La Dioclée (Monténégrins : Дукља, Duklja ; latin : Doclea ou Diocleia) était un État médiéval sud-slave situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La Dioclée (Monténégrins : Дукља, Duklja ; latin : Doclea ou Diocleia) était un État médiéval sud-slave situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor. La Dioclée fut, d'abord, une partie semi-indépendante de la Grande Principauté (Zhupanate) de Rascie, qui fut un vassal de l'Empire byzantin et plus tard directement mis sous la suzeraineté byzantine jusqu'à ce qu'elle gagne son indépendance au milieu du XIe siècle, gouvernée par la Maison de Voislav (Vojislavljević). Dioclée fut incorporé dans un état serbe unifié dans lequel il resta jusqu'à la chute de l'empereur Stefan Uroš IV Dušan, devenant alors l'État de Zeta sous l'inpulsion du souverain serbe Balša I.La Dioclée fut nommée d'après Dioclea (de Docleata, l'ancienne tribu illyrienne). Dioclea, située près de l'actuelle Podgorica, était la capitale de la Dioclée. Ensuite, Skadar devint la capitale de l'état jusqu'à la fin du Moyen Âge. La capitale royale de Dioclée était Ston, ville en actuelle Croatie. Le lien entre les noms Dioclée et Zeta est peu clair, puisque les deux termes se chevauchent. La Dioclée était la plupart du temps référencée comme la région littorale entre les bouches de Kotor et le lac de Skadar, tandis que Zeta se réfère aux terres autour de la rivière Zeta. La Zeta est ainsi le prédécesseur le plus précis du Monténégro du XIXe siècle, alors que le Monténégro actuel couvre les deux territoires. Selon une autre interprétation, la Dioclée était composée de Zeta et de la Travonie. En tout cas, le nom Dioclée ne s'utilise plus à la fin du Moyen Âge.
  • Doclea or Duklja (Serbian Cyrillic: Дукља) was a medieval state with hereditary lands roughly encompassing the territories of present-day southeastern Montenegro, from Kotor on the west to the river Bojana on the east and to the sources of Zeta and Morača rivers on the north.Duklja was at first a vassal of the Eastern Roman Empire until it became a part of the Serbian Principality in the 9th century, under the Vlastimirović dynasty. After the Byzantine annexation of Serbia in the late 10th century, Duklja remained under Byzantine rule until the 1040s, when the local lord Stefan Vojislav managed to achieve independence for most of the maritime region under his rule; Duklja emerged as the most powerful polity, ruled by the Vojislavljević dynasty.In 1060, the Vojislavljevićs annexed "Rascia" (the hinterlands which would later be the nucleus of Serbia) and installed vassal rulers there. With the death of Constantine Bodin, in 1101, a cadet branch of the dynasty succeeded in ruling Rascia independently, and in 1189 Duklja was incorporated in the latter - as a crown land of the Grand Principality of Serbia, subsequently referred to as Zeta, remaining so until the fall of the Serbian Empire. During the fall of the Serbian Empire, Zeta became independent in 1356 under the Balšić family, and again reincorporated to the Serbian Despotate from 1421 to 1427.
