の両方)から異端とされる。英語表記からドナティストとも転写される。思想潮流としてはドナトゥス主義、もしくは英語から転写してドナティズムとも表記される。これを巡る論争については「ドナティスト論争」等と呼ばれる。
  • El donatismo fue un movimiento religioso cristiano iniciado en el siglo IV en Numidia (la actual Argelia), que nació como una reacción ante el relajamiento de las costumbres de los fieles.
  • Донатизмът е раннохристиянска ерес разпространила се в селските райони около Римски Картаген през 4 век. Географският ѝ обхват съвпада със северноафриканските територии на някогашния към него време Пунически Картаген, включващи предимно районите по магребското крайбрежие.Първоначално след Медолианския едикт, донатистите взели на подбив и подигравка официализирането на християнското учение.
  • El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al segle IV. L'església catòlica el considera com una heretgia. El cisma troba el seu origen en l'oposició del bisbe Donat contra la proclamació de Cecilià com a bisbe de Cartago el 311.Durant l'anomenada persecució de Dioclecià es va exigir als cristians d'entregar els seus llibres sagrats però molts s'hi van oposar i van preferir el martiri.
  • Donatismo IV. mendean Afrikako Elizan, Numidian, zisma sorrarazi zuen heresia. Casae Nigraeko (Numidia) apezpiku zen Donato izan zen donatismoaren buru. Doktrina honen arabera, agintari zibilen eta Elizaren artean ez da batere harremanik izan behar, eta horregatik, «Circumcelliors» izeneko nekazari gudarien laguntzaz, gizarte-iraultza bultzatzen zuen. Martiri hiltzea zen doktrina honen jarraitzaileen azken helburua.
  • Donatism (Latin: Donatismus, Greek: Δονατισμός Donatismos) was a Christian sect within the Roman province of Africa that flourished in the fourth and fifth centuries among Berber Christians. Donatism had its roots in the social pressures among the long-established Christian community of Roman North Africa (present-day Berber countries Algeria and Tunisia), during the persecutions of Christians under Diocletian.
  • Донати́зм (греч. Δονατισμός) — раскол в Карфагенской церкви, начавшийся в первом десятилетии IV века и сохранявшийся до мусульманского завоевания. Причиной раскола стала реакция части христиан на поведение тех клириков, который в силу разных причин во время диоклетиановских гонений пошли на сотрудничество с имперскими властями.
  • Donatisme adalah aliran yang muncul dari perpecahan gereja di Afrika Utara, menjadi suatu gerakan yang dipimpin oleh Donatus, Uskup Casae Nigrae, Di Selatan Numibia pada abad ke-4 M. Donatus menolah keabsahan penahbisan Uskup Saesillianus untuk menjadi Uskup Kartago pada tahun 311, karena salah seorang Uskup penahbisnya, yaitu Felix, Uskup Atunga, pernah murtad dalam penghambatan Diokletianus dengan menyerahkan Alkitabnya.
  • Het donatisme is een schismatische stroming uit de kerkgeschiedenis van de 4e eeuw. Het donatisme ontstond in Africa, direct na de laatste grote christenvervolging onder keizer Diocletianus.Toen de vervolging over was, wilden veel christenen die eerst hun geloof verloochend hadden weer in de Kerk opgenomen worden; zij werden "traditores" genoemd. De donatisten waren voor een strenge handhaving van de excommunicatie en wilden deze afvalligen niet weer in de schoot van de kerk opnemen.
rdfs:label
  • Donatisme
  • Donatism
  • Donatisme
  • Donatisme
  • Donatisme
  • Donatismo
  • Donatismo
  • Donatismo
  • Donatismo
  • Donatismus
  • Donatisté
  • Donatyzm
  • Донатизм
  • Донатизъм
  • ドナトゥス派
  • 도나투스주의
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of