Un diocèse (latin : diœcesis ou diocesis, mot féminin) est une subdivision géographique du territoire de l'Empire romain.Dans son acception la plus connue, c'est une subdivision de l'Empire romain propre à l'Antiquité tardive, qui regroupe plusieurs provinces romaines sous l'autorité d'un vicaire. Le système des diocèses a été mis en place par l'empereur Dioclétien, dans le cadre des réformes administratives de la Tétrarchie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un diocèse (latin : diœcesis ou diocesis, mot féminin) est une subdivision géographique du territoire de l'Empire romain.Dans son acception la plus connue, c'est une subdivision de l'Empire romain propre à l'Antiquité tardive, qui regroupe plusieurs provinces romaines sous l'autorité d'un vicaire. Le système des diocèses a été mis en place par l'empereur Dioclétien, dans le cadre des réformes administratives de la Tétrarchie. Constantin Ier ajoute ensuite au-dessus des diocèses des préfectures du prétoire, qui regroupent plusieurs diocèses.Un autre sens, nettement moins usité, fait du « diocèse » une subdivision judiciaire d'une province romaine, équivalent au conventus juridici. Cet article traitera majoritairement de la première acception, reléguant la deuxième à la fin.
  • Diecezja - w starożytnym Rzymie jednostka administracyjna zarządzana przez wikariusza (vicarius) podległego prefektowi pretorianów.W 293 r.n.e. Dioklecjan podzielił imperium na 13 diecezji (Brytania, Galia, Vienna, Hiszpania, Panonia, Afryka, Mezja, Tracja, D. Azji, D. Pontyjska, D. Wschodu oraz płn. i płd. Italia).
  • Термин диоцез первоначально обозначал городской округ в древнем Риме — с I века до н. э.; позже, во времена принципата, — часть провинции (эпархии); после реформ Диоклетиана, в конце III века — крупную административную единицу, в состав которой входило несколько провинций. Провинции были распределены по 12 диоцезам, к моменту разделения империи на западную и восточную в 395 году — 15. Руководил диоцезом (и провинциями) викарий (лат. vicarius), подчинённый после 312 года префекту претория. Система диоцезов просуществовала в Византийской империи до 630 года, когда было введено деление на фемы.es:Diócesis romanafr:Liste des diocèses de l'Empire romain
  • Diócesis (en latín: dioecesis, en griego: διοίκησις, "administración") era la denominación de una de las divisiones administrativas del Imperio romano tardío, a partir de la tetrarquía. Formaba un nivel de gobierno intermedio, agrupando diversas provincias. Cada diócesis se gobernaba por un vicarius ("vicario") subordinado al prefecto del pretorio.No debe confundirse con la circunscripción eclesiástica también denominada diócesis, que está a cargo de un obispo. A veces se usa para distinguirla de ésta la denominación de diócesis civil.El uso del término "diócesis" como unidad administrativa surgió en Oriente, en las regiones de habla griega. Los distritos de Cibyra, Apamea y Synnada fueron añadidos a la provincia de Cilicia en tiempos de Cicerón, que menciona el hecho en sus cartas familiares (EB 1911). La palabra diocesis, que por entonces equivalía a un distrito para la recolección de impuestos, acabaría aplicándose al propio territorio. La "diócesis" pasaría a convertirse formalmente en una división territorial y administrativa del Imperio en tiempos de la tetrarquía, bajo el emperador Diocleciano. Dividió el imperio en cuatro partes, quedando cada una de ellas inicialmente dirigidas por un coemperador o tetrarca (dos de mayor rango –con el título de Augusto– y dos subordinados –con el título de César–). Los territorios atribuidos a cada una de esas partes fueron objeto de distintas reorganizaciones. Inicialmente fueron doce las diócesis, llegando a ser catorce, con algunas provincias proconsulares no incluidas en la estructura diocesana.Para reducir la posibilidad del surgimiento de usurpadores locales al trono, para facilitar una recaudación de impuestos y de provisiones más eficiente y para ayudar hacer cumplir la ley, Diocleciano dobló el número de provincias desde cincuenta hasta casi cien. Alguna de las divisiones provinciales tuvo que ser nuevamente objeto de división en modificaciones que se fueron realizando entre el año 293 y comienzos del siglo IV.
  • La diocesi (in latino dioecesis, dal greco διοίκησις, cioè "amministrazione") era una divisione amministrativa del tardo impero romano, al cui interno erano raggruppate diverse province. La diocesi era subordinata ad una prefettura del pretorio, che costituiva la massima divisione amministrativa dell'impero. La diocesi, perciò, era ad un livello intermedio fa le province e le suddette prefetture.L'uso più antico della parola "diocesi" come unità amministrativa si trova nel mondo greco orientale, applicato a tre distretti: Cibyra, Apamea e Synnada. Quest'ultima è stata aggiunta alla provincia di Cilicia nel periodo di Cicerone. Questi accenna al fatto nelle sue lettere familiari (EB 1911). La parola, equivalente ad un distretto di raccolta delle tasse, fu applicata poi al territorio in sé.
