Le Caza du Chouf (en langue Arabeقضاء الشوف Caza' el-Chouf) est un caza de la Mohafaza du Mont Liban. C'est aussi le cœur du Chouf, une région montagneuse qui porte le même nom. Le chef-lieu du caza du chouf est Beiteddine.La région du Chouf est au sud-est de la capitale libanaise, Beyrouth. La région montagneuse du Chouf comporte la réserve naturelle du Chouf

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Caza du Chouf (en langue Arabeقضاء الشوف Caza' el-Chouf) est un caza de la Mohafaza du Mont Liban. C'est aussi le cœur du Chouf, une région montagneuse qui porte le même nom. Le chef-lieu du caza du chouf est Beiteddine.La région du Chouf est au sud-est de la capitale libanaise, Beyrouth. La région montagneuse du Chouf comporte la réserve naturelle du Chouf
  • Chouf, nombrado además Shouf, Shuf o Chuf, (en árabe جبل الشوف Jebel ash-Shouf) es una región histórica del Líbano, así como una administración de distrito en la gobernación del Monte Líbano.Situado al sureste de Beirut, la región cuenta con una estrecha franja costera para el pueblo cristiano de Damur y los valles y laderas de las montañas occidentales de Jabal Barouk, (nombre local del macizo del Monte Líbano). Chouf es el corazón de los comunidad drusa libanesa, con el líder druso Walid Jumblatt con domicilio en el palacio Jumblatt en la ciudad de Moukhtara. Los emires del Líbano solía tener su residencia en Chouf, en particular Bashir Shihab II, quien construyó el magnífico palacio Beiteddine durante la primera mitad del siglo XIX. Otro histórico lugar de la ciudad, situado justo debajo de Beit ed-Dine, es Deir al Qamar (el monasterio de la Luna).Baakline es otra gran ciudad en Chouf, solía ser la capital de la antigua montaña del Líbano, donde Amir Fakher El-Deen nació, él era muy querido tanto por cristianos y drusos. Cambió su residencia a Deir al Qamar simbolizando su neutralidad.El Chouf es la prueba viviente de la armonía entre cristianos maronitas y drusos, a pesar de varios enfrentamientos violentos ocurridos entre los dos grupos entre 1848 y 1860 y más recientemente en 1983 y 1984, durante la guerra civil libanesa (Guerra de la Montaña - el Jabal Harb ). Esta guerra entre el Partido Socialista Progresista, un partido druso fundamentalista, frente a las Fuerzas Libanesas, que incluye los cristianos maronitas. La reconciliación entre los drusos y las comunidades cristianas se materializó el 8 de agosto de 2001, cuando el patriarca maronita de Antioquía, el Cardenal Mar Nasrralla Boutros Sfeir una histórica visita a la región de Chouf y se reunió con el líder druso, Jumblatt.A pesar de una historia sangrienta Chouf es uno de los mejores lugares conservados. El mayor bosque de cedros del Líbano se encuentra en los flancos de Jabal Barouk.