  • Doclea o Dioclea (serbio: Duklja, cirílico: Дукља, latín: Doclea o Diocleia) fue un estado medieval sudeslavo situado sobre un territorio que incluía los territorios de la ribera del Zeta, el lago Skadar y las bocas de Kotor. Fue en un principio un territorio autónomo del Gran Principado (županato) de Rascia, a su vez vasallo del Imperio bizantino, pero obtuvo su independencia a mediados del siglo XI, gobernado por la dinastía Vojislavljević. Fue incorporado por Stefan Nemanja al estado serbio que en 1217 se transformó en el reino de Serbia, y tras la desmembración del Imperio serbio se integró definitivamente en el Principado de Zeta (aproximadamente el actual Montenegro). Según el emperador Constantino VII en su obra De administrando imperio, el documento más fiable de la época, los serbios habitaban las tierras de Doclea, Travunia, Zachlumia, Pagania, y Rascia.Doclea fue nombrada a partir de Docleata, una antigua tribu iliria. Situada cerca de la actual Podgorica, su capital fue Duklja. Durante su pertenencia al Imperio romano, Duklja fue capital de la provincia de Praevalitana. Hasta finales de la Edad Media, Skadar pasó a ser la capital del estado, mientras que la capital real era Ston, en la actual Croacia.El vínculo entre los nombres Doclea y Zeta no está claro, ya que los dos términos se superponen a menudo. Doclea suele hacer referencia a la región costera entre la bahía de Kotor y el lago Skadar, mientras que Zeta se suele referir a las tierras alrededor del río Zeta. Zeta es el predecesor más preciso del Montenegro del siglo XIX, mientras que el Montenegro actual abarca ambos territorios. Según otra interpretación, Doclea estaba integrada por Zeta y Travunia. En cualquier caso, el nombre Doclea no se volvió a utilizar después de la Edad Media. El período en que la zona fue conocida como Doclea (siglo IX hasta el final del siglo XII) es considerado a menudo el más próspero en la historia de los montenegrinos.
  • Duklja of Diokletija (Montenegrijns: Дукља of Диоклетија; Latijn: Doclea of Diocleia; Grieks: Διοκλεία) was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Duklja was eerst een semi-onafhankelijke staat van het grootvorstendom Raška dat een vazalstaat was van het Byzantijnse Rijk en later onder directe Byzantijnse suzereiniteit stond tot het in het midden van de elfde eeuw onafhankelijk werd. Het Huis Vojislavljević regeerde over het land. Later werd Duklja geïncorporeerd in de Servische staat waar het bleef tot de val van het Servische keizerrijk. Daarna werd het het Vorstendom Zeta.Het bestuurlijk centrum van Duklja was het gelijknamige Duklja.
  • Dóclea ou Dócleas (em língua montenegrina, Дукля, transl. Duklja; em latim, Doclea ou Diocleia) foi um estado medieval montenegrino composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo rio Zeta, pelo lago Escútare e pela baía de Cátaro, fazendo fronteira com a Travúnia e a Zaclúmia. A Dóclea era, inicialmente, uma parte semi-independente do Grão-Principado da Sérvia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino. Após uma longa decadência, a Dóclea foi incorporada o Império Sérvio unificado, onde permaneceu até cair em mãos do Império Otomano após a derrota sérvia na batalha do Kosovo.
  • Дукля или Диоклетия (серб. Дукља / Диоклетија, греч. Διοκλεία) — южнославянское государство, княжество, располагавшееся на Балканах на территории современной Черногории. Диоклетия располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии.Сперва Диоклетия была частично зависимой областью (жупанией) Великого Княжества Рашка, которое являлось вассалом Византийской империи. Затем, выйдя из состава Византийской империи, Дукля некоторое время также была вассалом Византии, а затем — стало независимым королевством. Тем не менее, междоусобные войны в конце концов привели к раздробленности в Диоклетии, что привело к тому, что Дукля сначала стала вассалом Рашки, а затем — вошла в состав нового Сербского государства.
  • Дукля (на сръбски: Дукља), Дуклия, впоследствие Зета, е първото име на средновековната сръбска държава. Името ѝ идва от славянското произношение на (лат.) Doclea, което е името на античния главен град на римската провинциална област Превалитания. Градът се е намирал недалеч от днешна Подгорица.
  • Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quan fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus. Doracium (grec Doràkion) fou una ciutat d'Il·líria que segons Hierocles fou capital de la província Praevalitana. Com que se sap que la capital d'aquesta província fou Scodra (moderna Shkodër) s'ha proposat identificar-la amb Dioclea, si bé el més probable és que fos la primera capital, després canviada a Scodra.Des el segle VII es van establir a la regió grups eslaus amb la condició imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania bizantina. Vers el 753 va formar part del ducat de Croàcia que es va apoderar de la Croàcia dàlmata. Vers el segle IX s'havia format un estat amb el nom de Dioclea o Diocleia que era al sud de Travúnia (i aquesta al sud de Zahumlje, que era al seu torn al sud de Pagània). El príncep Petar o Predimir de Dioclea i Travúnia va viure vers el 900 i va dividir els seus dominis entre els seus fills. Dioclea va passar aviat a Ràscia, governada per Vlastimir, al començament del segle IX, però va gaudir d'autonomia. Un descendent de Vlastimir, el príncep Ceslav de Klosmir, es va independitzar de Bizanci i es va fer amb el domini de Dioclea. Kotor, Bar i Ulcinj van romandre enclavaments bizantins que van haver de pagar tribut als governants de Dioclea. A la mort de Ceslav, Dioclea va recuperar la virtual independència, i els knez (arconts o prínceps) Petrislav (971-990) i Sant Jovan Vladimir (990-1016) van governar la regió i la de Travúnia. Les tribus Arbanes que amenaçaven els territoris del est, foren derrotades. Skadar es va convertir en capital de Dioclea (en eslau Duklja).Això va durar fins que el tsar búlgar Samuel va envair el país i va agafar presoner al príncep. Però Jovan es va casar amb la princesa Kossara i se li va permetre tornar al seu país i agafar altre cop les regnes com a vassall de Bulgària. Va morir el 22 de maig del 1016 en un complot organitzat per Ivan Vladislav tsar de Bulgària. Duklja va esdevenir part del thema bizantí de Sèrbia (Servia) sota un strategos (Constantí Diogenes) i encara que els prínceps van seguir governant el seu poder era quasi nominal.El 1034 el poble es va revoltar i va matar al príncep Dragomir. El seu fill Dobroslav o Voislav fou proclamat príncep de Travúnia i va iniciar preparatius per dominar Duklja en mans bizantines, mentre assegurava als bizantins que era un fidel aliat. Els bizantins el van anomenar Esteve (per Stephanos que vol dir "coronat"). El 1035 la revolta va esclatar a Duklja però finalment fou dominada pels bizantins i Voislav fou empresonat i portat a Constantinoble. El strategos de Servia, Teòfil Erotikos, va assolir la tasca de l'ocupació de Dioclea i Travúnia. Voislav es va escapar i va iniciar la lluita contra el general bizantí i es va crear un territori alliberat entorn del llac de Shkodër fins a les muntanyes d'Hum. Va ajudar a altres eslaus rebel·lats que es va estendre vers Belgrad i Skopje dirigida per Petar (Pere) Delian, i a la revolta eslava a Durazzo dirigida per Tihomir. Els rebels van arribar a atacar el cor de Grècia fins a Tebes, i els bizantins van deixar estar Dioclea (Duklja).Una galera que portava un gran carregament d'or d'Itàlia cap a Constantinoble, damnada per una tempestat, va haver d'ancorar a la costa de Duklja i el carregament va quedar en mas de Voislav. L'emperador Miguel, enfurismat, va enviar l'eunuc imperial Jordi Probat contra el rebel però l'exèrcit del eunuc fou sorprès a una de les gorgues del país de la regió de Bar i aniquilat (1042).Voislav va morir vers la meitat del segle XI i el va succeir el seu fill Mihailo I. Un altre fill, Radoslav, fou famós perquè va matar a un comandant militar bizantí. La