  • Een Romeins diocees (Latijn: dĭœcēsĭs, van het Griekse διοίκησις, wat "bestuur" betekent) was de bestuurslaag in het Romeinse Rijk tussen de pretoraanse prefecturen en de provincies, ingevoerd door keizer Diocletianus vanaf 290. Aan het hoofd van ieder diocees stond een vicarius. De provincies Africa en Asia bleven dioceesloos.De oorspronkelijke indeling van Diocletianus werd later gewijzigd: Italia werd gesplitst in Italia Annonaria en Italia Suburbicaria, Moesiarum werd gesplitst in Dacia, Macedonia en Achaea (welke laatste dioceesloos werd) en Aegyptus werd van Oriens afgescheiden. Pannonia werd hernoemd tot Illyricum.
  • Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus = senyor) va ser un pas molt important per sostreure a la corona de la voluntat de les legions. El tron es concedia no tant per la força de les armes com per voluntat divina (Dioclecià va prendre el títol de Jovià és a dir fill de Júpiter). El Senat va ser privat del dret de designar als Emperadors i va quedar com una institució consultiva, si bé els senadors, com classe social, van mantenir el seu prestigi. L'Emperador es va revestir dels hàbits propis de les monarquies orientals, singularment la persa. La diadema amb perles incrustades, mantell d'or i púrpura amb pedreria, ceptre i globus, i encens. Es van fer habituals les genuflexions dels súbdits i el recolliment en les audiències i cerimònies oficials, mantingut rigorosament per un cos especial anomenats els silentarii, tot la qual cosa contribuïa a fer patent l'elevada majestat de l'Emperador. Els ciutadans van passar a ser mers súbdits, que ja no mantenien les seves llibertats polítiques, i que van perdre a més la seva llibertat social i econòmica, sempre per assegurar la supervivència de l'Imperi.
  • Диоцез (лат. dioecesis от гр. dioikesis) в Римската империя първоначално през епохата на принципата означава градски окръг или част от провинция.От 3 век това е голяма административно-териториална единица, въведена с реформата на император Диоклециан - империята е разделена на 4 префектури (доминьони, вицекралства) управявани от преториански префект (praefectus praetorio), понякога пряко от съимператори, 2 августа и 2 цезара, и на 12 диоцеза (региони) управявани от викарий (епарх) пряко подчинен на съответния префект; всеки диоцез се разделял на провинции в които влизали мунципиите (общини или полиси). С признаването на християнството за официална религия от император Константин през 313 г., диоцезът станал и църковна териториална единица под управлението на епископ.преториански префект (praefectus praetorio) понякога пряко от съимператори, до 2 августа и до 2 цезара.es:Diócesis romanafr:Liste des diocèses de l'Empire romain
  • 管区(かんく、古典ラテン語:dioecesis ディオエケーシス、ギリシア語:διοίκησις, dioikēsis)とは、帝政後期のローマ帝国における行政区画である。テトラルキア体制の始まりとともに創設された。複数の属州を束ねる中位の行政府を形成し、道の下位に置かれた。
  • Dioikesis (griechisch διοίκησις, lateinisch dioecesis, deutsch Diözese) bezeichnet ursprünglich die Verwaltung und insbesondere die staatliche Finanzverwaltung. In Athen ist in der 2. Hälfte des 4. Jahrhunderts v. Chr. epi tei dioikesei („über der Verwaltung“) als Amtsbezeichnung belegt. Dabei könnte es sich um einen einzelnen „obersten Verwaltungsbeamten“ oder um ein Gremium gehandelt haben.Im Römischen Reich wurde der Begriff gelegentlich im Sinn eines Verwaltungsbezirkes verwendet, so von Marcus Tullius Cicero für einige kleinasiatische Bezirke.