  • Shūf (arabo جبل الشوف, "Jabal al-Shūf") è una regione storica del Libano e un suo distretto amministrativo del governatorato del Monte Libano. Il capoluogo è Beiteddine.Sito a SE di Beirut, questa storica regione comprende una stretta striscia costiera con l'importante città cristiana di Damour e le vallate e le montagne che si ergono a ovest del Jabal Barūk ( Monte Benedetto ), il nome locale del massiccio della Montagna Libanese. Lo Shūf è il cuore della comunità libanese drusa, e il leader druso Walīd Jumblatt vi ha la propria residenza, nello storico Palazzo della famiglia Jumblatt (lett. Janbulāṭ), nella cittadina di al-Mukhtāra ( La Prescelta ).Gli Emiri del Libano erano adusi ad eleggere la propria residenza ufficiale nello Shūf. Il più importante di loro, Bashir Shehab II costruì il magnifico palazzo di Bayt al-Dīn (Beiteddine, Casa della religione ) nel corso della prima metà del XIX secolo. Un'altra storica cittadina è Dayr al-Qamar ( Il Monastero della Luna ).Un altro ampio centro abitato dello Shūf si chiama Baʿaqlīn. La maggioranza della popolazione è drusa, salvo una famiglia cristiana. Quelle dei Ḥamādeh, Ḥarfūsh, Khodor, Ghussaynī sono le più grandi famiglie. Ci sono più di 7 scuole a Baʿaqlīn, la più importante delle quali è il College Nazionale dello Shūf. Vi è un castello a Baʿaqlīn, chiamato "ʾAsr el-Ḥamādeh" (Castello di Ḥamādeh).Lo Shūf ha conosciuto nel corso dell'età contemporanea violenti scontri all'interno della sua popolazione drusa e cristiana (per lo più maronita), nel 1848, 1860 e, più pesantemente, nel corso della guerra civile libanese nel 1983-1984 (Guerra della Montagna, ossia Ḥarb al-Jabal ). Numerosi residenti cristiani sono stati costretti ad abbandonare la regione in seguito a tali eventi e non sono ancora ritornati, malgrado alcuni di loro siano tornati e abbiano ricostruito le loro abitazioni nei vari villaggi, distrutti dalle milizie del Partito Socialista Progressista. Solo il villaggio di Kfar Matta rimane senza i suoi abitanti cristiani. La riconciliazione fra le comunità druse e cristiane (artefici, si ricordi, dei processi indipendentistici nel corso del XIX secolo) ha mosso i suoi primi passi l'8 agosto 2001, allorché il Patriarca maronita di Antiochia, il Cardinal Mar Nasrallah Boutros Sfeir ha effettuato una storica visita nello Shūf e si è incontrato col leader druso Walīd Jumblatt. Oggi, i cristiani e i drusi del Libano si sono uniti e alleati per fronteggiare le interferenze esterne nel loro Paese, specialmente quelle della Siria e dell'Iran.Malgrado una storia sanguinosa, lo Shūf è uno dei distretti libanesi meglio conservati e i suoi aspetti naturalistici sono stati in genere risparmiati dalla frenetica opera di edificazione e di cementificazione conosciuta invece dalle confinanti regioni del Metn e del Kesrouan |Qasrawān). La più estesa foresta di cedri del Libano si trova sulle pendici del Monte Barūk.
  • Шуф (араб. قضاء الشوف‎‎) — один из 25 районов Ливана, входит в состав провинции Горный Ливан.Административный центр района — город Байт-эд-Дин.
  • Shouf (também escrito Chouf, Shuf ou Chuf, em Árabe جبل الشوف Jebel ash-Shouf) é uma região histórica montanhosa na República Libanesa e também um distrito na província (mohafazat) do Monte Líbano. Shouf sediou o governo libanês exercido pelos Emires druzos da dinastia Maanita. Abriga até a atualidade o maior contingente da população drusa existente no Líbano. Está situada a sudeste de Beirute.
  • Chouf (also spelled Shouf, Shuf or Chuf, in Arabic جبل الشوف Jebel ash-Shouf) is a historic region of Lebanon, as well as an administrative district in the governorate (mohafazat) of Mount Lebanon.Located south-east of Beirut, the region comprises a narrow coastal strip notable for the Christian town of Damour, and the valleys and mountains of the western slopes of Jabal Barouk, the name of the local Mount Lebanon massif. Chouf is the heartland of the Lebanese Druze community, with Druze leader Walid Jumblatt residing at the Jumblatt palace in the town of Moukhtara. The Emirs of Lebanon used to have their residence in Chouf, most notably Bachir Chehab II, who built the magnificent palace of Beiteddine during the first half of the 19th century. Another historical town, located just below Beiteddine, is Deir al Qamar (the monastery of the Moon). Baakline, another large town in the Chouf, used to be the capital of old Mountain of Lebanon, where Amir Fakher El-Deen was born. He was well liked by both Christians and Druze. He switched his residence to Deir al Qamar symbolizing his neutrality.The Chouf is living proof of the harmony between Maronite Christians and Druze, although several violent clashes have occurred between the two groups in 1848, 1860 and most recently in 1983-1984, during the Lebanese Civil War (Mountain War, Arabic: Harb el-Jabal). This saw the Progressive Socialist Party (PSP), a traditionally Druze orientated party, face the Lebanese Forces (LF), comprising Maronite Christians. Reconciliation between the Druze and Christian communities came to fruition on August 8, 2001, when the Maronite Patriarch of Antioch, Cardinal Mar Nasrallah Boutros Sfeir made a historic visit to the Chouf and met with Druze leader, Jumblatt. Despite a bloody history, the Chouf is one of the best-preserved Lebanese districts and its nature has been generally spared from the intense building frenzy that has spoiled neighbouring Metn and Kesrouan. The biggest forest of Cedars of Lebanon is found on the flanks of Jabal Barouk.