revolta eslava de Pere Delian, ara coronat com a tsar Pere II de Bulgària, va impedir altres atacs bizantins. Mihailo va ajudar la revolta de Jordi Voiteh a Macedònia el 1072 (va enviar al seu fill Constantí Bodin amb un exèrcit), va ocupar els enclavaments bizantins de Ragusa (independent de fet), Kotor, Bar i Ulcinj. Constantí Bodin fou acceptat com a tsar de Bulgària però fou fet presoner pels bizantins. Mihailo va prendre el títol de gran príncep de Ràscia a partir del 1077 quan fou coronat pel papa Gregori VII com a rei dels eslaus i es feia dir rei dels tribalis i els serbis. Va rescatar al seu fill el 1078. El bisbat de Bar fou elevat a arquebisbat el 1080. Es va expandir cap a Croàcia i va arribar fins a Knin i llavors portava el títol de rei de Dioclea i Dalmàcia. A la seva mort el 1081 el va succeir el seu fill Constantí Bodin. Aquest era gendre de Robert Guiscard i va governar fins al 1101. A la seva mort el regne de Dioclea va entrar en decadència. Aquell mateix any un exèrcit croat que marxava a Terra Santa va passar per país dirigit per Ramon IV de Tolosa.Els bizantins van donar molts territoris del gran principat de Ràscia al príncep Stracimir fill del príncep Zavida de Zahumlje (el príncep era vassall del seu germà gran el gran príncep de Ràscia Tihomir des el 1166), i entre els territoris adquirits hi havia el regne de Dioclea. Un altre príncep de Zahumlje, Nemània (Nemanja), va arribar a ser gran príncep de Ràscia el 1168 després de derrotar a Tihomir. Stracimir va donar suport al seu sobirà Tihomir però aviat es va retirar. Un altra germà, Miroslav de Zahumlje va lliurar una guerra contra la república de Ragusa el 1184 i la va perdre, havent de renunciar a les expedicions projectades contra Korcula i Vis a las que Stracimir donava suport. Aquest príncep va intentar la conquesta de les illes Korcula i Vis el 1185 i les va ocupar però no va poder controlar Korcula i la va saquejar igual que Vis. Els habitants de Korcula van demanar ajut a Ragusa, que va apressar a la flota de Stracimir i aquest va haver de signar un tractat amb les dues illes que els hi garantia autonomia i que no formarien part de Zahumlje.Durant aquest període hi va haver alguns prínceps vassalls a Dioclea, el darrer Mihailo III, nebot de Esteve Nemània. Quan Stracimir va morir, Mihailo va al·legar regir el regne com a feudatari del emperador i no en nom dels grans prínceps de Ràscia. El 1186 Esteve Nemània, que era en guerra contra Bizanci, va decidir incorporar Dioclea, vassall bizantí, als seus dominis. Va assetjar Bar on la defensa fou dirigida per l'arquebisbe Grgur. Esteve va demanar un rescat per abandonat el setge, mentre Mihailo III era atacat pels germans de Nemània. Aquest va donar el regne de Dioclea al seu germà Vukàn que va prendre el títol de rei de Dioclea (Duklja) i Dalmàcia. El 1189 Mihailo III va morir i la princesa Desislava, altres nobles i el arquebisbe de Bar van fugir a Ragusa. Desilava va morir a Omis. L'arquebisbat fou abolit.Vukàn es va casar amb una neboda del Papa i va acusar al ban de Bòsnia Kulín d'heretgia. Quant va morir Esteve I Nemània, Vukàn, que aspirava a la successió, es va veure frustrat pel coronament d'Esteve II Nemània i el 1202 va assolir el tron del gran principat de Sèrbia però el va perdre el 1204 davant Esteve II que va tenir l'ajut búlgar. Vukàn es va retirar a Dioclea on va continuar governant i lluitant contra Esteve II. Des la seva mort el 1208, el país va agafar el nom de Zeta, del riu Zeta.
  • Władcy Dukli i Zety -władcy Księstwa Dukli i Królestwa Zety, państw istniejących pomiędzy IX a XII wiekiem oraz Księstwa Zety istniejącego od połowy XIV do początków XVI wieku na obszarze dzisiejszej Czarnogóry.