  • A Roman or civil diocese (Latin: dĭœcēsĭs, from the Greek: διοίκησις, "administration") was one of the administrative divisions of the later Roman Empire, starting with the Tetrarchy. It formed the intermediate level of government, grouping several provinces and being in turn subordinated to a praetorian prefecture.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3687247 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 37106 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 290 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105356038 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:lien
  • http://books.google.fr/books?id=MNSyT_PuYVMC
prop-fr:texte
  • Extraits sur Google Books
prop-fr:titre
  • Carte détaillée de l'Empire vers 400
  • La Notitia dignitatum en latin
  • Traduction anglaise de la Notitia dignitatum
prop-fr:url
  • http://www.fordham.edu/halsall/source/notitiadignitatum.html
  • http://members.ozemail.com.au/~igmaier/map.htm
  • http://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lspost05/Notitia/not_dig0.html
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Un diocèse (latin : diœcesis ou diocesis, mot féminin) est une subdivision géographique du territoire de l'Empire romain.Dans son acception la plus connue, c'est une subdivision de l'Empire romain propre à l'Antiquité tardive, qui regroupe plusieurs provinces romaines sous l'autorité d'un vicaire. Le système des diocèses a été mis en place par l'empereur Dioclétien, dans le cadre des réformes administratives de la Tétrarchie.
  • Diecezja - w starożytnym Rzymie jednostka administracyjna zarządzana przez wikariusza (vicarius) podległego prefektowi pretorianów.W 293 r.n.e. Dioklecjan podzielił imperium na 13 diecezji (Brytania, Galia, Vienna, Hiszpania, Panonia, Afryka, Mezja, Tracja, D. Azji, D. Pontyjska, D. Wschodu oraz płn. i płd. Italia).
  • 管区(かんく、古典ラテン語:dioecesis ディオエケーシス、ギリシア語:διοίκησις, dioikēsis)とは、帝政後期のローマ帝国における行政区画である。テトラルキア体制の始まりとともに創設された。複数の属州を束ねる中位の行政府を形成し、道の下位に置かれた。
  • A Roman or civil diocese (Latin: dĭœcēsĭs, from the Greek: διοίκησις, "administration") was one of the administrative divisions of the later Roman Empire, starting with the Tetrarchy. It formed the intermediate level of government, grouping several provinces and being in turn subordinated to a praetorian prefecture.
  • La diocesi (in latino dioecesis, dal greco διοίκησις, cioè "amministrazione") era una divisione amministrativa del tardo impero romano, al cui interno erano raggruppate diverse province. La diocesi era subordinata ad una prefettura del pretorio, che costituiva la massima divisione amministrativa dell'impero.
  • Diócesis (en latín: dioecesis, en griego: διοίκησις, "administración") era la denominación de una de las divisiones administrativas del Imperio romano tardío, a partir de la tetrarquía. Formaba un nivel de gobierno intermedio, agrupando diversas provincias. Cada diócesis se gobernaba por un vicarius ("vicario") subordinado al prefecto del pretorio.No debe confundirse con la circunscripción eclesiástica también denominada diócesis, que está a cargo de un obispo.
  • Термин диоцез первоначально обозначал городской округ в древнем Риме — с I века до н. э.; позже, во времена принципата, — часть провинции (эпархии); после реформ Диоклетиана, в конце III века — крупную административную единицу, в состав которой входило несколько провинций. Провинции были распределены по 12 диоцезам, к моменту разделения империи на западную и восточную в 395 году — 15. Руководил диоцезом (и провинциями) викарий (лат. vicarius), подчинённый после 312 года префекту претория.
  • Een Romeins diocees (Latijn: dĭœcēsĭs, van het Griekse διοίκησις, wat "bestuur" betekent) was de bestuurslaag in het Romeinse Rijk tussen de pretoraanse prefecturen en de provincies, ingevoerd door keizer Diocletianus vanaf 290. Aan het hoofd van ieder diocees stond een vicarius.
  • Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus = senyor) va ser un pas molt important per sostreure a la corona de la voluntat de les legions. El tron es concedia no tant per la força de les armes com per voluntat divina (Dioclecià va prendre el títol de Jovià és a dir fill de Júpiter). El Senat va ser privat del dret de designar als Emperadors i va quedar com una institució consultiva, si bé els senadors, com classe social, van mantenir el seu prestigi.
  • Dioikesis (griechisch διοίκησις, lateinisch dioecesis, deutsch Diözese) bezeichnet ursprünglich die Verwaltung und insbesondere die staatliche Finanzverwaltung. In Athen ist in der 2. Hälfte des 4. Jahrhunderts v. Chr. epi tei dioikesei („über der Verwaltung“) als Amtsbezeichnung belegt.
  • Диоцез (лат. dioecesis от гр.
rdfs:label
  • Diocèse (Empire romain)
  • Диоцез (административная единица)
  • Diecezja (starożytność)
  • Diocesi (impero romano)
  • Dioecesis
  • Diócesis (Imperio romano)
  • Reforma de Diocleciano
  • Reformes de Dioclecià
  • Roman diocese
  • Romeins diocees
  • Диоцез
  • 管区 (ローマ帝国)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of