  • Chouf is een district in het gouvernement Libanongebergte in Libanon. De hoofdstad is de stad Beiteddine.Chouf heeft een oppervlakte van 481 vierkante kilometer en een bevolkingsaantal van 120.473.
  • Xuf o al-Shuf, en plural al-Ashwaf, el nom en francés és Chouf però a vegades apareix com Shouf; en anglès és Shuf i en castellà Chuf) és un topònim que designa als districtes meridionals de les terres muntanyoses del Líban, al sud de la ruta Beirut-Damasc. El Xuf forma un districte administratiu del Líban anomenat oficialment Chouf (àrab جبل الشوف Jebel ash-Shouf).Des de la conquesta àrab fins al final de les Croades el nom de Jabal Lubnan (Mont Líban) es va donar als districtes muntanyosos del nord (Djubbat Bsharri, Batrun, i Jubayl, terres ancestrals dels cristians maronites; els districtes meridionals foren anomenats Jabal al-Shuf (en alguns moments va incloure tanmateix el Jabal Kisrawan). Sota els mamelucs els districtes muntanyosos del Líban es van dividir en tres unitats administratives: Trípoli (Mont Liban), Damasc (Djabal Kisrawan, al-Matn i al-Gharbi) i Sidó (al-Shuf). Localment els habitants anomenaven al-Shuf (Xuf) només a la zona en torn a Dayr al-Kamar, mentre els territoris perifèrics eren el Gran Xuf (habitat per drusos des del segle XIII). Modernament el nom del Shuf o Xuf inclou el Xuf propi i el Gran Xuf.El districte d'al-Shuf fou governat sota els mamelucs i després sota els otomans per pels emirs drusos de la família Man o Maan. Al segle XVI estava dividit en tres subdivisions: al-Shuf al-Suyjani, al-Shur al-Hayti i al-Shuf al-Bayadi. Degut al govern dels Man els historiadors anomenaven al territori com al-Shuf al-Mani. Els otomans van haver de fer diverses expedicions a la zona i el 1593 es va arribar a un acord amb l'emir Fakhr al-Din II que va rebre el títol d'amir al-liwa i el govern del sandjak de Sayda. Fakhr al-Din va conquerir el Gran Xuf (sovint anomenat Jabal al-Duruz (Muntanya Drusa), la vall de la Bekaa, la zona costanera entre Sidó i Trípoli, i fins al nord de Palestina i algunes zones de Transjordània. Aliat als maronites i gaudint el país d'una notable prosperitat econòmica, va intentar fer-se independent amb l'ajut de Florència, però els otomans el van acabar derrotant (1633). Els seus successors només van governar sobre part del Xuf.El 1697 quan va morir l'emir Ahmad ibn Mulhim no va deixar fill i l'únic candidat possible va preferir un lloc a la burocràcia otomana; els notables van portar aleshores al govern (iltizam) a un nebot (fill d'una germana), Bashir I Shihab (1697-1706) que va iniciar la nissaga dels shihàbides. L'emigració procedent del nord iniciada ja sota Fakhr al-Din, va alterar l'estatus ètnic i els drusos van deixar de ser majoritaris per passar aquesta condició als maronites vers el 1800, ajudats per conversions entre les quals la dels propis shihàbides i del Abu l-Lami, famílies principals del Matn i del Shuf al-Bayadi. A l'inici del segle XIX l'emir Bashir II Shihab va estendre el seu poder a la regió de la muntanya de Kisrawan, a Jubail, a Batrun i al Djubbat Bsharri, i va agafar el títol d'amir Djabal Lubnan (emir de la Muntanya del Líban). Bashir es va veure beneficiat per diverses circumstàncies: canvis demogràfics, particularisme