  • La Doclea (in serbo: Дукља, Duklja) era uno stato medievale serbo, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina.Viene spesso chiamata con il nome di Zeta (in serbo Зета), anche se alcuni storici identificano la Zeta, fino al XIII secolo, con la sola parte della Doclea posta lungo le sponde del fiume omonimo.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 967889 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 24412 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 287 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104538440 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La Dioclée (Monténégrins : Дукља, Duklja ; latin : Doclea ou Diocleia) était un État médiéval sud-slave situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor.
  • Дукля (на сръбски: Дукља), Дуклия, впоследствие Зета, е първото име на средновековната сръбска държава. Името ѝ идва от славянското произношение на (лат.) Doclea, което е името на античния главен град на римската провинциална област Превалитания. Градът се е намирал недалеч от днешна Подгорица.
  • Władcy Dukli i Zety -władcy Księstwa Dukli i Królestwa Zety, państw istniejących pomiędzy IX a XII wiekiem oraz Księstwa Zety istniejącego od połowy XIV do początków XVI wieku na obszarze dzisiejszej Czarnogóry.
  • La Doclea (in serbo: Дукља, Duklja) era uno stato medievale serbo, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina.Viene spesso chiamata con il nome di Zeta (in serbo Зета), anche se alcuni storici identificano la Zeta, fino al XIII secolo, con la sola parte della Doclea posta lungo le sponde del fiume omonimo.
  • Doclea o Dioclea (serbio: Duklja, cirílico: Дукља, latín: Doclea o Diocleia) fue un estado medieval sudeslavo situado sobre un territorio que incluía los territorios de la ribera del Zeta, el lago Skadar y las bocas de Kotor. Fue en un principio un territorio autónomo del Gran Principado (županato) de Rascia, a su vez vasallo del Imperio bizantino, pero obtuvo su independencia a mediados del siglo XI, gobernado por la dinastía Vojislavljević.
  • Dóclea ou Dócleas (em língua montenegrina, Дукля, transl. Duklja; em latim, Doclea ou Diocleia) foi um estado medieval montenegrino composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo rio Zeta, pelo lago Escútare e pela baía de Cátaro, fazendo fronteira com a Travúnia e a Zaclúmia. A Dóclea era, inicialmente, uma parte semi-independente do Grão-Principado da Sérvia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino.
  • Doclea or Duklja (Serbian Cyrillic: Дукља) was a medieval state with hereditary lands roughly encompassing the territories of present-day southeastern Montenegro, from Kotor on the west to the river Bojana on the east and to the sources of Zeta and Morača rivers on the north.Duklja was at first a vassal of the Eastern Roman Empire until it became a part of the Serbian Principality in the 9th century, under the Vlastimirović dynasty.
  • Duklja of Diokletija (Montenegrijns: Дукља of Диоклетија; Latijn: Doclea of Diocleia; Grieks: Διοκλεία) was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Duklja was eerst een semi-onafhankelijke staat van het grootvorstendom Raška dat een vazalstaat was van het Byzantijnse Rijk en later onder directe Byzantijnse suzereiniteit stond tot het in het midden van de elfde eeuw onafhankelijk werd.
  • Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quan fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus. Doracium (grec Doràkion) fou una ciutat d'Il·líria que segons Hierocles fou capital de la província Praevalitana.
  • Дукля или Диоклетия (серб. Дукља / Диоклетија, греч. Διοκλεία) — южнославянское государство, княжество, располагавшееся на Балканах на территории современной Черногории. Диоклетия располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии.Сперва Диоклетия была частично зависимой областью (жупанией) Великого Княжества Рашка, которое являлось вассалом Византийской империи.
rdfs:label
  • Dioclée
  • Dioclea
  • Doclea
  • Doclea
  • Duklja
  • Duklja
  • Dóclea
  • Władcy Dukli i Zety
  • Дукля
  • Дукля (государство)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:nom of
is foaf:primaryTopic of