drus, augment del comerç europeu a la zona, reforçament polític de l'església maronita, i suport del otomà Djazzar (paixà de Sidó fins al 1804) i Ibrahim Pasha d'Egipte. El 1831 Muhàmmad Alí Pasha, després que l'imperi Otomà havia perdut Grècia i havia estat derrotat pels russos i que el cos de geníssers havia estat dissolt el 1826, va decidir passar a l'ofensiva. La Porta va demanar el suport del Líban, però Bashir va respondre que no calia esperar suport d'aquells als que sempre havia ignorat. Els libanesos van combatre a les forces otomanes del paixà Uthman a Trípoli del Líban, van participar en la marxa contra Damasc, van ajudar a la intendència egípcia i van protegir la seva rereguarda fins a Alep; a canvi Muhammad va reconèixer els antics privilegis del Líban i es va comprometre a no interferir en els afers interns (1833). Però quan Muhammad Ali va haver de declarar el servei militar obligatori i augmentar els impostos, i va voler aplicar aquestes disposicions al Líban, la muntanya dels drusos i el Hauran (1837) van esclatar revoltes a aquestes zones (tardor del 1837 i hivern del 1837 al 1838) i milers d'egipcis van morir. L'estiu del 1838 els egipcis van patir una nova derrota a l'Antilíban. El combat decisiu entre egipcis i otomans es va lliurar a Nezib al començament del 1839. Els egipcis van obtenir la victòria, van posar en fuita als turcs i van amenaçar de marxar a Constantinoble. Rússia va venir en ajut dels turcs segons els termes del tractat d'Hunkar Iskelesi del 1833, França donava suport a l'egipci i Anglaterra intentava negociar en favor dels otomans. Emissaris britànics i otomans van anar al Líban per intentar guanyar a l'emir Bashir a la seva causa. Bashir va temporitzar però els libanesos es van revoltar de manera general contra els egipcis. França va quedar aïllada al costat d'Egipte (estiu del 1840) i Turquia, Rússia i el Regne Unit van signar el tractat de Londres. Unitats navals aliades van arribar a aigües libaneses; un destacament otomà va desembarcar a Junieh. Els libanesos revoltats, els otomans i els "colls blaus" van derrotar a Ibrahim Pasha a Bahrsaf i van proclamar governador del Líban a Bashir III que ho fou efímerament (fou deposat pels otomans el 13 de gener de 1842). Bashir Shihab II es va rendir als britànics a Sidó i fou conduït en exili a Malta. Les potencies van imposar als otomans el sistema de la kaymakaniyya o caimacanat que consistia a posar el país sota un caimacan, i les zones del nord de la ruta Beirut-Damasc serien pels maronites i les del sud pels drusos. La situació va durar fins al conflicte civil de 1860. Victoriosos els drusos, foren derrotats finalment per la intervenció francesa. Milers de drusos van abandonar el Xuf per instal·lar-se al Hawran que aviat fou conegut com a Djebel Drus. El 1861 el Xuf era integrat a la mutasarrifiyya del Líban i el 1919 a l'estat anomenat del Mont Líban però després rebatejat Líban.El 1975 va esclatar la guerra civil al Líban i la població cristiana va abandonar el Xuf; el 1983 ja quasi no tenia població cristiana i els drusos tornaven a dominar la zona dirigits pel Partit Socialista Progressista del clan jumblat. Encara que alguns han retornat als darrers anys els drusos conserven la majoria.
  • Der Chouf (andere Schreibweisen Shouf, Shuf, Schuf oder Chuf, auf arabisch ‏جبل الشوف‎ Dschebel asch-Schuf, DMG Ǧabal aš-Šūf) wird der südliche Ausläufer des Libanongebirges genannt. Dieser ist eine historisch bedeutsame Region und auch ein Verwaltungsdistrikt im Gouvernement (mohafazat) Libanonberg. Er liegt südöstlich von Beirut und umfasst neben den gebirgigen Regionen einen schmalen Küstenstreifen mit der Stadt Damur.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4319760 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2558 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 43 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104250737 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le Caza du Chouf (en langue Arabeقضاء الشوف Caza' el-Chouf) est un caza de la Mohafaza du Mont Liban. C'est aussi le cœur du Chouf, une région montagneuse qui porte le même nom. Le chef-lieu du caza du chouf est Beiteddine.La région du Chouf est au sud-est de la capitale libanaise, Beyrouth. La région montagneuse du Chouf comporte la réserve naturelle du Chouf
  • Шуф (араб. قضاء الشوف‎‎) — один из 25 районов Ливана, входит в состав провинции Горный Ливан.Административный центр района — город Байт-эд-Дин.
  • Shouf (também escrito Chouf, Shuf ou Chuf, em Árabe جبل الشوف Jebel ash-Shouf) é uma região histórica montanhosa na República Libanesa e também um distrito na província (mohafazat) do Monte Líbano. Shouf sediou o governo libanês exercido pelos Emires druzos da dinastia Maanita. Abriga até a atualidade o maior contingente da população drusa existente no Líbano. Está situada a sudeste de Beirute.
  • Chouf is een district in het gouvernement Libanongebergte in Libanon. De hoofdstad is de stad Beiteddine.Chouf heeft een oppervlakte van 481 vierkante kilometer en een bevolkingsaantal van 120.473.
  • Der Chouf (andere Schreibweisen Shouf, Shuf, Schuf oder Chuf, auf arabisch ‏جبل الشوف‎ Dschebel asch-Schuf, DMG Ǧabal aš-Šūf) wird der südliche Ausläufer des Libanongebirges genannt. Dieser ist eine historisch bedeutsame Region und auch ein Verwaltungsdistrikt im Gouvernement (mohafazat) Libanonberg. Er liegt südöstlich von Beirut und umfasst neben den gebirgigen Regionen einen schmalen Küstenstreifen mit der Stadt Damur.
  • Chouf (also spelled Shouf, Shuf or Chuf, in Arabic جبل الشوف Jebel ash-Shouf) is a historic region of Lebanon, as well as an administrative district in the governorate (mohafazat) of Mount Lebanon.Located south-east of Beirut, the region comprises a narrow coastal strip notable for the Christian town of Damour, and the valleys and mountains of the western slopes of Jabal Barouk, the name of the local Mount Lebanon massif.
  • Shūf (arabo جبل الشوف, "Jabal al-Shūf") è una regione storica del Libano e un suo distretto amministrativo del governatorato del Monte Libano. Il capoluogo è Beiteddine.Sito a SE di Beirut, questa storica regione comprende una stretta striscia costiera con l'importante città cristiana di Damour e le vallate e le montagne che si ergono a ovest del Jabal Barūk ( Monte Benedetto ), il nome locale del massiccio della Montagna Libanese.
  • Xuf o al-Shuf, en plural al-Ashwaf, el nom en francés és Chouf però a vegades apareix com Shouf; en anglès és Shuf i en castellà Chuf) és un topònim que designa als districtes meridionals de les terres muntanyoses del Líban, al sud de la ruta Beirut-Damasc.
  • Chouf, nombrado además Shouf, Shuf o Chuf, (en árabe جبل الشوف Jebel ash-Shouf) es una región histórica del Líbano, así como una administración de distrito en la gobernación del Monte Líbano.Situado al sureste de Beirut, la región cuenta con una estrecha franja costera para el pueblo cristiano de Damur y los valles y laderas de las montañas occidentales de Jabal Barouk, (nombre local del macizo del Monte Líbano).
rdfs:label
  • District du Chouf
  • Chouf
  • Chouf
  • Chouf
  • Chouf District
  • Distretto dello Shuf
  • Shouf
  • Xuf
  • Шуф (район)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:district of
is dbpedia-owl:isPartOf of
is dbpedia-owl:region of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:district of
is prop-fr:région of
is prop-fr:subdivision of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of